Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, bé, bé, bé.
Jo que la pluja d'ahir a la nit...
Ostres, ens ha refrescat a tots i de quina manera, eh?
Oh, que bé.
Sí, no, no, el que passa és que, déu-n'hi-do,
dels llampecs, drons i família que va venir tot ahir reunida de cop, eh?
No sé si venien d'Andorra,
perquè jo continuo buscant gent que vagi a Andorra.
Oh, que pesada, amb Andorra.
La setmana que ve direm,
m'anem a anar des d'Andorra.
Des d'Andorra, aquí, en directe,
a la Cintenia de Tarragona, a ràdio.
Hem d'anar, eh? Hem d'anar a Andorra.
Hem d'anar a Andorra. Està obsessionada.
I també hem d'anar a Barcelona, eh?
A què? Perquè venen tres concerts.
Que t'interessen? Sí, estaria bé.
Un d'ells, un tal Alejandro.
Fem una cosa, Sílvia, fem una cosa.
Avui he arribat justa.
He arribat, rotllo, arribar i posar-me aquí dintre.
I modre, això és veritat.
No hem tingut temps de xerrar,
però això potser que ho parlessim després.
Fora d'antena? Sí.
Home, ja tu ja perquè no veus fent la idea,
més que una altra cosa.
Ja, ja.
Si t'ho dic a l'antena,
és un xantatge així com emocional que et faig.
Tinc poc temps.
I després no em deixes mai acabar de donar les meves notícies.
Sí, també és veritat.
Aquell fantàstic gesto de tallar el cap.
No, no, ara ja feia seregé.
S'ha acabat el temps, clar.
I aquí, liant, liant, i no, no, no.
Fem una cosa.
Tu m'has pensat, eh, el dels concerts.
Comencem...
La bandera, també.
Què?
Comencem.
Què?
Avui és dijous, això és Manà Manà.
Benvinguts.
Que siguin benvinguts, no?
Aquest ara hem de posar un dia sencera, eh?
Sí, sí.
Jo crec que seria jo.
Sencera.
A més, a més, començaríem el programa,
jo crec que tu i jo...
Dalt de tot.
Dalt de tot.
Somaríem Lady Gaga damunt d'un escenari.
Uf!
I amb aquells...
O no.
Què ha passat?
O no.
Oi, quina...
A més, a més, ha posat una cara així,
li ha canviat el color de la cara i tot, eh?
Sí, sí.
Perquè després de dir-ho...
M'ha vingut al cap la imatge,
que ara quan t'expliqui el què també hi decidiràs que no.
Lady Gaga.
Què?
Concert a Barcelona.
No va ser tan tranquil com semblava.
Ah, no?
A veure.
Sí.
Ella va sortir a l'escenari amb una samarata del Barça.
Ahà.
Recordem que la Jennifer Lopez,
després del seu concert a Madrid,
es va posar a la samarata del Madrid.
Veus?
Bueno, Lady Gaga va sortir a l'escenari amb una samarata del Barça,
es va posar a la butxaca a la meitat de la parralca que tenia allí
i va començar el seu concert.
Bé.
Però...
Li va sortir un xampollido.
A meitat del concert...
Ah, ho sé, t'ho pregunto.
I durant quatre ocasions...
Sí.
...va haver de parar un moment de cantar...
Per què?
Per vomitar.
Què dius?
Però que es trobava malament.
Clar, a mi jo li va sortir un brot d'alguna cosa...
O és una professional, com la copa d'un pi...
I es troba a ballar malament abans...
Em trobo malament, però igualment vaig a complir i canto i faig el que pugui,
perquè això sí, ella feia...
I després seguia cantant i ballant com si no res.
Què dius?
Però a més, la gent podia veure la vomitar...
damunt de l'escenari, te girava d'esquena i raca-taca i seguia...
Què dius, això?
Una de dos.
O es va fer un fart de paella...
Que també, a mi després li va sentar malament a pobra xica...
Que ningú li ha dit, com a tots els guiris, que a les 6 de la tarda no es pot sopar paella...
No, no, perquè a més a més, clar, allò pesa, pesa, és...
La paella ve sempre enganxada a la migdiada.
I clar, la paella i un concert...
No, no, no ens equivoquem, no ens equivoquem.
Doncs o li va passar això o realment no es trobava bé.
No crec que...
Cada dos per tres, quan hi ha diverses persones que els passa,
i es diu, hi ha una passa de panxa.
Clar, sí, sí, sobretot a la canalla, eh?
Això és veritat, eh?
Oi, és que tinc un fill que té mal de panxa, i això és una passa.
Hi ha una passa.
Ja està.
A veure si passa.
Sí que passa, sí.
O ell estava amb la passa, o és que es va passar menjant alguna cosa.
Algo.
Que passa que, clar...
No, no, no, no, deixem-ho, deixem-ho.
No vull entrar en detalls, però clar, has comentat la samarreta, després el que va passar...
Que no fos cas.
No, jo no crec que tingui res a veure.
Ah, al Justin Bieber també li va passar, eh?
També, eh?
Però això sí que és una passa.
Ja està.
No, perquè ell estava a Barcelona, i el Justin Bieber estava a Fènix, fent un concert,
i també va haver de parar el concert, va haver de buidar el dipòsit i seguir.
Buidar el dipòsit.
Veus, m'agrada perquè ets molt pràctica, Marc.
Sempre.
Anem per feina.
Anem per feina.
S'ha de ser pràctic.
En aquesta vida s'ha de ser pràctic i s'ha de ser quadriculat.
Si no...
Sí, és veritat.
No, no, doncs llavors, Marc, és una passa de cantants.
És una passa.
Una passa de cantants vomitius.
Que deu ser que el micròfon dóna reacció vomitiva.
Pobre mà que es millori, eh?
Però no parlarem de res vomitiu ara mateix.
No, no, no, no.
Jo avui ha estat de Madrid...
Ui, xata, quina entrada, eh?
Oh.
Què és això?
Només deixa'm un segon per escoltar-ho, o dos, un segon o dos.
I tres minuts, escoltem.
I després te dic el què.
Vinga.
Vinga.
This is the end
Hold your breath and count to ten
Feel the earth move
And then
Hear my heart burst again
For this is the end
I've drowned and dreamt this moment
So overdue
I owed them
Swept away
I'm stolen
Let the sky fall
And it crumbles
We will stand to
I'll face it all
Together
Together
Let the sky fall
When it crumbles
We will stand to
I'll face it all
Together
At sky fall
At sky fall
Sky fall
Is where we start
A thousand miles
And poles apart
Where worlds collide
And days are dark
You may have my number
You can take my name
When it's gone
When it's gone
What's this, Mary?
Explica'ns-ho, explica'ns-ho, Mary.
A ver, Skyfall.
Vinga.
Is Adele.
Adele, sí, sí, sí.
Suposo que moltíssima gent l'haurà reconegut
I és la nova veu de James Bond.
Ai, del 007.
De fet, ara que ho saps...
Sí, ara l'hi poses, és veritat, eh?
Sí, sí, és aquella música elegant, sexy.
Sexy, eh?
I en coincidit, eh?
I ja veus, aquelles festes de còctels
amb aquells homes amb traje, el James Bond, allà...
Aquelles dones guapíssimes, vestides de l'últim de l'últim.
I l'Adele damunt d'un escenari cantant aquesta cançó.
Perquè es cau, es cau molt.
Sí, sí, a més la veu de l'Adele, està clar.
Que havia de ser, si no, un guany de cara a una propera pel·lícula.
Recordem, recordem que l'encàrrec...
És que ara m'ha vingut al cap.
No ho havia apuntat i ara m'ha vingut al cap.
A veure, a veure...
Aquest encàrrec per aquesta pel·lícula
era per una altra gran veu.
Quin?
No sé, no sé.
Home.
De veritat, eh?
No sé quina veu.
Li han retirat el contracte
perquè les drogues, l'alcohol, de fet,
l'acabar amb ella a casa.
Ai, és veritat, que ho van comentar amb l'Ami One House.
I la parella, la banda sonora aquesta, és veritat.
Era la veu de l'última pel·lícula de James Bond,
que al final se l'ha endut Adele.
Mira, també està bé.
Sí, clar.
Perquè l'Adele, Déu-n'hi-do, eh?
La tenim nosaltres en un palaçal.
i l'Ami One House també hagués quedat genial, eh?
Però bé, que felicitats per la banda que toca.
Exacte.
Perquè al James Bond ja tenim nova pel·lícula.
A mi ell no m'acaba de convèncer.
No sé, així com els altres, potser...
Jo he de reconèixer que no he vist mai cap pel·lícula sencera
del James Bond.
No l'aguantes?
Només l'única que he vist sencera al cinema
va ser la de Golden Eye,
que la banda sonora era de Tina Turner.
I és l'única pel·lícula que em van enganyar
per anar al cine a veure-la.
Me la van enganyar.
No n'he vist mai cap més de sencera.
però les bandes sonores sempre
han sigut espectaculars.
Sí, sí, sí.
Dóna-la, això, la imatge de glamour
i de luxe i de sexy.
És que és una espia, com Kaol, com Kaol.
En quartos, un espia en quartos.
Sí, sí.
No és un torrente.
No ens enganyem.
Ai...
Que va patrullando la ciudad.
La ciudad.
Això és una altra cosa.
Ai, Mar, pásate, pásate.
No, d'aquest perfil, no, de l'altra, de l'altra.
No, no, que sembli que són robades.
Que sembli que no ens veuen.
Dissimula, dissimula.
Gira, gira't una miqueta, gira't una miqueta.
Ara cap aquí.
Ara se'm veu, se'm veu el sexo.
Cuida, cuida l'orella, cuida.
Ai, guapíssima.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Ai, ai.
Bueno, a veure si les venem.
A veure si les venem, aquestes fotos.
Tu creus?
Mira, t'explico.
T'explico.
T'explico perquè et posis en situació.
M'ha agradat, m'ha agradat.
Hi ha un fotògraf que té unes imatges que les vol vendre per 50.000 euros.
Ai, m'enganxa malament ara, eh?
T'enganxa malament.
M'enganxa malament.
Comença d'ensenyar aquestes fotografies en totes les revistes.
Són unes fotografies que parlen molt, però que tenen molt mala qualitat.
Sí, o sigui, que es veuen però que no es veuen, vols dir?
No, es veu clarament el que hi ha, però que potser no són ni per una portada ni per una foto a pàgines senceres, entens?
Tenen una qualitat, una mica, que rotllo que es noten que són fotos robades i que estan enganxades allò dalt d'un arbre, darrere d'una paret.
En aquelles imatges, al final, van aparar a la taula de la revista Lectures.
Anda, que casualitat.
Que decideix que 50.000 potser no, però que 20.000 sí que pagaria.
Veus?
Ah, doncs mira, vintre del què.
I tu et preguntes, i què hi ha en unes fotografies?
En aquestes fotos són 20.000 euros que jo, mira, si vol, li faig 4 o 5 aquí donant un tomet per Tarragona.
Però en aquelles fotografies no sortiria, per fi, Sergio Ramos i Pilar Rubio fent-se un petó.
Oi!
Demostrant que sí que són parella i que estan junts.
Però podien haver-ho fet al final, no?, del Mundial, com van fer la Carbonero i el Casillas.
Ja, home, però la Pilar Rubio desmaiadament no fa esports.
Ja, ja, ja, ja.
Es fan concursos, va, però...
Bueno, però que vagi especialment i que faci d'espontània, una espontània boja que ha caigut al terreny de joc.
I va cap al Sergio Ramos i s'han donat un petó.
Doncs ja feia bastant de temps que s'especulava amb el tema, que es parlava, que es deien.
Ells ni sí ni no, simplement deien que eren amics i que tal.
Clar, aquell petó, el fotògraf de Tornu l'havia d'enxufar com fos.
Home, i tant.
No hi havia de sortir.
20.000 euros han costat, que si les veus realment dius, ostres, aquí hi ha més, aquesta fotografia té més neu i més...
No, no, no.
Sí, sí, que mira, perquè saps, a lo millor perquè t'ho diuen que són ells.
No són unes fotos boniques, però unes fotos que sí demostren que hi ha més del que ens expliquen.
Exacte, doncs mira, esperarem a veure les fotos.
Surten aquesta setmana?
Sí, sí, sí.
Sí, ja estan?
Sí, estan allà a la revista.
Ara saps què faré, no?
Què?
A la pròxima notícia que tu estiguis xerrant i ja m'hi buscaré les fotos per veure-les.
És que sempre passa el mateix, que com m'ho diu, quan ja estem a la precipitació del programa, jo no puc dir-te'l.
Perquè si jo...
Tens raó, com està neu?
No, avui perquè he arribat justa, però si jo arribo un temps i et dic parlaré d'això, d'això, d'això, no t'enganxo amb sorpresa.
No, això és veritat.
La gent no et veu la cara, però a mi m'anima molt veure la cara de sorpresa o de fàstic, o depèn del que digui, fa una cara com...
No, però normalment sempre és bona la cara, no, home?
Sí, tu sempre fas bona cara, Sílvia.
Gràcies, que vaca.
Guapa, guapa tu.
Però que depèn de la notícia que dono, doncs va canviar la cara i em va donant... És com un termòmetre.
D'acord, ja saps per on vaig, no?
Li he donat però amb penta o no li he donat però amb penta?
I ara...
Que com m'ha dit, posa'm al teatre, dic que li passa a la família en qüestió.
No, no.
Encara continuen donant...
Hi ha moltes famílies que fan teatre.
Ui!
I aquesta, en concret, bueno, clar, no portem tants programes com per dir no n'hem parlat aquesta temporada, no ens havien donat per què, encara.
Sa mare sí.
Sa mare del Sussodicho, clar, no saps de qui parlo.
Sa mare del Sussodicho, que ja ha començat un judici...
Ara ja sé que hi parles.
Eh? Ha començat un judici, però no en parlarem perquè no ens dona la gana.
No, no, no.
Sa mare sí dona a parlar, però el senyor Quico Rivera i la senyora Jéssica Bueno, que han tingut un estiu tranquil·let, si més no, eh?
No ens han marejat gaire.
I una miqueta d'allà, sí.
Bé, està a punt de donar llum d'aquell embaràs que no existia, d'aquell embaràs que no havia passat, d'aquell embaràs que no s'havia parlat perquè no s'havia venut.
Sí.
Doncs ara sí, la revista Hola, com que recordem, ja va pagar per adelantat.
Clar, per l'altre embaràs que va sortir pobre com va sortir, que aquí ja em veu sentit molt, és veritat.
Va pagar per adelantat, ara vol recuperar aquells diners i fa una entrevista en exclusiva a la senyora Jéssica Bueno, en la que diu que és un bebè que està buscat, desitjat i que sap que a Quico serà un gran pare.
Bé, doncs.
Gran, gran, no ho sé.
D'ample, d'ample.
Per vuest-ho.
De pare segur que serà perquè...
No, no li queda un altre.
No, no li queda un altre.
Ara, gran pare tot junt, no ho sé.
De gran father.
Si és un gran father és una abuela.
Sí, un dia o altre.
També.
El tema és que diuen que la boda la tenen aparcada.
El tema de la boda que...
No, en un trastero.
Diuen que prefereixen viure el present i disfrutar d'aquest moment.
Veus, molt bé.
Que quan el bebè sigui més gran podrà formar part de la boda i donaran aquest pas.
No, no, no, ja està bé.
No, ja està bé, a veure.
Clar.
Perquè és que l'han anunciat tantes vegades i han fet tantes històries que al final no ha hagut.
Ah, aquí la cosa.
I arriba un moment que dius, bueno, que facin el que els diuen a la gana, ho faran igual.
Esperem-nos una mica.
Ara venem el tema aquest.
Vendrem la fotografia del fill quan neixi, que està punt a punt.
I més endavant ja...
Clar, però que han de passar primer pel bateig.
Que el nom ja se sap de la criatura.
Que jo sàpiga no.
Doncs també esperarem a veure el nom que li hem de posar i a veure què.
Sí, però això amb un pack d'exclusiva.
El dia que anèixi el nen se'l presentaran.
Sí.
Les fotografies típiques de família.
Manolito Gafotes.
Ens presentaran la fotografia del Crio Palpat.
Segurament vendrem l'exclusiva de bateig.
I, bueno, quan se'ls acabi el quartos ja muntarem alguna cosa.
Segur, segur, segur.
I si o no, la primera D, la segona D.
No, no, no.
Un Crio...
El nen ha caigut.
Un Crio dona, però no per tant.
Segur?
Oh, sí.
Oh, vull tant.
Son ciertos los rumores.
No ho sé.
Son ciertos los rumores?
No ho sé si son ciertos.
Però torna a posar, torna a posar, eh, però...
Son ciertos los rumores.
Per molt que m'ho preguntis, segueixo contestant.
No ho sé.
Son ciertos los rumores.
No lo sé.
Te lo digo otra vez.
Son ciertos los rumores.
Bueno, ja està, Silvia.
Estic repetint, eh, estic repetint.
Segurament no son ciertos los rumores.
No?
Moltíssimes vegades ens han sortit amb aquesta notícia.
PNLP Cruz torna a estar embarassada.
Una altra vegada, eh?
Però, però, ara la cosa ha anat més enllà.
Per què?
Espejo Público, d'Antena 3,
va inclús confirmar que està embarassada de tres mesos.
Oh.
I cap dels dos ho ha desmentit.
Que normalment sí que s'afanyen.
És veritat, en dir...
Però tampoc tenen per què anar desmentint
tot el que diuen d'ells, que no és cert.
Sí, també és veritat.
Però que el fet que, a més a més, et diguin ja
està embarassada de tres mesos.
Però què? Estaven en el predictor, aquesta gent, o què?
Es veu que...
Estaven remenant la brossa
i vam trobar predictors.
Dius, mira, a veure,
no tinc ni idea.
Diuen que tenen una fuente
molt cercana a la pareja.
A millor la germana.
O la iaia se n'ha anat de...
O la iaia se n'ha anat de...
O la iaia se n'ha anat de...
O la iaia se n'ha anat de...
Pilar, fill meu, Pilar,
calla't en la boca.
Chata, chata.
O algú se n'ha anat de morro
o ha fet rotllo, mira, anem a fotre la canya.
Clar, que fa molt de temps que no s'ha anat de nosaltres.
A més a més, com no li agrada a la gent això del xas mullar...
Un efecte tsunami.
Ostres, mira que tinc ganes de veure la pel·lícula que ve avui.
Lo impossible.
A més, és que és avui, eh, Mar?
Anem ara?
Ai, no, que ha d'acabar el programa.
Ma, que xin, nena.
Bueno, jo quan acabi, si vols.
La sessió de les vuit.
Tampoc, no, no, no, que no arribem, eh?
Hem d'anar a la sessió de nit.
Sí.
Con la levocia y nocturnida.
Sí.
A més, amb totes les de la llei, eh?
Ja acabarem.
I la setmana vinent, eh?
Bé, però sí, l'altra.
Vinga.
Cristina Aguilera.
Cristina Aguilera.
Canviem de música?
Sí.
Vinga.
Sembla la Dela, aquesta, també, així, a l'entrada, eh?
Ha fet un canvi, eh?
Sí.
Admet.
Què passa amb la Cristina Aguilera?
Que et deia que ha fet un canvi i en molts sentits.
Digues, digues.
T'explico.
Cristina Aguilera s'enfrenta a les discogràfiques
perquè li exigeixen perdre quilos.
Oh.
Vale.
Ha durat una entrevista al Billboard Magazine
en el qual diu que ha tingut problemes
amb el seu segell discogràfic per culpa d'aquest pes.
Per començar, perquè diuen que ella ja comença a estar farta.
Això jo no ho sabia, però es veu que ella és equatoriana.
Jo això no ho sabia.
Ah, no, no, jo tampoc.
I va acabar farta que li fessin passar per una nena blanca,
primeta i d'ulls blaus.
Ah.
No soc així, ja.
Ha arribat a un punt que ara ella amb la maduresa...
I això és la part de fora, però la part de dins és molt diferent, no?
Jo no vull ser el que vosaltres voleu, vull ser jo mateixa.
Ara diu que durant la gravació de Lotus,
que és aquell truixet que hem sentit a l'entrada,
es va quadrar i els hi va dir la discogràfica.
I llegeixo textualment.
ara estàs treballant amb una gorda.
Ara, aguantar-se.
Dos piedras pa' vosaltres i això pa' ella.
Clar que sí, clar que sí.
És el que hi ha, és el que hi ha.
I jo va dir...
Bueno, no, no li va dir...
Empezáis a superarlo,
porque mi cuerpo es para mí y no para que vosotros hagáis dinero.
Molt bé, molt bé la Cristina, eh?
Ah, que sí?
Molt, molt bé.
Marc, hem d'anar a dir adeu.
Sí, ja s'acaba, ja ho veig, ja ho veig i se m'acaba.
És que, és que...
Bueno, tenim uns quants aquesta setmana.
Vinga, anem.
Tenim el Matt Damon, que en fa 42.
El Lorenzo Milà, que en fa 52.
A l'Aivon Reyes, 45, nena.
Veurem i no, bé, però ben portats, eh?
La Janet, nena, la Janet, 61.
Oh.
La Judith Mosco, que en fa 42.
I per acabar, tenim el Pau Donés, que en fa 46.
Doncs mira, amb ell acabem, no?
Molt bé.
I tornem la setmana vinent amb més de Marc Pérez,
amb més de revistes del Cor, eh?
Però digues allò, que tu saps fer molt bé.
Ja me quedo aquí, ja, esperant que ho diguis.
Doncs molt bon dijous i millor cap de setmana.
Gràcies.
Fins la setmana que ve.
Hi ha dos dies en la vida
Para los que no nací
Los momentos en la vida
Existen para mí
Ciertas cosas en la vida
Los hicieron para mí
Y hay dos días en la vida
Para los que no nací
El primero de esos días
Fue cuando te conocí
Me atraparon tus mentiras
Y me enamoré de ti
Del camelo de tus risas
De tus ganas de vivir
De la crueldad de tus caritias
Por las que creí morir
De tu