Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fantàstic!
Ostres!
I que també n'hi ha vinguts i anar treballant.
El que passa és que no sé com ho feu, perquè tu, Linn, estàs a Barcelona.
No sé si ells també estan a Barcelona...
Sí, sí.
Estem tots aquí a Barcelona.
La veritat és que ara és un bon moment, molt bon moment.
Hem arrencat molt bé l'any, amb molta energia, amb energia nova, amb moltes ganes de fer coses.
No podem anar a tocar ara, en petit format, perquè ara la cosa està més difícil de tocar, amb més bandes, si no estàs recolzat per una empresa gaire forta.
Sí.
Però moltes ganes de tocar, i toquem molt, la veritat. Temes nous, energia bona, nova, tot. Jo crec que és positiu, aquest 2012.
Linn, entre tu i jo m'he llançat a la piscina, heu obert el que no devia, que ja t'ho he comentat fora l'antena.
Sí.
Sona això, no?
Ai, sí!
No, és que la Linn m'ha dit, t'he enviat, i teníem els links, precisament, d'aquestes noves cançons que podrem escoltar a la bequeria.
Jo li deia, és que m'han fet obrir, ejecutar un programa, i dic, mira, m'he tirat a la piscina, com pots comprovar.
Molt bé!
Ja, jo vull sentir-vos, jo vull sentir aquesta xitxa nova que tenen els Poet in Process.
Superfresh, que jo crec, més madur, no?, com dóna la vida.
Sí, a més, amb els canvis, segurament, de gent, el que deies abans, no?, i ara ja assentats amb aquesta gent que teniu ara.
Això dona una, bueno, dona una vitalitat molt diferent, no?, i els temes, doncs, han agafat un altre caliu.
El disc es diu Long Time No See, perquè fa mil anys que no traiem el disc i volem, fa dos anys que estem enrere d'això.
Però en pocs mitjans, on sempre, doncs, bueno, costa una mica més, però amb molt de cariny està fet amb molt d'amor, i crec que li agrada moltíssim a la gent.
Ho convida a tothom.
I tant ha costat, Linn, això de poder fer aquest nou treball discogràfic?
Tantes històries, eh?, que dius, és que teníem tantes ganes, però potser sempre s'enredava alguna cosa, no?
Sempre s'enreden coses, quan no tens diners, ja saps que sempre has de tirar a la gent, que et fa favors, això i allò, i tot és més lent.
El que passa que, bueno, el que es fa a casa i amb bona mà i cuinant a foc lent sempre surt millor, també, no?
Doncs també, perquè es fa amb tot el carinyo del món, no?
Amb tot el carinyo del món, amb tot l'energia del món.
I, Linn, no sé si ets tu la que s'encarrega una miqueta de... i que dius, mira, les lletres, deixem-ho a mi...
Sí, sí.
I a partir d'aquí la música s'ha desenvolupat, doncs, al lloc d'assaig, aquestes coses. Ho feu així?
Bueno, fem... cada tema és un món.
Hi ha algun tema que potser el porto jo a casa, des de casa fets, amb tot, i després allà, doncs, es busquen arreglos, arrenjaments,
es busca un canvi més xulo, amb tothom que aporti alguna cosa, no?
Sí.
Si la guitarra ve amb un riff o amb una cançó que té estructurada d'una forma, jo li poso una melodia i a l'altra s'enganxa, no?
És tot una mica en comunitat, no hi ha cap superlíder.
Sí, sí, sí.
Però sí que el tema de les lletres, melodies i alguns temes que tinc sí que me n'encarrego jo i els altres, doncs, aporten, són grans músics tots,
aporten tot el que han aportat i, inclús, es fan temes al moment, també, allà, no?
I hi ha molt bona energia, sí.
El tema de comentar-nos, perquè és una cosa que els oients de Tarragona Ràdio de Tardes ja saben, que jo i a l'anglès no ens parlem.
Ah, a l'anglès?
No, no, no, no. Per això jo quan he triat alguna cançó dic, mira, me poso la de vida i acció, allò per tancar, perquè així almenys jo sabré per on va la història.
Vida i acció és una cançó, bueno, amb molta vida i molta acció, és totes les accions que li fem als humans cada dia a la vida, no?
Quan intentem sortir endavant en un projecte, o sigui l'amor, o sigui qualsevol projecte personal, o totes les accions que intentem canviar i crear el nostre camí, el nostre rumb, doncs allà està vida i acció, no?, el tema aquest.
Després d'un altre tema que es diu Driving in my car...
T'anava a preguntar això de... perquè clar, s'ha de conduir, eh? Si agafes un cotxe s'ha de conduir.
Exacte.
S'ha de fer. Aquí ja he arribat, eh? Aquí he arribat una miqueta.
És un super tema, és un super hit per posar-lo en un anunci de cotxe, o...
Molt bé.
Tu estàs conduint, és una escapada a tot, deixar un moment davant de tots els seus problemes i agobios d'històries, i agafar el cotxe i dir, mira, amb un càdilec millor que millor.
Home...
Viento, viento en popa, i tira, i caratera i manta, i deixar una mica el cap parat, no?, que a vegades ens necessitem, que estem molt estressats a vegades.
Però una cosa, Linn, el que sí que tenim és que quan pugem al cotxe, hi ha una petita metamorfosi.
Si no te trobes a ningú i aquell dia tot et surt de cara, allò que dius, és una sensació de llibertat.
Exacte.
Que no té paraules, no? Que no pots explicar-ho fins que no agafes un cotxe i comences.
I comences a anar.
L'essència d'això, era agafar, quan estàs allò que no pots més, dius, mira, em vaig amb el cotxe a vendre pel cotxe.
Sí, sí, em vaig a la platja, encara que només estigui a la platja.
Exacte.
Arribar a la platja, aparcar, quedar-te dintre del cotxe, escoltar la teva música i deixar-te emportar com si estigués en un altre món.
Exacte.
Estaries a Venus, no? Podries estar a Venus tranquil·lament que ningú et molestaria.
Tothom, sí, tothom ha tingut aquesta sensació, no?, un cop a la vida o dos o deu, i llavors quan ens sentin aquesta cançó és que ho viatges, estàs dins del cotxe amb mi, amb tothom i vinga, marxem, no?, marxem per ara, un rato, no?
Ja tornarem, ja farem la vida que hem de fer, però per un moment, per quatre minuts que dura el tema, marxem tots.
Sí, sí, sí.
És una cançó que himna, que tothom participa, tothom coreja, no?, al final.
És una de les estrelles, aquesta, precisament, o no?
Vinga, és una de les estrelles, aquesta cançó?
Bueno, és la més pop que tenim, potser, la més popi, potser la més comercial en el sentit musical, però agrada molt, enganxa molt i és molt bon rotllo.
Jo faria la cançó a l'estiu, aquestes.
Bueno, doncs mira, a veure, a veure, que no s'estan mai, eh?
Sí, la faria, la faria, la podria, ja dic, és que estic segura que la gent li agradaria molt.
Mira, l'altre dia vam fer un especial allà a la televisió de les cançons que s'han fet famoses, però de cop i volta,
i que hi ha gent que són treballadors, podríem dir, del món de la música de fa molts anys,
però no han tingut aquella oportunitat que la gent els conegués.
Clar.
I són per coses puntuals, un anunci, el que dèiem abans, un anunci, el poder, no sé, qualsevol cosa que pugui tenir a veure amb la televisió,
perquè al cap i a la fi ens veiem molt al voltant d'ella.
Sí, sí, totalment.
No ens enganyem.
La ràdio sí, pot tenir la seva actualitat, perquè te pot explicar qualsevol cosa a l'instant,
però el que veiem és el que ens hipnotitza i ens deixem emportar per aquí també, no?
Avui en dia, com hi ha tant d'accés d'informació per tot arreu,
i és tan visual i tan efímer que, clar, si tu tens l'opció de posar un tema, no?,
amb un anunci i allò es bombardeja durant X temps,
al final la gent, ostres, mira, que guai això, no?, vinga, vam, vaja com te'l dic.
Mira, va ser, va ser, tu no sé si l'has vist, el programa No me'l puc treure del cap de TV3.
No, no tinc tele.
Ai, doncs ho fan el dijous i un dels programes va tractar precisament d'això.
Ah, a veure.
De totes les pel·lícules, de totes les cançons que gràcies als anuncis de televisió,
doncs s'havien fet més que famoses, que és allò que dius, necessito aquesta cançó,
necessito saber de qui és, qui la canta, com, per què, no?
Ah, exacte, l'enganxa, l'enganxa, sí, sí.
L'avui, no? I seria aquest driving my car?
Aquest seria, aquest seria un tema clau de dir, ostres, tinc la cançó aquesta que no parla de rondinar al meu cap,
quin cos són aquests, no?
Ja, va, l'enganxa, no?
I ja el tenim.
I, per cert, que si voleu saber alguna cosa tan més dels Point in Process,
segurament que teniu el vostre Facebook, Twitter i companyia, no?
Exacte, ja, el Facebook Point in Process oficial.
Ah, sí?
Allà està tot actualitzat.
Ara estem creant un blog on farem una sèrie de videoclips de tot el disc nou, que serà una minissèrie.
Molt bé!
Sí, farem com una minissèrie de quatre cançons, seran cada...
El primer tema amb el primer videoclip és la història, bueno, perquè s'enganxi la gent, no?
Sí.
I això, crearem una pàgina, un blog, on es podran explicar, es podran veure tot, i, bueno, anem a fer una mica millor.
Anem a preparar-nos bé.
Molt bé, i de què tractarà aquesta sèrie?
Hi ha el Bytex, també, bytex.com barra Poet in Process.
També estem al Revernation, estem a moltes pàgines, el que passa que jo crec que amb això la blog estarà molt més proper a tot.
Ah, clar, i tens l'oportunitat de, ja que dius, si vols saber, no t'amuinis que entrant a internet...
Exacte.
Podràs envoltar-te de tot el que, i a més podràs sentir un avançament d'aquest nou treball discogràfic.
Exacte, ara, abans d'entrar el disc, farem com dues tieses, no?, de cinc temes cada disc.
Sí.
Llavors, serà Longtime 9C1, Longtime 9C2, i el tercer ja serà el disc complet amb bonus track i tal.
Molt bé.
Llavors, així, hi ha gent, doncs, una mica de tot i no has perdut, i ja portem esperant moltíssim, massa temps.
Per ser, jo comentava que l'Alina està a Barcelona, però perquè està estudiant i està fent coses, diguem-ho així, no, Alina?
Però tu ets d'aquí, de casa...
Fins qui?
Eh?
Que m'estàs preguntant què estic fent jo aquí?
Sí.
Ah, mira, jo soc profe d'anglès.
Exacte, sí.
Jo vaig fer la carrera, bueno, s'acaba la carrera, i soc profe, i tinc els meus meus particulars,
treballo pel soc, també, durant càncer de la gent del paro anglès,
faig bolos, faig, bueno, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut, s'haigut.
Estem a aviation.
Però la Lili és de casa nostra, que és d'aquí de Tarragona, no?
Sí, l'Altafulla.
L'Altafulla.
Per això, per això, que estar a la vaqueria d'alguna manera és com jugar a casa, o sigui que és trucar a la família, amics, ei, que si fa temps que m'enyoreu, passeu per la vaqueria aquest dissabte dia 31, que ens trobarem per allà, no?
Exacte.
Ja ens has avisat a tots?
Mira, ara ho anava a fer,
perquè ara estem el divendres 30 a Torredembarra,
el no sé,
i el 31 estem a la bateria,
llavors serà a jugar a casa totalment.
Molt a gust, molt a gust.
Ostres, o sigui, esteu a Torredembarra també el divendres?
Exacte, estem a Torredembarra.
Si teniu dos bòlons seguits.
Tenim doble T, doble T a Tarragonia aquesta setmana.
Molt bé.
Home, això ja va bé de tant en tant, no?
I tant, jo tenia moltes ganes.
A més, ja que anem allà,
després ens quedem al Faristol,
al restaurant dels meus pares,
i tot queda en família.
Saps que tens molt a veure també amb la nostra emissora, el Faristol?
Ah, sí?
No ho sabies?
No, a veure, escuta'm.
Fa temps, quan Tarragona Ràdio era Ràdio Fòrum,
pregunta-li a teus pares,
no sé si eren ells que estaven en aquell moment,
allà vore'ns,
sobre el 88, estàveu per allà, amb el Faristol?
I tant, i tant.
Sí, doncs comenta-li,
comenta-li, perquè nosaltres des de Ràdio Fòrum en aquell moment
fèiem algun que un altre programa des d'allà,
des de casa vostra.
Ostres!
Des del Faristol.
Segurament, mon pare...
És que, bueno, no li he dit res, eh?
Perquè em vas trucar ahir,
i jo...
Ara li has fet una ràbia i no m'has dit res!
No, passa res, no passa res.
Jo t'he dit que és que ara quan ho has comentat,
però si nosaltres sempre hem tingut vinculació amb el Faristol,
o almenys fa uns quants anys,
que fèiem un programa de tertulia en directe,
o bueno, semidirecte,
que s'agravava allà a casa vostra.
I ho feia una o dues vegades allò al mes,
però ho feia allà,
més a més es dinava allà i es feia tot allà al Faristol.
Però això és el mateix que va anar de viatge també a la Xina?
No, això no és el mateix.
Amb la ràdio, això no és el mateix.
Això passa amb l'altra emissora,
sí, amb Tarragona, amb ràdio Tarragona, l'antiga.
Que també es va fer un viatge i van fer un munt de coses, sí, sí.
Sí, sí, jo me'n recordo, sí, sí.
Perquè veigis, eh?
Com canvia la història, eh?
Sí, sí, ara estic aquí,
em puja una mica la història,
a veure si...
Si surt les coses.
Doncs li dóna records de part nostra,
a la família del Faristol,
que tenim molt bons records.
Que bo.
I recordem que aquest divendres, dia 30,
estaràs a Torredon Barra,
i que el no ser de Torredon Barra
i el dia 31, a les 10 de la nit,
el tenim a la Bequeria,
al Carrero de Bolledo,
i que estem, bueno,
esperant que un dia no tinguis tanta feina
i a veure si podem fer alguna coseta aquí en directe als estudis.
Què et sembla?
Home, això, si ho fem a una mica de temps, perfecte.
Jo baixo i ja està,
i estem allà i ho fem amb més caliu.
D'acord.
A més, et portes la guitarra i a veure si...
I tant, i tant.
A mi si cau alguna coseta més, no?
No, no.
Si em dius això, jo estic amb la guitarra plantada allà
i ens faig un mini-acústic.
Que, vamos.
M'hi apunto, m'hi apunto, m'hi apunto.
M'hi apunto, m'hi apunto, m'hi apunto, m'hi apunto.
Que a mi m'encanta, això.
Doncs, Linn, moltíssimes...
Compito a tots a venir
i a escoltar els meus temes que estan...
Són molt bons,
que a mi m'encanten,
i m'agradaria molt ensenyar a la gent
i que, no sé, que comentin, que ballin, que opinin un rato amb nosaltres.
I que escoltin la veu de la Linn, que no te desperdissi.
No, no, t'ho dic en sèrio,
perquè m'ha agradat molt la sonoritat,
les tons...
És que la tens molt bonica, la veu, eh?
Bueno, mira...
Escolteu-la, escolteu-la.
Jo, aquest és el meu pare.
Vosaltres ja trieu el què i com, eh?
Molt bé.
Linn, moltíssimes gràcies i fins la propera.
Gràcies, per tocar.
Gràcies, guapa.
Tot molt gran a tothom.
Adéu.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501