El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del català.
El millor barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
El timonet i el nostre amor, i catorze...
I ja el tenim aquí.
Avi Ramon, hola, hola, hola, què tal?
Benvingut, feliç any 2012.
Avi, que m'ha sent?
Ara, ara.
Ara m'ha sent millor?
Sí, sí, tu.
Home, és que m'estava dient que no acabo de sentir-te del tot, eh?
És que no sé què passa, vull dir ser el volumen.
Potser és l'any que entres així.
Com està? Com ha anat?
Doncs mira, tornem a estar ja l'any, l'any que ve, allò que dèiem, l'any que ve farem això.
Avi, me fa por aquest any 2012.
I això?
Home, perquè van dir els afteques, van dir aquella gent,
que teòricament en guany és l'any que s'acabava tot.
I jo no sé si això és veritat, si això és mentida.
A veure si arribarem al 2013.
Jo crec que tot això que deien que farem, que si guanyem, que si no guanyem, que si ja faré això, que tu faràs allò, que si passarà això, que si passarà allò, de passar, passa el que ha de passar.
Quants apocalipsis s'ha pogut sentir vostè? Allò que diuen, oi, que se sembla que s'hagi d'acabar el món.
Jo me'n recordo el 2000.
Vostè se'n recorda també, avi?
Que va haver un mal de cap.
Però clar, quan els ordinadors es tornaran bojos perquè no tenen la numeració i estàvem tots allò...
Mira, jo el que...
Ah, perdó, acollonits estàvem tots, eh?
Jo el que penso, i ho he pensat sempre, si passa alguna cosa, més a dir, és culpa nostra, nostra, i per exemple, abans vivia l'estiu, vivia la primavera, l'estiu, tardor, Nadal, l'hivern, tot això existia sempre matemàtic.
Més o menys, podria haver-hi un dia de mal d'allò, però el que sigui.
Bé, ara, ni saps quan és l'estiu, ni l'hivern, ni la tardor.
Sí, és veritat.
La roba, no saps quina que fa, l'altre això és.
Abans, bombes atòmiques, proves...
Nuclears.
Cors d'aquestes, nuclears, aquest fum continu, aquest foc encès continu, això no hi era.
No hi era.
Jo recordo quan anava fora, quan anava fora, quan anava fora, quan anava a prop de Barcelona o de Tarragona, ja senties aquella olor.
Sí, sí, la flaida que era totalment diferent, no? Que se notava que entraves.
Allò no era culpa de l'atmosfera, era culpa dels que deixaven.
Ai, ara hi ha hagut una inundació, que ha caigut una muntanya, el riu aquell ha inundat, el que sé.
Qui ets tu per desviar un riu que la natura es mare...
Ha posat el seu lloc, no? I de la manera que l'ha posat.
No hi vagis en contra. És una cosa que ja està creada, una cosa que...
Eh? Doncs, què passa?
Ai, no, i ara, si fa un munt d'anys que no... Ai, els volcans.
No, si això fa 300 d'anys que no funciona, aquí això, i una terra collonuda, però...
Sí.
Sí, sí, sí, no, no, li dono tota la raó, és veritat.
I què ha passat?
Ens ho hem carregat tot.
A veure, ens ho hem carregat tot.
O sigui, això, va, això no, jo soc, jo... O sigui, nosaltres mateixos anem creant aquesta cosa de...
Oh, que passarà això, que aquí, que allà... I després sempre te'n va bé, perquè passa com, per exemple, la televisió, les propagandes.
Es pren això i sempre seré jove.
Sí, jo a vegades, quan veig la televisió, dic, ara no sé en quin món estic.
Ara n'hi anava a comentar.
Perquè, si això fa jove, si això fa això, com s'explica que aquests que venen això, m'entens?, estan com estan.
Sí, sí, sí.
Si fos això, tothom estaria... Com... Amb què quedem?
No hi hauria gent gran, que va, al contrari.
A més, sàvi, quant de temps fa que ens venen aquests bolos?
Jo què sé.
Aquestes històries, jo me'n recordo que fins i tot, potser, allò veient les pel·lícules de l'oeste americà, no?
Sí, sí.
Jo li dic en castellà.
Sí.
Ja hi havia gent que eren xarlatans, que anaven pels pobles venent aquelles pòstimes meravelloses, increïbles...
I no cal, no cal els bolos de l'oeste, no?
No, no, però jo me'n recordo...
Per tant, per exemple, jo m'havia trobat el que diem, cosa... Veus d'una cosa anem a l'altra.
Sí, sí, és que va sortir.
Per exemple, el mercat. Va haver un temps que la gent venien coses, propaganda, que ho dius tu.
I llavors hi havia uns que endevinaven les coses. Aquests que dormien, aquests que senten això, i se sentaven aquí a la rambla, davant del mercat.
Sí, sí, davant del mercat.
A la rambla hi havia el mercat.
I veus que deien, bueno, feu una cosa. Aneu preguntant, que després ja se us contestarà a la gent.
Què passava? Aquella persona que ha preguntat pel seu germà, que estava al front, doncs resulta que està bé.
Que està bé. Aquella altra persona que ha dit com li anirà la feina, de moment no gaire bé, però després tindrà força feina.
Clar, tot m'anaven dient així, però qui havia preguntat allò? No és que diguessis tu que has preguntat.
Deien, i tu, quan sabies qui havia preguntat i no preguntat, deies, potser té raó.
Al millor això és cosa més raó.
Sí, sí, sí.
Sempre tenia raó.
Home, hi ha molta gent d'aquesta que m'agrada perquè són autèntics professionals i l'encerten, que tot s'ha de dir.
Jo estava parlant de la història de los potingues, eh?
Qui l'encerta l'endivina o l'endivina qui l'encerta, no? Vull dir que tot depèn, perquè, escolta, a vegades sents una cosa...
A la llogular, la llogular, eh?
Diu, això ha d'anar per mi.
Sí, sí, sí.
I el meu, d'aquella nit, coneix.
No m'entens com ho dic?
Sí, i tant.
Vull dir que la vida la formem nosaltres.
Ara sortirà això, ara passarà això, ara compreu això perquè això va molt bé, perquè...
I, bueno, llavors dius, bueno, i qui ho acredita, això?
Clar, has de creure la paraula de la persona en qüestió.
Però, escolta, si anirien pel món, si pel món encara hi havia gent d'aquells prehistòrics...
Clar, encara existirien els mamuts, per entendre's, no?
No, no, però ara anirien pel carrer, eh?
O els dinosaures.
Amb una d'allòs, i en sec, fixat.
Llavors, bé, que surt de lloc i ho retiren.
Ah, bé, i què li diu a vostè que no existeixen?
El que passa que estan amagats entre nosaltres.
Els mamuts.
No, no, aquestes persones que diu a vostè que són de l'antiguitat.
No, existeixen, però...
No, no, moltes existeixen, la fantasia...
Passa a palavra.
Perquè, escolta, perquè jo, moltes vegades, me fa gràcia, perquè diuen llibres, diu,
i aquest d'allò va explicar i va dir això.
Si llavors no hi havia gravadores...
Com ho saben, no?
No hi havia gravadores, no hi havia gent amb estilogràfica ni amb el bolígrafo
per poder apuntar el que fos.
Com pot ser que aquelles...
Sí, que hagi dit alguna cosa així, però tota aquella sèrie de coses que t'expliquen
i et diuen, sigui d'on sigui o com sigui.
Sí, sí, sí.
Ara que cadascú pensi com vulgui.
Doncs, me refereixo.
Ara mateix, noies.
Ai, ai, ai.
Després veus que només queden els ossos i llavors han d'anar a recuperació o el que sigui.
on està la línia de la dona?
Entre una cosa i l'altra, sí.
Una cosa és una línia, però l'altra cosa és la salut, l'altra cosa és el desenvolupament
d'aquella persona.
Vull dir, no tots som iguals, perquè no som un...
que hem creat un motllo i tots hem sortit amb aquell motllo.
Cadascú camina una forma, l'altre d'això...
En fi, doncs com pot ser que el remeix sigui tot per tots igual?
Dic...
No tinc resposta, sàbia.
Ho sento molt, però no tinc resposta.
Ara jo parlo, mironia, eh?
Sí, sí, sí.
De certes coses.
Ara, hi ha hagut gent que han lluitat, han estudiat, han fet i han aconseguit curar una
sèrie de coses, transplantaments, tot això.
Però això ja ho veus que és una cosa que és real.
Sí, sí, sí.
Però quan veus que per aquí i per allà hi ha aquestes fantasies i aquestes propagandes,
dius, bueno, escolta'm, què és això?
Cap a on ens porten, no?
Cap a on ens porten.
Però és que ara la gent viu més temps.
Viu.
Viu per què?
És el que n'hi anava a dir, amb quina qualitat de vida viu, segons quin, no?
Però escolta'm, t'has de recordar les pastilles que t'has de prendre.
T'has de recordar el que no has de menjar.
Has de recordar-te'n...
O sigui, hi ha una sèrie de coses.
De normes que has de seguir perquè si vols continuar.
Doncs és això, estem vivint una època, ara que si aquí s'ha explotat allò,
que si ara Canàries torna a sortir el volcán a la mar, que si te'l poso...
Vull dir...
Però, avi, però veu ara que m'ha comentat això de Canàries,
és que, clar, Canàries en si és un lloc volcànic.
Sí.
El que passa que potser feia molt de temps que aquests volcans estaven adormits.
Ja està.
I, clar, és allò que dius, bueno, ja no pensaven, però que encara hi és, eh?
És que estava dient i no.
S'han de moure moltes coses, potser, no?
Que has de respectar la natura.
I tant.
No perquè no...
Però pot vindre el dia.
Diu-me, oi, oi, oi, jo no caig mai.
Bomben se pega.
Això, cony.
Veus, ja està, ja has caigut.
És això.
Vull dir que la vida no som nosaltres que la dominem.
No, no.
Ens domina.
Sí, sí, sí.
El carácter, la manera de ser.
Veus un tio que sempre està rient i nosaltres sempre està emprenyat.
I per què?
Ah, mira, és que sóc així.
Bueno, doncs si ets així, aclareix-te.
A veure si m'entens com ho vull.
També és veritat.
El mal és que a vegades, sense calguer ni vulguer, has d'aguantar uns caracters
que dius, bueno, i per què?
Està en un lloc determinat, amb una prepotència, i tu dis, escolta, i per què?
Per què?
Si llavors resulta que aquest és més inútil que tu.
Sí.
Però la circumstància, el que sigui, el posa en un lloc, amb una prepotència.
I llavors dius, o sigui, que estem vivint en una societat, una societat, que l'hem creat
naltros mateixos, la critiquem i l'hem creat naltros.
O l'aguantem, naltros mateixos, llavi, perquè aquesta és una altra.
No és bonic.
Un criu, doncs veus que riu.
A mi veus, a vegades, a mi em fa gràcia, puja a l'autobús, vau a un puesto, i veus
amb un cotxet, un criet d'aquells que...
i veus que et mira, i fa una mirada...
Veus?
Sí, sí, te fa la ria i ja t'ha aguantat tot el dia, ja te l'ha canviat.
Aquí hi ha l'innocència.
Aquest criu m'està mirant, no sap com sóc, però potser ha vist, t'ha vist que te'l
mires, i al mirar-te l'ha vist, doncs, una cosa, una cosa, una cosa, quina és?
Que som sempre crius.
Per molt que vulguem d'això, dintre nostre sempre hi ha aquell criu.
I dic que a vegades fem coses que dius, coses que he fet, dius, oh, sí, què he fet,
dius, sí, sí, sí, vull dir...
Parlar de crius, ara que m'ha vingut a la memòria, me'n recordo la darrera vegada
que vam parlar vostè i jo a l'entena, que li vaig dir jo de la carta dels reis,
se'n recorda?
Sí.
Se'n recorda que m'ho va dir que gent gran, dos crius són, una cosa així m'ho va explicar,
què tal?
Com van anar als reis?
Perquè clar, allà, sempre que hagin passat dues setmanes de les festes...
Això és una cosa que clar, en aquest temps, en aquestes edats...
Diguin, bé o malament?
Bé, no?
Bé.
La família bé, sempre es porten bé.
Bé perquè busques només o tens el que més o menys necessites,
o et fa gràcia, o si no...
No, jo dir, aquell que ha comprat això, aquell que ha comprat un cotxe,
ja ho compro un camión.
No, home, no.
Bècim-me.
Home, si és per ser feliç que quina un camión, comprem-lo, eh?
No, no, ho dic amb el sentit de grandesa.
Bècim-me.
Ja, d'acord, sí, sí, no, no.
No, com tal tinguis, no és el que té més, és el que té el que ha de tindre.
I el que sap disfrutar del que té, no?
Clar, clar, s'ha pogut disfrutar.
La vida has d'agafar la part bona, la dolenta ja ve sola.
Oh, i tant, i tant, i tant.
En el que abrim, la porta abri i ja està dintre, eh?
Després d'això dels reis, el que és bonic és la innocència.
L'innocència, els crius.
Em serà familiar, eh?
Innocents, aquell que fa el xulet, això no.
A mi caramels, no.
Però allò, allò, el mateix, amb el seu, d'això, es tindrà el seu càstig, no m'entens?
Perquè tampoc disfruta.
Sí.
En canvi, la innocència, veus que passen els reis, allò, el rei, a veure, això, saps?
Vull dir, és això.
I avi, això també ho fa molta gent gran, eh?
Que ja he vist autèntiques kamikazes, àvies i avis, eh?
Que estàs tu allà amb el criu, i de com que no saps d'on te surt l'àvia de torn,
que t'ha agafat els 4 o 5 caramelos que tu tenies al teu voltant, al terra, i no les havies vist.
Sí, sí.
I és, però si no m'ha donat temps d'acotxar-me, que ja els ha agafat.
Però llavors també...
És impossible.
Llavors l'agafen, i llavors el primer criu aquí al costat, perquè jo ja criu...
Sí, sí, no, no, no, no, avi, ja li dic que aquestes cap a la butxaca...
Ah, això sí, ja porto una bossa, eh?
Camp a la butxaca.
Ja porto una bossa, eh?
Bosses per aigües oberts...
Sí, sí, sí, sí, sí.
I a vegades...
Són autèntics professionals als caramers.
Jo l'hagués vist a un caramet a terra o el que sigui, i he fet un esforç per agafar-lo.
Sí.
Perquè hi ha un criet alli que està mirant, i com que no pot d'allòs, llavors li dones i veus aquell somriure, això.
Això és...
Això és...
La innocència és el que hem de buscar.
I que no es perdi mai, avi.
No ser un innocent davant de la societat, que te la fot per tot arreu.
S'ha de créixer, no? S'ha de créixer en aquest aspecte, avi.
S'ha de créixer, no?
No, però és bonic, eh?
Sí.
És bonic...
Si fóssim, però clar, és difícil.
Perquè a vegades vols ser bo, i fumen una batracada que et fan, en aquells moments, te fan canviar el caràcter.
Tornar puest, tu, no?
Però no, no.
Els reis són coses com ara ve Nadal, quedem de Nadal, els reis, ve les festes majors, vindrà Carnaval,
que llavors Carnaval tornem a ser la gent.
I com passen els...
Encara, com aquí diu, acabem de començar aquest any, avi?
Sí, sí.
I ja m'està parlant del Carnaval, que serà el mes vinent.
I trobes...
Agafa Carlinja, vostè, eh?
Ja que anem dient, el Carnaval, per exemple, encara que no ho vulguis, t'hi trobes.
Sí, home.
Perquè t'imagines, a mi veus com balla en aquell, el que sigui, i t'imagines tu també, aquell...
Dius, no, que jo no puc ballogar-me així.
Però t'imagines quan eres jove, quan fes altra cosa...
Sí, sí, sí.
Mira com xala aquell.
Mira com...
Mira, mira...
Oh, m'ha dit que quina por que solta.
Vull dir, d'un motiu que el cos i el cap vagin.
Sí, sí, sí.
I a més a més treballi d'una altra manera, no?
Jo crec que si la gent fóssim com hem de ser, que fóssim sincers,
la vida fóra molt més agradable, perquè...
Sí, seria diferent, no?
Tots a la vida portem alguna cosa dintre.
Tots portem aquell nen petit.
Portem aquell bromista que a vegades no tens caràcter davant de la gent,
però interiorment hi és aquell.
I també s'hi troba entre mig d'aquella gent.
Encara que no sigui en presència de pensament, s'hi troba allà dintre.
Sí.
Entens? I és el bonic, és això.
Viure la vida a la teua manera.
Ser, doncs, tu.
Ser tu, disfrutar de les teus maneres, no passar-te, vull dir que és...
Avi, estàvem buscant una cançó ara per tancar.
Ja he vist que estàvem mirant per aquí l'ordinador,
però ara deia, dic, home, no puc posar-la de carnaval.
A més, avui és la reentré una altra vegada de l'avi Ramon.
Dic, ara no sabia què posar-li, eh?
Dic, ara m'ha despistat totalment.
i vine, a veure, hi posarem alguna del Sergio Dalma, així en plan romàntic, bonica.
Si tinguessis les muralles que fèiem abans...
Ostres!
Ens despediríem de les muralles.
Te'n recordes?
I tant, i tant.
I a la Rambla, entràvem així com ara és l'avi, i llavors era muralla de Tarragona, del Bernardo Rios.
No sé si la tinc, eh?
Doncs la busques per un altre dia la tocarem, eh?
Esperi, que l'estic buscant, eh? Esperi, esperi.
A veure, a veure, a veure...
I recordarem altres...
Ai, m'ha sort un tal muralles de Tarragona, eh?
Sí?
Provem-ho, avi?
Posa, sí.
Recordarem quan estàvem a la Rambla, te'n recordes?
Ui, tant, ui, tant.
I mira, ja tenim l'oportunitat d'estar una miqueta més.
d'aquesta nostra misura, no?
Perquè ara ja serà l'any passat.
Ui, sí? Ara ja han passat uns quants dies, ja, eh?
Un any, no l'any passat, l'anterior.
Doncs, avi, de nou, benvingut a aquesta casa que és seva.
Molt bé.
Comencem una altra vegada, aquest nou any, amb noves ganes, amb noves perspectives.
Jo començava una miqueta apocalíptica per allò del 2012 i les coses que deien,
però hem girat la truita totalment i estem més que contents.
Que la gent tingui paciència i que es vagin trucant, que així tindrem relació.
Això, això, jo recordo, avui tampoc em va passar.
A mi se m'oblida, avi, recordi-m'ho vostè, home.
Això, que ens truquin el 977 24 47 67, si ens volen comentar alguna cosa.
Ara ja no, perquè ja no arriben, perquè ja hem acabat.
Però de cara a la setmana vinent, que tornarem, a més a més, de cara a la setmana vinent,
que és dia 17, jo no vull anunciar res,
però de cara al 19-20, com l'aniversari de l'avi Ramon.
Ec, jo no vull arribar a dir res, eh?
Jo, ec, se m'ha escapat, però no ho volia dir res, eh?
Mireu, un altre any ja.
Un altre any, avi, eh?
Un altre any.
24, 25, uns quants, eh?
Uns quants, ja.
Anant sumant, anant sumant.
Ja acaben en sis, ja.
Bé, això ho direm la setmana vinent.
Avi, moltes gràcies.
Molt bé.
I benvingut.
Vale.
A veure si és aquesta, eh?
Ui, tanques!
Us deixo amb el Muralles de Tarragona.
Ai, què em deia?
Què em deia?
Què em deia?
Dic, aquest dia vaig parlar amb el Bernardo Ríos i em va recordar...
Veus?
Que encara havíem vingut aquí a la ràdio, ell i el Godall, te'n recordo?
Els hem de tornar a portar, eh?
Sí, sí.
Tenim un altre any per portar-los.
Gràcies, avi.
Gràcies, avi.
Muralles, muralles de Tarragona, imponente fortaleza que, además de su belleza, el espíritu impresiona.
Muralles, muralles de Tarragona, cinturón de los romanos, testimonio que pregona otros tiempos soberanos.
Muralles, muralles, muralles de Tarragona, cinturón de los romanos, testimonio que pregona otros tiempos soberanos.
Muralles de Tarragona, cinturón de los romanos, testimonio que pregona otros tiempos soberanos.
Muralles de Tarragona, cinturón de los romanos, muralles de Tarragona.
Muralles de Tarragona, cinturón de los romanos,engeucesiano-n, quien la pode d