La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs sí que ho tenim molt clar,
que segons el Beta, la terra és plana.
I a més a més, que ho sap tothom, jo no ho diria tan clar, eh?
Beta, de nou, bona tarda.
Hola, bona tarda un altre cop.
Home, des que fem aquesta secció aquí a Tareona Ràdio,
no sé si tothom, però molta gent, sí que ho sap, que la terra és plana.
I des d'aquesta cansa jo crec que encara més, no?
Sobretot els dilluns a la tarda, els dimecres a la tarda, volia dir.
Sí, sí.
No sé ni el dia que sóc.
És normal, és normal.
Bé.
És que pensem que portem ja gairebé, si no tres,
gairebé tres setmanes, dues setmanes llargues
que no es feia el programa.
Sí, sí, esclar.
Que no estàvem aquí produint, que no estàvem produint.
Sí, sí, no estàs al ritme i no saps quin dia és i no, no, som dimecres.
A més, tu estàs sempre amb el cel.
Sí, estic sempre a les estels.
Exacte.
Sí.
Sí, sempre estic a les estels i la meva compte de Twitter,
doncs, té a veure amb algú amb un estel, eh?
I una xifra, no direm el meu compte de Twitter,
però té a veure amb algun estel, no?
O sigui que sempre estic per allà dalt.
I en aquest cas, doncs...
A veure, a veure, què me tens avui preparat?
Home, en aquest cas, doncs, més que els estels,
anem a un satèl·lit, no?
Saps allò que diuen també?
Sembla que estiguis a dalt d'un satèl·lit, no?
Sí, sí, el núvol a passaria millor vida, no?
Sí, estiguis com un satèl·lit, no?
Que no te sabentes de res.
Doncs bé, anem a parlar una mica del nostre satèl·lit, no?
El satèl·lit que tenim a la Terra.
No és que sigui nostre, però bé, el tenim molt a la vora
i podríem si considerar com una mica nostre, no?
La Lluna, no?
Home.
Doncs sí, resulta que dues naus de la NASA
investigaran com és a l'interior de la Lluna.
És que a nosaltres ens agrada saber les interioritats de les coses, no?
Veus què et deia?
Veus com sempre arribes a la meva?
Sí.
Te n'adones, no?
Però fent-te tenim en saber la interioritat de la Terra, que sabem una mica com està feta
per dins, però no gaire, perquè no s'ha pogut anar molt a dins, no?
Aquells viatges de Julius Berne al centre de la Terra, doncs això encara és sense ficció.
Vés a saber qui hi ha per dins de la Terra, no?
Home, teòricament magma, foc...
Sí, teòricament.
Teòricament.
Teòricament, però...
Però clar, això es queda en una de les moltes capes que hi ha dins de la Terra, no?
És un lloc que no ha estat molt, molt explorat.
Doncs el mateix que passa amb la Terra, doncs també passa amb la Lluna, però, mira, doncs
fent servir tecnologia d'aquesta segle XXI, doncs ens tenen ganes també de saber el
que puguin, no? Perquè t'ho dic, estem en el mateix nivell que la Terra.
Poc que sabem de la Terra també ho volen saber de la Lluna. Poc, poc, però alguna cosa.
És que ara no saben res, no?
I la qüestió és que des de l'any 2002 la nau Greix està cartografiant
el camp gravitatori de la Terra per conèixer millor com és l'interior del nostre planeta.
Sí, com no hi podem anar, perquè, clar, físicament, perquè això de Jules Verne
és molt sense ficció, doncs ho fan de manera... des de l'espai.
Sí, sempre anem a parar al mateix lloc, anem a patar al mateix lloc, l'espai.
I és una nau, doncs, que es diu Greix i està cartografiant des d'aquesta alçada privilegiada,
doncs, a l'interior del nostre planeta, no?
Bé, això és el que podem fer de moment.
El que podem fer, doncs bé, un experiment similar, però amb la Lluna com a objectiu,
està posat en marxa, doncs, aquest final d'any passat, no?
Doncs, el 2011, final d'aquest any passat.
I des del laboratori que té la NASA a Pasadena, a Califòrnia,
doncs, s'estan fent, estan dirigint dues naus no tripulades del tamany d'una rentadora,
sí, sí, sí.
Petiteta?
Petiteta, sí, sí, sí, sí, dues naus petitones del tamany d'una rentadora
i no tripulades, ja hem dit,
i estan fent alguna cosa semblant a un tac lunar,
sí, un tac que et fan a tu quan...
En el cos, sí, sí.
En el cos, doncs, fan un tac lunar,
que a partir de les diferències de la gravetat
ens desvetllarà com ha evolucionat a l'interior del nostre satèl·lit
des que fa, apunteu-vos la xifra,
4.500 milions d'anys es va formar a partir d'un fragment de la Terra.
O sigui, la Lluna seria com...
Ma germana petita.
Sí, seria com...
Sents romàntics, no?
La versió Adam i Eva, però planetària.
Planeta, sí, sí.
Allò que explica...
La costella, no?, de l'Adan.
Sí, la religió cristiana, no?,
que diuen que Eva va sortir d'una costella d'Adan,
doncs, doncs, la Lluna va sortir d'una costella de la Terra, no?
No volem...
Que bonic, eh?
No volem...
Però això vol dir que perquè sortís de la Terra
va haver d'haver un xoc previ, no?
Perquè, d'alguna manera, aquest satèl·lit rebotés, no?
Sí, sí.
Sembla que hi va haver un gran catacrac, eh?
Un gran catacrac.
Un Big Bang, potser?
No, Big Bang, podíem atribuir-ho quan es va formar a l'univers.
No, però que també seria el Big Bang de la Terra, no?
Sí, un petit Big Bang a escala planetària, no?
A escala terrícola, no?
En aquest cas, doncs, en lloc de dir Big Bang,
perquè Big Bang és...
És el gran, sí, sí.
És el gran, no?
És el tot poderós, per exemple.
Sí, el que ho ha format tot.
Doncs, en el cas de la Terra,
podíem fer-ho anar com un gran catacrac, no?
Un gran catacrac, perfecte.
Aquí va petar alguna cosa fa 4.500 milions d'anys.
Nosaltres no hi érem, a l'espècie humana.
No, no, no.
Els dinosaures tampoc, crec, no?
No parlo ni de tu ni de mi,
sinó parlo de l'espècie humana, no?
Aleshores, doncs, bé, mira, així es va formar la lluny, no?
I no res, doncs, que siguin investigadors que no es cansen,
que segueixin investigant i vés a saber què trauran d'això.
El que passa és que jo estava pensant que la gent que viu a la lluna,
que està amagant-se...
Aixecar, ara ens envien...
Saps com es diuen, no?
Aixecar, selenites.
Ara ens envien les rentadores.
És que aquesta gent...
Sí, però rentadores de...
Per què ens embruten aquí?
No, no, però rentadores d'última generació.
Aquestes no renten la roba, sinó cartografien...
Però, entenem-ne, que ara ens emporten la rentadora.
Durant tenir una centrifugadora...
Una centrifugadora que, en lloc de rentar o secar la roba,
doncs, el que fan és cartografiar la lluna, no?
Doncs, si els pobres selenites, els habitants de la lluna,
d'on està fins al gorro de nosaltres, no?
Perquè quan no venen emprenyant-los els americans,
posant banderes i després els russos...
I ara volen els xinessos, també.
Sí, sí, sí.
O sigui que els pobres habitants de la lluna ho tenen clar.
Però bé, és el que deia,
que quina mania que tenen els científics d'anar investigant.
Sempre estan investigant, sempre estan investigant.
Poc a feina.
Sí, sí, sí, sempre estan investigant.
Però, mira, tant d'investigar, a vegades surten coses bones.
Espera, abans que canviïs cap a la lluna...
Sí, volia canviar, volia canviar, volia canviar, sí que la lluna...
Me fa por el que puguin arribar a descobrir.
Home...
M'explico.
Com trobin petroli, com trobin mercuri,
com trobin plutoni o com trobin qualsevol cosa,
que a l'ésser humà li serveixi per alguna cosa?
No, és que diuen que...
No, ja està.
Ho vam comentar l'any passat, sí, sí, sí.
Ja ho sé, però com encara fins i tot ho ha de dir jo que diguis,
és veritat, hi ha això?
Sí, sí.
No, no, no, és que les mostres que han portat
els astronautes que han trepitjat la lluna,
tant els americans com els russos,
doncs han trobat un material que és idoni
per algun dia fer la fusió freda,
un nou tipus d'energia,
o sigui, al contrari de la fissió nuclear,
doncs seria la fusió nuclear, que és més neta,
que és, diguéssim, l'energia del sol,
que no produeix, doncs, aquests efectes secundaris,
que són els residus radioactius,
que no saben on posar-los ara,
i bé, ja fa temps que no saben on posar-los, no?
I això, doncs, amb la fusió no passaria,
no creia que és residus tan molestos i tan radioactius, no?
Aleshores, tot aquest material per fer la fusió freda,
aquest mineral es troba en quantitats
desorbitades a la lluna,
clar, vol dir que a la que puguin construir una nau
tipus camió, que vagi carregant,
doncs, doncs, fer un trasbassament.
Sí, sí, sí, pobres selenites.
Els cràters de la lluna desapareixeran.
Desapareixeran, sí, perquè...
I aniran baixant-los cap a la terra, no?
Sí, sí, perquè això mateix, sí.
No hi cabrem, no hi cabrem,
amb tanta roca, amb tanta pedra.
Canviem de tema.
Canviem de tema, passem la lluna
i passem, doncs, a la mania aquesta
que tenen els científics d'investigar.
I, aleshores, doncs, a vegades descobreixen coses,
doncs, tan interessants com la tecnologia OLED.
Què és la tecnologia OLED?
OLED és una tecnologia del futur
que serà la que en pocs anys
veurem a la televisió nosaltres.
O sigui, és un canvi brutal, bestial.
I que hem passat de la televisió
a aquella que tenia un cul enorme...
Sí, és veritat, que Déu-n'hi-do,
per moure aquella tele.
Sí, la televisió de tota la vida.
Hem passat a la televisió plana de LCD
i ha estat, doncs, això,
un canvi, doncs, sobtat, no?
Sí, sí, sí.
Que tota la vida hem tingut els televisors amb el cul...
Clar, per ficar el mobiliari i per ficar tot el moviment que tenia.
Havies de comprar una tauleta espessament per la televisió,
perquè eren tan grans que havies de comprar tauleta espessament.
Avui dia, doncs, no cal.
Avui dia, doncs, al mateix pastatge
ho pots patjar a la televisió plana.
Hem passat de la televisió amb cul a la televisió plana
i en poc temps passarem a la televisió OLED,
que també és plana, però encara és més plana.
O sigui, si la televisió ara ja és plana,
l'OLED és extraplana, és finíssima.
I és que l'OLED passarà com passar...
Està començant a passar amb la il·luminació,
que estan passant també...
Sembla com les làmperes de baix consum
sigui una cosa de pas.
De pas perquè el futur seran els LEDs.
Sí, sí, sí.
O sigui que hem passat de la bombeta de filament
a les làmperes de baix consum,
però les làmperes de baix consum
és per sortir del pas,
perquè el futur són les làmperes LED.
I aleshores, per exemple,
vés al cas, no?, per on vull arribar, no?
Sí, sí.
Hem tingut molts i molts i molts i molts anys
les làmperes d'incandescència, les de filament,
i aleshores el temps que tindrem les de baix consum
serà molt poc perquè de seguida,
quan podem passar amb les de LED,
i les de LED també té un futur,
com les d'incandescència,
per molts i molts anys.
Aleshores, tu mires estadísticament,
làmperes d'incandescència,
100 anys llargs o més que les hem hagut de suportar,
no?,
làmperes de baix consum, 20 anys,
làmperes LED, 350.000 anys,
vol dir,
i als televisors també passa el mateix.
Des que es va inventar el televisor,
hem aguantat aquells trastos,
i hem passat...
I uns quants anys, eh?
Bastants anys.
I aleshores hem passat a la televisió plana de l'ECD,
però el temps que duren en aquestes televisions de l'ECD,
que estan molt bé,
serà poc perquè vindrà l'OLED,
que serà més econòmica,
menys consum,
més...
visualment més atractiva,
i ara explico què és l'OLED.
I és que a Las Vegas
s'està fent un certamen mundial
que es diu el CES,
i allí es presenten totes les novetats tecnològiques
en qüestió de televisors,
de...
això, estis de...
de consum electrònic, no?
O sigui, van de televisors,
a equips de música,
a equips de multimèdia, bé,
tot el que tingui a veure
amb el consum
que, doncs, ens porta...
Que ho fem cada dia, no?
Sí, ho fem cada dia, no?
El que tenim cada dia.
Sí, sí, sí.
O sigui, veure la televisió, per exemple...
Escolter la música,
connectar-se a internet,
doncs, això el CES de Las Vegas,
doncs, cada any,
doncs, fan unes presentacions
de les novetats.
I en guany, doncs, ha estat...
l'estrella és l'OLED.
I si l'empresa LG
i Sony, la Sony,
ho havien fet,
ja havien fet, doncs,
també televisions OLED,
Samsung,
la reina dels televisors
a nivell mundial,
o sigui,
qui ven més a nivell mundial
és Samsung,
doncs, no...
no havia de deixar pas de...
no havia de deixar, doncs,
de passar per això,
per el CES,
sense ensenyar-nos
el seu nou model de televisió
amb tecnologia OLED,
o com ells diuen,
Super OLED.
Aquest futur televisor,
si encara és futur,
però és un futur molt proper,
eh, Silvia?
No està tan lluny,
perquè estic venent per aquí.
És molt proper.
Aquest futur televisor
serà model de 55 pulsades
que serà un nou panel
perquè els de l'empresa,
doncs, Samsung,
han denominat, doncs,
Super OLED,
tecnologia d'emissió
de píxels RGB
que no requereixen
retroil·luminació ni filtre,
doncs, cada píxel
és el que està il·luminat.
O sigui, com ho explicaria?
Els televisors LCD,
els píxels,
han d'estar retroil·luminats.
Per darrere hi haurà
una font de llum
perquè aquests píxels
s'il·luminin,
ho fan a vegades
amb tecnologia LED, també.
Has vist,
hi ha televisors LCD
que posen tecnologia LED,
no?
Perquè, doncs,
els LEDs del darrere
il·luminen els píxels
que tenen els LCD,
o sigui,
necessiten una font de llum
al darrere.
En aquest cas,
els píxels que fan servir
els televisors OLED,
s'autoalimentarien ells mateixos,
ells mateixos s'il·luminen.
Són píxels autoil·luminats
perquè són orgànics.
Estàvem mirant que
no només per televisions,
sinó de cara a mòbils,
de cara a GPS,
de cara a tot el que portem
també al dia a dia,
per allò que pot que pesa
i per tot el que representa.
T'explico.
Una de les característiques
de la televisió OLED
és que per a produir la imatge
que es veurà a la pantalla
utilitza compostos
de carboni orgànic
que emeten llum
vermella,
verde i blau
en resposta a la corrent elèctrica.
O sigui,
a diferència d'una televisió LCD,
una televisió OLED
no compta amb llum
al darrere
o amb cristalls
que roten en direcció
a un estímul extern.
Per aquest motiu,
una televisió OLED
no consumirà tanta energia
com una televisió LCD
que són els pantalons
que tenim ara.
O sigui,
que són
compostos
de carboni
orgànic.
O sigui,
aquests pixels
són orgànics,
és matèria orgànica
i els mateixos
al posar-los
una corrent elèctrica
s'il·luminen
de color blau,
de color vermell
i de color verd.
Els tres colors bàsics
que necessiten
per a la televisió.
Això mateix.
Aleshores,
l'OLED
és el futur,
no?
El futur
bastant proper
perquè ja existeix.
o sigui que
aquesta televisió
s'ha presentat,
són superplans
perquè és que són
molt primets
perquè, esclar,
com no necessiten
el darrere...
62 mil·límetres,
diuen, no?
Esclar, esclar,
perquè una televisió plana
ja és molt plana
a comparació
dels tastos
que teníem abans.
perquè el que tenia
el que tenia
les televisors
antigues,
els del cul
que diem,
doncs,
aquest era
perquè
hi havia
un tub
de ratx catòlics
i aquest tub,
doncs,
clar,
feia que tingués
un bastant
gruix,
gruix,
aquesta televisió,
no?
Això, doncs,
en la tecnologia LCD
es va suprimir,
aquest tub
que feia
que emetés la llum
i impulsés els píxels
i tot això,
doncs,
en la tecnologia LCD
es va suprimir,
doncs,
aquest gruixut
que tenien
les televisors antigues.
Però tot i així,
les televisors planes
d'ara i avui dia
també tenen
un cert gruix,
perquè necessiten
un espai
perquè al darrere
hi pugui veure...
La maquinària,
clar,
la maquinària
i sobretot
l'aparell
que fa la llum
perquè es puguin
veure els píxels.
Saps el que m'ha fet
més fòbeta
de tot això
que m'estàs explicant?
M'agrada molt
que hi hagi canvis,
que no ens hem habituat
o encara tenim allò
que dius
nova de trinca
a la televisió
que t'acabes de comprar
i ja te bombardeixen
amb un altre estil
de televisió.
A més a més,
també acabes de comprar-te
perquè hi ha molta gent
que està il·lucionantíssima
amb el 3D
que jo no sé
si també es podrà fer
amb aquesta...
Segur,
segur també ho trobaran.
És que les televisions
solets són 3Ds.
Ah, d'acord.
Són 3Ds.
Encara podreu aprofitar
les ulleres
que heu comprat fa poc.
Però vull dir
que
a veure com ho diria.
Les pantanes planes
que tenim avui dia
de televisors
i de pantanes planes
també dels ordinadors,
no?
Des monitors
dels ordinadors.
Doncs, esclar,
tenen aquest gruix
perquè al darrere
hi ha de veure
la font d'il·luminació
que alimenti,
o sigui,
que doni llum
als pixels
que estan al davant.
Una vegada eliminada
aquesta font...
Una vegada eliminada
aquesta font de llum
perquè no caldrà
perquè,
com hem dit,
els solets
són carbonis
orgànics
i ells mateixos
s'il·luminen,
doncs ja no cal
aquesta il·lumina
al darrere.
O sigui,
encara la cosa
serà més plana,
més petita.
Aleshores,
més petita,
menys consum,
doncs, esclar,
vol dir que
a la que puguin fer
amb massa,
en sèrie,
i surti econòmic
fer-ho,
perquè fer un
televisolet
és molt car,
fent 50
no és tant,
però fent en 50 mil,
50 milions
i que inundin
tot el món
de televisors
de l'ed,
doncs,
aleshores ja és sorrendible.
Què passarà?
Doncs és que serà
més econòmic
perquè gastarà menys,
es veurà millor
la televisió
perquè la imatge
es veu
més,
els colors més vius,
més nítida.
Aleshores,
què passa?
No hi ha color.
En aquest cas,
parlant de color,
no hi ha color,
es valgui la redundància.
Bueno, sí,
depèn dels bitllets
de l'euro
que hagis de fer
moure
en el moment
que toqui,
no?
Si quan els preus
estiguin
a més o menys
a la mateixa alçada
d'un televisor,
això mateix,
un televisor LED
sigui el mateix preu
que un televisor TFT
o LCD,
hi ha color.
És com passa
amb l'eliminació LED.
De moment,
una bombeta LED
encara és una mica
més cara
que les de baix consum.
I la gent encara
s'ho pensa.
Però a la que
es comencin a fabricar
massa
làmpares
de llum LED
que són més econòmiques,
duran més,
no gasten tant,
aleshores,
doncs,
és que les de baix consum
desapareixeran.
És el que deia,
aquesta transició
passarà a unes televisors planes,
que també
és un temps de transició
i tothom,
al final,
passarà per l'oleta.
Això és el futur proper.
No, no,
doncs,
estarem a la white
i estarem pendents
a veure si,
a veure quan comencen
formalment
a vendre-les
i a veure quan
sortirà tot això.
Sí, però és el que passa
sempre, no?
Al principi,
doncs,
ho tindran
els que tinguin
una butxaca ben ample
i els anys privilegiats
es contestaran
i al final,
doncs,
com és una cosa
que s'anirà
estrenent,
perquè com més fàbriques,
doncs,
menys
coste
això mateix.
Diguéssim,
en aquest cas
s'universalitza,
doncs,
ho cobrem
go-hi,
també tots,
no?
Això ha passat
amb la indústria
de l'automòbil.
Amb tot.
Els primers airbags
només ho podien tenir
els que tenien
cotxes de gamma alta.
I el GPS?
També.
El GPS,
al principi,
quan va sortir,
que era la gran revolució
que tothom volia tenir
i almenys
desitjava tenir un GPS,
però clar,
baixava de 700 euros.
I parlem d'aquells mòbils,
d'aquells mòbils
desexecutius
que portaven una maleta.
Per exemple?
Que eren els primers mòbils
que portaven la maleta
i nosaltres ho vèiem
i això de nostres,
doncs, clar,
però ells ho podien,
s'ho podien permetre
perquè costava diners
però tenien la butxaca ampla
i avui dia
qui no té un mòbil
doncs, no sé,
molt estrany, no?
Sí, però bé.
S'ha popularitzat molt
tot això plegat.
Jo crec que tot,
si comencem a pensar-ho
des de la pròpia televisió,
des de la pròpia ràdio,
sí, sí.
Ara aquest es matava
molts fossis enormes.
Això mateix,
perquè els primers televisors
també no se'ls podien tenir
i les primeres ràdios
també era una cosa
també de senyors
de Casabona, no?
I això,
aquelles ràdios antigues
que eren tan grosses
també costaven
un cert diners
i també ho podien tenir
poca gent
i avui dia, doncs,
és que és la tecnologia
que fa
gairebé igual a tothom, no?
Bé, la qüestió és
que sí,
anem acabant,
que resumint
que aquesta tecnologia
que ara pot ser
una mica cara
i una mica sofisticada
acabarà arribant a tothom.
Com també passarà
una notícia
que guardo
per la setmana vinent
i és que
Apple està
sol·licitant
la patent
d'una bateria
d'hidrogen
que durarà setmanes.
Home, gràcies a Déu.
Gràcies a Déu.
Home, és que els mòbils
ara mateix
i jo no sé
la gent que n'està escoltant
un dia
i el dia següent
com no el carreguis
estàs fora.
Esclar, que abans
no només seran per trucar
però ara que fa servir
per connectar a internet
de tot,
de tot, doncs,
clar, les bateries
i aquí, doncs,
Apple si pot aconseguir
que està patent
i és efectiu
aquesta bateria
d'hidrogen
també serà
un gran què
de cara
a aquests dispositius
mòbils.
Llavors bé, sí.
Anem acabant.
Anem acabant.
Cap a vinil·lia,
anem a la música.
Anem a vinil·lia,
aquest planeta inventat
i anem amb un grup
que es diu
Anutòpics
que es vam escoltar
l'any passat,
es tornem a escoltar
un altre cop,
sí,
i que ho fem
perquè
sí,
sí,
em estava fent senyals
aquí la Sílvia
i ha dit que sí,
que...
És que li ha sortit
de l'ànima
que sí,
que tens raó
amb les senyals
que em feies
i és la cançó
que escoltarem
que es diu
El que dius
que és enregistrada
des de
l'any 1992
a Vic concretament
i parles de
d'una història
d'amor
i que explica
les coses
que pots arribar
a fer
quan t'has enamorat,
no?
Coses cruels
a vegades,
no?
I Utòpics
ens agrada tornar
a retrobar
la veu
de la Maria Salla
perquè és que
no vam fer
un concert
de retrobament
sinó
n'han fet dos
i esperem que en siguin més
perquè són
moda sopa de cabra
tothom torna
i a nosaltres
quan tornem a sentir
aquestes veus
ens encanta
Doncs sí
Beta,
tornem la setmana vinent,
no?
Això mateix
amb més notícies
tecnològiques
Gràcies
A reveure
A reveure
Tens motels
Només sóc el pobre boig
Jo que a presó
vaig saber
El que era
La desesperació
Al meu costat
Sé que morirà
El que demà
Sentir viciós
Té n'amor
versat
Que el bitxat
Va ser
Escrita a la sang que sóc un desgraciat que et demà.
El fil d'una fulla t'afeita entre la pell feta mal.
Però si dius que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
I si després ja és el cos, es queda desgraciat.
I no voldria marxar mai més al teu costat.
Però si dius que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
Oh, nana!
Dona'm tot el que sóc groc i especial.
Oh, nana!
Fes-me tot, només tinc les una oportunitat.
I ara, nana, cal!