...de Tarragona. Telèfon 977-22-8073.
Especialista en mides grans fins a la 80.
Informem als nostres clients l'opció de la sastreria a mida.
Vingui a veure'ns i li donarem pressupost sense cap compromís.
Sastreria Pizarro. Som professionals.
El nou Lizarran del carrer Comte de Rius 14 de Tarragona
ha canviat el seu assortiment de pinchos i tapes.
Si encara no els coneixes, et recomanem que ens visitis.
Et sorprendran molt gratament.
Nou Lizarran a Tarragona, carrer Comte de Rius número 14.
Pinchos, platazos i molt més.
Tarragona Ràdio.
Comença Tràfic d'Estraccions amb Núria Calvó.
Bona tarda, de nou.
Encantats d'estar aquí avui compartint una estoneta més del que és habitual
amb vosaltres des de Tarragona Ràdio.
I aquestes bombolletes musicals indiquen l'inici del nostre tràfic d'abstraccions mensual
en l'edició de Butxaca, recordeu.
En dimecres, cap a final de mes, aquí a la sintonia de l'emissora municipal de la ciutat.
I avui que fins i tot ens hem permès el luxe de fer un abans de continguts,
ja us hem dit que reivindiquem la música feta al país
i reivindiquem Sant Jordi també com a dia dels enamorats de Catalunya,
el que ens tocaria a nosaltres.
I per això avui posarem cançons d'amor,
però cançons d'amor d'aquelles que no fan vergonya quan les escoltes.
Cançons molt currades, amb lletres xules,
i fetes per grups d'ara,
d'aquests que ens estavenint tan de gust escoltar últimament aquí el programa
i compartir-los amb vosaltres.
Comencem amb Manel, del seu últim disc,
la cançó Aniversari.
Els llums s'han apallat.
Han tret el pastís.
Aplovien els pares, els tiets i els amics.
tots a l'hora, agrupats en un únic crit.
Que demani un desig!
Que demani un desig!
I tu, nerviosa,
com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador.
Un segon.
Dos segons.
Tres segons.
Quatre.
I cinc.
Els teus ulls cabalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar.
Una veu comentava, ai, que guapa està.
I jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa.
Decidit.
A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop en petit tips.
Sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets.
Fer-me pas amb prudència per un entramat de sabates d'hivern,
de confeti, aixafat i esprintar, maleïnt l'allargada dels meus nous passets.
I amagar-me entre un tap de suro i la paret.
Just a temps que no em mengi el collons de gatet
i escalar les cenefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un palet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te a un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig està vessant la paret del llagrimal
en un peu, en un braç, en el tors, en el cap.
Fins demà!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
Remortir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat
Escoltar amb atenció batalletes curioses
els més vells
Fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és
i és i en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento però ja mai viuràs
detectar un caminet
que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on
desapercebut estirar-me una estona
i per fi relaxar-me celebrant
el pla indescriptible
que és estar amb tu
que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull
les espelmes es van apagar
doncs aquí a l'últim disc dels Manel
que es diu Deu milles per veure una bona armadura
trobaríem la Modernó
que se suposa que representen
però amb forma estètica molt medieval
aquest disc, tot ell, té una aparència
doncs això de l'amor cortès medieval
directament
i ara fem un salt cap a Mallorca
Antoni Afon
també des del seu últim disc
L'Emparetas
tant l'un com l'altre
el de Manel com el d'Antoni Afon
són potser els més obvis
tots els discos són boníssims
i com dèiem
els mallorquins galàctics
amb la seva peça Calgary 88
amb homenatge inclòs als Modern Talking
aquells que en l'època de la meva adolescència
van fer molt de mal
i la de la Sílvia també, em confirma
classificats per la final
de patinatge artístic
no tot era físic ni mental
també era sentimental
tu i jo festejàvem
i representàvem Espanya
a l'Olimpíada
l'hivern del Tenedà
abans de sortir
tu vares dir
te casaries amb jo
i vaig contestar
avui mos casam
cigonya amb la medalla d'or
en sincrònia
i a màxima velocitat
te'n vas a l'aire
amb una força increïble
i a punt de caure't allà
te faig sa morta
i jo vaig alerta
feim una curva oberta
agafa energia i t'aixec
només amb una mà
a l'aire
fas una gràcia de ballarina
a sa punta des patins
sona un redoble de bateria
i feim com t'hi discutí
han atxurat
sa creuen mirades
crec que els ha agradat
feim una atxura
d'estàtua final
mirant-te't sòtil
rient i a l'anat
ballar
amb aquesta melodia
moderna
a una pista
de gel
de Calgari
88
ja sona
sa cançó
per megafonia
Atlantis is calling
S.O.S. for love
Els locutors repassen
Té Rússia
va treure un nou i mig
els favorits
eren suets
i tenien
just un nou setanta-sinc
aixecen ses taules
i tots
mos posen un deu
véns cap a jo
amb abrasses i plores
i m'atropitges un peu
li demanam
a un jutge de pista
si mos voltes a ell
es en directe
i ho televisen
a tots
ets cinc continents
damunt
es pòdium
amb sa medalla
mos dóna
amb sa mà
senten
pes micros
així com mos llasen
i dins
sa tele
tu i jo
mos besam
veiem
ballar
ballar
amb aquesta
melodia
moderna
a una pista
de gel
de Calgari
88
ja sona
sa tensó
vermella
afonia
Atlantis is calling
S.O.S. for love
ballar
amb aquesta
melodia
moderna
a una pista
de gel
de Calgari
88
ja sona
sa tensó
vermella
afonia
Atlantis is calling
S.O.S. for love
I ara estem a punt
de fer una finta
d'aquelles que fem
per despistar el personal
i quan sembla
que el més fàcil
seria continuar
amb Mishima
que acaben de publicar
i presentar Reus
l'amor feliç
doncs no
tornem al disc anterior
de Mishima
Ordre i aventura
i escoltarem
l'olor de la nit
que parla d'un altre vessant
de l'amor
podríem dir
o no
segons qui
vosaltres mateixos
Sento l'olor
de l'anomí
que s'entenca misteri
Adéu sol
M'enteroleix la ment
Em desperta
els sentits
Fa tant de temps
que no em sentia
tan sol
I baixo al carrer
que he de treure diners
I em cago en el caixer
que em diu
que no tinc
un raó
que avui
no em cau
M'ha trucat
el Miquel
que ell
li cauen del cel
i avui
m'invita a volar
Avui volarà
Diu
Avui volarà
Avui volarà
Avui volarà
Avui volarà
Avui volarà
Avui volarà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per això continuem amb un ideòleg que suposem que sí que li agrada al Jordi perquè té molt d'anexa amb els anarquistes i empalmem amb Noam Chomsky ni més ni menys.
Els Astrut van fer un disc amb el col·lectiu Brossa en què recuperaven aquella cançó que ja havien posat en el seu disc del 2007, Tu no existes.
I es tracta de Noam Chomsky!
I es tracta de Noam Chomsky ser enamorat de ti.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
EnsWER
Noam Chomsky, se ha enamorado de ti.
Hace meses que Chomsky está loco por ti.
Solo piensa en volar de Boston a València
Y pasear contigo por el cauce del tu día
Hasta que tú le quieras, él no tendría prisa
Y tendría paciencia, él tendría paciencia
Nadie sabe cómo llego a tu página
Pero pronto se hizo así
Será por las cosas que escribes
O tus fotos, o tus vídeos
Cuando piensa que te lleva más de cincuenta años
Él querría no quererte
Pero no puede evitarlo
Noam Chomsky
Se ha enamorado de ti
Hace meses que Chomsky está loco por ti
No les coge el teléfono a los anarquistas
Ni se acuerda jamás del programa Minimistad
Y solo quiere que le añadas en el Messenger
Él se ha enamorado de ti
Hace meses que Chomsky está loco por ti
Noam Chomsky
Noam Chomsky
Doncs aquesta n'era una d'amor intel·lectual, podríem dir
I per acabar, un altre tipus d'amor, que seria l'amor dels pares cap als fills
Aquell amor incondicional i tendre i que pot arribar a ser tan cursi també, si s'explica en una cançó
Però no, recuperem els Love of Lesbian, un dia ni el parque
I recuperem també el disc de recopilació que va fer l'Albert Puig del seu programa Delicatessen
I ell ho deia així
Si tenim més que comprovat que la majoria de músics quan tenen fills es posen pegats
Aquí Santi Valmes ens demostra que es pot dedicar una cançó al nou vingut sense pecar d'empallagós ni de tòpic
Una cançó que marca un abans i un després
Doncs l'escoltem junts
Ha sido una mañana inolvidable, como todas las que pasan en un parque
No serás tú, no serás tú, quizás no importa el sitio y eso está de más
Si de todos mis delirios y mis cuentos, solo el tuyo ha mejorado el argumento
No serás tú, no serás tú, quizás no importa el tema y eso está de más
Ahora me escondo y te observo y te puedo decir
Yo mataré monstruos por ti, solo tienes que avisar
Ya hace algún tiempo salté y caí justo aquí
Aquellos safaris sin fin
Se esfumaron sin avisar
Hoy lo he vuelto a notar
Cada nube es un plan
Se transforma al viajar
Y no pesa y se va
Somos nubes no más
Como hojas que danzan al viento
Así nos elevará el tiempo y nos hará rodar y rodar y rodar y rodar y rodar y rodar
Como hojas que danzan al viento
Os recogerá el tiempo y nos hará rodar y rodar y rodar y rodar y rodar
Como hojas que danzan al viento
Os recogerá el tiempo y nos hará rodar y rodar y rodar y rodar y rodar y rodar
Como hojas que danzan al viento
Así nos recogerá el tiempo y nos hará rodar y rodar y rodar y rodar y rodar y rodar
Nunca hay final. No hay fina. No hay fina Es verdad. Es verdad.
Nunca hay final. No hay fina. No es verdad. Es verdad.
El Sant Ibalmés, cantant de Love of Lesbian,
ha escrit un llibre amb il·lustracions molt xules
i dedicat al públic infantil, que es titula
Jo mataré monstruo esportí.
Igual el vau veure en alguna paradeta per Sant Jordi
i, si no, el podeu buscar, si voleu,
que encara ronda per les llibreries.
Dit això, i també pensant en els nostres fills, per què no,
us voldria recomanar un cicle que es fa a l'Espai Jova Quesse,
a Sant Antoni Maria Claret 12-14,
sobre la sobirania alimentària.
Demà, dia 26, a les 7 de la tarda,
una xerrada sobre menjadors escolars i horts urbans,
la sobirania alimentària a taula.
Aquest cicle va començar el 10 d'abril i s'acaba el 6 de juny.
I destacaríem, potser, la projecció de la pel·lícula d'Iciar Bollaín
i també en la llúvia, el dimecres 9 de maig, també a les 7,
una xerrada per part de Som el que Sembrem,
el dimecres 16 de maig, també a les 7,
i per acabar, doncs, una altra xerrada
titulada El dret humà a l'alimentació.
Tots els dimecres i també algun dijous,
a les 7 de la tarda,
a l'Espai Jova Quesse,
si en teniu ganes i us interessa el tema aquest
de la sobirania alimentària,
que aquí també hi ha tela per parlar.
Dit això, ens acomiadem fins al mes que ve,
des d'aquí aquest bucinet de la tarda de Tarragona Ràdio.
I nosaltres que t'esperem, eh, Núria?
Això espero.
Després d'aquestes coses que llegeixo,
potser jo no torno.
No, no, no, no.
Home, ara, fins ara,
jo crec que haurem de plegar amb un blog.
Hi ha un blog, millor dit.
O sigui que no ho sé, eh?
Ha anat molt bé, no?
Sí, sí.
Ens hem enamorat una mica més, tu creus?
Sí.
Sí, no?
Estem així com tots...
Tota ajuda, tota ajuda.
Fins el mes, vinent.
Fins la propera.
Gràcies.
Fins la propera.