Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els Mighty Toxiboy i també els Murmur.
Tenim amunt d'ells ara mateix via telefònica els Mighty Toxiboy per comentar-nos i també per convèncer-nos que aquest divendres passem per la cero.
Albert, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bé, aquí estem.
Que potent, que bé sona aquest treball discogràfic, aquest de Trump.
Sí, sí, sí.
Felicitats per la perquè toca, eh?
Jo saps que no he tingut l'oportunitat de sentir-lo i amb aquesta primera cançó m'he quedat al·lucinada.
a dir, que bé que soneu.
Sí, merci.
Home, no, que...
És tu de veritat, eh?
Parla'm una miqueta.
Fem una cosa.
Abans d'arribar aquí a treball discogràfic, que encara que té ja un anyet, dies cacs...
No sé si ens el tornareu a presentar com si fos nou de trinca a la sala cero, dins d'aquest quilòmetre zero.
Sí, home, i tant, hi tornarem.
De fet, sí, a principis d'any ja el vam presentar, també ens vam donar l'oportunitat a la sala cero i, bueno, ens en tornem-hi.
O sigui, anem a intentar-ho una altra vegada i, bueno, intentar que la gent ho disfruti, no?, i fer que vagin una miqueta.
Tot sí, tot sí, home, i a més també potència de guitarra, potència de bateria.
Tela, eh?, el que ens espera al quilòmetre zero de la sala cero aquest divendres.
Però fem una cosa, parlem de vosaltres.
Qui són els MyDiToxiBoi? D'on sortiu?
Com és que un dia, de cop i volta, us vau juntar i vau dir, ei, que això ho tirem endavant i ja tenim aquest nom?
Doncs, bueno, el nom, de veritat, va ser una cosa més complicada de trobar, però...
Sí?
De fet, bueno, com tots els grups, no?, quan comences i tota la història, doncs sempre comences amb uns altres noms i vas fent, però, bueno...
Teníem també un altre cantant, teníem...
Bueno, a mesura que vas fent canvis, doncs, bueno, ens va agradar aquest nom, ho vam trobar una miqueta, doncs, eclèctic, i et va fer gràcia.
I llavors, doncs, bueno, vam dir, vinga, va, comencem el projecte i tirem el maquet.
I, bueno, la veritat és que ha sigut el projecte més llarg que hem tingut i, bueno, ens vam quedar amb aquest nom, la veritat.
I, bueno, mira, ens fa molta gràcia, perquè, a més, és un nom que a la gent li costa de pronunciar moltes vegades.
Sí, t'anava a dir, eh? No, moltes vegades no, jo crec que la gran majoria, eh?
Sí.
Ja ho he fet pensat, sé que ho heu fet pensant amb els DJs i la gent que us ha de fer les entrevistes, no?
Sí, sí, sí, exacte, sí, són punyeteros.
I, a més, quan ens presenten sempre ens fem un part de riure, perquè sempre som els migti, els migti, els no sé què, bueno.
I la veritat és que ens sembla divertit.
Ara me fas dubtar, el veritat, si ho he dit bé, eh?
Ja ho he dit perfecte, ho he dit perfecte.
Ah, gràcies a Déu, gràcies a Déu.
Ara, ara, ho ha de dir perquè el tinc al telèfon, clar, estem entrevistant.
Després ja quan arribi a casa diré, mira, què he fet, mira, què ha passat?
No, no, no.
No, però està bé, està bé, no pateixis, que no riurem després.
I d'això, més o menys, de quan estem parlant? De quants anys, aproximadament?
Doncs el projecte, més o menys, va néixer, jo penso, que cap a finals del 2005, ja fa...
Teniu una data, eh?
Sí o set anys.
I tirem, tocant junts, la majoria de nosaltres portem potser més de 12 anys, o sigui, que Déu-n'hi-do.
O sigui, la veritat és que és el nostre hobby, és el que ens hem agradat fer i, bueno,
i com sempre hem sigut amics d'entre nosaltres i, bueno, doncs és una cosa que ens agrada mantenir.
I, bueno, a mesura que anem progressant, bueno, al cap dels anys al final acabes fent-ho una miqueta millor.
I, bueno, i de fet això és el que ha sortit, no?
El The Trap ha sigut el disc i, bueno, estem molt orgullosos d'ell.
I, bueno, i sí que és veritat que de la maqueta, que potser era una miqueta més por, més vellable, van passar una miqueta a rock.
I, bueno, ja, a la manera que ho hagi sentit, ja la gent ja ho sap que és una miqueta...
És una miqueta sí que es basa més en rock, però, bueno, va passant també per altres estils.
I, bueno, ja veureu que, suposo que cap al 2013 volem tornar a gravar i serà un altre rotllo, una altra vegada.
O sigui, anem canviant una miqueta.
Anau buscant, no? Anau buscant.
Sí, sí, sí. És que tenim molts gustos molt diferents entre nosaltres i ens agrada plasmar-ho.
I, bueno, com a tota la vida, no? Com vas passant per èpoques, doncs en unes èpoques t'ha de gust una cosa i l'altra.
Però em val a dir que el que més ens agrada és el rock i, de Trap, una miqueta l'essència, aquesta rockera la plasmem i el consell ja veureu que serà un non-stop pràcticament.
O sigui, intentem, a més, tenim aquesta cosa que els directes més o menys vas veient que el que agrada més és...
és que fem una miqueta de canya i que la gent el que vol sentir és una miqueta de potència.
i que a vegades quan fas coses més tranquil·les i tal, ets avorreixes una mica i, bueno, i com és el que millor se'ns dona, doncs, bueno, ja vas fer més directes una miqueta amb aquest estil.
Albert, entre tu i jo a les parelletes no crec que opinin el mateix, eh?
No, no, no.
Tu ja saps que hi ha moments del concert en el qual, doncs, hi ha el seu lloc que t'agafes de les mans, ens mires en bulls tendres,
que ha d'haver una mica de tot, home, una mica de tot.
Hi ha un moment que et toquen les guitarres que sembla que t'entrin al pit, no?, directament, que t'atrevessin la pell.
Hi ha altres moments que també hi ha d'haver una miqueta de relax.
Sí.
Ja que ja fas una altra història, no?
Sí, alguna cançoleta ja farem, però, bueno, no donarem massa treua, tampoc.
D'acord.
Tindrem un momentet eclèctic, una miqueta més tranquil i potser inclús romàntic, però serà fímer.
D'acord.
O sigui que no ens agafem gaire de les mans i millor que el tinguem al puny en l'aire i anar seguint el ritme de la guitarra i de la bateria, no?
Exacte, exacte.
Molt bé, molt bé.
Per cert, aquest treball discogràfic, com dèiem abans, doncs ja té el seu any i escacs de vida.
Comentaves que a principi d'any va ser quan el vau presentar a la Sala Cero, que ara torneu una altra vegada aquest divendres, però que ja entreu a...
He sentit que volíeu tornar a entrar en registre.
Ja teniu cançons noves?
Sí.
Ja teniu un altre nou àlbum per aquí, en camí?
No, estamos en ello, no, encara li quedan, encara estem en procés...
Jo, però si aquest...
Fent l'escalet, per dir-ho d'alguna manera.
Perdona'm, Albert, és que jo he pensat, dic, si aquest àlbum encara no diu ni papa ni mama, per l'amor de Déu, no me'l deixeu encara, eh?
No, encara no, encara no, no, li quedarà encara una temporadeta.
Ah, pa, la cara.
Estem en procés de composició dels temes nous, que encara no tenen massa cara i ulls, però, bueno, la intenció és fer-ho ràpid.
No sé si farem una llarga duració, com aquest, o potser fem un EP més bé de 4 o 5 cançons en funció.
Si és un EP, ho farem, ho traurem més ràpid, si és un disc tan llarg.
Però, bueno, jo penso que la intenció, pel que comentàvem, entre nosaltres, és que ens agradaria ficar...
El pot petit és on està la millor confitura, per dir-ho de bona manera, aplicar menys cançons
i anar traient coses més sovint, perquè així, sempre estàs una miqueta més en candelero,
per dir-ho de bona manera, perquè si fas el disc,
mentre figues molt, llavors el procés és molt llarg,
i hi ha un moment molt llarg que tu estàs parat
i, realment, en els moments que estem, no pots estar massa parat
amb el tema del grup, perquè, si no, es deixarà de parlar, es deixarà d'escoltar
i parem de fer directes, que és el que també ens agrada.
Llavors, pensem que, potser, treure, anar amb 3NPs, potser és el que estem pensant de fer,
però, bueno, tampoc no ho tenim decidit del tot.
En funció dels temes que en surtin, doncs ho gravarem més o ho gravarem millor.
No, no, i t'he de dir una cosa, m'estic trobant amb els grups
que darrerament estic entrevistant, que les discogràfiques mateixes
ja trien per treure pes, com a petits avançaments, petites píndoles,
per anar, saps allò que dius, que parlin poc o molt, però que continuïn parlant,
el que deies tu ara, que no es perdi el ritme, que no desaparegui el grup,
com passa moltes vegades, que durant el temps de concerts
es parla constantment del grup, perquè hi ha aquí, allà,
i estan de bolos...
Exacte, sí.
I que de cop i volta s'atura, perquè s'ha d'entrar a un estudi
o perquè s'ha d'empençar en les noves cançons,
i clar, sembla que desapareguin del mapa, no?,
i que no existeixin més.
Exacte, exacte, aquesta és una miqueta la idea, sí,
perquè amb aquest disc ens va passar que vam estar...
Bueno, també vam tenir mala sort, que el guitarrista es va trencar una cama.
Ostres!
És aquest, el nostre company, és de Sabadell.
Exacte.
A part de la dificultat que ja tenim físicament, no?,
per poder quedar i per poder crear les cançons,
també se'ns va ajuntar, bueno,
potser això, el tema de la trencada,
la cama que va tenir pobra.
Pobre, eh?
Pobre, és de veritat.
I vam estar, potser, un any, un any sense fer concerts.
Imaginat.
I ho trobes a faltar moltíssim,
perquè al cap i ara el film que t'agrada és això,
és fer concerts.
I és molt orgullós de la feina,
però, bueno, potser és el que comentàvem,
que fer feines més petites, més constants,
i no parar mai seria potser més adequat.
Doncs sí.
Home, jo el veia el company vostre
amb la cadira de rodes sobre l'escenari, eh?
Sí, no?
Oh, eh!
Que hagués estat una solució.
No sé, molt pràctica per ell, però...
Sí, sí, a l'algun moment li van plantejar,
escolta, tu, com muretas, com va a faltar, però vente.
Tu pensa que fins i tot la gent et quedarà agraïda
perquè veurà l'estímul, les ganes que li posaràs.
Sí, no? Que lo das todo.
Todo por la música, todo por la música.
Allà amb la cadira de rodes, cap a Mónica Bada, pobret.
Pobre.
No, no, millor que descansi a casa,
que agafi bona bateria, mai millor dit,
de piles, me refereixo.
Sí, sí, sí.
I llavors, quan estigui recuperat, tornar, no?
Tornar.
Però segur que ho heu pensat.
Digueu, digue'm-ho, confessa'm un veu alta.
Sí, sé que ho heu pensat.
Dius que...
Pensa en nosaltres, pensa en aquests concerts
que estem deixant de fer.
Sí, sí, sí.
A més, vam rebutjar algun de guapo,
que dius, ostres, aquest sap greu dir que no, eh?
Però, bueno, perquè ja és de poques oportunitats
que tens a vegades, doncs, sap molt de greu.
Allà posant una cara, allò, de pena.
Per favor.
Sí, sí, sí.
Tu, recupera't.
Per favor, venc a nosaltres.
Som els teus amics.
Sí, sí, sí.
Que dolents que som, eh?
T'has d'anar compte, eh?
Sí, sí.
Quan el vegis, dones la cosa, digue'm-hi que l'estimem molt, eh?
Que ens alegra molt que ja estigui bé, eh?
Sí, sí, no.
El divendres estarà i estarà perfecte, ja ho veuràs.
Molt bé, molt bé.
Fem una cosa, Albert,
perquè m'agradaria portar-vos aquí un dia a la ràdio
i entrar...
Avui tenim l'excusa perfecta perquè, mira,
us tenim a la sala 0
o us tenim dins d'aquest quilòmetre 0, aquest divendres,
però a mi m'agradaria, doncs, poder tenir-vos aquí
així ens veiem les cares
i li podem comentar al company, a tu,
i una miqueta entrar, una mica fins i tot en debat,
si és necessari com està la música ara per ara
i com la veieu vosaltres,
i el que convingui, què us sembla?
Ho deixem per més endavant?
Encantadíssims.
Doncs, jo recomano aquest quilòmetre 0
aquest divendres a partir de les 10
amb Murmur i també amb els Mighty Toxiboy.
Ai, que de bo que m'equivoco, eh?
I que sí.
Amb l'Albert i amb tota la família del grup,
que us esperem allà
i que segur que serà una nit aquest divendres
per passar-s'ho bé i per no oblidar, no?
Exacte.
Albert, gràcies.
A tu.
Adeu-siau, bona tarda.
Que vagi bé, bona tarda.
Gràcies, adeu-siau.
Adeu-siau.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Béu-siau, bona tarda.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit