...descobreix l'atractiu d'un negoci segur.
Conferències, workshops, presentació de marques, reunions amb empreses...
Inscripció prèvia i gratuïta a través del web i al Facebook del Palau.
Organitza Palau de Congressos i Associación Española de Franquiciadores.
Col·labora PIMEC i CEPTA.
T'ho recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Coneixes MésQueFruites.com, el nou model de servei...
...que ja ha revolucionat el concepte de les fruiteries a Tarragona.
MésQueFruites.com, la millor relació qualitat-preu de Tarragona.
MésQueFruites.com, Rovira i Virgili, número 9, cantonada, Mastanislau Figueres.
I ara també al carrer Montblanc 21 de Torreforta.
Haarlem Globetrotters, el equipo de baloncesto más famoso del mundo, de nuevo en Tarragona.
Los magos del balón, los trotamundos más célebres del planeta, vuelven con más fuerza que nunca en su gira mundial.
Sábado 12 de mayo, a las 6 de la tarde y a las 9 de la noche, en el pabelló municipal El Serrayo.
Venta de localidades en el Corte Inglés.
Haarlem Globetrotters.
El nou Lizarran del carrer Comte de Rius 14 de Tarragona ha canviat el seu assortiment de pinxos i tapes.
Si encara no els coneixes, et recomanem que ens visitis. Et sorprendran molt gratament.
Nou Lizarran a Tarragona, carrer Comte de Rius número 14. Pinxos, platazos i molt més.
Una hora, un secret.
Una carta, un tresor.
Una vida tranquil·la, una història de por.
Un núvol, un astral.
Una lletra, un acord.
Un àlbum de cromos, fotos sense color.
Una estona en silenci, en la revolució.
Pensa en estratègies per estar sempre amb vos.
Vos, vos, vos.
Vos, vos, vos.
Una tarda, un dibuix.
Una platja, un record.
Un piercing al seny, abric sense botons.
Una fita, un missatge.
Un viatge a un Bangkok.
Una línia al mar, un planeta quadrat.
Una estona en silenci, fent la revolució.
Pensa en estratègies per estar sempre amb vos.
Vos, vos, vos.
Vos, vos, vos.
Un dinar, una flor.
Un cafè, un to.
Un perfum embruixat, un llit ple de racons.
No sé si és el primer senzill d'aquest entrepans i mandarines, però quin relax, quin bon rotllo que ens està deixant ara mateix a la ràdio.
Després de baixar a la terra, amb el nostre company Beta, la terra és plana.
Un poema.
Saludem el Fito Luri, que el tenim via telefònica.
Fito, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal? Com ha estat tu i el teu problema?
Bé, doncs, ara ja m'he solucionat.
És que ha estat molt bo, perquè en el moment que heu obert el Facebook, en el moment que començava el programa, he vist el teu missatge.
És el que dius, bueno, això ha de ser així, eh? No ha d'anar d'una altra manera que ara mateix per telèfon.
I ens agrada almenys tenir-te per poder comentar aquest nou treball discogràfic entrepans i mandarines.
El segon àlbum hi ha.
Ahà.
I un segon àlbum que, la pregunta gairebé obligada, ha estat molt dur a l'hora de fer-ho, confeccionar-lo i ara ja anava a dir el part? Ha estat molt dur?
Doncs, no, no, no, la veritat, bueno, de fet no, perquè des del darrer fins aquest he trigat vora dos anys i, per tant, ho he fet així com molt a poquet a poquet, amb moltes ganes de fer-ho poquet a poquet i de manera molt senzilla.
La qüestió era fer-ho de manera senzilla perquè així, doncs, teníem la intenció que... la idea que el disc sigui entrepans...
Perdona, és que estic entrant al garatge, ho podem explicar per l'entenda, el que m'ha passat.
Ja ho saben, eh?
Bueno, hem de dir que ja està arreglat el cotxe?
No, no, aquí es queda.
Ara se l'han portat a la grua, ara arribeu a casa, i ara ho deixeu allà i a veure si és el que passa amb el mecànic, no?
Sí, aquí es queda.
Ostres, ostres, ostres.
Doncs, bueno, mira, coses que passen.
Sí, exacte.
Teníem la intenció de... o sigui, el nom d'entrepans i mandarines, vaig pensar-lo pensant en que en poqueta cosa podem arribar a ser feliços.
És a dir, amb un bon baranar vora una cala amb un entrepà i després una mandarina, doncs potser crec que ja n'hi ha prou i de sobres per poder arribar a ser molt feliços, no?
I les cançons, doncs, una miqueta volien transmetre això.
I sí, ha costat molt de fer, diem-ne, va costar molt de fer la idea, perquè vaig començar a composar les cançons d'imaginar-me com sonaria amb tots els instruments,
i després vaig pensar que potser era molt millor fer-les molt més senzilles a l'hora d'enregistrar-les, perquè si no, no tenia gaire sentit el títol del disc i la intenció que li volia donar al disc...
Amb que després ens trobarien, no?
Exacte, en fem una cosa molt recaragulada.
I ha sigut com fer una cuina, no? Hem anat desconstruint, vaig fer cançons pensant en tots els instruments que, per exemple, vaig utilitzar per fer els duotrop,
i a partir d'aquí vaig començar a treure instruments fins que s'ha quedat amb molt poqueta cosa, i s'ha quedat amb molt poqueta cosa, doncs, diem-ne, expressament, no?
Sí, sí, sí, sí, ell que dius, fem-ho senzill però que arribi, no?, a tothom, no?
Ah, exacte, i sí que ha costat molt de fer, però en pic vam trobar el punt, aquest intermig, que la cosa ja caminava, potser hi ha un tema que no hi ha un ukulele, hi ha una miqueta de piano,
un altre tema hi ha una petita percussió i uns coixins de fons fets amb el sintetitzador, quan vam veure que aquella funcionava, llavors va ser molt fàcil, no?
I, perdó, que jo deia el segon, no?, que és el tercer treball discogràfic, que m'ha anat de l'olla, que me deixava l'aromes, els duotrop, i després aquest entrepans i mandarines, eh?
Jo, que volia córrer, volia córrer, no, no, fem-ho tot bé, eh?, allò que dius, tranquil i sense pressa, no?
Per cert, que fa poquet, després tornarem una altra vegada al disc, vull dir, perquè el dia 28 vas fer el Teatre Bertrina, no sé si aquesta va ser la presentació oficial d'aquest treball discogràfic,
i Déu-n'hi-do com va anar de bé, eh?
Sí, sí, sí, la veritat és que va anar molt bé, va venir força gent, i això que era un cap de setmana de pont, que jo deia, ostres, no ho vaig tenir en compte.
És complicat, clar.
Sí, però ara no, tot i així va anar molt bé, i, bueno, doncs sí, es pot dir que és el primer concert, la presentació, diguem-ne, el set de sortida,
tot i que ara, doncs, deixaré una semipausa, em dedicaré aquests mesos de junts, juliol, a fer promo, a fer promo, doncs, per totes les...
intenten anar per totes les ràdios del país, televisions locals, etcètera, etcètera, i a partir del setembre, a partir de l'octubre, el setembre-octubre, doncs,
llavors sí, començar a girar.
Perquè ho has previst, potser, precisament per això que em comentaves, de fer-ho més íntim, llocs en petit format, seria o no?
Sí, bueno, de fet, anem quatre, anem al David en compte de totes les percussions, Jorge Varela al piano...
Que una cosa, el David no el coneixes de res, no?, que és la primera vegada que toca amb tu, no mai, mai, de la vida.
I ens hem ocupat molt bé, sí, no, el David hem compartit dies i dies de carretera...
Ja m'imagino, ja.
Sí, sí, no, no, va ser molt fàcil, igual que amb el Jorge, igual que amb el Candy, no?
Ostres, el Candy, Déu-n'hi-do, eh, també, eh?
Sí, sí.
Quin parell, eh? Quin triom, jo he dit, que portes al teu costat, eh?
Sí, sí, sí. Doncs és això, anem aquí, anem quatre, és una cosa petiteta,
i reduïda, i podem tocar, bueno, podem tocar en una plaça de poble petita,
però també podem fer un perturinat, podem fer una bequeria, no sé,
és una formació que s'adapta molt bé a aquest tipus d'escenaris,
diguem-ne, mitjans petits, no?
Més aviat que grans, no, és el que tu dius,
busquem en aquest nou format, doncs, una mica la intimitat i la proximitat amb el públic.
Jo tu ja també pel so, abans no puguis sentir-lo sencer,
que espero que me'l tornis a presentar en aquests mesos que tens previst de fer ràdios i televisions,
que ens facis un lloc per nosaltres, ja el tornarem a parlar, el tornarem a fer,
i el que faci falta, perquè tothom arribi a aquest nou treball discogràfic del Fitaluri,
i també he vist que en aquesta actuació també teníeu el Xavier Pie, o no?
Sí, sí, va venir a col·laborar, perquè el Xavier col·labora amb un tema, el disc,
i va venir a, a la presentació, en un que li feia goig venir,
i evidentment a mi encara me'n feia més que tingués,
i sí, sí, va venir, va pujar, i aprofitant que el disc d'Aromes també va fer una col·laboració,
doncs ja vam acabar d'exprimir, vam acabar tots cinc llavors de l'escenari,
utilitzant el Xavier i el seu so meravellós.
I ja l'heu fet, Fito, no l'heu fet, alguna proposició indecent?
El Xavier?
Home, clar, perquè a més a més jo crec que ja forma part de la família del Fito Luri, no?
Sí, home, i tant.
Bueno, és més, el proper disc, és que clar, o sigui, no vull parlar del proper disc.
El proper disc, i encara aquest està, com deia que jo, ha sortit del forn, eh?
Encara no l'he acabat del tot, diguem-ne, que encara no el tinc físicament,
encara no puc començar a fer una promoció, doncs, diguem-ne, decenta,
però el proper disc el Xavier Pietri no m'ho ha de veure.
Molt bé, molt bé, molt bé, ja l'he estat guanregat del tot, no?
Hem de dir que el disc, perquè es facin una idea, va estar enregistrat,
no sé si durant el mes de març em posa a mi, d'aquest 2012,
o sigui, que encara és el que dius tu, que et crema les mans.
Sí, sí, està, o sigui, està a la fàbrica per tenir, o sigui, he fet una autoedició limitada,
però no serà, o sigui, serà per vosaltres, per les ràdios, pels medis, perquè el pugueu tenir,
i després, doncs, ja ho anunciaré, suposo que en 10-15 dies estarà tot el disc penjat a la web,
i la gent se'l podrà descarregar, diguem, gratuïtament i sense cap tipus de problema ni cos, no?
Que, home, per una part, mira, comentàvem fa uns dies amb un altre grup,
que això del disc físic potser també és una piqueta per la part més clàssica i romàntica,
fins i tot de la música, no?
De dir, doncs, mira, aquest és el primer, aquest és el segon i aquest és el tercer,
per tenir-los, no?, per tocar-los.
Sí, no, no, està clar que internet, ara per ara, és la font.
Sí, sí, no, és la font del futur i que arribi el disc a tot arreu, no?, a tot el món.
Sí, físicament també hi serà, com també vaig...
els ulls té dos anys i físicament també existeix,
i l'entreprendre de mandarinets també existirà, no?
Però ja et dic, és per una qüestió més romàntica i és una...
Bé, doncs, pel fet d'això, que físicament també és bonic de veure,
però que ha passat de ser prioritari, diguem-ne que és molt més prioritari
tenir una pàgina web senzilleta, que sigui fàcil-lo utilitzar,
que la gent pugui entrar, que es baixin les teves cançons o les puguin escoltar
i ja puguin treure informació de tu.
I recordem que és fitoluri.com, i que allà ho trobareu, doncs, tots els apartats,
si voleu fer-vos amic de Facebook, també en podem fer,
segurament que si volem més tenim Twitters i companyia,
perquè això se l'utilitza tot, no?
Sí, bé, ja de fet el Twitter l'utilitzo poquet,
tot i que l'utilitzo, però sobretot el Facebook i la pàgina web,
i la veritat és que tenim una pàgina web on poder posar la teva música
i després el Facebook i el Twitter, ja tens prou, prou feines.
Doncs fem una cosa, Fito, et deixo que tens que acabar de solucionar coses
que t'hem enganxat, com ell que diu, enmig de tot això,
i com de cara a futur no l'eronyà, jo què dèiem,
tornaràs a estar, jo espero que aquí amb nosaltres,
llavors ja parlarem de nou del treball discogràfic,
parlarem d'aquestes estratègies, parlarem de les mandarines
i del que convingui, d'acord?
Sí, senyora.
Et sembla?
I tant.
Doncs un petonàs ben gros, i gràcies, gràcies, gràcies,
almenys, mira, ens han pogut posar en contacte,
encara que hagués estat via telefònica, però almenys ho hem pogut fer.
Sí, sí, moltes gràcies.
A tu, adeu-siau.
Vinga, que veig bé.
Gràcies.
Adéu-siau.
Una estona en silenci, fent la revolució.
Pensant estratègies per estar sempre amb vos.
Bons, bons, bons, bons.
Bons, bons, bons.
Bons, bons, bons.
Gràcies.