Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja que continuem els ja tardes de Tarragona Ràdio,
després de les revistes del Corc, després del Manamana amb la Mar Pérez.
I ja us ho dèiem, que avui és un dia de sorpreses.
Estàvem pendents, estàvem esperant que tinguéssim aquí amb nosaltres
el grup Esceni Catanea.
I és que aquest cap de setmana, aquest diumenge,
ens volen convidar a no vestir-nos per sopar...
No, no. O sí?
Ara ens ho comenten, ara ens ho comenten.
Companys del grup Esceni Catanea, Alberto, Cori i Emma,
bona tarda, benvinguts.
Bona tarda, Sílvia.
Que tal, com esteu?
Estupendament.
A veure, jo que he agafat en brancida i allò de no vestir-nos per sopar,
com que ja m'ha frenat una miqueta, eh?
A veure, a veure, què passa?
A vosaltres us agrada l'exhibicionisme?
Que la gent gasti menys en roba per allò de la crisi?
Què està passant?
Què està passant, Cori, Alberto, Emma?
Qui m'ho explica?
Què passarà aquest diumenge?
Mira, l'Alberto t'ho explicarà a la mar de bé.
A veure, Alberto...
Ja comencem.
Ja comencem a passar el mort d'un a l'altre.
No, no, no, ja està bé, ja està bé.
Mira, el que farem serà una hora de teatre superdivertida,
supercanyera, de passar-ho bomba, de disfrutar a tope,
d'embolics, de llios, de mentires,
de que tot sembla que està bé, tot és correcte,
però ara, de veritat, tot és un muntatge
i uns s'entera d'una cosa, d'una altra.
És espectacular.
A més, hem de dir que és una obra, si no l'acordo malament,
del Marc...
Com a Letty.
Com a Letty, no?
I com va ser que vau triar aquesta obra?
Perquè és molt avorrida i perquè la gent...
Perquè no vingui al Teatre Metropol o per...
On ha d'anar, on ha d'anar aquesta gent?
Bé, això, el tema d'escollir l'obra,
això li devem al Pau, al Pau de la Penya,
que és el director d'aquesta obra,
que avui no ha pogut venir,
tot i que havia de venir, però no ha pogut.
I, bé, suposem que la va triar per lo divertida que és.
Bé, ell la va fer fa 10 o 12 anys, aquesta obra.
I com que va tindre tant d'èxit,
doncs han tornat a repetir-la.
Han canviat alguns actors, no?
Perquè els que havien, doncs ja no estan.
I ara vore'ns, com que...
Vam, crec jo que s'atronxaran de riure,
doncs la tornem a repetir.
I ara vore'ns també fent bolos pels pobles
i per donar-la a conèixer.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Heu fet alguna cosa d'aquests bolos que hem comentat?
No, no, comencem al mes de novembre.
Ah, comenceu.
O sigui que encara tot això està en plans de futur.
Ah, sí.
I ja us ha sortit alguna coseta?
Sí, a Reus.
A Reus?
I a Villallonga, a Villallonga també.
I a Villallonga.
Bé, Villallonga encara està per concretar.
A veure si se sent el Villallonga, aquest senyor.
Pensava que ja...
I es munta un pullo.
Amics de Villallonga, que els esperem.
Sí, sí, jo espero que sí, que diguin que sí.
Perquè tenim moltes ganes de conèixer-lo pels pobles.
A veure, fem una cosa, anem a situar la gent,
perquè tot això que dèiem, a quina hora és i on serà?
A veure.
Doncs és a les sis i mitja, dos quarts de set,
al Teatre Metropol de Tarragona, que està a la Rambla.
Ja veureu que allí també hi ha uns dos lletreros amb les fotos.
I les entrades s'han de treure per Tarraco Tiquet, no?, Punto Cactes.
O si no, dues hores abans, a les taquilles.
Molt bé.
Perquè a les quatre i mitja ja estaran obertes.
Sí, ja estaran.
A les tres, la gent allí, que prenguin el cafè.
O si no, això mateix, que vagin prenguent cafè cap allà al voltant del teatre.
Sí, jo crec que...
Perdona, Sílvia, jo crec que el rato que nosaltres donem al públic
s'oblidaran dels problemes que hi ha a darrere del món.
Jo crec que sí.
Ja és necessari, eh?
Ja és necessari, Cori, perquè, d'un i d'un i d'un com està la història,
i millor, mira, tenir una bona tarda de riure.
Per tota la família, me la recomaneu, aquesta obra?
Sí, per crios i tot. A veure, potser hi ha alguna rambladeta, però...
Però bueno, que es pot permetre perfectament.
Pitjor es veu a la televisió.
Avui en dia els crios estan en cures d'espantos, vull dir que...
Hasta crios, han vingut crios, eh?
Sí, segur.
A veure, llavors, perfecte.
Aquesta obra ja la vam fer el mes d'abril, eh?
Ah, ja la vau fer el mes d'abril.
El Teatre Metropol. La vam fer dues vegades, i ara la tornem a fer,
perquè va tenir molt d'èxit, i ens ho han demanat la gent,
que és molt divertida, que la tornéssim a fer,
i va venir públic de totes les edats.
Molt bé, molt bé.
I és una manera també de veure una mica com ha anat,
i com ha anat la resposta de la gent, home,
si va omplir el Teatre Metropol, perfecte.
Sí, no, tenim un públic molt fidel, eh?
Sí.
Vull dir, la tenia porta 50 anys.
Déu-n'hi-do.
En què nosaltres portem menys, però bueno, la tenia...
Som jovenets, nosaltres.
No, i ara va dir, sobretot, la Emma se conserva molt bé.
Gràcies, gràcies.
Home, jo ja els tinc, els 50, eh?
No, això és mentida.
Això és mentida, Cori.
No ho sabia, ara m'entera.
Com ens enrere, com ens enrere, la Cori?
35, tinc 35.
Ara, ara, ara.
Perquè tu ets el 70...
Por ahí, por ahí.
4, 2, 3...
No, jo crec que soc del...
5.
Doncs, 72, crec.
Més o menys, més o menys.
Sí, crec que sí.
Llavors, està la meva quinta.
Sí, i a City Business, carinyo.
Que ets la meva quinta.
Pensa que la Cori...
Que estem a la ràdio, que estem a la ràdio.
Cori, no diguis res.
La Cori és la meva dona a l'obra de teatre, vull dir,
si l'hi ha triat amb elles, perquè encara és una dona que està de molt bon veure.
I tant.
Perquè jo no trio qualsevol resposta, claro, claro.
La Josefina, que és el meu nom, és molt fina.
Sí?
I ets una miqueta d'aquelles que...
Fina, fina, dic que soc fina.
Ah.
Viu molt bé, viu molt bé.
Sí, que acaba d'haver nascut en això, ric, i tot això, o no?
Bueno, vivim en una casa que està molt bé, tenim la casa de camp, que és on passa tota la història.
Sí.
Molt ben muntadeta, això vol dir que som una gent més o menys que...
Amb recursos.
Sí, podríem dir que sí.
Dicem-ho així, no?
Amb recursos.
Exacte.
Molt bé.
Jo tinc un secret i la meva dona també té un altre secret.
Me'l caig, indien-la...
En vida que avanci l'obra, doncs, bueno, de fet, s'ha vora de seguida, perquè als pocs minuts ja comencen a sortir un lío, un altre lío, i a partir d'aquest moment ja t'enganxes, perquè és un darrere l'altre, i aleshores ja no hi ha cuesta abajo i sin frenos.
Emma, i tu que... Quin és el teu paper? A veure, l'Alberto i la Cora ja ho tenim clar. Ara falta el teu. Tu qui és? El que té la relació amb l'Alberto?
No.
O que tu vas aquí per lliure?
No puc explicar gaire, perquè no podem explicar molta cosa, però el meu paper jo faig de cuinera, jo soc una cuinera.
O sigui, tu com a observadora t'ho has trobat tot, crec.
Més aviat, no. O sigui, jo soc una cuinera, que representa que he d'anar a la casa a fer... Em contracten per anar a fer el sopar, però després, un cop allà, em faran passar per una altra persona, i a partir d'aquí hi ha una sèrie d'embolics, que, bueno, tampoc els explicarem ara aquí, no?
Però diguem que hi ha molts embolics i molt divertits. Al final ja es va desfent tots aquests embolics, però...
Però no arriba la sang al riu.
No. Tot queda igual com a començament.
Ai, ara me'n fèieu patir, eh? Ara me'n fèieu patir, però clar.
O sigui, que jo no sé si això... A més, el títol dona, precisament, per allò que després es veu?
Sí.
Hi ha algun estriptease? Alguna cosa? No.
No arriba, no arriba, no.
El Bertó no arriba, no arriba.
O sigui, que dius, jo ja ho he demanat, però no hi ha hagut manera, no m'ha fet cas, eh?
Bueno, diem que sortim...
Ens canviem de roba constantment per algun motiu que altre.
Alguna que altra surt més lleugereta de roba.
Sí, també és veritat, també és veritat.
Algú aixec a la mà, no, diré amb qui, que ho descobreixin al Teatre Metropol.
Exacte, això mateix.
Que vinguin a dos quarts de set de la tarda aquest diumenge.
i parlant de roba, tot el que es pot veure sobre l'escenari, on s'ha tret, com ho heu fet, perquè clar, hi ha una mínima infraestructura, un canvi de mobles, com va tot això?
Això han demanat, doncs, teníem una casa, però han tancat per jubilació, i ara qui no es patrocina és el Mobles Roig.
Mobles Roig, molt bé.
I llavors es deixa la tretja, vull dir, si necessitem un sofà, algun quadro, algun moble...
Més que res, els mobles.
Sí, la roba, bueno, si hi ha algú disposat i s'està sentint i ens vol deixar, també farem la propaganda gratis.
La roba la portem nosaltres, tota la tretja és nostra, tot el que traiem de gots o, bueno, botelles, o vestits, sabates, tot això, cada un s'ho portem nosaltres.
Però bueno, si hi ha algú, jo ho deixo caure.
Exacte, exacte.
Jo m'ho poso el que vulguin.
9, 7, 7, 24, 47, 67, que ara els tenim aquí, eh? Aprofiteu, aprofiteu.
Bueno, volíem regalar entradetes perquè s'animi la gent, i aleshores, bueno, doncs...
no ho sé, la gent que truqui, a quin telèfon diu, Sílvia?
Doncs mira, el 9, 7, 7, 24, 47, 67, que ens truquin ara mateix...
Sí, ara trucaré jo, i pot anar aconseguir...
Home, aquí no, no pots, que estàs a sobre les...
Ja truco jo, ja truquen.
Bona tarda.
Hola, sóc la Natàlia.
Hola, Natàlia, com estàs?
Bé, escoltant-vos.
I la Natàlia, que vol anar al teatre?
Doncs sí, perquè m'agrada molt, i mira, sí, que està a veure damunt, és divertida.
Uf, divertidíssima.
Divertida.
Què t'han de dir ells?
Quina edat tens, Natàlia?
28.
Oh, que joveneta.
Tinc un nen, eh, de 27, jo.
I vindrà, vindrà també a veure l'obra.
Alberto, m'ho has treu de la boca, eh?
Diré que vindrà.
Home, és que ha de venir, eh?
I tant, i tant, i tant.
Natàlia, recorda'ns el teu cognom.
Segura.
Molt bé.
Doncs Natàlia, que t'apuntem dues entradetes per tu, perquè puguis gaudir.
Vale, moltes gràcies.
On la vols venir a recollir, Natàlia?
M'estava esperant alguna pregunta.
Ah, bueno, vols que t'apagin...
Que ens coneixes, Natàlia?
No, no, no.
Que ets del Tarragona?
Sí, soc d'aquí.
Vale, vale.
Vols saber alguna coseta de l'obra o vols tenir alguna pregunta, alguna coseta que vols
saber més?
Mira, és que tenia aquí la pàgina oberta, i per si me pregunten he estat a 30 anys.
Què dius, què dius?
¿Cómo me digo yo?
A ver, ¿cómo se dice ella en la obra?
Jo soc Josefina.
No, per no lo diguis.
Sí, el nom meu.
Ah, tu vols el nom de veritat teu.
Ah, vale.
Ara, busca.
Eh?
Àngels Aymar, posa aquí.
Ai, que em sembla que estàs mirant la competència.
Ai, que no.
Ara ja està.
Ai, que no t'adonaré les entrades.
Ara sense.
Ai, Natàlia.
És que no ho hem dit.
Com has dit això de les...
No has de dir això, dona?
Sí, és que no ho hem explicat, però ens hem enterat que a Barcelona estan fent també
aquesta obra.
És que és la que tinc la teva de recordar.
No, carinyo.
Nosaltres vam ser primers, eh?
Ens han copiat a nosaltres.
Natàlia, que és la Cori.
És a dir, home...
Però les vols o no?
Crec que és millor.
Perdona, les vols o no?
Sí, home, sí.
Ah, sí.
Així pots veure les dues i després fas comparacions.
i dius, escolta'm, a la Tarragona, Déu n'hi do, que m'ho fan de bé.
Segur que és millor la vostra.
No ho dubtis.
Ara ja ha guanyat tots els punts, eh?
Sí, sí.
Ara ja dient això.
On les vols vindre a recollir, Natàlia?
Aquí a la cadena de Ràdio Tarragona o al Metropol?
On te les deixem?
Doncs millor aquí al Metropol, així ja vaig directament.
Vale, doncs te les deixarem a taquilla el teu nom.
Vale.
Gràcies, Natàlia.
Ja pots aplaudir molt, eh?
Ja te buscaré.
Vale.
Si tu, Alai, dius, mira, aquella noia és la de la ràdio que ens va trucar.
Molt bé, Natàlia.
Escolteria el governmell perquè em reconegueu.
Molt bé, bonica.
Groc res, eh?
Groc res, no?
No, no queda una bona sort.
D'acord.
Gràcies.
Gràcies.
A veure, a veure, ja sabem que hi ha molts embolics, ja sabem que hi ha moltes històries,
però més o menys hi ha alguna parada, alguna parada tècnica durant l'obra?
Quant dura més o menys aquesta obra, Cori, Alberto, Emma?
Doncs més o menys totes les obres que fem tenen una durada similar.
que calculem uns tres quarts d'hora per...
Hora i mitja.
L'havia dit tres quarts d'hora per acte, hi ha dos actes.
Normalment la primera tarda més, la segona va més ràpid.
Sí, el segon acte sempre...
Hora i mitja pràcticament amb una paradeta del primer acte que seran un quart d'horeta per fer...
Sí, per canviar la roda i ja està.
I a més a més també per la gent que digui que has tirat les cames...
Ah, això mateix.
Que vagin a...
Que vagin a aigua, que vagin a aigua.
Perquè hi ha molta gent que se posa molt nerviosa.
Sí.
Això que cara a aquesta llei de dos altabans...
Que vagin a l'UBC...
També, també.
Que mengi unes pipes.
I que dius, ai, tinc gana, jo que agafe.
Ja ho feu amb bon pensament, això, eh?
A més a més, depèn...
I com està dirigit de cara a tota la família, dius, mira, que els nens també puguin allò córrer una miqueta...
O que puguin preguntar...
Escolta'm, però aquesta nena que ha sortit, aleshores, és la dona o no és la dona?
I per què li dona un petó?
Clar, la mitja part és per comentar-ho.
Clar, és per sàpiguer realment on està la història, no?
No, i a més a més, a vosaltres també us dona temps, no sé si de dir, ostres, a veure, que ve el final, no?
Que ens toca l'última embranzida, no?
Això mateix.
I a més a més, segur que, m'imagino, per la història, pel que m'heu estat explicant, que fins que, jo que dius, deixeu molts interrogants oberts...
Es fa aquella quart d'hora de parada i a partir d'aquí ja arriba totes les explicacions més o menys fetes, no?
I, de fet, el segon acte ja és el...
Al quite, ja.
Al quite total, és quan ja comencen sortitòries, en plan de dir, escolta'm, però de què vas, no? Si t'estàs passant, no sé què...
I és quan realment es descobreix pràcticament tot el pastís, no?
A veure, a veure, però una cosa, Josefina, digues.
Aquí tu, compañero, va ser ell el primer en la història o vas ser tu? Ah, aquí anem a mirar aquí la història, anem a veure, anem a veure.
Jo crec que la Josefina és molt fina.
No, no, ja t'hi veig que... No me vol explicar més, eh?
No, no, no.
La Josefina és fina i ja s'ha quedat, eh?
És que jo crec, jo crec que els porta abans ells.
Sí?
Jo crec que sí.
Els porta ell abans, sí.
No sé què dir-te, eh?
No, bueno, guai, estic d'acord.
Elberto.
No, aviam.
Jo crec que tu ho vas notar, la pell.
Jo ho vaig notar i com que ho vaig notar, vaig dir així, doncs ara em toco.
Què dius? Ella estava allò...
No, jo soc un tros de pa, jo la veritat és que soc un...
Home, un tros de pa, tros de pa, que també comparteixes el pa, eh, guapo?
Des de fora, des de fora, sí.
Sí, sí, que el teu pa també deixa de l'estar, eh?
Sí, és veritat, és veritat.
Però bueno, arriba un cap de setmana i dius, mira, la meva dona se'n va veure la seva mare,
doncs és el moment d'aprofitar per fer alguna cosa diferent, no?
Anem a visitar els sogres.
Clar, clar, o ens quedem a casa.
Que dolent.
Som sis artistes, els diuen Bernat, Josefina, Robert, Susi, Susana i George.
El George se diu Javier, Javier, la Susana és la Emma, la Susi és la Rosa,
el Robert és el Pau, la Josefina soc jo i el Bernat és l'Albert, que tenim aquí al costat.
Fantàstic. I per cert, els altres que no tenen l'oportunitat de defensar-se, d'estar aquí amb nosaltres avui.
També són molt bons.
Quin és el seu paper dintre de l'obra?
Bueno.
Explica-ho, més o menys.
Tinc algú al telèfon que ens espera.
Sí?
Ah, doncs ara faré preguntes jo, eh?
Sí, vols fer preguntes?
No les donaré així com així, no?
Ai, xata.
Home, s'ha equivocat.
Que dures, que dures.
Home, s'ha equivocat amb els del Barcelona, no pot ser això.
A més a més coincidiu, jo no sé si coincidiu el cap de setmana mateix, també.
Ah, doncs podria ser.
Per si jo t'ho deia, que potser que ha donat equivocació, però no.
Ells a Tarragona, a dos quarts de set de la tarda.
Teatre Metropol.
Home, a grup escènic Atenea.
O sigui, no hi ha cap menys d'equivocació, que va acabar tot el contrari.
Saludem el que tenim al telèfon?
Vinga.
Vinga, l'Emma o el Cori o l'Alberto, qui vols?
L'Alberto, mixto.
Vinga, endavant, Alberto.
Hello.
Hola, bona tarda.
Què tal, bona tarda?
Com et dius?
Soc l'Estevini, ja està.
Hola, Esteve.
Què tal, Estevam?
Molt bé.
També vols anar al teatre?
També, estava escoltant la ràdio i dic, dones ganes d'anar al teatre.
Dupend, no?
Esteve, tu ja saps que la Cori s'ha posat en plan dura.
Ja ho he vist sentit, ja.
I m'ha dit que si no hi ha pregunta, que no dona les dues entrades.
Es va xucionar la Natàlia, la que parlava abans que volia preguntar.
Això és veritat.
Això és veritat.
Quants anys tinc?
Home.
A veure, quants anys té?
Quina pregunta.
Has fet un lío, has dit 70, has dit 30.
Ho has liat una mica.
Escolta'm, Esteve.
No, no, no, és broma, és broma.
Esteve, que és la meva dona, i ja saps que si és la meva dona jo, l'estrio bé.
Que soc molt de la broma.
Escola, què coneixes el grup?
No, no el conec.
Ets de Tarragona?
Sí, de Tarragona.
El grup Atenea sí, però els actors en concret no els conec.
Són diversos, són molts, i anem canviant, i com que hem fet moltes obres, anem...
Ai, si has anat alguna vegada a veure alguna obra de l'Atenea?
Ui, no recordo cap obra de l'Atenea.
Fa 40 anys, potser sí.
Veus, ha de començar, ha de començar amb aquesta.
Atenea, quan estava en aquest carrer, aquelles escales que baixaven, a baixada per baixa, a Pau de Canela, sí.
Sí.
Al Serraio, no?
Em sembla que era...
O al carrer Sevilla, deus referir, perquè si us unes escales que baixen es deus referir quan estàvem al carrer Sevilla.
Al carrer Sevilla, sí.
Sí, sí, sí.
Ara no, ara estem a...
A l'Hotel d'Entitats.
No, a l'Hotel d'Entitats.
No, a l'Hotel d'Entitats.
No, a l'Hotel d'Entitats.
A l'Hotel d'Entitats és on fem els assaixos.
Esteu fent un liu al pobre home?
Sí, sí.
Al pobre Esteban, jo crec que millor l'hi donem i està, eh?
No, jo crec que el senyor Esteban diu a mi, dius a mi, i doneu-me les entrades.
Bueno, li donem les entrades, no?
Però com se diu el senyor Esteban, què?
I ni està.
I ni està.
I ni està, que marques gols.
Ja li agradaria, eh, també.
No marco gols.
Esteban, però que també t'agradaria marcar algun golet d'aquells que fan i cobrar també, no?
Jo també m'apunto, eh?
Què t'agafa, més a prop per Ràdio Tarragona o el Metropol?
El Metropol, pot ser el Metropol millor.
No, el Metropol millor.
Sí? Doncs vinga, ja a la taquilla les trobaràs.
Però escolta, a part de les dues entrades, podries fer Corrillo i que vingui més gent, no?
Ah, ha portat a la família.
De cap que vingui sol, que és molt avorrent de sol.
Home, la família ho vols portar, estaria bé, clar.
Tens família, Esteban?
Sí, sí.
Doncs mira, els portes tota la família.
D'acord.
Gràcies.
Esteban, gràcies.
Vale, te les deixarem allí, vale?
D'acord.
Ja pregunteix molt, eh?
Sí, sí.
Segur.
Adéu.
Vinga, adéu, que vagi bé.
Home, m'esteu fraccionant la gent, pobres, eh?
Cori, Alberto, Emma.
Home, que està aquí la gent una miqueta...
A veure, a veure, no sé...
Dos últimes més.
Sí, dius, ja està.
I la pregunta serà molt difícil.
Que ens hem animat i...
Sí o no?
No us ho anem a dir?
A veure, dos a més.
Que no m'enganyava el personal, eh?
No, no, no, que no s'apunto.
A veure, si un dia recordem el telèfon...
Vinga, t'han traient la feina, eh?
977-24-4767, el telèfon de Tarragona Ràdio a les dues darreres entrades per poder gaudir d'aquesta magnífica obra que trobem al Teatre Metropol a dos quarts de set de la tarda.
Si així, que els trobem aquí i estan nerviosos perquè estan aquí a l'emissora, imagineu allà a sobre l'escenari que és el seu lloc, ens ho passarem bomba, eh?
De veritat, això no ho heu pensat de gravar-ho en vídeo o alguna cosa?
Sí, i tant, i tant.
Es gravent, i tant.
Ah, i tant, i tant, i tant.
Però s'apenge? Es pot trobar en algun lloc?
No, ho gravem per nosaltres.
Ho gravem per nosaltres.
Poseu-ho, podeu posar algun extracte?
Sí, sí, a la pàgina de Facebook ho hem posat alguna cosa, sí.
El grup té pàgina de Facebook.
Sí, hi ha algunes...
Més que res posem fotografies, però també podem posar algun lloc.
Sí, sí, posarem.
Sí, posarem un trosset allò que va sortir de la televisió del TAC12, perquè me sembla que avui sortim al TAC12.
Ah, mira, aquesta nit podeu veure al TAC12, al programa, m'ha semblat que és...
Auditori, auditori, sí.
Surt unes escenes de la gravació.
Molt bé.
Però canvia molt, perquè no n'hem vestit, és l'assatge, eh?
Ja, perquè estem molt a...
És un assatge ben plan ràpid, aquests que no...
Però, bueno, almenys veureu les cares.
Veureu esquets.
I veureu també com ens movem.
Ara, d'aquí una miqueta, parlarem precisament dels assajos, de com ho feu, si trobeu hores al dia, però clar, sempre és complicat.
Sí, s'ha de compaginar.
La feina, la família, els estudis, s'han de fer altres coses, també, no?
Sí.
Però segur que per aquesta passió que és el teatre per a vosaltres es troba el que ens necessiti, no?
Segur, segur.
Jo crec que passió, jo crec que també és molt de companyerisme que tenim, riem molt.
En bon rotllo, no?
Aleshores, jo, cada vegada que entro, jo parlo per mi, se me'n va tot el que tinc.
Si em fa mal el Quissal, si em fa...
Se't passa tot.
Som bona gent, riem molt, jo per lo menys.
Sí, no, segur.
Hi ha moments que, bueno, que hem d'entrar en situació i hem de posar-nos, no?
Us heu posat seriosos, clar.
Però, bueno, és això.
Pobre Pau, pobre Pau.
No, si ell és el primer que també...
Pobre Pau.
Tenim alguna cosa al telèfon, eh?
Ah, sí?
Vinga, Emma, toca't tu ara.
Vinga, hola.
Hola.
Qui ets?
El Santi.
Ah, Santi, què més?
Santi i Eichermann.
Santi, què?
Germán?
Eichermann.
Eichermann.
Eichermann.
Sí.
Des d'on has trucat, Santi?
D'Alemanya, segurament.
D'Altafulla.
D'Altafulla.
Ui, nen!
Igual s'escolten des de fora de...
Home, i més allà.
Home, pensa que això que arribar a través de la xarxa, a través d'internet...
És veritat, és veritat.
Allà on te connectis, eh?
On te connectis.
No, em dic, segurament està trucant des de...
Santi, i tu dius, mira, que és de bona gent,
que fan aquesta obra de teatre, anem a veure'ls, no?
Exacte.
Però tu saps qui som, no?
Sí.
Ja ens coneixes.
Som el grup escènic.
Com, com?
És que som el grup escènic.
Ai, dona.
Té una miqueta d'acostat.
Tu hauràs dit, jo marco i que sigui el que no ho vulgui.
Atenea.
Santi.
Atenea, exacte.
Exacte.
No, Natàlia, el que ha dit abans, eh?
No, que no ens ha sentit.
No, que no ens ha sentit.
Santi, és que saps una cosa?
Hi ha una gent a Barcelona que també...
Mira, que són copions.
Són copions.
I fan la mateixa obra de teatre.
Ah, sí?
Però tu no te'n vagis a Barcelona, eh?
No.
Tu al Teatre Metropol, a dues quarts de set de la tarda.
Clar, clar.
I, Santi, a tu t'agrada això?
Que hi hagi allò que dius...
Hi hagi una mica de marrons i coses així.
I hi ha entrebancs i coses...
Que hi hagi una miqueta de morbo, no?
Sobre l'escenari.
Sí, sí.
Però a tu t'agrada el teatre, Santi?
Sí, molt, molt.
Ah, t'agrada?
Quin edat tens?
Quinze anys, ara, si jo vull ser actor.
Ah, sí?
Doncs mira, pots vindre, mira.
Clar.
Guai, guai.
T'he fet les provetes, ja ho?
Doncs mira.
Un moment, un moment.
Perfecte.
Cori, i quines proves li faràs?
Home, ha de passar, ha de passar, ha de passar la prova.
Home, clar, a saber.
Santi, ha de passar la prova.
Qüestió de memòria, qüestió d'actitud sobre l'escenari.
Mira, Santi, d'aquí una miqueta parlarem amb ells d'on fan les proves, d'on fan els seus assajos.
I mira, a mi jo, si parles amb ells i t'esperes just després de l'obra, a mi jo, mira, no se sap mai.
A mi jo, tenim de cara a la propera temporada sobre l'escenari amb el grup de Sant i Catanea.
A veure, el grup està obert a tothom, eh?
Per això.
És que ens estigui escoltant tothom que vulgui fer teatre.
Es pot dirigir a l'hotel d'entitats, que és on tenim el local d'assaig, i allí parlem-ne.
Per parlar amb tothom i el que vulgui col·laborar, el que vulgui entrar al grup, sempre és benvingut.
Molt bé.
I una cosa, Santi.
Sí?
I això del teatre, a tu què t'agrada?
Com ell diu des que vas néixer, perquè ets molt jove.
Sí, sí, bueno, fa bastants anys que avui ser actor ja.
Sí?
Sí, molt bé.
I ets del que assaigues a casa, del que et poses davant del mirall i t'aprens coses de memòria per després recitar?
O com ho fas tu?
O jo al col·legi, a l'institut?
Sí, he fet teatre, de petit, i jo ara estic fent...
Volia fer teatre aquest any, però a l'institut que faig, doncs, no havia bastanta gent i les pots fer al final.
Però, si es pot, ho faig, perquè a mi m'agrada molt i...
Home, doncs, deixa't caure per l'hotel d'intitats i aleshores veuràs com ensallem i, doncs, si t'agrada, doncs, tu vés venint i, bueno, és parlar.
Vull dir, i el director és el que ha d'agafar...
A part, estàs una edat molt bona, Santi, per començar a fer tot això, perquè hi ha moltes possibilitats i t'ho dic jo, que porto molt temps amb això i és bonic.
Quan abans agafis la metja, abans arribaràs.
Doncs ja saps que, Santi, t'animen els companys del grup escènic a Tenea i ja saps que passa per allà per l'hotel d'intitats.
Quins dies esteu per allà? Quines hores?
Home, ara nosaltres, com que aquest diumenge ja fem l'obra de teatre, ja haurem acabat els assajos.
Però, com que ja empalmem uns assajos amb uns altres, perquè al desembre farem una altra obra de teatre...
Ah, que hem de parlar, també, sí.
I justament el dilluns ja comencem a assajar, o sigui que si ell ve la setmana que ve ens trobarà allí.
Desvira.
I després, per l'any que ve, tenim dos projectes al...
Sí.
Un, com s'hi diu, ja no me'n recordo.
Bueno, tenim de projectes, ara la propera obra que farem, aproximadament al desembre, perquè no ho podem dir segur,
perquè encara no tenim la data.
Les dates ens les proporciona l'Ajuntament.
Amb uns altres actors, eh?
Amb uns altres actors, sí.
I farem l'obra amb revistes del corazón.
Ah, que xulo.
Sí.
Molt bé.
Aquesta va de temàtica del que estàveu parlant abans aquí.
Jo m'imagineu de les revistes del cor i de tot el que surt dintre de la faràndula en general, no?
I després ja de cara a l'any que ve, doncs, bueno, l'any que ve, que està al caure, que és ja, que és ja, tres mesos.
Farem l'obra Melocotón en almíbar,
i una altra en català, que de moment encara no la podem dir perquè encara està per concretar.
Acabem de tancar-ho i després ja farem, no?
Sí, que ja vindrem un altre dia a explicar-ho.
Molt bé, molt bé.
Fem una cosa, Santi.
Has pres una altra més o menys el que hem comentat?
Bueno, sí.
Ah, més o menys.
No, l'Hotel d'Entitats ho tens claríssim.
I més clar, abans, passar pel Teatre Metropol a dos quarts de set de la tarda.
Sí, passar abans, passar abans, perquè les has de buscar.
Les has d'anar a recollir a taquilla.
Santi, gràcies.
Vale.
Un bon temps.
Adéu.
Adéu.
Mira que m'agrada que la gent jove precisament s'hi impliqui,
i segurament que a vosaltres també, no?
Cada vegada hi ha més gent jove que té ganes, i això és brutal, no?
Perquè veus que en aquell sentiment hi ha ganes de fer teatre, d'implicar-se, no?
I quin munt de projectes que teniu en un futur, no gaire llunyà, no?
No? No t'estava pensant, deia la Emma, de cara al tal...
Sí.
I jo he pensat, passarà abans per la ràdio, tal, tal, tal, tal, tal, això.
I jo, passarà abans per la ràdio, jo anava pensant que abans passaria per aquí.
A vegades per explicar-me el que hi ha, el com, eh?
No, i donar-te les gràcies que es donguis aquesta oportunitat.
No, a vosaltres.
Perquè així, doncs, la gent, doncs, bueno, s'animi, que vinguin,
que, bueno, que jo se'n vull dir, necessitem els vostres aplausos.
Res més, és la gratificació més bona que té un actor, els aplausos.
Al final de l'obra, al final de l'obra t'omples tant, tant, tant,
que ja no hi caps a l'escenari.
No, no, i segurament que...
Perquè durant tota l'obra estàs amb molt de nervis.
De gallina, no?
Estàs amb nervis, estàs actuant.
Però al final, quan veus la gent que t'aplaudeix,
aleshores, és una satisfacció, almenys per mi,
suposo que els meus companys també.
Sí, sí.
És, per mi, és el més bonic, per mi.
Jo crec que la gent ho disfruta i que la gent ho passa bé, això...
És el que dèiem, no, Alberto, amb els embolics,
amb tot el que creieu que se crea sobre l'escenari,
que arriba un moment que jo crec que la gent també se passa la pell
potser del personatge que menys t'esperes, no?
Però quan veus, penses, aquell senyor...
Mira, que deu estar fixant-se, a veure com ho fa el Bernat,
en aquesta ocasió, o ni dius, no, no, potser està pendent de la Josefina.
No, no.
A veure què és el que passa.
Es fitxen en tot.
Sí?
Jo recordo una de les obres, que eren el començament de les obres,
una de les obres, no sé si la segona obra,
que quan vaig sortir i vaig dir a tots els meus companys i amics
que havien vingut a veure, i gent del carrer,
no van dir, cori molt bé o nois molt bé,
no van dir, quines puixes més maques, quin vestit més bonic.
Se fitxen, la gent se fitxa en tot,
amb el sofà, amb el que portes...
Amb com ho portes...
Sí, si vas ben pentinada, si vas...
Vull dir, no es penseu, però la gent se fitxa molt, eh, de veritat, eh.
Doncs, família, només ens queda recordar-ho una altra vegada,
un cop més.
Sí, sí, recordo.
A dos quarts de set de la tarda,
al Teatre Metropol,
tenim el grup escènnic que tenia,
presentant-nos al No et vesteixis per sopar.
Vosaltres sí, aneu vestits, a veure,
a veure si no us deixen entrar
i us prenen a tots a la porta per escàndal públic, no.
No, no, tots vestits, ben mudats, ben guapos.
Què vols fer?
Que se poden treure.
Ai, les entrades, és veritat,
que poden comprar-se el Tic Tac Ticket.
No, Tarracoticket.
Tarracoticket, fill meu,
és que és el Tic Tac Tic Tac Tic,
sí, puntcat.
Jo és que agafo carreria amb el Tic Tac Tic Tac
i ja està, Tarracoticket.
És fàcil, eh.
Puntcat.
I si no, dues hores abans que comenci l'obra.
dues hores abans, exacte.
Amb això sí que volíem fer molt d'incapier,
ara no sé com es diu en català, perquè...
Incapeu.
No, més que res perquè, clar,
amb aquesta obra ens hem trobat que la gent,
la majoria de públic que tenim a l'Atenea,
són persones d'una edat ja avançada
i estan acostumats a venir a treure les entrades
en dies d'anticipació,
per agafar bona fila, bon seient, etcètera.
Però què passa?
Que ara les taquilles del Teatre Metropol
estan tancades.
i la gent no pot anar a treure les entrades
fins aquell dia,
o bé a través de Tarracoticket.
Però, clar, la gent gran per internet
tampoc no...
No, no s'acaba de fer.
La majoria de gent, eh,
n'hi ha molta que sigui.
Però ens hem trobat amb moltes senyores grans
que ens han dit,
oh, però hi ha n'altres per internet,
no ho sabem fer,
i, bueno, doncs...
M'agrada parlar-les abans, amb temps,
i no puc anar, i tal.
Hem fet bastanta...
L'hora hem de fer abans de l'hora.
Ho hem dit bastantes vegades, això,
perquè ens hem trobat amb molta gent
que hem dit,
és que hem anat a treure les entrades
i estava tancat,
doncs que la gent sàpiga
que no vagin allà a treure-les amb...
No, que vagin al mateix dia.
No, no, i també que vagin a casa
d'un familiar que tingui l'ordinador
i que els hi treguin ells, i ja està.
I si no, sempre té algun amic,
algun veí que té el seu ordinador,
que té connexió a internet,
i ho poden mirar una miqueta amb temps.
I si no tenen a ningú,
que no pateixin,
que vinguin el mateix dia
i les treguin abans d'entrar.
Exacte, dues horetes abans
ja poden fer la seva feina, no?
Sí, fan el cafetó al costat i ja està.
Doncs, família, molta merda.
Moltes gràcies.
Perquè està de dir així.
No, no, aquí parlem d'en propietat.
Sí, i tant.
Que vagi molt, però que molt bé,
aquesta obra.
Què us esperem?
Us esperem de cara a una propera.
Sí, home.
I que...
Bueno, ja m'explicareu com ha anat, eh?
Moltes gràcies.
Jo us espero l'altre cada dia
i que el diumenge va anar fantàstic, eh?
I si vols venir, estàs convidada, eh, Silvia.
Ja saps que estem pendents de diverses coses.
Ja us ho he dit abans.
Molt bé.
Estic allà al peu del carrer.
Però, bueno, ho tinc apuntat, eh?
Molt bé.
Gràcies, família.
Gràcies a tu, Silvia.
Gràcies.
Bona tarda.
Ja tardes.
Les tardes de Tarragona Ràdio.