La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
I ja tenim a nosaltres el Beta. Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
T'has adonat que avui no hem fet l'entrada.
No hem fet la prèvia.
Exacte, la prèvia.
No hem estat allò que dius, allò, rapidet, rapidet.
Sí.
És que avui he arribat justeta, justeta, jo, eh?
Entre que no m'acabava de centrar i que avui tinc el dia
que sembla que sigui dijous, ja,
jo dic, què fa el Beta per aquí?
Jo, Beta, què fas per aquí?
I m'he dit, és dimecres.
Dimecres.
Ai, per l'amor de Déu.
Ai.
I ja estava a punt de parlar amb la Mar Pérez Revistes del Corc
i ja m'estranyava que no vingués la Mar.
Dic, està la Mar.
Portem una vida tan atrafegada que de vegades ens despistem.
Però bé, anem asserenant-nos una mica
i el que no he pogut fer abans ho faré ara.
D'acord.
Deixa-ho anar els titulars.
Vinga, titulars.
Titulars, vinga.
No, això s'ha de posar una altra música, no?
La propera vegada ens ho hem de fer.
Ens ho hem de fer venir bé.
Però pregunta, pregunta.
A veure, pregunta, què parlarem avui?
en l'espai de la Terra Esplona?
M'agrada que em facis aquesta pregunta,
perquè en tinc dues notícies
i són gairebé posades, però no,
tenen un fil comú, una cosa que els uneix.
A veure, una notícia té molt de futur,
és una notícia amb molt de futur,
però insisteixo, no sé si ho he dit,
però és una notícia amb molt de futur.
Ha quedat clar, no?
Sí.
L'altra...
Amb molt de futur, ara ja vosaltres mateixos
aneu buscant, aneu fent.
L'altra notícia, que la direm després,
és una notícia del passat.
És una cosa que va passar fa 75 anys,
una data o més que una data,
un número, una xifra,
que a mi m'agrada, el 75 em porta un bon rotllo.
Aleshores, sí, parlem de la història,
d'uns fets que van passar fa 75 anys,
el que passa que no va ser per posar-nos contentes,
va ser una tragèdia el que va passar fa 70 anys.
O sigui que la xifra és bonica,
però el que va passar no va ser gaire bonic.
No tant, no tant.
No tant.
I el fil comú amb altra notícia
és que, esclar, és una notícia
de fa 75 anys,
és una tragèdia,
però el fil conductor que uneix a l'altra notícia
és que té futur aquesta notícia també.
O que ets fet que va passar.
O sigui que té alguna cosa bona de cara al futur?
Sí, podria.
D'acord, que en aquell moment,
potser va ser un desastre,
podríem dir,
d'àmbit, no sé si nacional, internacional, mundial.
Mundial.
Però de cara al futur,
va aportar o va aportar...
Va aportar alguna cosa?
O aportar alguna cosa?
Podria aportar.
És allò d'una segona oportunitat, no?
i bé...
No sé, explica'm ja, eh?
Sí, sí, sí.
Que m'hi deixes aquí amb dos espelmes
i amb quatre, no sé,
t'anava a dir quatre arbres, però no, no.
Vinga, va, doncs anem per feina.
Vinga, sí, sisplau.
A veure, comença amb aquesta primera.
La notícia que té molt de futur
i és que...
T'ho recordes la setmana passada
que parlaven de microxips implantats
a les persones als Estats Units
i, conseqüentment,
a la resta del món, en poc temps,
perquè, esclar, el que es fa ja,
tot arriba.
I tant.
Sí que me'n recordo, sí.
A més, va ser una d'aquelles notícies
que tu i jo vam comentar
perquè podia portar polèmica, no?
Això mateix.
A partir del moment que t'implantin el xip,
siguis bo o siguis dolent,
ja per qualsevol lloc que passis
et tindran més que classificat, no?
El que està clar és que
si això ho comencen a implantar l'any vinent
als Estats Units,
Terratore es reverrà el rest de la món.
O sigui que anem preparant-nos
una part del cos
per llotjar, hostetjar...
Jo continuo pensant als dits, eh?
Sí, sí, perquè el front és molt, molt, molt fort.
El front, jo crec, el trobo molt dràstic,
perquè deu ser una espècie com de grapa, no?,
en un principi.
Bé, no, no...
Encara que no el vegis tu per fora, però...
Ja ho vaig comentar,
que és el tamany d'un gra d'arròs, o sigui...
Ja, ja, ja, però aquest gra d'arròs
ha d'entrar a la zona del cervell.
No, és la pell.
O a la pell, però, bueno...
Sí, sí, la pell.
Per això t'han de fer una espècie com de grapa,
clic, clic.
Una cosa així molt fineta
que gairebé no es notarà.
Bé, suposo que faran servir
la mateixa tècnica
que fan servir per introduir
els microchips als animals,
i o sigui que...
Bé, prefereixo només
no m'expliquis detalls.
En el fons no deixem de ser animals, no?
Bé, doncs, el que volia dir...
Digues.
A la notícia aquesta que té molt de futur
també hi ha un tramig,
un microchip,
i en aquest cas, doncs,
ja no qüestionem l'ètica
si està bé o no està bé
posar-li un microchip, no?
És que resulta que això va passar
la setmana passada, no?
Una retina electrònica
retorna part de la visió
dels pacients secs.
Ostres, això és molt bo.
És boníssim.
No, no, això és fantàstic.
Això ho signo, aquí ho signo ara mateix
perquè ho tinguem endavant.
I en aquest cas, aquesta retina electrònica
és produïda mitjançant
o generada mitjançant
doncs un microchip.
És clar, aquí no en fem fàstics.
No, no, no, tot al contrari.
Que continuï investigant
i que estiri endavant.
I si s'ha de posar el microchip
s'hi posa.
I si s'hi posen dos,
la qüestió és poder recuperar la vista, no?
Bé, val a dir que tot és un primer estadi.
O sigui, retorna part de la visió.
Però hi és molt.
Gent que van perdre la visió del tot,
doncs que comencin a retornar aquesta visió
o part d'aquesta visió,
doncs és molt.
Aleshores, bé, és un primer pas
i és com totes les tecnologies, no?
Se li donen oportunitat.
Sempre, doncs, tot un principi.
I després evoluciona.
Aquesta tecnologia, doncs, es va...
van investigant...
Van avançant i van veient
a veure cap on tira,
el mal que pot arribar a fer
en aquests primers inicis.
Però, clar, tot això, tot són proves.
I, clar, les proves,
algunes vegades surten bé,
altres vegades no surten tan bé,
fins que arriben i que troben
el que és necessari
i el que l'ull humà,
podríem dir, aguanta.
Això mateix.
Doncs mira, un microchip
de tot just 3 mil·límetres,
ja saps què són.
Res, res.
Encara és més petit que un gra d'arròs.
Llavors, transforma la llum
que penetra en el globus ocular
en impulsos elèctrics
que el cervell és capaç de reconèixer.
Esclar, aquest era el problema, no?
Perquè d'aquestes proves
se n'han fet moltes
al llarg dels anys, no?
Mirar de nosaltres, doncs,
mitjançant la microelectrònica,
en aquest cas,
o la nanoelectrònica,
aquesta electrònica,
de gairebé que no es veu,
això que s'implanta als cossos humans,
doncs, mirar que els impulsos elèctrics
d'aquesta nanoelectrònica
poguessin ser reconeguts
pels impulsos del cervell,
perquè en el fons també són elèctrics, no?
Exacte.
És una electricitat també molt baixa,
però el cervell també genera
aquesta mena de baixa intensitat
en electricitat, no?
Doncs, esclar, el problema era
que no ens enteníem, no?
La nostra nanoelectrònica
i l'electrònica humana del cervell, no.
Però ara sembla ser que sí que...
Han trobat la forma alien, no?
Estan començant a establir
una mena de comunicació,
a entendre com funciona el cervell,
i aleshores, doncs,
la nostra electrònica artificial,
doncs, es comença a implantar
dins del cervell, no?
Molt bé.
També és un primer pas,
doncs, el que podríem dir,
doncs, en el futur
serien els homes bionics, no?
Homes i dones bioniques, no?
Ostres, és allò que moltes vegades
s'han dit que la realitat
superarà la secció,
però de llarg, eh?
Quan diem homes i dones bioniques,
em referim, doncs, a això,
a persones, doncs,
que ja no són 100% matèria animal, no?
Sinó que hi han afegit, doncs,
coses nostres, no?
I en aquest cas, coses...
hi ha molt més avançades,
perquè, a veure,
una prótesi de maluc,
doncs, això no és que sigui bionic,
això és una peça de metall.
Però de cara a un braç
o una cama
podria arribar a ser.
Però, però, però,
quan són coses més sofisticades,
aleshores sí que podríem parlar
de coses bioniques.
No, per això te deia
que de cara a algun braç
o una cama
o una cosa que es pot arribar a estendre
i acabar a tenir un moviment
per a si mateix,
llavors seria el que, no?
Això mateix, quan són peces,
prótesis...
Per això que comentàvem,
l'ull tindrà el seu moviment
per a si mateix, no?
Seria independent.
Sí, sí.
Llavors hem de ser diferenciats
perquè fins ara, doncs,
l'home sí que ha aconseguit
introduir peces alienes
al cos.
Al cos humà, sí.
Al cos humà, en aquest cas,
doncs, les prótesis, no?
Però això ja va més enllà
d'una prótesi
perquè ja són estis
que fan que
òrgans que no funcionaven correctament
doncs, doncs,
tornin a tenir
una segona oportunitat,
en aquest cas els ulls.
Podria ser, doncs,
algun dia la uïda.
A veure.
I altres
coses del cos,
doncs, parts del cos
que necessitin, doncs,
una ajuda sofisticada.
El que passa que l'ull beta
és una part del cos,
podríem dir que és molt sensible.
Molt, molt.
I clar, s'ha de tenir molta cura.
No és el mateix,
el que dèiem, no?
Que no sé,
que et faci qualsevol part del cos
que potser per qüestió
d'un accident
o quals mil voltes
que dona a la vida
et trobis sense ella
i que en un moment donat
te la puguin posar artificialment.
Sí.
Però, clar,
l'ull, encara que et quedi
sense vistes,
és allò que deia.
Semblava que no hi hagués
cap mena de solució.
No, però...
Mira, potser per aquí
la trobem, no?
Doncs és això, no?
Això és un primer pas, no?
I bé, doncs explicarem una mica
breument com ha anat la cosa
i és que una retina electrònica
ha aconseguit rastorar
part de la visió
de dos homes
que patien
si hagués total
a causa d'una malaltia generativa,
degenerativa, en aquest cas.
Segons, doncs,
van descriure
les setmanes passades
els responsables
del primer test clínic
d'aquesta tecnologia
al Regne Unit.
Això es va fer
al King's College Hospital
de Londres
i els cirurgians
d'aquest prestigiós hospital
van implantar
darrere de la retina
d'aquests pacients
un microxip
de tot just 3 mil·límetres
que transforma la llum
que penetra
en el globus ocular
en impulsos elèctrics
que el cervell
és aquí on ho insistíem abans.
Un reconeix com a imatges.
És capaç de reconèixer.
La retina electrònica
té 1.500 diodes fotosensibles.
Déu-n'hi-do, eh?
O sigui, és una retina artificial
i aquests 1.500 diodes fotosensibles
que actuen com els píxels
d'una imatge digital
i transmeten aquesta informació
a través del nervi òptic
al qual estan connectats.
És aquí la interrelació, no?
O sigui, aquesta retina electrònica
i els microxips
estan connectats
al nervi òptic,
aquesta cosa tan delicada
que em té
i el que dèiem és que, clar...
Doncs ho han pogut aconseguir
amb aquesta nano electrònica,
amb aquesta microcirurgia
que també és clar,
a l'hora d'implantar,
suposo que ho diuen
fer-ho a base de microscopis
allà amb molts augments
i amb molta precisió, no?
Sí, sí, sí.
No devia tremolar el...
No, no, al contrari,
al contrari,
perquè a més a més
se la podien arribar a jugar, no?
Aleshores, aquí també volem incidir
perquè, segons la descripció
que van fer els pacients
sobre la seva experiència,
el dispositiu els permet
percebre fleixos de llum
més que una visió convencional.
Ah, a poc a poc, clar.
Això mateix, a poc a poc hi ha una lletra.
És un primer pas.
No us penseu que ja han recuperat la vista.
També les primeres televisions
eren amb el negre i pobreta.
I mira ara, i mira ara.
Ara estan, no?
Busca-les.
I ves a saber fins on arribarem, no?
Doncs bé,
això, perceben fleixos de llum
i això, doncs, de moment
els facilita veure objectes
de color blanc sobre un fons negre.
Molt bé.
Ja és molt, ja és molt.
Un d'ells va assegurar
als metges que ara té somnis amb color,
cosa que no li passava
des que va perdre la visió
a causa d'una malaltia degenerativa
anomenada retinosi pigmentària.
O sigui, aquesta persona,
en aquest cas aquest pacient,
havia tingut visió,
però la va perdre
a causa d'aquesta malaltia, no?
I aleshores,
des que la va perdre la visió
no havia tornat a somiar en color.
Doncs ara ho torna a fer
gràcies, doncs,
a això, aquesta retina electrònica, no?
I aquest pacient va narrar
que és capaç de situar-se
en una habitació
i detectar d'on procedeix la llum
que entra per les finestres.
i des que va encendre el dispositiu,
això diu aquest pacient,
puc detectar la llum
i distingir la figura
de certs objectes.
És esperançador.
Sembla que s'ha despertat
una part del meu cervell
que estava adormida.
Va narrar, doncs,
Miller,
productor musical,
60 anys,
que és un de dos pacients
que han tingut la sort
de gaudir d'això,
d'aquesta experiència.
Però ara, Beta,
segurament que aquest primer pas
i quan arribi al segon pas,
que ja estigui més que confirmat,
o el tercer,
que és el que arribi a la població,
les primeres segurament
que seran intocables
per la gran majoria
perquè valdran uns diners enormes.
Potser després,
si tot això tira endavant
i es pot arribar a formalitzar
de cara a tot el planeta,
diguem-ho així,
doncs és una cosa
que posaran més accessible, no?
Segurament que a qüestió de preus
aquí no ens ho treu ningú,
en un principi.
Però bé,
és com tot,
les novetats sempre tenen un preu,
però a la llarga,
doncs tot arriba, no?
I si són casos tan excepcionals
com una persona
que ha perdut la visió...
Ostres,
no, no,
que val la pena pagar-ho que sigui, eh?
Això mateix,
aquesta persona pagaria...
Or,
si ho tingués,
or.
I el que convingués
es van dir l'ànima,
el diable,
per t'anar a veure.
No, no,
sí, sí.
I aleshores,
doncs fins al moment,
però només s'ha provat
amb pacients
amb retinitis pigmentària
a una condició...
Sí, amb aquesta malaltia...
de moment ho hem provat amb aquesta gent...
La condició és que
ja tenien
precisament
la seva visió,
potser,
i després d'aquesta malaltia
la van perdre.
Això mateix,
han anat a buscar,
doncs,
gent que ja havia vist,
que ja havia tingut visió,
que la va perdre,
i ara, doncs,
la tornar a recuperar.
És clar,
no han volgut complicar-se la vida,
perquè,
és clar,
amb una persona
que ja ha nascut
cega de naixement,
és clar,
potser,
és posar massa,
el llistó massa alt,
no?
No,
però segur que si continuen
treballant i dient que
són tots satisfactòris,
segurament que també agafaran,
no?
Evidentment també arribarà aquest altre
grup de gent,
però,
és clar,
posats a experimentar,
anem a buscar un llistó
una mica més baix,
perquè,
és clar,
les probabilitats de fracàs
eren molt altes,
perquè és el que deia,
que mirar de reconèixer
els impulsos electrònics
o elèctrics
del cervell
amb els impulsos electrònics
de la nostra tecnologia
ha costat molt
i ara s'està començant
a arribar a entendre
com funciona el cervell
i nosaltres
anar
a veure
doncs
si podem entendre
amb el cervell
i poder connectar
els nostres dispositius,
no?
Clar,
aleshores,
doncs,
de moment
es comença
amb aquell llistó
i tot arribarà,
no?
El dispositiu,
deixem acabar
dient que el dispositiu,
no,
que,
doncs,
qui ho fabrica,
nosaltres,
aquests experiments
s'han fet a la Gran Bretanya,
però el dispositiu
electrònic
està fabricat
per la companyia
alemanya
Retina Implant AG
que va començar
els primers tests
sobre pacients
el 2010,
o sigui,
ja fa dos anys
que van començar
a experimentar
i bé,
doncs,
bé...
Des d'aquí fantàstic,
eh?
Felicitats.
Vé dels alemanys
que han anat
a la Gran Bretanya
a fer els primers experiments.
I això és una
de les bones notícies,
però hi havia una altra,
no?
És que és una notícia...
Eren retracers?
Sí, sí, sí,
atirem 75 anys enrere.
Aquesta és la notícia
amb molt de futur
i, perdona,
sí,
perdona que
vés insistint tant
perquè, esclar,
representa que
això és un primer pas
i el que
ens espera,
doncs,
pot ser,
doncs,
molt esperançador,
no?
I si ara,
doncs,
només poden distingir
flaixos de color,
més a saber
en un futur,
doncs,
on podem arribar,
no?
I no gaire lluny,
eh?
Aquest futur esperem?
Sí.
bé,
doncs,
anem al passat.
Anem al passat.
cap endavant.
Sí,
cap al passat
per fer després un pas
cap endavant,
no?
I resulta que
el 6 de maig
de 1937,
d'això ja fa
75 anys,
doncs,
hi va haver un desastre
als Estats Units.
Resulta que
se va inflamar
un zeppelin
anomenat
el Hindenburg
i aquestes
són unes imatges
que van donar
la volta al món
en el seu moment,
que van ser filmades
en pel·lícula
i això
ho han pogut veure
pel televisor
50.000 vegades,
no?
Doncs,
mira,
el passat diumenge
em va fer 75 anys.
Déu-n'hi-do, eh?
75 anys.
I aleshores,
esclar,
el titular seria
que 75 anys
després del desastre
del Hindenburg,
els dirigibles
encara esperen
la seva oportunitat.
I és que saps què passa?
Mira,
jo he trobat un article
que és molt bo
perquè diu
mai un accident
ha estigmatitzat
tant una tecnologia.
Sí, sí,
en el moment
que va tenir aquell accident
que va ser tan greu,
d'alguna manera
ho van apartar
literalment.
I l'article diu...
No van ficar,
perdona,
ambeta,
i no van ficar
fins i tot els globus
dins
perquè potser
hi va haver massa gent
aficionada als globus
d'ahir,
però el que vull dir
és que el raonament
de la gent
que ha fet aquesta...
o sigui que ha desenvolupat
aquesta notícia
amb motiu
d'aquests 75 anys
i és que
el Titanic
es va enfonsar
però no va condemnar
els tassinàtics.
Al contrari,
al contrari.
han xucat trens
i han caigut avions
i els enginyers
han intentat
millorar la tecnologia.
Doncs bé,
el 6 de maig
del 1937
en canvi
va significar
la difunció
dels dirigibles,
o sigui,
o si més no,
l'inici
de la fi,
però no està tot dit
perquè
ara en parlarem.
Expliquem com va anar la cosa.
Aquell dia
el Hindenburg
mirava d'atracar
la base de Nova Jersey
a Nova York
en unes condicions
de tempesta.
De sobte
un foc de Sant Elm
a mes de la tempesta
es va encendre
a la popa.
El revestiment
del dirigible
i l'hidrogen
inflamable
que hi havia a l'interior
es va encendre
en flames
i va consumir
el gegant
en pocs més
de mig minut.
L'accident
va deixar 36 morts,
o sigui,
13 passatgers
i 22 persones
a la tripulació,
a més d'una persona
a la tripulació
de terra.
I és aquelles imatges
que tots tenim
al nostre cap.
A la retina.
Sí, sí,
gravades a la retina.
I que veus
aquelles flamarades
i és que és veritat,
va ser tan ràpid
que jo crec
que no va poder reaccionar.
Això mateix.
Potser,
Berta,
precisament per això
es va condemnar
tan ràpidament
perquè,
així com el que dèiem,
el Titanic
o d'altres accidents,
sempre tens opció
potser de poder moure't
i poder demanar auxílio
o fins i tot
de poder arribar
a salvar segons qui.
Ja, però els avions
Déu-n'hi-do, eh?
No, els avions
deixa de les estar.
Sí, és veritat.
Però, clar,
continua sent
la forma més ràpida
continua sent
de volar
i de viatjar.
Però aquí,
doncs,
esclar,
en lloc de fer
com van fer
amb els tracenàtics
en els avions
de millorar la tecnologia
perquè no donin
a passar aquests accidents,
doncs aquí
es va parar
de cop,
es va interrompre
de cop en sec,
no?
Aleshores,
esclar,
no s'entén,
no,
aquesta condena
perquè des del Hindenburg
els d'Isilba
es van quedar condenats,
encara van durar uns anys
però es va deixar
de fer servir,
l'amenaça
de la inserioritat
passava massa.
Esclar,
els enginyers
no van voler investigar
per subsanar
que no tornés a passar això,
no?
I ara,
doncs,
sí,
hi ha dirigibles
de nova generació
i tenen moltes oportunitats,
a dir,
que els dirigibles
tenen característiques
interessants,
estan construïts
per ser més lleugers
que l'aire,
és a dir,
no necessiten energia
per enlairar-se,
com els avions,
en conseqüència
són més barats
i menys contaminants
i a més poden ser
molt més grans.
Només el Hindenburg
ja ocupava com tres Boeing 747,
això sí,
són més lents,
però poden aterrar
a més llocs.
Veus?
Aleshores,
per tot plegat
els dirigibles
es reivindiquen
com els vaixells
de l'aire,
encara que ja no
els veiem al cel,
els parells hereus
dels primers Zeppelin
es continuen fent servir
de petits,
no tant grans
com el Hindenburg,
però encara n'hi ha
de petits,
eh?
i fiquen càmeres
de televisió
i aleshores serveix
d'entro.
Saps que abans
estava venint
el típic partit
de béisbol americà
i aquell dirigible
que posen
bé, bé, tal,
menys a qual
i que l'utilitzen
com a...
Càmera de televisió
per fer un plat
de televisió.
Un plat sanital.
Exacte,
o per fer publicitat
de la marca
que en aquell moment
està arregnant
i és la que paga.
Doncs bé,
aquests dirigebles
petites
continuen fent servir
pràcticament
per els usos
científics
i a mesura
que passa el temps
però cada cop
sembla que
el seu retorn
a usos civils
és més pròxim.
Els enginyers
han substituït
el gas hidrogen
inflamable
per l'heli.
O sigui,
clar,
la rada era
portar un gas
inflamable
i la solució
era fent senzilla.
Doncs posar un gas
que fos inert,
que no fos
inflamable.
I en aquest cas
doncs van treure
l'hidrogen
que és extremadament
inflamable
per l'heli
i aleshores
el problema
d'incineració
solucionat,
no?
O sigui,
que la gent
que estigui per allà
podrà canviar-li la veu
però no passarà res més.
Això ho ha tingut.
I aleshores
els enginyers
també van augmentant
els exemples
de prototips
i les proves
destinades
especialment
al transport.
Hi ha un exemple,
el contractista
militar
Lockett Martin
nord-americà
va posar en marxa
el 2006
el P79
que és un exemple
del que podria ser
el futur
dels dirigibles
un gegant
dedicat especialment
al transport
de mercaderies
amb capacitat
per 500 tones
i sembla però
que difícilment
es tornarem a veure
portant passatgers
això sí
perquè la gent
vol anar de pressa.
Però bé
hi ha un altre
el temps
i hi ha un altre
tipus de viatges
o sigui
els enamorats
de l'elegància
dels dirigibles
s'hauran de conformar
amb algunes
atraccions turístiques
que encara fan servir
aquestes velles glòries
però sempre poden fer
també viatges
tranquils
pausats
anem a croar
a l'Atlàntic
però sense pressa
anem a poc a poc
seria fantàstic
a més a més
ho pots veure
tot més tranquil·lament
hi ha una alçada
fins i tot
més baixa
que tenen acostumats
els avions
en alguna cosa
pots veure
segons quines parts
de l'oceà
i d'allà on estiguis
i és això
que podem aterrar
tot arreu
i aleshores
quan arriben a la costa
anem aterrar
aquí a Nova York
i ara baixem
una mica més avall
i anem a Washington
i ara anem a Boston
i jo m'apuntaria
i és clar
com la tinc a fer
creuers
que també
va viatjar
però sense pressa
doncs
en lloc de ser
un creuer
pel mar
doncs un creuer
per l'aire
aleshores
doncs allí
un cepelin
d'aquestos
doncs
ben equipat
amb habitacions
còmodes
i tens les finestres
allà
i sempre
les vistes
privilegiades
doncs
a veure
és una opció
és una opció
a banda
de la que
deia ara
que pot ser
l'eviment
sigui
una de les sortides
que sigui
gegants dedicats
al transport
perquè esclar
poden arribar
a poder
carregar
fins a 500 tones
ara ja entenc
perdona'm Beta
que faci un IN6
és que quan ha entrat
el Beta
m'ha donat el CD
m'ha dit
posen la número 3
i diu
de seguida
que sàpiguis
de què parlarem
a una de les notícies
que tractem
sabràs per què
ho hi poso
has de posar musicalment
parlant
a aquest viatge
a Vilíria
i aleshores
a buscar
grans
mostres
de la música
doncs ens ha vingut
al cap
un grup
que acaba
Pegasos no és
no
però
Supertramp
tampoc
però
l'Espelín
possiblement
sí
l'Espelín
sí
i això de Espelín
doncs
diguem poc original
d'acord
poc original
però
és una excusa
per escoltar
una de les obres
mestres
d'aquests
senyors
aquests
mestres
del rock and roll
i molt més enllà
perquè a més a més
de fer música
rock and roll
experimentaven
no, el rock sinfònic
se li va dir
i aleshores
anem per l'obra
mestra
de l'any
1931
és un treball
en el qual
tothom
l'ha vist
és un quadre
que hi ha un vell
de pur res
o gran fusta
doncs aquest
l'Espelín
que no porta nom
de l'any 71
nosaltres
escoltarem
la cançó
que porta
per títol
The Battle of
Evermore
que
no és precisament
de les més
assenyalades
perquè ells
en aquest disc
tenen
cançons com
rock and roll
com
Starway to the heaven
o sigui
l'escala cap al cel
en aquest cas
doncs
quina has triat
la tercera
i és una
que m'agrada
perquè experimenten
aquí experimenten molt
i nosaltres
sempre ens agrada
experimentar
portar notícies
revolucionàries
i en aquest cas
són els que
encara que tinguin
més de 30 anys
i més de 40 anys
doncs
sonen bastant
actuals
sí, sí, és veritat
perquè com van experimentar tant
ara al segle XXI
sonen
sonen bé
doncs fem-ho
no?
escoltem-la
Beta, tornem la setmana vinent
no?
sí, sí
gràcies
mira, s'ha quedat igual
sí, sí
vinga va
bona tarda
adeu-siau
i'm waiting for the angels
of Avalon
waiting for the eastern glow
the apples
all run the valley
oh
the seas of happiness
the ground is rich
from tender care
repay
do not forget
oh
no
no
dance in the dark night
listen to the modern life
let's turn to brown and black
the tyrant's face is red
the war is the common crime
it could be salt and the sky
is filled with good and bad
mortals never know
to be alive
oh well the night is long
the beams of time pass loan
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!