Sempre és feina.
Doncs vinga, anem a la terra esplana.
La terra esplana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
De nou, bona tarda, Beta, benvingut.
Hola, bona tarda, un altre cop.
Ja ho tenim, ja ho tenim.
Ara ja m'has agradat, t'ha canviat fins i tot la veu i tot.
Sí, és que m'has agafat en un mal moment.
En un moment de crisi, seria, no?
I ara, doncs, sí, he pogut ordenar una mica les notícies.
La nostra és tempesta lunar, no solar, no?
Sí, sí, lunar perquè estem una mica llunàtics, no?
Sí, clar.
I aleshores, doncs, ara sí, estem tot en ordre,
el que havíem de parlar,
i si vols, doncs, comencem per aquesta tempesta magnètica
que ha arribat ja a la Terra i ara estaria, diguéssim,
a la cua dels efectes.
O sigui, perquè va arribar ahir.
D'acord.
El grus va ser ahir.
Per la part de Catalunya ens va tocar o...
Perquè dic, clar, no sé si saps que normalment
passa també com les tempestes.
Sí, però...
Hi ha una zona que és la que potser debasta, d'alguna manera,
que és la que s'emporta tot.
No tenim notícies que hagi afectat molt la Catalunya.
El que possiblement hagi passat aquesta nit passada
és que s'han produït efectes sobrenaturals.
Deixa'm ho explicar.
En aquest cas, sobrenaturals.
em refereixo a les aurores boreals.
Que boniques, oi?
Sí, sí, sí.
És una cosa preciosa.
I que, esclar, les nostres contrades no...
No són tradicionals i es veuen.
No, és que no arriben.
És que per això dic un fenomen sobrenatural
perquè no és costum que les nostres contrades hi arriben
perquè això és més aviat de latituds molt al nord,
al nord d'Europa, en aquest cas, no?
I més aviat tocant el pol nord.
Aleshores, degut a aquesta tempesta solar, magnètica,
com vulgueu dir-li,
hi ha hagut possibilitat que alguna part del nord de Catalunya
més tirant cap als Pirineus
i en el cel molt fosc,
no és descartable que se n'hagi vist alguna,
no tan espectacular com més que es poden arribar a veure
al nord d'Europa,
però un principi d'aurea boreal, no?
No tenim constància, però no descartem que hagi estat així, no?
Suposo que arribaran informacions
que algú per allà dalt al Pirineu
hagi pujat a la muntanya amb un cel d'aquells foscos
i ben amunt i miren cap al nord,
doncs hagi vist alguna coloraina.
Bé, doncs ja és alguna cosa, no?
Sí, sí, és una cosa extraordinària.
Això mateix, perquè no és normal aquí les nostres contrades, no?
Però deixem dir-te que el 1972
hi va haver també una tempesta geomagnètica
provocada per una altra erupció solar
que va danyar les telecomunicacions telefòniques
en una gran zona dels Estats Units.
I no t'ho perdis, eh?
Es van detectar aurores boreals a Texas.
Texas està molt al sud.
A Texas?
A Texas, als Estats Units.
O sigui...
Home, ja ni pensar-ho com nosaltres.
És impossible.
Jo sí que va ser un fenomen sobrenatural,
però sobrenatural impensable, no?
I això es veu que la del 72,
doncs fa aquests 40 anys,
va ser fortíssima,
va ser tan forta que es van arribar a veure
aurores boreals a Texas,
que tothom posa on està el mapa, no?
Al sud d'Estats Units,
tocant a la frontera amb Mèxic.
Esclar, doncs aquesta,
diuen que és la més forta dels últims sis anys.
Va ser detectada el diumenge passat
en la regió central del Sol,
que va ser una erupció solar,
ho acabem de dir,
i que va començar a apreciar-se
aquest dimarts passat a la tarda,
a la tarda i a la terra,
i els seus efectes,
doncs, poden prolongar-se fins avui dimecres.
O sigui, ahir va ser el dia fort
i avui dimecres encara, encara, encara,
encara pot haver efectes
en qüestions de telecomunicacions, no?
Però és clar, el fort va ser ahir tarda,
ahir vespre, no?
I no res,
més enllà de la possibilitat
que es formin espectaculars aurores
en latituds altes de dos hemisferis
o que les brúixoles tinguin problemes d'orientació,
o sigui, si algú vol fer aquests dos dies...
No seria el millor, no?
Recomanable, millor que ens quedem a casa.
Sí, a veure,
si teníem programat fer un curs d'orientació,
allò a la muntanya,
amb brúixoles...
Abandoneu-ho.
Doncs millor que les vegin ajornat
perquè les brúixoles es van tornar boges, no?
Doncs, a banda d'aquestes possibles espectaculars aurores,
aquestes problemes amb brúixoles,
el fonament pot aconseguir problemes
en les comunicacions per satèl·lit
i els avions que passen per les regions polars.
I és per això que aquest fenomen ha obligat
algunes aerolínees a desviar rutes
que sobrevolen els pols.
O sigui, no passem per aquí
perquè potser que els aparells de l'avió
es comencen a tornar bojos
i anem a passar una mica més avall,
una mica més de volta, però...
I ara quan estaves dir això dels aparells bojos,
no sé per què m'ha vingut present
el Triangle de les Vermudes.
Sí, sí, sí, és que...
A tu també o no?
Sí, sí, és clar, aquells fenòmens paranormals...
Perquè veigis que potser aquests fenòmens paranormals
també venien en el seu moment...
Podria haver-hi una relació, una causa de relació,
és clar, sempre ho hem vist a les pel·lícules, no?
D'una explosió solar, no?
Que estan allí els avions i comencen els instruments,
les agulles a tornar-se bojos,
a l'abruixió, el que no funciona, i digues, clar...
I molts avions s'han desaparegut,
molts vaixells s'han desaparegut i...
Sí, però en aquest cas, doncs, la relació,
més que una explosió...
És diferent, no?
Sí, més que una explosió solar
que provoca aquestes variacions magnètiques,
possiblement que sigui produït
perquè en aquella zona hi hagi un camp magnètic molt fort, no?
No sé, no serà que hi hagi un forat negre.
I que volti cap a una altra dimensió.
És una cosa que...
Amigobeta.
És difícil, és difícil de...
T'ho dic en castellà i tot.
És difícil de traure l'entrellat, no?
Perquè, esclar, podria tenir relació
amb les tormentes magnètiques del sol,
però també podria ser que és que allí hi hagués,
no un sol, però hi hagués un camp magnètic molt fort
i que sempre hi hagués possibilitat
que caure en aquell, entre cometes, forat negre.
Em va dir que encara que sempre estem mirant cap a fora,
moltes vegades ho direm aquí a la Terra Esplana,
que encara hem de descobrir moltes coses
de les quals trepitgem dia a dia de la nostra Terra, no?
No, és que jo ho vaig comentar una vegada.
El que és l'interior de la Terra no coneixem gairebé res, no?
I, a més, hi ha oceans que tenen de profunditat
fins a 6 o 7 quilòmetres de profundària.
És el que diuen, que la muntanya més alta, diguem-ho així,
està a l'oceà, dins de l'oceà.
No és l'Everest, que és el que veiem per fora.
Potser fora sí, seria l'Everest,
però la muntanya més gran del món ara mateix encara està per descobrir.
O tenen les dades, però no saben quina longitud té,
quin quilòmetre ja té, no?
És que sí, això, que els misteris estan a dins, no?
Nosaltres hem sigut capaços de pujar a l'Everest,
8 quilòmetres, 8.000 metres, doncs 8 quilòmetres d'alçada,
hem pogut pujar a l'espai,
però no hem tingut d'allances per arribar a la fundària dels oceans
que baixen fins a 7 o 8 quilòmetres de fundària.
I més.
I no sabem el que hi ha allà.
Aleshores, doncs, clar, podem fer molt de viatges a l'espai,
però ens queda aquesta assignatura pendent,
que és el que hi ha a les fundàries i a l'interioritat de la Terra.
Que passa que la pressió del mar jo crec que encara no la tenim agafada.
És que és això, no?
Perquè imagina't, fa poquet va sortir que és l'aniversari del Titànic,
i és un vaixell que tothom admira
i que s'han fet o s'han intentat fer molts experiments
per treure'l sencer, fins i tot amb globus,
allò, amb un pli de globus perquè pugui sortir,
a veure, no globus d'aquests que imaginem del carrer d'escrius,
sinó globus enormes, posar-los dins i que ell mateix surti,
però que la pressió i la tensió, diguem-ho, dintre de l'aigua
és tan forta que no aguanta res.
No, no, no, i és això, en el que hem pogut aconseguir nosaltres,
tratges especials per poder, doncs, anar a l'espai i anar a la Lluna,
però no hem aconseguit una tecnologia prou bona
per viatjar fins a les profunditats dels oceans, no?
Però bé, no és descartable que algun dia s'aconsegueixi,
com tota la vida, doncs, suposo que algun dia trobaran un estri
perquè pugui resistir aquestes atmosferes de pressió que hi ha a l'oceà,
perquè, esclar, com més baixes, més atmosferes de pressió hi ha,
esclar, hi ha d'haver un estri, un submarí,
que sigui capaç d'aguantar això, que no es quedi esclafat per la pressió,
però bé, suposo que algun dia s'aconseguirà, no?
Però bé, deixem-ho, deixem-ho, deixem-ho de pas,
deixem-ho per més endavant, parlar d'aquests temes,
perquè voldria comentar-te altres notícies.
Endavant, sí, sí.
Sí, i deixem-ho allò de la tempesta,
em sembla que la cosa ja va de baixa.
Esperem.
La ràdio d'Omunt funciona, em sembla que no s'està escoltant.
Hola, hola, hola, sí, sí, se sent?
Sí, hola, hola, jo crec que sí, no? Jo estic escoltant la ràdio, sí.
Doncs vol dir que no s'ha afectat, almenys a Tarragona, la ràdio,
i ara doncs voldria passar una notícia que, esclar,
són d'aquestes futuribles, no?,
que podria o no passar.
I és que diuen que hi ha molta aigua dolça a l'oceà Àrtic
que podria congelar Europa.
Sí.
A veure, a veure, torna-ho a repetir poquet a poquet.
Doncs resulta que a l'oceà Àrtic,
l'Àrtic és el que tenim al Pol Nord,
el que no hi ha, diguéssim, terra a sota, sinó tot és...
Aigua.
És aigua, però el que passa, com està congelat,
doncs esclar, tu pots caminar per sobre, no?
Doncs aquest oceà Àrtic, al Pol Nord,
podria congelar a Europa l'aigua dolça que hi és present.
És que, sí...
És que costa d'entendre, aquesta notícia, sí, sí.
Doncs resulta que hi ha molta aigua dolça congelada allà dalt.
D'acord.
Sí, i és que resulta que als rius siberians i als rius canadencs,
doncs hi ha hagut molta pluja per allà els darrers anys,
i els rius, doncs, de la Sibèria i del nord del Canadà,
doncs desembocen, esclar, allà al Pol Nord.
I aquesta aigua dolça d'aquests rius,
en excés, perquè és el que ha plogut molt en els darrers anys per aquella zona,
doncs ha anat allà, a l'oceà aquest, no?
Però què congela?
Aquesta aigua dolça, doncs, s'ha congelat i ha fet augmentar el nivell del gel del Pol Nord.
Home, per una banda, fantàstic.
Per una banda, fantàstic.
Perquè, clar, no sabem de quan estem, de quin volum estem parlant d'aigua i també de gel,
diguem-ho així, i per una altra també una miqueta de por.
Sí.
Però, clar, tot el que es congela després, amb el canvi climàtic i companyia,
no sabem cap on per la història, no?
Aquí, no, no, però és que més que res que es pugui descongelar en un moment donat
i tota aquesta aigua dolça que s'ha acumulat allà dalt
i que ha fet pujar el nivell del que és dels gels del Pol Nord,
més que tinguin por que es pugui desfer de cop i pugui inundar Europa,
en aquest sentit, és per una altra cosa.
És que els científics adverteixen que l'oceà Àrtic,
que augmenta el dipost d'aigua dolça,
per això que us deiem, de l'acumulació inusual que ha estat causada per dues conseqüències,
que és de l'escalfament global, o sigui, rius siberians i canadencs
que aboquen més aigua del normal a l'Àrtic i a la fossa del gel polar al mar.
Això és el que ha passat, doncs.
El que comporta, doncs, el perill és que l'alteració dels corrents oceànics,
o sigui, el pujar al dipòsit d'aigua dolça,
doncs fa que els corrents oceànics,
que són els que fan, doncs, que les tempestes vagin cap aquí, cap allà,
pot fer que a l'Europa, doncs, tinguin una mica més de pluja de lo normal.
I, a més a més, doncs, els hiverns, que són més dolços al sud d'Europa,
siguin més rígids com és al nord d'Europa per un canvi climàtic.
I això podrien ser les causes que provocarien aquest augment d'aigua dolça a l'oceàrtic.
És la conclusió que...
Que diuen, no? Que es treuen almenys d'aquest estudi.
Sí, o a més, que la conclusió, la hipòtesi que fan servir científics, no?
De que tot aquest aigua dolça, doncs, fa que les corrents...
Clar, que és la que seria marines en aquest cas.
Sí, les corrents marines, que aquestes corrents, evidentment,
després influeixen en la formació de les tempestes,
perquè, és clar, nosaltres hem parlat molt de les tempestes temporals que provoca el niño.
El niño és provocat per una corrent d'aigua càlida que passa pels tròpics
i, aleshores, doncs, el niño fa que ocasioni huracans, tifons i més problemes de lo normal.
Doncs, és clar, aquesta aigua congelada, aquesta anomalia,
faria que les corrents que van per l'oceà Atlàntic,
que fins ara està tot controlat, tenim el clima que tenim,
doncs, saltarés i provoqués un altre tipus de tempestes, no?
I, aleshores, el que és el sud d'Europa,
que els hiverns més aviat són càlids, doncs, ho canviaria.
Canviaria, doncs, a formar tempestes més fredes,
perquè l'aigua, doncs, a ser més freda o més calenta,
bé, aquí ja no vull entrar.
No, segurament que millor...
Provocaria un tipus de tempestes, doncs, diferents, no?
Doncs, en lloc de fer una pluja normal, faria neu, no?, nevaria.
I és això aquí que augmentaria el fred, que podria congelar Europa.
Doncs, mira, estarem pendents i no guardo l'abric.
A veure, no crec que sigui això per d'aquí un any o dos anys, no?
No, no.
Perquè segurament aquest estudi ara mateix estarà obert
i estaran pendents a veure de quina manera influeix això.
És una cosa a mitjà termini i, esclar, és tota una hipòtesi, però, esclar...
Que les coses estan canviant?
Sí, les coses estan canviant.
I també s'ha de saber, a veure, quin és el motiu per qual aquests rius,
abans potser desembocaven en un lloc, ara es desemboquen potser en un altre...
No, no, no, és que...
No, no, no, desemboquen al mateix lloc.
No, no, i t'ho dic perquè, clar, la mà de l'home, tu ja saps que fa molt de mal.
Sí, sí, no, però en aquest cas, el que són els rius siberians i quenedencs,
doncs, en aquest cas...
No s'han tocat.
No s'han tocat.
El problema és que abocen més aigua del normal a l'Àrtic.
I a la fossa del gel polar a l'Àrtic, abocen més aigua.
Aleshores, clar, estan modificant el que és aquest polar del nord, no?
Aleshores, què passa?
Doncs això, al modificar una cosa que era estable,
que més o menys, doncs, allà es congelava, doncs, l'aigua de la mar.
Però, esclar, si tu aboques més aigua del normal,
estàs modificant el que és la quantitat de gel.
I aquest gel, doncs, fa que les corrents que corren per allà,
doncs, s'hagin desviat perquè si una corrent passava pel mig
i que no hi havia, doncs, cap obstacle,
doncs, a la vera més gel del corrent,
doncs, aquesta corrent s'ha de desviar
i és com l'efecte de papallona,
que si una corrent no s'esvia, fa desviar l'altra
i així, doncs, s'arriba fins a Europa.
I aquí tenim, doncs, un mapa, doncs, dels diversos corrents, no?
La corrent subpolar, la corrent subtropical,
hi ha diversos corrents, doncs, que van corrent per tota la redundància,
per tota l'Oceà Atlàntic, del nord cap al sud,
i, esclar, i això, doncs, aquestes corrents
són les que després provoquen les tempestes,
els tifons, els huracans, tempestes més...
I que podrien arribar fins i tot aquí a Europa
una cosa que no haguéssim vist mai de la vida, no?
Tempestes més càlides, tempestes més hivernals, amb neu,
i és per això que diu que podria congelar Europa
en el sentit que, esclar, doncs,
podria haver-hi una segona hivernació.
Però bé, són hipòtesis.
Sí, sí, sí.
Són hipòtesis que hem trobat...
Una altra segona edat de gel.
Sí, sí, sí.
Però bé, això no crec que ho veiem nosaltres.
No, i espero que amb uns fills ni amb uns nets tampoc.
A veure, el canvi climàtic està en marxa.
Això està clar.
Però no és una cosa de la nit al dia.
Jo t'anava a comentar.
Però bé, els científics,
hi ha gent que els paguen per estudiar aquestes coses.
I ells donen les seves hipòtesis
i bé, nosaltres ens ho diem.
No us espanteu perquè no passarà demà.
O sigui, de moment, aquí a Catalunya
no creiem que tinguem els hiverns rigorosos de Sibèria.
Ja podem veure ara mateix com va la història.
Sí, de moment no.
Estem al gener.
Però si aquestes hipòtesis s'acaben acomplint,
doncs d'aquí 200 anys,
possiblement això sigui una nova Sibèria.
Però bé, d'aquí 200 anys no sembla que nosaltres,
ni els nostres fills, ni els nostres nets, no...
No ho crec, no ho crec.
Jo espero que sigui 200 o 300.
A saber on estarem, a saber on estarem.
Sí, a saber on serem.
Primer arribarem a acabar avui el programa
i demà ja Déu dirà, no?
Molt bé, doncs anem per una altra notícia.
Aquesta és molt calenteta, molt calenteta.
D'avui mateix.
D'avui dimecres, 25 de gener.
Compte, a veure si cremarà la taula ara, eh?
Doncs sí, sí, està...
Compte, compte, que encara està tret al forn.
Aquest matí parant l'orella, ho he sentit,
i aleshores, doncs, això va pel programa.
Vinga, què ha passat?
Un que té les orelles ben obertes sempre.
Doncs resulta que n'havíem parlat alguna vegada
del dret a l'oblit.
Internet.
Ah, d'acord.
A internet.
N'havíem parlat alguna vegada
perquè, esclar, fins ara no hi havia mecanismes
per esborrar totes les teves dades
quan volies, doncs, cancel·lar
o una persona es moria,
i aquí a Europa, doncs, no hi havia cap normativa.
Em sembla que tampoc la resta del món.
Però, esclar, la Comissió Europea a Brussel·les
estava preocupada, dic,
això ho hem d'arreglar.
I resulta que avui mateix, doncs,
a Brussel·les ha proposat
que es puguin esborrar les dades personals
a internet.
o sigui, avui mateix la Comissió Europea
presenta una nova reglamentació
per reforçar la protecció dels usuaris
davant les companyies i les xarxes socials.
Això vam dir que s'hi posarien,
doncs, avui s'hi han posat.
I, aleshores, han fet una proposta
i aquesta proposta que s'ha d'aprovar,
però, clar, ja l'han posat damunt de la taula,
com nosaltres estem llegint la notícia,
té pinta de que tira endavant la cosa, no?
Aleshores, els ciutadans tindran dret,
això és el que proposa Brussel·les, no?
Tindran dret a exigir a les empreses
i les xarxes socials
que esborrin les seves dades personals
quan es donin de baixa del servei,
segons la nova reglamentació
presentada per la Comissió Europea.
O sigui, la nova normativa
que ara haurà de ser aprovada
pel Consell de Ministres de la Unió Europea
i pel Plenament Europeu,
és el que dèiem, que encara s'ha d'aprovar,
però té pinta que sí, que tira endavant,
té com a principal objectiu
reforçar la protecció de les dades personals
en l'era d'internet
i unificar la legislació
en el conjunt dels 27 estats comunitaris
per facilitar el funcionament
de les empreses en l'era digital.
O sigui, que els 27 estats
que formen part de l'Unió Europea
tinguin una nova normativa,
una sola normativa,
que digui, doncs,
si aquí volem que s'esborrin les dades,
a França també i a Anglaterra també,
o sigui, anar a tots a una, no?
I el dret a l'oblit?
Doncs la nova normativa
garanteix el dret a l'oblit
perquè els ciutadans puguin aconseguir
que s'esborrin les seves dades personals
de servidors o companyies
com Facebook o empreses de serveis.
El principi és que les dades
pertanyen a les persones
i si un usuari vol retirar
del servei les dades que ha col·locat,
ho hauria de poder fer,
segons ha indicat, doncs,
la comissària de...
de la comissària d'Europa de Justícia
que es diu Vivian Redding.
No, que anava a dir-te
que ho trobo en una ximpleria,
que clar, tu puguis apuntar-te
a tot el que te puguis apuntar,
sigui qual sigui,
o sigui que sigui
el que t'agradi en aquell moment
i que una vegada que decideixis
això no em serveix,
com passa en moltes coses de la vida,
que no puguis arribar a borrar-te
o que te continuen arribant missatges
i coses d'allò que tu ja no vols saber res.
Això mateix.
En certa manera,
seria efecte telefònica, no?
Que tu te pots apuntar...
Telefònica, bancs...
Sí, però te pots apuntar
a una companyia telefònica,
em dic telefònica per dir un nom,
doncs te pots apuntar
a una companyia telefònica dient sí,
però per esborrar-te has de fer
molts de nous, però molts de nous.
Ei, que és una velocitat, eh?
Ara mateix, depèn de com,
borrar-te de segons quina companyia.
Això mateix, no, o sigui,
només dient sí,
estàs apuntat, però des d'abans d'ahir.
Però per dir no...
Agafen burofacs,
agafen no sé què,
no sé quantos...
Aleshores, doncs,
aquests problemes que es troben
en qüestió de companyies telefòniques,
en qüestió de l'àrea digital,
internet ja s'hi havien trobat,
i esclar,
hi ha una preocupació
de molts ciutadans europeus
que han traslladat a la Comissió Europea
i sembla que la cosa tirarà per endavant.
I aleshores, doncs,
aquesta normativa,
doncs, serà tant pels lliures
com pels que ja no hi són.
No, no, xapó, per ells.
Evidentment, perquè, esclar,
també és molt trist
que una persona, doncs,
que ha deixat aquest món
i que no...
que tingui encara
la seva pàgina del Facebook
i que, esclar,
no es pugui donar de baixa.
És una mica trist, no,
trobar-se això?
No, fortíssim, fortíssim.
Nosaltres tots coneixem sempre
alguna persona
que encara està al Facebook
i ja no hi és entre nosaltres.
I això no s'ha pogut,
fins ara, esborrar
i a partir d'aquesta normativa,
doncs,
evidentment...
O que la part de la família...
Evidentment que ha de ser la família.
Li arribin notificacions
a nom d'aquesta persona, no?
Però vull dir que serà la família
qui s'encarregarà de...
No, ho trobo fantàstic.
Però, pues, que ara ni la família
ho pot fer, no?
I és molt trist que sigui la cosa així.
Bé, doncs, acabem.
Només passant de puntetes,
perquè ho hem de parlar
més, més, més, més, més,
més abastament,
la qüestió del mega-upload.
Mega-upload?
No, no ho conec.
No ho coneixes, no?
Se n'ha parlat molt
i nosaltres, doncs,
com se n'ha parlat tant,
no volem...
No, no, no.
No volem ficar el dit a la llaga.
Només una notícia
que també de fa 8 horetes
i és que el fundador
de Mega-upload
continuarà a la presó.
I és que un jutge
de Nova Zelanda
li denega la petició
de llibertat condicional
i el 22 de febrer,
o sigui, encara queda,
decidirà si l'extradeix
als Estats Units.
O sigui, de moment,
el senyor...
Quim Smith...
Un nom raro, eh?
Sí, Quim Smith,
que és a l'amo de tot plegat,
continua a la presó
i tot el que ha passat,
doncs, clar,
la gent ja està informada
i nosaltres, doncs,
ara seria parlar...
Redondar.
Redondar, no?
Exacte.
Però, bueno,
doncs, com tothom més o menjar
sap el que ha passat,
doncs, el que podem dir
és això,
que de moment
l'amo segueix en presó
i fins al 22 de febrer
no sé si dirà
què es fa amb ell.
Estarem pendents
a veure què és el que passi
i de cada setmana vinent,
si vols,
continuarem parlant del tema
i d'altres actualitats
que continuïn sortint.
És que ens seguirem parlant
força temps
perquè, esclar,
el 22 de febrer
és d'aquí.
No ha de tornar
a decidir què fa
en aquest senyor, no?
Aleshores, doncs,
ens tenim dies,
dies per parlar.
Sí, sí, sí,
i se continuaran
traient d'altres coses
que potser no sabíem
i tot això
i d'altres coses
el que vagi sortint
de cara a la setmana vinent,
però abans
hem de passar
per un planeta molt especial.
Un planeta que es diu Vinília
i de fons
escoltarem una cançó
del 1991
que es diu
Ninna Ensucrada,
això mateix,
és d'un papa
del seu primer disc
que van treure
que es diu
Raons de Pes
i, curiosament,
el que passa habitualment,
la cançó original,
la del 1991,
és acústica.
Podem escoltar
les guitarres de fons.
No t'ucidis!
És una cosa estranya
perquè pràcticament
els grups
sempre hi fiquen
molta tralla
i és després
quan fan allò
el canvi,
això,
desendollen
i fan
concerts acústics.
Aquí va passar
al revés,
un papa va voler
fer aquesta cançó
en plan acústic
però després van dir
ostres,
encendis a les guitarres
i tres anys després
aprofitant
un mini CD
en el qual
incluïen
la banda sonora
d'una sèrie TV3
que es deia
Borinots,
i van incloure
una versió
electrificada,
o sigui,
van endollar
les guitarres,
se les van deixar,
van endollar
les guitarres
i a més a més
de ficar
la nina ensucrada
electrificada
i van ficar
un tema
també
d'odoros
al New Year's Day,
no?
Però bé,
nosaltres
escoltarem
la versió
electrificada
de la nina ensucrada
d'un papa
des del 1993.
I amb el Beta
ho diem
moltes gràcies
i fins la setmana
vinent.
A reveure,
hi hagi a别es gràcies,
fr aimer,
gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!