Si et cases aquest any,
tria el teu vestit de nubi a Pizarro.
Pregunta pel nostre PAC Cerimònia.
Vestit de nubi, armilla, camisa, corbata, cinturó i mitjons,
tot a partir de 400 euros.
També tenim tots els complements com botons de puny, sabates,
tot el que necessitis.
S'estria Pizarro i Pizarro Gala,
al carrer Mallorca número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977 22 80 73.
Especialista en mides grans fins a la 80.
Informem als nostres clients l'opció de la sestreria a mida.
Vingui a veure'ns i li donarem pressupost sense cap compromís.
Sestreria Pizarro. Som professionals.
Tarragona Ràdio.
No, I don't feel a man
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
l'important de la seva vida, que era saber si vivia en un món hostil o en un món amable.
Si tota aquesta gent d'aquest nivell comença a parlar d'una manera espiritual,
i això no té res a veure amb la religió, sinó amb la transcendència que busquem els essers humans.
Quan aquesta gent comença a parlar d'això, dius, aquí n'hi ha alguna cosa més.
Durant molts anys, els essers humans hem estat buscant l'espiritualitat mitjançant la màgia,
després va venir la religió, després va venir la ciència,
i cadascuna li ha dit que l'anterior no tenia la possessió de la veritat.
Però és que la possessió de la veritat no la té ningú, no la té aquest llibre.
La gent no trobarà la veritat en el meu llibre, trobarà la seva manera de buscar la veritat,
trobarà la seva manera de buscar un camí per trobar la seva veritat i trobar la seva felicitat.
Jo no li puc donar aquesta felicitat.
Llavors, la felicitat que busquem, la felicitat que trobem està més enjà de les religions,
més enjà de les creences màgiques i més enjà de la ciència.
La felicitat que busquem és un estat que ens pertany, com éssers humans,
que ens pertany a la nostra manera de ser, a la nostra naturalitat,
a la nostra essència d'ésser humà.
Està molt més enjà de temes de ciència.
Arriba un moment en què la ciència, la religió, la màgia, tot és el mateix.
I tot mirat i observat des del punt i des de la perspectiva de la felicitat interior,
de la nostra essència,
arriba a ser el camí adequat per trobar allò que volem a la vida.
No només una felicitat interna, sinó també una felicitat externa, material.
Una felicitat completa seria, en aquest aspecte.
Sí, totalment.
Però és el que et deia jo, que aquest llibre d'alguna manera també pot ser una eina,
pot ser una manera també d'obrir segons quines portes que tenim,
tancades i barrades per por a no accedir-hi a aquell moment.
Perquè sempre pensem, i això és una cosa que l'ésser humà té innat,
que dius, quan totes les coses venen bones i venen de cara,
sempre pensem, ai, per algun lloc ens l'han d'endurar.
I dius, per què no ens ho hem de mereixer?
Tot això sense haver de pensar malament, no?
Ens mereixem el millor.
Els éssers humans hem vingut aquí a un món pròsper.
Hem vingut aquí a un món que està ple de vida, ple d'abundància.
Ens mereixem el millor, el millor en tots els aspectes.
El millor a nivell espiritual i el millor també a l'àmbit material.
Només que nosaltres tenim una idea equivocada.
Des que som petits venim a aquest món i venim completament lliures.
Les nostres càrregues estan lliures.
Som persones felices.
Tenim felicitat a dins.
Tenim alegria.
Volem jugar.
Volem...
Experimentar, saber, agafar...
Exacte.
I és curiós, perquè tot el que volem en aquell moment se'ns està donant.
Se'ns està donant.
Quan som petits, tots els nens volen alguna cosa i se'ls dona.
Estàs nou mesos al ventre de la teva mare i ho tens tot.
Si durant aquest temps tens absolutament tot el que necessites per viure,
perquè la natura t'ho ha donat, per què no haurem de necessitar...
Per què no haurem de tenir per totes les nostres necessitats tot cobert la resta de la nostra vida a nivell material?
El problema és que des de petits ens comencem a creure en totes aquestes coses,
comencem a viure des d'un punt de vista completament lliure, des de la nostra essència,
des de connectats amb la nostra font espiritual,
i llavors arriba alguna persona que ens diu, no, no, no, això no pot ser, no?
Això...
Tens que posar-te les piles, tens que fer les coses d'una altra manera,
i llavors comencem a pensar des de l'ego.
Mira, jo recordo, és una cosa que recordo fa molts anys, jo era molt petit, jo tindria uns 9 anys, més o menys,
i la meva, ara no recordo si va ser la meva àvia, la meva tieta, un familiar,
em va donar 100 pessetes, encara existien les pessetes, oi que sí? Una fortuna d'avui dia.
Em van donar 100 pessetes i una mica em va dir, aquestes 100 pessetes te les podries gastar en cromos.
I jo, efectivament, em vaig gastar 100 pessetes en cromos, no te'n pots imaginar la de cromos que em van donar.
I com feliç que tu eres en aquell moment amb els teus cromos.
En aquell moment em va caure...
Era la felicitat complerta.
Em va caure una bronca terrible.
Això va venir després, és el que et deia, veus?
Em va caure una bronca terrible per la visió que els diners s'acabaran si tu gastes, i no és veritat.
I després d'aquelles 100 pessetes, que me les vaig gastar en el que jo vaig voler, van venir 100 pessetes més.
I amb el temps no he guanyat 100, he guanyat 100.000, he guanyat molt més.
He anat guanyant, perquè la vida sempre m'ha donat.
O sigui, realment, si tu ets una persona activa i estàs sempre trobant i buscant la teva prosperitat,
la teva prosperitat ve a la teva vida.
Llavors, a mi m'han faltat aquestes 100 pessetes? No, mai m'han faltat.
Aquella bronca va ser inútil, realment no va servir per res.
Va servir per, durant molts anys, jo veure el món des d'una altra perspectiva, des d'una perspectiva material.
I fins que he tornat a anar en darrere, he estat molts anys vivint des d'una perspectiva excessivament aferrada a l'ego.
I llavors he tingut, he de desaprendre, que diu l'anunci ara, no? Desaprendre.
Primer aprens a viure des de l'ego i després tens que tornar en darrere i a viure i a començar a viure una altra vegada com si fos un nen.
Jo crec que el llibre, aquest llibre, la melodia de la vida, parla bàsica i exclusivament d'això,
de tornar a viure el món i experimentar el món com l'experimenten els nens, no? Vull dir d'una manera natural.
Però, Néxter, que difícil és això de deixar-nos l'ego a casa, eh?
Sí, sí, és molt difícil.
Per la gent que ha estat aprenent o que ha viscut durant molts anys amb ell a sobre,
despendre's d'això és com canviar de mentalitat o canviar de cervell, no?
Posar-te un altre cervell totalment diferent.
I clar, si portem totes aquestes lloses, treure-les a poc a poc potser sí que ens pot arribar a servir, no?
Però...
Difícil és...
Prendre el primer pas de treure la primera llosa, jo crec que és el que més costa, no?
Mira, difícil és, jo no vendré la moto, que venen per ahir molta gent, que pot ser molt vàlid, pot ser molt vàlid, no ho sé,
jo no ho he experimentat com ho han experimentat ells, ells asseguren que sí, però n'hi ha gent que assegura que
que es té a viure d'una manera completa, total i absolutament feliç a cada moment.
Jo crec que la felicitat és un estat que passa per moltes maneres de viure la vida i per moltes actituds.
Ser feliç no vol dir estar contínuament...
Amb una sonriure, senzillament podes estar en pau, no?
Pots estar bé, pots estar tranquil, o simple i llanament quan tens problemes,
entendre que això són problemes i posar-te a l'acció i intentar solucionar aquests problemes.
O sigui, no vol dir que estiguis allà dient, ai, la vida és happy,
perquè llavors si la vida fos happy ningú faria res, ningú arribaria a res,
ni trobaríem solucions als problemes de la humanitat.
No, n'hi ha moments per ser happy, intentem que siguin els més possibles per ser happy
i n'hi ha moments que hem de posar-nos simple i llanament a l'acció.
El que sí que no podem fer és deixar-nos dominar per les circumstàncies,
perquè llavors sí que l'ego estarà guanyant.
L'ego ens diu que som allò que estem fent, que som la nostra feina,
que som les amistats que tenim, que som els diners que tenim,
que som allò que estem fent en aquell moment, i no és veritat.
Nosaltres som molt més, som un ésser, com he dit abans, un ésser espiritual
amb una experiència humana.
Nosaltres som uns éssers amb una bellesa interior increïble.
Tots els éssers humans que en trobo al món tenen una bellesa interior increïble.
El que passa és que molts les tenim amagades i les hem de treure a fora.
Benza, l'ego, deia, n'hi havia una, això ho dic al llibre,
n'hi ha una frase fantàstica, fantàstica de la sèrie de Kung Fu,
que diu, se'm va quedar, jo vaig veure aquesta sèrie quan era petit,
i se'm vaig quedar al cap que diu, no busco vencer a nadie excepto a mi mismo.
Aquesta frase.
És una manera, sí.
Aquesta és una de les frases del Zen, bàsiques.
i dir, alliberar-me de l'ego és alliberar-me dels meus conceptes erronis de la vida.
Això no vol dir alliberar-me de les situacions que no m'agraden.
Les situacions que no m'agraden s'alliberaran per si soles
en el moment que jo estigui alliberat de l'ego.
He de dir una cosa, tot això i molt més ho trobareu en aquesta melodia de la vida,
i això sí, és veritat, que trobes moltes comparacions.
És a dir, que busques moltes coses dintre d'aquest llibre que m'agrada molt,
és que sempre busques la fotografia.
Jo t'explico tot això, però a més a més tens aquesta fotografia,
no fotografia física, sinó aquella comparació,
aquella cosa que li dóna encara una miqueta més de color al llibre, no?
Sí, mira, jo soc un fanàtic de Wayne Dyer,
això no és cap secret, m'encanta.
Ho llegeixo des que soc molt petit, des que tenia 15 anys.
Vaig agafar el primer llibre del Wayne Dyer a les meves mans,
15, 16 anys, no recordo exactament bé.
I de tota la gent que es dedica a això,
la veritat és que la majoria són fantàstics,
perquè la gent que es dedica a això és que realment vol una felicitat per la resta de la gent.
Però per mi, Wayne Dyer, doncs el que diem, no?
N'hi ha gent que connecta més amb tu, n'hi ha gent que connecta d'una altra manera.
Wayne Dyer per mi va connectar,
i per mi es va convertir, sense jo sapigué, en el meu mestre, no?
Sense ell sapigué se'n va convertir en el meu mestre.
Wayne Dyer té molt aquest costum d'intentar explicar molt allò del que està parlant.
No es tracta d'agafar i dir, sí, pots arribar a fer la felicitat,
pots arribar a trobar la felicitat,
visualitza com vols que sigui la teva vida i trobaràs les teves coses,
però moltes vegades llegim llibres i com ho veixen d'alguna manera o d'alguna forma,
ho veixen al mercat, molts d'aquests llibres són massa curts
i no et poden explicar exactament de què va tota la cosa,
per què allò és així.
Jo he intentat dins d'aquest llibre, dins de la meva humilitat i dins dels meus pocs coneixements,
he intentat donar molta més explicació de cada cosa.
Per què, si visualitzem el que volem a la nostra vida,
per què funciona allò?
Quines són les lleis universals
o quines són les maneres en què la vida simple i llenament
se mostra per a nosaltres perquè allò sigui d'aquella manera?
Jo crec que és un llibre que és tan efectiu per a una persona que sigui religiosa
com una persona que simple i llenament tingui una necessitat de transcendència espiritual
com una persona complet i totalment materialista o una persona completament atea.
Crec que segur que llegint aquest llibre trobes coses importants que et poden ajudar a la teva vida
o a veure el món d'una altra manera, d'una manera molt més efectiva i molt més pràctica.
Jo crec que un dels problemes és que no simplifiquem la vida.
És a dir, que tot aquest llibre, que és tan llarg,
després de tot, acabo amb una frase del llibre,
acabo amb una frase de Jaime Balmes, de Jaume Balmes,
que deia que el més important de l'ésser humà era el sentit comú.
Llavors, jo crec que utilitzant el sentit comú, si ho utilitzem de debò,
en tot això, ja tenim la base realment important per ser feliços a la nostra vida.
si utilitzem l'actitud natural, si simplifiquem la nostra vida.
Jo crec que tot el que parla el llibre, que té un munt de pàgines,
la realitat és que al final parla d'això, de simplificar la nostra vida,
d'intentar viure la vida d'una manera més simple.
Tenim problemes? Clar que tenim problemes.
Tindrem sempre problemes. Tota la vida tindrem problemes.
La nostra vida és una vida feta per canvis.
És que la natura és una vida contínuament plena de canvis.
Canvis, superacions i coses que hem d'adquirir com a tal
per continuar creixent com a persones.
Com ens enfrontem a aquests canvis és el que ens farà créixer com a persones.
Per exemple? Exacte, és això.
Si és que estem en la mateixa línia.
Tot és vibració, tot és vibració.
Som energia, no?
Sí, som energia.
Pura i dura.
És fantàstic, perquè durant molts anys
les religions, l'espiritualitat, ha estat parlant d'una cosa.
Lao Tse, m'encanta el taoïsme.
Lao Tse parlava que la vida és molt simple,
que l'univers es mou.
i durant molt de temps, durant segles i segles i segles,
tot això ha estat una mera filosofia.
I arriba fa 20 anys la física quàntica.
I dius, ostres, tot això del que hem estat parlant els filòsofs,
també els esoteristes, o també els antropòlegs,
o també els psicòlegs, resulta que ara...
Ve la ciència i ens dona la raó.
I ens demostra que és veritat.
I a partir d'aquí han començat a sortir llibres,
hem començat a sortir gent que hem dit
home, però si,
després de tot estàvem a l'ocert.
I ens ha donat, com diguem, la primera,
perquè encara quedaran moltes,
però la primera base científica per demostrar
que realment podem complir i assolir tots els nostres projectes,
assolir tota la nostra felicitat,
assolir tot allò que volem trobar a la nostra vida,
sempre i quan, això ho explico al llibre,
això que volem a la nostra vida estigui alliberat de l'ego
i estigui en concordància amb totes les lleis universals.
Això incideix molt en el llibre.
Aquesta és una de les diferències en altres llibres,
potser que incideix en que les lleis universals s'han de respectar entre elles.
Això és una cosa que parla física quàntica i és bàsic.
Totes les lleis universals s'han de respectar.
Si el teu desig o allò que vols assolir la teva vida,
allò que vols trobar la teva vida,
allò no està equilibrat o no respecta les altres lleis universals,
òbviament estarà sortint de l'ego.
Si estàs sortint de l'ego,
és una cosa que no trobaràs mai.
Això és una cosa que crec que és important i per això ho he dit.
T'anava a comentar que sí que remarques molt el respecte
de cara a tot el que hi ha al voltant nostre.
Està molt bé els nostres desitjos,
tot el que volem exterioritzar,
però sempre amb una harmonia de cara al que tenim al voltant, no?
Sense trencar del tot tot el que hi ha,
però sempre intentant poquet a poquet, no?
Allò que dèiem abans,
de treure poquet a poc els pedaços aquests que ens estan fent mal,
el que passa que nosaltres potser no ho veiem així, no?
Bé, parlàvem de vibracions.
Tot és elevar la nostra energia,
per això parlàvem de la física quàntica, no?
Tot és elevar la nostra energia interior,
la nostra energia com a éssers humans,
fins a una vibració que sigui,
estigui alineada amb l'univers,
que estigui alineada amb l'espirit,
que estigui alineada amb Déu,
com tu ho vulguis dir.
Si li vols dir a Elvis Presley, digues-li a Elvis Presley, no?
L'energia universal està allà.
i llavors hem d'agafar i dir,
les nostres vibracions han d'estar al mateix nivell que els nostres desitjos,
i els nostres desitjos han d'estar al mateix nivell en la manera que funciona l'univers.
com ho fem això?
Ho fem mitjançant les nostres creences.
Diu un pensament cent,
cuida tus pensamientos porque se devolveran costumbres,
cuida tus costumbres porque se devolveran acciones
i les acciones determinen tu vida.
Llavors,
es podria basar tot en això.
Allò que pensem crea les nostres creences
i les nostres creences influeixen en la nostra actitud de cara al món.
Les nostres accions crearan les circumstàncies que ens estan envoltant a la nostra vida
i aquestes circumstàncies són les que ens faran realment arribar al nostre desitj.
Aquí voldria puntualitzar una cosa,
n'hi ha una creència bastant extesa,
podria ser veritat,
podria ser veritat,
però jo no ho he comprovat fins al moment
i jo crec que això surt més de l'ego que d'una altra cosa.
Però bueno,
cadascú pot creure el que vulgui.
N'hi ha una creença respecte al fet que
si nosaltres visualitzem,
si nosaltres creiem en els nostres desitjos,
si nosaltres volem un cotxe demà
o volem tenir una feina fantàstica
o volem la relació dels nostres somnis,
només visualitzant i creient en això,
això es complirà.
Jo crec,
n'hi ha una creença generalitzada en això.
I hi ha algun moment de televisiu,
en el sentit de pel·lícula i això,
t'ho venen també d'aquesta manera.
Sí, t'ho venen d'aquesta manera.
A veure, podria ser veritat,
però jo no ho he comprovat.
És molt complicat.
No ho he comprovat.
I cap psicòleg, i cap filòsof, i cap antropòleg,
cap dels que escrivíem sobre això,
des del punt de vista una miqueta més de l'acadèmic,
doncs cap ni un em sembla que parlem d'aquest tema.
L'univers és confabulers perquè ens doni allò que necessitem o que desitgem?
Jo crec que sí,
però que tot obeix a una sèrie de circumstàncies.
Si els nostres pensaments estan alineats amb el nostre desig,
si els nostres pensaments, els nostres costums,
són uns costums que respecten els fonaments de l'univers i de la vida,
si les nostres accions estan enfocades allò que volem
i les nostres accions són unes accions desapegades del resultat que busquem,
llavors se crearan les circumstàncies.
I és això en el que ens ho deixo amb el llibre.
les circumstàncies d'una manera sorprenent,
se crearan les circumstàncies que poden afavorir
que tu aconsegueixis allò que realment vols a la vida,
sigui el que sigui.
Amb això sí que estic completa i totalment segur.
Ara et donaré una paraula d'aquelles que...
No serà casualitat?
No.
Ara te l'he llençat, eh?
No, no, la casualitat...
Ara te l'he llençat, eh?
La casualitat, pels filòsofs, la casualitat no existeix.
I en el món, en el budisme, per exemple, o en el món zen,
o en qualsevol creença oriental, la casualitat no existeix.
Tu, mira, n'hi ha una diferència de concepte.
Fa poc veia un reportatge a la televisió,
a la segona cadena, on donen els reportatges aquests tan especials, no?
Llavors, parlàvem de la visió que tenim del món els occidentals
i de la visió que tenen els orientals.
Per nosaltres, aquestes casualitats existeixen
perquè nosaltres som persones analítiques.
Els occidentals ens hem basat en la filosofia grega,
en la filosofia latina,
en aquestes filosofies més analítiques, no?
I per això ha nascut la ciència,
i per això hem avançat tant en la vida.
Realment és bo i és positiu.
Però després hi ha l'altra visió de la vida,
que és la visió dels orientals,
que és una visió general, no?
Ells parlen del chi.
I ells, mentre nosaltres estem observant aquest objecte,
per exemple, aquest mando,
que jo tinc aquí un mando al costat a la taula,
un mando de la tele o això que teniu aquí,
doncs, mentre nosaltres estem observant,
i aquí hi ha un mando,
per un japonès, per exemple,
aquest mando estaria relacionat amb tot l'entorn.
Llavors, pels occidentals,
potser existeixen aquestes casualitats,
però pels orientals no existeixen les casualitats.
I si prestes atenció,
si pares l'atenció necessària
per veure com funciona el món,
t'adonaràs que res és casual.
I d'això sí que estic absolut i totalment convençut.
No fa falta que em convencis, eh?
Estic d'acord amb tu.
Ja t'ho dic ara.
Però ets la persona que defensa l'oient,
i jo ho entenc.
Que passa que jo sé que és una d'aquelles paraules
que quan surten, i abans la començàvem,
és allò de...
Sí, mira,
a vora, és normal.
Els dubtes estan...
Els tenim tots, eh?
Els tenim tots.
Vull dir, jo els tinc.
La meva vida no és una vida completa
i absolutament hàpida
des que m'aixeco fins que me'n vaig a dormir.
Precisament aquí està la importància
i la grandesa de tot això, no?
De que la vida,
tenint els seus problemes
i tenint les seves dificultats
i tenint els seus canvis continus,
intento viure-la d'una manera positiva,
d'una manera en què puc treure...
Ara es parla molt de resiliència.
Resiliència, no?
És com es diu?
Resiliència en català.
Què és això de resiliència?
Es parla molt.
Ah, doncs no tinc ni idea, eh?
Escolta'm,
he estudiat una carrera d'antropologia
i he començat a sentir a parlar ara de la resiliència.
Llavors,
els psicòlegs i els neuropsiquiatres
parlen que la resiliència aquesta
és el mètode que tenen algunes persones
de manera natural
de transformar les situacions negatives
en situacions positives.
I dic, apa,
ara resulta que el que he estat fent
tota la meva vida té un nom científic.
Fantàstic, molt bé.
Si voleu etiquetar, etiqueteu bé.
Però ja saps que l'ésser humà és així.
Necessitem etiquetar.
Necessitem tenir-ho controlat.
Si no, se'ns escapa i és com les papallones.
Mira...
No podem agafar-les?
Sören Kinkergaard,
que era un filòsof danès,
deia, una vez que m'etiqueten me negaran.
Les etiquetes només són etiquetes.
L'important jo crec que realment
és trobar la nostra felicitat,
la nostra essència,
la nostra manera de viure el món
i que aquesta manera de viure el món
s'adapti bé a la nostra actitud de cara a aquest món,
ens proporcioni una vida afable,
una vida tranquil·la,
una vida amable
i que a més no pugui intercedir
amb la visió dels altres.
Això és important.
La nostra felicitat
no pot mai intercedir
amb la felicitat dels altres.
Perquè la nostra felicitat sigui completa.
La nostra felicitat
és que està a nivell
de la felicitat dels altres.
I llavors els altres
i nosaltres viurem junts
com en un jardí d'infància,
en un quint d'encarre.
en un quint d'encarre.
No, però una pregunta.
Sí.
A través de la nostra harmonia,
que moltes vegades allò,
si tu ho veus positiu,
hi ha molta gent
i tu ja saps que
tu li dones aquest punt de vista positiu,
li intentes donar un cop d'ànim,
però sempre hi ha aquella persona
que et talla d'arrel
i dius,
però si t'estic intentant donar un cop de mà,
t'estic intentant ajudar,
per què no m'acceptes,
encara que només sigui aquesta energia
que t'adono?
Perquè la nostra missió a la vida
és nosaltres ser
com volem ser,
nosaltres trobar la nostra felicitat
i des d'aquesta felicitat
donar felicitat als altres.
Si els altres volen agafar
aquest punt de vista
fantàstic,
si no el volen agafar
hem de deixar-los lliures.
Tenen tot el dret
a creure d'una altra manera.
I a patir de la seva manera.
Jo em trobo sovint
amb molta gent
que no creu en temes espirituals,
no creu en Déu,
no creu en cap tipus de màgia
que no creu en res.
Òsser superior, etern, etc.
No, no creu en res.
Són gent bastant material.
Però tot i així,
tot no creien en res.
Tens tot el dret a ser feliç.
Si et donen una eina
per trobar aquesta felicitat
i tu la negues,
el que està patint ets tu.
I no necessites creure
en tot un Déu tot poderós
per trobar aquesta felicitat.
Perquè l'eina la tens.
L'eina de la ciència, per exemple.
Tot és energia.
Si tu creus que aquesta energia
realment influeix
sobre tot el que està viu,
manipulant aquesta energia
d'una manera positiva,
faràs que la teva vida sigui millor.
la nostra missió,
jo crec que com éssers humans
i com persones buscadores
en el tema espiritual
o en la felicitat, simple i anament,
ho mires com ho mires,
jo crec que és simple,
és tan simple com ser,
com nosaltres hem escollit ser.
Ser coherents amb el nostre discurs.
Viure de la manera
que nosaltres pregonem
o que nosaltres prediquem.
Predicar amb l'exemple,
que es diu.
Sí, sí.
I els altres,
si volen,
ja s'acostaran a nosaltres.
El Neil Donald Walsh
té unes paraules que diu
que n'hi ha persones
que no saben
i no saben que saben.
Llavors a aquestes persones
se'ls pot ajudar
a conèixer.
N'hi ha persones que saben
i saben que saben.
que aquestes persones
et demanaran consell.
Ajuda'ls.
Ajuda'ls a créixer.
N'hi ha persones que saben
que...
N'hi ha persones, perdó,
que saben que saben això ja ho he dit.
N'hi ha persones que no saben
i que pensen que saben.
Bé, doncs deixa'ls que pensin
com pensen.
Podria ser...
Perquè són feliços així.
D'alguna manera.
No només això,
podria ser que tinguessin
un punt de vista
que a nosaltres ens fos útil.
Encara no hem vist, exacte.
Clar, per millorar la nostra vida.
Fins i tot d'una persona
que no pensa com nosaltres,
més i tot d'una persona
que no pensa com nosaltres,
nosaltres podem treure
moltes coses positives.
Podem avançar.
Jo, de fet,
no he crescut
gràcies als meus amics.
No he crescut més
gràcies a la gent
que m'ha ajudat
a nivell espiritual
que sí,
que he crescut molt
i que he après molt.
Jo crec que, realment,
quan he pogut posar-ho
a la pràctica,
he estat amb la gent
que no estava d'acord amb mi.
La gent que no veia el món.
És quan has de defensar el què, no?
Clar.
ha estat quan realment he posat en pràctica
tot el que he après dels altres.
Els altres és fantàstic,
és molt fàcil
quan estàs amb gent
que pensa igual que tu.
Tot flueix,
tot és fantàstic,
tot és meravellós.
Ara estem aquí a la ràdio,
però segur que n'hi ha alguna persona
que està darrere de la ràdio
que no pensa igual que nosaltres.
Aquesta persona
té moltes coses per ensenyar-nos.
Sí.
tant com nosaltres podem ensenyar-li a ell.
Per exemple.
Clar.
Nex, mira quina hora és.
Sí.
Que portem mitja hora.
Que encara no hem dit
on es pot aconseguir la melodia de la vida,
ni de quina manera,
ni com ho han de fer,
i que, a més a més,
hi ha una cosa voluntària que...
Explica'm-ho tu.
Sí, sí.
El més important
és que la gent pugui trobar una felicitat amb això.
Llavors,
jo durant molt de temps
vam parlar amb el Francesc Miralles,
que ha escrit tants llibres,
que ha estat el mentor de tanta gent del món
del món de la literatura
que va escriure llibres amb l'Àlex Rovira.
De fet, el Francesc Miralles
ara té un llibre fantàstic, també,
pel mercat,
que fa poc mal que ha sortit.
Amb ell vam estar mirant
de trobar un editorial
per portar el llibre a terme,
per editar el llibre,
i ens trobàvem molt al tema comercial.
Fantàstic, clar.
Les editorials han de viure.
És lògic, no?
Però jo tenia moltes coses que dir.
I era un llibre molt llarg.
amb molta, moltíssima xitxa
i moltíssima cosa per explicar.
I realment,
l'important per mi,
jo em guanyo la vida amb la música.
Jo soc músic,
faig discos,
faig concerts,
i m'ho passo pipa als escenaris.
Llavors, amb això em guanyo la vida.
I jo, realment,
el llibre tenia una intenció
de poder arribar a la gent,
de poder arribar al cor,
de poder arribar a aquesta essència,
i poder donar un altre punt de vista
o una sèrie de pautes
en què la gent pogués
veure el món d'una altra perspectiva.
llavors vaig dir,
mira,
li vaig dir al Francesc,
Francesc...
Necessito que això...
Jo, l'editorial,
les editorials volen que talli el llibre,
volen que ho faci més comercial,
volen que faci alguna cosa amb el secreto.
Jo no crec amb el secreto.
Jo, que antropòleg,
no soc esoterista,
ho respecto,
ho he llegit, el secreto.
És un llibre fantàstic.
Però jo soc més antropòleg,
jo veig les coses d'una altra perspectiva,
d'un altre punt de vista, no?
Potser em barrejo més la ciència,
em barrejo més amb el tema del taoïsme,
em barrejo més amb el budisme,
o sigui que és diferent, no?
Llavors vull que això arribi d'una manera neta.
Llavors vaig arribar a la conclusió,
aquestes il·luminacions, no?
És el que dic, no?
L'univers no m'ha posat el llibre per ahi,
però m'ha donat les circumstàncies,
m'ha donat les idees,
m'ha donat els camins per fer el tema.
Llavors vaig decidir que faríem una pàgina web
i mitjançant aquesta pàgina web,
que és www.lamelodiadelavida.tk,
doncs mitjançant aquesta pàgina web,
van posar el llibre en format digital
perquè la gent doni el que vulgui.
Tu pots anar allà, pots clicar i pots dir,
doncs mira, dono 5 euros,
dono un euro,
fa poc vam donar un euro,
dono 50,
el que vulguis.
El que vulguis.
No sé si...
Perquè tot això va mitjançant el Paypal,
em sembla que tenen un mínim d'un euro o una cosa així,
però això ja no és culpa meva.
No depenteu.
Ja no és culpa meva.
Això ja és del tema del Paypal.
molt bé.
i llavors,
una donació voluntària,
més que res,
perquè penso que aquest llibre
té moltes veritats que poden ajudar molta gent
a buscar la seva pròpia veritat,
crec que
si crec que en la prosperitat
he d'actuar d'una manera pròspera.
Podria donar-ho gratis,
sense cap problema,
però crec que
el valor que li dones a alguna cosa
quan desenvolupes
el que sigui,
qualsevol cosa,
és un valor completament diferent.
Perquè estàs valorant aquella feina.
I llavors tu dius
com valoro jo la meva felicitat?
La valoro en 100 euros?
La valoro en un euro?
Tu valores el que vols
aconseguir
o on vols arribar en aquest tema.
Llavors,
és un preu complet
i totalment voluntari i lliure.
Tu pots anar allà a la pàgina web
i dir, vinga,
enviem el llibre.
Recorda'ns una altra vegada
la pàgina web, sisplau.
Sí.
www.lamelodiadelavida.ck
T de Tarragona cada quilo.
Podeu fer també,
podeu llegir un extracte
per saber per on anem.
Jo crec que si heu estat sentint aquesta entrevista
jo crec que la idea la tindran més que neta.
però si encara així us ha quedat algun dubte
podeu llegir un extracte de la melodia de la vida
i després a partir d'aquí vosaltres trieu el que voleu fer.
I si volen que em busquin a Facebook
i em preguntin el que vulguin,
que estic allà perquè sigui.
i que hi ha per què sigui.
Doncs next to list,
tant i com sona.
Sí.
és que soc molt dolenta per això de l'anglès.
Jo t'ho dic ara.
anglès no és tampoc,
és escandinau,
però bueno.
Doncs escandinau,
encara pitjor.
ho dius molt bé,
i sona molt bonic.
Sí, sí, sí.
Gràcies,
que bona persona que és.
Que no, que no, que és veritat.
Doncs next to list,
no ens queda més temps.
Moltíssimes gràcies.
i potser amb una altra melodia.
Sí.
Ja sigui de música,
o en paper,
o digital,
o com convingui.
Com a tu et vegi més bé.
Que toqueu tots la vostra melodia
i sigueu el més feliços que es pugui ser.
I recordeu com va dir Wayne Dyer una vegada,
el cielo es el límite.
Gràcies.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.