Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dis el prà est79!
Ya nos conocemos de otras ediciones, digámoslo así.
Sí, mi compañero inseparable, Geroni.
Hola, Geroni.
Hola, buenas tardes, buenas tardes.
Y bueno, falta otro compañero que sea el bajista, el Neme, que nunca quiere venir.
Dejámoslo ahí, que no ha podido venir.
Que él tiene sus obligaciones también.
Tenía que pintar, no sé.
Muy bien, pero por cierto, Francisco, que tú me lo comentabas para la antena,
que es Suso, aparte de ser un poco el que mueve este su paso Lidari, que se hará, recuerdo,
que es Farah, allá al Paseo de las Palmeras, hará también forma parte de la familia de los demás.
Sí, bueno, nosotros, no sé si, supongo que ya te habrás dado cuenta que tenemos algo de problema con las baterías.
Siempre estamos buscando batería y probando batería.
Y bueno, pues el Suso es un compañero que alguna vez hemos coincidido en algún concierto
y en el mundo este de la farándula.
y bueno, pues le decimos de pegarle el toque porque, bueno, Matías tenía otros proyectos
que era la anterior batería, es un chico más joven que le gusta otro tipo de música
y bueno, Suso pues tiene un poquito más, un poco la edad nuestra, ¿no?
Ya de...
Y es que os entendéis más, ¿no?
Y es que os entendéis más.
Y es que se está de los problemas, ¿no?
Exactamente.
Y el tipo de música, pues coincidimos bastante, ¿no?
Es la música de nuestra época, ¿no?
Y por cierto, no sé si m'ho explicará el Suso o m'ho explicareu vosaltres.
Jeróni, Francisco, ¿qué es el que es fará al Paseo de las Palmeras?
Almenys para la gente de los demás.
A ver, ¿a qué hora tenéis previst?
¿A qué hora se ha de hacer?
¿El concert en sí, cuándo es?
Bueno, el concierto empieza a las nueve y media, ¿no?
Creo que...
Sí, sí, sí.
Vamos a ver, toda la noche, aparte de la cena solidaria, está el Paseo de las Palmeras,
está animado con un mercadillo, hay actuaciones de calle y aparte pues las actuaciones de escenario
que empiezan sobre las diez y media, hasta las tres de la mañana, siempre cuando los vecinos no se nos quejen mucho, claro.
Espero que seamos un poquito más tolerantes, ¿no?
Sí, sí, la causa es justa, vamos.
Sí, sí, sí.
Y bueno, como lo comentando tú, que los demás vamos un poquito como los abuelos de la fiesta,
pues sí, sí, sí, porque este año tenemos unos artistas muy jóvenes, desde unos chicos de instituto,
de un grupo de hip-hop de 15 y 16 años, una de las cosas que la filosofía del concierto,
aparte de lo que es la genocería, es dar una oportunidad a toda la gente que normalmente no tiene un escenario en Tarragona
donde poder tocar, que cosa que no es muy habitual, evidentemente.
Y a toda esta gente joven que está empezando, que realmente se mueren de ganas y los ves con una ilusión
que te dan ganas de seguir y decir, bueno, pues realmente esto es importante, ¿no?
Y ya te digo, desde los primeros que tienen 15, 16 años hasta 19, 20, 21,
y bueno, estamos nosotros para darle un empujoncito a la edad media allí de los músicos.
Por eso nosotros empezaremos tarde, empezaremos sobre las 2, 2 y cuarto.
Creo que son 6 grupos, ¿no?
Son 6 grupos.
Sí, sí, sí.
¿Y vosotros a las 2, a las 2 en la matinada?
No sé si aguantaremos.
Eso que mira, yo te daba a preguntar, yo no sé, Susa, tú dices que, pero se ha de aguantar, ¿eh?
Bueno, hombre.
Que son las 2 ahí dándole...
No, no, sí, hombre, sí, tú, sí.
Bueno, hombre, sí, sí, sí, ya te digo, y si más hubiera.
Aurenda profitaba el supá, el supá Aurenda...
Home, clar, home, és que és un supá assolido.
Per cert, jo no sé si algú que n'estigui sentint ara i digui, ostres, d'aquí al dissabte ens podem apuntar,
tenim l'opció, com ho podem fer.
I tant, passa per allí.
Només passa per allà.
Passa per allí.
Sí, està...
Allí podeu rebre tota la informació, podeu comprar els tickets del sopar, podeu comprar el mercadet,
i sentir la música, i estar amb una companya agradable, i disfrutar d'un dia, sobretot,
és que és molt variat, molt bonic.
A mi me la...
Bueno, sí, lo faig jo, jo estic al meu ojo, no?
Home, has de ser...
Ja, però jo el disfruto molt, perquè tens la sessió de la família, que és a la tarda, no?,
quan ven, tot, després ve la sessió ja de sentir la cosa més tranquileta del sopar
i la música ambient que està per allí, després ja comencen els roqueros i s'anima la festa,
o sigui que tens una varietat que depenen de l'hora, pues estàs, te trobes, te trobes,
i li costa, a la gent li costa marxar d'allí, i una vegada que se passa, pues se queda
i algú s'emporta el termo, el termo, el cafè...
Sí, sí, sí, com si estiguessin a casa, més o menys, no?
Exacte, exacte.
De cop i volta, són un munt de desconeguts que de cop i volta s'han trobat amb aquest sopar
i que comencen, doncs, a fer aquest agermanament, gairebé involuntari,
però és allò que dius, anem parlant, anem fent, anem fent, i arriba un moment que són un grup d'amics, no?
Correcte.
Hi ha una conversió allà dins, no?
Además hemos contratado que no jueva ese día.
Sí.
Ah, ja ho heu parlat, ja ho heu parlat, ja ho heu parlat, ja ho heu parlat, ja ho heu parlat.
Con la Cuella heu parlat, ja.
Sí?
Sí, sí.
Però ja, que heu donat algun pernil, alguna cosa, no, no, és per saber, per saber.
Ho heu parlat, la propera vegada que ho heu de fer jo.
Bueno, a...
No m'ho expliquen, no m'ho expliquen, no, no, deixem-ho, deixem-ho, no, no.
Hombre, hasta ahora no se ha salido bien, 11 años no nos ha llovido nunca, eh?
Crucemos los dedos, crucemos los dedos.
Si no es más caso.
Per ser que 11 anys d'aquest sopar solidari, i jo no sé si, clar, cada sopar és més,
jo que dius, un repte més fort, o al contrari, jo que dius, és que m'ho deixen tan fàcil,
m'ho posen tan senzill, en el sentit de la feina, de la gent que treballa, de la gent que col·labora?
A veure, el tema és que, clar, ser una ONG, tota la feina que fem nosaltres, clar, és una feina desinteressada,
és una cosa que tinguis tu, una obligació, o tal.
La gent que coneix, jo no he tingut la sort de viatjar cap allà, però, bueno, de la ONG, més o menys la meitat,
van anar amb les seves vacances, les propres vacances, a visitar el projecte,
i tothom torna amb unes il·lusions impressionants.
Renovades, no?
Diu, escolta, això s'ha de donar continuïtat, perquè està molt bé, molt bé,
a més a més, una zona molt deprimida de Nicaragua, i el projecte, a part, de ser una escola primària,
té una escola secundària, basada en el que és l'agricultura de subsistència, no?,
però si torna una altra vegada a passar, que no sigui així, no?,
però que la gent pugui tornar a començar i treballant amb el comerç just,
i ho estan, de veritat, que, bueno, ja tenen un hotelet i ja comencen a fer més coses, no?
Sí, sí, ja comencen a tirar endavant, no?
Que dius tu, bueno, o sigui, ja funciona, no?,
i doncs tota aquesta il·lusió, doncs, clar, cada any, només, sempre costa al principi,
uf, la festa de la Cucumeca, quin fullon,
però una vegada que ja estàs començant, pam, pam, pam, pam, una darrere de l'altra,
i quan te dones ja està.
I ja està, ja ho tenim fet i ja està.
I per cert que ja és ja, perquè és aquest dissabte, recordem,
a partir de quarts de nou, jo, que la gent vagi a donar un tomet ja per allà,
que comenci a virar, i de cara al sopar solidari, que ja tingui els seus tiquets.
Està la, com dic jo, la sessió de proves de so,
que és la gent que passeja per allí, que va, i de tot on se para,
i diu, mira, ja toquen, ja toquen.
No, estem provant, senyora, no us preocupis.
I, bueno, que està el mercadet, i tot, bueno,
ja t'he dit que és un ambient molt agradable.
La sessió de la palmera, que està molt xulo.
El mar que és envidiable.
No, no, l'entorn és fantàstic.
A veure, el teniu, no sé si davant tindreu el mar,
o us tocarà la penna.
Al davant, al davant.
Davant, no?
Llavors, fantàstic, millor, una bona inspiració,
la va tocar, i a més, sent les dues de la matinada,
que és aquelles hores que ja dius,
com que hi ha una cosa de màgia, no?
A partir de les dotze, sembla que hi ha la màgia, no?
A la nit i tot això, i a més, sabent per el que és,
encara millor, no?
Sí, sí, sí. I ja t'hi dic,
i sempre tenim problemes, perquè,
venga, que ja són les tres, ja, donem, ja està,
els veïns ja ho han fet bé, venga, va, va, tallem, tallem.
No, venga, se ha tocado una miqueta més, una miqueta més.
Ja, ja, tu.
Bueno, però aquesta vegada ja no podràs dir tu que...
Sí, no, no, ara que seré jo, ja diré jo.
Ara ja hauràs dint el francès, Francisco.
Que acabamos ja, que acabamos ja.
I ara que estamos calientes, no, ve.
Que si no l'any que viene, ja veràs l'any que viene.
No, venga, una cosa que tenim de fer,
i sempre que és obligatori,
és donar les gràcies a tots els veïns per aguantar-nos,
que, bueno, jo entenc que és una situació de soroll.
Sí, no, no, no.
O sigui que no...
I fins ara s'han portat molt, molt bé,
jo molt agraït i per molts anys.
Doncs, gent de los demás,
Jeróni, Francesc, què fareu?
Com es fa?
Aquest concert que comença ara, recordem,
a les dues de la matinada,
al Parcetx de les Palmeres,
dins d'aquest sopar solidari.
Com heu programat, més o menys?
Si ha de ser una horeta, horeta i escat...
Nosotros vamos a tocar, son tres cuartos de hora.
Sí, tres cuartos de hora.
Entonces, solo vamos a tocar trece temas, ¿no?
Ja ho teniu ja, més o menys, centrat,
el que serà i com serà.
Normalmente tocamos veintiocho, veintinueve canciones,
en los conciertos que hacemos,
però en este caso, claro,
para que todo el mundo tenga su oportunidad,
pues tenemos que reducirnos a esos temas.
Trece canciones y, bueno,
esperemos que las que hemos seleccionado
sean del agrado de todos.
Home, penseu que són les dues de la matinada,
o sigui que alguna de cañera,
no, algunes cuantas de cañera...
Més aviat son cañeres, sí.
Sí, home, comença una miqueta suavecita.
Sí, vejamos suavecito.
El mig temps.
Exacte, jo, però primer per agafar la gent, ¿no?
I una vegada que ja la tingueu agafada,
que jo crec que ho tindreu molt fàcil...
Sí, sí, sí.
Ja s'encarreguen els d'abans,
des que el falambe no et preocupis que...
Ja estaran predisposats, no?
Sí, sí.
Llavors ja serà l'acompanyament, no?
Hemos cogido unos temas que son bastante...
para que la gente los cante,
los canaré con nosotros.
Sí, que cançons a més conegudes.
La chica de ayer,
la chica suan guerrera.
No, no la conozco.
Muchas chicas, muchas chicas.
Sí, todas son chicas.
Ninguna de las dos, ninguna de las dos.
¿Quién las canta esta?
¿La canta esta?
Esta la canta...
Son nuevas, ¿no?
Yo y los coros.
Sí, no, hay que apoyarlos además,
que son una gente que está empezando...
Son una gente nueva, ¿no?
Y claro que no, no,
hay que darle nuestro apoyo.
Y además dice que no se tienen que decir
porque tienen un secreto o algo así.
Algo raro, algo raro es que esta gente...
Secretos también hay.
También hay, ¿no?
También hay secretos.
Haberlos hay, sí.
No, no.
Y si son las chicas que son guerreras...
Uy, madre mía, qué estribillo.
Tendremos al burning por allá dando vueltas.
Qué un dolor de cabeza, por el amor de Dios.
Sí, sí.
Qué estribillo.
Pero una cosilla, una cosilla.
Por aquí estamos hablando mucho,
pero yo he visto que hay gente
que ha dejado unas cosas encima de la mesa.
¿Es uso?
Sí, sí.
Esto va por ti.
Y que...
O sea, es que tú tienes por ahí la guitarra
también bien preparada, ¿no?
Porque igual la gente no se cree
como que tocamos así.
Sí, que tocáis, claro.
Mira, tenemos aquí como muestra,
no un botón, un regalo
que nos vais a hacer ahora mismo.
Sí, bueno, vamos a tocar algo, ¿no?
¿Qué os pareció?
Sí, hacemos alguna cosilla.
Geroni, tú qué...
Yo miro, yo miro.
Tú mira.
Hay que tocar, yo miro.
Uy, Geroni hace las palmas.
¿Hace las palmas?
Madre mía.
¿Cómo trabaja el Geroni con las palmas?
Uy.
¿Qué? ¿Has visto, no?
Que suena bien.
Bueno, ¿qué os parece si tocamos...
¿Qué hacíamos?
No sé, ¿qué podíamos tocar?
Ay, no sé.
Una que sea bonita, ¿no?
Una nueva.
Venga, una nueva.
Sí, sí.
¿De este hombre nuevo creo que no?
Sabina.
Vía, vía que te lo iba a decir.
Otro que está empezando, mira.
Sí, sí, sí, que tiene la L de novato, ¿eh?
Entre la cirrosis y la sobredosis anda siempre muñeca
con tu sucia camisa.
Con tu sucia camisa y en lugar de sonrisa, una especie de mueca.
¿Cómo no imaginarte, cómo no recordarte, hace apenas dos años, cuando eras la princesa, de la boca de fresa, cuando tenías aún esa forma de hacerme daño.
Ahora es demasiado tarde, princesa, ¡búscate otro perro que te ladre, princesa!
¡Búscate otro perro que te ladre, que te ladre, que te ladre, ya no te tengo miedo, nena, pero no puedo seguirte en tu viaje.
¿Cuántas veces hubiera dado la vida entera, porque tú me pidieras llevarte el equipaje?
No, no, no, no, ahora es demasiado tarde, princesa, ¡búscate otro perro que te ladre, princesa!
¡Venga, Tarragona!
Ahora es demasiado tarde, princesa, ¡búscate otro perro que te ladre, princesa!
¡Tú que sembraste en todas las islas de la moda, las flores de tu gracia!
¿Cómo no ibas a verte envuelta en una muerte con asalto a farmacia?
¡Con qué ley condenarte, si somos jueces y parte, todos de tus andanzas!
¡Sigue con tus movidas, reina, pero no pidas que me pase la vida pagándote fianza!
¡No, no, no, no, ahora es demasiado tarde, princesa, ¡búscate otro perro que te ladre, princesa!
Ahora es demasiado tarde, princesa, ¡búscate otro perro que te ladre, princesa!
¡Búscate otro perro que te ladre, princesa!
¡Como animador! ¡No tiene precio este hombre, eh!
¡No tiene precio, te lo digo yo!
Realmente, realmente todos somos gente que lo vivimos esto.
¡Sí, sí!
Ja ho sé, ja ho sé.
Precisament per això, precisament per això, teniu l'oportunitat de veure'ls aquest dissabte.
A partir, recordo que el sopar solidari és a partir de les 9, Susó, més o menys.
Sí, a partir de les 9.
A partir de les 9, però si volen passar una miqueta abans per donar un cop d'ull,
per comprar els tiquets, que per cert, quant valen els tiquets?
Bona pregunta, sí senyor.
Ah, perquè això, home, ja que venem, venem-ho bé.
Sí, però no tu... A veure, jo crec que són 3...
Ara no me recordo si són 3 euros el sopar.
Sí, sí, que eren 3 euros.
3 euros, bueno, està bé, no?
Bueno, el sopar, que te diré, a veure, farem un sopar típic de Nicaragua,
com tots els anys, que es diu Gallo Pinto.
I què consta?
D'un arròs, amb uns fasols, que es diu, frijoles.
Frijoles, sí, sí, frijoles.
I després és una mica de vedella, amb una salseta de tomaca,
bueno, el picant, el normal, o sigui que pots triar,
i després de postre sempre fa la Nostra Maria una mica,
sempre fa uns postres impressionants que podeu gaudir allí.
A més, us feu una miqueta tots, no?
Tota la gent de l'associació que...
Dins de l'associació, doncs clar, estem repartits tots
el que és la gent d'intendència, els electricistes,
cadascú, més o menys, ja sap la seva feina, no?
D'edat d'un any, per altra, està el departament de cuina,
el departament de marketing, i ja...
Com que ja...
El primer any va ser una miqueta, així, de bojos, no?
Perquè tot no estava d'ara...
Però ara ja, la veritat és que...
Home, uns anys, ja s'ha après el que deia abans,
que cadascú ja sap el que ha de fer i com ho ha de fer,
i ja ho posen més fàcil, no?
A l'hora d'engegar-ho i a l'hora de...
Al principi, el que deies tu,
que potser dius, ostres, que arriba el sopar solidari,
ostres, que ja s'en dient a sobre,
però com cadascú ja sap el que ha de fer i com ho ha de fer...
Sí, i clar, i més a més que...
Bueno, d'any en any, que anem aprenent tots, clar.
A veure si l'any que ve fem això i ja...
Ara ho apuntem.
Ara ens ho fèiem de memòria, però ara ja tenim una edat
i ho tenim d'apuntar, perquè l'any que ve no ens en recordem, sí.
I ja...
Gregori, Francesc, la imminent...
Los demás, segunda parte.
Los demás, tercera parte para el otro.
No te olvides, Suso.
Sí, sí, sí.
No, sí, mira, una cosa de las que tenim
és que també he de agrair a els grups que tenen un interès.
Ja, si la festa és el juny,
al final, els d'abril, ja està trucant tothom.
Ai, Suso, como este año, si podemos tocar...
I, clar, és molt difícil,
perquè, clar, fer una producció d'aquests tipus,
donar-li la varietat,
que no sigui una cosa monotema,
i sempre estan tots que dius,
i ara, clar, que triem aquí,
quin bé i tal.
A més a més et ofereix, jo, que dius,
que volem tocar, que no demanem res més, no?
I no demanem res més.
Només es toca.
Només es toca.
Per aquesta causa solidària.
I contribuir amb la causa solidària.
Doncs, amics de los demás,
jo tinc una sorpreseta
que el Francesc l'hem reservat de cara al final,
perquè, amb el vostre permís,
Sussó, Jeróni,
Resulta que el Francesc,
de tant en tant,
fa alguna coseta...
No fa música només per a los demás.
Exacte, de tant en tant s'escapa,
no?
I explica'm, explica'm això,
que tens un alter ego per aquí,
amagat,
i no el deixes sortir...
Si no estàs a casa,
tranquil i amb la guitarra, o què?
Bueno, és que, bueno,
a mi me gusta también componer un poquito,
hacer mis propios temas,
también,
como he hecho alguna cosa para Tarragona,
como tú ya sabes, ¿no?
Sí, sí, sí.
Y bueno, pues nada,
esto es un tema,
mi última composición,
así como...
Bueno,
las musas esta vez
se han inspirado un poquito
en lo que está pasando,
a nivel de la crisis,
la prima de riesgo
y el cuñado de...
No te aguanto, ¿no?
Y nada,
pues es un tema
que le ha gustado a mucha gente,
me han comentado
que a ver si lo llevaba a la rádio,
que querían escucharlo por la rádio
y te lo he traído.
Després,
nosaltres,
i jo que pels amics...
Para despedir y tal,
pues si quieres ponerlo,
pues...
Ho tinc més que preparat,
el que sí que m'agradaria
recordar tot una miqueta
com anirà aquest concert
que teniu els demàs
de cara a les dues
de la matinada
aquest dissabte,
recordem que està dins
d'aquest sopar solidari,
que el sopar en sí
comença a partir de les 9,
però que si us atenceu
abans a comprar els tiquets
per poder col·laborar,
perquè és una bona feina
i que tindreu festa,
tindreu un munt de sorpreses
i un munt de coses més
que podreu descobrir
si us atenceu.
Esteu més que convidats tots
al Passeig de les Palmeres.
Suso, Geroni, Francesc,
moltes, moltes gràcies
per comptar amb l'altre.
A tu, a tu, moltes gràcies.
I, Francisco,
que la escuchamos, no?
Este regalito
que nos has hecho
para vosaltres.
Però que no os acostumbréis, eh?
Tú ja sabes
que estas cosas...
Que la musa
se os cuesta, eh?
Que nosotros
nos acostumbramos
siempre a lo bueno,
que estamos así,
desde la radio.
Gracias.
Hasta otra.
Hasta luego.
Hasta luego.
Hasta luego.
Llevamos mucho tiempo
buscando
una señal
en el camino
que nos indique
que no andamos perdidos.
que alguien
me explique
por qué
hoy me siento
engañado
yo
que te dediqué
todo mi
trabajo
en el camino
tú
prometiste
una vez
si yo
te daba
mi voto
esto
yo
lo
arreglaré
confía
en nosotros
en nosotros
llevamos
mucho tiempo
buscando
una señal
en el camino
algo
que nos
indique
que no
andamos
perdidos
las calles
están vacías
muchos
locales
cerraron
si tú
eso
ya
lo
sabías
porque
seguiste
robando
si tú
eso
ya
lo
sabías
por qué
me diste
la mano
llevamos
mucho
tiempo
buscando
una
señal
en el camino
algo
que nos
indique
que no
andamos
perdidos
el bar
donde
te
tomabas
las copas
con tus
hermanos
también
bajo
las persianas
y el dueño
está
en el paro
dime
entonces
por qué
dime
si tú
lo
sabías
dime
entonces
por qué
dijiste
que lo
arreglarías
llevamos
mucho
tiempo
buscando
una
señal
en el
camino
algo
que
nos
indique
que
no
andamos
perdidos
que
no
andamos
perdidos
que
no
andamos
perdidos
no
no
ya
tardes
les tardes
de Tarragona
ràdio