Cuando te beso todo es grande y mágico, cuando me besas sonrío, cuando te beso siento en mis labios tu corazón, cuando me besas sonrío, cuando te beso todo es grande y mágico.
Mordimos la manzana, tumbados en la cama, qué bendición, fue imposible negarse a esa tentación, no sé lo que me pasa, que solo sonrío.
Mordimos la manzana, tumbados en la cama, qué bendición, no sé lo que me pasa, que solo sonrío, cuando te besas sonrío, cuando te besas sonrío, cuando te besas sonrío, cuando te besas sonrío, cuando te besas sonrío.
Necesito una explicación para entender mi corazón.
Tus besos me acompañan, los pienso y no me fallan, qué mágico es poder recordar toda tu pasión, no sé lo que me pasa, que solo sonrío.
Perdí el control de la expresión, todo era pura sensación.
Dime una razón, dame una razón, para parar el tiempo y la canción.
Necesito un...
I els tindrem aquest divendres a la bequeria.
I amb nosaltres, un dels seus components, el Joan. Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ai, que no t'he puesto, espera que no t'he puesto el micrófono.
Hola, bona tarda.
Ponte-lo, acércate.
Cércate, acércate.
Bona tarda, Sílvia, un cop més i bona tarda a tots els oients que ens escolten.
Bé, que Déu-n'hi-do, el que heu tingut bastants moviments, no?
Hem tingut pèrides cosetes durant aquest estiu força importants.
Sí, sí, sí.
El vam trobar a la bolera.
No, al Guala era.
Al Guala?
Sí.
Està o no vau estar també al bowling?
No, finalment no.
Al final no.
Finalment no es va fer.
Així ho sabia que també estàvem per allà.
Però està pendent, eh?
Ah, ah.
O sigui que algun dia o altre passarà.
Veus?
Jo deia, crec que us vam passar per aquí per terra d'una ràdio,
perquè era una d'aquelles coses que també teníeu pensat.
Sí, sí, sí.
O se volia fer, o almenys em va arribar.
Sí, sí, sí.
Estàvem molt, molt a punt de fer-ho, però al final per problemes agents a la nostra banda no va poder fer.
Sí, senyor, que dius, es va començar a complicar la història.
i dius, mira, deixem-ho per més endavant i aquí no passa res, no?
Sí, sí, sí.
D'acord, d'acord.
He dit agents i és aliens, com els àliens, no?
Aliens, aliens, l'octavo passajero.
És que hem de dir que quan ha entrat el Joan a l'estudi estava tot fosc,
perquè l'Andrés, quan ha marxat, ha tancat tot i ja ho ha deixat net.
Ho ha deixat.
I clar, veníem de Porta Aventura, veníem del Halloween i he dit al Joan,
és que estem aquí fent l'atmòsfera de Halloween de Porta Aventura
i ara m'atreus els alienígenes i ja està.
Has vist, no?
Sí, sí.
En un moment, la pel·lícula que hem fet tu i jo, eh?
No pares, no pares.
Quan ho editem, això, Sílvia? Podem fer un llibre, eh? Ràpid.
Bueno!
Jo te recomano, saps de qui és culpable, això, Joan?
D'aquí, Sílvia.
Que tinc aquesta verborrea mental, jo ara mateix.
D'aquí.
Del Juan com a la Virgen.
Ah, sí? Hòstia, però sóc molt amic d'ell,
perquè hem compartit escenari,
ell toca molt amb el Juan Tonal, el llibrista,
el sobrino del Diablo, el Paco Laluna,
i el Paco Laluna, doncs hem coincidit moltíssimes vegades amb ell,
i és un tio molt cachondo.
Doncs si vosaltres et toqueu com a dame besos el divendres,
abans, a l'entrevista, hem parlat amb ell,
fa res, fa deu minuts, un quart d'hora, deu minuts, hem parlat amb ell.
I clar, com saps que no té l'àvia, com el pares?
Ah.
L'agafes tu també en carrerilla,
perquè si no n'hi ha manera.
És una canya.
A més, amb ell el tindrem el dijous a la vaqueria,
i a vosaltres el divendres.
I després dissabte toco amb el Paco Laluna, també a la vaqueria.
Així és veritat.
Tens doblete, eh?
Estic per portar-me a la tenda de campanya
i passar la nit allà.
No sé si la Graci t'ho deixarà.
No, sí, segur que et deixa.
Sí, és molt mac, la Graci.
I et dirà, no fa falta que portis, ja tinc aquell llit,
agafa aquell llit allà i entra, eh?
Anda, que no és hospitalària i servicial, eh?
La Graci.
Això és veritat.
És molt bona gent, és molt bona gent.
Sí, sí, la Graci i el Toni també,
que està allà al peu del canó sempre, eh?
Dia i nit.
És veritat, és veritat.
Però bé, fem una cosa.
No parlem així en general de la vaqueria,
sinó parlem de vosaltres,
que us tenim a sobre l'escenari aquest divendres.
A quina hora sortireu?
Com està planejat tot això?
Ben, ben, m'ho has de vendre, m'ho has de vendre.
Mira, la veritat és que feia molt de temps
que volíem fer alguna cosa per Tarragona
i vam escollir, vam triar la vaqueria,
des de fa molts anys,
sempre ens han acollit amb les mans obertes,
o sigui que ha sigut...
Per nosaltres sempre és un plaer
perquè és com un assaig a portes obertes, no?
I per no fer-ho el nostre mateix assaig
i distreure'ns una mica
i que hi hagi quatre botelletes d'alcohol per allà,
doncs ens desplacem fins a la vaqueria
que està a deu quilòmetres del nostre assaig
i ho fem de puta mare per tothom, no?
Teníem moltes ganes que això succeís
i finalment el Toni ens va fer un hueco a la seva agenda,
així que, bueno, presentarem el disc a Tarragona en directe
i esperem que vingui tothom.
Això serà aquest divendres a les deu de la nit
i hem fet un repte,
hem proposat un repte a tothom que està en els nostres Facebooks,
els de Dame Besos,
n'hi ha tres diferents,
però si poses Dame Besos al Facebook
t'apareixerà.
De surta, de surta.
I hem fet un baile cutre.
No, no.
Bé, cutre, cutre,
depèn, depèn.
A veure, a veure.
Tu ja te l'has après?
No.
Per això tu deies,
no depèn,
el baile cutre.
A veure,
que tingui agilitat de poder fer-ho,
poc o molt,
o que tingui coordinació,
a les mans,
que tingui coordinació,
llavors hi sortiria perfecte.
El que no tingui coordinació,
que ho provi també.
És molt simple i molt cutre
i bé hem fet un reto,
que en el moment del concert,
que toqui fer-ho,
s'animi amb nosaltres i ho faci,
no cal que puja a l'escenari.
Ho podem fer des de baix.
Sí.
Tindrem un xupit, no?
Un xupitico.
Vinga, va.
Passo molt retes.
Veus que em he dit
que jo alguna cosa sabia?
Ja t'he dit,
no m'he posat molt el tema,
però, bueno,
de cada divendres s'ha d'assajar.
S'ha d'assajar,
perquè ho hem de fer bé,
ja que ho fem,
fem-ho bé, no?
Clar que sí, home.
Escolta'm,
quedes més que convidada tu
Moltes gràcies.
Us esperem a tots allà.
Bueno, us explico.
L'entrada val 5 euros,
però va amb consumició inclosa,
seran les 10 aquest divendres.
Molt bé.
I llavors,
divendres següent,
dia 2 de novembre,
estem a la sala mítica de Reus.
Molt bé.
També.
M'assembla que val 5 euros l'entrada,
amb consumició.
Sí,
allà fan 5 euros amb covata,
3 euros amb birra.
Va.
I toquem junt amb uns tal Apolo,
no sé què,
de Barcelona,
que els he vist pel youtuber
i ho fan de puta mare.
Ah, molt bé.
Compartirem escenari,
farem una horeta a cadascun
i allistarem.
I després, al desembre,
a la macrofesta universitària
de la Flashback,
que ja informarem
de l'hora al dia
i tot el que passarà aquell dia.
Però,
què us ha passat a la tardor?
Estamos que no paramos.
el que t'acaba de dir?
No, no,
però és que m'estic trobant
que durant l'estiu,
que normalment és quan a meses feien concerts,
que sí que es fan concerts,
no t'he dit que no,
però que la gent que me va passant
i que van començant a anar a tocar
és quan els hi va sortint,
que és allò que dius,
que sembla que a la tardor
traiem com els caragols,
traiem el cap, no?
Sí.
I ja toca, ja toca.
A mi me n'alegro molt per vosaltres.
Sí, sí, i tant.
Teníem moltes ganes de sortir ja,
perquè nosaltres,
encara que no tinguem concerts,
estem assajant 3-4 dies a la setmana
sense parar,
perquè és el que ens agrada, no?
La música.
Després de la jornada laboral
ens tanquem allà, toquem
i fem cançons
i repassem el que tenim
i mirem coreografies
i mirem el que convingui, no?
Sempre la qüestió és ajuntar-nos
i que surtin fruits cada dia
a base de currar, currar i currar.
Mira, hi havia una frase
del Charles Chaplin
que diu
con talento hay mucha,
pero que trabaje de verdad hay poca.
O sigui, trabaja a tope.
Millor treballar.
A tope.
Yo me considero una persona
amb molt de talent,
tinc el que tinc,
ni més ni menys,
però el que faig
és treballar molt
i com més el treballes
més coses et surten,
més opcions tens,
més ventall d'opcions et surten, no?
Llavors, com que no som
cap talentós així...
Home, el vostre.
Al·lucinant.
El que fem és currar com a rucs
i ja està.
I arribes.
Però arribes
amb un treball exogràfic.
Tens un vídeo.
A més a més, Tarragona 2017.
Sí.
Que ha sonat la campana.
Home,
però és feina
que vosaltres,
podríem dir,
l'heu aconseguit,
l'heu guanyat.
Sí.
Sí, sí, l'hem treballat moltíssim.
I també s'ha de tenir
una mica de talent.
Una mica bastant,
diria jo.
Sí, sí, sí.
A veure,
no ens traiem mèrits, eh?
No, no, no.
A veure Joan,
a veure Joan,
que ens coneixem de fa poc, eh?
Que ens coneixem de fa poc.
Començien cap dels aspectes, no?
En res.
Però, simplement,
ens agrada el que fem
i treballem molt.
Home, la il·lusió.
La il·lusió per la música,
la il·lusió,
les ganes i tot això.
Constància.
I a través d'aquí,
van sortint cosetes, clar que sí.
Doncs sí, doncs sí.
A més, musicalment parlant, Joan,
jo crec que te'n recordo ja des que...
Sí.
Què?
Que me diies dos pa i mig,
ja que estaves ja tocant.
Sí, sí, sí.
Perquè des de sempre.
Veus conèixer...
Mira, jo vaig començar amb els cinc anys
de timbaler de la colla jove,
de les xarxes de Tarragona.
Per això.
Amb cinc anyets.
I després, amb quinze,
ja me'n vaig anar a substituir
el bateria de l'orquestra,
on cantava ma mare,
que era l'orquestra galants del Pont d'Armentera,
perquè el bateria es va trencar el genoll.
I vaig fer dos estius amb ells.
Tenia quinze anys.
Per això, per això.
Em tenien que vindre a buscar cada dia a casa.
Pobres homes, tio,
quin curro que es fotia.
Ara estaria previta,
ara no podries treballar, eh?
Doncs no.
Ara, tal com està la història,
hauries d'esperar-te fins als 18 i...
Sí, sí, sí.
I a veure què passa, a veure què passa.
Hòstia, i mira,
i estic recordant que justament
aquell estiu mateix vaig combinar amb 15 anys
la substitució del bateria de l'orquestra galants,
que era molt fort per mi,
perquè, clar, jo tocava bateria
i la meva mare cantava,
o sigui, estava treballant amb ma mare
en la mateixa orquesta.
Sí.
I alhora compaginava
que estaven registrant a Badalona
el primer disc dels Whiskings,
que jo aleshores tocava amb ells.
I era el primer disc que van treure en solitari.
I quan te vas enrolar amb el Paco?
Que fort.
Perquè amb el Paco també vas estar un munt d'anys.
Mira, és molt fort la història del Paco,
perquè jo estava amb l'Enyelmó, no?
Sí.
Estàvem...
Amb el José i companyia, és veritat?
Exacte, amb el José, el Ramonet, el Gerard, l'Humberto.
Que en aquell moment us vam sentir arreu d'Espanya,
vau estar a tot arreu.
Sí, sí, sí.
Que té aquella experiència,
crec que va ser meravellosa, eh?
Sí, sí, fantàstic.
Fantàstic.
Fantàstic.
Guardem molt bon record de tota aquella experiència
i tenim una gran amistat tots els que vam estar allà a conjunts.
Ens veiem més o menys, perquè saps què passa?
Som músics tots,
doncs el dia que no toco jo, toca ell i ens veiem poc.
Però quan ens veiem hi ha una germanor i un bon rotllo brutal.
Sí, que no se sap si algun dia el retorno de l'Enyelmó, no?
No se sap.
O almenys per ajuntar-vos allò que dius,
mira, ja ens juntem, fem una festeta,
i després cadascú cap a casa seva, no?
Sí, sí, sí.
Mira, han retornat, ja saps, van retornar el seu moment al sopa,
que ningú s'ho esperava,
ara ja t'ho diré, han tornat els nats...
Està de moda, vamos.
No, no, que heu de tornar,
heu de tornar, mira, no se sap mai, és que és això, no?
Molt bé, molt bé.
Bueno, que em deies del Paco,
com us vau trobar al Paco?
Mira, estàvem fent la presentació per tots els mitjans de comunicació a Madrid,
en una sala que es diu Ritmo i Compàs,
i el meu pare ens va acompanyar i em diu,
un moment, entre tall i tall, vaig baixar i em diu,
Escolta, diu, no coneixes aquest noi?
Dic, no.
Diu, és el Paco La Luna.
Dic, ah, de puta mare,
doncs guai,
doncs encantado, Paquito i tal.
I ens vam conèixer a Madrid i ens va presentar el meu pare,
o sigui, jo no tenia ni idea de qui era aquest home,
i a més a més, els dos de Tarragona ens vam conèixer a Madrid, no?
Fixa't, que ell estava assejant preparant una gira allí a Madrid
a les mateixes instal·lacions de Ritmo i Compàs, no?
Imagina't.
I així va ser, o sigui, al·lucinant, al·lucinant,
dius, hòstia puta tio, els dos de Tarragona,
els dos en el món de la música i no ens hem vist mai
i ens hem de conèixer a Madrid, té collons la cosa.
I des d'aleshores, doncs mira, d'això fa 14 anys,
des d'aleshores, doncs no he parat de treballar amb ell,
l'he acompanyat com a músic,
li he fet la producció musical de dos dels seus discs
i segueixo acompanyant-lo, perquè és que no para,
o sigui, el tio té entre 15 i 25 bolos mensuals.
És una màquina.
És increïble.
És increïble.
No, no, i a més a més, l'altre dia no sé si ho ha dit a tu,
però m'ho ha compès l'apartament,
necessito un road manager,
necessito algú que em doni un cop de mà.
Sí, sí, sí.
Necessito algú, algú, perquè és que no ho donaves,
perquè ell ho fa tot.
Realment ho necessita.
Ho fa tot.
Fa molts anys que li dic,
el que pas és que ell ho té tan clar
i vol fer-ho tot tant a la seva manera...
Clar, que se sent incòmode, no?
Si li han de marcar.
Exacte.
Després li marquen i no funciona.
I dius, bueno, doncs fes-ho tu,
però almenys no m'onflis el cap, collons.
Que no pares, tio, tot el dia queixant-te.
No, però és un tio que té una força i una castanya d'energia
que no pot amb ella.
O sigui, sempre està donant-li voltes,
donant-li tombs a les coses,
què faig, què no faig.
Ara està...
Se n'han anat un parell de setmanes a Lituània
per cantar, han tancat una pel·lícula.
El tio ara està de guionista per fer una pel·lícula
a mitges d'una producció lituana catalana.
Seria?
Seria això, sí, sí.
Lituània espanyola, normalment se fa la parla d'Espanya,
més que...
Sí.
O lituània catalana, sí, sí, que també està bé, correcte.
I també està amb Sucre,
l'espectacle que fa junt amb la Noelia Linyana...
Te dic una cosa, demà ve especialment per l'entrevista
de demà de la tarda.
I jo li dic, Paco, no vinguis
perquè has de venir de Barcelona.
Hi ha prou feina, tens tu...
Jo no, no, no, que me fa il·lusió
i així gasto el tiquet,
m'ha dit del tren,
que tinc tiquets de tren i que s'han de gastar.
Escolta, doncs jo ara et faré una proposta, Silvia.
Dígame.
Com que jo he parlat tot el rato a la meva entrevista d'ell,
li dius demà que parli de mi.
Vale.
Vale.
En Joan hem donat un missatge per tu.
No, no, no, tot això ho gravaré i li passo.
I ara, Paco, parla'm dels meus besos
i que tenen l'actuació el dia anterior a tu, eh?
Paco, di solo lo que puedes decir, eh?
Que jo me he portado bien.
Eso se lo pasaré.
Minuto 19.32, con 25 segundos.
Li pasarem, li pasarem demà al Paco.
Doncs fem una cosa, deixem el Paco, que ja demà reparlarem.
Vale.
I anem a parlar de vosaltres,
que com serà l'actuació que teniu aquest divendres a les 10 de la nit.
Mira, hi ha moltes sorpreses,
perquè l'últim cop que vam estar tocant aquí Tarragona en directe
va ser pel primer aniversari de la botiga de Guala,
dels grans magatzems Guala, d'Esports,
i des d'aleshores, doncs bueno, saps què passa?
Saps què passa?
Que portàvem un dels guitarrers, que era el David Romeu,
que era la guitarra d'Anchor,
aquests tios els ha agafat una companyia alemana discogràfica
i estan que no paren.
Què dius?
Amb tota la nostra alegria vam haver de dir,
tio, vés, i ell ens va dir, escolta, tinc que marxar.
I tenim un bon rotllo increïble, però clar,
el seu projecte és Anchor, així que va haver de marxar,
per tant hem hagut de buscar una altra guitarra,
i estem encantats de la vida,
perquè ens hem retrobat amb l'Àlex Puget,
que és un gran guitarra i un tio de puta mare,
que jo ja estudiava amb ell el turó de petits.
Sí, ja el coneixíeu, ja sabíeu a què.
Sí, sí, sí.
I després el David Bayones, que el portem de solista,
que també és, jo soc molt amic del seu germà, del Palau,
que, bueno, dintre del món de la música, no?
Sí, sí, sí.
Tota s'assembla amb col·legues, sempre.
Ens hem tornat a trobar, ens hem juntat,
i els temes sonen de puta mare, amb aquesta gent.
I jo dic, vale, me lo quedo.
No, clar, no, lògic, i a més a més us porteu bé,
us ho passeu molt bé assajant.
Sí, sí, sí.
I tot va funcionant,
però jo sé que ton germà i tu sou unes màquines de fer cançons.
Jo no sé si aquest treball discogràfic es diu d'Ame Besos,
ja us ha quedat...
A veure, algunes segurament, o gairebé totes,
sonaran en el concert d'aquest divendres.
Totes.
Però, segur que alguna coseta nova també tindrem.
Sí, tenim un parell de sorpresetes musicals,
un parell de versions que hem fet,
evidentment versions retocades i adaptades al nostre estil,
i les tocarem en directe.
Després, a més a més, portem tot un xou en directe,
que no només...
Nosaltres no només oferim música,
perquè ja hi ha molts bons músics que ho fan
i ho fan molt millor que nosaltres,
així que nosaltres portem un espectacle des del segon zero
fins a l'últim segon del xou, no?
Com què?
Com què? A veure, molt llest.
No m'acabarà de dir.
És un espectacle visual i musical.
No el típic espectacle visual que poses a una pantalla
i van sortint projeccions.
No.
Això està molt vist ja i no porta...
Bueno, és una cosa més, no?
Que si ho portes més...
Collonut.
Però no, em refereixo a nosaltres.
És una cosa que està estudiada,
que hi ha un feeling entre...
una connexió que establim entre nosaltres i el públic
i després que està tot molt organitzadet i molt ben pensadet
perquè sigui...
Perquè tinguis que estar pendent tot el rato del que està passant a l'escenari
sense donar-te compte que estàs pendent, no?
O sigui, disfrutant de l'espectacle.
Molt bé.
Així que, bueno, convido a tothom a...
Ens ho passarem fatal, no?
Pel que m'estàs dient.
Sí.
Ens ho volirem molt...
A més a més...
Com era?
No, no, no.
No, perquè no és la tele.
Llàstima, veus?
Això em dóna molta ràbia, eh?
Bé, entreu al Facebook.
Sí.
I mireu la coreografia, assageu-la.
Sí, sí, és el baile cutre.
Mireu en quin moment.
El baile cutre.
El baile cutre.
Qui ho va organitzar, això del baile cutre?
Mira, és que això és una...
Ha sigut una idea teva o què?
La veritat és que és una part que...
Els que van estar al Guala ho sabran.
És una xorrada que jo facia en el meu solo.
Hi ha un moment que me desmeleno
i faig un petit solo de bateria així...
Quina pompa.
Un poc a pomqui.
Sí.
Llavors, doncs, forma part d'aquest solo, no?
Vaig de la bateria i feia la tonteria aquesta
que cantem aquesta cançoneta de Somos lo que hay.
No que sé.
Van així en plan rapero.
Bueno, el catxondeo, no?
El catxondeo va sorgir com un gac intern,
com una broma entre nosaltres
i ho vam fer en directe i la gent va riure.
Doncs bueno, de puta mare.
Doncs ho seguirem fent.
Clar.
I l'altre dia, assajant, va haver un moment
que vam parar, vam fer un parón
i vam començar a fer el tonto al assaig
i va sortir aquest baile cutre.
i vam dir, hòstia, poso greu i proposem a la gent
que qui s'ho aprengui i ho canti amb nosaltres,
tipus Eva Nassarre,
fent tots la coreografia
o el Japo este que ha tret una cançó...
Hòstia, l'Espai.
Això.
Que tal, eh?
El Guns N'Style.
Això és que no sé com se diu.
Ho van ensenyar l'altre dia i...
Guns N'Style.
Sí.
Escolta, però m'encanta el nen aquell petit
que surt ballant al llibre.
És un crac, és un crac.
És una...
Doncs encara et recomano que entris
a tot que t'agrada el Facebook i el YouTube i companyia
i busquis el Mass Style.
Mass Style.
Que ho van fer al Polònia.
Ah, vale.
O sigui, és el mateix,
però amb el president molt honorable.
Hòstia, hòstia.
El president de la Generalitat.
Hòstia.
Però és ell realment ballant?
No, no, és el del Polònia.
Ah, del Polònia, vale.
Però, bueno, la idea seria la cançó aquella
i és el Mass Style.
Que cabrons.
Sí.
No, presumptamente.
És que ara és la paraula.
Hòstia.
Presumptamente.
Ja t'ho ensenyaré després i abans de...
Ja t'ho dic, ja t'ho dic.
Hòstia.
És que t'ho passaràs molt bé.
Doncs sí, ho miraré.
Recordem que aquest divendres esteu a la bequeria.
A les 10 de la nit.
Que el dia 2 estareu al Médic de Reus
compartint amb els Apolo.
Exacte.
També dues hores de bona música.
I a més a més una amb l'altra, no?
I que ara al mes de desembre
teniu també una altra història.
Sí, a la macroflash.
A la macroflash.
A la macroflash.
La festa universitària abans de despedir-se de les vacances de Nadal.
Es fan una macrofesta que l'any passat van posar 2.500 persones.
Doncs en guany volen aquestes 2.500 persones i nosaltres 5.
Molt bé.
trobem parells i tal.
I munten a la pista central en un escenari amb tot un equiparro i tal.
I farem una actuació en directe d'una horeta a horeta i mitja
i després fiesta local a tope.
Jo no sé si dir-te cada cara a la setmana vinent que tornis, Joan.
Com vulguis, jo encantat.
Te m'aportes a tu, un germà, que ja saps que tinc una guia, una història.
Sí, perquè sempre te'l trobes.
De bon rotllo, eh?
De bon rotllo.
Te'l trobes per supermercats i...
Ah, no, no m'atreveixo dir res, eh?
Sé que és ell i és allò de, ostres, ah, no sé, eh?
Sí, sí.
Que som els tímidos.
Quan me trec els cascos és com la metamorfosi.
Canviem, canviem, Joan, canviem.
Això passa, això passa.
T'entenc perquè a mi em passeu.
Això passa com a l'escenari, no?
Sí, sí.
A l'escenari, quan pugeu, arriba un moment que ets un altre Joan.
Sí, sí, sí.
Evidentment.
I quan vagis, ets tu.
I clar, en aquell moment...
Evidentment, sí, sí.
No deixes de ser tant a sobre com a baix, en la mateixa persona, no?
És la mateixa, sí.
L'únic que dalt te surten unes actituds i a sota i a baix unes altres, i ja està.
Sí, sí.
Li passa a tothom.
Però sempre bones, això sí.
Sí, sí, sí.
Però sempre molt bones, sempre molt bones.
Sí, sí, sí.
Doncs això, apunteu-vos-ho a l'agenda.
I si no, tranquils que nosaltres, amb el Joan i amb la família dels d'Ame Besos,
ho anirem recordant.
Aquest divendres, 10 de la nit, 5 euros amb consumició inclosa.
O sigui que no teniu problemes, ja, 5 euros.
Per l'amor de Déu.
Per l'amor de Déu.
Si només que es tornodeu ja per anar a buscar el xarop, us costa 20.
Doncs què millor que un bon concert, home.
No, ara 25.
Va, Joan, no posem males notícies, home.
No posem males notícies.
Ja l'hem liat, ja l'hem liat.
Joan, gràcies.
Se veu així molt bé aquest divendres.
Un cop més.
I jo continuaré assajant.
Molt bé.
No sigueu molt durs.
Moltes gràcies.
A l'hora de jutjar-ho.
Bé, gràcies.
A reveure Déu, bona tarda.
Gràcies.
Adéu.
Bé, gràcies.
Bé, gràcies.
IBu, no.
Vez, per käytà.
Ni, vaig néan.
Vez,
15 minut了.
Qu Champions.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!