d'aquest cinema.
I fetes les presentacions, només ens resta dir
que et trobes a Tarragona Ràdio
al 96.7 FM
a tarragonaradio.cat
que us parla Sílvia García
i que ho comencem al Ja Tardes
amb l'Avi Ramon.
Parcú de guerra
de la flota
d'Ultramar
el timonell
el nostre amo
i 14
mariniers
eren
nascuts a Calella
eren nascuts
a Palafrugell
quan el català
sortia a l'esglada
els nois de Calella
feien un cremar
mans a la guitarra
solien cantar
solien cantar
visca Catalunya
visca el català
De nou, Avi Ramon, bona tarda
Bona tarda
Com està?
Doncs mira, eh?
De fa 30 segons, ara, què tal?
Ha canviat molt la història?
No.
No.
Una miqueta, sí, perquè l'Avi
i diu que no va bé l'ordinador
de cop i volta em diu
no havíem de parlar
crec que m'havies dit d'això
i jo dic
Avi, si vol que digui la veritat
no me'n recordo
però mira, seria un bon tema
i m'ha agradat molt
que m'ho recordés
perquè em deia
que la Rambla
no?
Això ho vam comentar
Tu, tu és la que
m'has agafat així
Jo ara tenia el pensament
de sapigui on
i m'has dit
Avi, dius que no tens memòria
però escolta
que te'n recordaràs
el que vam dir la setmana passada
I s'han recordat
és una màquina
I tu m'has dit
de Julio Antonio
me cal
Però jo no anava per una altra història
però no, no, que ja m'ha agradat
No, el que passa
el que passa és que
és que
amb la vida d'aquest estàtua
per exemple
i d'aquest pintor
ai d'aquest escultor
hi ha molta història
escrita
gent quan ha estudiat
o el que sigui
Clar, jo ara el parlar
doncs clar, diré
més o menys
el que jo he sentit
el que més o menys he vist
he llegit
alguna cosa
però clar
és un problema
perquè hi ha gent
que potser saben
la història
escrit
han llegit
i és la diferència
que hi ha quan jo
parlo aquí
a gent
que és lo seu
jo només així
pel damunt
pel damunt
el que passa
és que hem de tindre en compte
que si
alguna cosa
em passa per alt
o no la sé
doncs que pensi
que jo
soc l'avi
que explico batalletes
no explico històries
explico batalletes
però algunes
doncs
que han sigut realitat
i que han sigut
no
que han estat
realitat
i algunes
es pot dir
afirmativament
en el seu percentatge
algunes han de dir
amb ironia
perquè no es pot dir
la veritat de les coses
perquè llavors
alguna gent
pot molestar
alguna gent
pot enfadar-se
algú pot dir
ai això doncs
no
cadascú
que s'ho prengui
doncs bonament
passar un ratet
no i tant
passar un ratet amb tu
xerrem
a més a més
avi sap el que m'agrada
molt d'aquest espai
perquè
hi ha molta gent
que sempre diu
ai que sí
s'ha de sentir
ja la gent gran
perquè és la seva experiència
però després
a l'hora de la veritat
veus que no es fa
perquè si no
jo crec que el món
aniria d'una altra manera
jo crec que sí
i nosaltres
jo que m'agrada
parlar amb vostè
no només de les coses
que han passat
sinó també
veure el present
el que està passant ara
sota el punt de vista
d'una persona
que ha viscut tant
com ha estat vostè
com ha estat el nostre avi
particular
però jo saps què passa
que ara quan me sento aquí amb tu
doncs
rejovenei
ja ho sé
no m'ho sembla
que estic enraunant
davant d'un públic
o el que sigui
i per això a vegades
pot passar
que puc fallar
de dir coses
que algú pot molestar-se
o dir
mira aquest
però jo si alguna cosa
l'he de dir
així
l'he de dir
una mica d'ironia
llavors cadascú
s'ho prengui
com vulgui
no m'entens
perquè tampoc
hi ha coses
que no es poden dir
perquè a vegades
pots dir una cosa
i pot
un
enfadar-se
no enfadar-se
dir coi
això potser va per mi
no, no va per ningú
no, no, és una cosa
és en general
exacte
i això que dèiem d'aquest
perdó
d'aquest escultor
aquest escultor
doncs
va ser jove
va néixer aquí
a Mora d'Ebre
els seus pares
van vindre fora
no sé si a Múrcia
en fin
bastants d'aixòs
i llavors
amb el temps
es va parlar
aquí a Tarragona
volíem fer
doncs
un homenatge
els caiguts
de quan la independència
i ell se va enterar
que hi havia un concurs
i ell doncs va dir
va mirar les bases
va mirar a veure
si es podia presentar
perquè només
es podien presentar
de la província
hi havia dos escultors més
i ell va mirar
de manera
sa mare
que busqués
per a veure si ell podia entrar
i a última hora
va entrar al concurs aquest
aquest concurs
de tres
van quedar dos
un altre escultor
molt bo
i ell
i ell
de moment
el primer
d'això
que va fer
per exemple
doncs
va fer dos projectes
un
les figures
va buscar
una cosa real
una cosa pròpia
després
les víctimes
com si diguéssim
d'una guerra
exacte
o el que sigui
també va fer
una escultura
d'aquella
que va ser
la defensora
aquesta
d'aquí d'Arragona
que té el carrer
de la Rosa
saps
que va ser
una que va defensar
a Tarragona
i llavors
el que ha quedat dos
ell va presentar
un projecte
i les figures
estaven mig vestides
saps
mig això
però llavors
tal com va anar
evolucionant la cosa
doncs va anar veient
i va fer
quan
les va fer
despullades
clar
entre un projecte
un temps
va passar un any
passen dos anys
que si
ministeri
que si
monedes
que si
diner
que si això
el que passa
sempre
i així
van anar
passant
els anys
fins que a última hora
doncs clar
se va aprovar
el projecte
i es va fer
el projecte
despullats
clar
llavors això
i estava pensant
en el moment
que s'ha fet
era una miqueta atrevit
del tot
una miqueta
1910
1911
1912
en fi
eren unes èpoques
encara que d'això
però clar
hi havia gent
que això ja
hi havia gent també
que això
ho volien
que buscava
el trencar
i que eren
liberals
que eren lliures
volien d'això
i bueno
el cas va ser així
que llavors
quan hi ha cas
i l'estibura
va estar feta
però bé
van fer el pedestal
pedestal
van fer un pedestal
de pedra
de barbara
molt bon
bones adonos
el que sigui
van fer el clot
perquè llavors
aquesta estàtua
la volien
hi havia tres puestos
per posar-la
un era la rambla
aquí
la rambla
amb canyelles
en temps
que han puestat
molt transitat
l'altre
era la plaça
Corsini
que també
començava a ser
transitat
i l'altre
la plaça
Olòcega
que era la plaça
dels carros
que també era molt
com es deia
la plaça dels carros
en aquell temps
n'ha dit molts noms
Olòcega
no l'havia sentit mai
Olòcega
en aquell temps
era Olòcega
sí, sí, sí
hi ha hagut altres noms
no m'imagino
m'imagino
en aquest moment
no
no n'hi pregunto
la plaça dels carros
sigui el de sempre
per la concentració
de carros
que això
en parlarem
dels carros
que d'això
bé
llavors
llavors
ja
van començar
a tindre
ja
preferència
la rambla
però clar
amb el temps
es van trobar
que van dir
coi
un poestocit de trànsit
en aquella època
despullats
llavors
el diari La Cruz
l'Arcabisbat
que era qui manava a Tarragona
en aquell temps
manava
predominava
no és que manés
predominava
perquè en aquell temps
aquí entre
l'Arcabisbat
els militars
en fi
i gent d'això
polítics
etcètera
d'això
sí, sí
no, no
i llavors
i les Teresines
que hi havia allí
o sigui
i l'acció catòlica
de dones
clar
aquests tres forts
tot eren pegues
pegues
i més pegues
i clar
llavors
va vindre els problemes
llavors
ja vam tindre
els quartos
per poder-ho
fer
i llavors clar
quan va vindre
la República
la República
l'any 31
d'això
llavors ja
va estar
feta ja la figura
però aquesta figura
però a vida
devia ser la veritat
uns anys
d'un magatzem
a l'altre
d'un puesto
d'esat
a l'altre
esperant
l'altre
farem
entens
fins que per fi
va poder veure
la llum
al puesto
on està
o sigui
això
més o menys
és un resum
i ell
va morir jove
a Madrid
va morir tuberculós
perquè jove
va agafar aquesta
simpàtica
bona presència
se'l van anar menjant
menjant
menjant
no cal dir aquí
m'entens
no cal dir aquí
i el pobre
va quedar doncs
tuberculós
i va morir
a Madrid
sí
això més o menys
és una petita
del que tu
ara
sí però també
hi ha una altra cosa
que aquesta estàtua
que deia vostè
durant un temps
va estar amagada
perquè clar
hi ha gent
de Zada
o de Zada
guardada
perquè hi havia gent
que no volia
que s'exposés
diguem o no
o que es pogués veure
va bé
va bé
per les males interpretacions
que es podien fer
va haver unes poèmiques
entre el diari La Cruz
que era
com si éixim
més o menys de dret
de gent d'aquestes senyors
d'això
l'acció catòlica
de dones
i l'arcabisbat
clar
havia d'aguantar
l'arcabisbat també
havia d'aguantar
el que els deien
aquesta gent
que sempre hi ha
aquesta cosa
però avi
si jo m'imagino
que el que ha passat
moltes vegades
en segons quines pintures
per grans artistes
internacionals
i d'arreu del món
i que han fet
una estàtua
o una pintura
despullada
i que
amb qualsevol
història que tingui a veure
amb la cosa
despullada
encara que no es vegi
allò que dius
nítidament
escolta
tenen en compte
una cosa
però la gent
estem parlant
ara que dius
de pintura
tenen en compte
que tant el Vaticà
com el Prado
aquests puestos
han hagut pintures
molt bones
amagades
clar
amagades
sí sí sí
no no no
no amagades
desades
perquè clar
amagat sembla que diguis
amagat amagat
amagat
que sí que sí
que no s'enganya
no s'enganya
no s'enganya
no però escolta
a Tarragona
a Tarragona
sempre hi ha hagut
coses amagades
que diem
perquè
l'escultura
que hi ha
a l'Ajuntament
a dintre del pati
de l'Ajuntament
la barca
que diuen
aquella estàtua
de Jaume I
sí
va estar molts anys
també
en un racó
d'un magatzem
oh
sí
la van descobrir
i llavors
la van restaurar
i l'han fet allí
o sigui també
després pensa
que la lloba aquesta
que hi ha ara
al Museu Arqueològic
a dir a l'entrada
ai del Museu Arqueològic
al Museu de la Ciutat
allà
pilats com siguéssim
sí
aquest d'això
resulta que
el sindicat d'iniciativa
en aquell temps
tenia relació també
amb els amics de Roma
ah
i una d'aquelles vegades
els amics de Roma
els de Roma
van regalar
aquesta
aquesta figura
aquesta lloba
i va estar posada
l'última també
va estar posada
aquí a la plaça
Imperial Tarragona
al costat
i com que de casa
va passar ja
a canviar-la
la van treure
i amb els temps
amb el temps
el Villers Civil
que era el president
del sindicat d'iniciativa
la va veure
amb un racó
del magatzem
de l'Ajuntament
amb una potra
i llavors
la van descobrir
també una altra vegada
i la van tornar
i ara està
a l'entrada
del Museu
del Patroni
pelat
vull dir
que hi ha hagut
moltes coses
amagades
amagades
desades
per motius
per motius
o altres
saps com vull dir
vull dir que hi ha moltes
i algunes
que
perquè mateix diuen
si no hi ha
per exemple
aquella placa
que hi havia
al plaça
dels infants
dels artillers
del setge
a dir
llavors desapareixen
diuen que no
diuen que està guardada
però
a on?
ja ho diran
vull dir
que hi ha moltes coses
que a Tarragona
recordo jo també
que allí
al carrer
del carrer
al carrer
de l'Unió
hi havia aquell
pedòleg
hi havia
un peu gran
de metall
a dalt del balcó
també allò
va desaparèixer
però
però no per culpa
dels amos
els van desaparèixer
que els hi van prendre
els hi van robar
directament
i
i hem tratat a parar
algú diu
que ho saben
qui com i quant
però clar
a vegades
hi ha moltes coses
però era de ferro
era de metall
maco una cosa
sí sí sí
una cosa bonica
però
però saps què passa
que a vegades
de puestos oficials
no oficials
també
desapareixen coses
però a vegades
tampoc no convé
escarbar massa
on està
perquè
no
o a millor també
avi
és tan senzill
com les modes
i depèn de
també qui les digui
resulta que
el portal
de Sant Antoni
gran lloc
antigament
sí
allí hi havia unes portes
que tancaven la ciutat
a la nit
i deien
que per entrar allí
les autoritats
havien de fer reverència
i és que hi havia una porta
molt petita
i per entrar
s'havien d'acotxar
s'havien d'acotxar
sí
aquestes portes
eren de melis
fusta molt bona
i quan les van treure
d'allí
volien fer
coses
de
bafes
coses
que necessitessin
o qui fos
i el mesquida
el petrofil
va fer una campanya
en contra
i es van conservar
i aquestes dues portes
estaven
a la plaça
del Pallol
que llavors hi havia
el museu de la ciutat
que també hi ha història
el museu de la ciutat
està allà dintre
i quan van fer
el pessebre
a la plaça
del rei
aquestes portes
les van treure
van posar allí
a la plaça
com fos l'entrada
d'allà
però quan va acabar
el pessebre
aquelles portes
es van carregar
amb un camión
i aquest camión
es veu que es va equivocar
de direcció
i ja
va parxar
i es va anar cap a Bellem
a deixar-les tallar
les portes
ja no saben cap on va anar
un diu que els va veure
per la carretera
de Valls
altres diuen
bueno
però veus
també d'això
ostres
això és una llàstima
com a dir
el museu aquest
d'aquí de la ciutat
en aquell temps
que hi havia
doncs l'insecte
m'hi va dir
que allò
havia de sortir
el que sigui
van vindre en camions
van treure-te'l de dintre
unes coses
estan
a casa Castellarnau
les altres coses
estan
on estan
bueno
és igual
jo què sé
home
deuen tenir els seus magatzems
avi també
jo crec que
potser estan
a puestos ben guardades
més ben conservades
que moltes coses
que estan abandonades
perquè clar
tot depèn
de l'interès
que tinguis
en conservar una cosa
ala
quin munt de pedres
que està llançant avui l'avi
avi
això és el pedroscany
no
però el que em dius tu
no puc parlar
jo començo
no es pot parlar
perquè llavors
clar
ja indirectament
avui les estem llançant totes
avi
jo no sé si les saben
a veurem farem programa
vostè i jo junts
no és que no
no però
és normal
no no ja m'imagino
a més
és una manera també
de buscar
que moltes vegades
invertim en coses noves
que no estan malament
però que també tenim
d'altres coses
que potser
no sabem el valor que tenen
fins que algú
les redes cobreixen
casa Castellarnau
va estar un temps també
que va estar
com va estar
casa Castellarnau
va estar un temps
com va estar
ni més ni menys
perquè te'n recordes tu
no sé
oi tant
eres jove
no
que a Tarragona
la casca antic
tota aquella part d'allí dalt
la volien arreglar
la volien
una miqueta
i va haver una companyia
d'aquestes
d'aixòs de Barcelona
que es va instal·lar
a casa Castellarnau
no
des de Barcelona
amb uns planells
bueno aquest carrer
tanquem-lo
això posem-ho així
i resultava
que el casc antic
quedava fet
un llai
llavors va dir
va haver-hi unes protestes
jo ho recordo
jo vaig ser un d'ells
també
que vam fer una protesta
dient que no podia ser
que aquella gent
se reconeixi el lloc
ja fessin
i desfessin com volguessin
havia creus que desapareixien
en fi no sé
i llavors va ser
quan van deixar
en banda aquesta cosa
i els de Tarragona
gent de Tarragona
que sabia arquitectes
el que sigui
es van instal·lar
a casa Castellarnau
i allí van fer el projecte
i van arreglar
part del casc antic
de Tarragona
perquè passa molt sovint això
que des de Madrid
des de Barcelona
de molts puestos
arreglen les coses
a la seva manera
sense viure-ho
i això clar
és el mal
però això és molt dolent
avi
és quan perd
aquella cosa
l'essència de la ciutat
i de la gent que viu
i que la gent que sàpiga
la pateix
reformes aquí
reformes allà
i aquestes reformes
són interessades
o són perquè s'han de fer
o sigui
que hi ha una sèrie de coses
que no les pots comentar
sí
les pots comentar
m'agrada o no t'agrada
però
t'agrada o no t'agradi
segons com està la cosa
segons qui mana
o segons com són les circumstàncies
doncs
t'has de climat
i Tarragona
i Tarragona
també en diu
la d'això
és que molta
molta cos d'Aragona
més gran l'han manat
des de fora
i aquí
ha hagut gent
que han manat aquí
seguint de fora
i clar
falta aquell sentiment
de ser d'aquí
de casa
de compatriotisme
això passa igual
que per exemple
un noi
que marxa
i marxa de casa
estudiar
passa uns anys
ve
passen els anys
va a casa
i diu
ostres
ara me'n recordo
d'aquí
que hi havia aquest moble
ara me'n recordo
clar
per què?
perquè li recorda
aquella cosa íntima
que és el que portem dintre
encara que no vulguem
portem dintre el cor
una espècie de records
de coses
el que passa acabi
has de marxar
has de marxar fora
i això té tota la raó
has de marxar fora
per sentir-te bé
del que tens
i a més a més
no només l'enyores
de dir
ostres
com trobeu a faltar
la família
els amics
els carrers
que he trepitjat cada dia
sinó també
no només això
sinó també
trobes a faltar
tot aquest
les sensacions
que tu tens
no és el que dius tu
que ho he viscut
moltes coses
com tothom
jo no soc més ni menys
que un altre
jo recordo
quan tenia per exemple
l'estudi
i el talleret allí
i la botigueta
el passa al Pallol
que me'n venia
un home
que havia estat
va marxar quan la guerra
per exemple
i ha estat
a l'estranger
depèn del país
el que sigui
i al cap dels anys
venia
i em preguntava
i aquest tallós
i què ha fet d'allò
i aquest carrer
i aquest
saps com ho dir
perquè hi havia coses
que ell recordava
del carrer
i ara ho veia
diferent
o sigui
que sempre queda
aquella cosa
de quan
de petit
o del gran
per les circumstàncies
vull dir que
i quan tornes a mirar
segons quin carrer
o segons quina botiga
que ja no hi és
o els carrers
que canvien de direcció
i dius
ai si aquest ha de sortida
i ara no sé
per on he d'entrar
i comença amb el cotxe
que t'aperes una miqueta
i vas per els carrers
i et recorda
com era
clar
saps què passa
que a vegades
no recordes tant
perquè es va acabant
a poc a poc
i com que va transformant-se
a poc a poc
és com jo
i com tu
o que un sigui
que es passen els anys
a poc a poc
i no se'n donem compte
que passen els anys
saps com vull dir
te'n dones compte
com passen els anys
quan ve un record
d'un moment determinat
d'una cosa determinada
però si no
passes el temps
i no te'n dones compte
doncs ja
i a Tarragona passa això
veus moltes coses
avui en dia
i les veus normal
jo a vegades passo
per segons quins carrers
vinguda a Catalunya
aquí Ramón i Cajal
carrers que eren horts
carrers que eren
i ara veus aquells edificis
però si aquí hi havia
si aquí hi havia
uns húngaros
que venien aquí
a arreglar paraigües
i ara resulta
que hi ha aquells grans edificis
si aquí hi havia uns horts
si aquí hi van trobar
uns restos
de no sé quant
i veus
vols dir
que no vas somiar
saps com vull dir
sí sí
no no
ha passat tantes coses
que sembla irreal
el regma i jo
passava per allà
pel carrer
i com ha canviat la ciutat
és veritat
i el regma i jo
passava per aquí
passava per als
avi això m'ho ha d'explicar
si vol de cara a la setmana vinent
no m'ho expliqui ara
a mi vol que això dels tingaros
que m'ha cridat molt l'atenció
mira veu
és que no pot començar
a explicar-me coses noves
quan es queda poc temps
sap per què no
és que no me'n dono compte
no
però és el que li deia
que té la màquina
té la màquina
el que jo potser passa
que explico les coses
a la meva manera
hi ha gent
que ho saben millor
o ho saben per què
o de diferent manera
avi
però
a mi
jo si vol que li digui
la veritat
jo aquella gent
o aquesta gent
que diu
vostè
doncs jo no la tinc
o potser no la conec
i triar per triar
me quedo amb vostè
si vol
uns quants anys més
jo no tinc pressa
vostè tampoc
que ja pesen eh
ja comencen a pesar
no tinc pressa
ara quan no són les cames
és l'això
quan és això
és allò
però llavors saps què passa
que quan vinc aquí
per exemple
parlo amb tu
o vaig amb els pintors
o vaig amb la gent
que d'allò
dic avi això
i començem a enrullar
i li canvia la cara
s'enrullem
i no m'en dono compte
i així vaig passar
i està canviant
i això m'anima eh
avi
doncs jo la semanà
vinent li torno a esperar
aquí a Tarragona Ràdio
el Ja Tardes
amb el regmajor
amb el menor
o amb el que convingui
però vingui eh
que l'esperem eh
bueno intentarem
si tot va bé
vindré
que vagi molt bé
la setmana
i fins la setmana vinent
gràcies
a la guitarra
solíem cantar
solíem cantar
visca Catalunya
visca el català