Com insectes suicides, volent cap a la llum que es feira.
Seguim profetes i flautistes com un ramet de cabres.
Perseguim el sol, perquè no ens falta de res.
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
I em fa molt feliç veure que es van acabar les entrades del primer dia
...
...del primer concert, perquè és el mateix dia, però fem un segon concert al mateix dia.
Una a les set de la tarda recordem que aquestes les entrades estan totalment esgotades a la sala Trono i l'altra jo crec que va pel mateix camí a les nou de la nit, perquè a més recordem que clar, la sala Trono és petiteta a petiteta.
I clar, és allò que com no us espavileu ara anar a buscar i mirar a veure on se poden aconseguir les entrades, potser que potser per aquest segon passi, perquè Jaume, tu i jo, fem un tercer, no us veieu, no?
Home, jo és que ja...
Això ja és explotació, explotació, ho sé, ho sé.
Jo no sé si la veu ja m'aguantaran dos, ho imagines en tres, no?
No, no, era broma, era broma.
No, t'ho deia, però clar, el lloc segurament ja ho veuràs, no sé si ho coneixes, la sala Trono.
Bueno, m'han parlat que és un lloc petitet d'unes 50 persones i què va, però m'han dit que sona molt bé, bé.
I bueno, finalment a veure-ho.
Ara estava pensant, jo no sé quan fa que no toqueu davant de 50 persones com a tal, perquè ara veniu precisament d'omplir, omplir, omplir, no?
Bé, sí, potser fa un temps que potser 50 no, però bueno, també ja fem molts tipus de concerts,
des d'aquests més de, per exemple, la Santa Tecla o la Mercè de Barcelona, que són més grans,
a l'agastament toquem en sales, que potser no són 50, però potser són 100 i pico.
Estem bastant acostumats a adaptar-nos a tots els formats.
Saps per què t'ho deia? Perquè quan comences en el món de la música, i tu que portes uns quants anys dedicant-hi,
aquells inicis en els quals, clar, la gent sempre ens costa una miqueta allò d'obrir-nos i anar a mirar els nous talents,
o anar a conegir gent, i aquells primers concerts, potser d'Amazoni com a tal,
o de Jaume Pla dins d'una altra formació, potser eren així, no?
De 50, de 30, aquells inicis, no?
Sí, totalment, perquè jo vaig fer el primer grup quan tenia 14 anys.
Imagina't, per això et deia que portes uns quants, eh?
Sí, i fins que no vaig tenir, em sembla, diria uns 29 o 28, 29, va ser com vaig treure l'esgarrapada.
Sí.
El primer en català, fins llavors tot, bueno, havia sigut molt minso, tot plegat.
Déu-n'hi-do com canvia les coses, no?
Sí, sí, a més ja gairebé, com que aquí diu gairebé no m'ho esperava.
El que em quedo al·lucinada, el que m'has dit, això de que vas començar amb 13 o 14 anys,
tu ja tenies clar en aquella edat que volies ser músic, que tu era la música el que t'omplia, el que t'agradava, el que volies ser de...
El que dius, vull ser de gran, això.
Sí, jo des que vaig ser el primer grup ja no ho vaig deixar.
Ostres, ja t'ho van arrossegar, ja.
Sí, home, sí, va ser més tard, potser a l'edat aquesta que has de decidir d'estudiar,
18, 19, 20, aquesta edat sí que després vaig veure que em volia fer la professió.
Potser abans era més una cosa que encara no ho sabia, no?
Però sí que m'ho he agafat molt en sèrio sempre, per mi mai passava un passatemps,
sempre va ser una cosa molt seriosa i amb la qual disfrutava molt també.
Per cert, que el tenir dos passis, el que dèiem, aquest diumenge, com t'ho muntaràs?
Com serà aquest concert?
Perquè segur, mira que t'ho dic, que hi ha molta gent que amb les ganes que tenen de veure's per aquí per Tarragona,
mira que no hagin comprat les dues entrades pels dos passis, eh?
Home, espero que no, perquè trobaran un concert gairebé calcat, perquè no, vaja, no crec que sigui molt diferent un de l'altre.
Llavors, perquè també seria injust per...
Cap als altres que també s'han quedat fora, no?
Sí, que només n'han vist un, llavors, clar, jo vaig estar pensant-ho, des de si ve dos repertoris diferents,
però vaig pensar que la majoria de gent seria nova, llavors també, si hi ha uns temes que algú vol sentir,
i el faig en un i en l'altre no, és una mica injust.
No hem de ser egoistes, no hem de ser egoistes i hem de deixar compartir.
Sí.
Aquest diumenge us tenim aquí a Tarragona, però al millor de cara en futur, i esperem que no gaire enllunyar,
pugueu tornar a venir.
Sí, sí, bé, de fet aquest concert és un concert acústic que faig jo sol.
De clar.
I la idea és, també, més endavant, potser l'estiu, a veure si podem venir en banda.
A veure si és veritat.
Fem, fem diversos, sempre ho hem fet, això de concert sol, perquè també té, té la seva cosa,
les cançons més despullades, les lletres s'entenen més bé.
És un sentiment que arriba molt, molt al públic, si el seu públic està a prop i aquest dia suposo que hi estarà.
I també fa molt bé aquest concert.
I tant, i tant.
Per cert, he trobat per aquí que ara mateix podem veure les pantalles grans,
o podem, millor dit, sentir els masonis dins de la banda sonora de la pel·lícula Any de Gràcia.
Sí.
També us tenim dins de la banda sonora de Cobala, Moreno i Manchón.
Sí.
Esteu que no pareu, eh?
I més coses, i més coses.
Com es fa tot això?
No sé si us truquen un dia i us diuen, mira...
Sí, sí, ho he donat que és veritat, que van sortir bastant a l'hora.
Sí.
A l'hora de la pel·lícula i la de la sèrie, i bé, amb experiències noves que no havia fet.
Sí.
I que sempre són enriquidors, no?
Oh, i tant.
A més, allò que dius, mira, de cara al futur no se sap, no?
Sí.
Això que esteu sentint és meu, no?
Això que esteu sentint és meu.
Sí, sí, fa gràcia, doncs, moure't en diferents formats, perquè a l'hora de la sèrie...
Sí.
M'havia... jo, bueno, mai havia fet una cançó més concisa, no?, perquè tens només un minut i en aquest minut has explicat el que normalment explicaries en 3 o 4, no?
Llavors, és un exercici també de... de saber resumir, anar directe al gra, perquè saps que no pots perdre ni un segon del que és la sintonia en explicar les coses, no?
Però, Jaume, tal com m'ho expliques, que va ser una comanda de TV3?
Sí, sí.
Et van trucar especialment per dir, mira, ens agrada molt com soneu, ens agrada molt l'aire que porteu, i que això donaria una miqueta més de color a aquesta sèrie de televisió?
Sí, sí, sí, va ser això. Va ser això perquè ja havien treballat amb altres músics de Van Robert, que és la discuràtica nostra, com en San Josex, que va fer una versió del tema de Vendor Pla.
Ah, sí, és veritat.
I llavors, bueno, també els agradava Amazoni, i van decidir, en el cas d'en San Jose, va ser més adaptar a la cançó que ja existia, però, com que aquesta sèrie era nova, doncs em van encarregar de fer una cançó nova sobre aquesta sèrie.
I ara m'estaven recordant nou de la sèrie, però a través d'aquesta cançó Eufòria, que va ser quan jo us vaig conèixer a vosaltres, els Amazoni, gràcies a una gent gran que la cantava també perfectament.
Sí, sí.
Ja saps com vaig, no?
El casal rock.
Exacte, exacte.
I que també us vau involucrar d'alguna manera.
També no us van deixar allò que dius, sí, sí, nosaltres cantem la cançó, però veniu vosaltres, que també ho fareu amb nosaltres, no?
Ja ho fem-ho junts, no?
Sí, sí, va ser una experiència molt maca, perquè no hauria pensat mai quan la vaig fer, que són d'aquestes coses maques que passen amb la música,
que quan tu fas una cançó a casa teva, doncs no saps mai quina vida tindrà, no?
Exacte.
I aquest, en aquest cas, ha acabat en un lloc molt inesperat, però també molt agradable.
I per això, aquesta relació, t'anava a preguntar, aquesta relació entre televisió i vosaltres, és perquè tu també estàs ficat per aquí al mig, o és allò que dius?
No, no, no, és que agrada.
Sí, sí, és això perquè són gent diferent, és a dir, Ventura Pons, que és el director d'Any de Gràcia, amb en Marc Parrot, que era el director del Casal Rock,
que m'ha trucat també per demanar-me permís per l'eufòria, i la productora de Cuba, de Maria Manchón, no tenen res de veure entre si.
I ho he imaginat.
Són gent que, a un moment donat, doncs pensen en Mazzoni per acabar de rodonir el seu programa.
I perfecte, eh? Jo crec que molt bé i molt contents també vosaltres, no?, per la part que us toca.
Sí, sí, i tant.
Estareu a Tarragona, recordem, amb dos passis importantíssims.
El primer i les entrades estan totalment esgotades, a la trono, a les 7 de la tarda i l'altre a les 9 de la nit.
El preu d'entrada és de 10 euros.
També és important dir que el dissabte canvia en l'hora.
Ah, bé, bé, ara...
Molt bé, molt ben pensat, eh?
Molt ben pensat.
Que hi hagués el piscí i vagi, en aquest cas, que davant en l'hora, bueno, encara hi serien atents, perquè tot allà anirien una hora abans, em sembla.
Encara arribarien pel que ja el feia de porta, no?
És diferent que l'altra vegada, que pot passar més ràpid, però...
Sí.
Però que vinguin, no?
Que vinguin tots, que s'ho passaran bé.
I, per cert, a part de Tarragona, te n'ho he dit cap a on camineu, cap a... on està la vostra agenda ara mateix?
Doncs anem a fer un bòlu a la Catalunya Nord.
Ara no recordo també el poble o la ciutat, però sí que tenim un bòlu més lluny.
Llavors també tenim el dijous sant, toquem a Girona, a la Sala de la Mirona, en un festival.
Aquesta vegada segurament que no com a bàsic, no?
Sinó ja amb tota la banda.
Sí, en banda, sí, exacte.
Molt bé.
I, bueno, i anar fent concerts que van sortint a mesura que va avançant l'any.
Molt bé.
No, i esperant, ja t'ho dic, eh?
A veure si podem tornar-nos a trobar.
A més, a més, el que deies tu, en banda, amb tota l'esplendor d'Amazoni,
i que ens trobarem amb la intimitat del Jaume Pla, cantant-nos gairebé a cau d'orella,
perquè tal com és la Sala Trono, gairebé podrem sentir, no sé si tocar,
però almenys estaràs tan a prop, tan a prop,
que semblarà una cosa molt íntima, no?
Que és el que per ser pretén, al cap i a la fi.
I tant, sí, sí.
Doncs Jaume, que ha estat un plaer, gràcies per atendre'ns.
Molt bé, un plaer per a mi, per a mi també.
I res, fins a la propera, que esperem que sigui molt aviat.
Molt bé, moltes gràcies.
A tu, adeu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona nit
Bona nit
Bona nit