Massa coses i poc temps.
Les 6 i gairebé 8 minuts.
La terra es plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que serà cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Quatre palmeres i un camell
Barrejats en els meus somnis, en anglès parlen de tu.
Quatre palmeres i un camell
I una meuca en un carrer que crida massa tard i imbècil.
Ei, què és aquestes paraules?
Què són aquestes paraules?
Bona tarda, home, que se m'ho veu infantil.
A veure, és una paraula que a mi m'agrada molt,
però no se la dir en segons i les hores.
Aquesta part de la cançó hauríem de no arribar-hi.
De vetar-la?
No, no, vetar res.
Abans de que arribes a aquest moment, nosaltres entrarà ja.
D'acord, això vol dir que em doni més pressa de que ara se m'ha de venir.
No, no, no, ho dic perquè això de censura no m'agrada.
En canvi, si arribem abans nosaltres, doncs ja està.
Millor, millor.
Allò ho posem...
Ho traiem de sobre.
Sí, sí.
Bé, la qüestió que us he deixat damunt de la taula
és sobre això de fer dissabte
i parlem de l'àsser,
una tecnologia que ens està donant moltes bones sorpreses darrerament
i aquesta també ho farà, no trigarà pas gaire,
no és un projecte d'aquells que com diem
mira, viatjar a mar, doncs s'espera pel 2023 o pel 2025.
No, no, això sembla ser que...
És eminent.
Va més a la vora, no?
S'està encara estudiant, tot està en fase de projecte,
però esclar, avui dia, com ho diria,
aquesta tecnologia està bastant avançada
i a més a més disposen d'una injecció de 10 milions d'euros
per tirar-ho endavant, això.
O sigui que 10 milions d'euros no són els que...
Són molts diners, eh?
10 milions d'euros.
Això mateix, no són els que necessiten els bancs espanyols,
però...
No, són més.
Però ja està bé per fer un projecte d'aquesta mena, no?
Bé, doncs, resulta que...
Ja ens ho vam parlar,
que tenim un problema,
Houston, tenim un problema.
L'espai està embussat.
Sí, ens ho vam parlar a començaments d'enguany,
d'un article que parlava d'embuss a l'espai,
que des del llançament de l'espúnic, el primer satèl·lit,
el 1957, s'han col·locat en òrbita més de 6.000 objectes
i el problema és que...
Són molts, són molts, és veritat.
Esclar, això té una vida, no?, una vida útil
i quan acaba la vida útil,
la majoria d'aquests estris, aquests objectes,
aquests 6.000 objectes que orbiten,
doncs es queden allà,
deixen de fer la seva funció,
es queden allà al voltant i són parellosos,
perquè, esclar, són descontrolats,
són objectes que no tenen control,
que poden col·licionar,
poden caure en un moment sense control
i, esclar, a diferència dels satèl·lits moderns,
que poden dirigir-se perquè...
Això que t'anava a dir, poden dirigir-se.
Això mateix, poden dirigir-se perquè acabin caient al mar,
o sigui, això ja és molt.
O sigui que quan arriba al final de la vida dels satèl·lits moderns,
doncs poseu rumb cap a l'oceà Índic,
o sea Atlàntic, qualsevol oceà,
i allí, doncs, s'acaben la seva vida.
Això passa en els darrers satèl·lits,
però, esclar, parlem de 6.000
que no havia arribat a aquesta tecnologia moderna
i estem per allà orbitant.
I, esclar, això representa un problema molt, molt, molt gran.
I, esclar, doncs, els europeus
s'hi van posar mans a l'obra, què dirien, no?
És el que comentàvem, també,
i perdonem que faci un petit quicat,
allò de dir, si han de venir els extraterrestres,
dius, ui, amb la de coses que han llançat a l'espai,
ja sabem més de vosaltres que vosaltres mateixos.
Perquè hi ha tanta història envoltant també la Terra,
que el dia que jo crec que,
com no facin una mica de dissabte,
començarà a caure com si fóssim bruja.
Sí, curiosament, sempre hem pensat que aquest problema,
doncs, que afecta, doncs, a tots els països
que estan investigant l'espai,
doncs, estaria liderat pels nord-americans, la NASA.
Sí, els Estats Units, sí, és veritat.
Però, en aquest cas, doncs, ha estat la Unió Europea
qui ha pres la iniciativa
i ha tirat endavant, o està tirant endavant,
un projecte que es diu Clean Space,
o sigui, espai net, no?, és un projecte,
però que la cosa, en aquests 10 milions d'euros,
doncs, sembla ser que està començant a prendre forma.
Home, és que 10 milions d'euros,
amb el que arriba a costar qualsevol missió de la NASA,
i etcètera, etcètera,
jo la trobo minsa,
pel que, de veritat, després ha de ser, no?
Sí, sí, sí, no, els beneficis,
perquè, mira, explicarem dues històries
que van passar l'any passat, no?
Ara anirem a parlar del projecte aquest, no?
El passat 12 de març del 2011,
tres astronautes de l'Estació Espacial Internacional
van rebre una alarma perquè es refugiaixin dins de la nau Soyuz,
un tros de deixalla especial s'acostava a l'estació
de manera preocupant.
Aquesta va ser l'alarma, no?
I és que un forat del casc de la ISS,
l'Estació Espacial Internacional,
per petit que sigui,
significa descompressió i pèrdua d'oxigen
amb uns 10 minuts de supervivència.
O sigui que la tripulació es va desplaçar a les Soyuz,
que és una nau d'emergència que tenen pacients.
És una nau de sortida, per si passa a la seva cosa.
Si no, tens pacients de sortir corrents,
doncs en aquest cas tenen nau Soyuz,
i es van desplaçar aquesta nau,
on van esperar durant 10 minuts nerviosament.
El control d'emissions des de la Terra
va veure que el tros de metall passava de llarg,
però, és clar, l'ensurt ja el van tenir, no?
Un altre fet que va tenir lloc l'any passat,
un fet peregut,
però amb menys risc de catàstrofe,
va passar també el mes de febrer del 2011.
Dos satèl·lits van xocar,
un Iridium de comunicacions
i un Cosmos 2251 soviètic.
L'Iridium estava actiu encara.
A la ferralla era el Cosmos soviètic,
perquè, és clar, vol dir,
el 2011 la soviètica ja feia temps que estava extinta,
però la seva deixalla no.
I aleshores anava sense control
i van xocar dos satèl·lits, això,
que té la seva gràcia, no?
Té la seva gràcia perquè no va passar res.
No, perquè ara tenen xocs a l'espai,
i tu dius, bé, com se resoldre això,
a veure qui té la raó.
A veure qui té els papers
i a veure qui té el sabàfor en verd, no?
Això mateix, no.
És clar, perquè un satèl·lit de comunicacions
va topar contra una ferralla soviètica,
és clar, i tu aquí vas a demanar...
Home, teòricament una ferralla soviètica,
però ja no hi són.
Sí, però ja no hi són els soviètics, no?
Home, però encara existeixen els russos.
Sí, però ells diran,
nosaltres a la ferralla soviètica no volem saber res.
Bé, la qüestió és que té aquesta part,
diguéssim, còmica, no?,
però va passar, no?
I tota aquesta col·lissió,
doncs, evidentment,
la pèrdua del Iridium de comunicacions
que estava actiu,
va produir milers de trossos de ferralla
i això que va provocar,
que van fer créixer un núvol de deixalla
especial que orbita la Terra.
Si era ben gros,
aquest xoc encara el va fer més gros, no?
Vol dir que...
I a més, estava pensant en una altra cosa,
tant problemes amb l'efecte invernader...
Sí.
Home, jo no sé si això també ajuda una mica.
Bé...
Ho tenim allà al voltant, no?
Sí.
Tot això està aquí al voltant.
Sí, sí, està tot el voltant.
Els reflexos del Sol al metall,
diguem que són més potents,
sense...
No?
Sí, suposo que...
No, t'ho anem pensant, no?
Bé, suposo que alguna relació també malèfica ha de tenir, no?
Malèfica.
Sí, tot es conjura, no?
O sigui, aquesta ferralla que tenim,
a més a més, la contaminació de la Terra,
l'efecte invernacle,
tot plegat, doncs, clar,
és un cop explosiu, és clar,
i mai més ben dit,
perquè al final tot petarà, no?
Però bé, la qüestió és que...
No, no, no s'espanteu.
Jo que no peti, eh?
Quan dic que tot petarà,
que si no es trobarà mai
i segueixen acumulant deixalles,
pot ser que sí,
algun dia acabaria petant, no?
Però, esclar,
si ens hi posem,
que és el cas que el que us estic explicant,
doncs, possiblement,
encara estem a temps, no?
La qüestió és que el que ens omple d'orgull
a explicar aquesta notícia
és que ja està implicat en el projecte Clean Space
una entitat nostrada,
d'aquí, de casa nostra,
però encara més a la vora,
perquè si la setmana passada
parlàvem d'un institut de referència
a nivell internacional amb ciència
com era l'Institut de Ciències Fotòniques
que es troben a Castelldefels,
que sí que són de casa nostra,
són catalans,
però, esclar,
ens cauen una mica lluny.
Els que parlarem avui
que participen en aquest projecte
són d'aquí, de Tarragona,
de la Universitat de Rubí de Virgili.
Sí, senyora.
Sí, i és que el grup de física
i cristalogografia
de materials i nanomaterials
de la URB,
la sigla serien el Figma,
col·laborar en el projecte europeu Clean Space
que té com a objectiu
netejar l'espai de restes
dels artefactes enviats
mitjançant una aplicació láser.
Aquest projecte
es fa en col·laboració
amb altres grups de recerca europeus
i amb empreses privades.
I, com hem dit abans,
té el pressupost global
de 10 milions d'euros.
el Figma
treballa en el desenvolupament
d'un material capaç
de fer possible
l'emissió
d'aquest láser.
O sigui,
aquesta és la seva feina.
Hem dit
que és una col·laboració
a nivell europeu
que hi participen
diverses entitats.
hi podem trobar
gent de França,
també gent de Polònia,
també tenim aquí,
ja estem aquí...
Sí, sí,
diversos països europeus
que en el seu vessant
són capdavanters.
Uns, potser,
tindran més tirat
per fer els coets,
en altres per fer l'artefacte,
en altres per les comunicacions.
I en el cas
d'aquest institut
d'aquí de Tarragona,
de la URB,
que es troben aquí
al campus de Sassalades,
al costat de Sant Pé i Sant Pau,
doncs el seu punt fort
és el làser.
Molt bé.
El làser.
I, esclar,
com es faria la cosa?
Doncs representa
que el làser
el que faria
seria, diguéssim,
desviar l'òrbita
d'aquesta ferralla
que...
Que es troba al voltant
de la Terra
i que pot arribar a posar en perill
tots els satèl·lits
que estan de comunicació.
Que es troben voltant
sense ordre ni res,
però, esclar,
es troben en una òrbita
que ni puja ni baixa,
no estan fent voltes.
doncs el làser,
en aquest cas,
s'ha desenvolupat,
hem insistit,
per aquest institut
d'aquí,
de la Ràbia i Vergili,
el que faria seria
desviar aquesta òrbita
i que anessin
una mica més avall.
És clar,
aleshores entrarien en fricció
amb la atmosfera
i desapareixeria.
I això mateix desapareixeria.
O sigui que el làser
no seria
per com ens pot imaginar
algú
com una pel·lícula
que dispares un...
I se la es fa totalment.
Que també estaria molt bé.
Sí, estaria molt bé.
Aquesta tecnologia
encara no la tenim a l'Abas.
Aquesta sí que possiblement
trigarem com a anar a Mart
i possiblement
no la tindríem fins al 2022
o al 2030.
Aquesta, doncs,
hem de ser realistes
si tu quedes pes o en terra.
Com encara no ho tenim...
Hem d'imaginar
que l'aparell d'àsser en si
i aquest segurament
que ja serà gran
i gros
perquè necessitaria
una bona ubicació
en la qual es pugui mirar
cap al cel
sense que hi hagi cap trànsit
de cap mena.
Sí, això mateix.
Perquè hem de pensar en avions
i coses així.
Sí, això mateix.
I que no hi hagi confusions
de cap mena.
Evidentment.
I clar, tot això
s'ha d'estudiar,
segurament que deu estar abert.
No, a més a més,
evidentment,
no, a veure,
tot està programat.
Per això que dic
i participen diverses empreses
punteres d'Europa
i cada una
amb les seves
doncs qualitats, no?
I amb això que acabes de dir
doncs, esclar,
suposo que hi haurà una empresa
que s'encarregarà
de controlar aquest aspecte
que quan tu desvies la ferratlla
no vagi
doncs a un corredor aèri
que es poden passar en els avions
perquè l'avions també
està regulat.
No poden volar
per allà on volen.
O sigui, hi ha les rutes establertes.
Aleshores, doncs,
sí, sí.
I és com una autopista aèria.
Doncs els avions
que van de Barcelona
a París
han de passar
per una ruta
a establertes
que van de Barcelona
a Londres
també per una altra
i són corredors aèris,
no?
Aleshores, doncs,
una vegada
tens el mapa
dels corredors mundials
doncs de la Terra
tu saps
que hi ha llocs
que no hi passen.
Hi ha petits forats,
diguem-ho així, no?
que no hi passen.
Doncs allà és qüestió
de col·locar
el làser aquest
a l'estri
i tot plegat.
i aleshores, doncs,
és això, no?
Encara no tenim
prou tecnologia
per dir
en pla
guerra de galàxies
d'anar
disparant lásers
i carregar-se tot.
Desfer tot.
No, aquesta tecnologia
possiblement algun dia
arribarà
però serà com
el trànsit de Venus
no ho veurem.
No ho tornem a veure,
vaja.
No, no, està clar.
I esclar,
aleshores, doncs,
com he dit abans,
tocant de peus en terra,
el que sí que podem fer
és, gràcies al làser,
és desviar objectes,
desviar-los.
Aleshores,
bé, doncs,
ja se sap,
això és comprovat,
que tu desvies
d'una òrbita
un objecte,
el fas baixar
i aleshores
l'atracció
del camp magnètic
de la Terra
se l'emporta
i, esclar,
si són objectes
que són petits,
doncs, això
es fa a l'entrada
a l'atmosfera.
El que no es fa
són satèl·lits sencers.
Aleshores,
sempre queda alguna peça.
Però en aquest cas
estem parlant
de la farralla,
o sigui,
no estem parlant
d'aparells
sencers grans.
De parells,
això mateix,
els aparells sencers
doncs,
representa que no tenen
tant d'aparell
perquè més o més
la seva òrbita
encara està controlada,
més o menys.
El problema són
les petites farralles
aquestes que són sense control
i és el que dèiem
explicant aquest ensurt
que van tenir,
doncs, esclar,
un petit forat
a l'Estació Especial Internacional.
No pot ser un grans.
Són farralles sense control.
Són grans pedres
que van a una velocitat
que està,
el que deies,
incontrolat
però que estan allà
i que s'ha de treure.
Esperem que ho facin
dissabte,
que ho facin ben ràpid,
peta,
perquè això vol dir
que tot això
començarà a posar-se en marxa.
Això està en marxa.
Està en marxa
i això doncs
ens van assabentar
fa una setmana
que aquesta entitat,
aquest grup de física
de cristalog...
Ui,
és que és complicat,
eh?
Cristalografia,
cristalografia
de materials
i nanomaterials
de la URB
que és el Figma,
doncs,
hi és dins d'aquest projecte.
Esclar,
això és per dir
xapó,
èxit en recerca,
no?
I d'aquí,
de ben a la vora,
no?
Esclar,
ara és un projecte
que està en marxa
que en aquests diners
doncs s'està tot,
tot s'està posant en marxa
i no trigarem gaire
a poder veure en realitat
aleshores
encara podrem estar
més orgullosos
el dia que funcioni.
El que podríem fer
de cara en futur,
que passa que no ens queda
massa temps,
almenys per aquest any
o per aquesta temporada,
és a veure
si els podríem
arribar a portar aquí
a l'hora de la Terra Esplana.
Home,
doncs...
A portar-los
a la nostra cau,
no?
Doncs sí,
i que ens expliquin
ells mateixos
de pròpia mà
com es troba el projecte
i en quin moment
es troba en aquell...
Doncs no vas mal desencaminada
perquè esclar,
si la cosa
doncs segueix endavant
i doncs...
I aquesta és una cosa
que té bandera
a terra recol·lina
que millor, no?
Doncs seria qüestió
de contactar
amb els dos científics
que ho lideren,
que fins i tot tenim els noms,
els dos catedràtics
que són el Francesc Díaz
i la Magdalena Aguiló,
que a mi no s'estan escoltant ara.
Oh, és des d'aquí,
endavant, eh?
Si ens escolten,
salutacions endavant
i que la cosa
que tingui èxit
i si la cosa va bé
doncs sí,
que passin per la nova ràdio
i els hi farem
una entrevista
que ens acabin d'explicar.
I fiquem orgullosos
que des de Tarragona
podem fer dissabte
a l'espai.
Clar que sí,
però Beta,
tenim una altra notícia
i hem de passar
per vinília?
Sí, sí,
una altra petita notícia,
no, no,
és molt ràpida,
és molt ràpida.
És que TV3,
una televisió
també nostrada
sembla ser
que està
abocada
a apuntar-se
a qüestions
tecnològiques
sempre
de nova generació,
no?
Sí,
pensa que TV3
va ser una de les primeres
televisions
de l'estat espanyol
que va començar
a emetre
en alta definició.
En acte.
Això mateix.
Aleshores,
també va ser
una de les primeres
televisions
que va tenir
plataforma a internet.
O sigui,
que aquesta complementaritat
que hi ha entre televisió
i internet,
és allò,
no?
També van poder exposar
doncs de TV3
ja els dispositius
mòbils.
Doncs ara ha fet
un altre passament
i és que TV3
serà la primera
televisió
de l'estat
en presència
a Google TV,
que és una nova
plataforma de televisió
que està
molt de moda
als Estats Units
i bé,
doncs,
de moment
aquesta plataforma
Google TV
només es comercialitzen
als Estats Units.
O sigui,
d'aquesta manera
els catalans
que viuen
als Estats Units
ja tenen
des d'avui
una nova manera
de veure les emissions
del canal TV3.cat.
Però tot també
arribarà aquí.
El Google TV
també s'activarà aquí
a l'estat espanyol.
Aleshores,
doncs,
vol dir que
tindrem
una plataforma més
i en aquest cas
via mòbil
d'allò
de l'Android
o les APS
aquestes,
APS,
doncs,
per provar a TV3.
O sigui que a l'última
sempre dic
on va la gent?
Doncs ara la gent
vol anar al Google TV
perquè no sé quant és.
Doncs nosaltres també.
Això és visió de futur.
No, no,
i a més
és visió
que arribi a tothom.
Això mateix.
Com passa amb altres
cadenes de televisió
més petites
potser que TV3
però que estan
tancant barreres, no?
Sí, doncs aquests
s'obren a tot arreu
i aleshores
doncs tu
que en aquest moment
no pots disposar
el televisor clàssic
i estàs amb un mòbil
doncs pots disposar
diverses plataformes
per poder gaudir
de TV3, no?
Fantàstic.
I a més a més
t'ha fet des de la carta
també.
El Google TV
t'ha permès
no tan sols
veure les emissions
en directe
que si t'has perdut
algun capítol
d'alguna sèrie
coneguda
doncs dius
ostres, vull recuperar
això
doncs també t'ho permet
amb aquesta plataforma nova
que aviat la tindrem aquí.
Molt bé, doncs
felicitats
i ara el que hem de fer
és mirar per demà
demà vindràs
també a...
No, demà no
però...
No sé què de demà
però avui volem
presentar una cançó
de l'any 1987
dels The Communards
Communards
estava format
per Jimmy Somerville
un cantant compromès
amb el moviment
homosexual
a Gran Bretanya
ell va formar
duet
Communards
doncs
amb el Richard Coles
i com hem dit abans
en 1987
va treure una cançó
que portava
per títol
Tomorrow
i que ha traduït
el català
seria el demà
i no és que
hagi de tornar
demà
és que el demà
significa
doncs
anar més enllà
i el curiós
de tot
que aquesta cançó
en el seu moment
és clar
pensaves
ostres
això vol dir
que sí
que hi ha un demà
com una mirada del futur
com una mirada del futur
doncs no
la lletra és una mica crua
perquè parles
dels maltractaments
masclistes
envers les dones
i hi ha una part
de la cançó
que diu
que tu
m'has tallat la pell
però tu mai em podràs
assassinar
l'ànima
i després t'acaba dient
I am living tomorrow
o sigui
jo marxaré demà
perquè
continuarà vivint demà
no
però marxar
marxar
volguem dir
que tu m'has maltractat
però no em podràs matar
l'ànima
jo el que faré
jo el que faré
és marxar
te deixaré sol
el maltractador
no
i això és clar
és una lletra
molt compromesa
amb un ritme pop
alegre
típic dels anys 80
no és clar
quan escoltes la cançó
no
no te'n pots fer
creus
que es amaga
amaga
doncs aquesta crua realitat
però nosaltres també volem
fer la nostra
la cançó
i dir
doncs sí
està molt bé
i
i ho volem donar
el missatge
perquè doncs
la cançó
parla d'això
és una denúncia
dels maltractaments
de masclistes
en vez de les dones
però també
la volem fer nostra
i volem dir
volem dir que
sí
hi ha demà
hi ha un demà
que a pesar
que la cançó
està caient
hi ha un demà
i sobretot això
recordeu
ja ho vaig dir
la setmana passada
la cultura
és la que ens salvarà
Beta
moltes gràcies
i no fins demà
sinó fins a la setmana vinent
això mateix
gràcies
a reveure
reza
gràcies
i dell'avui
i d'avui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!