Que visqui amb tu aquest moment, per sempre més.
Abraça'm per un instant etern,
tu fes com si fos l'últim dia que m'estima.
Abraça'm, i fes-ho intensament, només abraça'm,
sentint les teves mans que ara ho envolten tot,
per un sol...
Ara no sé si és una pregunta o una afirmació,
encara que l'estic buscant per aquí, però no, no,
m'ho posa com a afirmació, perquè no es toquen les nostres mans.
Lexus, bona tarda, benvinguts, com esteu?
Hola, hola, hola, hola.
Hola, què tal, què tal?
Què tal?
Tenim els Lexus.
Això és pregunta o és afirmació?
A veure, és que jo estava buscant per aquí l'interrogant,
no veig, no?
Sembla que sigui afirmació.
Per què no es toquen les nostres mans?
Exacte, per què no es toquen les nostres mans?
Que podria ser pregunta, també, de posar...
No hi ha cap interrogant, segur.
No, no el veig, eh, almenys.
Ens l'hem deixat, ens l'hem deixat.
Jo el buscaré, jo el buscaré, no t'amuinis.
Si s'ha de trobar, no sé si...
El noveton ja està, el pobre, no sé si ja ha jubilat,
però si l'hem de desjubilar...
Si l'hem de trobar, el trobarem.
Exacte.
La farem, aquest nou treball discogràfic
que està calentet, calentet, calentet...
Sí, sí.
I que segur que aquesta mateixa nit
fareu un repàs extern i magnífic, no?
Home, la intenció és aquesta,
presentar el disc,
per què no es toquen les nostres mans,
i farem un repàs del disc de dalt a baix.
Aquesta és l'intenció.
Hem de tocar els singles...
Home, és que si no, no es deixaran sortir de l'escenari.
Que arrosseguem, no?
No, no, no.
Però la intenció és aquesta,
fer un repàs de per què no es toquen les nostres mans.
I com va anar a la gravació, explicau-me.
A veure, com va anar...
com va anar...
Ho teníeu ja més o menys apamat aquest disc,
ja feia temps que...
Jo dius, mira, després de La vida perfecta...
Va, no pararé-ho.
Vinga, presenta-me'l.
Presenta-me'l.
Com que ve que no t'han presentat.
Hola, què tal?
Jo soc...
Albert Nadal, Badria d'Alexos.
Albert, Albert.
Ja anem assajant per aquesta nit, eh, Albert?
Adavant meu tinc el senyor Julio López,
que és el vegista d'Alexos.
Julio.
A la meva esquerra tinc el senyor...
Avui és el...
Avui és la veu, com ja ho has pogut veure,
és la veu parlant d'Alexos,
amb ausència del nostre gran estimat Carles i el Marcel, el pianista.
Ah, sí.
Avui tenim com a veu d'Alexos el senyor Toni Just,
que el tenim aigua costat.
Toni, Toni...
I que com veus aquesta alegria que desprèn,
doncs és una alegria que l'hem estat vivint i...
Patint, patint.
Patint i vivint durant tot el que ha sigut el procés de gravació d'aquest gran disc,
perquè no es toquen les nostres mans.
Sí.
Buscaves l'interrogant, l'interrogant i hi ha gent que li fica i hi ha gent que no, no?
Suposo que és un punt filosòfic de buscar una manera d'expressar una situació que hem vist i que hem viscut nosaltres mateixos.
Estàvem dins de l'estudi, tots estàvem amb el WhatsApp, allí...
On estàveu?
Molt ausentes, no?
On estàveu?
Sí, vam anar a gravar el gran estudi a Medusa, del nostre gran amic Manu Guix,
un estudi, pels que som de poble, molt raro, al mig de Barcelona, no?
Allí, amb uns baixos i en sec, un macro estudi, no?
Què dius?
No t'ho esperes, allò que dius...
No, no.
Entres en una casa que dius, a veure, on m'estan portant?
Sí, sí, sí.
I una vegada que entres, a canviar...
I a més es diu Medusa.
Ui, ui, ui.
Aquesta gent es deixaran de pedra, no?
Per allò de la Medusa, jugant una mica amb la història.
I va anar bé, pel que sembla.
Va anar molt bé, va anar molt bé.
Va ser magnífic, són uns estudis impressionants.
El Manu Guix ja ens va fer la producció del disc.
Ah, molt bé.
Sí, us va fer una miqueta de guia, encara que vosaltres ja teníeu moltes...
Tant el Manu Guix com el Roger Rodés, que estan els dos a Medusa Estudió.
El Roger Rodés, sí, és...
Manu Guix segur que li sona a tothom, però Roger...
No, no, aquest sí que no, l'altre sí que deia...
Però el Roger Rodés ha sigut una peça clau,
i és un personatge a tindre en compte perquè ens ha ajudat moltíssim, també.
I han fet un disc amb un so nou per Lexus,
un so especial, un so més indie, un so més modern,
i estem supercontents.
I ells ens han ajudat moltíssim a aconseguir tots aquests reptes
que teníem de treure un so una miqueta diferent o evolucionat
al que portàvem fent fins ara.
Però sempre partim des de la vostra bassa, que és el pop, no?
Exacte.
Ah, no canvieu, eh?
És pop, i és rock igual.
De car, de car.
Vam entrar a l'estudi una mica més despentinats, per dir-ho d'una manera.
Home, i amb algú està per la mà, que ens ha dit el Julio,
doncs ja està, ja l'he oblidat, ja l'he oblidat.
I és un disc pop, igualment, però una mica més despentinat.
De car.
O sigui, us heu deixat la melena al viento,
i és allò que dius, som més nosaltres.
Encara que jo, Toni, Julio, Albert, no ho sé,
és que jo ho trobo una miqueta raro,
això d'anar, allò que toca primer la guitarra
i al cap d'una estona toca la bateria.
I que tot això en conjunt després, clar, queda perfecte,
però deu quedar més fred en aquell moment.
Sí, la gent ho deu pensar que quan vas...
Jo no m'imagino això.
Que quan vas a gravar un disc és com un concert, no?
Clar, que esteu tots junts i a més a més...
I algú que apreta el play, no?
Play.
Clar.
No, no, clar, és tot un procés que, bueno,
que té això, que té un esquema de funcionar,
de com s'han de gravar els instruments,
per a l'hora de fer la barreja
o a l'hora de veure la direcció que agafen les cançons,
doncs és principal, no?
La base rítmica és el que et marca,
no el que seria la sensació d'un tema,
i llavors, clar, a partir d'aquí,
tot el que siguin guitares,
que és el que es fica després, pianos,
i l'últim, que és la veu,
doncs clar, representa que, bueno,
que van evolucionant conforme es va gravant la cançó.
I a partir d'aquí...
Sí, també es pot dir que, clar,
vam gravar un disc, es grava un per un,
i tot això que tots sabem, no?
Però vam fer un estaig dintre del mateix estudi,
dintre dels mateixos estudis Medusa,
conjuntament amb el Manu,
que va estar tocant i assajant amb nosaltres, no?
Doncs d'una setmana completa,
vuit hores cada dia, toquen junts, toquen junts,
tots els temes junts.
I clar, o sigui, estar assajant amb el Manu Guix,
que és un crac que controla moltíssim,
també ens va aportar moltes coses i ens va ajudar molt.
Per tant, quan aquesta feina, al cap d'una setmana,
d'estar tocant tots junts i tocant i tocant els temes,
vam passar-ho a maquetar i a gravar-ho,
ja estava tot molt clar.
i l'essència ja la teníem.
Per tant, el que s'ha aconseguit és gravar un disc
amb una essència de directe molt potent,
molt forta, i la intenció era aquesta.
Però abans de tot això, clar, hi ha un previ treball
que aquesta setmana les vam passar més canutes tots,
vuit hores diàries, pam, pam, pam, amb el Manu Guix,
que és un nervi...
I la família, on esteu? On esteu? Que no veniu a casa?
Tancats, allí!
Què feu? Segur que no han de trucar a la policia?
Vam hivernar a Barcelona.
No sabíem si era de dia ni era de nit,
allà dintre tancats amb un forat.
Va ser bastant intensiu.
A la capital.
Això era un Zulo. Julio, i tu què tal?
Encara et somies?
Sí, sí, somies.
No, Manu, no, Manu, deixa'm sortir.
Ja ha perdut per Barcelona, sense diners.
Que vull vestirar, que vull sortir fora.
Que això de la música ens agrada molt,
però volem viure el que passa el dia a dia, no?
Sí, no, però...
Irònicament, encara que li vam dedicar moltes hores,
com diu el Toni, vam estar pinyon, pinyon, pinyon,
l'estar allà, currant,
era molt light en el sentit que el temps es passava super de presa,
perquè, com deia el Toni,
l'estar tocant amb un personatge com és el Manu Guix,
aporta moltíssim i estàs aprenent constantment.
A més a més, ell ha estat mestre, o sigui que...
Sí, sí, sí.
Que ho teniu clar, no?
Ell sap per on ha d'anar, com ha d'anar,
no més a la seva trajectòria musical,
sinó també a l'hora de donar un cop de mà, no?
Exacte, no només ens ha donat un cop de mà,
tots els pianos del disc els ha posat ell.
O sigui, estan gravats per ells,
i al final del disc hi ha un bonus track de la cançó Abràça'm,
que és la que has posat ara a l'encetar.
Sí, sí.
Doncs hi ha un bonus track, si vols la pots posar,
si vols la pots posar,
que ens va ser un regalet que ens va fer el Manu Guix
juntament amb el Carles,
que vam fer aquest duet i que és magnífic.
Tu ja has vist, no?, que tu demanes i jo ordre, eh?
Perfecte.
Mira, mira.
És preciós, és preciós, és preciós.
El Manu i el Carles.
Oh, què passa?
Mira, el peix de gallina, eh?
No hi ha res més al món que em pugui fer sentir
tan ple, tan viu.
Abràça'm i vine sense por, només abràça'm,
tan simple i misteriós com sentir el teu calor.
Per mi ho és tot.
Abràça'm, que jo vull ser...
Ja m'hi veig al concert d'allò abans de tancar,
totes les fosques, el piano sonant, no?
Oh, que bonica, eh?
Seria la cançó de tancar?
Seria una de les cançons de...
Bueno, nosaltres hem fet servir per tancar el disc.
Veu?
No, però pel concert, aquí ho heu tot al fosc,
el piano només, en l'últim bis, en l'últim moment.
Ai, sí, i faries marxar la gent així.
Clar, dolça, tendre.
No, no, dolça, tendre.
Enamorats, que ja està mirant el veí del costat d'una altra manera.
Qui amarro, qui amarro.
Veus?
Aquí ja estem traient-ho tot de polleguera, eh?
I això recordem que és a la sala mítica, eh?
Sí, avui, avui mateix.
Aquesta mateixa nit, que s'obren portes a tres quarts d'onze.
A les onze teníem previst que sortin els plou com mai,
que ja els hi posareu vosaltres pressa, aneu sortint, aneu sortint.
Jo que vosaltres jo veu a casa.
Aneu sortint, aneu sortint, aneu sortint,
que després d'aquí una miqueta anem nosaltres, no?
Molt.
Vosaltres, que és al voltant de les dutze, a més d'anys.
Forai, sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
I el que dèiem, repàs de tot això.
Sí, sí, disco de dalt avall.
I anar pressentant, i anar pressentant, perquè aquest hi està de moure ara, ja, eh?
Sí, sí, estamos en ello, estamos en ello.
Ho estem fent, ho estem fent.
Portem tot l'estiu girant, girant el disc.
Hem tocat a molts llocs.
Hem estat defensant a capa i espasa el nostre single, Juliet.
Ah, sí, prestiosa, també.
Que ja hem fet el videoclip, l'hem estat portant per tot Catalunya.
Quina m'has dit, Toni?
Juliet.
Albert, Julio, ja ho veieu, que té un poder de convicció, el Toni.
Sembla que domini ell, això, no?, de ficar les cançons.
Sembla que tingui el portàtil al davant i fiqui play, eh, Toni?
Ja s'ha donat, no?
Això ja què dius, anem a fer-ho bé, no?
Té molt poder de convicció, el Toni, eh?
Toni, a veure si és un personatge.
A veure, Albert, digues tu alguna, digues tu alguna.
A veure si jo arribo, a veure si arribo.
Toni, preparat, eh?
No sé, va.
No sé.
Toma, ja!
Què tal?
No, no, és que això és de la moure.
Una mica més de substància, no?
Home, jo...
A més, si veníem amb la brassa, que ens posàvem tots una miqueta tendres, ja s'ha de dir.
Sí, sí, sí.
Ens han canviat a tots de cara, eh?
I tots els dos convidats de pedra, que se'ls ja han canviat així de cara.
S'han ficat tendres, s'han ficat tendres.
Ai, que no sortíem de la ràdio, ahir, no sortíem de la ràdio avui.
I com ha anat precisament això, com ha anat aquest estiu, defensant el que deia, aquest treball historiàfic, però ho ha anat.
Sé que hi ha hagut un concert bestial, que encara esteu recordant.
Sí, sí.
La Mercè.
Vaja, la Mercè.
Exacte, per la Mercè.
Una oportunitat brutal per la banda de poder estar allà, no?
Hi havia 40.000 persones.
És això que es diu molt ràpid, eh?
És una brutalitat, és una brutalitat.
Toni, Albert, Júlio, la vau està comptant la gent.
No saps què són 40.000 persones?
M'ho van dir, m'ho hem cregut.
40.000 persones.
Una gentada tremenda.
Deu reconèixer que els primers 30 segons me tremolaven les cames, perquè realment impressiona moltíssim.
És una sensació molt bèstia.
I com a banda, doncs, hosti, això és també, uau, no?
Que quedes com a bloquejat.
Però encara et surts, tens el xip, estàs concentrat i tires avant.
Però la primera impressió, si m'ho permets dir, acollona.
I tant, i tant.
A més a més allò que dius, ara estàs més pendent de veure què és el que passa i com passa, no?
O sigui, encara és més responsabilitat, no?
Pensa que en pica el Toni fa un cop de guitarra i això, amb aquest entusiasme que té,
realment a nosaltres ens canvia el xip.
Home, però a tu també segur que t'ha passat el mateix que el Toni.
Sí, però...
Aquesta sensació d'angoixa de dir, hosti, és que tenim...
Però en aquell moment que arrenques, realment és igual que hi hagi davant 25, com 3, com 10.000 persones.
Vull dir, realment tu quan arrenques, allò hi ha un flux de sensacions que acaben pel teu cos
i tu expresses tu el que...
I realment no som conscients de la gent que hi ha davant quan estem tocant.
No, no.
Realment.
Quan surts sí que dius, ostres...
Dius, bona nit.
Allà baix, és una torre que fa...
No sé quants...
Bueno, allà baix hi ha gent encara, allà baix, no?
I quan pego el bombo trenc molt bé, eh?
Sí, però...
Tu em fots cop de guitarra i comencen els focus, i comença tot el xou, tu ja, i és indiferent.
No és indiferent, sinó realment l'espectacle que tu el fas, hi hagi que hi hagi davant.
Clar, no, i entres ja amb el xou del grup, el compromís que es té un amb l'altre, no?
Amb aquelles mirades...
Sí, realment ens mirem més entre n'altres, però no pas a fora.
Toquem per n'antros, que també...
Home, ens fem un regalet, a n'antros de l'escenari.
Ei, que te dic una cosa, que jo crec que quan...
I això segur que també vosaltres no només heu estat a sobre, sinó també a baix, mirant un grup de música.
També com a seguidors de grups musicals.
I clar, quan hi ha bon rotllo, a sobre l'escenari, jo crec que s'encomana tota la gent que està a baix.
El feeling és visual.
Exacte, exacte, exacte.
O sigui, tu el veus, el feeling.
I si tu veus que la gent de dalt s'ho està passant molt, molt, molt bé, com podreu veure aquesta nit si veniu al Mític,
que veureu que el Toni s'ho passa molt, molt, molt bé.
Agafeu la barca.
Et transmet, no?, aquesta sensació de dir, ostres, si aquests països us estan passant parlant així, de puta mare,
què fa jo aquí baix, no?
I tot ho pot passar igual, no?
A veure, no donis idees.
A veure si pujarà més d'un.
A veure si s'apuntarà a més d'un.
És petit, és petit, però hi cabrems.
Vinga, que la casa és gran.
Tots cap a distré.
Ja farem puestos.
Mira, Julio s'ho està mirant també en plan, jo no sé si no els conec, aquesta gent no els he trobat.
És que és el que posa seny al grup, és el que posa seny, és l'assenyat.
Julio, tu saps que posa una miqueta de per favor, a veure, tranquil·litzeu-vos.
És el més jove de tots i és el grup.
Apropa't, apropa't, home.
Vinga, home, fica't, fica't amb nosaltres.
I tu què tal?
La sensació de veure 40.000 persones, d'estar a Barcelona, d'estar a la Mercè.
Una experiència inolvidable, no?
Sí, sí.
Ho heu gravat en vídeo? Teniu fotos?
Sí, sí, tenim fotos.
Ho hem gravat i ho tenim tot allò...
No podem dir res, però.
Tenim alguna cosa, però no podem dir res.
A veure, Albert.
Això no m'ho pots llençar en plan bomba de rellotgeria aquí i sense explicar-me què és.
Això no pot ser, home.
Tenim alguna cosa, però no tenim res.
Quan tinguem alguna cosa, ja et vindrem a peu.
No, no.
Ara vull parlar amb tu.
Julio.
Julio, no te'n vagis de la llengua, eh, Julio.
Julio, ara m'intento amb tu.
Què és?
Un reportatge que vam fer al Backstage.
Toni, Toni, parla amb ell.
El distrec, el distrec.
Si seu-lo com si no estigués.
Digue, Julio, Julio, digue, digue.
No, bueno, com diu l'Albert, tenim algo...
Ho tenim guardat a alguna casa, no?
Però, de moment, no tenim res.
Sí, que, no, com bé a dir, haurem de tornar.
Haurem de tornar.
Et donaré una pista perquè així sol que tornarem.
Vinga, digues.
Vam fer unes cosetes que en sortiran unes altres.
Són una cosa de marranada, això.
Mira, mira-ho.
Encara estem en horari infantil, eh.
Però mira què acabes de dir.
Hem fet unes cosetes i sortiran l'altre.
No sé si m'entens, eh.
Aquí la gent té, la ment, una mica tot dispersa, eh.
No és un dia com avui, no?
Té tot un núvol i això.
Sí, sí, que estem així com una miqueta més durs.
Bé, però això voldríc que de cara a un futur no gaire llunyà,
quan podríem dir que la febre o el que aquest treball histogràfic
ja s'hagi presentat a tot arreu i tothom ja sàpiga les cançons,
llavors pugui ser que apareixi aquesta nova història.
Poden ser.
Va per aquí?
No et diré res.
Oh!
Per què?
Bé, gràcies per l'entrevista.
Toc sempre.
Està aquí l'entrevista, els lexos.
Tornarem, tornarem.
Molt bé, ja m'agrada, eh, ja m'agrada això.
I parlant de tornar, us tenim avui al Mític,
però què més?
Cap on van els lexos?
Es fa una parada?
Bueno, fem una mica...
Es continuen sales?
No, fem una mica, fem ruta per les terres d'Aragona.
Sí, ara m'ha acabat la temporada d'estiu.
D'acord.
Ara ja heu deixat el biquini, el trotge de l'Aragona, la claiola.
S'ha acabat la Juliet, que era una cançó d'estiu.
Quina hagi trobat la Juliet?
S'ha acabat la Juliet.
Qui no l'ha trobat aquest any, la seva Juliet, que la busqui l'estiu que veia?
Això, això.
Perquè ara ja comença l'hivern,
ara començarem una ruta de sales,
i petites sales per tot Catalunya,
perquè ara fa fred, la gent se torna a recollir,
tornarem a fer sales,
potenciarem un altre single del disc,
que es diu l'Oceà.
Ah, com, com?
L'Oceà.
No els anem a escoltar, però mira, la gent jo crec que dirà
oi, aquest és el de l'Oceà, si l'he sentit a la ràdio.
Doncs aquesta és la cançó d'hivern, el Lexus.
Ah, molt bé.
Ara aquest hivern sortim amb l'Oceà.
Enyorant el mar, enyorant l'Oceà,
allò que dius ja hem deixat enrere...
Però aquí hi ha coses subliminals,
hi ha coses subliminals en aquest tema.
Recomano escoltar-la amb atenció a casa,
que hi ha una doble lectura de la lletra.
La de llegir entre línies, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I no res, i ara començarem una petita gira d'hivern,
si li podem dir així,
començant a tocar per sales i pubs de tot Catalunya,
tenim el mític, ara Reus,
ara la vista, que et pugui dir segur,
hi ha Sant Carles de la Ràpita,
a la sala Passarella, el dia 9,
i en Cabats estan tancant sales a Tàrrega,
a Pere Lleida,
farem algun escapallet cap a Barcelona,
cap a Girona,
però ara segur així a vista,
que són els que es tenen més propers,
és ara avui el mític,
i el dia 9 cap a Sant Carles de la Ràpita.
Molt bé, i avui ja hem de dir que s'ho passaran bé, no?
Home, esperem que sí.
I que encara que vegin el dia així núvol,
que el dia sigui tristot,
que no passa res,
que poden venir,
i que és un cop de cotxe allà on estiguin,
i siguin d'on siguin,
i que s'apropin.
El mític no hi plou.
Clar, per això que està allò tapadet,
que ja està bé, clar.
És com la panxa del bou,
el mític.
Que no hi va ni plou.
No, i a més a més,
que si han de sortir i hi plou,
que no passa res,
agafin la barca i que vagin sortint.
Exacte.
No, agafarem una travessia,
per veure si...
Que no es mati ningú, sobretot.
Ara he mirat el temps,
ara he mirat el temps,
i han dit que ara només...
A la zona del mític no plourà ni res.
No plourà,
i si quatre gotes comptades,
que plourà fort demà.
Sí.
O sigui, demà sí que plourà fort.
180 litres per metre quadrat,
que plourà a Tarragona.
Però demà!
Demà, avui no, avui no, avui no.
Avui cap al mític.
Clar.
que ara m'estava buscant,
que a la sala mític
crec que es troba
al Passeig Mata número 18.
Mira què us anava a dir, eh?
Que per allà cau, eh?
Si arribem a tindre una cançó
que es diu Passeig Mata número 18,
la tires, eh?
La tires, eh?
Doncs guapi,
estic esperant en candeletes
aquesta sorpresa, misteri,
que m'heu deixat ara mateix en l'ambient.
Jo miro el culpable.
Sí, sí.
Albert.
No, no, no era per dir-te res a tu.
Realment he parlat més
del que havia de parlar.
Sí?
Sí.
Jo crec que un que no està aquí,
jo crec que un que no està aquí
potser li toca la cresta
aquesta tarda, eh?
Sí, no, no.
Digue-li que no.
Digue-li, la locutora
s'ha fet de boig, eh?
M'ho has estirat, m'ho has estirat, ja.
No, no, dic,
la locutora s'ha fet la loca
i no s'ha enterat de res.
Ja forma part del programa,
ja forma part del programa,
no s'ha enterat de res.
Hi ha cosetes que es poden
mig dir o mig intuir, també.
I deixar caure.
Tampoc no...
la sutilesa, no?
Estar tot amagat, no?
I per ser els videoclips, què?
Perquè el de Fràgil a mi m'encantar.
Era de Fràgil, no?
Sí, sí, sí.
Que estava allò de les Locus,
que jo tenia, eh, jugat aquí una mica.
Que va estar molt guapo, eh?
Van ser tot un videoclip
que va haver un muntatge espectacular
i va haver tot un seguit
d'infraestructura tècnica
i de gent treballant amb el videoclip
que crec que realment es nota, no?
Quan es veu el videoclip.
No, no, és una canya, eh?
Però també partíem d'un...
O sigui, d'un tarannà, d'un fet, no?
Que potser anàvem molt cap a unes coses...
És que no...
És com...
A lo grande, no?
Vull fer les coses una mica grans, no?
I de vegades,
quan vols treballar amb menys gent,
amb gent que potser t'hi acobles més bé i això,
van sortint cosetes,
clar, i català, de baix pressupost,
perquè no...
Bueno, tal com està l'economia, sí.
I es fan coses, i amb intencions,
i amb molt bones intencions,
es fan coses molt xules com el videoclip de Juliet, no?
Que és el que ara mateix està.
Que no és el gran videoclip,
però que està fet amb molt, molt, molt de carinyo
i està fet amb molta il·lusió per part de tothom.
No, no, però una cosa,
perdoneu-me que torni una altra vegada fràgil,
us va passar que vau tenir alguna psicofonia, alguna cosa així?
Psicofonies?
Sí, per exemple, la forma i tal.
A més a més, jo no sé on va estar enregistrat, però jo...
Jo dic una cosa, i ara això és cert.
I perquè a mi m'agrada, eh?
I perquè no hi ha el Carles, eh?
A veure, signa-ho, Albert, eh?
Això després s'ha de signar, eh?
S'obrien i es trencaven portes.
Sí o no?
T'ho juro.
Però on ho vau estar enregistrant?
Això és el centre audiovisual de Terrassa, em sembla que és,
que era un antic tanatori de les prosos i una cosa així.
Veus?
És que jo parlo a punt, mas i tal.
I allí es veuen uns passillos que estan molt bé.
No, no, és una canya, eh?
Jo crec que si mireu bé les imatges, potser les que...
Allò que dius, la d'esto del director,
com passen les pel·lícules de l'exorcista i companyia,
mira que no surtit gent que no sabíeu que estava per allà, eh?
No, no, de veritat, eh?
No, no, no, jo t'ho dic ara, eh?
Era coljonant, eh?
No, comenceu això, perquè soc molt cagat.
Avui jo no dormiré, si comencem així ja no dormo, eh?
Però una cosa, Toni, si aniràs a dormir tard, no passa res.
No, no, és que ja t'ho dic, jo veiem el videoclip,
és que vaig al·lucinar per la forma i tal,
a més a més allà el contrast i tot això, que no t'imagines.
Perquè no hi ha el Carles, no?
Podem riure tota la tarda, però realment...
Sí, sí, sí.
Sobrini es tancaven portes.
Oi, que guapo.
No, guapo no.
Guapo no.
No és guapo, això.
Mira, Julio no diu res,
deu ser que també està com jo, eh?
Som aquí tots dos bocabodats, eh?
I per això es notava, es notaven coses.
Hi havia, bueno, hi havia lliteres,
hi havia estris de l'època que estaven per allà abandonats,
hi havia molt...
O sigui, estaven molt abandonats, la veritat.
I com va córrer la idea d'anar a gravar allà?
Precisament per això, perquè donava una miqueta de...
Clar, bé, a veure, tu...
Nosaltres el que portem en un videoclip,
tu portes una idea en un equip creatiu
i ells t'emplaçen el teu videoclip, no?
Llavors hi va haver l'oportunitat d'anar a gravar allà,
perquè era el centre audiovisuals,
i llavors ens ho vam fer molt bé.
O sigui, ens vam donar totes unes condicions
i vam poder treballar molt bé,
i clar, a l'hora vam poder aprofitar tot aquell espai.
Hi ha una part que està gravada dins d'una ermita,
que era l'església del sanatori,
oi, com vulgui.
Sí, sí.
Vull dir que et donava molt de joc tot allò.
Tot aquell espai, a part de por...
El Toni hagués salat, ui, s'hagués salat, ui...
Ui, fes-te'n'ajut, fes-te'n'ajut, un tanatori.
El Toni no hagi sortit del cotxe.
Sí, perquè el Toni em va dir que fa poquet que està amb vosaltres.
Diguem que, no?
Com fa, aquestes alexos?
Sí, vaig enganxar al final de la gira de la vida perfecta.
Sí?
Sí, vaig enganxar, sí, al final de la gira de la vida perfecta,
i, bueno, i tot aquest nou trajecte del per què no es toquen les nostres mans.
Sí, uns quatre anyets, més o menys.
No, tants, no tants, un parell, un parell.
Ah, sí que no estaves, veus, hauríeu d'haver esperat, més o menys, eh?
Bueno, és que ara, sí, dos o tres.
Va per aquí, jo crec que...
Dos o tres, ara no ho sé.
Si hi ha que cap al tres, perquè la vida perfecta és el 2008,
si no ho tinc atès, 2008-2009,
tres anys.
Sí, doncs sí.
Vas per aquí, perquè estem al 2008, ja, eh?
Segur que tens raó tu, perquè jo amb això sóc molt dolent.
Sí, a veure, els Lexus, hem fet una mica de canvi de xip, els Lexus.
Abans treballàvem d'una manera que, tu ja ho saps, Silvia, érem tres persones
i llavors portàvem tot el que eren, doncs, tot un seguit de músics que ens acompanyaven
als concerts.
I gràcies a... perquè no es toquen les nostres mans, doncs ja...
També es nota el disc que hi va haver tota una ebullició entre tots els components
de la banda que van fer que els Lexus, diguéssim, els antics, no?
Diguéssim, el Cards i jo, doncs vam acabar per assumir el Toni i el Julio i ara el Marcel, no?
De dir, escolta'm, doncs, obrim tot això a tota la gent perquè realment ho valoren i s'ho han guanyat, no?
I també és una manera que a l'hora d'anar a gravar, vam anar a gravar tots junts, és una cosa de...
De fer calió, no?
De fer calió, no?
Hem acabat fent una família, l'excus.
No, no, m'imagino.
A més a més...
Joveneta, perquè això el Toni deu fer uns tres anys, jo el Julio també, vull dir...
Si no fa tres, n'en fa dos, vull dir, si em passa el temps, no?
Però sí, sí, hem aconseguit fer una família que, la veritat és que tant a mi com el Carles,
que havíem funcionat d'una altra manera, ens va sorprendre...
No, sorprendre el fet que ens hagi sortit tan bé, això.
Ai, que continuï, eh?
Ai, que bonic.
Que bonic, eh?
Sí, que bonic.
Ara ens ha tocat, ens ha tocat, ens ha tocat, eh?
Ens ha tocat.
Entre que no...
És que, mira, l'Albert és així com a enigma, has dit, no?
Sí, sí, jo parlo...
I quan parla, parla, ens ha fet callar tots, eh?
Sí, però quan la fot és tasca, també, eh?
Quan la fot és tasca, eh, l'Albert.
11 de tant en tant ens ha de posar recte, que si no me la ve, eh?
És el papa, l'Albert és el papa i Carles és la mama.
Però amb el carinyo, eh?
Carles, ens està sentint amb el carinyo del món, eh?
No, l'hi tinguis en compte.
L'hi tinguis en compte.
Guapis, doncs aquesta mateixa nit que esperem a tota la gent que ens estigui sentint
i als que no que els diguin, que actueu a la sala mític de Reus,
que segur que s'ho passaran, el que deia abans, doncs...
Ens ho passarem, Sílvia, perquè estàs convidada, eh?
Estàs convidada.
I ja sabem què me passa, Toni.
Jo és que ara he de fer de mama.
Ara tinc aquest raconet i quan passa...
Saps allò que són com les etapes de la vida?
Ara toca mama.
Després ja divorci de mama i nens, perquè els nens ja marxen de conserva ells sols.
Llavors, mama vol sortir.
Llavors, en aquell moment, segur que...
A la pròxima.
A la pròxima.
Segur.
Amb qui l'acabem?
Vinga, fem una cosa.
A mi m'agradaria...
Toni!
Me deixem a Julio.
Julio, quina?
La que t'ha dit el Toni, no.
No, no, no.
No, però no.
No li facis cas.
El remix, el remix de l'oceà.
L'última, l'última.
Digues, Julio, però així, espontani.
L'oceà.
Lexus, gràcies.
A tu moltes gràcies.
Adéu-siau.
A tu moltes gràcies.
Amb la vau
Inundar-ho tot
Sobre l'espai
Podrem volar
Creuant el cel
enmig d'oceà
El vent dirà que volarà, dirà que ens alberarà.
Sé que puc volar, deponent fins allà avant, navegant pel món fins despertar.
Sense rumb fixar, deixant-me anar.
Podrem volar, creuant el cel enmig de l'oceà.
El vent dirà que volarà, res més decidirà.
Podem sentir que aquest camí ens dura l'infinit.
Sense pensar, si hi ha un demà.
Virem, fins a Esparrà.
Sense pensar, si hi ha un demà.