Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ogni demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La gent ho està rebent bé i ens estan donant bon feedback.
Unes Ombres de Plata que estan dins d'aquest treball discogràfic
començat pel final, però que tenen el seu espectacle visual.
Explica'ns-ho tu una miqueta, recorda'ns, fes-ho una miqueta de memòria.
Doncs mira, Ombres de Plata és un espectacle que està creat
a partir d'una sèrie de pel·lícules d'un senyor que es deia Segundo de Xomón
que va viure durant un temps a Barcelona, però també a París, a Itàlia, a Alemanya
i que és un dels pioners del cinema.
Aleshores tenim la sort que a Barcelona, a la Filmoteca,
tenen molta obra del Xomón restaurada
i que per aquelles coincidències a través d'un amic
just en el moment en què estava treballant en un nou disc,
vaig conèixer aquestes pel·lícules i de cop em vaig il·luminar
i vaig canviar tot el plantejament, tot el que estava fent
i vaig començar a treballar per fer música
i per il·lustrar sonorament aquestes pel·lis.
I aquí va començar Ombres de Plata
i d'aquí va sortir el disc, que és començar pel final,
que és una mica la part sonora i més musical d'aquest espectacle.
Estava pensant, mentre m'explicaves això,
que quines casualitats que té la vida, no?
Cap a on et depara?
Tu estaves pensant, o estaves ja treballant en un nou treball dissogràfic
i com de cop i volta es va desenfogar tot
i va anar a parar cap a un altre lloc
que estava impensable, potser fins i tot, no?
Sí, sí, i tant, però jo no crec molt en les casualitats, eh?
Sí, ja m'imagino.
Clar, jo estava buscant, no?
D'alguna manera, no sé, també hi arriben...
Sempre, no?, que et poses a pensar en un treball nou,
doncs, bueno, en el meu cas ja no és buscar les cançons, no?
Que diguis, no, aquesta cançó és bona i, no ho sé,
i ara a més fer un treball més complet i nou, no?
Per mi sovint necessito, doncs, bueno,
posar-me en tessitures en les que no domino
perquè també sento que quan estic en aquestes tessitures
faig treballs més interessants, no?
I aleshores, clar, estava en aquell moment buscant
a veure per on me'n sortia i, de fet, no satisfet, evidentment, no?
Fins que, de fet, satisfet tampoc no acabo de quedar mai del tot, no?
Però en aquell moment, doncs, estava...
que no sabia encara molt bé per on tirar, no?
I anàvem gravant molt material i moltes idees
per veure què és el que...
I per això va ser el moment aquell en què, de cop, doncs,
clar, evidentment hauria pogut il·luminar-me amb una altra cosa
i al final no donar-me tant satisfactoris com amb els que m'he trobat, no?
A més a més, jo crec que pel que m'estàs explicant
i pel que ja deduïa l'altra vegada
és aquests experiments que de tant en tant ens dona la vida
que dius anem a provar, no?
És com ficar-li una altra barreja més a segons quin condiment
o segons quin plat que ja tenies previst
o que ja sabies de quin sabor anàvem, no?
I posar-li potser una miqueta més de sal, una miqueta més de pebre
i li dones totalment un tom diferent, no?
Sí, però inesperat.
Exacte, exacte.
Perquè el guai d'això és que, clar, una mica quan et parlen
del que algú ha musicat cinema mut,
doncs probablement tothom li ve un clixer o dos, no?
De fer-ho, doncs, a nivell sinfònic o en clau de jazz...
O el típic senyor del piano, també, al costat, no?
De les imatges.
O del piano que hi ha ara al format original,
perquè totes aquestes pel·lícules tenien la seva partitura, no?
Però ja la transgressió normalment no acostuma a anar més enllà d'això, no?
Sí.
I en general acostuma a ser, doncs, una banda sonora per aquella pel·lícula.
I jo el que vam estar fent amb això era proposar
diferents discursos de la pel·lícula, del que estàs veient.
De manera que, bueno, que a vegades, doncs, és posar veu al personatge
que s'està veient i descontextualitzar-lo,
a vegades explicar una història sobre el que s'està veient,
a vegades una cançó que porta un discurs metafòric i paral·lel.
Vull dir que, en tot cas, hi ha sempre un joc i hi ha sempre una veu.
i aquest és el punt que el porta cap a un territori nou, no?
Que és com una mica, com un cabaret, no?
És com un cabaret multimèdia, però especial,
perquè les pel·lícules són, són, bueno, són brutals.
Són de temàtica de varietats, no?
De màgia, d'animació, de somnis, de coses impossibles, no?
Una mica el mar és difícil, todavia, d'acord?
Amb molta poesia, perquè, a més, es veu, bueno, una voluntat de...
Doncs jo què sé, d'explicar el somni
o d'explicar la història d'un tio que vol anar a Júpiter.
I, clar, s'ho imaginen, doncs, que el senyor en qüestió
puja a Júpiter per una escala de corda, no?
I com està il·lustrat tot això i com està filmat,
bé, té molta màgia, no?
Tenint en compte els anys que es va fer i com es va fer, no?
I tant!
Clar, aquí ara estem...
Clar, tothom ara s'imagina, mira un ordinador i en fem,
però, clar, en aquell moment ni ordinadors
ni els efectes especials rondimentaris i així bastant bàsics, no?
Però, bueno, que tenien aquella imaginació, no?
I filmaven amb llum natural.
Sí, sí, sí.
Saps? I llavors, clar, molts dels efectes estan fets
amb càmeres de nit a la terra,
però que en si ja em representava un artifici important.
I, bueno, tot plegat té un resultat que és bastant especial, no?
I que recomanem especialment que es passin aquest dissabte
pel teatre principal per a Balls.
Recordem que serà a partir de les 10 de la nit,
que el preu d'entrada és de 12 euros
i que podeu trobar a l'entrada anticipada,
si no recordo malament,
és a la trapalo.com.
Exacte.
I també al teleentrada, o sigui, que ho tenen fàcil, eh?
L'anticipada, recordem, que és de 10 euros.
O sigui, que també pot sortir una miqueta més,
segona mi, per la butxaca.
Sí, i a més a més, els camins de cerveses del Montseny
ofereixen una cervesa a tothom que hi vagi.
Ah, fantàstic.
Programa complet.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Marc, gràcies per de nou atendre'ns.
Sé que aquestes ombres de plata continuen al seu camí
perquè després marxes cap a Mataró, cap a Cornellà,
cap a Barcelona, Sant Andreu de la Barca, etcètera, etcètera, etcètera.
Tenim ombres i espero que per un munt de temps, eh?
Moltes gràcies, jo també.
Gràcies.
I que una coseta, ja que estem,
que tornin a venir cap a Tarragona de nou.
Si pot ser d'aquí uns quants mesos, no?
Sí, sí, i tant.
Jo ho intentaré.
A veure, provem-ho, no?
Almenys provem-ho.
Almenys provem-ho.
A veure què.
Gràcies, Marc.
I bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Mentre baix, cal pedregada,
els nus amb el temps i una canya.
Puc esperar que es moguin les muntanyes,
somien truites i miram les mossadanyes.
Mentre baix, cal pedregada.
als núvols amb el temps i una canya.
Puc esperar que es moguin les muntanyes,
somien truites i miram les mossadanyes.
Mentre baix, cal pedregada.