La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Beta, molt bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Ja tenim aquí la terra es plana, ja tenim el Beta i què ens porta a ser el dia d'avui?
Avui no hem pogut fer el tàndem de l'inici a la presentació perquè ja saps que anem...
Molt apretadets.
Escuradets, exacte, de temps i hem d'anar per feina.
Bé, i fer-ho un favor, doncs anirem ràpides també nosaltres i donarem dues notícies,
a veure, les explicarem, però només hem escollit dues.
S'en tenien moltes més, però les deixaran per propers programes.
I aquestes és que no podíem ajornar-les perquè parlem d'aniversaris.
Clar.
Sí.
Parlem de 50 i de 155 anys.
I aleshores podrem fer per ordre cronològic, no?
Cronològic no en el sentit de qui té més anys i qui...
No, no, no, en el sentit d'aparició de les notícies.
O sigui, si hem de parlar en per ordre cronològic, hauríem d'anar el dimarts, el passat dimarts, ahir, ahir, ahir, doncs 21 de febrer,
que va fer 50 anys d'un vol especial, molt especial.
Sí, resultat que ahir, dimarts 21 de febrer de 2012, van fer 50 anys del primer vol especial de John Glenn,
el primer nord-americà a sortir en òrbita, després de diversos fracassos dels Estats Units davant de la Unió Soviètica.
I què passa? Doncs que els van tocar el crostó, l'orgull nord-americà va estar ferit.
Sí, va estar ferit, Déu-n'hi-do, eh? Va estar ferit per...
Va estar ferit per... Sí, per percebenços soviètics i, esclar, i aleshores s'hi van posar les piles.
I un any després del que havien fet els soviètics, doncs els nord-americans també ho van aconseguir amb la persona del John Glenn.
I si no recordeu malament, l'any passat ja vam fer referència a aquesta fita de 50 anys, però en aquest cas del primer home,
perquè Scott Glenn en aquest cas va ser el segon, és el que dèiem, que va...
Els soviètics els van passar per la cara, diríem així, no?
Sí.
Sí, i l'any passat ja vam comentar que feia 50 anys de la primera persona que es passejava a l'espai,
va ser el Yuri Gagarin, va ser el mes d'abril del 1961,
o sigui que si fiam números, això feia 50 l'any passat.
I en guany, doncs, el 21 de febrer de 1962, encara bé un any després, gairebé, més o menys,
doncs els nord-americans van saldar aquest petit deute que tenien amb els seus conciutadans ferits per aquesta.
Sí, és la guerra freda en tots els àmbits, no?
Ens hem de situar, doncs, això, a finals dels 50, comencem a més dels 60,
i aquesta guerra freda, doncs, a més a més de ser armamentística, és qüestió d'armes,
que si jo tinc un missil, que si jo tinc una bomba atòmica, ja sabíem...
Si jo tinc una nuclear, que si jo ara te poses dos...
Sí, i en posaré tres, i totes eren crisis, que si les crisis de Cuba, que si la crisi de no sé què,
i bé, i si no va esclatar la Tercera Guerra Mundial va ser perquè, mira, no sé qui no va voler, no?
Però bé, va estar la cosa molt, molt calenteta, això li diuen guerra freda, però la cosa ja estava molt calenta.
Aquesta guerra freda militar es va també traslladar a l'espai en qüestions científiques,
perquè, esclar, veien una oportunitat també, a la llarga, d'utilitzar aquest espai com a cosa militar, no?
Al principi era una cosa més científica que militar, però hem d'estar al cas que tant els soviètics,
en aquell cas que eren soviètics, ara són russos, no?, però aleshores existia la Unió Soviètica,
doncs tant els soviètics com els nord-americans, qui portaven a l'espai, eren gent de carrera militar.
I l'únic civil que hi havia eren els científics que, bé, doncs no eren militars,
però gairebé estaven militaritzats, més a la Unió Soviètica que no pas als Estats Units amb NASA,
però hi havia els comandaments militars que manaven molt,
i em sembla que la NASA estava subpeditada al que deia l'estament militar, no?
O sigui que tot era molt científic, molt poc militar,
perquè, esclar, aquests coets que s'enviaven, doncs, aquesta gent que s'enviaven no n'ha encarregat armes, esclar.
No, no, no.
No, però la finalitat era que...
No, que les investigacions o tot el que es pogués treure es podia fer amb un fi militar.
Amb un fi militar, això mateix, no?
Ara, de moment, esclar, perquè les armes que hi havia aleshores, doncs que no servien de res a l'espai, no?
Però, més endavant, doncs, sí, poder utilitzar aquestes avenços científics de cara a l'espai
per utilitzar-los també com arma contra l'enemic, no?
Bé, doncs, sí, hem de dir que el passat dimarts, doncs, vam poder gaudir d'aquests 50 anys
del primer vol especial de John Glenn.
Com dèiem, doncs, tots eren militars, i John Glenn, doncs, no era excepció,
perquè va ser pilot de combat del cos de marines dels Estats Units.
A més a més, també va ser, més endavant, senador per l'estat d'Ohio,
i va anar...
Ell va ser el primer dels set triats del projecte Mercury en orbitar la Terra.
O sigui, van haver-hi 100 quantitats, i ell va ser el primer, doncs, el que es reunia amb més bones condicions.
No, perquè no és fàcil, eh?
No.
Això de ser astronauta és molt bonic, i és el somni de moltes criatures,
però no és fàcil per les proves també que es fan, eh?
No, no, no és fàcil ara, i abans...
Encara pitjor.
Era pitjor, perquè les condicions que ens enviaven la gent a l'espai no eren molt segures,
no les tenien totes.
Quan em van enviar el 61 al Yuri Gagarin, els soviètics no les tenien totes.
I quan va arribar, o sigui, va anar i va tornar sa i estalvi,
no li van permetre més pujar a l'espai,
perquè es va convertir en heroi nacional de la Unió Soviètica,
i van dir, en la tecnologia que tenim,
si el portem a un segon viatge, estem tentant la segona,
el miro no torni i ens encarreguem un heroi nacional.
A més, ara es pot fer fins i tot el que seria la gravetat zero,
es pot provar com podia es moure,
de quina manera pot repercutir els osos humans,
però clar, nosaltres no deixem de ser humans,
encara que moltes vegades sembli que siguin màquines
els que marxen cap a l'espai, no, no, són éssers humans,
han de menjar i clar, han de saber la gravetat aquesta,
de quina manera els influeix, perquè ells estan allà, no?
Sí, sí, sí, no, no, però és que era tot plegat.
Vèiem fotografies de l'època, de l'any 62, en blanc i negre,
i veiem les càpsules, com anaven tots allí,
una capsa de llumins, també ficats de qualsevol manera.
Els trages especials també ens criden molt l'atenció,
perquè eren molt rudimentaris, no?
Molt de pel·lícula de sense ficció, també de sèrie B dels anys 60.
Te n'avegui, eh?
Sí, perquè donen...
Ostres, avui dia veiem els astronautes i estatges
doncs ens van d'acord més als temps que corren, no?
Però els estatges especials dels anys 60
deixaven molt que desitja,
molt lluents, molt platejats, però molt rudimentaris, no?
Que sabien que estiguessin fets de paper, d'aquest, de plata.
Sí, de plata, això mateix, per implicar les entrefans.
El casc és una adaptació d'un cas de motorista,
de moto, però una mica més preparat.
Però bé, la qüestió és que tot plegat molt rudimentari.
I el que va passar amb Yuri Gagarin l'any 61,
es va repetir un any després amb John Glenn.
També el fet de ser el primer nord-americà
que va fer treure l'espina que tenen clavada
a l'orgull patriòtic nord-americà
que tots s'han vist a les frees pel·lícules...
I que és brillat, eh?
Que és una cosa que només surt a les pel·lícules.
És bestial allà als Estats Units.
És molt acusat el que tenen aquest orgull de pati els nord-americans.
Pensa't que quan va tornar al John Glenn
li van fer també els mateixos honors
que a Yuri Gagarin l'any anterior.
També el van declarar heroi nacional.
El van fer desfilar per la cinquena vinguda per Nova York
i va ser allà una festa llançant confetis
d'aquelles imatges que veiem a vegades pel televisió
que hi ha una celebració
i la gent dels desgratacers llançant confetis
i tota la cinquena vinguda.
I tot per què?
Perquè una persona que va orbitar, no?
Doncs són així d'exigerats de vegades els nord-americans.
I també el mateix cas que a Yuri Gagarin
doncs al John Glenn també li van prohibir tornar
perquè, esclar, van dir aquest paio molt bé
i tenia moltes ganes d'ornar
perquè és una expressa d'aquelles
que quan la proves voldries tornar-hi una i una altra vegada, no?
Però amb els mitjans que hi havien
no van dir, van dir no, no.
Berta, tu i jo, però vam arribar a la Lluna.
Els americans van arribar a la Lluna.
Però tu ja saps que encara hi ha moltes portes obertes
que si hi hagi un muntatge,
que si tot això estava enregistrat...
Perquè, doncs, després també hi van arribar els russos
i els russos que en aquell temps, doncs a l'any 69
quan va posar el peu el primer home a la Lluna,
doncs els russos que estan també en plena guerra freda tecnològica
doncs la cosa va anar, doncs, això, que ara te guanyo a tu, després...
Bé, doncs els russos haurien dit la seva,
haurien portat proves i no van dir res.
Van dir, ostres, doncs, doncs, van callar, van tornar i ja està.
Reconeixem que ens hem guanyat la carrera especial
perquè era això qui era el primer que també estava aquí, no?
La cosa que també volien ser els russos,
però al final els nord-americans li van posar més tecnologia.
Gràcies, gràcies al senyor...
Ostres, ara...
No t'ho s'hauria de dir, tampoc, eh?
Sí, sí, se m'ha anat al cap, no?
Sí, el Von Braun, el que va dissenyar Escoach Apolo
per anar a la Lluna,
doncs aquest senyor Von Braun, que no era alemany,
que és científic, utilitzat pels nazis,
que una vegada, doncs, va caure al règim nazi
després de la Segona Guerra Mundial,
doncs, doncs, va decidir anar-se a Sastronitz
a seguir la seva carrera.
O més aviat els nord-americans li van dir
vina cap aquí perquè et guanyes la vida, no?
Sí, sí, va ser una partició.
Al règim nazi hi havia científics que treballaven
de valent, de valent per això,
per la tecnologia militar alemanya,
en la Segona Guerra Mundial,
i quan hi va haver, doncs, això,
al final de la guerra, que va perdre,
tothom sabeu com va acabar, no?
Doncs, doncs, la banda russa
se van portar científics alemanys
cap a la Unió Soviètica,
i la banda nord-americana, doncs, van dir,
veniu cap aquí, i el bon brau, aquest científic,
doncs, va ser el que va aconseguir
posar les piles els nord-americans
en el seu programa Apolo de Coets,
i va fer que gràcies a ell
guanyessin la guerra especial,
en aquest cas, no?
Bé, doncs, jo hi crec,
no he estat, però jo hi crec perquè, si no,
els russos, els soviètics, aleshores,
s'havien encarregat de tirar-ho per terra.
I de desmentir-ho tot.
Desmentir-ho, va dir, això és un muntatge,
no sé què, no sé quantos,
amb els spies que hi havia, per una banda i per l'altra,
aquestes coses se saben, se saben,
perquè, doncs, tothom també ha vist
aquestes pel·lícules d'espies,
que si hi ha spies, doncs, a la Unió Soviètica,
que si hi ha spies russos a Washington...
Bé, això, moltes vegades,
a la pel·lícula s'exigera,
però aquests moviments d'espies,
tant de la KGB com de la CIA,
hi eren, i aleshores tenien informació
gairebé de primera mà, els soviètics,
i si haguessin vist que tot era un muntatge,
ja haguessin ficat el crit al cel
perquè haguessin dit, doncs, això és fals
i haguessin tingut una mica més de temps
per ser ells, els soviètics,
els primers a arribar a la Lluna,
per dir, nosaltres no ho vau ser,
hem sigut nosaltres, no?
No va passar perquè, al final,
les informacions que li van arribar
a mitjançar les espies de la KGB
que tenien als Estats Units,
van ser que sí, que tot era cert, no?
Bé, el tema que estàvem tractant
és que estem celebrant aquests 50 anys
del vol especial de John Glenn
i que, doncs,
després d'haver estat triat entre set candidats,
doncs, ell va ser l'escollit, eh?
D'aquí vam fer la pel·lícula
Escollits per la Glòria.
Anna!
Sí, perquè són...
Parla d'això, d'aquests primers precursors,
d'aquests primers...
Ostres, avui no ho tinc.
Estem de...
No, com hem d'anar ràpid, ens col·lapsem, eh?
Sí, estic espers, eh?
No em sortia el nom del científic alemany,
el von Braun,
ara no em surt la paraula dient, no?
Els escollits per la Glòria són els pioners.
Els pioners.
Aquesta és la paraula que buscava, no?
Els pioners hem tot plegat
i ell és un pioner en la investigació a l'espai, no?
Doncs bé,
ell aborda la càpsula Friant Ship 7,
el nom que li donaven a aquesta càpsula
que té forma de com de tap,
que tenia forma de tap, sí.
Doncs va completar tres òrbites a la Terra
en una emissió de 4 hores, 55 minuts i 23 segons,
en la qual la càpsula es va desplaçar
a 23 milions, no sé què quilòmetres,
bé, aquí una xifra, quilòmetres per hora, no?
Sí, sí, d'aquí és enorme.
Anava, però molt, molt ràpid, no?
Bé, doncs, com deien, el seu retorn a la Terra,
John Glenn es va convertir en un herói nacional
i se li va rebre amb una desfilada triomfal
com la que també va tenir l'aviador Charles Lemberg el 1927
o com va passar, doncs, al final de la Seguridad Guerra Mundial
que també van ser desfilades triomfals per Nova York, no?
Doncs bé, la prohibició que va tenir l'any 62
per poder tornar perquè, doncs, la tecnologia era molt precària
i així podia haver quedat,
doncs, al cap d'uns anys, eh, curiositat de la vida,
aquesta prohibició se li va aixecar
i va tornar a l'espai, sí, concretament l'any 1998.
Però per què?
Perquè l'any 1998 aquest senyor, l'Escot Glenn,
ja era una mica gran,
ja era una mica gran, tenia, doncs, uns 77 anys
i aleshores els nens americans volien provar
la increïdadesa en persones d'avançada edat.
Clar, i que millor que ell, que ja havia provat el què, no?
Això mateix, ja havia provat.
I aleshores van dir, van dir, com,
l'any 98, teòricament, la tecnologia és una mica més fiable
i aleshores, com és per una causa científica,
esperem que no hagi passat res, que no passés res,
que al final no va passar res,
doncs, va dir,
John Glenn, torna a l'espai,
que hem de fer experiments amb tu,
de l'ingravidesa, en cossos d'edat avançada.
És que a 77 anys, doncs, portar-lo a l'espai
no s'havia fet,
perquè la gent que anava a l'espai
sempre era gent jove, no?
No, era molt jove, de 30 i pocs, normalment.
Això mateix, clar,
i portar una altra persona a l'espai,
doncs, evidentment, els 160 es podia fer,
evidentment, els 170 tampoc, els 80 tampoc,
però a finals del segle XX van dir,
home, ja tenim prou tecnologies
perquè aquesta persona, doncs,
pugui arribar en condicions,
pugui retornar, etc, etc,
i aleshores, doncs, van dir,
torna a l'espai.
I sí, sí, el que seria el seu segon vol especial,
concretament a l'emissió STS-95
a bord del desbordador Discovery,
una missió, doncs,
en la qual també hi van volar altres astronotes,
però ell va ser el conillet d'Índies, no?
I no res, doncs,
gràcies a ells,
es van poder realitzar aquests estudis
per veure com afectaven els vols especials
a les persones d'edat avançada.
Repetim, 77 anys.
Doncs bé,
per celebrar el 50 aniversari
de la primera emissió especial de John Glenn,
la NASA ha habilitat un lloc web especial
en el qual podem veure
algunes imatges de l'època
o conèixer alguns detalls del programa Mercury,
que és el que van fer servir
per enviar aquesta persona a l'espai
l'any 1962.
A més, han publicat la NASA
un documental de 25 minuts
sobre l'Efemèride
i que sota,
doncs,
el nostre punt de vista
és una peça
en la qual val la pena dedicar
25 minuts del nostre temps,
perquè
és d'aquelles coses que dius,
ostres,
te posen la pell de gallina,
com veus com van començar
aquells pioners,
ara sí que em surt la paraula.
Ara et surt sola.
Sí, ara em surt sola.
Ara ja la tens d'agafada, ja.
Bé, i actualment
John Glenn gaudeix de la seva jubilació,
actualment té 92 anys,
però divendres passat
va visitar al costat
de la seva esposa
a les instal·lacions de la NASA
a Cap Canya Baral,
a la Florida,
i ho va fer
per recordar
els 50 anys
de la seva primera missió especial.
O sigui,
la persona segueix en vida,
l'homenatge
d'aquests 50 anys
se li pot fer en vida,
92 anys.
Això és fantàstic, eh?
Sí, és fantàstic.
Això és fantàstic,
perquè normalment
acostumen a fer-se els homenatges
quan la persona
ja no hi és,
són homenatges pòstums,
i que dóna molta ràbia
perquè no pots acabar,
podríem dir,
fins i tot la pròpia família
a disfrutar-ho del tot.
Però, què bonic, no?
Una persona
que ha estat dues vegades
a l'espai,
quan era jove,
quan era més gran,
ara és 92 anys,
doncs amb motiu
d'aquests 50 anys.
I que continua sent l'heroi,
no?
I que no l'han oblidat.
Continua, continua.
I aleshores,
doncs que vagi allà
cap canya varal
que és on estan
les instal·lacions de la NASA
i li facin un homenatge.
Això bé,
és d'aquelles coses
que a gent
que ens agrada la ciència
doncs ens posa
la pell de gallina
perquè...
Ens hem de treure el barret.
Moltes vegades,
allò que deies abans,
els americans
són molt exagerats,
però el que sí que tenen
és que aquest patriotisme
també el tenen
envers la seva gent, no?
Sí, és generós.
I és una manera
també de reconèixer
la tasca,
la feina de pioners.
Ara a mi també
em surt la paraula, eh?
Sí, ara ensenyo la Sílvia
a la fotografia
de l'escadoblent
amb la seva dona.
Sí, això doncs
divendres passat
quan van anar
a fer aquest homenatge
doncs allà
cap canya varal.
Doncs bé...
A veure,
haurem d'anar,
Beta, si et sembla,
ràpidament amb l'altra notícia
perquè també hem de passar
pel nete i línia.
Pensava que anaves a dir
una altra cosa,
haurem d'anar a l'espai
nosaltres també
per conservar-nos bé
arribar als 90 dos anys
i tot això.
No crec que arribi el moment
i és que m'amarejo molt.
Si m'amarejo
amb un cotxe normal
i corrent...
Vols dir que el seu
bon estat de salut
no és regut
que ha pujat a l'espai
i ha rebut energies
còsmiques positives?
Home,
també pot ser,
no t'he dit que no,
però...
Ara m'estic anant
una mica de la bola,
però...
Però jo crec que també
ell segurament
no ha tingut una vida sedentària,
sinó també ha estat
força esportista,
s'haurà cuidat,
haurà mirat
la seva alimentació...
Se suposa.
Segurament que els primers anys...
Se li suposa
que ha ajudat molt això.
Els primers anys
de tornar de la Terra
va estar en observació
constant
per a veure si canviava
d'alguna manera
el seu metabolismo
a causa precisament
d'aquest piatge.
Segur que ha estat molt controlat
i ell ha fet molt d'esport,
ha fet molta salut
i, esclar,
això ha ajudat,
però bé...
No fumava, segur.
Segur.
Veus?
La qüestió és que
el fet de donar l'espai
també suposo que
ell l'ha ajudat,
doncs,
aquest repte
de tirar endavant,
perquè, esclar,
s'ha de tenir
molt de valor,
diguem-ho així,
per fer aquestes coses, no?
Bé, doncs,
passem de 50 anys
als 155 anys.
A veure,
quina és aquesta efemèrida?
Avui, avui, avui...
Avui?
Gràcies al naixement,
al naixement
d'una persona,
d'una persona,
avui,
tots vosaltres
ens esteu escoltant.
Si no arriba a néixer
aquesta persona,
avui
no ens escoltaríeu.
Estan parlant
del senyor
Heinrich Rudolf Herz,
que avui fa 55 anys
va néixer.
Va ser un 22 de febrer
del 1857
a la ciutat d'Hemburg,
a l'Amany, ell.
Ah!
Felicitats!
I si entrem
al Google,
el Doodle
d'avui,
del Google,
són unes zones
que ell les va descobrir
va ser, doncs,
als anys
1881,
una cosa així,
a la década dels 80
del segle,
no el passat,
sinó de l'anterior,
del segle XIX,
o sigui,
ens anem una mica enrere,
doncs,
ell
va començar
a investigar
doncs,
qüestions
sobre
freqüències,
segurament,
sí,
freqüències,
aquestes històries,
investigacions,
i llavors va descobrir
totes aquestes investigacions,
unes ones
electromagnètiques,
unes ones
que
es podien, doncs,
es propagar
per l'aire,
no?
i va dir, ostres,
no les veiem,
però són uns senyals
elèctrics
que es poden viatjar
a través
de l'aire lliure,
ostres,
ell ho va poder,
les va poder pescar
perquè aquestes zones
electromagnètiques
existeixen
però no les poden veure
i ell,
en els seus experiments,
les va poder,
doncs,
diguéssim,
caçar, no?
Catalogar d'alguna manera,
no?
Sí, sí, captar,
dic, ostres,
hi ha unes zones
que no les veiem
però hi són,
i aleshores aquestes zones
electromagnètiques
són la base
perquè, doncs,
ara hi puguin circular
les zones
de ràdio,
no?
Aleshores,
en el seu honor,
en el seu homenatge,
gràcies al seu descobriment,
aquestes zones
electromagnètiques
se les van batejar
com ones
arsianes
i gràcies a aquestes
ones arsianes
del senyor Ertz
la ràdio es pot propagar
i qui diu ràdio
diu,
diu,
diu,
diu televisió,
és el que t'anava a dir,
GPS,
diu internet,
Wifi,
GPS,
i tot aquestes
és que...
Exacte, exacte, exacte,
tot el que tenim ara mateix
al nostre abast,
i que funciona de manera,
podíem dir,
a través d'ones,
li hem de dir,
microones seria també,
mira,
tenen aquí el nom.
Doncs,
ell va néixer a Hamburg,
a Alemanya,
el 1857,
el 22 de febrer de 1857,
i va morir a Bonn
el 1894.
I nosaltres només
podem dir una cosa,
gràcies,
Hendricks,
Rudolf Hertz,
perquè,
gràcies al seu descobriment,
avui la podem anar
fent petant.
Doncs bé,
com m'has dit tu,
anem per feina,
anem a fer viatge a vinília,
i avui...
Avui tenim un regalet,
perquè a mi m'ha dit el Bet,
a dir,
mira,
em fa especialment il·lusió
posar aquest grup,
perquè l'he descobert fa poquet,
perquè a més a més són,
podríem dir,
cometes novells
fins al món de la música,
i que a més a més
que no només s'acaba
en quatre grups,
sinó que hi ha molta més gent
encara per descobrir,
musicalment parlant.
No vull criticar,
perquè, a veure,
el Manel i els amics de les arts
tampoc no em desagraden,
però amb això vull dir
que hi ha més vida,
hi ha vida més enllà
de Manel i d'amics de les arts,
i aleshores,
doncs,
amb el panorama català,
que quan toca parlar
de la música del nostre país,
faig una setmana,
la gent que segueixi aquest espai
sabrà que una setmana
fico música anglosaxona
i una altra setmana
fico música del nostre país.
Doncs el nostre país
sempre tira una mica enrere,
me'n vaig als anys 80,
als anys 90,
i en guany,
me'n vaig només
un any enrere,
el 2011,
és quan va sortir un disc
que es diu
l'habitació de fons
d'un grup que s'anomena
Minimal 21,
que són de la zona de Barcelona,
amb una veu,
una veu dolça,
de la Núria Tamayo.
Ai, mira,
tinc ganes de sentir-la ja, eh?
Sí, però és una veu dolça
que en contraposició
a aquesta dolçó
hi ha unes bases electròniques
potents...
Fortes.
Fortes.
I aleshores,
la combinació,
el producte és bo,
és bo,
és aquella cosa
com tu fas un plat
i hi ha diversos ingredients
que dius,
ostres,
aquests ingredients
no lligaran,
es barreges
i t'esfora un plat
d'allò.
Aquí han lligat les veus
en les bases electròniques.
Bé,
un grup que esperem
que d'aquí a poc
s'escolti,
doncs no creiem,
perquè sempre aquest tipus
de música
és més minoritària,
no creiem com al nivell
que s'està escoltant Manel
o Amics de la Sars,
però almenys,
almenys que s'escolti
una mica més
del que ho està fent ara.
Nosaltres posem
el nostre granet de sorra
i hem escollit
la cançó número 10
d'aquest CD
que porta per títol
Miralls,
una cançó que comença així.
Plou lentament,
és un altre dia
fosc.
En un instant
l'àngel dorm.
És poètic,
és preciós,
escolteu-lo.
Beta,
fins la setmana,
vinent,
gràcies.
A veure.
A veure.
A veure.
l'àngel dorm.
És un altre dia
fosc.
En un instant
l'àngel
dorm.
colpeja la por
mentre
llisco
dolçament
en un instant
l'aire
fred.
o alt.
Fins demà!
Fins demà!