La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
I com us dèiem, ja tenim amb nosaltres el Beta Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui m'has sorpresa que no has entrat a l'avançadilla
que normalment fem a l'inici del programa, que ha passat?
És que estava allà enfeinat.
Jo ja on està el Beta, no està?
Normalment que et veig entrar de seguida i podem fer alguna cocinya, però no, no?
No, és que avui podríem dir que farem sac de notícies segona part, no?
Ai, és veritat, que vas fer l'avançadilla la setmana passada.
Ah, d'acord, d'acord.
El que la setmana s'entrava va donar molt de sí
i vam tenir una collita de primavera però espectacular.
Una collita de primavera, eh?
Sí, de notícies.
I aleshores, doncs, vam decidir fer-ho amb dues parts, no?
Ja ho és la segona part i m'has enganxat encara ordenant els folis i els papers i bé la montella de papers.
Però ja ho teníem clar, ja ho teníem clar del que havíem de fer i com ho havíem de fer, no?
Sí, sí, més o menys.
Que passa que, mira, doncs, és una mena d'excusar-me, no?
Doncs fem una cosa, recorda'ns una miqueta la que tindrem a partir d'ara.
Bé, no, recordem el que vam parlar la setmana passada,
però en un moment que vam parlar del codi QR que, segons alguns moderns,
deien que era el contemporani l'invent, una cosa que, bueno, el no va més,
i tot que aquest codi QR es va crear fa 20 anys, no?
O sigui, que vam voler passar per moderns i tot que no, van tenir una relliscada molt grossa, no?
I sí, ja vam parlar.
Aleshores també vam dir que les ulleres Google,
aquestes del Glass Project, que excitaven la imaginació a la xarxa, no?
Perquè, esclar, nosaltres vam posar exemples de què passarà el dia
que aquestes ulleres de Google, quan ja estiguin operatives.
Recordem-ho que és un projecte, eh?
Quan estiguin operatives, què passarà?
Aniràs pel carrer i, esclar, hauràs d'anar en compte
perquè t'entrabencaràs en tota raó,
perquè estaràs pendent del que surti allà, les imatges de les ulleres.
Recordem-ho que són unes ulleres en les quals hi ha com una pantalla
i tu ho podràs veure com una manera de realitat...
Virtual, no?
Sí, augmentada, que diuen, que és una realitat augmentada,
que tu veus les coses, però també veus el que veuries d'una pantalla d'ordinador
o el teu mòbil, no?
Ho veus als ulls mateixos, no?
Esclar, aleshores el problema és quan vas pel carrer a veure què veus, no?
Els cotxes o els ordinadors, o les imatges que surtin, vaja.
Bé, doncs, que sortien exemples a internet sobre aquesta futura aplicació de Google.
Nosaltres també vam pensar, ostres,
imagina't també que tregui una nova aplicació aquestes ulleres
i aleshores tinguin dos xics i aleshores comencin a veure...
A la gent com la seva mare els va portar al món.
Sí, no?
És aquelles coses que a algú també se li ha excitat l'imaginació en aquest sentit.
A més d'alguna, doncs, més algú que alguna, no?
Perquè, esclar, ja se sap, el gènere masculí és més...
Més donat per a aquestes coses, no?
Sí, més donat per a aquestes coses, no?
Aleshores, doncs, les xerxes també corren aquestes ulleres que encara no existeixin
i encara no existiran, que a més porten l'opció de xics, no?
Seria també el no va més, no?
I aleshores, doncs, vam acabar dient això que ens havia deixat una persona
que va fer molt per la música moderna, com va ser el senyor Jim Marshall,
el pare de l'amplificador per a gitarres elèctriques,
que ens va deixar fa dues setmanes.
Exacte, sí.
I vam deixar per aquesta setmana una altra pèrdua
que en aquest cas, doncs, no ha significat un gran cap per la música,
però sí per la qüestió de s'ordinadors i sobretot pels jocs d'ordinadors, no?
Computer Games, en parlarem després al final.
I nosaltres, doncs, clar, em sap greu dir aquestes notícies,
però en aquest cas, en aquest cas, Sílvia...
Què?
Tampoc no és que ens sàpigui tan greu,
perquè aquestes persones que ens han deixat han tingut una vida molt llarga.
Pensa que el Jim Marshall va morir als 88 anys.
La persona que hem de parlar avui va morir als 83 anys,
i això va passar a la senada passada.
És clar, van tenir una llarga vida,
i a més, a més, purifica allò que van fer coses...
Que es van aprofitar, no?
Sí, que van fer coses per la humanitat, no?
És a dir, van dir que són llogats.
Aleshores, doncs, com pensem que van tenir una llarga i bonica vida,
doncs, és bonic de parlar d'aquelles persones.
No sap greu, no sap greu.
No, no, tot el contrari.
El que sap greu són altres casos que gent que se'n va quan no toqui.
Però aquests, això, deixeu-m'ho.
Però aquests no, aquests han fet la feina i han dit, doncs, mira...
També s'ha fet feina i ben feta.
Ben feta.
I aquí us deixo i marxo perquè he de deixar llocs que vinguin.
És clar, que és el que toca.
És lliure de vida, és lliure de vida.
Sí, sí, lliure de vida.
No queda una altra.
Doncs bé, què et sembla si comencem per la notícia abans d'aquest obituari?
Comencem per la notícia que vam deixar relegada per aquesta setmana,
que no s'hi quedia fa set dies,
i que és la qüestió que Facebook compra Instagram per mil milions de dòlars.
Ostres, no tinc suelto ara, eh?
Uf, Déu-n'hi-do, eh?
No, no, és que, mira, si volgués comprar-lo ara mateix,
mira, m'enganxa sense txecs.
Uf.
Aquelles coses, no?
Sí, sí, sí.
Perquè a tu també t'agradaria comprar-ho, no?
Sí, també.
Home, és que Instagram és una cosa que últimament s'ha posat molt de moda,
i aleshores, esclar, com les coses que es posen de moda pujen de valor.
És clar, si jo ho tingués, doncs, home, tindria un bon valor.
Home, i tant.
En alça, no?
Bé, em faria valdre, no?
Va aquí la redundància.
La qüestió és que hem de dir, primer, per què Facebook compra Instagram,
i segona, què és Instagram.
O si vols, comencem primer, que és Instagram, i després...
Sí, expliquem-ho primer, i després veurem l'interès que té Facebook sobre aquest tema, no?
Això mateix.
Doncs, resulta que Instagram és una aplicació, una aplicació per telefonia mòbil,
una aplicació de retoc d'imatges per això, pels smartphones, no?
I fins ara només era per un selecte club, no?, de persones que tenien els iPhones de l'Apple.
Ai, ara m'ha agradat, eh?
Sí.
Se'm van a passar dir a tu, Aïdí, tot el que ha repetit, eh?
Allà, de l'Apple, de l'Apple...
Sí, els iPhones, aquesta empresa tan selecte que allà on va, doncs, comporta cues, no?,
perquè la setmana passada, a la Rambla Nova de Tarragona, van obrir una delegació de la poma mossegada,
Apple, nosaltres podríem dir així, en termes col·loquials, la poma mossegada,
doncs, van obrir una delegació dels seus productes, i la cua donava el tom a la illa de cases, no?
Però tu ja saps per què, no?
Diu aquí...
Quina va ser la gran crida?
Hi havia regalets.
Ah, ah.
Hi havia regalets.
Sí, sí, sí.
Hi havia regalets, però no és el mateix que regalin coses de la poma mossegada,
que regalin platens o que regalin patates.
No, no, no, o que regalin la mateixa poma mossegada.
Això mateix.
No, ja dius, a veure, que l'hagi mossegada, que se la quedi.
Això mateix.
Volent alguna cosa més que la poma mossegada en si mateix.
I si et regalen un iPod, com que fas quades de les set del matí,
que va bé més d'un cas que es va donar.
Sí, sí.
Doncs bé, resulta que tot el que toca a la poma mossegada,
doncs és com aquell conte que ens explicàvem quan érem petits,
tot el que tocava es compartia en or, no?
Doncs sembla que aquests de la pèl, doncs han tingut...
Bé, va obrir camí a Steve Jobs,
que va ser el fundador de la companyia,
que també fa poc ens va deixar.
Sí, exacte.
Doncs ja ho continuen els seus hereus professionals,
no personals, però sí, professionals,
els segueixen, doncs, a dalt de tot, no?
I és clar, i qualsevol cosa que tenia a veure en Apple,
doncs és popularitat, és valor en alça.
I aleshores, doncs, aquesta aplicació de l'Instagram,
doncs, era fins ara un club molt selecte de persones,
esclar, que només podien tenir aquesta aplicació,
perquè si només tenien l'iPhone, doncs, esclar, era molt reduït, no?
Per això dic allò de públic selecte, no?
Sí, sí, sí.
O club selecte, vaja.
I la cosa, doncs, se van obrint com un meló, eh?
I passem de les pomes mossegades als melons, no?
Se va començar a obrir com un meló
quan aquesta aplicació Instagram va deixar ser exclusiu
dels usuaris de l'Apple i va també ser considerat útil
pels usuaris d'Android, que és aquest sistema operatiu
que porten molts telèfons mòbils i que és una versió, diguéssim,
alternativa als sistemes operatius dels Apples, dels iPhones,
i també als sistemes operatius dels Windows,
que hi ha telèfons que porten els Windows phones,
que són també una mena de sistema operatiu
que ha desenvolupat la casa Windows, no?
Em sembla que són els Nokia, els Nokia fan servir el sistema Windows Phone, no?
Aleshores, doncs, aquí hi ha aquest tercer grup
que no és ni Apple ni Windows, que són els Android,
que és una mena de sistema operatiu per mòbils de codi obert,
o sigui que qualsevol que tingui mínims coneixements d'informàtica
pot accedir-hi i proposar aplicacions noves, no?
si pot desenvolupar aquest sistema operatiu.
Aleshores, doncs, esclar, la cosa ja es va començar a obrir
i va passar de ser només usuaris d'iPhone a usuaris d'Android,
que hi ha molta més gent.
I per acabar de rematar-ho, eh?,
allò de dir, doncs, va a Facebook, que té també molt de diners...
Diners, Facebook? No!
També té molt de diners i, esclar, aleshores, Instagram,
una cosa que, bé, doncs, els d'Apple van dir,
home, això és nostre i si ho voleu a Europa ho pagueu un preu molt car.
I van a Facebook i diuen...
D'acord, quan? Quan has dit?
De quan estem parlant?
Mil milions.
Vinga, té, té, té.
I no t'afai el xec perquè el tenia a la butxaca.
Això passa per parlar.
Doncs bé, aquesta empresa,
companyia d'aplicació de retoc d'imatges,
que, a més a més, és a base d'internet
i és això del que deia del Club Select,
que vas allí als usuaris d'Instagram
i surten una fotografia retocada molt xules,
amb colors grisos, amb colors sèpies...
Però de tu i jo, Beta, no és el Photoshop de tota la vida?
Sí, el Photoshop de tota la vida,
però en aquest cas...
Però per la part de telefonia mòbil.
Això mateix.
Veus?
És una cosa que tu...
Però clar, jo dic,
és que això m'estàs dient de retocar
i de tocar les fotografies, les imatges...
Sí, però la gràcia ve per aquí, no?
Que tu, quan estaves a casa,
retocaves fotografies al Photoshop,
esclar, ostres, sí, però...
Aquí ho ensenyaven, no?
Sí que podies enviar un correu i tot això,
però ja no era un procés tan compartit.
Ara, la telefonia mòbil
és allò que és instantàni, no?
És allò que dius,
que fas una fotografia al carrer,
li comences a posar aplicacions de retoc
i ara aquí li treus els colors,
li poses en blanc negre,
fas com una mena de vintage,
allò que sembla que és una fotografia dels anys 20,
o una fotografia de...
No hi ha dels anys 20,
sinó dels anys 10, no?
Podríem arribar fins a tot al 1912.
Sí, sí, sí.
Li poses el color sèpia...
Això mateix, a 1912,
el 15 de debil del 1912,
quan es va...
Inventar la fotografia?
No, en aquest cas...
Hem pensat que sí,
anava per aquí, eh?
No, no, no.
Es va inventar...
Potser més enrere.
Sí, més enrere.
Cap al 1800.
Sí, és veritat.
Sí, és veritat.
Sí, és veritat.
A mi, a mi, a mi, al 15 de debil del 1912
es va enfonsar el Titanic
i aleshores podíem fer una fotografia
d'aquella època, no?
O sigui, d'aquella sàpia negra de solera, no?
Això ho vas dir per aquest diumenge,
que es va celebrar el centenari
del Titanic.
Del Titanic.
Aleshores, tu fas una fotografia
com les que es feien el 1912
i dius, ostres, que xula que m'ha quedat.
Ostres, vaig a compartir-la.
L'envies a tothom
i, esclar, tothom veu en aquest club Instagram
aquesta fotografia que acabes de fer,
que l'acabes de retocar
i dius, ostres, sembla que sigui el 1912.
Que sigui de veritat, no?
Que sigui de veritat.
Que és certa.
I, esclar, i aleshores, això és el que fa
diferent del Photoshop,
que més o menys el Photoshop
tu quedaves per tu
i l'Instagram, doncs, va...
Et donarà més avantatges
i més característiques
d'aquella mateixa foto, no?
Sí, sí.
A més, a més,
a més, aplicacions molt més fàcils, no?
Perquè a Photoshop també
tenies que tenir uns coneixements
perquè és una cosa una mica més complicadilla,
més tècnica.
I Instagram, doncs,
és com tot,
és tot més intuitiu
i, esclar, i dius,
ho vull d'aquesta manera, no?
No has de tenir molt de coneixements
perquè la mateixa aplicació
ja te la dona un cop de mà,
bastant un cop de mà
perquè t'ho deixa
tot molt bon.
Brogat, no?
Brogat.
Sí, sí, molt bon.
Mira, no tinc un Android,
però ja tinc unes ganes de tenir-ho.
Doncs sí, busca-t'ho.
I si a través del Facebook
ho podrem fer d'aquí a poc,
doncs res, ens haurem d'esperar
i a veure...
Però aquí tindràs el problema
que, esclar,
Instagram,
pels usuaris d'Apple,
aquest club selecte,
fins ara,
doncs,
era lliure de càrregues monetàries,
no?
Aleshores, doncs,
esclar,
ells ja van fer l'espesa
al comprar l'iPhone
que va amb més de 100 euros
i més de 200
i més de 300, no?
O sigui, em diràs
que tot serà
Sant Paganini.
Sí.
O sigui que,
diguéssim,
l'entrada,
l'entrada,
l'entrada,
o sigui,
el preu de l'entrada
per aquest club Instagram
ja el pagaven
al comprar l'iPhone.
O sigui,
tu compravies un iPhone
i tenies, doncs,
aquestes aplicacions extres
perquè, esclar,
vol dir,
després de pagar 300
o més de 300 euros
per un mòbil,
esclar,
doncs,
si no te donen alguna cosa,
doncs,
això mateix.
En aquest sentit,
pagaves l'entrada.
Ara,
que tot passa per Android
i que Android,
doncs,
els telèfons són una mica
més assequibles
a la butxaca del consumidor,
esclar,
a les hores que tinguis
d'entrada
a l'Instagram
te diran,
home,
paga entrada,
doncs no.
Paga entrada.
I aquí és el que deies
de Sant Paganini
que
Facebook
s'ha fet,
s'ha fet gran
gràcies a aquestes anuncis
que va insertant
i que,
i que,
doncs,
sí,
sí,
sí,
que tu col·loquen les coses
sense tu saber-ho,
i d'altres històries
que te van arribant a casa
i que no saps com ha arribat,
però que arriben,
no?,
casualment.
A veure,
que no té que ser
senyor Facebook només,
no?,
però bé,
que moltes casualitats,
allò que dius.
I bé,
la notícia,
doncs,
anem a llegir una mica
com ha anat la cosa,
resulta que
hem dit això
que Instagram
ha estat adquirida
per Facebook
i per mil milions de dòlars
en efectiu
i accions,
o sigui que
la cosa no ha estat
tan gratuïta, eh?
No, no,
però no ha estat,
diguéssim,
mil milions de dòlars
així,
tal com suena,
sinó que
els mil milions
són una part en efectiu
i una part en accions,
el que passa
és que la notícia
no explica
quin percentatge són
de diners
i quin percentatge
són d'accions.
Doncs, és clar,
les accions de Facebook
també tenen molt de valor
ara mateix
i tampoc no està
gens malament, no?
I bé,
doncs,
l'empresa,
aquesta Facebook
dirigida per
el senyor
Marc Zuckerberg,
aquest fundador
que se n'ha fet
d'una pel·lícula,
fins i tot.
Sí, sí, sí.
Doncs,
no té aturador
de moment, no?
I...
I què diuen
els de Facebook?
Doncs que treballaran
amb Facebook,
no,
els d'Instagram,
ara aquí ens hem embolicat, no?
Què diuen els d'Instagram?
Què diuen?
Sí, què diuen?
Doncs que ells treballaran
amb Facebook
per evolucionar Instagram
i construir les xarxes,
seguiran afegint
novetats als productes
i buscant noves maneres
de crear
una experiència
de fotos per a mòbils
cada vegada millor.
Això són els que diuen
els d'Instagram
que, esclar,
han estat comprats
i, esclar,
i ara tots són bones paraules
perquè, esclar...
Home,
que han de dir,
que han de dir,
home...
Tienen un nou amo
i han de quedar bé.
Ara han de vendre,
ara han de vendre.
Sí, sí.
I bé, doncs,
què passa?
Que ara
tot serà una mena de...
A veure com ho diria.
Sí,
podràs fer les fotografies
amb aquesta aplicació.
Seran professionals,
la gent gairebé
amb totes les fotografies
que facin.
Però aquí tindrà
un pes molt important,
doncs,
això,
la publicitat,
no?
I aquesta, doncs,
és una fita important
per a Facebook
perquè és la primera vegada
que adquireixen un producte
i una empresa
amb tants usuaris.
O sigui,
Facebook fins ara
no havia fet aquest salt tan alt
i ara, doncs,
sembla ser que
han llançat la casa
per la finestra,
no?
I, de moment,
no tenen previst
fer gaires operacions
menys com aquesta,
però el que volen
és oferir
la millor experiència
possible de fotos
que és una de les raons
per les quals
molta gent estima
Facebook, no?
I, aleshores,
ells han pensat,
home,
com a Facebook
ja penges moltes fotografies,
doncs,
és aquell matrimoni
també de conveniència, no?
Clar,
que la pots retocar,
pots fer el que tu vulguis
i a més a més
el que deies,
pot veure-ho tothom
i tots els seus amics
a Facebook.
Això mateix.
És una manera també
de cridar
als altres
que també ho agafin,
ho comprin
o el que...
Són aquelles sinergies,
no?
que, a més a més
de que et col·locaran
pubositat per tot arreu.
Això segur.
Això mateix.
Doncs,
Facebook,
una de les qualitats
és que la imatge visual
és molt important.
I, aleshores,
si aquesta imatge visual
que ja tenia a Facebook
ara, a més a més,
és en format Instagram,
doncs, bé,
això ja es la repera.
Serà el mes,
serà el nou a marx.
Si ara triguem
o estem aproximadament
una o dues horetes
a Facebook,
ara amb aquest programa,
bueno,
ja ens podem deixar dinar, ja.
Sí,
ja podem...
Depèn de quina persona
ja no es mourà de l'ordinador.
I per això
ens anirà tan bé
aquelles ulleres.
Això mateix.
Has vist?
Això mateix.
Per poder moure'ns
i donar-nos un bon cop de cap
contra les paroles de Tarragona.
Aquí t'hi veus bé.
Per exemple.
Sí, sí,
t'hi veus bé
com la setmana passada
que també vas estar molt bé
buscant aquella notícia
tan bé
del cotxe volador
que encara ho tinc present,
te vas avançar.
Em va quedar,
em va quedar
perquè dic,
ostres,
doncs sí,
sembla que la Sílvia
està al cas de les coses.
Clar,
que m'agrada.
I em va sortir...
A més,
tenim el Beta aquí
que ens va informant
i nosaltres també
intentem donar un cop de mà.
No, però vas estar bé
perquè te deies,
ui,
coses que veurem
en aquest segle XXI,
les ulleres,
és un començament.
I tu vas dir,
i el cotxe volador?
Doncs sí,
és veritat.
També.
És veritat.
Doncs ara també s'ha estat bé.
També s'ha estat bé
perquè doncs sí.
Continuem avançant,
eh, Beta?
I de quina manera?
Oi, ui, ui.
Em fa una mica de por, eh?
Perquè avancem en moltes coses
però perdem en d'altres, eh?
Que potser no ens acabem de donar.
Abans la comunicació
era molt diferent.
Abans,
quan trobava amics,
sorties al carrer
i depèn de com trobaves.
Però ara tothom està
amb la computadora
i amb els jocs
i...
No, però...
I es parla més per Facebook,
també, no?
Nosaltres,
perquè possiblement,
doncs ja...
ja comencem a tenir solera,
no?
Dicem-ho així, no?
Que bé t'ha quedat,
això de la solera.
Sí, comencem a tenir solera,
no?
Allò que dic,
tinc una edat, no?
Aleshores, doncs, esclar,
podem mirar enrere
i veiem aquests canvis, no?
Esclar,
quan no hi havia ni telefonia al mòbil
i quedaves amb la gent,
doncs a un lloc determinat
i, esclar,
era...
Esclar,
nosaltres ho entenem
perquè ho fèiem
i anava bé
perquè no hi havia cap problema.
Els que no ho entenen
són els que venen al darrere
i et pregunten
escolta,
però com ho fèieu?
Com ho fèieu fa 30 anys
vosaltres per quedar
sense telèfons mòbils?
Amb les cabines telefòniques,
depèn de com
i com es podia?
Esclar,
com algunes transmissions...
Deufòniques.
Deufòniques
que també es feia
a la cabina telefònica
com els amens d'aquesta emissora.
Recordem-ho
que també té una solera,
eh?
Des de,
podríem dir,
des de 1986,
com aquests productes...
Ostres,
queda molt lluny.
Béja,
queda molt lluny.
Doncs bé,
esclar,
la gent que ve al darrere,
la joventut,
no ho entenen,
doncs no,
nosaltres vam sobreviure
i vam lligar
i vam fer tot sense mòbils,
no?
Aleshores,
doncs,
doncs bé,
possiblement ara
estiguem una mica descol·locats
veient tots aquests canvis,
però,
però bé,
el que jo recomano
als que tenim una solera,
als que ens estiguin escoltant ara
en aquests moments,
i tinc una solera
com la que tenim la Sílvia i jo.
Exacte,
aquests joves
de trenta i tantes.
Doncs,
que no,
que no es tanquin,
que no diguin,
ostres,
això,
no,
no,
no,
que si tenen un mòbil
que se'l comprin també
d'aquestes intel·ligents,
que mirin
d'entre el Facebook,
que mirin,
doncs,
no sé,
que no es tanquin
i no diguin,
això és per...
I que no es quedin enrere,
no?
Això mateix,
que no es quedin enrere,
que tampoc no cal que ara
doncs es converteixin
també en uns megacracs
d'aquests gadgets,
doncs,
mòbils,
aplicacions i tot això,
no cal que tampoc arribin
a l'altre extrem,
però que no es tanquin
i que vagin evolucionant
amb les coses,
no?
I així,
com a experiència personal,
puc dir que es porta
molt bé la cosa,
perquè ja no et queda
aquella sensació
de dir,
ostres,
ve que la canalla
que va amb aquests telèfons
que connecten a internet,
jo, doncs,
no tinc ni punyetera idea,
te quedes com...
No, no, no,
Sí, sí,
que es queda esperat,
que no saps com...
Desplaçat,
no, no cal,
tu també pots entrar,
el que passa que doncs,
te quedes en un estat
que, bueno,
que no cal tampoc
ja t'ho dir que arribis
a ser un megacrac
de les utilitats aquestes,
però no es trenqueu,
no es trenquem
i seguim evolucionant
i així ho portem millor,
aleshores,
doncs,
aquestes coses,
aquestes innovacions,
sí que a vegades
costa entendre,
ostres,
on hem arribat?
Ulleres de ratxics,
no?
On hem arribat,
no?
Però si posem una mica
la mirada aquella
de dir,
ostres,
doncs mira,
tampoc no ha estat malament,
ho portarem millor.
Doncs sí,
doncs sí.
És la recomanació que faig.
Doncs bé,
ens estem aquí...
Sí, no,
és que ens queda,
mira,
que ens queda poc temps
i a més hem d'anar
a aquell personatge
que també és aquella persona
que ens va deixar...
És el que volia fer ara.
Sí?
Sí,
volia fer perquè aquí
ja estàvem fent massa voltes
de lo mateix
i ja hem dit
el que havíem de dir
del Facebook,
d'Instagram
i dels mil milions de dòlars
que no tenim nosaltres
ni tindrem mai a la vida.
No,
no crec que els vegi.
Bé,
doncs l'altra persona
que ens va deixar,
en aquest cas,
doncs els 83 anys,
doncs es deia,
això va passar la setmana passada,
es deia Jack Tramiel
i podríem qualificar-lo
com el pare
del Commodore 64.
Ara explicaré
què és això,
el Commodore 64,
perquè, esclar,
vol dir,
nosaltres,
els que tenim solera,
tornem a incidir,
sabem més o menys,
sabem molt més o menys
què és això,
però la gent que puja,
dir,
¿como qué?
¿como qué?
De què m'estàs parlant,
Bé,
de què m'estàs parlant?
Doncs aquí estem nosaltres
per donar llum
a aquestes ombres,
a aquestes ombres tecnològiques,
no?
Resultat que,
a més a més
de ser el pare
del Commodore 64,
el Jack Tramiel
va ser un dels impulsors
de la cultura empresarial
del Silicon Valley,
aquest mega polígon
industrial tecnològic
que hi ha
a Califòrnia
i que,
doncs,
en no sé quants
quilòmetres quadrats,
en poc espai
de quilòmetres quadrats,
doncs,
tenen el poder mundial
de tot,
perquè, esclar,
això ens concentra
la cosa més potent,
no?,
d'informàtica,
de tecnològica,
o sigui,
des de l'Intel
que es fa processadors,
des d'empreses
que fan ordinadors,
des d'empreses
que fan,
doncs,
aplicacions com el Facebook,
bé,
doncs,
tot està allí concentrat,
és allò que dius,
dius,
el món està mal repartit
i en aquest Silicon Valley
és on està el 90...
el 90...
el 90...
el 90...
el 90...
el 90...
el 90 de la tecnologia
del món mundial,
no?,
doncs,
sí,
i aquest senyor,
doncs,
el Jack Tramiel
va ser un dels impulsors
d'aquest,
diguéssim,
poliún empresarial
del Silicon Valley,
no?
Jack Tramiel,
l'enginyer que va inventar
Comodoro de 64
i un dels pares
de la cultura empresarial
del Silicon Valley,
doncs,
ens va deixar
a Stanford,
a Califòrnia,
o sigui,
no va sortir
d'aquest estat de Califòrnia,
que s'hi va passar
els últims anys,
de família jueva polonesa
va ser supervivent
d'Answitz,
aquest camp de concentració
que els nascis,
doncs,
van fer
de les seves
malifetes
contra
el poble jueu,
no?
Va ser un dels supervivents,
possiblement aquest fet
va ser
del que va...
El que va fer
que potser
es revelés
d'alguna manera
a través de la seva feina.
I digués,
i ha que estat a punt
de veure la mort,
doncs,
vaig a fer
coses
importants
a la vida,
no?
I bé,
una vegada
va ser rescatat
d'Answitz,
va emigrar als Estats Units
el 1947
com a soldat
de l'Algèrit
nord-americà
i va començar
un negoci
de reparació
de màquines
d'escriure
que va anar derivant
amb el temps
primer cap a les calculadores
i després cap als primers
ordinadors personals.
Veus quina evolució,
no?
No, no, no.
Clar,
de les màquines
d'escriure,
les olivetis
de tota la vida,
ell va anar evolucionant,
després va fer experiments
amb calculadores
i finalment
va anar cap a les primers
ordinadors personals
i aquí és on volia arribar,
és això
del Commodore 64,
tot a dir que
el Commodore 64
va ser el primer ordinador
personal
que es va convertir
en un best-seller,
un best-seller,
o sigui,
un top-ten,
no?
Sí, sí,
el més venut
en aquell moment.
Sí,
el no va més
d'aquell moment,
o sigui,
el que és Instagram
avui dia
era el Commodore 64
aleshores,
no?
El no va més,
no?
Resulta que
va aparèixer
aquest Commodore 64
a l'agost del 1982,
Déu-n'hi-do,
després del primer Apple,
l'Atari
i dels models
d'IBM,
o sigui que
quan va aparèixer
el Commodore 64
ja havien aparegut
els primers Apple,
els primers ordinadors
Apple,
els primers Atari
i també els primers models
d'ordinadors
de la casa IBM,
però el cas
del Commodore 64
va captar
el favor del públic
pel seu baix preu
i la seva gran oferta
de programes,
sobretot de videojocs,
alguns dels quals
han evolucionat
cap a altres plataformes
i segueixen sent
objecte de culte.
Fantàstic, no?
que s'han convertit
pels sagrades
jocs d'ordinadors
com una cosa
sagradíssima, no?
I bé, doncs,
Trammill
també va ser
un personatge
reconegut
al Silicon Valley
per la seva habilitat
per crear negocis
a partir de contactes
i per la seva visió
sobre les relacions
de la indústria tecnològica
amb Hollywood
i aquí és on volia acabar.
Va ser un dels impulsors
de Star Trek
i especialment
de William Sharner,
el famós capital Kirk.
Ostres!
Ell, amb els seus diners
que va aconseguir
del Commodore 64,
doncs,
doncs,
va impulsar
a Star Trek
i especialment
doncs,
el personatge
del capital Kirk.
No t'ho creuràs, Beta.
Porto tot
el cap de setmana passat
abans d'ahir,
ahir
i avui
veiem pel·lícules
d'Star Trek.
Doncs bé.
Jo estic ja
dels trequins, ja.
Els trequis, no?
Que són els que
ens agrada
a Star Trek
i ens considerem
trequis, allò de...
És que ja són cinc dies
seguits
i espera't, eh?
Perquè m'han dit,
diu,
tinguis paciència
que encara tinc
uns 400 capítols
per veure.
Vinga, d'acord.
Gràcies.
Allò, aquella frase
quan comença el capítol
l'espai,
l'última frontera,
aquella veu.
Sí, aquests són els diaris
de l'Aul.
Ja t'ho dic ara.
Doncs bé,
el culpable
ens va deixar
a l'edat de 83 anys
i bé,
doncs,
és un d'aquests exemples
també de persones
que han deixat un llegat
i que per molt atabalada
que estigui la Sílvia
en aquests moments,
hem de dir que
per els que som trequis,
en aquest cas
em considero jo
bastant trequis.
Sí, ja ho sé,
per això t'ho deia.
Hem d'estar agraïts
molt a aquesta persona,
el senyor Jack Tramiel,
perquè si no hagués estat
per ell,
doncs ara
no en podíem parlar,
no hauríem pogut gaudir
d'aquestes pel·lícules
i del Capità Spock.
Ah, i veus,
en aquest capítol
el Capità Spock va morir.
Això mateix.
Després també,
un personatge
que m'agradava molt a mi
era el Data.
Ai,
el Data és una mena
de robot,
sí,
és una nova generació
de Star Trek,
perquè l'Star Trek
van diverses generacions
i la nova generació
no s'ha arribat,
ja arribaràs.
És una persona,
és un androide
que té un cervell positrònic.
Aleshores,
doncs,
és molt divertit.
Bé,
ja en parlem un dia del Data.
hem de passar
pel viatge a Vinília,
em sabria greu
que sempre ho tallem.
Sí,
hem de fer aquest viatge
a aquest moment imaginari
que es diu Vinília,
i si parlem de videojocs,
què més es dient
que escoltar una cançó
que parla de videojocs,
de Computer Games,
i és que escoltarem
una cançó d'un grup
que també es va avançar
al seu temps,
com aquest senyor
que va inventar
el Commodore 64
molt abans
de quan tocava,
no?
És un grup australià,
els Misex,
i l'any 1979,
eh,
1979,
o sigui,
tres anys abans
que sortigués
el Commodore 64,
doncs ens van fer
aquesta cançó
que es diu
Computer Games,
i que bé,
doncs és una mostra
que això
de jugar als ordinadors
també...
Ja anava,
ja anava,
ja anava,
tot musicalment parlant.
Doncs bé,
tant,
que tornem la setmana vinent,
gràcies,
gràcies,
i reiem que duu
jugant amb els ordinadors,
eh?
Molt bé,
que vagi bé,
a reveure.
Adéu-siau.
eating down
their tubes
at me
come,
you,
you,
you,
you,
you,
you,
You,
come,
you,
yes.
Come,
you,
yes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!