Fins demà!
I que ens ha trucat el Quim Castellbí, que ens estava sentint, i des d'aquí li desitgem un bon any, 2012,
i que ens ha demanat de cara a la setmana vinent la banda sonora de la pel·lícula Gladiator.
Si que t'ho apuntis i que te'n recordis de cara a la setmana vinent, ho sapiguis, eh?
Gladiator té un problema que hi ha una música que és una miqueta molt especial, però, bueno, mira, ja hem de solventar la sonora.
Home, però la banda sonora és magnífica, també, eh?
Sí, sí, però hi ha algunes peces que, bueno, tindrem de fer una selecció.
Exacte.
La banda sonora a vegades posen molta cosa...
Potser la més coneguda, que millor és la que referia el Quim, no?
I, en tot cas, podem adornar-la una miqueta més, no?
I, a més, què millor que a la nostra Tarragona romana, que a un Gladiator, no?
Sí, sí, aviam.
Vosaltres també el vam tenir, a l'Optiques.
Sí, també, també.
Que d'un i do, eh?
Bé, anem a començar per la primera part d'això.
De mi.
I vull parlar d'una pel·lícula de l'any 1941 que es diu Aquella noche en Varsovia.
Aquesta pel·lícula, el títol original era Dangerous Moonlight.
pel·lícula anglesa, la Gran Bretanya, i era l'una pel·ligrosa, l'una cosa semblada així, sí.
El director va ser Brian Desmond Hurts, i els intèrprets, Sally Gray, Will Midlinton, Anton Barbrook,
Freddy Igual, Derrick de Marnie, Michel Renier, J.X. Roberts i Kenneth Kent.
Aquests són els principals actors que la majoria de gent, potser si els veuen, sí que els recordaran,
però són gent que no van tindre una gran fama, però són uns actors fabulosos.
La pel·lícula passa que durant Polònia, durant la Segona Guerra Mundial,
un jove pianista fuig del seu país per continuar la seva carrera professional.
Al poc temps coneix Carol Peters, una periodista americana de la que s'enamora
i amb la que viatja a Inglaterra.
Per arribar allí, ell s'enrola en un esquadró aèri polac
i torna al seu país per rescatar amb els seus camarades.
Carol no dubte ni un momentet en acompanyar-lo.
Llavors, en aquesta pel·lícula Aquella noche en Varsovia,
el tema principal és Concierto de Varsovia,
del gran compositor anglès Richard Andinsall,
que jo haig de dir que amb la meva infantor,
per llavors desconeixia...
Esclar, jo tenia aquí, quan es va estrenar la pel·lícula,
tenia dos anys només.
Ja, exacte.
O sigui que parlem de temps, no?
Ja és petit, sí.
Desconeixia que aquesta popular peça,
una de les més interpretades en tot el segle XX,
devia precisament la seva origen a tres passions,
el cinema, els avions i la Segona Guerra Mundial.
En realitat, era la fascinant banda sonora
d'un melodrama amorós, bèl·lic, musical,
que es va rodar, com he dit, l'any 1941,
i a més gran glòria de la propaganda de Guerra Britànica.
Concierto en Varsovia, o Aquella noche en Varsovia,
i que aquí va ser, doncs, d'una manera traïdorament traduïda...
Sí, és el que passa moltes vegades amb els títols de les pel·lícules, no?
Degut que ja començava a conèixer el tema musical d'Aquella noche en Varsovia,
o sigui, del concerto de Varsovia,
llavors aquí li van posar Aquella noche en Varsovia,
o sigui, degut a l'èxit de la peça que ja començava a tindre,
perquè va ser alguna cosa impressionant.
Però s'ha de dir que pitjor va ser el títol que van estrenar als Estats Units,
que allà, a més de retallar 10 minuts...
Però això és la pel·lícula, no? Això és la pel·lícula, o...
Sí, sí. A més a més de retallar la pel·lícula 10 minuts,
allà la van titular Esquadron Suïcida.
Qui dius?
Sí, home, esclar, com que són pilots...
Home, ja, però a veure...
Però primer que es miri la pel·lícula, no?
I a partir d'aquí que traguin el títol, depèn de com.
La pel·lícula realment va ser homenatge
amb els centenars de pilots de caça centroeuropeus,
fondamentalment polacs i txecoslovacs,
que van combatre amb les files de la RAF,
en real, l'Èrea de Força, o sigui, anglesa, saps?
De la Luftwaffe i després contra la Luftwaffe alemana.
I explica, a base de flashbacks,
tècnica molt de moda en aquella època,
el... com diria jo...
un romance entre un pianista...
Una història de món, no?
Una miqueta, com diria jo, de caigut,
un pianista polac,
que la pel·lícula Stephen Redertry,
i una bellíssima periodista americana,
com he dit que era per Carol Peters,
que va ser la preciosa actriz bitànica Sally Gray,
potser s'ha de considerar que és el millor paper
de la seva carrera amb aquesta pel·lícula.
I allà es coneixen accidentalment,
imagina't-ho,
durant un bombardeig a Varsovia
per a l'aviació alemana,
al setembre de l'any 1939.
La jove periodista
queda embobada,
no sap d'on,
per la música que surt d'algun lloc,
i mica a mica va descobrint
que d'un edifici mitjà en ruïnes,
degut a les bombes,
surt la música.
La noia es va apropant cap allà,
entre mitjans de totes les runes que hi ha,
i la porta fins a la sala,
que no ha sigut, en fi,
afectada per les bombes
a una, es veu allà,
un atormentat pilot de caça
que es diu Stephen,
que està interpretant
la meravellosa composició
creada per la pel·lícula,
que és precisament
el concert de Varsovia.
Tot una peça magistral,
tothom ho ha dit,
tots els crítics,
que la seva composició pretenia,
dona't compte,
estava encarregada,
la productora li va encarregar
a Sergei Rabmaninov,
nada menos amb aquest gran
intèrpret i autor,
però gràcies
a la negativa
d'aquesta gran figura russa,
afortunadament
va anar a parar
a mans d'Adinseli.
La història avança
d'una manera previsible,
dona bombardeig,
els dos protagonistes
s'enamoren,
aconsegueixen escapar,
en fi,
i la cosa segueix.
T'anava a demanar
si volies fer un kit-kati
i anem a posar
una d'aquestes peces, no?
Llavors, això és el que dic jo,
que ja ha ambientat
una miqueta el l'oïdor,
sapiguent més o menys
a què va el tema,
perquè, clar,
la música
no denota el que és en si
la pel·lícula,
és simplement la gran bellesa,
la gran construcció musical
que té aquest concert
en Varsovia.
Anem a escoltar
aquest concert en Varsovia
i després passarem
a una altra obra
que és més coneguda
de ballet,
una altra obra
ja completament aliena
a aquest concert
en Varsovia.
I anem a escoltar,
doncs,
amb gran serietat
i amb gran...
Magistracitat, no?
També?
Concierto en Varsovia.
Fantàstic.
Fantàstic.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Està m'escolta
en aquesta peça,
aquesta composició,
que hem d'aclarir una cosa,
perquè la gent,
potser ha sentit
algun sorollet,
alguna cosa,
però té un per què, eh?
Sí,
això està tret
exclusivament
de la banda sonora,
directa de la banda sonora
de la pel·lícula.
Hi ha moltes composicions,
per a altres intèrprets,
esclar,
amb una qualitat
sonora fantàstica,
però jo he volgut portar
precisament
la que originalment
s'interpreta
la pel·lícula.
Lògicament,
la pel·lícula
no està remasteritzada
ni molt menys
perquè no s'ha fet
amb DVD
i és
una pel·lícula
superbuït
i lògicament
està copiada
d'algun màster
d'aquella època
i la qualitat
no dona de sí.
Però
és el que hi ha
per ser més originals
i més veritable.
No, no, no,
fantàstic,
fantàstic.
Però, Andrés,
també per manca de temps,
perquè són peces,
hem de dir,
que són molt llargues,
aquestes peces,
que avui ens has portat
quasi 20 minuts dures.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
I tenim una altra encartera
que ja m'has demanat també,
especialment,
aquesta també posem-la,
encara que també
només sigui una estoneta.
Sí, mira,
hi ha pel·lícules
que a tu ja ho coneix
com pel·lícules normals
i correctes,
però el que no es dona en compte
és que, per exemple,
hi ha balets
que s'han fet també
en pel·lícula,
com per exemple
el que ens reporta avui
que és
Cascanueces,
o Cascanous,
Cascanueces.
Sí, sí, el Trencanous.
El Trencanous, exacte.
Aquesta és una de les obres
més importants que hi ha.
El Cascanueces
és un conte de fades,
balet,
amb dos actes i tres escenes
de Pior Lich Tchaikovsky,
va néixer l'any 1840
i va morir l'any 1893
i això va estar composat
i estrenat entre el 91,
1891 i 1892.
Tchaikovsky va posar música
a l'adaptació d'Alejandro Dumes,
el pare,
del conte del Cascanueces
i el rei de los ratones
d'Ernst Theodor Amadeus Hoffman,
que va posar en escena
per Marius Petipa
i encarregat pel director
dels teatres imperials
Ivan Epsilujovsky
en l'any 1891.
Amb els països occidentals,
el Cascanueces
s'ha convertit potser
en el més popular
de tots els balgats,
sobretot,
sobretot es representa
pels Nadals.
Jo vaig veure l'altre dia
i això,
una miqueta tard,
però val la pena mencionar-ho.
Tchaikovsky va fer una selecció
de vuit dels números del balet
abans del seu estreno
en desembre de l'any 1892,
formant la suite
del Cascanueces
Opus 71A,
concebuda per tocar en concert.
La suite es va tocar
sota la direcció del compositor
el 19 de març
de 1892
amb ocasió
d'una reunió
de la sucursal
de Sant Petersburg
de la Societat Musical.
La suite es va
tornar popular
des de llavors,
encara que el balet
complet
no va aconseguir
una gran popularitat
fins que va arribar
als anys
1960.
o sigui,
a partir d'aquí
ja el balet
va començar a tindre
una gran acceptació.
Però anem
a l'obertura
a miniatura
d'aquesta gran obra,
música que jo crec
que coneix
pràcticament
quasi tot el món,
i escoltem, doncs,
l'obertura,
precisament,
de la casca-nueces.
de l'obertura,
de laquina
Inju!
Inju!
Do champion!
Inju!
Inju!
Enju!
Inju!
Inju!
amendij!
Inju!
Inju!
Inju!
Inju!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu-n'hi-do!
Quines dues peces del trencanous!
A més estan d'enhorabona també, Andrés!
Ara que comentaves això,
perquè ara, per ara,
O sigui, de les Gavarros almenys feia dues setmanetes que podien veure
que tornava a reviure almenys, no sé si fidedignament el que seria això que ens comentaves,
però almenys semblant a aquest Trencanous.
Jo recomano que si algú només tingui una miqueta d'afició amb aquest tipus de música,
si tenen l'oportunitat de trobar la pel·lícula, o sigui un DVD del Trencanous,
o inclús altres, no sé, altres a la vella d'Ordiente, altres obres així,
que facin la prova de veure-ho a la casa, veurant la preciositat dels balets,
perquè si estan gravats, si estan filmats,
ensenya que els personatges són d'altíssima competència, d'altíssima categoria.
Entre la bellesa de la música, després la bellesa dels decorats
i la composició total de l'obra, val la pena veure això.
Perquè hi ha gent que diu que l'òpera no m'agrada,
potser no t'agrada perquè no entens el que dius.
O el balet també, no?
Però el balet normalment acostuma a agradar quasi tot.
Perquè jo he fet algunes obres així, de balet,
en l'antiga audiència, si he fet alguna vegada,
que he fet de l'escenari a la pantalla.
He fet obres de teatre, he fet obres de balet, he fet...
Sarsueles també.
Sarsueles també.
I, bueno, hi agrada, m'entens?
Però val la pena perquè el balet és una cosa preciosa.
Ja dic, l'òpera, permeto que algú digui
que no m'agrada deixar-m'ho estar amb la seva ignorància.
No, no, no.
Cuidau, acceptable, però el balet, el balet, aquí no hi ha excusa.
Perquè el llenguatge visual és meravellós.
No, no, la bellesa és fantàstica.
I l'auditiu no en parlem.
Encara més, no?
Aquí està.
Andrés, que ho hem de deixar fins la setmana vinent.
Bé, fins la setmana que ve.
La tornarem una altra vegada d'aquí amb vosaltres.
Molt bé.
I gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé la setmana, eh?
Gràcies, igualment.
Cuida't molt.
Adéu.
Gràcies.
Fins demà!