Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
I li farem cas i escoltarem els primers membres de la Santíssima Trinitat, els Golden Earring, amb el que va ser el seu hit indiscutible al Raider Love de l'any 73.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No more speed, I'm almost there!
Gotta keep cool now!
Gotta keep cool now!
Gotta keep cool now!
Gotta take care!
Last car to pass!
Here I go!
When the line of cars drove down real slow!
And the radio played that forgotten song!
Renderly is coming on strong!
And the newsman!
And the newsman sang his same song!
Oh!
One more radar lover gone!
When I get lonely and I'm sure I've had enough!
She says the comfort coming in from above!
We don't need to let her up!
We've got a thing that's called radar love!
When I got a light in the sky!!
We've got a thing that's called radar love!
We've got a thing that's called radar love!
We've got a thing that's called radar love!
We've got a thing that's called radar love!
L'Oriol Llopes és un tio culte,
un d'aquells que venien de la orxergia barcelonina,
un d'aquells ninos malos de casa bona,
educats com els Ribes, els Maragalls, el Pau,
Pau Maragall era Pau Malvido,
el germà descarriat del Pasqual Maragall,
i tants altres, els Perutxos, per exemple.
Ell divideix el seu llibre no en capítols, sinó en paquetes,
i cada paquete està encapçalat per un fragment
d'una de les cançons de Golden Earring.
En aquest cas hem triat el número 7, Time is a Book.
El tiempo es un libro, un libro glorioso,
però en aquest llibre llen d'histories
nunca pots volver les pàgines hacia atrás.
I un fragment que parla de la immortalitat
o de la pretesa immortalitat.
Diu, jo, on diria més,
no és que se creen immortals,
és que ni siquiera lo piensan.
A esa edat, inconscientemente,
lo das, por supuesto.
Nunca te saldrán arrugas, ni barriga,
ni el dentista tendrà que tomarte un molde
para fabricar esa prótesis
que te llevarà por el camino de la amargura.
Ese corte de pelo que llevas
era chanant hasta el fin dels tiempos.
Esos tatuajes de tan vivos colores
y tan bien definidos en cada línea
jamás perderán su brillo,
ni se difuminarán,
ni se deformarán a causa de una flacidez
que puede sorprender a la vuelta de la esquina
a ese viejo lecionario zumbao de tu barrio,
pero nunca a ti.
Y todo eso ni lo piensas, ya digo,
ni lo piensas, ni lo razonas,
ni te lo planteas,
ni se te pasa por la cabeza
comentarlo con los, las, colegas.
La vida siempre será así
y tu música nunca dejará de sonar bien
y es imposible que alguien se burle de ella
o la parodie dentro de treinta
o veinte o diez años de nada.
Tu buga tuneao no dejará de mejorar,
jamás será motivo de bromas malintencionadas,
risitas sarcásticas
o lisa y llanamente cachondeo por parte de críos
que a día de hoy ni siquiera han nacido.
Y por fin tu rock and roll band
puede que alcance o no la gloria,
pero siempre estaréis juntos
y sonarís bien,
altos, poderosos y compenetrados.
Y al igual que en la mili,
siento decirlo,
aquel tipo que fue tu hermano de sangre
se desintegrará en el olvido
una vez licenciados.
I acaba aquesta anècdota
i passa directament a un conte de Cortázar,
el que dèiem,
una persona culta
que escoltava els Flamingroobies
i nosaltres anem a escoltar
el Shakespeare in Action,
un dels seus temes més coneguts.
Els Flamingroobies
van estar en una esquena
no fa masses anys,
però els entesos diuen
que va ser un fiasco,
que era en una paròdia
d'ells mateixos, vaja.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música





Música
Música

Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música


Música

Música
Música
Música




Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Funken i autor, quan estava
en pubille, d'aquesta sintonia que sempre
sona quan anunciem activitats.
Al final, tot lliga.
I per marxar, ens acomiadem
amb un projecte que ens ha cridat l'atenció.
És una cosa molt cuidada, que han fet l'agenda
La Batzuca. S'han dedicat
a musicar poemes de Gurtstí-Bartre
i en aquest cas
ho presentaran també a la
Fira de Real Mediterrània de Manresa.
Us deixem
el tema Com.
A la dreta,
a l'esquerra,
de boca tarrosa,
sempre en aquest viatge
que no s'acaba mai,
sempre recomençar
el mateix arrossegament
interminable agafat a la corda
sobre les pedres
cantalludes
o sobre el fan.
Perquè encara que plogui
no deixo d'estricar
endavant.
Estic ennavegat
en un sempre
que és un mai més.
O jo,
o jo,
vull espai
per la meva força
i m'espolso
el rau
que davalla
sobre la meva feblesa.
A la dreta,
a l'esquerra,
empenya,
sóc com una sàrria
de memòria,
endavant,
amb pit i genolls,
tros de vida,
tros de temps.
hi hagué el temps
d'abans
de la corda.
No sé si hi haurà
el temps
de després,
a l'esquerra.
La veu,
aquesta veu
que no és
la meva veu,
sinó la veu
estranya
d'una au
que travessa
l'aire universal.
o jo
i una enorme.
Hi havia el sol,
però ja no es veia.
Estava tafanejant
a l'altra carena
de les runes aromàtiques.
Soleia duia a l'esquerra
una càrrega d'espígol
i vida de ment
a la cara.
El minotaure
era invisible,
en algun lloc
potser de campanes
enterrades,
però de tota manera
vora la mar.
El minotaure
duia als braços
un cavall mort,
esventrat,
i dues mans suplicants
aixien de la boca negra
d'una caverna.
Vora del mar.
No se sabia
per què no hi havia
oranetes ni gavines allà
en aquell moment
en què el dia mostrava
la interjecció
a les dents del cavall
que havia caigut
sobre les roselles
de la seva agonia.
Vora la mar
peridora de veles.
Dins el mar
d'una illa rocosa
sorgia la gegantina
noia blanca
i àurea
i coronada
de tarongina
que mirava
a través
d'un vel transparent
la mà estirada
del minotaure,
la mà que no aturava
les transformacions
de la mort,
sempre a vora
del mar
que rentava
els peus
d'amatista.
Doncs ens ha sortit
un programa
ben literari avui.
Esperem que us hagi agradat
i esperem també
retrobar-vos aquí
al Tràfic d'Abstraccions
la setmana que ve,
dimecres,
a les set de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!