Bé, no sé si ho he dit, us trobeu a Tarragona Ràdio,
al 96.cfm, també a tarragonaradio.cat,
per allà ens podeu sentir online i per la TDT.
I ara sí, aquesta és la seva manda sonora, saludem-lo de nou.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Oi, has vist, avui tinc...
Avui, així com d'altres dies m'enganxo molt,
avui m'han donat, no sé què m'han donat per dinar,
llenties. Deus això, el ferro de les llenties,
que estic amb assurto, eh?
Tu ho saps, aquell senyor que va tot el rato amb la llengua en l'aire
com si es volgués tocar la punta del nas,
va així tot el rato per casa.
Ai, qui la poma fa?
Sí, i la dona li diu, però escolta, desgraciat,
qui t'ha dit que el Viagra es posa sota la llengua?
Això és marraní. Estem en un horari infantil, eh, Andrés?
No, no, no, però això és una medicina.
És una medicina?
Sí, però estem en un horari infantil.
No, però és una medicina, escolta.
Ara contesta-li.
Ai, horari infantil.
Que estan preguntant a la mama i al papa de torn
què és això de la Viagra i per què té la llengua fora.
Sí, sí, sí, sí.
No, no, no, no, no insisteixis, no insisteixis.
Que li diu amb el papa,
em diu amb el papa, papa, això on va estar anticuat?
Ara hi ha això, això, això, això i això.
Sí, li diu, papa, que no saps com va l'ordinador,
no t'amoïnis, jo t'ensenyo.
Mare de Déu, jo t'ensenyo, jo t'ensenyo.
Andrés, quina és la pel·lícula que podem veure demà mateix?
A partir de les...
Demà mateix?
A veure si t'ho saps, a veure si t'ho saps, a quina hora?
I entrada un euret, eh?
Un euro a l'entrada, exacte.
A part de les invitacions que podem donar avui aquí,
perquè si algú truca li podem donar invitacions.
Digues el número, sisplau.
977-24-47-67.
Com, com? Quina has dit?
977-24-47-67.
No sé si t'ho he dit, però 977-24-47-67.
Ah, jo pensava que era aquest, sí.
Sí, sí, és aquest, eh?
Bé, doncs la pel·lícula que podran vindre a veure demà la tarda a les 6
és...
Candilejas.
Ara és quan havia d'haver sonat aquella cançó que no he buscat.
Saps?
Ja sortirà, ja sortirà.
És una pel·lícula de l'any 52, Charlie Chaplin, no surt Charlotte,
és Charlie Chaplin, Claire Brum, una gran actriu que va sortir,
Neil J. Bruce i Sidney Chaplin i Buster Keaton.
Sidney Chaplin s'ha de dir que és el germà,
bueno, era el germà de Charlie Chaplin.
però és que, a més a més, hi ha un germanet,
ah, té un fillet,
que també es diu Sidney Chaplin.
I si algú va veure la pel·lícula,
que estigui molt al tanto al començament,
quan arriba l'artista, que és Charlie Chaplin,
borratxo a la porta de la casa on ell viu
i vol posar la clau al pany,
no pot introduir la clau de la borratxera que porta,
doncs a fora del carrer hi ha tres nens,
dos nens i una nena,
que se l'estan mirant,
volguen dir, la posarà, no la posarà.
Oi, com va aquest, no?
No la posarà, no la posarà.
Són els tres fills de Chaplin.
I es podrem reconèixer molt bé la nena,
que és la més alteta,
és la del mig,
amb la filla, amb la Geraldine Chaplin.
Amb la Geraldine.
Està igualeta, igualeta que de qui és.
I ja dic,
s'ho per encarnar també del Chaplin.
Has notat una entrada així, espectacular?
Entra, entra, aviam.
Què et sembla si la sentim una miqueta?
Una miqueta, una miqueta, val la pena.
Agregna Cunha.
És la miqueta.
Coz.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
EstWWAM!
La traga i la 기 pues!
Entrada!
Fins demà!
Fins demà!
i li agafem el telèfon, que sí que l'hi agafarem,
li donarem dues invitacions per poder vindre demà o el dia que vulguin.
Estàs segur que vols que l'agafi el telèfon?
Sí, dona, sí, esclar que sí, no faltaria més.
No, no, no, no, no sé, si tu m'hi dius que sí, jo l'agafo.
Sí, dona, esclar que sí.
I voldria parlar una altra vegada, ja que em vas insistir,
i a més ho mereix també, amb la veu que anem a escoltar,
la personalitat d'Ima Sumac.
Ima Sumac va ser una cantant peruana
que va néixer el 13 de setembre de l'any 1922,
al barri de la localitat del Callao, al Perú,
i aquesta dona, de petiteta,
volia imitar amb la seva veu el cant dels ocells,
i no li va aconseguir unes tessitures tremendes.
Algo que ningú havia arribat fins llavors.
Normalment, les grans cantants d'òpera
tenien quatre tons de veu,
però normalment en feien servir un parell com a molt,
perquè l'altre ja era arriesgar-se fer-lo servir.
Però és que ella en tenia sis,
i anava, en fi, amb les cançons que hem anat sentint,
ho comprovem, que va des del greu fins al més agut.
No, no, fantàstica.
Vam estar explicant diverses coses d'ella,
resulta que l'any 1950,
ella es casa i al matrimoni firma un contracte
amb la Capitol Records,
companyia de gravació,
que comprèn l'interès que en els Estats Units s'havia despertat
per les cultures exòtiques després de la Segona Guerra Mundial,
i de fet, amb les seves actuacions,
ella sortia vestida com suposadament oferia una princesa inca,
segons el gust de Hollywood.
Aquest mateix any grava amb la producció de Les Baxter,
Voces d'Extalabi,
que va ser un gran èxit.
Després gravaria amb el director d'orquestra,
Billy May,
i el seu repertori, lògicament,
es nutria de cançons del Folclore Andi
i d'altres composades pel seu marit.
Arribem a l'any 1954
i participa en la pel·lícula
El secreta de los incas
amb Charleston Heston i Robert Young,
on interpreta els temes
Taita Inti,
que el vam posar l'altre dia,
Ataipura i Tumpa.
Podríem sentir ara aquest Tumpa,
que jo crec que val la pena sentir-lo amb aquesta veu.
Doncs vinga, se'm-hi.
Taita Inti,
Taita Inti,
Taita Inti,
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Déu-n'hi-do, eh?
Això, esclar.
Ha hagut un silenci, que estàvem aquí, l'Andrés i jo...
I perquè no veiem la pel·lícula, que aquesta pel·lícula,
el secret de los incas, l'estic jo mirant de localitzar,
tinc alguna còpia, però no és la qualitat total que hi ha,
encara que jo, com faig cine, allà a l'antiga audiència,
ja diem que, esclar, com que això és l'associació Cine Club,
Filmoteca, Andrés d'Andrés,
doncs no és un cine comercial, com és lògic,
i a vegades fem pel·lícules que la seva qualitat visual
no és tot el perfecte que podria ser,
però són com documents històrics dins de la filmografia,
i, bueno, si no trobo cap pel·lícula que sigui de millor qualitat
que el que hi ha, doncs passarem també a aquesta,
perquè hi ha gent que me l'està demanant també.
Clar, no, no, per la curiositat de veure-ho, no?
Sí, sí, sí, perquè a més a més amb aquesta veu
i la coreografia que surt amb la pel·lícula, imagina.
El fantàstic.
Jo posaria l'altra cançó que surt a la pel·lícula,
que també és un tema molt important,
és Tumpa, també amb la veu, lògicament, de la Ima Sumac,
i que pertany amb aquesta pel·lícula de Charlton Heston,
el secreto de los incas.
Bé, hi ha hagut un petit lapsus.
Aquesta és la tema on es escenifica la cançó,
i la cançó és Chuncho,
que aquesta és l'any 56,
que surt amb la pel·lícula mexicana,
Música de siempre,
i aquesta Chuncho està escenificada precisament per ella,
per la Ima Sumac.
Acabem d'escoltar aquest Chuncho,
i després sentirem l'altre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de sempre.
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música de,
Música deNet,
Música de,
Música de,
a Intí, en fi, n'hi ha moltes.
Però ara jo voldria posar aquesta,
que és Extabai,
que és una altra dels grans èxits
que ella va tindre en aquell temps,
que és...
En fi,
és per sentir-la, és per sentir-la.
Doncs anem a sentir-la i a veure si també
ens ens sombra com les que portem fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que va estar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
una pel·lícula bastant recient, de l'any passat,
2011, que es diu
Sigue-me el rotllo, una
pel·lícula per riure tota la pel·lícula,
per l'enredo, i li ho
casar-me, però val la pena veure-la.
Però li seguim o no li seguim el rotllo?
Sí, sí, sí, ja explicaré jo més o menys a què va,
una miqueta, perquè la gent es faci càrrec,
perquè, escolta, hi ha una sèrie d'enredos,
de compromisos i de
folclore, que dic jo, de follons,
que val la pena, i els dos nens que surten
deixa'ls anar. Ja et seguiré,
ja et seguiré el rotllo, gràcies Andrés.
Adéu. Adéu.