This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Música
Música
No sé si és Mala Vida, però veiem que les lletres dels Nats no passen de moda, tot el contrari, eh?
I tot, alguna que un altre ha tornat amb massa força a l'actualitat.
Marcel Aragonès, Nats, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Sentim aquest tema del Mala Vida i després d'altres i sembla que el temps no hagi passat per vosaltres, eh?
Sí, no, m'equivoco, és una cançó que té 19 anys.
Imagina't. I si la sents, la podríem ara mateix posar a l'ordre del dia pel que està passant i com està passant tot, no?
Sí, sí, segurament era més aviat premonitòria, no?
Jo crec que sí, ja teniu, vosaltres teníeu un ull de cara al futur, perquè el número de la combinació d'aquesta nit no la teniu, no?
No ho sé, hauré de revisar algun dit de fa 20 anys.
D'acord. Aquella cosa que dius 5, 3, 2, que no sabies per què ho deies, però ho deies, devia sorgir per alguna cosa, no?
Segur, segur.
Doncs que us tenim aquesta mateixa nit a la bequeria, què tal?
Molt bé, molt bé, molt contents, perquè tothom sap ja el motiu per què hem tornat, perquè ens falta el nostre company Jordi.
I cada petita cosa que fem, la fem pensant en ell i dedicant-li a ell i trobant-lo a faltar, no?
I contents i animats, perquè tenim una ocasió més de demostrar que el trobem a faltar.
Recordem que fa uns mesos llargs vam parlar també amb tu, Marcel, sobre precisament aquell concert homenatge que es va realitzar dedicat al Jordi.
Sí, sí.
I que, bé, fantàstic, no?
Sí, molt bé, va ser el novembre a Cambrils.
Sí, i molt bé, va ser genial, perquè va venir moltíssima de la gent que ens seguia durant la nostra època activa, diguem-ne, no?
I va ser molt bonic, de veritat, molt emocionant i molt xulo.
I continua posant-se la pell de gallina, no?
Jo crec que cada vegada ara que pugeu a l'escenari, a més, tenim aquest doble motiu, no?
Sí, més després de tants anys de no agafar les guitarras, de no pujar-se, de no tocar escenaris, és emocionant, no?
És veritat, però estem molt contents de fer-ho, la veritat.
Doncs explica'ns, per la gent que s'apropi avui a la bequeria, què ens oferiu? A veure, vendrem el peix? Vinga.
No, a veure, no tenim res especial, simplement farem el que sabem fer, que tocarem les nostres cançons.
Hem fet una selecció de, no sé, 16 o 17, més alguna versió sorpreseta que hi haurà a última hora.
Seràs una ocasió per passar un moment i mig o dues hores per passar-s'ho bé, no?
Sí.
I, com sempre, hi ha molts amics que ens han dit que vindran, els de tota la vida, i, bueno, estem molt contents, perquè, bueno, ja tinc més res a vendre, eh?
Ens ho passarem bé, ja ho fem per això, ho fem per això i prou.
No, no, ja t'ho diria...
Avui en dia ja és molt, eh?
No, no, m'ho imagino.
Sí, és molt.
I tal com estan, ara que comentàvem fa un moment, les coses, que precisament no ho posen massa bé.
Sí, sí, no, és veritat. I, a més, tal com estan les coses, com tu dius, està bé, de vegades, recordar moments passats, no?
Perquè, en la majoria de casos, van estar millor que els actuals.
Sabeu que li heu de donar gràcies al Jordi, perquè tornem una altra vegada amb els nats a la carretera de nou a sobre els escenaris,
i és allò que dius, ostres, jo no sé si esteu rejuvenint tot el grup.
Sí, sí, la veritat és que sí. A veure, jo, per exemple, en el cas pel meu personal, jo feia 12 anys que no tocava una guitarra.
És que és això, la darrera vegada que m'ho has comentat, sí?
Sí, sí, sí.
Evidentment que liderem amb ell, liderem amb ell no només el fet d'haver tornat a tocar, sinó el fet d'haver tornat a trobar-nos,
d'haver tornat a recuperar l'amistat que mai s'havia perdut, però, evidentment, el temps fa que el contacte sigui cada vegada més esporàdic, no?
I ens et permets ajuntar-nos a tot i una altra vegada, que es coneguessin molt més els nostres fills.
Home, això també és, això encara és més maco, eh?
Clar, clar, clar.
Perquè no se sap si sortiran d'allà els nats petits al futur, no?
Sí, sí, de fet ja comencen, ja comencen.
No me diguis.
Sí, i tant, i tant, i tant, i tant, sí, sí.
Molt bé.
Ja tenim el trio, com a mínim un trio, ja.
És fantàstic.
Sí, sí, veus, això també ens ha servit per, mira, per planificar una revela de Sant Joan Junts, per exemple, que la farem d'aquí uns quants dies, no?
Molt bé.
Ostres, veus?
Sí, sí.
Això també.
Això li deia amb el Jordi, sí.
Sí, sí, i tant, i tant.
És fantàstic, és fantàstic.
I això també dona passa, potser, a un nou treball discogràfic, a part d'aquests que teniu ja...
Sí, tenim ganes de fer alguna coseta, perquè, com tota la vida, un necessita renovar-se i fer coses noves, i més en temes musicals, no?
Però un evoluciona, el temps passa, i a nivell creatiu, de vegades tens inquietuds noves que t'agradaria plasmar d'alguna manera.
Segurament sí que farem alguna cosa... Com a mínim ara estem remesclant temes antics i estem començant a jugar una mica, no?
Segurament és possible que surtin coses noves.
Ara mateix estan en el tanteig.
És a dir, com aquell que està muntant de nou a la bicicleta fa molt de temps, que tens les agulletes, perquè has perdut una mica el costum, però que esteu allà, no?
Que us ho prens amb molta força, amb moltes ganes i amb molta garra, no?
Sí, ara ens ho prenem com una diversió, com una manera d'escapar-se de la rutina també cadascú de la seva.
Tots treballem, tenim molta feina i és complicat, és complicat.
Però sempre trobar aquelles dues o tres horetes per trobar-nos els quadres al cinc i tocar una mica és geniable, ens quedem com a nous.
I a part de l'actuació, recordem que serà aquesta mateixa nit a la vaqueria.
Teniu alguna cosa més en vista que podem anunciar?
Sí, el 22 de juny tocarem al pavelló municipal de l'Hospitalet de l'Infant amb el Joan Masdeu.
Fantàstic.
És un concert homenatge, no, és un concert, vull dir, és benèfic per portar uns nens saharauis de colònies aquí.
Ostres!
Sí, és una cosa molt xula també.
Però veus, aquestes coses també és aquella... Continuem fent coses que valen la pena, no?
Sí, sí, de fet, ho fem per això. No tenim tampoc aspiracions a fer res més, saps?
Vull dir, ens ho passem bé així. A la gent li agrada encara el que fem i això és molt important.
I si podem col·laborar amb alguna causa com aquesta del tema saharaui, ens ho fem encantats.
És el que dèiem, eh? És que sentir-les ja trastornats, estàveu més avancats que el vostre temps.
Sí, sí, molt especial.
Vosaltres ja vèieu les orelles al llop i ja començàveu a avisar la gent.
El que passa és que nosaltres som així d'incrèduls i anàvem com anàvem.
Sí, sí, sí, sí.
Agafau a la gent potser massa jove i no acabaven, no acabaven d'entrar.
Tots érem molt joves, tots érem molt joves.
Teníem una altra edat, teníem una altra edat.
Sí, sí, joves encara ho som.
Ui, tant.
Sí, doncs sí.
Doncs, Marcel, recordar, importantíssim, que siguin puntuals.
I a més a més, crec que hi ha sorpresa, no?, amb l'entrada.
Doncs no ho sé, no ho sé.
No tenim CD, potser.
Si ho saps tu.
Doncs que jo sàpiga, no.
A mi no m'entén res.
A mi no m'entén res, eh?
Jo pregunto perquè últimament, quan anem als concerts de la Bequeria,
és un preu més un altre preu i el CD.
I dic, jo no sé si els nats també ho faran, això.
Jo juraria que no.
Diu, no, no passa res.
No, perquè no em sona de res, de veritat, eh?
De car, de car.
No hi hagi res, no hi hagi res.
Millor, millor, deixa-m'ho així.
Jo t'ho dic perquè sabia que el preu,
o almenys tinc jo apuntat que el preu, si l'havent de 5 i 10 euros...
5, ai, 3, 3.
3, veus?
En preu únic.
El que ens ha passat, mira, t'explico.
El que m'han passat posa entre 5 i 10 euros en CD.
No, no, és preu únic de 3 euros.
Preu únic de 3 euros.
Puguem rebaixar, sí.
No la liem, no la liem, que si no, malament.
No la liem, sí, millor, millor.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs, Marcel, recordem aquesta nit, a dos quarts, a 11 de la nit, preu de 3 euros,
jo crec que està molt bé.
Més a més, per passar una bona nit, per fer una bona copa allà a la bequeria,
i estar entre amics, que esteu més que convidats tots i que els esperem, no?
I tant, i tant, i tant, i tant.
I que nosaltres, ja ho saps, i és la segona convidada que et faig,
que us esperem un dia aquí.
I si pot ser sota el braç amb un nou treball discogràfic, doncs què millor?
Podríem fer-ho, però abans, eh?
Sí?
Si esperem el nou treball discogràfic...
No, no, no, vol dir al contrari.
Si esperem que hi hagi un nou disc, hauríem d'esperar massa temps.
Sí?
Sí, sí, sí.
Quan tu, vosaltres, digueu...
Millor que quedem sense motiu.
D'acord, doncs alguna vegada que tingueu una tarda lliure,
jo què dius?
Això m'ha dit.
Ai, ara no sabem què fer.
I anem a trucar a la Sílvia, per què passa.
Val, perfecte.
I us veniu cap aquí.
Marcial, més que convidats, eh?
Tant que ens ho farem, sí, sí, sí.
Doncs un petonàs per tu i la família de nats,
i moltes gràcies per tot.
Gràcies a vosaltres, i ens veiem aquesta nit.
Vinga, fins aquesta nit.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aixeco cada dia i obro els ulls molt espantat,
sense esperança, amb el cor trencat.
Tot sovint m'estranyo que això pugui passar
i els sentits em diuen que tot és mentida.
És el teu jardí, el meu somni, el teu mar, el meu company,
la teva imatge, el meu cor trencat.
Jo no puc donar-t'ho tot,
no tinc riqueses, només sóc un pobre boig,
però pensa que és per tu que ric quan no ploro,
és per tu que tinc cada cop que et trobo llàgrimes als ulls.
Trenca les cadenes, no et deixis oprimir,
el meu cor et portarà a un llarg viatge.
Desperta dels teus somnis, allibera el teu desig,
creuant fronteres, però fes-ho amb mi.
Deixa que t'abrigui el foc que surt del meu cos,
cada cop que amb tu penso,
podrem viure els dos junts eternament.
Fem més fortes les distàncies,
que t'han portat lluny d'aquí,
sentim la vida,
però fes-ho amb mi.
Jo no puc donar-t'ho tot,
no tinc riqueses,
només sóc un pobre boig,
però pensa que és per tu que ric quan no ploro...