Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda, tu.
Què, has de dir alguna cosa a l'Audiència de Tarragona Ràdio?
Home, ara t'enganxo una mica de fora de joc.
No, no, sí, sí.
Comenta el que m'has dit d'allò que complia 50 anys la setmana passada,
però que avui ho has descobert amb unes ratlletes de xocolata.
Sí, és veritat.
O sigui, queda molt malament.
No, però és que es diu fusión.
Que no som la reala en altres, eh?
No, no, i a més, aquestes eren les altres ratlletes.
No sabem de què eren aquestes ratlletes.
No, no, millor no preguntar, millor no preguntar aquestes coses,
millor no saber-ne, eh?
Bé, espera un moment, Sílvia.
Què, carinyo, què?
No em descol·loquis.
Porto un subidon de sucre?
No.
Hombre.
Per què?
Perquè, a més a més, no sé on t'he deixat una altra que em portava les mans.
Ai, però jo t'he deixat allà, eh?
No sé.
Aquest és per tu.
Allà amb el bolso, allà amb el bolso.
Veus, veus, veus, mira-te-la, mira-te-la.
És que se me n'obló la vista, tu, se me n'obló la vista.
A mi m'ajuntes, m'ajuntes, allò que fa 50 anys amb la xocolata i jo ja...
Bueno, diguem-ho, allò que fa 50 anys són els dònuts.
Que perd doloremos, tu.
Ostres, sí, que estan dolentíssims i no engreixen ni res.
No, no, gent.
Fantàstic.
És el que m'han recomanat a mi per anar a fer règim.
Avui me l'he guanyat, eh?
Sí, això és veritat.
Avui me l'he guanyat.
Sí, perquè la Mar, pobreta, avui ha anat a córrer cuita,
que no arribava gairebé amb la llengua fora, eh?
Tots sabeu que jo visco el cul d'un món de la ràdio i baixo un autobús.
Per exemple.
I avui el senyor conductor de l'autobús ha passat abans d'hora.
Això ha fet que jo m'espereix a la parada de l'autobús inútilment
i l'autobús no passés.
He hagut de baixar caminant.
Perquè, a més a més, no hi ha cosa que et faci més ràbia
que quan estàs quasi arribant a la parada de l'autobús
passi l'autobús de llarg.
Saps? M'ha passat diverses vegades.
Des de casa meva aquí m'ha passat diverses vegades això.
Dóna ràbia, dona molta ràbia.
Jo he arribat calenteta.
Menys mal.
Menys mal que la Sílvia em tenia preparada la sorpresa aquesta dolça
que m'ha revisculat una mica.
Home, clar.
Perquè jo ja venia amb el sucre pels pèls.
Ara la porto per dalt de tot.
Però, carinyo, a més a més m'he adonat que avui no has pres el cafè
com normalment fas.
Avui l'he succionat.
No, exacte.
Jo jo dic, Mar, ja estàs?
Sí, sí, sí, clar.
Venia sedient de nena.
Però m'he agafat una mica d'aigua, carinyo meu.
Ara, aquí tinc dos litros i mig d'aigua.
Ai, veritat.
Que ja només me'n queda mig.
Bé, vinga, anem a fer-ho bé, això.
Vinga.
Perquè la meva indignació amb el conductor de l'autobús
no l'ha de pagar l'Audiència de Tarragona.
No, no, no.
Avui és dijous.
Sí.
M'estic tranquil·litzant conforme ho dic, eh?
Vinga.
Això és manar, manar.
Sí, sí.
Benvinguts.
Sí.
Sí.
Ara ja podem ser eufòrics, no?
Ja està, ja està.
Vinga, millor, sí, vinga, vinga, vinga.
Jo ho havia de dir, tu.
Fiesta, fiesta, fiesta, fiesta.
Què, escoltem-lo, eh, no?
Sí, sí, sí, sí.
Tot i que la notícia no sé si és bona o no.
Bona, esperem-ho en suïcats.
Ai, t'hi vaig posar l'eco, eh?
No, no cal.
No?
Llàstima, no parlem de la violència.
No, avui no parlem d'ella.
Bona, esperem-ho en suïcats.
Bona, esperem-ho en suïcats.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ah!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del nen
el seu jefe, en aquell moment el Michael Jackson
li va demanar una donació
de semen
i que en alguna ocasió
li va confessar
que aquell nen portava la seva sang
o sigui que el Michael Jackson ja sabia
el que hi havia
que va ser el propi
segons el guarda espatlles
el propi Michael Jackson li va demanar el semen
el seu guarda espatlles
i que després en alguna ocasió
li havia comentat
que aquell nen que feia passar
com a fill del Michael Jackson
portava la sang d'aquest guarda espatlles
és a dir, que sepas que este niño lleva tu sangre
si és el pare
encara que sigui de proveta
és que jo em sembla
però no sé, és que està tot
ja saps Mar, que comença a sortir tot
quan una vegada la persona no està aquí
no es pot defensar
i em dóna molta ràbia
normalment és un nen qui reclama
la paternitat d'aquella persona
perquè sa mare li ha explicat
que aquest senyor és son pare
o perquè la mare en si reclama
que aquell home es faci responsable d'aquest crió
al revés
queda molt raro
molt poques vegades ho havia sentit dir
és a dir, que un senyor reclami
ja no és la paternitat
sinó la fillalitat
com s'ha dit que ho seria això?
no sé com seria això
tampoc ho hauríem d'estudiar això
que reclami diguéssim
l'exgracida pare d'aquella persona
perquè segons explica aquest bon senyor
que tampoc no és que tingui cap document
ni tingui cap cosa
més que la seva paraula
aquest nen és fill seu
claro, què passarà
si un juny decideix fer una prova d'ADN?
home, si ho demana
i fa una espècie com de denúncia
teòricament el nen
de moment s'està forrant
anant de plató en plató
explicant aquesta història
de moment això
si a més a més
reclama una prova de paternitat
i es demostrés
que aquest nen no porta
cap ristre
cap petita cosa darrere de Michael Jackson
i sí d'aquest senyor
hauria de renunciar a l'herència de Michael Jackson?
sí, clar
perquè ja no és un fill, no?
o en aquest cas
com que està
diguéssim
reconegut com a fill
ja, ja
però
clar
imagina't tu
imagina't tu
i això és per notar la novel·la
no, no
però Mar
aquell de guarda espatlles
teòricament ho fa
perquè aquell nen
ara té una pasta
i no precisament italiana
ja, però
espagueti, macarroni
tot això, res
poden passar mil coses
poden passar que això no sigui cert
que cap jutge vulgui
entrar al drap
amb aquestes històries
o que
encadi així
el xiquet
si sigui fill del guarda espatlles
que podria ser
i
perdi tota l'herència
que en teoria tenia
del Michael Jackson
aquest senyor
es quedi
amb dos espermes
un en cada mà
i un crió per cria
per exemple
que s'haurrogen
No ho entenc.
Però què és tiroleses, això?
Que no, que és l'Enrique Iglesias.
Ah, sí, mira.
Pensava que era el tiroles.
Quina és m'agrada.
Però la notícia és estranya, no?
M'has dit, posa'm això, però després posa'm aquest altre.
No ho entenc.
Com que no? No, és estranya.
Enrique Iglesias segueix una tendència
que, afortunadament, s'extén bastant entre les celebrities de Hollywood.
Veus?
I és que ara està de moda, i això em sembla molt bé,
adoptar gossos que estan internats.
No facis aquesta cara, que després ve l'altra història.
Ah, d'acord, d'acord.
Les gosseres, aquí a Catalunya no passa,
però fora sí que passa que quan porten equis temps amb una gossera,
els animals són sacrificats perquè, si no, se'ls acumulen.
Clar, pobre.
Doncs, ell, igual que moltes celebrities de Hollywood,
han decidit adoptar, adoptar gossos.
En aquest cas, ell ha adoptat un pastor alemany
per salvar-lo d'aquesta mort segura.
Veus?
I està bé que els famosos, de tant en tant,
perquè a mi em fa gràcia, quan els famosos se'n van
als llocs del món més desfavorits,
que van a fer-se fotos i van a no sé què,
que en realitat van a gastos pagats.
Clar, a mi...
també vaig jo, eh?
A mi així no em soluciona.
Home, clar.
Que tu vagis allí a demostrar el malament que està,
a fer-te quatre fotos amb aquella gent,
i vagis amb tot pagat,
doncs no,
perquè el que guanyen ja t'ho han pagat a tu.
I tant, per això...
Per molt que vagis tu sense cobrar les fotos.
Però, Pau, tu, ja ho tens.
Que algú es gasti els quatre calorons en adoptar un gos,
en mantenir-lo,
i en fer la vida d'aquell animal més feliç,
doncs mira, és lluable.
Sí, sí, sí.
Un compliment pel pastor alemán del senyor Enrique Iglesias.
Ja han crescut una miqueta més la família Iglesias?
Sí, sí, sí.
Has vist, no?
Ara ja està, ja està.
L'últim que li faltava, ja.
Home!
Papa Iglesias, el buset...
Si tenen gossos com germans,
necessitaran, bueno, parlar de vacances tots junts.
Espera, que te poso l'eco.
No, no, no.
Parlem de la família Iglesias.
No, tampoc.
No hi ha manera, eh?
Jo l'hi vull posar i no hi ha manera, no hi ha manera.
Recordem que en el seu moment,
quan es van construir la casa sa mare,
ja deien que havia posat l'afecció,
que l'afecció, perdona,
que m'havia fet un nus a la gola,
havien posat inclús que l'afecció
a la caseta del gos.
Te'n recordes que es va comentar?
Supermoderno.
Perquè és que ja li ve...
Supermoderno.
A la sang ja li ve el tema del...
Del pijarío.
Digue-ho.
Digue-ho, és una miqueta.
No, d'estimar els animals.
Ah, d'acord.
I parlem d'un altre animal.
És que jo m'imagino, eh?
Un altre animal que es diu Jennifer.
Perdonadme,
perquè jo m'imagino.
Sí, Ílvia.
Que se m'acaba el temps i després me dius...
De serie.
De serie.
És que no tengo mi perro de serie con aire acondicionado pues esto.
És que parla així, la gent,
no l'ha sentit alguna vegada en una entrevista?
Jo m'impasso que a vegades...
En anglès parla bé,
però en castellà li surt...
No, no, fatal, fatal.
Fatal.
No se l'entén el que diu.
No.
No, no, no.
Bueno, deixa'm acabar la notícia.
Superguai.
Superguai.
Que et deia que un altre animal que adopta
és a la Jennifer Lopez.
On the floor.
On the floor.
En el suelo.
On the floor.
I sense aire acondicionado.
I sense calefacción.
Cruel.
Jo m'he passat dient que la Jennifer era un animal
perquè és un animal.
És un animal...
D'escenari.
D'escenari, sí senyora.
Però tu dient que ha d'anar per terra
sense calefacción ni aire acondicionada.
No, que si t'hagués on the floor...
Si se'ls constipa, què li passa?
Pobreta.
La qüestió és que...
Tranquil que sortirà el nòvio que li calentarà.
Oh, no, sí.
O mitjata.
Menja't una cosa d'aquelles que fa 50 anys
i omple l'amor que no diguis més tonteries.
Han fet públic, i a mi això és el que m'estranya,
una gira conjunta.
Jennifer Lopez, Enrique Iglesias.
A mi no m'acaben de pagar.
Perquè com és això?
Que canten tots dos junts
i no hi ha cap cançó que jo conegui
i que canten tots dos junts?
No, jo tampoc.
No s'enganxin una cosa amb l'altra
perquè les fans d'un no tenen res a veure amb les fans de l'altra.
Que no sigui un...
adolescentes enloquecides i l'altra, clar...
Adolescentes enloquecidos.
Veus?
No, l'altra, famílies senceres, la Jennifer Lopez.
És veritat, és veritat.
És una persona que arrotlla amb les famílies.
Ui, arrotlla.
Com les arrotlla.
Com és un animal.
Això se'ns està de fort.
Esteu malament, eh?
Se'ns està desfassant, això avui, eh?
A mi em sembla que la notícia de l'Andrique Iglesias
i la Jennifer Lopez no era per tant.
No, no era per tant.
És veritat.
La qüestió era...
Tot això...
A veure, espera que jo em centri.
Què?
Tot això...
És que la gent ens està sentint a casa i no s'ho està enterant de res.
És veritat.
Què li està passant avui?
Què li està passant a la Sílvia?
Sí, bueno...
I a la que l'acompanya.
Sílvia.
Què?
Enrique Iglesias.
Sí.
Sí, perquè això ho he d'acabar.
Jo ho he de començar i jo ho he d'acabar, això.
No plori, Sílvia.
Disgurts.
No torno a dir.
Iglesias i la Jennifer Lopez fan una gira conjunta.
Molt bé.
Ara torno a repartir-te.
Jo això no ho trobo bé.
No ho veus?
No ho veus?
Si fos el Pitbull i la Jennifer...
El Pitbull que ja has fet...
Jo no sé, aquest home...
Aquest home en realitat què fa?
Col·laboracions.
No, home...
Perquè...
He tret un disco ell sol alguna vegada?
Amb alguna cançó deu tenir.
Perquè el senyor no canta, només parla...
No canta, només parla.
Parla entre mig de les cançons dels a més.
És un interrompidor.
Aquest tio...
És a dir, jo que interrompidor.
És com la Sílvia.
És a dir, jo.
Un de flor, otra vez, sí.
Anem pel terra, ja.
Bueno, deixem, no?
Deixem ja que marxin, que facin els seus concerts...
Un altre dia ja ho comentarem.
Quan comenci la gira, que està a punt de començar el mes que ve, juny, m'assembla.
Veus?
Quan comenci la gira i ho veiem, a veure de què va això, ja ho podrem criticar.
A mi, a mi ens agrada.
Ara no ho entenem.
Donem el benefici del dubtar.
Perquè no estem preparades per alguna cosa així.
No, no ho tenim.
El mes que ve, això ja ho tindrem afamat i ja ho podem criticar.
És que la primera vegada com que xoca.
A mi és que no, a mi no.
I després ara ja...
A mi no, a mi no, a mi no.
Ja ho repeteixes de dues vegades.
A mi no és que em xoca, és que a mi és que no m'agrada, directament.
No m'agraden aquestes dues persones juntes.
Home, però millor una és el telonero de l'altra.
Com ha de ser una telonero de l'altra?
Que no veus que no?
Aquí no veus.
Mira, escolta, entreu-me, això el posa l'Elton John.
Això, necessitem un clàssic.
Tu, una cosa que ens faci ballar com les lleiones.
Tic, tic, tic, tic, tic.
Això és una altra cosa, tu.
Però l'Elton John té notícia?
Sí.
Prefia temps que no parlàvem d'ell, però molt, eh?
Sí.
De la darrera vegada va ser quan l'adopció del nen.
Aquí la cosa.
Ai, les digues, què ha passat?
Aquí la cosa.
Elton John i el seu marit, el David Furnish, estan plantejant...
Home, Furnish, de les Furnish de sempre.
De l'estirpera, de les Furnish.
Oh, va.
Eh?
On ha de parar?
On ha de parar?
I estan plantejant-se tornar a ser pares un altre cop.
Ah, molt bé, no?
Sí.
Esperen prendre la decisió.
És a dir, s'ho estan plantejant ara, però esperen prendre la decisió aquest estiu.
Veus?
És a dir, l'exclusió l'han venut ara, però no et donaran la decisió fins a l'estiu.
Jo t'ho tradueixo per si no m'ho havies entès.
No, sí, sí.
Millor que m'ho diguis així.
Se'n van a la seva casa d'estiu a França i ell hi pensen...
Però no, aquest senyor ja no canta, ja.
Perquè ja fa molt de temps que no sabem res del Don John.
No ho necessita.
Ja ho sé.
Està fent de papa.
Està fent de papa i no necessita cantar.
Amb el que deu tenir estalviadet a la caixa.
Ells diuen que no volen que el seu fill Zàcari estigui sol al món.
Clar, clar.
I que per tant li volen portar un germà, que no una germana.
es veu que un germà.
Ai, veus.
I clar, diuen que perquè l'ideal seria que tinguessin alguna relació genètica,
s'han de posar en contacte amb el ventre de lloguer,
per no dir amb la senyora que el va parir,
i a veure si li agradaria tenir-ne un altre per ells.
És a dir, que li agradaria vostè parir un fill per mi una altra vegada.
I a veure què diu la senyora.
Clar, suposo que el tema és que encara no hem parlat amb aquella dona,
però ja tiren l'exclusiva perquè aquella dona es doni per a l'udida.
I jo que dius, ai, sembla que parlen de mi.
Sembla que estan parlant de la meva panxa.
Crec que estaven dient.
Crec que estaven dient alguna cosa sobre mi.
Sobre el meu forn.
Veus?
De fer nens.
Veus?
Doncs la qüestió és que...
Jo crec que això és una pre-exclusiva.
Després de l'estiu.
Després de l'estiu.
Ah, exacte.
Ja ens explicaran.
Si la senyora diu que sí, al final diran que sí.
És la cosa aquesta.
Sí, senyora.
X mesos, nou mesos.
De cara a la primavera, patapam, patapim, foto.
Una altra vegada el Zachari ja té germà.
Perquè clar, què serà?
Zachari Furnish John o...
O Zachari John Furnish.
John Furnish, no?
Sí.
És que no ho sabem ben bé.
És veritat.
Sabem que es diu Zachari, però no sabem quins coneixem gens.
Tu també estàs russa avui, eh?
No estàs molt fina, Marc.
No t'ho volia dir, eh?
Jo t'ho volia dir.
No.
Però estava pensant...
A més a més m'han constipat avui, com que he vingut caminant des del cul del món.
Sí.
Estava pensant...
I fan servius dels cognoms, a més un?
No ho sé.
I ara hi preguntarem, a veure si tenim l'opció algun dia de poder parlar amb el senyor Elton John
i que ens ho digui, no?
Sí, que el digui.
Que seria el seu.
Si un fill és John, és...
Furnish o Solos Zachari?
No tinc resposta.
Marc, no te puc dir res perquè no tinc resposta.
Ja t'ho dic.
Continuaré preguntant-li al senyor Elton John,
si no consultaré aquesta nit amb la meva...
No, me l'ho he de dormir.
Amb el coixí.
Ah, ah, ah.
Però a menys diuen, si no ho saps, pregunta-li al coixí de dormir.
A veure si tu respon.
Ja li preguntaré, ja li preguntaré.
Jo te preguntaré, ja li preguntaré.
Perquè sóc de les que fan molt de soroll quan dormo.
Sí o no?
Sí.
He costat a l'altra.
Bueno, deixem-ho.
És igual com ho poso.
Jo faig soroll de d'altres maneres.
Què és això?
És tabú.
D'un humà.
A veure si et sona d'alguna cançó.
Tabú.
Amada Brasilia.
Però què passa?
Que tothom fa remenys ara, i la lambada ara és lo más.
Un de flor.
Tabú.
Exacte.
La que un dia m'he hizo llorar.
Bé, Dona Marca va plorar perquè quants premis va agafar?
Uf, uf.
M'he perdut, eh?
Allò és in situ.
És a dir, pugen com als Òscars a buscar el premi a dalt de l'escenari.
Sí, sí, sí.
Però devia acabar allà, perquè si no li posen una ascensió, no pot pujar a l'escenari.
Dos.
He comptat dos.
A veure, que va cap al tres...
Jo crec que quatre o cinc els van emportar.
Els Dona Mar.
Els Bilboa.
Bueno, la que estem sentint a tabú és la cançó de l'any.
Exacte, és una de les cançons de l'any, i com a protagonista, el senyor Dona Mar.
Molt bé.
Però n'hi havia moltíssims, perquè n'entreguen molts de premis, tu.
Sí, però hi ha més a més seleccions que arriba un moment que te fas una mica d'enrenou.
Sí, sí.
Perquè, per exemple, l'artista femenina de l'any seria Shakira.
Per exemple.
Però després s'emporta diversos premis com a femenina de l'any, però com a àlbum, com a millor cançó, com a millor no sé què.
O sigui...
Sí, sí, fa una mica d'enrenou, eh?
Exploten, és com si fessin un tetris amb cada artista.
Amb tot.
Sí, sí, sí.
Els Pitbull, que clar, aquest senyor que dèiem que és un destripador de cançons que només interrompeix...
Doncs mira, també se l'han portat, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
El femení no, el masculí de l'any.
Exacte.
I no sé si, bueno, i no sé si algun més, perquè, clar, hem estat mirant i déu-n'hi-do de premis que n'hi ha, eh?
Després, l'artista de l'any seria Enrique Iglesias per una versió Gira.
Veus?
És una altra, també, que dius?
Quina enrenou.
La millor gira masculina de l'any serà per l'Enrique Iglesias.
Y el mejor álbum masculino de l'any para el Cristian Castro.
Te'n recordes?
Ostres, está lloviendo estrellas.
Sí, senyora.
Que bonica, aquella cançó.
I el millor grup de l'any?
Sí.
Mana.
A més, s'han emportat, si no recordo malament, uns sis o set, eh?
Premis Bilboa.
Són uns 40 i es poden anar tornant per anar pujant a l'escenari.
Clar, jo que te'n vas...
Que bona, eh?
Tenim una dàdia, Sílvia.
Ja ho sé, mare, ja ho sé.
Ara espavila perquè d'aquí, si no, allò, entra el pitbull i ens l'espatlla, eh?
No, no, no.
Tu paro jo, parli.
Aquí paro.
Home, se'ns queden 4 minuts, eh?
Jo no sé qui jo vaig...
Ah, doncs potser queden pels altres anys.
Bueno, pels Bilboa que es van entregar.
Sí.
Que van sortir un munt de gent conegudíssima.
També, com has dit molt bé, la Shakira, el Don Omar, el Pitbull, l'Enrique Iglesias,
els Manà, el Cristian Castro, i etcètera, etcètera, etcètera, de gent.
Parlant, ara, t'interrompo un segon.
Parlant de la Shakira.
Ha sigut super, super criticada perquè acaba de presentar el nou treball, el videoclip del single que rebentarà d'aquí no res.
i la critiquen perquè parla castellà, parla anglès, però diuen que no se l'entén.
És a dir...
Què dius? Que fa un espanglish?
D'aquell sí, sí, una mica raro.
Que parla una llengua que no l'entén ningú.
Veus, potser ella, potser nosaltres no, però potser que hagi d'entendre sí.
També, sí, justa, també he llegit les males plomes, per no dir les males llengües,
que últimament fa un tipus de música que no és, el de la Shakira,
que està tan irreconeixible que potser està perdent gas.
Fixa't tu que li acaben de donar...
Puf, un munt.
...el premi de l'any, com a mínim.
Però que es veu que aquest nou aire que li està donant a la seva carrera
no acaba d'agradar del tot a segons quins fans.
Mira, estava comptant ara mateix, mira, et compto com a 3 premis, 4 premis del Billboard.
I pensem que el Billboard és la revista americana musical més important
que porta des de l'any 1894 a Fensa.
Així que...
Pum.
Tothom.
Home, què passa, clar, potser la gent que estigui acostumada a la Shakira de sempre,
clar, és allò, no?
És un cavall molt bèstia, sí.
S'han de canviar i s'han de buscar potser noves històries que poden agradar més.
S'han de reciclar, s'han de reciclar.
A veure, a qui reciclem?
Mira, mira, mira.
En edats.
El José Lito.
José Lito?
Sí.
Doncs diu que 43.
José Lito?
Ah, que no pot ser?
És el mateix José...
Deu ser un altre José Lito.
Mira, és un torero, no?
És el cantant.
Ana va dir, però com que era tan petit,
petit sempre ha sigut.
No, home, no.
Però com que des de tan petit que l'estem veient...
No, no, no.
No pot ser, no?
48, impossible.
43.
Què?
Què?
Deu ser un altre.
Deu ser el torero, José Lito.
Que no sigui el cantant el Pequeño Ruseñor.
Pequeño Ruseñor, 60 i pico.
Jo me'n recordo, quan era petita...
Sí, ja tenia 40.
...que ja estava cantant.
Sí, claro, però és que ell cantava amb 5 anys, ja.
Ja, home, però jo i ell no ens portem...
Bueno, Sílvia, no cal que diguis la teva edat.
El que t'hi enties, també.
Bueno, anem a deixar-ho.
No, home, no.
Anem a deixar-ho.
Escolta'm, el David Beckham.
David Beckham, vinga.
Sí.
Què li haurà fet?
37.
Però no, però què li haurà fet?
I t'anava a dir, el que sí sabem és el que...
Per salvar aquells aniversaris, es fan aquelles sorpreses.
Clar.
Van anar a veure el bàsquet.
Veus?
A primera fila.
Molt bé.
Que li donen una bona pilotada.
I en el moment de l'intermig, allò...
Vinga, va, va, pim, pam, pam, a la gran pantalla va sortir...
Felicidades.
Ai, veus que bonic.
Que se ve, sé.
Ai, que melòs.
Ai.
A mi no m'ho fan, això.
I tot l'estadi, clac, clac, clac, clac, clac.
Aplaudint.
Clac, clac, clac, clac, clac.
Aplaudint tots amb una alegria.
I unes ganes.
De veure'ls bé que amb la sogra, perquè van a la mare de la victòria.
Ai, perquè vagi.
Que tu també.
Quina visita més romàntica amb la sogra, Santal.
Però millor, si t'emportes bé amb la sogra, tira-la.
Tira-la, sí.
Tira-la, sí.
Tira-la pilota amb ella.
Tira-la.
Escolta.
Qui més?
La Donatella Versaig.
Donatella.
Veus també, 60 i poc.
57.
Veus, quasi.
És més jove que el José Lito.
Veus?
Escolta'm, el Roberto Berino, que jo el feia més gran.
Quants?
També, 67.
Veus?
Veus?
Són dones que, més o menys.
Jo crec que tot són per la quinta.
El Jorge Lorenzo.
Que se'n refereu.
El Lorenzo Slán en fa 25.
Molt bé, sí.
És jovenet.
És molt jovenet el Jorge Lorenzo.
O sigui.
El Rapael.
El Rapael.
M'agrada a mi les cançons del Rapael, eh?
El Rapael, que ara ha fet un nou treball.
Sí.
69.
I a més a més no se n'amaga, eh?
Que ell és el primer d'en dir-ho, eh?
Home, clar, perquè està ben operat i recautxutat i repentinat.
No, i a més a més també...
I és un d'aquils homes que no...
Energètic.
És energètic el Rapael.
Deu ser que es nifa la laca que es posa.
I clar, no m'obtranya.
Vas per la laca.
Ah, i després t'ha explicat la notícia?
Sí.
Que ha sortit ahir al Telenotícies i a mi m'ha deixat fascinada.
Una mica així?
Sí.
Després, ara no, ara no.
Però d'antena no.
I per acabar...
Sí.
La que no s'ha endut res del Billboard, però que a mi...
Perquè eren latinos aquests, però que jo trobo que rebentaria,
l'Adel, que en fa 24.
24?
Veus una noia que també li posava una miqueta més.
No gaire més, però una miqueta més.
No, és jovenec.
Se li veu més adulta.
No, però se li veu més adulta, no?
Perquè, a més a més, va vestida sempre molt sèria.
Veus?
Veus?
Veus?
T'he agafat.
És que encara m'està sortint el pis que porta dintre.
S'hi pija, s'hi pija.
Espera.
Adopta un gos, Sílvia.
No puc, no puc.
Per què?
No puedo, no puedo, no puedo.
Ni què veu a casa?
No, però no.
Només te faltava el gos.
Ostres, per això, per això, com mal de cap, per l'amor de Déu.
Mira que m'agraden, eh?
Els dels altres.
Els gossos dels altres.
Marc, que tornem la setmana venent si es deixen, no?
Sí, sí, sí.
Perquè, en realitat, jo portava aquí un munt de papers, i al final, què?
No, no, no.
Ens he fet una mica d'enreró, amb el Billboard,
que teníem més música que escoltar i un munt de coses, però és que mira...
Perquè ens liem, ens liem, ens liem.
Això passa sempre.
Sentim Michael Jackson i ens ha tocat la fibra.
La fibra li tocarà el nen aquest, com resulta que no sigui fill del Michael Jackson.
Bueno, venga.
Tallem-ho, això, Sílvia.
Tallem-ho, perquè això ja...
Avui ja no pot anar pitjor.
Molt bon dijous.
Millor cap de setmana.
Ens sentim la setmana que ve.
Sí, cap de setmana, la setmana que ve.
Clar, clar.
Ens sentim la setmana que ve.
perquè et dius que no me'l cap.
No, que t'he dit que no, que hi ha, que hi ha, que hi ha.
Vale, venga, adéu.
Finiquita, finiquita.
Adéu.
Adéu, guapa.
Guapa.
I'm going to make your head burn.
Think of me in the depths of your despair.
Make a home down there as mine sure won't be shared.
The scars of your love remind me of us.
They keep me thinking if we almost had it all.
The scars of your love, they leave me breathless.
I can't help feeling, we could've had it...
Go, ball, ball, ball
Partyin' in the deep
You had my heart inaser
Never had me
Played it
辛苦
To the beat
Could've had it
Fins demà!