Pizarro
977-22-8073
Especialista en mides grans
fins a la 80
Informem als nostres clients
l'opció de la sastreria a mida
Vingui a veure'n si li donarem pressupost
sense cap compromís
Sastreria Pizarro
Som professionals
Aquest diumenge n'estic vin i salem
a partir de les 12 del migdia
Escolta puntual informació
del partit durant la retransmissió
del concurs de Castells a Tarragona Ràdio
Al llarg del partit
farem diverses connexions amb el nou estadi
perquè no et perdis l'evolució
del nàstic vin i salem
Esperem viure la primera victòria
de l'equip tarragoní aquest diumenge
a partir de les 12 del migdia
i amb l'ajut de l'esperit casteller
A Tarragona Ràdio, el 96.7
i a tarragonaradio.cat
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
¿Qué tal? Buenas noches, muchas gracias, muchas gracias, buenas noches. ¿Qué tal? ¿Qué tal?
Eva Cabeza, parece mentira, pero soy el prototipo de mujer moderna y soltera, ¿eh?
Pero como decimos todos los solteros, yo estoy soltera porque yo quiero, ¿eh?
Yo tengo un problema con el tema este de las mujeres solteras.
¿Qué pasa? Que nos dicen que somos frías y calculadoras, ¿eh?
Eso es mentira. Yo tengo sentimientos.
Yo soy una tía sensible, ¿eh?
Yo aprecio un buen café, una buena conversación, un momento sencillo.
Al último tío con el que estuve se lo tuve que decir, ¿eh?
Digo, mira, que yo soy una insensible, pero tú no tienes corazón.
Mira, yo, insensible, mira, pasa, ¿eh?
Pasa y vete quitando la ropa.
Ara li preguntaré a l'Eva si se li va treure la ropa.
Eva, bona tarda.
Hola, bona tarda, ¿qué tal?
¿Cómo estás? Aquí, aquí, escoltant-te.
Ja veig, ja veig.
Ara, saps una cosa?
Ara tinc el dubte d'escoltar-te tu a fer-te amb l'entrevista
o a escoltar, acabar de sentir el monòleg, ¿eh?
Són 9 minuts, o sigui, què et sembla?
L'escoltem, ¿no?
No, jo crec que no, ¿no?
Millor que vinguin de Malheiland, ¿no?
Clar, això te n'ho he dit i ara, claro.
Que et vegin a tu en viu i en directe, ¿no?
Que assegureixin el que és això, ¿no?
Ai, sí, sí, tinc moltes ganes d'anar, que m'han dit que és un local molt maco,
amb gent molt maca.
Dic, bueno, doncs vinga, a veure, em fes veritat.
A veure, a veure, que se demuestre, que se demuestre, ¿no?
Ai, que se note, que se note, que si no...
No, molt bé.
Eva, explica'm una miqueta la teva història.
Com va ser que un dia et va, com no sé, et van cridar,
tu ja, això dels monòlegs ja ho portaves...
Com va, com va això?
Ai, doncs mira, jo soc actriu.
I el tema dels monòlegs va venir una mica...
Bueno, monòlegs de teatre sempre es treballa allà com a concepte també.
Doncs el treballes i el toques, però així, tipus, stand-up comedy, monòlegs d'humor,
la veritat és que no m'hi havia posat i, bueno, vaig trobar-me un bon dia
amb l'Albert Boira, Albert Boira, Xavi Franquesa i Toni Muc,
que feien la cocina de los monólogos i els vaig veure a un teatre a Barcelona,
em va agradar molt i a partir d'aquí, mira, vaig començar a tenir relació amb ells
i com a qui no quedi la cosa vam començar a treballar
i a entendre una mica, a ficar-me una mica al mundillo
i al final, mira, a poc a poc vas treballant i va sortint, no?,
al final la feina.
I sí, sí, va venir una mica per aquí.
Molt bé, i del que parles normalment a sobre de l'escenari
són coses que de veritat han passat, se'ls giren una miqueta
i se li posa segurament que molt caliu, no?
Eso es la pregunta del millón, eh?
Todo el mundo pregunta lo mismo, se piensa que esto es como una receta.
No, perquè jo buscava aquest senyor que el vas dir que tenia sentiments
i que anés passant, que anés reient-se la roba,
dic, jo no sé si això és una invitació que tu normalment acostumes a fer.
Què va, què va, jo passa que utilitzo els monòlegs
perquè així començo a dir, doncs, que em va tot molt bé
i que lligo molt, però això és per creure-m'ho jo, saps?
Ah, de clar.
Perquè després, clar, a l'hora de la veritat, no t'ho pensis, això, no tenim temps.
No, m'imagino, m'imagino que segurament deuen sortir moltes coses
i tot això que es veu, potser, en 10 minuts, 20 minuts, mitja hora,
ha d'haver un previ de feina intensa abans.
Sí, sí, sí, això és un tema, de vegades, al final ja em va bé, no?
Que la gent pensi, hola, mira, això li acaba de sortir, ja va bé,
perquè, de fet, si això passa és que fem bé la feina, saps?
Però darrere hi ha molta feina, la gent de vegades,
hòstia, que guai, no? Tu vida és una risa i dius, bueno, una risa...
Juga hi ha molta feina, darrere, feina, hi ha temps,
jo, puestes en escena i a treballar, però, bueno, ja sé això, tu, cadascú.
I després, segurament, que memòria.
Sí, memòria.
Que també hi juga, no? I com tinguis el dia que se t'ha girat tot, dius,
ai, Déu meu, no sé què sortirà avui, però surt, no?
Al final dius, ostres, si avui és quan millor ho he passat, no?
Sí, tu mimetitzes tant amb tu, ja no saps ben bé si és personatge o ets tu,
que és una mica el tema de l'estand-up, ja és això, saps?
Que no és un actor, no? Allà ens posem en pilotes,
allà damunt de l'escenari ens posem tal qual.
Després, si vols, la meva cabeça és com a actriu,
dóna-li un guió i dirigeix-la i que la cosa canvia, no?
Però d'entrada arriba un punt que ets tant tu
que a vegades la memòria passa a un segon plànol, eh, i tot.
No, no, m'imagino, m'imagino, perquè no tens cap xuleta.
Jo he vist que no, que anaves allò que dius a flor de pell
i el que ha sortit, no? El que tinc dins, que s'ha de sortir, no?
Sí, de fet, m'ha fet gràcia, perquè justament la frase aquesta
de te quitando la ropa no estava ni al guió aquells dies.
Qui dieus?
Sí, sí, l'únic dia que vas una mica més guionitzada,
perquè a Plató normalment allà, vamos, sí que vas guionizado,
tienes que saber lo que vas a decir, no?
I allò no estava.
I me'n pensava, joder, no tienes remedio, tia.
Eva, no canvies, no canvies, Eva.
Ai, per Dios, intentaremos, tu, mira.
I per ser això de poder anar al Club de la Comèdia,
devia ser, quan t'ho van dir, deia ser tot un puntàs.
Jo, una experiència increïble.
Perquè, a més a més, amb la gent que us vau juntar en aquell certamen,
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, a més jo vaig tenir l'oportunitat de gravar amb el Pepe Villuela,
el Santi Millán i, bueno, gent molt preparada i gent, bueno, gent del món de la comèdia i no, no?
Al final, actors i, no sé, és una cosa el dia que et truquen i es posen en contacte a tu.
Ostres, doncs, bueno, al final hi ha un punt també d'agraïment, perquè és com que, bueno, la feina...
Que confies, no?, en tu també, que dius que hem confiat en tu.
Exacte, exacte, i dius, ostres, mira, pues va parecer que, bueno, jo sempre penso el mateix,
que les coses surten, hòstia, és casualitat, bueno, casualitat.
La casualitat també la buscamos, saps?
I molt bé, perquè, d'una banda, no t'ho penses, no?, mai m'havia pensat,
doncs, mira, estan allà amb aquella gent, tot aquell equip tan professional i...
Jo pensava que, Eva, tu ja saps que el Santi Millán
ha vingut del que era la Cubana, d'aquella gent de fa molts anys,
i que ell va començar a ser un pipiolo, va començar a ser un nen a la Cubana
i després cap a on ha marxat, que alguna vegada jo crec que hi ha gent que no ho sap
i quan el veus a la Cubana fent de príncep blau...
Amb aquells dents, sí, sí, sí.
I amb aquell serrell que portava a Ross, te recordes?
Sí, sí, sí.
Que deies, és impossible que siguin la mateixa persona.
Veus, al final tots tenim uns inicios, i tal.
Exacte, exacte.
I tant, i tant, i tant, i tant que sí.
I uns inicios que l'Eva, mira, l'han portat cap ara mateix,
està fent diversos bolos, que demà mateix et porten aquí a Tarragona,
a dos quarts d'11 de la nit, recordem el Highland,
i que després cap a on vas?
Perquè tot això segueix?
És una ruta que feu més o menys?
Doncs mira, jo aquesta setmana, demà estic amb vosaltres al Highland,
allà a Tarragona, que espero que vingui molta gent,
i em trobaixen molt bé, i dijous estic a Figueres,
o sigui, em foto Catalunya de punta a punta.
Deu-n'hi-do, eh?
Sí, i divendres em quedo per Badalona,
bueno, ara amunt i avall, amunt i avall.
La setmana següent baixo pel sur, bueno, hi estem, tu.
No, no, però ja està bé, ja està bé,
perquè amb els temps que ara mateix corren,
que moltes vegades dius, ostres, encara continuo fent coses, no?
Sí, sí, la veritat és que sí, em sento molt afortunada,
primer per la feina,
i això, després del moment actual de dir,
bueno, a sobre tinc feina i tinc l'oportunitat de fer
una cosa que em fa molt feliç,
doncs escolta, que massa pot fer dir, no?
No, i tant.
Per cert, que a part dels monòlegs, no sé si...
Clar, tu ets actriu, partim d'aquí, no?
Alguna cosa més tens en vistes?
Doncs mira, ara mateix estic en una sèrie per Canal Sur,
i bueno, hi estem, estem començant a gravar capítols ara,
i bueno, projectes i cosetes i...
I has d'anar baixant constantment cap allà baix,
cap a la part d'Andalusia per poder...
Bueno, ja ens ho muntem, ja ens ho muntem, ens ho organitzem,
però sí, sí, d'entrada...
A B Madrid...
A B Madrid, és el que t'anava a dir,
A B Madrid, Madrid-Sevilla i anar fent.
A B Madrid, sí, sí, i arriba, i abans, com?
Perquè, això que dius, mira, és que jo penso que jo vinc d'una miqueta lluny.
No heu pensat de gravar tots els capítols així com un darrere l'altre?
Jo me quedo aquí un mes o dos mesos, però fem-ho seguida, home.
Clar, clar, ja m'ho fan, eh, pobres, ja m'ho posen, clar, clar, pobres,
perquè, a més, ja saps què passa?
Que una ve de Barcelona, una altra ve de Madrid,
i allà nos juntamos un montón,
i al final és com, mira, encara que sigui a gravar el domingo,
però posen-nos a tots juntits,
perquè no podem demorar tampoc la estancia.
No, mire, sí, no.
Però bueno.
I de què passa la serie?
¿Eh?
De què passa la serie?
Aquí està.
Ai, pues...
Qu'è és el teu personatge?
Qu'è és?
De funcionaria en una oficina del paro.
Bueno, unas fiestas.
Soy lo que viene siendo una maldad.
Una fiestas que vas a tener.
Bueno, eso es lo que dicen.
Claro, la verdad, unas fiestas en lo que se cierra el chiringuito, venga.
Ah, sí.
Pues sí, pues sí.
¿Vos fas la serie?
¿En la queta serie?
No, no me puc creure.
No, es humor, es humor, es humor.
Ah, no m'ha espantit, no m'ha espantit.
Sí, es humor el que passa que, bueno,
us tinga que toque una mica de...
Bueno, una mica funcionària,
però li posem l'humor.
En comptes d'estar tan amargada, no?
Sí.
Pues li posem una miqueta d'humor.
D'acord.
Sí, sí.
A veure si després de Canal 9
salta a altres televisions autonòmiques.
Home, i us podem veure per TV3,
que no estaria gens malament, no?
Ai, sí, estaria molt bé.
Yo si quieres les hago los subtítulos y todo.
No, fa falta.
Ja fan les traduccions,
que hi ha aquestes coses.
I els altres que...
Ai, no, me surtan els actors de l'oblatge,
que també, eh?
Si vols, la veu doblada i a la fai, a la fai.
Eso, eso, yo doblo, yo doblo.
Lo que sé, lo que sé, ja.
Que raro, que raro,
se me hace ver pulseras vermellas doblado.
Hablando en castellano.
Me parece rarísimo, me pierde la mágica.
Lo tengo que decir, lo siento.
Me he escapado.
A mi m'ha passat,
si t'he de ser sincera, també, eh?
A més, a més, aquelles cançons
que de cop i volta surt el Gerard Quintana cantant,
o surt amb algun d'ells,
que clar, li dona i veus allà de sota
que a mi no por los bosques,
quins són d'ossos.
I clar, dius, no.
No, senyor, és per la màgia.
És per la màgia.
No, no, no.
A veure, que dius, mira,
ha estat una gran oportunitat,
que aquí ningú s'ho treu, no?
Perquè és allò que dius,
mira, ha saltat a nivell estatal.
Això sí, això sí.
I dius, mira, és un gran salt,
perquè a més a més, dius,
una sèrie catalana,
amb música catalana.
Ay, sí, a mi m'encanta, eh?
Per això, al punt a que ella diu,
tu, pon las letras debajo,
pero está sonando, ¿sabes?
Exacte, exacte.
Que aquí és on ve i dir,
mira, tira recta.
Sí, sí.
Que ja està fet, que ja està fet.
I a més a més,
ha estat un gran èxit,
tothom l'ha vist.
Ay, sí.
I tothom sap que també els catalans
no som tal com tothom vol que siguem.
Com ens pinten, tina,
perquè tenim ara un moment complicat.
Ara tenim un moment complicat,
però bueno.
i s'escolta cada un que tira a l'esquena, eh?
Sí, sí, i tant.
Anem a parlar de tu, Eva,
anem a parlar de tu,
que demà tenim el Highland.
I demà de què ens parlaràs?
De què ens parlaràs el Highland?
Què ens diràs?
Doncs mira,
ho tens decidit?
És una mica complicat de decidir,
perquè jo treballo humor amb el públic.
Vull dir que una mica
del que tinguem ganes de parlar,
tots plegats una mica.
Però bueno,
pondré tota la carn enlaçador
i farem rites.
El humor, una mica l'estat actual,
com està tot plegat,
intentar riure en aquests moments
que a vegades ens costa una miqueta, no?
Sí.
I parlem de tot plegat.
Vamos a tener de todo.
Vamos a tener carnaza
i vamos a tener...
Claro, claro.
I cosa marrana, cosa marrana.
Claro, también.
Meteremos alguna por ahí.
Que no se diga, que no se diga.
Que no se preocupa nuestra, no?
Que no se preocupa nuestra.
A veure si va resultar
que hi ha poques dones
en el món de la comèdia
i a sobre no puc dir marranades.
S'ha de dissar, de dissar, de dir, eh?
Jo des d'aquí tenim-ho, eh?
Vale.
Eva, Eva.
Aviam si et veig,
aviam si et veig demà.
A veure, a veure,
a veure si m'ho puc escapar.
Que passa que...
Ai, que justet, Eva.
Ai, que justet, que justet.
Bueno, a veure si puc fer alguna cosa,
que hi ha dos quarts de deu,
hi ha dos quarts d'onze,
però ja estem llibres, eh?
A veure si us podem escapar per allà.
Doncs Eva,
moltíssimes, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi bé demà al Highland
i res, que sigui,
com deia en les pel·lícules,
que sigui l'inici d'una gran amistat.
Ai, sí, això.
Molt bé.
Ara ja he quedat una mica
tot de cuento jo, també, eh?
Ara ha quedat tan maco
que ja no sé què dir.
No sé què dir.
Ha quedat tan maco
que ja no sé si colgar o...
No, no, no, no, no,
és que seguim.
Un petó, Eva, gràcies.
Un petó, Eva.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu.
Ese macho, ese macho
que muerde palillo.
Eso nos gusta a las mujeres
que muerdan palillo.
Nos pone,
pero palillo plano,
el redondo, mariconadas también, eh?
El palillo plano,
el que se astilla,
palillo plano, chino.
Ese.
Vamos a ver,
¿dónde está ese hombre
que tiene todas las uñas de la mano corta
menos la del dedo pequeño?
Que esta uña,
esta uña vale pa' todo.
Esto es la uña anticrisi.
La uña navaja suiza, eh?
Pa' todo lo mismo,
te rasca la espalda,
te puntea una guitarra,
te abre una lata de mejillones
o te quita la nieve de la entrada
si te nieva.
Pa' todo.
No hay,
no hay de esos.
Y de repente te quedas sola.
Y las tías lo tenemos peor
que los hombres.
Porque una mujer sola
se lo ponemos fácil
a la muchedumbre.
Mírala.
Mírala,
una tía sola,
mírala qué lástima.
Mírala,
seguro que tiene gatos,
mira.
Bueno,
que la gente ya te visualiza
rodeada de gatos.
Es muy fuerte.
O sea,
como si yo entrara en casa.
Hola,
Mimi,
Flusky,
Trisky,
Lunita,
Mustafa.
Dile hola a la mamá,
Trisky,
¿a dónde está la mamá?
¡Aaah!
Que no,
que yo no estoy loca.
Que yo no les hablo,
pero claro,
si entro y me preguntan cosas,
pues les tendré que contestar,
joder.
No seguim,
no seguim,
perquè continuaríem,
continuaríem
i a més a més
ens ho passarem molt bé.
Recorda,
demà mateix,
a partir de dos quarts
d'onze de la nit,
al Highland,
al pub Highland
d'aquí de la nostra ciutat,
tens l'oportunitat
de veure-la.
Recordem que es troba
a la Ramla Vella,
número 9 de Tarragona.
Monòlegs,
amb Eva Cabeza
i ja veus que
ens ho passarem molt bé.
Estàs convidat?