Andrés, donau bona tarda.
Molt bona tarda.
A veure, a veure, a veure, que em deies que avui parlarem de Gladiator,
sentirem la seva banda sonora.
Fem una cosa, comencem per posar-nos en situació amb ella,
amb la banda sonora o què?
Com ho vols fer avui?
Ah, si vols, si vols, sí.
Mira, anem a començar ja amb el primer tema, que és progen.
Doncs sentim-lo.
A veure, a veure com va aquest.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
que no.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
tècnicament,
coses que,
a veure.
a veure.
a veure.
A veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
a veure.
també a veure.
a veure.
a veure.
Edgimon Housom
David Schofield
John Farnell
Thomas Arana
Ralph Molnar
hi ha un grapat d'actors que són bons actors
llavors aquesta pel·lícula
va tindre precisament tots l'any 2000
va tindre 5 òscars
millor pel·lícula
l'actor Russell Crowe
vestuari, so i efectes visuals
després
els globus d'or
va tindre dos
millor pel·lícula dramàtica
i la versió sonora original
millor la banda sonora original
i després 5 nominacions més
que no van tindre ja més nominacions
després els premis BAFTA
va tindre 5
posant la millor pel·lícula
fotografia, muntatge
i després va tindre 15 nominacions
i
el Premi Nacional
World of Review
dos premis, millor disseny de producció
i l'actor secundari
la sinopsis de la pel·lícula
passa l'any 180
a l'imperi romà
domina tot el món conegut
i després de la victòria
sobre els bàrbars
el vell emperador
Marco Aurelio
que interpreta Richard Harris
decideix transferir el poder
a Màximo
que és Russell Crowe
un brau general
dels seus exèrcits
i home
d'incabentable
lealtat a l'imperi
però el seu fill
Comodo
Joaquín Fènix
no ho accepta
i tracta
d'assassinar-lo
llavors les crítiques
les positives
d'aquella època
per exemple
Ángel Fernando Santos
del diari El País
va dir
un espectacle sòlid
però buit
un gran espectacle
d'imatges
que encombreixen
un inservable
buit de fondo
ostres
vam doblar
aquesta història
per això ja et dic
va tindre molt d'èxit
però tècnicament
desitjava molt
tenia molt que desitjar
Javier Riollo
el de la revista Cinemania
emocionant
retorn amb un gènere perdut
l'aventura està servida
els que l'anem a disfrutar
et saludem
posava
com aquell
els que vam a morir
de saludar
després tenim el Francisco Marinero
el diari El Mundo
bon espectacle
que ha rescatat un gènere
donat per Absolet
molt llarga
ric en incidències
i personatges
després ja
Miguel Ángel Palomo
del diari El País
un espectacle
que coneix qualitat
i comercialitat
o sigui que
això sí que ho tenia
i va de tota una miqueta
sí
llavors també segueix dient
que el talent i força visual
de Rayleigh Scott
torna a tindre
unes altes cotes
amb aquesta
entretenguda
pel·lícula d'aventures
que això sí
li falta un guió
bo
perquè té un guió
excessivament
pla
i posa que curiosament
quasi tots els diàlegs
de la pel·lícula
per separats
són excel·lents
però la història
com a conjunt
és una història
bastant exagerada
i molt
es veu molt preparada
segueix dient
que el cert
que amb els seus productors
i amb els membres
de l'acadèmia de Hollywood
això
poquet els va semblar
importar-los
doncs els primers
ja anunciaven
amb to èpic
amb la llegenda
de promoció
deien
el general
que es va convertir
en esclau
l'esclau
que es va convertir
en gladiador
el gladiador
que va desafiar
amb un imperi
i els segons
es van rendir
a frases
tan contundentes
com
el meu nom
és máximo décimo
meridio
comandant
de les tropes
del nord
general
de les llegions
fèlix
leal servidor
del verdader emperador
Marc Aurelio
pare
d'un fill assassinat
marit
d'una dona assassinada
i arribaré
a tindre
la meva venjança
amb aquesta vida
o amb l'altra
en qualsevol cas
la seva impressionant
aquest impressionant
començament
i els realistes
combats
hi ha uns combats
que estan molt ben fets
dels gladiadors
fan que aquesta pel·lícula
tan taquillera
van fer un espectacle
digne
de veure's
i sentir
sobretot
la meravellosa
i potent banda sonora
que em diu
Pablo Kurt
amb la seva
crítica
la banda sonora
és veritat
que és boníssima
exacte
l'únic que passa
és que clar
si tens la banda sonora
com la tinc jo
la vols sentir
quasi tot és el mateix
varia una miqueta
però és molt
no hi ha una gran variació
bueno
gladiator
que literalment
és pronunciat
com en llatí
gladiator
o
i gladiador
és una pel·lícula
que
del gènere
Peplum
va ser de romans
com és lògic
bé
llavors et puc anar explicant
que
amb aquesta pel·lícula
què et sembla si posem un altre tema
jo per mi perfecte
eh
sí mira
podríem posar aquest tema
és bastant llarg
però jo crec que
el tema
el tema dura 10 minuts
no l'escoltarem sencer
però no l'escoltarem sencer
sí que és
Tevátil
no l'escoltarem
no l'escoltarem
no l'escoltarem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De què li vindrà a ell fer pel·lícules d'Itàlia?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
demà!
...
...
...
...
...

demà!
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...

...



...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


Vull saber més!
Vull saber més!
Vull saber més!
Vull saber més!
Vull saber més!
Vull saber més!
Vull saber més!
Després hi ha un altre fallo que fan un llançament d'octavilles empreses o a mòdu de les empreses que avui en dia es fan servir sent que la impremta es va inventar en el segle XV després de Cris evidentment.
o sigui que allà van pensant si les tenien que fer totes a mà tenien de tindre un gravat d'esclau!
Això podria ser el millor no? Però bueno és que...
Seria el seu!
Causa una miqueta d'impacte veure-lo així!
Després elements arquitectònics que anuncien el Renaixement com la villa renascentista amb la que viu la família Màximo i algun conatre campanari i cúpula que es veuen amb l'horitzó de Roma.
Això tampoc hi era.
Els tretants esclaus parlen en plena península ibèrica ni més ni menys que italià, que no llatí.
Sí, sí, sí.
Inclús després s'escolta alguna cosa semblat a l'àrab quan estan amb xutxabar.
Les flors que posa, deposita el gladiador sobre la tomba de la seva família, flors de bugambilla, no van arribar a Europa fins alguns segles després.
Aquest fallo és de nota i per experts botànics.
O sigui que també...
El gladiador vesteix, no unes sandàlies ni unes botes a l'ús tradicional romà, sinó una espècie de bota sabatilla amb sola de goma, el més pur estil de la moda d'avui,
i basta només, cal que donar un vistàs al catàleg de Camper per buscar un model...
Que s'assembli, no?
Que s'assembli.
Els senadors rebeixen a Còmodo com a emperador victorià amb el foro al peu d'una cúria,
que està orientada front per front al Coliseu amb una enorme plaça oberta,
i de totes maneres sabem que l'entrada a la cúria no estava orientada al Coliseu,
sinó que, en tot cas, ho està amunt dels seus laterals, concretament al dret.
Al mateix temps, la gran plaça al foro no estava despejada,
ni podia donar capiguda a tanta gent com sembla amb la pel·lícula,
sinó que aquesta està plena d'arts, temples, fonts, etcètera.
Perquè veigis, Andrés, com pot acabar la història, eh? I com la poden canviar?
Els seients del Coliseu no tots són de pedra o mármol.
Si bé la majoria de les grades superiors tenien seients de fusta.
Ui, te'n podria explicar de cosetes?
Fem una cosa, fem una cosa, Andrés.
Guarda-ho per la setmana vinent una miqueta, home.
Què et sembla?
Dóna temps per la setmana vinent de tenir més coses i explicar més.
Hi ha bastantes cosetes, sí.
I, a més, jo me comprometo a treure algun extracte de la pel·lícula
i, a part de sentir la banda sonora, sentirem algun com un altre diàleg.
Sí, sí.
Què et sembla?
Si no m'ho recordes, eh?
Sí, sí, sí.
Com el dia vinent t'he de trucar.
Sí.
O sigui, ja m'ho recordes.
La setmana que ve, gladiator, segona part.
Vinga, que no es digui, eh?
Vinga.
Que no es digui.
Val.
Andrés, i aquesta és la banda sonora que dius, la cançó, cançó,
que és la banda sonora que molta gent recorda
i que potser va ser la que va saltar i que va arribar.
Sí, la base principal, la base principal.
Si no, la banda sonora, Tim, és aquesta, no?
Sí.
La que tot ens ha arribat.
És que, de fet, tota la banda sonora és quasi calcada d'aquesta.
Sí, sí.
Hi ha uns variants, eh?
Però és calcada.
Andrés, moltíssimes gràcies.
Bueno, a tu.
I tornem la setmana vinent amb més gladiator i més pífies d'aquesta pel·lícula.
Molt bé.
N'hi ha bastantes, n'hi ha bastantes.
Gràcies.
Perquè la gent també s'entretingui a mirar, a mirar, a mirar les pífies.
Per mi és perfecte, eh?
Perquè donem una altra vegada un altre punt de vista.
Sobretot, de pantalons texants amb aquesta pel·lícula.
I en surten un munt.
En surten un munt.
Segurament que no era un anunci encoberta, això, Andrés.
No ho sé.
Però esclar, hi havia molts exes i alguns, potser, mira, la qüestió era fer...
No em veurà tan lluny, veurà en vulto.
I tira, no? I tira.
Sí que...
Gràcies.
Déu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.