I l'home cap passa, no té cap amic,
per a notar ni no té ni soledat, ell no sap d'on és ningú,
però segur que no és d'aquí i enlloc no té passat.
I l'home cap passa no llegeix,
només escriu allò que veu,
escriu allò que veu,
els sorprendreu, els sorprendreu,
quan égim un fortú, quan dos amics esbrecen,
quan algú diu mal d'un tercer
i escapem sense pagar envergonya d'un començ.
I l'home cap passa no llegeix,
només escriu allò que veu,
escriu allò que veu,
els sorprendreu, si fumem de mallat,
o bevedors, seguiu bevint,
l'home cap passa ens va veient,
o si el veus caminar sobre la lluna,
o si el veus passejar sobre la botiga.
i l'home cap passa no llegeix,
només escriu allò que veu,
escriu allò que veu,
els sorprendreu.
Així és que em sona la gent de la iaia,
que tindrem l'oportunitat de veure'ls aquest divendres,
dia 9 de març,
a partir de dos quarts a 11 de la nit,
a les a les 0 de Tarragona.
Però abans tenim l'oportunitat de poder parlar
amb un dels seus components,
amb l'Ernest Cruzats,
que el tenim via telefònica.
Ernest, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Què tal, com esteu?
Bé, molt bé.
Nosaltres desitjant que arribi divendres
per poder veure's a sobre l'escenari.
Bé, bé.
I segur que presentant-nos
aquest, les ratlles del banyador,
que ja heu comptat quantes ratlles n'hi ha?
O s'han perdut el temps?
No, no hem comptat mai, la veritat és que no.
No les heu comptades mai?
I és una pregunta que tampoc m'havien fet mai,
així que no.
No, és la primera vegada, no?
És la primera vegada, eh?
M'imagino, m'imagino.
Som així, som així la gent de la ràdio,
en qüestió de preguntes,
ja saps que ens anem de l'olla, eh?
Ja està bé, ja està bé.
Ernest, que tal com es presenta el concert,
explica'm-nos una miqueta,
perquè jo he mirat el futur,
el passat ara mateix,
clar, a través de la vostra pàgina web,
ja no me l'han explicat,
però déu-n'hi-do el que us esperen
aquest mes de març,
i ja no t'explico de cara al mes d'abril, eh?
Però bueno, ja en parlarem.
Sí, no, no, bueno, estem molt contents
de poder baixar,
a més últimament hem vingut bastant per aquí,
sense voler hem fet quasi una minigira per aquí baix,
a les terres de Tarragona
i, diguéssim, al sud de Catalunya.
Sí.
Home, aquí això s'estima, es nota, no?
Sí, bueno, últimament, mira,
fa poc vam estar a les Pallargues,
no sé si cau molt a prop,
a les Borses Blanques,
no sé, per aquestes zones més de per aquí baix.
No sé, estem molt contents
de poder venir a Tarragona.
No hem tocat mai a Tarragona,
a la capital,
o sigui, és el primer concert que fem aquí.
Ha quedat xulíssim això de Tarragona,
a la capital,
sempre que estiguem a l'altre costat del punt del món, eh?
No, però bueno, aviam,
els de Vic tampoc és que hi tinguem allò molta tirada,
vull dir, i en general és que no vaig mai a Tarragona,
i sé que no està molt lluny,
però avui tampoc hi tinc passada.
Però saps el que passa?
Clar, Déu ser totes les coses que trobes a la carretera,
ja saps de què estic parlant,
allò que s'ha de pagar,
i clar, dius, ostres, ara hem de baixar,
tu saps el que hi ha a la carretera que ens trobem?
I això com que frena molta gent, no?
Tant de pujada com de baixada, això, eh?
A veure, parlem els dos sentits, eh?
Pel tema dels piatges, vols dir?
Per exemple, per exemple, un d'ells, eh?
No, no, jo crec que és més un tema de...
Més aviat batre, no?
De sortir d'aquí...
Però bueno, aquest dia fa res,
fa dos dies vaig estar a bany,
vam fer una calcetada per aquí a baix.
Veus?
Ja t'ho podries haver quedat, home,
i pel que us queda, ja us quedeu per aquí,
i feu una ruta per aquí a Tarragonina.
Sí, sí, ja.
Ernest, aquest treball discogràfic que jo comentava,
la del ratllo, les ratlles del banyador,
ja fa gairebé un anyet,
perquè va ser el maig, quan va sortir, del 2011?
No, va sortir fa...
Ah, va ser enregistrat, perdó.
Sí, sí, el vam enregistrar, exacte,
el vam enregistrar el maig,
aquí a Tarragona mateix, també,
a Casa Morada,
però va sortir a l'octubre d'aquest any.
A l'octubre, d'acord, d'acord.
I fa cosa de sis mesets o alguna cosa així,
és com a molt.
Per això, t'anava a preguntar què tal,
com va estar funcionant o com ho veieu vosaltres.
Jo crec que molt satisfactori, no?,
sobretot de cara a la gent,
dius, ostres, la resposta de la gent
la veieu als concerts.
No, bé, crec que no ens podem queixar-vos gens.
En general crec que ens està funcionant bastant bé
i amb el que volíem més o menys ja ho tenim,
vull dir, és fer concerts
i més o menys que el projecte tingui una continuïtat, no?
I, entre tot, la iaia ha agafat una dimensió,
una dimensió una miqueta professional, no?
O sigui, això està bé.
Passa que quan et planteges si està...
si hem aconseguit o no els objectius,
però que tampoc havien estat marcats prèviament.
Sí.
No t'ho puc respondre,
no és allò un pla d'empresa d'aquells
que hagis estudiat exactament,
si havies de vendre tant i has vengut tant, no?
O sigui, és més un anar fent
i nosaltres ho veiem d'una manera com més diferent, no?
Vam grabar aquest disc
i vam volcar els nostres...
Bueno, que en aquell moment vam considerar que era interessant
i seguim treballant, diguéssim, de portes endins,
creant noves cançons,
buscant-nos artísticament,
a veure si ens haguem de trobar del tot,
treballar amb les lletres...
Mentre estàs el disc va funcionant i va fent el seu camí,
vull dir, com, no sé, és una experiència...
Sembla que sigui paral·lel, això, no?
Sembla que les dues vivències hagin d'estar en paral·lel
i no conjuntes, no?
Sí.
Tal com ho estàs explicant ara, no?
El disc fa el seu recorregut,
potser a través de les ràdios,
a través de vendre el que és el producte
que a cap ja la fisseu vosaltres
i la part paral·lela seria la part de concert, no?
La part d'estar sobre els escenaris.
Sí, bueno, amb els concerts, diguéssim,
defensem les cançons que vam assistir en aquell moment
i a part, diguéssim,
fem el xou artístic
d'ensenyar la nostra manera de tocar
i el nostre feeling, diguéssim,
a dalt en escenari.
Però després, diguéssim,
que a part de tot això
passen moltes altres coses,
poder, quan vas veure un concert,
poder, aviam, si no t'hi pares a pensar,
potser no n'hi ets conscient,
però, clar, aquella gent,
potser aquella setmana
han estat treballant
amb unes altres cançons
o fent unes altres històries
i aquí t'estem presentant una altra cosa,
vull dir que...
que en general
és tot molt més complex,
crec, de com ens sembla així,
així de simple vista, les coses.
Però, bueno, no sé, està bé.
En general, estem molt contents
i estem molt feliços
perquè les coses ens estan anant molt bé,
vull dir que no ens podem pas que això.
I també perquè vindreu a Tarragona,
perquè presentareu,
bueno, ho estareu amb nosaltres,
a la sala CERO,
que que deies,
a la sala CERO a Tarragona,
com a tal,
n'heu tocat encara.
Jo no sé si heu fet una prèvia,
no sé si vindreu,
és el divendres al concert,
no sé si teniu previst venir un dia abans,
o allò que dius,
anirem d'hora
per a veure com està la sala,
per proves de so i coses d'aquestes.
Sí, bueno, baixarem,
suposo, a mitja tarda,
serem ja per aquí,
però arribarem el mateix dia
i marxarem el mateix dia.
No tindrem oportunitat
de fer gaire de turisme per aquí, no?
Fareu el repàs d'aquest treball discogràfic?
Sí, sí.
Això segur, no?
Sí, sí,
no, presentem aquest disc
i també hi sumem alguna cançó
de les que havien estat
a la primera maqueta.
i també t'haig de dir
que també en toquem alguna
que no està ni enregistrada en un
ni en l'altre.
Coses que tens per allà
que has treballat al local
i que t'agraden,
també fem alguna cançó
que no està enregistrada, sí, sí.
Home, això és tot un regal, eh?
Per la gent que s'apropi.
No, no, t'ho dic per, clar,
sobretot per la gent
que és seguidora de la iaia,
que algunes vegades,
és allò que sempre busquem,
som una miqueta enrevesat
en qüestió de fans,
i tu ho saps,
que no sé si has estat fan tu també
d'algun grup en determinat.
Sí, no, no,
som fan de moltíssims grups, en tant.
Però és allò que
quan vas a un concert
i trobes una cançó
que no te la saps,
hi ha gent que diu
ai, aquesta?
Aquesta on està, no?
I a més de dir
aquesta no l'he escoltat mai,
intentes buscar-la,
serà possible
que alguna d'aquestes
que, com em deies,
ara mateix no es troba enlloc,
pugui trobar-se en un futur?
A mi no m'ha passat mai
en cap dels grups
que he anat a veure,
en el sentit que
si no he reconegut
algunes de les cançons
que ells s'han tocat,
m'he pensat
que en tot cas
era jo
que...
Que t'has despistat, no?
Que tenia desconeixement
d'aquella cançó, no?
Ah, d'acord.
Però entenc que
les bandes,
aviam,
depèn de qui cadascú
té les seves filosofies
i cadascú vol portar,
diguéssim,
de la seva manera,
però nosaltres
mirem de
portar-ho
amb una mica de naturalitat
en el sentit de
va bé, hem fet aquest disc
però
i anem treballant
amb altres cançons
però si tenim alguna
que està ja
més o menys feta
i que estem a gust
tocant-la
doncs la podem treure
i no passa res,
vull dir,
no som els Coldplay,
no vull dir que...
Ei, el temps, eh?
No passa res.
A veure, a veure,
ei, no és per desmereixer
els Coldplay,
però tot s'arribarà.
A veure, vosaltres
esteu fent allà
l'escalada ara mateix
cap a l'Everest.
Sí, bueno...
I anar pujant, no?
I anar pujant
de mica a mica.
Un primer treball...
Home, jo crec que
ara mateix, Ernest,
em veient una miqueta
i llegint la vostra
biografia.
No sé si encara
us esteu passivant
d'allò que dius
estem tenint sort.
Les coses van de cara.
Que ja saps que hi ha
molta gent
que ha fet
la meitat del camí
que vosaltres heu fet
o potser més anys
fins i tot
i encara no aconseguis res.
Sí, bueno...
Sort, jo crec que teniu
dintre del què, no?
No ho sé.
Jo sobre l'èxit
sempre sóc molt...
tinc un discurs
com molt relatiu.
O sigui,
és veritat,
nosaltres hem guanyat
un concurs molt important,
hem fet
en contravalació
també d'uns cèmics importants,
i aquest any
ens han triat
de quarts disc
en un lloc
que, bueno,
els crítics i tal.
Vull dir, no,
realment, vull dir,
des d'aquest punt de vista
hem arribat molt, no?
Però si t'ho compares
amb grups
que potser fa molts anys
que toquen
i potser no han arribat
tant a...
O sigui,
no han entrat tant
en el públic,
potser sí que
hem fet coses, no?
Però també ho pots agafar
d'un altre punt de vista, no?
O sigui,
hi ha bandes
que estan ensenyant
noves maneres
de fer música,
gent que està innovant
en certs, no ho sé,
en certs aspectes
que arriben molt més,
que transmeten coses.
Vull dir,
és que és tot molt
estar aquí dins
d'una olla
que pots barrejar
moltes coses, no?
O sigui,
el que ens interessa
bàsicament a nosaltres
més que
passar a la història
pels premis
o pel...
que haguem pogut aconseguir,
el que ens interessa
és passar a la història
si és que podem aconseguir-ho
per la música,
per un estil
més o menys propi,
per trobar una personalitat
i per poder
tindre la teva manera
d'expressar-te, no?
Que això és el que
el que ens dona riquesa,
diguéssim,
com a éssers humans, no?
Que tenim la nostra cultura, no?
O sigui,
això és el que realment
per mi té una importància
i deixar un pòsit,
de veritat,
i té un valor, no?
O sigui,
i jo se'm fan de dir
l'artista
que probablement
no han omplert mai un pavelló,
però sé que han aportat molt
al món de la música, no?
O sigui,
prefereixo aquesta visió
que no pas la de...
allò,
els èxits
i el públic, una mica.
Home,
seria allò del got,
no?
Més o menys,
depèn de les set que tinguem,
el veiem mig buit
o mig ple, no?
Seria aquesta la idea.
Molt bé.
No, no,
a veure,
jo crec que
per aquest treball
discogràfic
i més o menys
pel recorregut
que ara mateix porteu,
aquest esglaonet
que tu deies
de la personalitat
del grup,
que la gent
més o menys
conegui,
la gent de la iaia,
i crec que
us esteu guanyant.
que és el meu parer,
no ho sé,
jo vosaltres
que ho porteu
i que a més a més
ho batalleu
i ho esteu
gaudint per una banda
i segurament
que patim també
per l'altra,
no?
Perquè és el que dèiem
abans del got,
no?
Més o menys,
més o menys.
No dic que
vosaltres
ho esteu vivint
a la pròpia pell,
tot això.
Sí, sí.
Que moltes vegades
va molt de pressa
i d'altres vegades
sembla que
aquesta acceleració
vagi minvant,
no?
Però tot això
ho viu vosaltres.
Sí, sí,
no, no,
clar,
totes aquestes experiències
no són
més pensaments.
Exacte.
Els vivim cada dia,
no?
Vull dir,
estem treballant
i tot això
refent,
fent,
anant aquí,
bueno,
etcètera,
vull dir,
sí que abans
tot aquest món
semblava més
al món dels somnis
i de,
i de,
bueno,
això com de,
doncs,
les il·lusions que et fas
i dels somnis
que tens
i nosaltres
podem dir
aquella frase
tan cursi
que estem
una mica
vivint
els nostres somnis,
no?
O sigui,
és una cosa
estranya,
entres
allà
a l'espai
aquell que
més o menys
sempre has desitjat,
no?
Tots tenim
il·lusions,
més o menys
sembla que tots
tenim les nostres,
no ho sé,
els nostres objectius,
les nostres il·lusions
i a vegades
ens hi allunyem
o sembla que ens fa
com por
i els considerem
allò com
només il·lusions,
no?
I quan t'hi fiques
una mica
i fiques la punteta
i vas entrant
i vas veient
que realment
això
ho pots convertir
en la teva vida,
no?
Vull dir,
és una sensació
molt curiosa.
Una miqueta també
i llançar-se al buit,
no?
Jo ho comentàvem
d'altres grups
que clar,
és allò que dius,
bueno,
he de deixar
tot el que em dona
entre cometes
seguretat
i dius,
anem a tirar-nos
perquè al món de la música
vosaltres ja sabeu
com funciona
i que moltes vegades
tot això
et ve de cara
com espero
que continuïs
en el vostre cas
i d'altres vegades
es gira,
no?
I dius,
bueno,
nosaltres ens hem llançat
perquè ens apassiona,
perquè ens agrada,
perquè ho sentim,
no?
D'aquesta manera
i ho retransmitim segurament,
no?
A les concerts,
a la música,
allò que fem,
no?
Que ho toquem.
Sí,
bueno,
és que jo,
bueno,
sí,
o sigui,
és una qüestió
d'il·lusió
i d'estar apassionat,
no?
Sí,
sí,
sí.
I de,
aviam,
si t'has de posar
a calcular
el que inverteixes
i el retorn que tens
i tot,
clar,
o sigui,
és un món
que ja
totes aquestes
aquestes qüestions
per mi ja
no tenen molt sentit,
o sigui,
no fem música
esperant un retorn,
no sé com diu.
No, no, no,
és només per donar,
no?
Jo dono...
I tampoc és tan així,
tampoc,
no?
Perquè en realitat,
vull dir,
quan fas un disc
també tens ganes
que pugui tenir
una sortida
i de què...
Però és una,
no sé,
és una barreja
de moltes coses,
no ho sé.
Imagina,
imagina.
Però fem una cosa,
parlant d'il·lusions,
jo no sé si us farà
molta il·lusió,
però el dia 20 d'abril
he saltat Olot,
he saltat Gisona,
he saltat d'altres concerts,
que teniu pel mig,
perquè és que el dia 20 d'abril
no estareu ni a Tarragona
ni estareu a Vic,
no,
salteu cap a les Anglaterres,
cap a Londres concretament,
cap als Rits Mix,
que jo no sé
com ha sortit aquest bolo.
Doncs aquest bolo
va sortir arran de...
Bé,
vam estar pel Mercat
de Música Viva,
i al Mercat de Música Viva
hi ha
tot de programadors
i gent que...
Bé,
es diu Mercat de Música Viva
perquè en realitat
els grups van
ensenyar el que fan
a vendre,
a vendre el seu producte
als professionals
i a la gent
que treballava
en el món de la música.
I vam tenir la sort
que en aquest festival
hi ha un programador
que és català,
passa que ha estat
de 6 o 7 anys
vivint a Londres
allò relacionat
amb l'Institut Català
i les Indústries Culturals
allà,
que és en Jordi Puy.
I ell ens va veure
tocant la plaça
i té una sala allà,
bueno,
fa la port
de la programació
moltes cicles
de concerts a Londres
i coses així.
Sí.
Li va agradar el projecte
i ens ha col·locat
aquí a la sala
de Rits Mix
que és una sala
de veritat,
diguéssim.
Sí,
no,
una sala,
de 400 persones,
allò,
jo em pensava
que aniríem a tocar,
doncs,
no sé,
quan vas a Londres
dius,
potser tocarem
en algun bar
o alguna cosa així
i no,
realment és una sala
de concerts
de veritat d'allà,
o sigui,
està molt bé.
O sigui,
no sé,
però jo pensant,
m'ha agafat un cangeli
i jo què dius,
mare meva,
el que m'espera,
no?
A veure,
que teniu d'altres feines
també
i que teniu d'altres concerts
fins a arribar
el 20 d'abril,
però és allò que dius,
és un puntet,
no?
A més a més.
Bueno,
d'entrada jo els hi deia,
xupa,
no estem preparats
per anar allà.
Veus com te deia,
la tremola de cames.
No,
no,
encara ens falta
més experiència,
més d'allò.
I em van dir,
que no,
que no,
que no,
que no,
que no,
que no.
I jo li vaig dir
amb el programa
d'octubre,
moltes gràcies,
ja ens ho correrem
perquè en dia diu,
diu,
no, no,
escolta,
no ho pots de fer res.
Heu de ser vosaltres,
heu de ser vosaltres.
jo amb el que vaig veure
ja em vaig tenir
més que suficient,
no?
I aquí ja hi ha
un treball d'un de dir,
bueno,
vaig a confiar en mi mateix,
tio,
aviam.
És allò de
somos buenos,
somos buenos.
No,
tampoc això,
però simplement dir,
vaja.
Una miqueta,
una miqueta,
Ernest,
una miqueta només.
Bueno,
alguna cosa fem bé,
no?
Per això,
per això.
Segur que fem alguna cosa bé,
això segur.
A veure,
no hem presentat a la iaia,
però ens deixem també
els dos Jordis,
que t'acompanyaran,
segurament,
que t'hi vendràs.
Hi ha alguna coseta més,
a part de vosaltres tres
sobre l'escenari?
No.
No?
O sigui,
som tres músics,
passa que
nosaltres hem trobat
una manera de treballar
que ens mola bastant,
que és,
en directe,
diguéssim,
ens gravem instruments allà.
D'acord.
O sigui,
jo estic tocant la guitarra
i en certs moments
la gravo
amb un aparell,
bueno,
amb un aparell concret
i llavors puc deixar la guitarra
i puc anar-me'n a un instrument
mentre hi ha sonant la guitarra,
no?
I això també ho fa en Jordi,
diguéssim,
amb el baix,
amb el contrabaix
i amb el piano i tot.
O sigui,
tot i ser tres músics,
doncs hi ha moments
que a l'escenari
poden estar sonant
cinc instruments alhora,
no?
I és perquè,
abans els hem estat gravant
tot en directe,
perquè això sí que
és una de les coses
més sagrades de la iaia,
o sigui,
no portem res gravat ni res,
o sigui,
tot el que passa allà
és,
passa temps real,
és a dir,
no disparem cançons
ni coses que estiguin gravades
i en aquest sentit
som tres,
però hi ha moments
això que sona
com a quatre o cinc persones
toquem.
Així són els samples,
no?
S'hi diuen,
no?
Cos així,
no sé,
informem.
Fem loops.
Ah, loops.
Ah, que xulo,
veus?
Nosaltres ho fem amb loops,
és un bucle de,
diguéssim,
no ho sé,
visualment és superguapo
perquè,
hòstia,
pots deixar l'instrument,
segueix sonant,
pots de tocar un altre
i és com molt ric,
no?,
no sé,
és maco,
és maco de veure.
És allò que dius,
mira,
les inspiracions
o,
no sé,
els invents seria,
no?,
que de tant en tant
la música ens deixa fer
i que combinat
amb tot el que es fa
sobre l'escenari
encara li dona una miqueta més
de color a les cançons,
no?
Sí, sí, exacte, exacte.
Molt bé,
hem de dir que,
parlant de colors,
dins de la pàgina vostra
a internet,
a laieia.cat,
podeu comprar
aquest treball isogràfic
de les ratlles del banyador,
podeu saber una miqueta més
de la vida i miracles
de la gent de la iaia,
podeu conèixer aquests concerts
que comentàvem,
també teniu portades,
multimèdia,
contactes,
amb un munt de gent
i no sé si també
una part petita
però també molt important
és la Maria Blai
que forma part
de la família de la iaia
perquè és la vostra mànager.
És que feu esment
precisament
a la vostra biografia
i jo crec que és
la primera vegada
que algú esmenta
el seu mànager,
no?,
que normalment
queden allà
en segon pla,
no?,
queden allà
com els foscos.
Sí,
bueno,
nosaltres tenim la sort,
mira,
amb la Maria
passa una cosa
i és que
anàvem junts
a l'institut
i cadascú pel seu cantó
totalment independents
l'un dels altres,
vull dir,
ella va anar fent carrera
com a mànager
i va arribar,
bueno,
ha arribat a portar
bandes importants
com el Sidoni,
va haver fet el esport
ara i coses així
i nosaltres pel nostre cantó
vam anar gestant
el projecte aquest
de la iaia,
no?,
i ens hem acabat trobant
ah,
que bo,
saltant-nos 4 o 5 anys
diguéssim
que no ens hem gaire
gairebé ni vist,
no?,
quan hi havíem
sent molt col·legues
llavors
perquè ens enteníem
molt bé,
ens hem acabat
de trobar
i vull dir,
molt en plan família
nosaltres,
és que és molt,
vull dir,
anem tots junts
a tot arreu
i no sé,
ja és una relació
professional
però també
d'amistat
i no sé,
i per això
no ens hem de posar-hi
perquè realment
és que forma part
de la família
ja,
vull dir que està molt bé.
Home,
t'he de dir que
via telefònica
perquè és el que he pogut
parlar amb ella,
una crac
i a més a més
de seguida
em va posar en ordre
a dictar tal tal,
perfecte,
perfecte,
des d'aquí felicitats.
Ernest,
adeu-s'ho,
us esperem,
recordem,
serà aquest divendres
a partir de les quarts
d'onze de la nit
a les a les zero,
el prou d'entrada
és d'oscil·la
entre 8 i 10 euros,
o sigui que bé,
molt econòmic,
jo penso,
pel que ens heu portat
sobre l'escenari.
és el primer cop
que tocava en Tarragona,
vull dir que...
Exacte, exacte,
que s'ha de donar facilitat,
que ens animi la gent a venir,
que ens ho passarem molt bé,
home.
Clar que sí.
Doncs Ernest,
gràcies i fins la propera.
Merci,
a vosaltres.
Adéu-siau,
bona tarda.
Txau, adéu-siau, adéu-siau.
Banyador,
les ratlles del banyador,
són com tu i jo,
cada un,
cada un de un color.
I ens veiem drogant,
tarantant,
ens veiem drogant,
tan en tant,
i ens droguem tant,
que al final
ja no se'ns fa estrany.
Twist and shout,
oh,
twist and shout.
Twist and shout,
oh,
twist and shout.
i un regal per Nadal,
i un regal per Nadal,
i un regal per Nadal i un regal per Nadal i un regal per Nadal i un regal per Nadal i ja és normal.
i cantem tant,
i cantem tant malament,
i cantem tant malament,
Però cantem tant, que al final ens queda normal.
I ningú creu en tu, només tu.
I ningú creu en tu, només tu.
I ningú creu en tu, només tu.
I ningú creu en tu, només tu.