La terra és plana, ho sap tothom.
Beta, de nou bona tarda, què tal, com estàs?
Hola, bona tarda.
Ja veus que podrem anar una miqueta de pressa,
perquè avui el temps s'ha passat a sobre.
Avui sí que t'hi ha curta, eh?
Avui sí que t'hi ha curtíssima.
No hem deixat que arribés la part aquella que no s'agrada.
Gràcies.
No hem de dir gràcies.
Sí, ho dic.
Dic, la part aquella que aquí m'ha portat, doncs...
No, no, no.
No, no, no.
No ens agrada aquella part de la cançó i ja està bé, ja està bé.
No, la culpa de tot el retard són acideres, eh?
Sí, sí, deu ser això, deu ser això.
Doncs tenim dues notícies avui.
Una fa referència a això de la crema de llibres,
però en sentit figurat, però també, com hem dit, en sentit real,
perquè al llarg de la història, com tu també bé has dit,
s'han cremat molt de llibres.
Això que dius, oi, per què van a cremar llibres, no?
Això, per què cremen llibres?
És que també...
Sí, no?
Per què tenen idees?
Per què ens fan pensar?
Deus dir això, no?
Pot ser això perquè molesten.
Clar, és que molesten precisament...
Perquè molesten.
Jo crec que no donen una altra...
Perquè donen que la gent comenci a moure...
A pensar això mateix.
Aquestes cèl·lules grises que deia el senyor Poirot i que fa que...
Que no interessa i que es moguin.
Pot ser, pot ser.
Que siguin encartronades i ben quietes.
Podria ser això.
Però bé, abans d'arribar a aquestes dues notícies,
la primera que fa referència a això dels llibres,
i la segona a un dels laboratoris que tenim a Catalunya,
que s'ha posat en marxa la setmana passada,
que estava, diguéssim, amb dos anys que estava en proves,
i finalment, divendres passat, doncs es va posar...
Se va activar ja.
Ah, no?
Sí, sí, en veiem parlat ja aquí a la Terrasplana.
És el sincrutó Alba, en veiem parlat.
Un sincrutó...
Ah, ja no m'ha sona, eh?
Sí, sí, és un laboratori on els feixos de llum serveixen
per investigar noves tecnologies, noves coses, no?
Doncs després de dos anys, finalment, es va activar el divendres passat.
I això en parlarem també.
Però abans de parlar dels llibres que ben bé que cremen
i el sincrutó Alba,
voldria repescar una notícia de la setmana passada
perquè ens vam deixar de puntualitzar
una cosa bastant important, no?
Que fa referència a la de fer dissabte a l'espai.
Ai, és veritat, és veritat que ho vam comentar la setmana passada, cert.
Ho vam comentar sobre el laboratori de física i cristallografia
de materials i nanomaterials de la Universitat Rovira i Virgil
que tenim aquí al costat.
O sigui, una cosa bona que tenim,
doncs, esclar, ho hem d'esbompar...
Aprofitar, sí, sí.
Vasco a trevents, perquè és que sempre parlem de laboratoris,
doncs, el de ciències fotòniques que està a Castelldefels.
Avui també parlarem del sincrutó Alba que està al campus de Vallaterra,
al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Clar, parlem molt dels laboratoris que estan al voltant de Barcelona,
però i Tarragona, doncs Tarragona també.
I Tarragona, que no en tenim coses boniques a Tarragona.
I van explicar al projecte que aquest grup de física i cristallografia
de materials i nanomaterials de la URB, el Figma,
doncs està col·laborant amb un projecte europeu que es diu Clean Space
i en el qual hi participen països europeus com Alemanya, Francia, Polònia
i l'estat espanyol.
Aleshores, vam dir que consistia, però ens vam deixar un detall important,
perquè vam dir que la feina, esclar, la feina se la reporteixen en aquests països,
i la part que li he tocat al laboratori d'aquí de Tarragona,
de la Universitat de l'Urbira i Virgili,
és desenvolupar un làser que sigui capaç de trencar els fragments de la brossa
que hi ha l'espai, o sigui, les restes de satèl·lits
que estan envoltant l'espai, a l'òrbita terrestre,
i que són perillosos perquè poden impactar amb altres satèl·lits
i o en l'Estació Espacial Internacional.
Aleshores, doncs, el làser que estan desenvolupant a Tarragona,
vam dir més o menys en què consistiria,
o sigui que no de moment no seria com les pel·lícules de la ciència-ficció
en la qual, doncs, veiem un làser i, bum, es pot a l'objecte.
No, encara no ha arribat aquesta tecnologia.
Encara no ha arribat, que esperem que arribi, per què no?
Home, d'aquí a 20 anys, possiblement sí que arriba, no?
I aleshores, doncs, tothom anirà amb els làsers, disparant.
Però, de moment, els làsers aquests són...
Tothom espero que no.
Aquests làsers són sense ficció.
I aleshores, el que consisteix és, amb el làser,
desviar la trajectòria d'aquests fragments, no?
Però no vam explicar com ho farien.
Aleshores, hem cercat una mica més
i us volem donar la informació exacta
en què consistirà la història, no?
Dèiem, doncs, això,
que aquest grup de física i cristalografia
de materials i nanomaterials,
que és el Figma del Centre de Recerca d'Enginyeria de Materials
de la Universitat d'Urbia i Virgili,
participant en aquest programa europeu,
anomenat Clean Space,
que té com a objectiu, com acabo de dir,
el disseny d'un nou làser polsat,
nou làser polsat, això és important dir-ho,
de gran potència que pugui eliminar deixalles o brosses espacials.
La quantitat de deixalles espacials
en la zona orbital terrestre de baixa al Sàdac,
que és on són els satèl·lits de comunicacions,
la zona compresa entre 200 i 2.000 quilòmetres
per sobre del nivell terrestre,
creix exponencialment amb el temps.
Aquests objectes,
que inclouen satèl·lits no operatius,
restes de coets,
petites peces i les partícules
que es desprenen de tots aquests aparells,
tenen el risc d'entrar en col·lisió
amb satèl·lits i nous operatives.
Això és el que dèiem.
Doncs bé,
actualment,
no existeix una solució efectiva i assequible
per netejar l'espai de les deixalles
de mida petita o mitjana
i de l'ordre d'un a desenes de centímetres.
L'objectiu d'aquest projecte
és fer del seguiment,
identificació i restreig d'aquest tipus d'elements.
O sigui,
hi ha països que es dedicaran a fer
la part de la feina,
doncs,
a rastrejar,
identificar aquests tipus d'elements.
O sigui,
mitjançant,
doncs,
suposo que aquestes tècniques
de localització
que tenim avui ja tan exactes,
doncs,
el que ens diran el tosset
i l'identificaran.
Com una espècie de GPS
de l'espai,
per entendre's, no?
Això, doncs,
ho faran altres països
que diran,
doncs,
mira,
es troben aquestes coordenades
i has d'apuntar cap allà.
Aleshores,
entraran els tarragonins
de la rèvia de Virgili
i anirem amb el làser
i apuntarem cap allà
on ens diran
els altres països
que participen en aquest clean space.
Interessant.
Que collonsa
que estic de la meva gent
de Tarragona, eh?
Doncs és això, no?
Sí, sí, sí.
I ens salvaran
que vingui més
d'un objecte indeseable
de la Moixó.
Aleshores,
doncs,
això,
esclar,
el programa
pretén dissenyar
i desenvolupar
un innovador
sistema de làser polsat,
aquesta és la feina
que han de fer
els científics
de la rèvia de Virgili,
un innovador sistema
del làser polsat
que des de la Terra,
és aquí
on volíem arribar
perquè, esclar,
no ho vam deixar clar
la setmana passada.
Semblava com si
enviessin una nau
i aquesta nau
aniria netejant
i tot això,
no, no, no.
Desfarà tot des de la Terra,
no?
I serà, doncs,
com hem dit,
un potent
sistema de làser polsat
que des de la Terra
realitzi impactes energètics
amb els elements
de brossa
previamente identificats,
provocant
un canvi d'òrbita
i la posterior
desintegració
dels objectes
en l'atmosfera terrestre.
Uau!
Interessant.
No, no,
interessantíssim.
jo t'ho vaig comentar
la setmana passada
quan em vas...
Però ens vam deixar
d'explicar la part tècnica
en què consistia la cosa,
no?
Com anem sempre,
Béter?
Ho vam deixar una mica...
No, a veure,
vam donar la notícia
que ja és molt
i amb això ja vam estar
molt orgullosos,
però avui encara ens podem sentir
encara més orgullosos
al dir que
mentre estant als altres països
s'encadraran
d'identificar,
de rastrejar,
de posar coordenades
en un mapa,
GPS,
com vulguis dir-ho.
Nosaltres,
aquí a la Riu Iversili,
gràcies a aquest làser
polsat des de la Terra,
doncs enviarem...
Moure l'òrbita
d'això mateix.
Enviarem aquest làser,
mourem,
doncs,
allà on són,
els baixarem una mica més
els objectes d'aquestos,
o sigui,
amb l'impacte,
doncs,
s'esviaran d'òrbita,
aniran cap avall
i, esclar,
i la gravetat terrestre
se'ls empassarà,
o s'atreuran,
en aquest cas,
i la fricció,
doncs,
a l'entrada de l'atmosfera...
Per aquest és fàcil.
Esclar,
però en aquest cas
parlem de trossos
petits a mitjans.
Clar,
no, no,
grans no,
no ens atreverim,
però, clar,
també podem tenir
l'impacte,
precisament,
d'un d'aquests grossos.
És que els grossos
encara no hi ha prou tecnologia
i...
Ni potser tanta fricció
a la Terra
com perquè puguin arribar
a desfer-se del tot, no?
Això mateix,
que arribin encara a trossos, no?
Amb la por
que pugui haver un impacte
i depèn de com
pugui ser molt alt
de necessitat, no?
Això mateix.
I, de moment,
en els grossos no,
però, esclar,
els grossos també,
encara que sigui un problema,
són més fàcils
d'identificar
perquè, esclar,
són més visibles, no?
No, però els petits
són els que poden causar
grans problemes.
Els petits són els que no es veuen
i els que donen més problemes
i, a més a més,
proporcionalment,
n'hi ha molt més
de petits
que no pas de grossos, no?
O sigui que
faran molta feina.
Després suposo
que trobaran
una solució
per, bé,
treure's de sobre
també la faralla
grossa
que també
no fa res allà dalt.
I ara anem al Fahrenheit?
Això mateix.
Té banda sonora o no?
Si la vas posar?
Sí, la posem.
Va, posa-la.
A veure, per a veure.
Sí, sí.
Això, això?
Bé,
això era el viatge a vinilla,
però bé.
Ah, ja és el viatge a vinilla?
No,
això és la música del viatge.
A mi m'han dit que hi havia dos.
Sí.
I clar, ara no me'n recordava
quina era de les dues,
si era una o si era l'altra.
No.
Ah, ara ja sé.
Sí, sí, no, les dues,
les dues eren del viatge a vinilla.
Ah, no ens hem entès, eh?
Ai, posa-la.
Són coses al directe,
però no passa res.
Parem-ho, parem-ho.
Jo, per això te deia,
dic, anem amb la música...
Sí, em pensava que m'havies buscat
una música per parlar d'això.
No, no, no.
Ja saps que jo sóc així.
No, però a vegades
les teves iniciatives
són bones, Sílvia.
No, però avui estic una mica
així com el dia.
No, no.
Mira, m'estic començant a anubular.
No, no, no, està bé, està bé.
Bé, doncs la notícia
fa referència
que ens ha deixat
un altre personatge
d'aquestos cèlebres
que han fet grans coses.
Parlaven també
fa un parell de setmanes
que havia deixat
Robert Muck,
o sigui, ens havia deixat,
havia mort Robert Muck,
que el dissenyador,
el científic que va inventar
els teclats electrònics Muck
que van fer que la música
avancés per una altra banda,
o sigui, per la banda
de la música electrònica.
Doncs en aquest cas
ens va morir
el dimecres passat
a Los Angeles
a l'edat de 91 anys
en rei Bradbury
un gran autor de llibres
com Fahrenheit 451
o les cròniques marcianes.
Les cròniques marcianes
que per alguns
que ens estiguin escoltant
els hi poden soldar
com a programa de televisió
de fa un any.
El senyor Sardà,
que no tenen res a veure.
Bé, té a veure
perquè va ser el senyor Sardà
que es va copiar
del llibre aquest.
Però el títol,
exclusivament.
Evidentment.
No el contingut.
No.
Això ho s'ha de llegir.
No, no,
si llegiu el llibre
Les cròniques marcianes
no té res a veure
amb el programa
del senyor Sardà.
El senyor Sardà va dir
ostres,
doncs un llibre
que fa anys
sí, m'agrada el títol
i anem a escriure
o anem a fer un programa
que parli de les cròniques marcianes.
Esclar,
eren molt marcianos
aquest programa.
Va estar.
Una relació
sí que hi tenien.
Doncs bé,
aquest senyor
a més de 500
treballs publicats,
contes, novel·les,
guions televisius,
obres teatrals
i poesia,
doncs Brad Burry
és un dels autors
nord-americans
més prolífics
i imaginatius
del segle XX.
I ara aquí
ho explicarem
allò del típic
self-made man
que és l'home fet
ell mateix.
El típic
no era americà
perquè
Brad Burry
va néixer
el 20 d'agost
de 1920
a Bucklegan
Illinois
i després
a l'institut
va treballar
venent diaris
als carrers
de Los Angeles.
Veus?
Ells va començar
a buscar-se ben jove
a la vida.
Veus com va començar,
però no t'ho perdis
i la cosa va ser
que ell
de dia
venia diaris
als carrers
de Los Angeles
mentre passava les nits
a les biblioteques
públiques
de la ciutat.
O sigui...
Era un cerebrito.
Això mateix,
tenia inquietud,
saps?
És allò que
se va fer a ell mateix,
no?
No,
que jo que dius
el repte és sortir-ne d'aquí
i buscar alguna cosa més
que no només
vendre diaris.
Això mateix.
I la seva imaginació
va fer possible
que la seva primera
col·lecció d'històries
curtes
d'art carnival
va arribar
al 1947
i tres anys més tard
es publicaria
el que seria
una de les seves grans obres,
Les Cròniques Marcianes,
una visió especulativa
sobre els primers intents
de l'ésser humà
per colonitzar
el planeta vermell.
Sí,
pensa,
pensa...
Que no està gaire lluny,
jo no sé si aquest home
també és una espècie
de Julio Verne
per entendre'ns,
perquè...
Home,
va ser un avançat
al seu temps,
perquè el que explica
el llibre
Les Cròniques Marcianes
doncs ja veurem
què passarà,
perquè nosaltres pensem
que no hi ha ningú
a Mart,
però...
És que sempre donem
per fer tantes coses...
ell, el seu llibre
dona unes pistes
que pot ser
que encara hi hagi vida
i és el conflicte
entre els colonitzadors humans
i els que són
encara que pensem
que no és això ni
que ell deia que sí
i que qui sap
si algun dia
l'home va a Mart
es trobi en aquesta sorpresa,
o sigui que pot ser
que sigui
un avançat
al seu temps,
no?
Deixa'm dir-te
que se n'ha parlat
molt
d'aquest home,
de la seva obra
i han fet
una relació
amb això
que dèiem
al principi
que per una banda
tanquen escoles
i per una altra
hi ha gent
que s'embutxaca
milions,
no?
I també
s'ha fet una relació
que diu
que costaria
menys
portar un home
a Mart
que rescatar
els bancs espanyols.
Sí, sí, sí.
I mira que costa
diners
portar un home a Mart.
De moment
n'hi ha país
que s'atreveixi
perquè costa milions
però diuen
que costaria
menys
portar un home a Mart
que rescatar
els bancs espanyols.
Ja saps que ara
són 100.000 milions
d'euros, no?
Bé,
la qüestió és
que se n'ha parlat
molt d'això, no?
Bé,
el 1953
seguim.
Es va publicar...
Què te piques
amb els bancs?
Per què te piques
amb ells?
Pobrets.
El 1953
es va publicar
Farenheim 451
considerada
per molts
l'obra mestra
de l'escriptor
amb l'objectiu
de criticar
qualsevol forma
de censura
Bradbury
i descriu
un futur
que la paraula escrita
està prohibida
en un intent
de rescatar
el coneixement
de l'oblit
un grup de rebels
memoritzen
obres senceres
de literatura
i filosofia
mentre els llibres
són cremats
pel govern totalitari.
I qui ho fa?
I qui ho fa?
Doncs us fan bombers.
Els bombers del futur
doncs no
no es dediquen
a pagar focs
es dediquen
a cremar llibres,
no?
Ostres!
I el títol
el deixa
la temperatura
en què el paper
comença a cremar
que és la temperatura
en aquest cas
452 graus
Fahrenheit
que és el sistema
en el qual
tenen els nord-americans.
Nosaltres tenim
graus centígrads
per això no correspon,
no?
I els americans
tenen els graus Fahrenheit
i tenen un altre sistema
com nosaltres anem en quilòmetres
i ells van en milles, no?
Exacte.
Però continua sent el mateix
el que passa
que és una mida diferent.
És una mida diferent
això mateix.
Aleshores,
doncs,
les novel·les
la novel·la
es va convertir
en un clàssic
que el 1966
ara que sí que tinc l'edat
de François Truffaut
va traslladar la pantalla
que és possiblement
aquesta pel·lícula
que posaran
amb una
d'aquí a poquets.
Sí.
Doncs,
doncs bé,
ja veus,
una obra mestra.
Estava aquí quedant-me al·lucinada
precisament
perquè la realitat
moltes vegades
a les novel·les
que té que ser
i precisament
ens ho venen
com a ficció
ens esborda.
Doncs sí.
Supera fins i tot,
no?
Aquesta ficció.
Doncs sí.
Bé,
acabem dient
que
en total
Bradbury
va publicar
més de 30 llibres
prop de 600 relats curts
i diversos poemes
asseixos
i peces de teatrals.
I bé,
doncs,
91 anys
ens sap molt de greu
però també pensem
que 91 anys
ha tingut una llarga
i prolífica vida
i bé,
doncs,
és allò
que a tothom
ens arriba.
I que haurà tingut allò
que dius
coses bones,
coses valentes.
Això mateix,
a tothom ens arriba
però a menys
quan toca, toca.
Quan toca, toca
que hi ha arribat
a una edat
que tampoc
no és estrany,
no?
91 anys
doncs ha tingut
una vida llarga
i aleshores
és el que dèiem
que sap greu
però ha deixat un llegat
que en aquests anys
de vida
suposo que
era conscient
que ha il·luminat
a moltes generacions
entre les quals
m'hi trobo jo
que gràcies al llibre aquest
doncs
em va fer veure
una mica més
la llum
de les certes coses,
no?
La qüestió és
que
ell va tenir
un últim desig
el dia que es morís
i ara ho podrà complir
el dia que també
sigui possible
la tecnologia.
Les seves restes
vol que siguin
incinerades
i les seves cendres
el dia que
l'home arribi a mar
siguin
disposicades
al planeta de mar.
Ah, doncs mira,
és un bon desig, eh?
Sí.
Jo penso que
s'acomplirà.
Mira,
t'anava a dir també.
Jo penso que s'acomplirà.
Jo penso que s'acomplirà.
No ho trobo gaire difícil
que es pugui arribar a fer.
O sigui, no t'estranyi
que aquí uns anys
quan ja arribi
la primera emissió
tripulada
cap al planeta de vermell
diguin
doncs van entrar
les trenotes
i també les restes
de Raipel
per dispositar-les
al planeta de vermell.
Molt bé, eh?
Home, estaria molt bé.
Un dels seus últims desitjos.
Sembla que el temps
se'ns ha tirat a sobre.
El que hem de fer
és passar ara sí
per aquelles músiques
que jo ja començava a treure.
Sí, només diré
que això ho deixarem
per la setmana vinent
el sincrotó d'Albla
que s'estrena
en el primer experiment
i direm només
tres apunts
però aquesta informació
l'ampliarem
una setmana de viviment.
Només direm
que la demanda
ha estat quatre vegades
superior a l'oferta
però tan sols
els centres públics
de moment els privats
encara no han picat
però bé, ja arribaran
i la gran infraestructura
comença a treballar
al cap de dos anys
de calibratges.
És clar,
és una cosa tan complicada
que...
S'ha de fer a poc a poc.
S'ha de fer a poc a poc.
I bé,
anirem ampliant
aquesta notícia
doncs la sàpia a vinent.
I ara sí.
ara anem a aquest planeta de vinília
que abans
doncs ha hagut
una mica de...
No, jo em pensava
dic, vols que et posi
alguna música?
És que l'estava sentint
i dic,
que maca que és
per escoltar-la
fins i tot de fons
per acompanyar-nos
perquè ens donaria
una mica de ritme
amb això del fan
i tal.
Sí, sí,
però bé,
la posem ara
i és que
portem un parell de setmanes
parlant de la música
de Sants Votanta
i música
doncs això,
disco alegre
i tot això, no?
És clar,
nosaltres
hem ficat la cara
una cara de la moneda
dels Sants Votanta
però hi havia la cara fosca
d'aquesta moneda
de l'altra cara
que seria la creu
en aquest cas
que també va tenir
un cert
un cert grup
de gent
que el seguia, no?
Era música de culte.
Eren els New Wave, no?
En aquests temps?
Això mateix.
Era la música...
era el que se li deien
als Escarabats
perquè tots eren
estic negre...
És clar,
perquè nosaltres
això, no?
Tot insistíem a insistir...
Ara, perdona'm,
ara serien una espècie
com de gòtics.
Sí, això mateix.
Hem estat dues setmanes
posant la cara
bonica, no?
Amable.
La cara alegre,
divertida,
la música disco
dels anys 80
però no volem escloure
l'aquesta creu
que seria la música fosca.
Un dels primers
principals exponents
seria en The Cure
però nosaltres
no volem anar
a l'ho fàcil.
Que vas a Barcelona
al Primavera Sound.
Això mateix.
No volem anar a l'ho fàcil
The Cure
que tothom es coneix.
Volem anar a grups
que també van triufar
però que no tant
com The Cure
però que van tenir també
bona música
com els que escoltem ara
que són els
Psychedelic Furs
amb xou
de God the Forget
una música...
Pugem una miqueta?
Sí, pugem una miqueta.
Pugem una miqueta.
Doncs sí, això era
la cara fosca
dels anys 80
però un dels grups
que volem acabar
i que
és que us resumeix tot
és The Sound
una d'aquestes formacions
britàniques
amb una cançó
Errors Fatal
que també ens dona
ens donarà
la visió
de com era
aquesta cara fosca
dels anys 80.
Una gran cançó.
Errors Fatal.
Això que no te surti
a l'ordinador
això d'error fatal
perquè ja el pots llançar
de fet de com.
Esperem que no.
Windows.
Berta, que tornem la setmana vinent
esperem que amb més notícies
amb més històries
i a més a més
tenint en compte
que la setmana vinent
serà el darrer programa
ja que tenim abans de l'Istiu.
Ostres, sí.
És el que dèiem abans
és que les coses ja comencen a veure
ja al final
i la setmana vinent
és el nostre també.
Bé, doncs
esperarem.
Podríem fer un resum.
Jo crec que la setmana vinent
entre aquests deures
que tens
els deures que vénen
de la setmana passada
no l'altra
que tampoc me'ls has buscat.
Ah.
Que ja saps per on vaig, no?
Sí, sí, sí.
No ho diguis, no ho diguis.
No he dit res, no he dit res.
No ho diguis.
Que també l'has d'anar a buscar.
Sí.
I alguna cosa més
que les sortia
ja, bueno,
tenim el programa fet.
És que se'ns acumula les notícies.
A més, la setmana vinent
també tindrem
el nostre viatge particular
amb el tràfic d'extraccions.
Sí, sí.
Que també tindrem a la Núria.
Però és que si això ho vull dir.
que ja ho veuràs tu.
Se'ns acumula les notícies
i és el que dèiem, no?
Que a pesar que la cosa
por una banda va malament
hi ha notícies positives.
Gràcies a Déu.
Gràcies a Déu.
I aleshores, doncs,
és el que dèiem
que gràcies a la cultura
i a la ciència
això encara ens salvarà
d'aquest pou
en el qual ens trobem tots plegats.
M'he dit,
ens volen continuar posant.
Sí.
Perquè hi ha molta gent
que vol intentar sortir
però els hi donen un pas de guai.
No, no,
ens en sortirem
gràcies a la ciència
i a la cultura
i sobretot a la cultura.
I no cremeu llibres.
No, sigueu bons.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

.