Lluna plena,
gips militars en estamins,
dut sa brusa de seda
i una maricler de 1955.
Lluna plena,
i una musica de vera ver,
dos francesos de xerrer
i veuen ricartes a terra de Sabel.
No partons pour la France,
ah, et qu'en partent vous,
no partons pas de fer de la semaine,
vous avez de la chance,
no partons pour la France,
ah, et qu'en partent vous,
no partons pas de fer de la semaine,
vous avez de la chance.
El darrer treball discogràfic del Sant Ariafon es diu,
vostè està aquí.
Sí, sí que estem aquí, sí.
A la Sintonia de Tarragona Ràdio,
i ells estaran també a Tarragona
el dia 1 de desembre
al Palau de Congressos.
Per parlar-nos d'aquest concert,
per parlar-nos d'aquesta presentació,
tenim amb nosaltres,
amb un dels components del Sant Ariafon,
com és el Pau de Bon.
Pau, bona tarda, benvingut.
Hola, bones tardes, com estàs?
Pau.
Vostè també està aquí, eh?
Sí, sí, com ho dic tot.
Ah, ja estem tots,
ja podem començar l'entrevista, eh?
Ara m'has fet patir,
ara dic,
ara si ell no està aquí,
ja l'hem viat.
Això, m'ho hi som.
Per cert, Pau,
li vau posar una mica aquest nom
al treball discogràfic,
per això,
perquè és una,
aquelles frases
que us trobeu molt sovint
quan s'hi viatja?
perquè normalment
és la frase típica
de quan trobes un panell,
que és precisament
la caràtula del vostre CD,
el panell és allò de
a veure, on estem, no?
Llavors trobes la fletxeta
que passa
vostè està aquí
i dius
ai, si estic allà...
Sí, és una icona
de situació,
de situació
on te trobes
en aquell moment
i d'un tio
bastant perdut, no?
Sí.
És un poc
un poc de rotllo
de disc
que són
són 40 cançons
curtes...
Això t'ho anava a comentar, eh?
Perquè m'he quedat sorpresa.
A veure,
normalment,
a veure,
normalment pensem
nou treball discogràfic
d'Antònia Font,
clar, no t'imagines
ni primer 40 cançons
perquè deu-n'hi do
i després també
amb totes...
A veure,
hi ha algunes
que sí que més o menys
tenen una semblança
però que tan diferents
d'una de les altres.
Què us ha passat
per aquest disc?
Bé,
quan van a treballar
les presentacions
de l'Emparetas,
que és el nostre anterior disc,
i quan havíem de començar
la gira,
l'anormal és aturar,
fer una aturada,
a nivell compositiu,
m'ho refereix,
i fer-se gira,
no?
I després ja
pensàvem un altre disc
i això.
Però nosaltres,
en aquell moment,
teníem ganes
de seguir fent feina
i de seguir
trobant-nos en el local
i això.
Sí.
I van dir,
bueno,
doncs,
mos trobam,
anem fent feina
i experimentar
amb un poc.
Sí, sí,
a menys que surt,
a menys que surt,
a menys que passa.
I va sortir això,
van sortir moltes cançonetes,
curtetes,
i van decidir fer-ne 40,
perquè era un número bastant rodó,
i mira,
i el que havia de fer,
el que havia de ser
unes proves,
unes experiments,
us ha acabat un bon disc.
Però una cosa,
Pau,
entre tu i jo,
quan vau acabar d'enregistrar
o quan ja teníeu la idea
d'aquestes 40 cançons,
vau pensar,
la gent pensarà
que ens hem anat de l'olla.
Sí o no?
Home,
sempre,
sempre,
sempre,
sempre,
en qüestió de,
clar,
ens teniu acostumats a una,
podríem dir que entre cometes
una espècie de com de rutina,
no?
Sobretot la gent que més o menys
ens anem seguint,
i clar,
de cop i volta això és com,
s'han anat de l'olla,
s'han anat de l'olla,
que ha passat,
que ha passat.
Sempre tens un pot
aquesta sensació,
no?
De,
a menys què pensarà la gent,
a menys què dirà la gent.
Però ja,
doncs que en el final,
el nostre públic
vol això,
no?
Vol que ens arriesguem,
vol que facem la gent
molt surti
sense aquest tipus de trava,
no?
I aquest disc és això,
realment és Antònia Font
al 100%,
sense aquest tipus
de barreira
d'aquest tipus,
no?
I és el que te dic,
en el final,
ja que té la gent
molt de l'interessa.
Sentim una miqueta
aquest tema,
si et sembla,
Pau?
Molt bé.
l'únic per estrenar,
una màquina d'escriure,
per rovins i samarretes,
d'un paraig o mundarines,
doble enxofers dibuixar,
anar a córrer,
mirar fotos,
i es mou les auxiliars.
Tot això són ses coses,
que tenc dins el trap,
jo capaç tot sol ses hores,
són tan mal de gontar.
tot això són ses coses,
que me fan feliç,
jo que tens
d'un mal carat
i que m'han fuit
ets de mis.
Veus?
És que no t'adona temps
a gaudir de la cançó
que ja s'ha acabat.
Bé,
això és el que passa.
A més,
a més,
aquesta cançó,
que a més,
té un títol així molt divertit,
que jo crec que et donarà
molt de joc sobre l'escenari,
i tu ja saps,
per les ments malpensants,
que és
l'alegria d'esconill.
O sigui que,
a partir d'aquí ja,
i només durarà 59 segons.
Saps per on vaig, no?
Tenim sort
de poder julgar
en totes aquestes paraules,
en totes aquestes expressions.
Sí.
Sort de fer una cançó
i mos permeten fer això,
no?
Lo que he dit, julgar
i mirar d'experimentar
i mirar de treure
segones interpretacions.
Jo no m'atreviria
ara a preguntar-te, Pau,
que són 40 temes
els que trobem
al treball discogràfic,
vostès aquí,
que presentareu
aquest dissabte
a la nostra ciutat,
al Palau de Congressos,
però es van quedar
moltes altres més.
O sigui,
podríeu haver fet
un altre vostès
aquí dos,
perfectament?
Home, sí,
el que passa és que
sí, jo no.
Teníeu 40 més?
No, no.
No m'espantis,
perquè llavors
sou unes màquines.
Com podíeu compaginar
tota la història
de concerts,
d'això,
i a més anar composant,
anar traient
i a més anar gravant,
perquè tot això...
Sí.
va funcionar
una miqueta diferent
que sí que van funcionar
amb els altres discos.
Durant la gira
de l'empreta
es van anar fent
la composició,
com sé que
nosaltres
té un concert
amb de
llafar un avió,
amb de dormir
a un hotel,
i hi ha moltes hores
mortes,
moltes hores lliures
allà enmig,
i desaprofitàvem
per això,
per composar
i per anar fent-lo.
I sí,
se'n van
descartar...
Unes quantes.
Unes quantes, sí.
Alguna d'elles
potser...
Vigien des de 47...
Hola,
hola,
però què voleu fer vosaltres
amb aquest treball
escogràfic?
Però què...
Però bueno,
la veritat
és que
a l'hora
de descartar temes,
clar,
temes curts,
curts d'esperit,
que no...
que no...
s'arribi
a la sensació
de la cançó,
no?
Que aquella cançó
no...
no transmeti
la que ha de transmetre,
difícilment,
no?
I això és
la que nosaltres
volíem tenir clar,
és a dir,
volíem que totes
les cançons
que estassin
en el disc
transmetessin
la que havien de transmetre
encara que fossin curtes,
no?
Sí.
I explicessin
la que...
la que s'havia d'explicar,
clar.
per això
hi ha cançons
que no han arribat
a assolir
aquest nivell
i per tant
han quedat fora
de l'est.
No, no, no,
m'imagino,
m'imagino.
Igual que segurament
que el concert
que ens teniu preparats
i que ja van començar,
recordem,
perquè
la gira
vostès aquí
es va iniciar
el dia...
a veure si no me'n recordo,
es va iniciar
a Girona,
va ser?
Sí,
Girona.
Sí, va ser, no?
Sí, sí, sí.
El dia 26...
a octubre,
a l'octubre,
el 26 d'octubre,
sí, mira,
ara m'ha vingut present,
que vau començar
també un divendres
i a partir d'aquí,
doncs mira,
i el que teniu
encara per davant,
perquè tot això
ha començat ara
a moure's,
com aquell que diu,
no?
Està calent unet.
Sí, sí, sí,
bueno,
duim dos concerts
de presentació,
una a Girona,
com has dit,
i l'altre
vam estar a València
l'altre dia,
i, bueno,
i seguim per Tarragona,
anem a Madrid,
a Múrcia,
a Barcelona...
No, espera, espera,
no avancis,
no avancis,
eh, no avancis,
que primer m'agradaria
saber, clar,
comentant precisament
com les cançons
són més curtes,
jo no sé si de cara
al concert
el que heu fet
és barrejar-ne
algunes
que tinguin
una semblança
més o menys,
o que vulguin fer
com una espècie
d'història,
a l'hora de
posar-la a sobre
de l'escenari.
No, no, no.
Canteu els 59 segons
i s'aturà la cançó
i anem a una altra, no?
Sí, sí.
Sí o no?
Sí, sí,
ho fem així.
El que passa és que
sí que hem intentat
dir-me,
unir entre dos,
tres temes,
enllaçar-los, no?
Clar.
Perquè, clar,
quan són curts
i si n'hi ha 40,
si cada tema
s'agentava a plorir,
us hi hauríem
més a plorir
més a plorir-me
des de la música
en el final, no?
És que ja
estava imaginant
el concert.
No, no, no, no,
59 segons,
el que hem sentit ara,
pum, se para la gent,
una altra,
comença a cantar
una altra cançó,
minut i mig,
no, no, no,
és que no ens deixareu,
acabarem amb les mans
reventades, eh?
Bueno, això t'he dit,
és un poc raro.
I això,
hem intentat,
doncs,
unir, unir,
unir temes
i que el concert
respira una miqueta més,
no?
Clar, clar.
Però, bueno,
també,
també,
segurament espontàni
no se pot,
no se pot aturar,
vull dir,
si la gent se pot aturar,
és per, mira,
m'ho aturam i ja està,
no hi ha problema,
no?
Però,
sí que intentem
que el concert
tingui un cert ritme,
perquè si no,
si no,
seria,
seria interminable.
No, no,
i després segurament
que també les cançons,
les vostres cançons banderes
també sonaran,
perquè l'alegria
ha de sonar.
No,
en principi no.
Com que no?
No,
no,
no.
Què d'estàs dient?
No, no, no.
No les cantareu?
Mira,
en principi,
aquest
tardor
hivern,
presentar-me
vostres aquí,
i
hem fet
una scenografia
molt diferent,
hem fet
una composició
de grups
molt diferents,
un espectacle
de llum
bastant diferent,
i
aquesta idea
era presentar això,
perquè trobant
que durant
aquesta hora i mitja
se li dona importància
en aquest disc
i que mos ha quedat
una cosa redonda,
un concert guapo,
un concert
ben fetor
i satisfet,
no?
Menys,
m'entens?
Sí,
se sona perfectament.
És lo que t'anava a dir abans,
la que t'anava a dir abans.
I com va respondre?
I com va respondre?
És públic.
Sí.
És públic,
és públic,
sí,
sí,
si la gent
ho reclama molt,
molt,
molt,
doncs,
tornem a sortir.
Sortim d'aquí,
això és una vaga.
Però,
però,
en principi,
sí,
en principi,
sí,
deia d'això.
Després,
ja t'entrem en temps
de,
de,
perquè ara,
la primavera,
hivern i estiu,
ja farem una,
una masca de tots els temes
que tenim,
tota la discografia,
per,
per concerts,
així,
exterior,
i festivals,
i així,
ja fem un,
un reportari variat.
Però,
ja t'entrem en temps,
que estivant,
molt,
molt,
molt,
molt,
molt agradable fer així de moment.
D'acord,
d'acord.
No ho dic perquè,
segur que,
a veure,
caiem tots,
eh?
A veure,
que no és una cosa aquí,
extraordinària.
però,
clar,
penses,
nou treball discogràfic
està bé perquè la gent,
clar,
perquè s'habitui,
perquè les conegui,
segurament que hi ha la gent
que ja s'ha interessat
i que ara moltíssim ja se sabe
la meitat d'aquest escorant
de cançons de memòria,
però hi ha d'altres que som,
i aquí m'ho considero jo,
una miqueta nostàlgica,
i clar,
dius,
la de l'alegria,
la de l'ússia,
les que són,
alguna cosa...
Saps què passa?
Per terres catalanes
en tot hi ha moltíssim
i estan fent
molta cosa.
Vull dir,
i sabem que
hi ha moltíssima gent
que s'ha repeteix
en els nostres concerts.
Ho sabem perquè...
Per què deu ser?
No,
bueno,
perquè quedem,
l'ideament,
però...
Per això,
per això.
Però clar,
en aquest cas
hem aprofitat
la benentesa
i el disc que tenim
i poder assotjar
un teatre
com vàrem poder fer
per...
per presentar
un espectacle nou.
És a dir,
que la gent
que m'haurà vist
dues,
les tres ballades,
que sempre ha vist
el mateix,
diguéssim,
la mateixa formació,
el mateix espectacle,
vegi una cosa diferent,
no?
Si es presti
a un espectacle diferent,
dels mateixos músics,
però una altra cosa
que no ha vist fins ara,
no?
Aquestes tres idees,
doncs,
la que mos...
ja estarem,
a més a més,
no,
ja t'he dit que ara,
pau,
que estarem,
esperem a veure
què és el que passa,
no?
Perquè clar,
m'has deixat fins i tot
amb el cuquet
de dir,
doncs,
no,
no,
a veure,
descobrim,
aquest altre vessant
dels Antonia Font
i a veure què passa.
Que parlant d'altres vessants
d'Antonia Font,
que el robot
i no sent
companyia discogràfica,
explica'm,
explica'm,
com va ser que al final
us vau crear
el vostre propi segell?
A més a més,
durant aquests 10 anys
que fa que no parlem,
us han passat un munt
de coses extraordinàries,
eh?
Sí,
bé,
això de segell
és perquè a nosaltres
sempre mos ha agradat
i interessat
contra l'an màxim
del procés,
de la nostra feina,
no?
Sí.
I, bueno,
en l'empereta,
el anterior vist,
va arribar el moment
que vàrem veure
que nosaltres podíem
fer aquesta feina,
d'aquest vist,
podíem dur endavant
una edició del vist
i, bueno,
i vàrem decidir
tirar endavant així
i el moment que passava
i ser veritat
que estem super contents
perquè,
va bé,
és la teva feina
i,
jo t'ho dic,
com més control
de tuta de feina
doncs molt millor,
no?
N'hem menys intermediaris
i és molt més directa
sa relació,
no?
Pau,
vau bé
per muntar aquest segell,
vau haver de vendre
el disc d'or
de l'amparetas,
no?
No.
No va arribar,
no?
Dic,
que ara l'hora està tancat,
dic,
i un disc d'or,
dic,
així ja,
això pesa,
eh?
No,
està tenc jàtiqui,
en un moment d'apuró,
en un moment d'apuró
i si s'ha de vendre
se fa l'esforç,
eh?
Ja ho veurem,
ja ho veurem,
com evoluciona
el grup,
de moment està penjat,
ja està bé.
De moment que no els deixin entrar,
eh?
T'ho deixin,
tu a la caixa forta
i ben guardadet,
no?
Per si de casa,
per si de casa.
Que per cert,
quan us ho van otorgar,
que vau pensar?
Dius,
m'adamena meva,
però,
que només ens quedava això,
bueno,
i ja acabar de,
clar,
que ja heu fet
un munt d'històries,
ja,
que porteu també uns quants anys,
Sant Antonia Font,
eh?
Sí,
sí,
ja m'ho enganquim,
ara mateix.
Déu-n'hi-do.
Sí,
hombre,
hem passat per moltes etapes.
Sí,
és cert.
Se pot dir que per totes les etapes
que pot viure un grup,
no?
Hem dit una evolució
constant
i ascendent,
vull dir,
no mos poden queixar,
ja són 15 anys,
però aquí on hem arribat ara mateix
estàvem molt contents
i sabem que
som privilegiats
de poder viure
que m'agrada fer
i més
ens estem
de corren ara,
no?
Estic molt content.
Estic molt content.
Estic molt difícil.
Per cert,
continua el cicle,
podríem dir que el centre dur
del Sant Antonia Font
continuen sent els mateixos.
Heu barret molt
en aquests 15 anys?
Ha hagut alguna sortida,
algú que ha marxat
i que ha hagut de deixar el grup?
Alguna entrada
que ha donat també
noves energies renovades?
Bueno, sí,
el baixista,
el fundador
d'Antoni Font.
Sí.
El baixista
va fer el primer disc
i,
no ho sé,
unes dos,
tres,
quatre anys
abans
se va tendiar.
Sí.
Era
en Pere Estrella
i ara
hi va entrar
en Joan Rocha
que és l'actual
baixista
va des de fa ja,
jo què sé,
ja fa...
Sí, sí,
a mi ja fa...
12 anys, això.
És el que t'anava a dir,
uns 10-12 anys,
més o menys,
a partir.
Sí, sí, sí.
I hem estat el mateixos sempre
i molt bé,
crec que és un tema important,
no?,
que els components
d'un grup
han mort de gent bé
i fa sa feina a gust.
Sí.
És un poc,
és un poc sa base,
crec jo.
i la complicitat també
que hi ha sobre l'escenari
que moltes vegades diem
que, a veure,
que un grup de música
que fa 15 anys
que podríem dir
s'aguanten
uns als altres,
perquè, clar,
són moltes hores junts,
són no només les hores
que nosaltres veiem
sobre l'escenari puntualment,
sinó és tot el viatge
que hi ha d'anada i tornada,
d'assajos,
de gravacions
i que cadascú té també
les seves coses,
no?,
però que se converteix
una família
i quan se puja a l'escenari
i amb una mirada
un pot arribar a saber
què és el que pensa
en aquell moment l'altre,
eh?
Sí, sí, sí.
Bé,
el que deu ser gent
que és directe,
és la part guapa
d'un grup,
no?,
i tant,
és la part interessant,
i això.
Sí.
Darrere és el que tu dius,
hi ha moltes hores
de viatges,
de cançaments,
d'hotel,
de passajos,
d'innovacions,
i si no te dur
millorament bé,
és impossible.
És impossible
d'una relació
que s'aguanti,
no?,
durant tant d'anys.
Sí, sí, sí.
Així tot,
així tot,
sempre hi ha,
sempre hi ha problemes,
oi,
sempre som persones
i sempre hi ha alguna cosa,
però, bueno,
aguantem
i estem molt bé.
Però mira,
és el que t'anava a comentar,
precisament ara,
quan em deies aquest peró,
però, clar,
llavors hauríeu de treure les piles
i deixar-les a carregar,
perquè sou persones,
crec, no?
Exacte.
Sí, no,
de fet és el que vam fer,
mos vam aturar,
mos vam aturar
dos anys per això,
vull dir,
perquè estàvem
en un moment molt cremat,
i vam dir,
bueno,
aturam,
i ja seguirem
quan tornen a tenir ganes
d'estar junts
i seguir fent feina.
I va passar això,
vull dir,
després vam tornar,
vam fer l'emporeta,
i un any i mig després
hem tret a gest
les vostres aquí
i en llargues
de seguir fent feina.
O sigui,
jo crec que aturar-se
quan tu no està tensat
per reforçar-me
i per carregar piles
és molt important.
Sí, sí,
ho necessites,
ho necessites.
A més,
és una manera també
de,
el que dèiem abans,
de buscar aires nous,
de trobar fins i tot
coses que saps que tens
i que pots donar més,
però que en aquell moment,
per diversos motius,
no s'ha pogut trobar-ne,
el...
Sí, sí,
l'acte de trobar
sa condició,
les ses condicions adequades.
Sí, sí, sí, sí.
Fantàstic, eh?
El que sí que trobem
el Pau una miqueta
refredat.
Sí, sí.
Pau,
on has enganxat
aquesta història?
Home,
jo espero que de cara
al dissabte
ja et trobis bé.
Sí, sí,
no te preocupis.
de cara, de cara,
és que t'estem...
Estem patint per tu, eh?
No, no, no.
Això...
No, jo,
quan fa una miqueta de fred,
ja tothom que surt de fora
ja se'm tapa un poc,
però és una cosa
que és habitual,
vull dir,
no, no, no...
no hi ha problema.
Ah, no.
És el que comentaves
fa una mica,
perquè clar,
el dia 1 de desembre
el tenim aquí a Tarragona,
al Palau de Congressos,
però és que després,
just el dia 7,
marxeu cap a Madrid,
al Primavera Club,
després també
amb el mateix Primavera Club
aneu cap a Barcelona,
o sigui que l'AVE
ja anirà que volarà,
perquè un és el dia 7
i l'altre és el dia 8.
El dia 28,
que crec que us fa
especialment il·lusió,
toqueu a Manacor,
a l'auditori,
després us aneu cap a Lleida,
després cap a Granollers,
cap a Múrcia,
i aquí queda momentàniament
aturada l'agenda,
però segur que seguirà, no?
Sí, sí, sí,
de fet ja hi ha més dates,
però sí,
l'intenció és tachar
per tot allà on s'apulli
i presentar el disc
fins que arribi a Primavera
per començar
la gira d'estiu, diguéssim.
No és la primera vegada, no?,
que marxeu cap a Madrid, crec?
No, a Madrid ja m'agrada
totes vegades.
No és un camp
que allò que dius
és el 100% conegut,
però de tant en tant
alguna escapadeta,
tinc entès que vau fer.
Sí, a Madrid, bueno,
des de fa,
quatre discos,
això,
el demanaves a presentar allà,
i a part d'aquestes presentacions
hi ha hagut
altres concerts més,
i estem molt contents,
veus tanta gent,
i se nota que hi ha
un públic allà.
Jo sap qui som
i que li interessa
el que fem.
Clar, clar,
ja saben com...
Home,
amb aquest darrer treball discogràfic
jo crec que els també
els agafarem una mica despistats, eh?
Però jo crec que també,
que està bé,
que està bé de tant en tant
sorprendre,
que està bé agafar-se
com, no sé,
com coses especials,
dius,
doncs mira,
potser aquesta cançó
que està sonant ara,
dius,
serà la meva capçalera,
no?,
a partir d'ara,
i no li fa falta
que duri 10 minuts,
que duri dos,
o que duri un,
o que duri 10 segons,
si m'ha descrit concretament
el que jo necessito
en aquell moment,
ja n'hi ha prou, no?
Sí, sí,
si t'he termat,
si t'he termat,
és sensació adequada,
és igual,
t'he duri tots segons
o t'he duri 20 minuts.
Sí, sí, sí.
És igual,
és a dir,
mentre la cançó
t'he termat
i la que ha de termatre
i digui
la que vols que digui,
ja està,
ja està,
n'hi ha prou.
Doncs Pau,
gràcies,
el dia 1 a la nostra ciutat
per poder gaudir
de la vostra música
d'aquesta gira.
Vostè és aquí
i que esperem
que sí que us podem trobar
sobre l'escenari,
que puguem gaudir
de totes aquestes cançons
i que,
sobretot,
a tota la gent
que s'apropi
al Palau de Congressos
de la nostra ciutat
perquè ja podran gaudir
de la música
del Sant Aniafant.
Pau, gràcies
i fins ben aviat.
Moltes gràcies,
adeu a tots.
Adéu-siau.
Adéu, bona tarda.
Adéu-siau.
Jo canté mi canción
d'aquesta gaudir
d'aquesta gaudir
d'aquesta gaudir
d'aquesta gaudir
d'aquesta gaudir
Todos a pringar
Llega el hombre blanco
Hoy llega el cabrón
Llega el rey del mambo
Diciendo amén
Bajo su imperio
Podés creer
Leyenda negra
Vais a celebrar
Nuestro genocidio
Vamos a brindar
Con sangre
Con sangre de indio
Así entraré
En vuestra historia
Podés creer
Leyenda negra
Quinto centenario
De la violación
De la sodomía
De la castración
Llegaron
Y a hostias
Recibí el perdón
Pero mi piel ocre
No destiñe
Con color
En los mares del sur
A la puesta de sol
Del pacífico azul
D weiter
Cémes
flare
Unawsze
Cuidado
Salmo
Acordi
Vicente
Cuidado
Cuidado
Embrú
Cuidado
Su
Com
Cuidado
Cuidado
Trac
Encer
Cuidado
Cuidado
Cuidado
Cuidado
Cuidado
Cuidado
Cuidado
Cuidado
Cuidado