Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Foins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que ens animi. Justament
també en aquests moments que són
potser més difícils, doncs poder
trobar el suport en la música, doncs
és el que ens agrada i per això és el que fem.
Dic que abans
d'entrar a l'antena,
jo li he dit al Quim
un moment, sisplau, que de seguida entrem a l'antena
i ell m'ha dit, ok.
Jo dic, ha sortit d'aquí el nom?
És allò que dius, és una d'aquelles paraules que està
en el vostre vocabulari constantment
i al final dius, no ho busquem més, ens quedem
amb l'ok? Sí, sí.
Això, és que de fet
portàvem ja cert temps intentant
trobar un nom que ens agradés
i res, vam pensant
en això perquè era fàcil, sonava
sonava fresc, no?
Fàcil de recordar i per això
ens va agradar, ok, ok. Ok, i ok, ok.
A més a més, per doble vegada, no?
Sí, sí. Per si de cas,
no us oblideu, no? Ok, ok,
que sí, que funciona tot bé. Això
va ser el que us van dir...
No sé com va anar una mica la història, jo me la imagino,
un grup d'amics que es junten
entreguen una maqueta
a Dismedi i els donen, mai m'ho he dit,
a l'ok i començaven a registrar.
Però fem una cosa, explica'm,
com va anar la vostra història?
Doncs, bé, des del principi, principi,
o des de...
Vinga, doncs...
Com en contacte a Dismedi?
Home, millor des del principi,
així sabem quina gent són
els ok, ok, perquè ara mateix
sabem que està el Quim
i sabem també que teniu per aquí el Marc,
però no sé ben bé quanta gent sou.
Actualment som quatre,
amb Marc Montserrat,
que és guitarrista i canta,
i també és el compositor de les cançons,
l'Arnau Oriols,
que toca el baix i canta,
també,
i en Jaume Caelles,
que és el bateria.
Molt bé.
I com va ser?
Que us vau enredar mútuament?
Ja feia temps que teníeu algun grup?
Veníeu d'altres grups
i al final us vau ajuntar?
Això va començar a l'escola,
que teníem un dia,
unes jornades,
que els alumnes podíem tocar.
Sí.
I el Marc Larnau,
un altre mi que en Roger,
i jo vam decidir,
doncs,
tocar algunes versions
i a veure què tal sonar.
I la veritat és que
ens ho vam passar molt bé assajant
i tocant davant dels nostres companys,
i a més la resposta que vam tenir
va ser molt positiva,
així que vam decidir
tirar-ho endavant,
i res,
després vam...
De quanta temps estem parlant,
perdona,
amb Quim?
Això,
més o menys,
aproximadament.
Un parell d'anys.
Un parell d'anys.
Una miqueta més,
potser,
no ho sé,
ara.
Molt bé.
O sigui que ja el 2000,
més o menys,
entre el 99 i el 2000,
ai,
el 2010,
perdó,
vosaltres ja estàveu per allà
fent de les vostres.
Sí, sí.
Molt bé.
I a partir d'aquí,
quan es canvien les versions
per temes propis,
quan va bé aquest impàs?
Que ja és una cosa seriosa,
ja,
però és allò que dius,
deixem les versions,
anem a composar,
anem a posar-nos serios.
Doncs res,
el Marc ens va ensenyar uns temes
que havia composat ell a casa,
i ens van agradar molt,
així que vam decidir,
doncs,
invertir els nostres estalvis
en tenir-les gravades,
així vam fer una maqueta
amb dues cançons,
i com que el Marc
composava i va voler
passar la guitarra i les veus,
així que vam contactar
amb el Jaume,
que ja des del primer dia
li vam donar el...
Ens va agradar molt
el primer dia que va venir
el local assajar amb nosaltres,
així que ja ens el vam quedar.
Molt bé.
I res,
llavors vam decidir continuar,
perquè realment vam veure
que el que ens agradava
era això,
no fer les nostres cançons i...
I anar tocant, no?
I anar tocant.
Sí, sí.
Molt bé.
I aquí és on radica...
Ja tens...
Teniu una maqueta,
i dius,
bueno, i amb això,
ara què fem, no?
Perquè clar,
segurament que tots els companys,
més o menys del voltant,
amics, familiars,
ja se les devien saber.
Sí, sí.
Ara això s'ha de moure,
segurament que algun altre concert
us va sortir en aquell temps,
no?
Exacte,
vam fer algun concert
que amb els diners
que van treure
ens va permetre
poder gravar una altra maqueta.
A veure, a veure,
amb els diners que vau treure,
d'on?
Dels concerts.
Ah,
que no ens surt,
i que a veure si també vau fer,
que algunes vegades passa
que et presentes
amb la maqueta
a alguns concursos
i tens la sort,
mira,
de quedar dels primers,
no?
No va arribar.
Llàstima,
ja arribarà,
ja arribarà.
Doncs,
això,
i llavors ja tenim,
amb aquesta maqueta
també eren dos cançons més.
Molt bé.
I quan ja teníem
aquestes quatre cançons,
les vam enviar
un dia així com
per provar sort
que el Marc
estava avorrint a casa,
diverses discogràfiques,
a veure què en pensaven.
A veure com responien,
no?
I nosaltres enviem
i per nosaltres
és bona qualitat
i sonen molt bé,
a veure si ells
també opinen el mateix,
no?
Sí,
i la veritat és
que ens va sorprendre
perquè
Dismedi ens va dir
que, ostres,
que els havia agradat molt,
que ens volien venir
a veure un concert
i res,
va ser,
al cap de no res
ja van venir un concert
que vam fer
el desembre del 2011.
O sigui,
l'any passat,
tot això
ha vingut prudat
una cosa
rere l'altra,
no?
Sí,
la veritat és
que ha estat
rapidet.
Molt bé.
Els hi vau encantar
i dius,
no,
no,
ara veniu,
veniu a casa nostra
que ara és quan
començareu a gravar-ho bé,
no?
Sí,
sí,
sí.
I que tal l'experiència?
Perquè, clar,
no és el mateix,
a veure,
primer,
ja teniu,
us han curat els blaus
de tant per xigar-vos,
allò que dius,
no despertem d'aquest somni
o a veure si això és veritat?
Sí,
sí,
sí,
la veritat és que
estem molt,
molt,
molt contents
perquè,
clar,
si no haguéssim tingut
aquesta sort
que Dismedie
ens hagués
contactat,
doncs segurament
no haguéssim
aconseguit arribar
a gravar el disc.
No,
potser com passa
en molts grups,
no?,
que s'ho autofinancien
o busquen
un finançament
a través
d'haver camis
o qüestions
per l'estil
i, clar,
això triga una miqueta més,
no?
Exacte,
haguéssim trigat
potser un parell d'anys
abans de poder gravar el disc.
Bé,
diuen hora,
dia,
cita
i entrava
en un estudi de gravació
a la qual,
clar,
segurament que vosaltres
les maqueta
o la maqueta
en qüestió
que comentaves
fa un moment,
Quim,
la gravàveu
tots junts
i plegats
i anar fent soroll,
diguem-ho així,
no?
Però en un estudi de gravació
és a poc a poc
un cadascú
al seu ritme.
Sí, sí.
Quina experiència, eh?
Sí,
vam estar tot l'estiu,
tot el juliol
i mig d'agost
d'allà
a l'estudi
corrent.
Sí.
Però la veritat
és que
hem après moltíssim
perquè
els
productors
i els
de l'estudi
de veritat
ens han ajudat molt
en aquest sentit
i, bueno,
que ens ho hem passat
molt bé, a més.
Què és el que més
et va xocar,
tu, Quim?
El que més
em va xocar...
Perquè tu dins del grup
que ets la veu...
No, no,
jo toques la guitarra.
Tu toques la guitarra,
d'acord.
o sigui que això
de sentir-ho
pels cascos
o no arribar a sentir-te
i anar a tocar,
com va això?
La veritat és que,
clar,
jo sempre estic una mica nerviós,
no?,
quan em toca gravar
perquè, clar,
és d'estar molt atent,
no pots fallar,
perquè si no és tornar-ho
a repetir una altra vegada
i una altra.
Però, bé,
llavors quan veus
que ja la cançó
es va construint
a poc a poc,
la veritat
és que agrada.
Home, ja m'imagino.
Sí, sí.
I és el que deies,
no?,
l'aprenentatge,
però clar,
segurament que no serà
l'última ni la primera vegada
que tornareu a entrar
a un estudi de gravació,
no?
Exacte.
I, clar,
anar compaginant,
però jo crec que
queden les cançons
una mica estil puzzle
i tot això després
s'ha d'anar posant
al seu lloc.
Sí, sí, clar,
després una vegada
ja està tot gravat,
falta la feina
de mesclatge
de l'estudi
que realment
és colossal
i estic molt agraït
al Mario i a l'Edgar
que són els
de l'estudi de gravació
perquè ens tenen
molt bona feina.
Molt bé, molt bé.
I ara tenim
aquest treball dissogràfic,
això de trencar el gel
és una mica també
el que voleu fer, no?
Sí.
A la part musical,
anem a trencar-ho tot
i si ja comencem
trencant el gel
i donar una mica
de calor a la història,
millor que millor.
Hem de dir que
l'àlbum són 12 cançons,
teníeu 4 per la maqueta,
fins a 12 ens queden
unes 8,
com van anar?
A Correquita?
O també són aquelles cançons
que teníeu més o menys
que teníeu més o menys
al calaix
i que el Marc
va anar traient.
Exacte,
ja en teníem algunes.
És cert que n'hi va haver
un parell
que les vam haver d'acabar
ràpid, ràpid
a l'últim moment,
però ja ho havíem anat
treballant
abans d'entrar a estudi.
No, m'imagino també
pels concerts mateixos,
no?
Sí, sí, exacte.
Però clar,
en 4 cançons,
un concert,
com que es queda
una mica curt, eh?
Sí, sí, ja.
O sigui,
em vam gravar només 4
perquè no en podíem gravar més,
no?
Perquè no en tinguéssim més.
No, no, m'imagino, m'imagino.
M'imagino.
I d'aquestes 12,
les que van ser triades
per aquest trencant el gel,
segurament que altres,
com passa moltes vegades,
es van quedar al calaix
i una vegada
que tinguem l'oportunitat
potser de veure-us
sobre l'escenari,
si pot ser,
a més a més,
allò que dius
apropet aquí a casa nostra,
ja sortiran, no?
Ja n'aniran sortir.
i de cara a un futur
no se sap.
Per cert,
com està ara la vostra agenda?
Perquè clar,
tot això està molt calent,
segur que d'aquí a poc
els amics de Disc Medi,
avui perquè us tenim
via telefònica,
però quan comenceu
el rodatge
de presentar el disc
per tot arreu,
segur que torneu
cap aquí,
cap a la nostra ciutat,
cap a Tarragona.
Sí,
doncs,
la veritat és que estem,
clar,
bastant apretats
entre,
tenim molta feina
d'assajos,
de promocionar el disc,
i a més,
clau,
hem de compaginar
molts estudis,
així que...
Ostres,
jo t'ho anava a comentar abans,
dic,
m'assona el Marc
i com m'ho comentaves
abans de l'escola,
dic,
que sou molt joves,
més o menys
la teva edat
es pot dir o no?
Sí,
en tinc 17.
En tens 17?
Sí,
sí,
sí,
Déu-n'hi-do,
eh?
Sí.
Déu-n'hi-do
l'experiència
que us ha caigut a sobre,
disfruteu-la,
Quim,
disfruteu-la,
perquè això és una cosa
d'aquelles que dius,
mira,
m'enganxo en aquest tren,
cap allà on ens porti
sempre serà per bo
i a disfrutar
del que us porti
aquest primer treball discogràfic
i a veure si,
el que et dèiem,
a veure si podem veure-us
ben aviat,
perquè teniu algun concert
o primer és presentar el disc?
Sí,
primer,
bueno,
farem un concert
el 30 de novembre
a Barcelona,
així,
més familiar
per presentar el disc
una miqueta.
M'imagino allà
tota la feina,
tota la feina
que porteu a sobre,
jo que dius,
mira,
tot el que hem fet
fins ara
ho hem demostrat
a més a més a casa,
no?
Sí,
sí,
sí.
O sigui que tota la família,
amics,
col·legues,
tots allà,
eh?
Exacte.
Que això no sé
si fa més por
que hi hagin desconeguts.
Bueno,
no pensis,
perquè,
no sé,
sempre m'ha donat la impressió
que els amics
i la família
ens han donat
molt de suport
en tot,
així que,
sí,
cap problema.
O sigui,
seria com una espècie
també de petit homenatge
de cara amb ells,
no?
Sí,
sí.
Aquesta presentació.
Sí,
sí.
Això m'ha dit
que el teniu
el dia 30
d'aquest mes de novembre.
Sí.
I després,
se sap alguna cosa més?
Fareu una paradeta
per allò del Nadal?
Estàvem una paradeta
i a partir de gener
començarem
forts.
Bueno,
a veure si de cara a gener
podem dir,
home,
els ok,
ok,
que els tindrem a Tarragona,
a la sala qual,
a tal hora,
però avui els tenim aquí
amb nosaltres
i a veure si ho podem fer,
ja no per telèfon,
perquè queda sempre
una mica fred,
eh?
I que força aquí en persona.
A veure,
estaria molt bé.
Sí,
sí,
la veritat,
és que sí.
doncs Quima,
ja per acabar l'entrevista,
hi ha alguna cançó
que et faci,
ja sé que totes són bones,
perquè són vostres
i no es pot negar,
hi ha alguna cançó
que et faci,
especialment allò que dius,
ostres,
és que aquesta cada vegada
que la toco,
mira,
se'm posa la cara de gallina.
Doncs,
és veritat,
no sabria triar,
no sabria triar,
cada cançó trobo
que té el seu puntet,
així que no ho sé,
no ho sé.
Hi ha alguna que tingui,
allò que dius,
un solo de guitarra,
que surtis tu
i que et llueixis.
Bueno,
no,
de fet,
no sé,
la veritat,
no sabria,
no sabria dir-te.
Doncs mira,
si et sembla,
fem una cosa,
com hem començat
amb la primera cançó,
amb la cançó que obre,
amb el dia ideal,
doncs,
tanquem amb coses de la vida
que moltes vegades
poden ser bones
i per a vosaltres
han estat més bones encara.
Sí o no?
Déu-n'hi-do,
no ens podem queixar.
Doncs Quim,
moltes gràcies
i fins la propera
i que sigui ben aviat.
Dacar,
gràcies a vosaltres.
Molta sort
per aquest disc
i per la vostra carrera musical.
Merci.
Adéu-siau.
Adéu.
Les cordes de la vida
han fet que les coses més senzilles
no sempre han de ser les millors.
Així que no miris enrere i crida.
Busco respostes als teus ulls.
Intento veure
perquè tan a prop de vegades és tan lluny.
M'adono que com més aprenc
menys coses entenc
i no sé bé el per què.
i és que vida
diguem quan tu i jo ens entendrem.
M'adono que com més aprenc
i no sé bé el per què.
M'adono que com més aprenc
i no sé bé el per què.
Hem de saber veure
la llum a la foscor.
No deixis que el silenci
et privi del que vols.
Que les coses més senzilles
no sempre han de ser les millors.
Així que no miris enrere i crida.
Busco respostes als teus ulls.
Intento veure
perquè tan a prop de vegades és tan lluny.
M'adono que com més aprenc
menys coses entenc
i no sé bé el per què.
i és que vida diguem quan tu i jo ens entendrem.
Tancant els ulls tu podràs
veure aquelles coses que realment
valen la pena en la soledat.
Trobaràs aquells que sempre hi seran.
Així que no miris enrere i crida.
i no sé bé el per què.
No sé bé el per què.
No sé bé el per què.
i és que vida diguem quan tu i jo ens entenc
és correspon.
No sé bé el per què.
no sé bé el per què.
No sé bé el per què.
No sé bé el per què.
i és que vida diguem quan tu i jo ens entenem.
busco respostes als teus ulls.
i és que vida diguem quan tu i jo ens entenem.
busco respostes als teus ulls.
i intento veure
perquè tan a prop de vegades és tan lluny.