Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
Fins demà!
Fins demà!
de Sir Sassana!
És una postura invertida de ioga allà
i li pregunten al Manrique
Ha hecho una versión de avalanche
y me encanta.
Muy desquiciada!
Muy violenta!
Está bien que haya tipos jóvenes
que sepan dar la vuelta a mis canciones.
Ascoltamos del disco Am your fan
aquella avalanche
pero contratada
per Jean-Louis Murat
Fins demà!
Quand je ne suis plus ce monstre qui te fascine
Je vis sous l'or des collines
Toi qui veux vaincre la douleur
Tu dois apprendre, apprendre à me servir
Le hasard t'a conduit vers moi
Pauvre chercheur d'or
Toi ce monstre que tu as recris
Ignore la fin, ignore le froid
Ne recherche pas ta compagnie
Même ici au cœur, au cœur du monde
Quand je suis sur un pied de terre
Où je le gratis seul
Tes lois ne m'en ont déjà rien
Ni fessées, ni prières
Je suis moi-même le pied d'estard
Par cette martydeuse qui te fascine
Tu ne pourras vaincre la douleur
Sans être généreuse
Ces miettes que tu m'offres, amour
Ce sont que les restes de mes festins
Sa douleur s'il ne vaut rien
Ce n'est que l'ombre, l'ombre de ma blessure
Pour t'en voir comme je te désire
Moi qui n'ai plus d'envie
Voir comme partout, je t'enchante
Moi qui n'ai plus de désir
Tu penses m'avoir abandonné
Mais je frémis encore quand tu suffis
Ne mets pas ces rayons pour moi
Je sais que tu es riche
Ne m'aime pas aussi férocement
Si tu ne sais plus ce qu'est l'amour
A toi de jouer
Allez viens, regarde
Regarde, j'ai revêtu ta chair
Tu faut juste faire une lettre
Je 그렇죠
Sous-titrage
Sous-titrage SOária
Fins demà!
I també per al·lusions punxem tot seguit el Nick Cave
però no amb la versió de l'Avalanche que citava Leonard Cohen
sinó amb la versió que surt en aquest I'm Your Fan
la de la cançó Tower of Song
I'm crazy for love
But I'm not coming on
I'm just paying my rent every day
In the Tower of Song
I said to Hank Williams
How lonely does it get
Hank Williams hasn't answered yet
But I hear him coughing
All night long
A hundred floors above me
In the Tower of Song
I was born like this
I had no choice
Born with the gift of a golden voice
And 27 angels from the great beyond
They tied me to this table
Right here in the Tower of Song
So you can stick your little pens
In that voodoo doll
Very sorry darling
Doesn't look like me at all
And I'm standing by the window
Where the light is strong
They don't let a one kill you
Not in the Tower of Song
Now you can say that I've grown bitter
But of this you may be sure
The rich have got their channels
In the bedrooms of the poor
And there's a mighty judgment coming
But I may be wrong
You see you hear these funny voices
In the Tower of Song
I see you standing on the other side
I don't know how the river got so wide
I loved you baby
Way back when
And all the bridges are burning
That we might have crossed
But I feel so close
To everything that we lost
We'll never
Never have to lose it again
I bid you farewell
I don't know when I'll be back
They're moving us tomorrow
To that tower down the track
But you'll be hearing from me baby
Long after I'm gone
I'll be speaking to you sweetly
From the window in the Tower of Song
In the Tower of Song
Yeah, the Tower of Song
Sweetly
In the Tower
In the Tower of Song
In the Tower of Song
Un altre extracte
D'aquesta entrevista
Fa referència a una altra música
Que després tot seguit escoltarem
Diu Diego Manrique
Ian McCulloch
De Echo and the Banyman
És un admirador suyo
Decía que
Famous Blue Raincoat
Era su canción favorita
De toda la vida
Y acaba de sacar
Un single
En solitario
Con un tema
De Kurt Vile
Que suena muy
Muy Cohen
Y diu Leonard Cohen
McCulloch
¿De dónde viene?
Ah, Liverpool
No, no le he oído
¿Es un buen artista?
Y al Diego Manrique
Le puntualiza
Vaya
Tiene flashes
De brillantez
Pero se hace detestar
Por su engreimiento
A veces parece
Que se cree
El nuevo mesías
Parlando
Ian McCulloch
Al cantante
Juan de Banyman
Y Cohen
Le contesta
Eso no me asusta
Cuando yo formaba
Parte de los poetas
De Montreal
Éramos tan soberbios
Que nos considerábamos
El centro del universo
No teníamos una perra
Vivíamos a salto de mata
Pero estábamos seguros
De hacer algo histórico
Nos veíamos
Como los surrealistas
O los dadaístas
Personajes de enorme importancia
Que un día seríamos estudiados
Por los investigadores
Es curioso
Me sentía más importante entonces
Que cuando empecé
A publicar discos
Y novelas
Escoltem
La versión
De Ian McCulloch
En el disc
I am your fan
Get out
Hey, that's no way
To say goodbye
I loved you in the morning
Our kisses deep and warm
Your hair upon
A pillow like
A sleepy gold
And a storm
Yeah
There's so many love
Before us
I know we are
Not new
In the city
And in forests
They smile
They smile like
They smile like me and you
But let's not talk
Of love or chains
And things we can't untie
You know you
I don't know u
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Dèiem que parlaríem de Leonard Cohen, la biografia que li va escriure l'Alberto Manzano fa un parell d'anys.
Alberto Manzano és un dels nostres ídols a l'ombra.
Un dia li dedicarem un programa.
És amic personal i organitzador de les gires de Leonard Cohen quan ve per l'estat espanyol.
I hem escollit unes quantes cites en què l'amor i la depressió són uns conceptes que casen superbé, tan compatibles.
Per exemple, a la pàgina 36 diu Cohen
«Hay una conexión que alguien debería investigar entre el despertar del deseo sexual y la debilitación de los poderes mentales masculinos».
Una da más.
Ara, una de depresió.
A la pàgina 125.
«La literatura sobre la depresión indica que es cíclica y que si no acaba contigo en esos momentos saldrás adelante.
Lo único que se puede decir a su favor es que cuando llega la siguiente recaída tienes un poco de perspectiva.
Sientes que puede haber una luz al final del túnel, pero mucha gente no sale adelante.
Y ahora nos estamos ganando el prestigio que tuvo el alcoholismo hace unos años.
«Pero no es como ese tío el que no puede sacar del bar a rastres. La depresión no está solo en tu mente, está en tu cuerpo. Cada célula se cierra. Los neurotransmisores no centellean. Cuando la máquina se estropea te pares».
I en un altre moment d'aquesta biografia de l'Alberto Manzano es descriu a Leonard Cohen com «el depressivo no químico más poderoso del mundo».
Al tanto, doncs, a l'hora d'escoltar-lo.
I continuant una mica traient abstractes d'aquesta biografia, traiem una altra cita, en aquest cas referent a les dones.
Diu Cohen «Las mujeres nos dicen lo que necesitan, lo que son, lo que quieren. Los hombres ahora son muy débiles, casi no pueden decir lo que necesitan. Las necesidades son tan profundas que casi no pueden articularlas.
Són, en definitiva, el sexe dèbil».
I, per últim, hi ha, d'aquestes cites, una sobre la creativitat i l'expressivitat.
Diu «Creo que siempre hay cosas que quieren hablar y si permaneces en silencio puedes oír-les y si eres lo bastante hábil puedes escribir-les».
Doncs són unes quantes frases d'aquest home que dèiem que és un savi, un savi de l'últim segle.
És gran ja, té més de 70 anys, 70 i escaig o 78.
I, per acabar ja aquest repàs en el seu pas per Barcelona, traiem també un parell de cites de la crònica que em va fer el Xavier Cervantes, del seu concert al Palau Sant Jordi.
Deia així «Els aplaudiments de benvinguda es van multiplicar quan el canadenc va cantar el primer vers de «Dance me to the end of love»,
amb aquella veu que pronuncia les síl·labes com si fossin sorra de temps bíblics».
I Leonard Cohen va dir en algun moment al públic «No sé si ens veurem altre cop,
però aquesta nit prometo donar tot el que tenim».
Això ho va dir abans d'endinsar-se en l'inclament apocalipsi de The Future.
Cohen sempre ha sigut un mestre en això de servir els més negres presagis en una copa d'elegància.
Cada nota al seu lloc i, sobretot, en la primera part, tot dins d'un delicat brodat musical,
ben bé com si Cohen volgués ser el músic que interpretés la banda sonora d'una fi del món
que si arriba serà tranquil·la i sense extridències.
No és moment d'esperar exhibicions, sinó de deixar-se atrepar per l'eficient aranyina emocional del cantant
que millor ha copsat la naturalesa de l'amor i la mort.
I ara fem un salt del dia 3 d'octubre, que és quan va passar Leonard Cohen per Barcelona.
hem passat a estar a sobre de la castanyada.
Esperem que si va un al castanyasso també fos prou important
i que tingueu avui, aquest vespre mateix, una bona castanyada.
Nosaltres d'agenda només tenim un parell de punts aquesta setmana.
L'excursió del Gata, per al propi diumenge, dia 4, que se'n va al Pas de la Barsina,
Excursió de 3 estrelles, o sigui que llarga i bastant dura, suposem.
I una cosa que és un mix.
L'Adrià Puntí ens proposa una excursió, però amb un bon component musical.
Esperem. Això sí que és una marcianada.
La propaganda diu així.
Embarqueu-vos amb Puntí en el viatge d'un savi vilatrista cap enlloc.
Presentació en primícia del documental Adrià Puntí
i fragments de la pel·lícula Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc.
podria ser l'ocasió única de compartir personalment viatge
amb el gran mestre i artista Puntí.
Suspens. Aventura.
O sigui, com el Halloween de Port Aventura.
L'Adrià Puntí se'n va el primer de novembre, o sigui demà,
a les 8 del vespre, amb Transmediterrània cap a Palma de Mallorca.
El dia 2 fan la ruta romàntica, passant entre altres llocs per Vall de Mosa,
per la Cartoixa, on Chopin i George Sand festejaven.
El dia 3 van a la Serra de Tramuntana,
fan la travessia, passen amb el tren de Sòllar i el tramvia,
fan una excursió sorpresa,
i després ja tornen cap a Barcelona
per estar el dia 4 al matí, a primera hora, al port.
Això ho munta el Tren d'Olot,
una agència de viatges majorista i detallista,
que està instal·lada a Caldes de Malavella.
Costa 600 euros els 4 dies del pont.
Si us interessa, doncs hi ha un e-mail,
info arroba trendolot.com
I ara sí, per acabar, proposta musical dels Amics Vortex,
que aquesta setmana, el dia 2 concretament,
ens porten el senyor Bigot a la sala 0 a les 10 de la nit,
per 12-15 euros, depèn si compreu l'anticipada o no,
i en aquest cas presentarà The Oriental Soundtrack,
que diu que és un disc que li ha sortit encara ell,
més ell mateix, més salvatge,
i nosaltres marxem amb un disc de la passada temporada
que es titulava
This is the beginning of a beautiful friendship,
i a la portada apareix ell amb un ull de bellut.
Aquest disc era del 2009 i sonava així,
ens acomiadem amb la cançó No Drunk Today.
Us avisem, aquest bigot pronuncia en anglès dels monegros, aproximadament.
Fins al proper tràfic d'abstraccions, bona nit.
Fins al proper tràfic d'abstraccions, bona nit.
Fins al proper tràfic d'abstraccions, bona nit.
Fins al proper tràfic d'abstraccions, bona nit.
Fins al proper tràfic d'abstraccions, bona nit.
Fins al proper tràfic d'abstraccions.
Fins al proper tràfic d'abstraccions.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.
Fins al proper tràfic.