La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Beta, bona tarda.
Hola, una altra vegada.
A veure, explica'm això que m'has deixat una mica
amb l'atenció de no saber d'allò que han començat
la casa per la teulada i no per els ciments.
A veure, què és això?
A veure, la tecnologia passa que de vegades
les interconexions, aquestes coses que diem
interconexions, interactivitats o...
No em surt la paraula, però bé, la qüestió és
o interconnectivitats, en aquest cas seria així,
que produeix aquesta tecnologia i que fa que
si tu fas una fotografia la pots enviar a una xarxa social
o si estàs a una xarxa social doncs envies un missatge
i després doncs te conecis a la camina web
i bé, tot està interconectat en aquest món d'internet.
Doncs resulta que diverses tecnologies que en el seu moment
eren predominants o eren pures que no tenien aquesta
interconectivitat, o sigui, o feies una fotografia
o parlaves per telèfon o miraves una pel·lícula...
no sé si em segueixes, o sigui, hi havia un moment que totes
aquestes qüestions anaven pel seu camí sense tenir aquesta
interconectivitat, o sigui, tu tenies una càmera de fotografia,
feies la fotografia, anaves, evidentment, en rodet, la revelaves
i aleshores, doncs clar, si ho volies compartir,
havies escanejat aquella fotografia, aleshores pujar la xarxa i tot això, no?
Els telèfons, doncs, també abans servien només per parlar
i poca cosa més, no?
I aleshores també hi havia la televisió, hi havia el cinema...
No, no, que necessitaves un aparell per totes les coses que volies fer.
Sí, sí, això mateix.
A càmera fi, no?
Això mateix.
I tot anava, doncs, eren disciplines, diguéssim, separades, no?
No hi havia una connexió.
I si ho volies connectar, havies de fer invents, no?
Per això, doncs, el que deia...
Si tu volies una fotografia que es vegés, doncs, per la xarxa,
doncs, l'havies d'escanejar, hi havia uns processos, no?
Esclar, primer havies de revelar aquella fotografia,
després escanejar-la, després, doncs, pujar-la i, esclar...
Aleshores va començar a sortir l'àrea digital
i l'àrea digital, doncs, ja te permetia, ja no ve de revelar,
ja vam fer un pas, o en aquest cas vam eliminar un pas previ, no?
Això d'anar amb els rodets, de revelar les fotografies i tot plegat, no?
I ja ens vam saltar aquest pas, però la qüestió d'interconnectivitat
també no anava a l'hora, no?
Aleshores, les diverses disciplines s'han començat a espavilar
quan va sorgir tot aquest boom de les noves tecnologies,
doncs, les diverses disciplines s'han començat a espavilar pel seu compte
sense tenir, doncs, un criteri, no?
Allò de dir, doncs, mira, anem a fer 3 en 1 o 6 en 1, no?
No, no, va començar la cosa, doncs, el que dèiem,
la Casa Palata de Loda, i quan diem la Casa Palata de Loda
ens referia, doncs, que en aquest cas va ser la telefonia
qui va ser més espavilada, no?
D'aquestes disciplines, o sigui, doncs, això que ho he plantejat,
no, fotografia, telefonia, imatge, so, doncs, doncs, la telefonia va dir
Ostres...
I per què no ho ajuntem tot això?
Això mateix, per què no ho ajuntem, no?
O sigui, a més a més de parlar, doncs, hi posarem una petita càmera,
un petit objectiu, i aleshores farem una fotografia i ja està.
I aquesta fotografia, doncs, doncs, com aquest telèfon,
doncs, també tindrà com una mena de mòdem,
se podrà connectar a internet, doncs, també la podrem pujar a les xarxes
sense tenir que ja, doncs, anar a buscar la càmera de casa, no?
És clar, aleshores, doncs, per aquest sentit,
la telefonia va ser més sàbil d'aquestes disciplines
que estava comentant, i va començar a ajuntar
totes aquestes disciplines, no?
Aleshores, també hi va venir la imatge,
també hi havia, doncs, o hi ha telèfons que poden gravar
amb càmeres, i també és com una càmera, doncs,
de vídeo antiga, de tota la vida, doncs,
ara és un telèfon que fa de càmera de vídeo
d'aquelles que fèiem servir per gravar les imatges, no?
No, no, i a més a més, amb una qualitat
depèn de quina càmera és bestial, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Fins tot millor que depèn de quines altres càmeres, no?,
d'aquestes que es venen.
I després, doncs, també, en lloc de comprar un aparell de vídeo
per veure, doncs, el mateix telèfon
també t'oferia la possibilitat de veure pel·lícules,
imatges, i la televisió també,
també va dir, ostres, és un telèfon,
doncs, per què necessitem un televisor?
Doncs, doncs, el telèfon que sigui televisor,
i també tenim telèfons mòbils que ho vas veure a la tele, no?
El que passa, entre tu i jo,
en el moment que va començar a treballar-se tot això,
jo crec que, clar, com tot, va començar molt poquet a poquet,
sí, sí, sí.
Va començar a pijanar el piano, primer promouem això,
i a partir d'aquí ja veiem que funciona,
anem a veure si ho podem fer millor, no?
Però jo crec que tot el que va venir al voltant
va també, no va ajudar gaire, eh?
Com m'ho dic?
A veure, m'explico.
Ah, sí?
Sí, per exemple, i tu tens la teva companyia
especialitzada, per dir alguna cosa, en càmeres de fotos.
Sí.
Clar, si ja amb el teu mòbil ja pots fer
el que vulguis de fotografies,
amb la qualitat, amb el pixelat, amb tot això,
clar, les càmeres es deixen de vendre.
Sí.
I per aquí ja podríem dir que no va ajudar gaire
l'economia, almenys, d'aquestes fàbriques.
No, no, no, però...
Hi ha molt més?
Però és aquí per on anava, no?
Vinga.
Perquè, esclar, per molt pixelat, ben pixelat
que estiguin aquests nous telèfons,
amb aquestes càmeres, amb aquesta possibilitat
de veure televisió i tot això,
si hem de ser realistes,
els que ens agrada fer fotografies de debò,
amb qualitat...
Ara m'has agradat.
El que ens agrada...
Sí, els que ens agrada fer fotografies de debò,
doncs aquests telèfons que volen ser càmeres fotogràfiques,
doncs sí, sí, bé, han arribat molt lluny,
però mai podran arribar...
Amb la qualitat.
Amb la qualitat, el que són les càmeres fotogràfiques,
és com també veure el televisor.
O sigui, sí, sí, molt bé, han arribat també molt lluny,
aquests telèfons també,
de perles que puguis veure la tele
amb un mòbil d'aquestos,
doncs aquestes rejoletes, no?,
de polzades, com sigui, no?
Però mai podran substituir una bona pantalla
de 100 polzades, per dir-ho d'alguna manera,
que copi tota la paret del menjador
i amb sor-senraó un d'aquell que tremolin les parets
i que es vegin i diguin...
I estan mirant el treball a la pel·lícula aquella que...
Bé, doncs això, no?
Aleshores, aquí és on volia arribar, no?
D'acord, d'acord.
Que els operadors de telefonia
i sobretot els fabricants de telèfons mòbils
van ser molt hàbils
i ens van col·locar, doncs, aquests telèfons
que no era 3 en 1, era 50 en 1, pràcticament.
Era com aquelles navalles suïsses, saps?,
que tenia de tot, no?,
tornavisos, obridors de taps de cava...
I que van tan pràctics quan has d'anar a la muntanya.
Sí, evidentment.
Perquè clar, ja ho tens tot, ho replegues tot i ja està.
Evidentment, però si tu estàs a casa
no obriràs la botella de vi d'aquell de reserva
amb la navalla suïssa,
obriràs amb aquell obre de taps...
Si et trobes, sí.
Bé, és un exemple, no?
No, t'estic agafant, t'estic agafant la idea.
I si vols obrir davant dels teus convidats
ho faràs amb una obre de lleve de taps d'aquells guapos,
d'aquells que diran,
nostres nois, quin lleve de taps més, més, més...
On t'has tret això?
Dos mires de disseny, no?
Ja està, i quedaràs molt bé.
Cada cosa és el seu, no?
I bé, doncs,
després d'aquest rotllo era per dir-vos que finalment
la casa Samsung, no, subcoreana...
Ai, ai, ai, no sé què passa que tinc...
Sí, sí, tu se'n va cap allà.
Me'n vaig cap al nord, jo, no sé per què, però no.
La Samsung és una empresa sudcoreana
i demà mateix, 29 de novembre,
llançarà la seva càmera intel·ligent.
I és això, és donar-li una altra volta.
I tu deies que els fabricants de càmeres,
de fotografies, els fabricants de televisió,
doncs no, s'han espavilat i han dit...
Però no tots, eh?
No, no tots, però molts han dit...
Doncs em sembla molt bé que els telèfons
siguin com les navalles suïsses aquelles que tenen de tot.
Però nosaltres som els que sabem fer
càmeres de fotografies de debò.
I els fabricants de televisió també vindran i diran...
No, no, el mòbil veuràs la tele bé,
però amb nosaltres veuràs en 50 colors millors.
Exacte. I a més a més, ara te proporciono el 3D.
Això mateix.
I a més a més et dono tot això
perquè puguis connectar-te a través de la tele
a internet i puguis veure tot en pantalla.
Doncs resulta que demà, demà 29 de novembre,
Galaxy Camera és el nom que tindrà
aquesta nou estri de la Samsung,
que anirà equipada amb el sistema operatiu Android 4.1
i connexió a internet.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Esclar, aleshores és això,
és una càmera fotogràfica
doncs amb connexió a internet, no?
Sí, diran, home, sí, sí, sí,
però això ja ho tenen els mòbils.
No, no, no, no.
No és el mateix.
No és el mateix, això mateix.
No és el mateix.
No, perquè ara aquí vaig a dir
d'acabar la cosa, no?
La càmera que es va presentar
en la passada IFA de Berlín,
és una fira d'imatge internacional,
a finals d'agost,
té un zoom òptic de 21 augments.
Això els mòbils no ho tenen.
No, no, que va acabar com a molt 3 o 4 augments.
Això mateix, 21 augments òptics,
perquè, esclar,
el pixelaxe, els pixels,
és molt important.
Jo em recordo de les primeres cames i tals
que hi havia 3, 4 megapíxels
i ara doncs van pels 15, 18, 20, 24.
Sí, sí, molt bé, sí.
Ha anat la cosa, doncs,
ha multiplicat-se exponencialment, no?
Estan espavillats, sí.
O sigui, de 3 milions de píxels,
ara són 24 milions.
Vull dir que, en aquest sentit,
en qüestió de pixelatge,
s'ha avançat molt i cada vegada
doncs és més que un perd.
Però en qüestió d'assumptics,
de lents,
això és molt difícil
perquè els mòbils no poden tenir
aquells objectius, aquestes cames de reflex.
que tots hem vist els fotogràfers professionals
quan a les rodes de premsa
que gasten aquells objectius.
Doncs això, un mòbil, no pot tenir-ho.
I aquesta és la carta que ha de jugar
perquè, per molt ben pixelat
que estigui l'objectiu d'un mòbil,
sempre, al final, el que compta
és l'alent, l'alent,
o sigui, l'òptica.
Que és la que ha dit ara la qualitat de la foto.
Això mateix, és l'òptica.
I les òptiques aquelles grosses
són grosses perquè tenen qualitat.
I en aquest cas,
estem parlant d'un sum òptic de 21 augments.
És un nou mòbil lent.
És clar, això, doncs,
no m'imagino ara pel cap un mòbil
que està sortint allà un objectiu gros.
No, no, no.
Aleshores, a més de jugar
amb això que dèiem,
que en aquest cas comencen
no per la teulada,
sinó que comencen pels fonaments,
a més de tenir aquest sum òptic de 21 augments,
doncs, és clar,
hi posen pantalla tàctil de 4,8 polsades,
Wi-Fi 3G,
i a més funciona amb Android 4.1,
cosa que implica poder descarregar aplicacions al dispositiu.
Així, els usuaris podran fer les seves fotografies
amb la càmera i apujar-les directament a les xarxes socials,
o sigui, Facebook, Instagram,
per retocar-les, Twitter, Google+, etcètera, etcètera.
I ho faran des del mateix dispositiu
gràcies a la connexió a internet
o amagatzemar-les
en el núvol de serveis
com Dropbox.
O sigui, que t'han d'anar també l'oportunitat
que pot posar xarxius allà al núvol, no?
No, el que passa és que jo faria una miqueta de por, eh?
Sí.
Jo les preferiria, sí,
perquè potser després algú s'inventa qualsevol tonteria
i t'ha ensenyat totes les teves fotografies
i qualsevol història
i te diuen
no, això és il·legal
o que se lo saqué
i te quedes sense els arxius
per la mà
i per la voluntat d'alguns.
M'entens, no?
Sí, sí, també.
Però bé, pots tenir-los a casa
i en memòries...
Però pots tenir doble amagatzemat.
Ah, bé, també és veritat.
Jo ho faig així.
Jo treballo en doble amagatzemat, no?
Doncs tinc les fotografies
que estan al disc dur del meu ordinador
amb còpia de seguretat,
o sigui, és allò
tenir-les jo
i algunes,
les que vull que vegin públicament
estan en un núvol
i les tenen, les pot compartir.
I és possible les dues coses.
És la qualitat en aquest aspecte.
No és tan complicat.
Tu agafes, fas una fotografia,
tens això,
les passes al teu disc dur,
a la teva còpia de seguretat
i al mateix temps que fas aquesta pressió
doncs dir,
doncs mira, aquestes les poso al núvol
i dic,
ei, amics, que tinc aquestes fotografies
i ells pujan al núvol.
Pugeu al núvol.
I pujan al núvol i les agafen.
O les veuen o les agafen
i fan el que vulguin amb elles.
Bueno, doncs per la part que toca,
felicitats per aquesta nova càmera.
Sí, doncs si, Samsung demà
farà aquest pas, doncs,
de dir,
anem a fer les coses
com s'haurien d'haver fet al principi.
Però també una cosa,
jugar amb l'avantatge
que també té tota la saga de mòbils
que també les fa ell.
Ah, sí, sí, sí.
No, esclar, jugar...
I és que m'estaven recordant
quan parlàvem això de les càmeres
i tal i qual,
m'estaven recordant de Kodak.
Sí, jugar amb avantatge.
Sí, perquè Samsung és una parla de telefonia
que té fàbrica de telèfons
i...
Per això, per això,
que jo té molt més fàcil.
I és un competidor
amb litigis als tribunals
molt directes
de la gent d'Apple, no?
Per exemple, per exemple.
Que, en aquest sentit,
tenen una guerra molt creuada
amb els nord-americans d'Apple, no?
No, però jo m'ho referia...
Però bé,
ells han vist
que sí, sí, sí,
molt bé,
tenim mòbils
que fan fotografies,
que fan de tot,
però el que ens agrada
la fotografia,
ells han passat en nosaltres.
Molt bé, doncs,
felicitats per vosaltres
i també per ells,
perquè obren una altra
una altra mentall
dintre de les seves possibilitats
que ja són moltes, eh?
Doncs sí,
aquesta Samsung Galaxy Càmera
es posarà a la venda,
evidentment,
en botigues de fotografia
i també,
esclar,
doncs,
això, no?,
que deies tu,
que són fabricants de mòbils,
també es vendrà
en botigues de telefonia
d'operadores, no?
O sigui que...
És allò, no?
Que també jugaran
amb aquesta interconnectivitat, no?
Però bé...
Sí, ho poden tractar,
doncs,
de tots els mercats possibles.
Això mateix, sí, sí.
O sigui,
si hi ha una botiga
que està prè de telèfons,
d'aquestes intel·ligents,
smartphones,
i poden col·locar la càmera
per allà al mig,
doncs,
algun que vagi a comprar
el telèfon mòbil
i que sigui aficionat la fotografia,
i dir,
oh, mira,
que bé,
doncs,
el que estava buscant.
Mira que maca,
mira que maca.
Mira que maca.
I a més,
si te trobes també
a un bon venador
que li agradi la seva feina,
llavors ja...
Ui,
feina feta,
feina feta.
Ja estàs penut.
En n'hi ha, eh?
En n'hi ha d'aquestes...
Però és com una llegenda urbana,
no?
No, no, no,
costa de trobar,
però en n'hi ha d'aquests venedors
que estan allò a la guait
i quan veuen la víctima...
La víctima.
La víctima,
doncs,
saben fer la seva feina.
En queden pocs,
però els que queden són bons.
De car, de car.
Bé,
anem a principis
d'aquest mes de novembre.
Hem parlat que demà
que està a punt d'acabar
aquest mes de novembre
tan llarg
que se'ns ha fet per tots.
Doncs,
ara...
Senyor,
senyor.
Ara anem al principi.
Anem a posar aquesta música de por?
Sí?
No,
jo volia parlar-te d'una altra cosa.
Ah, sí,
sí,
te toca a tu,
no?
Sí, sí.
No,
home,
jo t'ho volia comentar
que he trobat
l'eclipse lunar.
Sí.
Dic que es podrà veure,
però perquè és un eclipse lunar
penumbral.
Penumbral?
Què significa això?
que es quedarà en prenombra,
però que encara podrem veure
el dibuix de la Lluna,
això voldria dir,
no?,
més o menys,
que no l'acabarem de deixar de veure...
Bé,
no havia sentit mai aquesta paraula,
però bé.
No, jo tampoc,
però és penumbral.
I és aquesta nit.
Aquesta nit?
Sí,
la nit del 28.
I es veurà qui?
En un principi
es veurà part,
perquè la part bona,
podríem dir,
per veure-la
és la part de l'artinoamèrica,
la part de Portugal
també es veu,
mitja Espanya,
però el que és,
el que seria ja,
la franja de,
per dir alguna cosa,
aproximadament,
eh?,
la franja
des dels països
valencians.
Sí, bé.
I cap amunt,
ja ho tenim una miqueta magre,
eh?
La part occidental
del Països de l'Avèrica,
doncs,
em sembla que ho tenim més cura.
Veurem algo,
veurem algo,
perquè es veu com una espècie
com d'onades,
el gràfic de la part fosca
a la qual es quedarà
és la part de l'Atlàntic,
això sí,
qualsevol persona
que vulgui viatjar a l'Atlàntic
quedarà sense lluna,
o en perombra,
almenys,
i nosaltres podríem dir,
al millor,
veurem algun reflexe,
o sigui que si vireu a la Lluna
aquesta nit li passa alguna cosa,
és d'això, eh?
Sí,
bé,
doncs,
ho tindrem en compte,
si veiem que aquesta nit,
ara quan sortim al carrer,
perquè suposo que sí,
que és fosc,
i sí,
és fosc,
és fosc,
i que,
doncs,
ja són hores d'acabar,
senyora Lluna,
si toca sortir,
faci acte de presència,
i veiem que fa coses estranyes,
no és que s'hagi emborratjat,
ni vagi beguda,
perquè té un eclipsi,
que li dius a la pobra Lluna,
que no,
no el sentis,
no el sentis al d'Eta,
té un eclipsi que li està venint,
li està venint un eclipsi,
exacte,
li està venint un eclipsi,
li està venint un eclipsi,
a veure,
a veure-te,
molt malament,
molt malament,
ui,
ja t'he posat aquesta,
bé,
sí,
no està malament,
parlem de posseïts,
i coses així,
a més a més la música del senyor,
ja saps qui és,
no?
Sí,
sí,
d'ell,
sí,
el senyor,
aquell que posseïa,
no?
Sí,
no,
d'el Michael Field,
que va ser el creador d'aquesta pel·lice,
sí,
home,
sí,
però li ha passat que era el que dedicava la música,
no?
Ah,
no,
del senyor,
el senyor,
i que posseïa les ànimes,
les persones,
l'exorcista,
sí,
te volia posar el tauró,
que també és,
home,
que també sonava bé,
també,
eh?
Clar,
és que està,
saps allò?
És que no sabia què posar-te,
jo tenia aquí unes quantes,
i com no...
I una que sotin crits,
és que aniria molt bé,
perquè és quan li atrapen una d'un cell al coll,
i li mosseguen,
i se sent un crit de fons.
Fem una cosa,
busco els efectes,
a veure què trobo.
Això mateix,
si tu...
Tu vas xerrant,
i jo vaig xerrant,
sí,
si tu trobes un crit,
me'l fots per aquí al mig,
i quedarà molt bé.
No,
tu no,
eh?
No,
no,
d'efectes,
no cal que quedis tu.
Bé,
doncs,
de moment deixa aquesta música,
aquest tema ja.
S'agrada més,
sí,
sí,
està bé,
està bé.
Això va passar el dijous 8 de novembre,
i com deien abans,
teníem excedent de notícies
que no podíem,
no podíem servir,
aquesta que ara comentarem,
i és que el passat 8 de novembre,
el popular buscador Google
va sorprendre una vegada més
els seus usuaris
amb un original Doodle,
i en aquella ocasió,
per homenatjar l'escriptor irlandès
Bram Stoker,
autor de Dràcula,
coincidint amb el 165 aniversari
del seu aniversari,
del seu aniversari.
Sí, sí,
el passat 8 d'octubre
va fer 165 anys
que va néixer el senyor
Bram Stoker,
actor de Dràcula.
Bram Stoker
va néixer el 8 de novembre de 1847
a Clonfart,
Irlanda.
Això és el que he trobat,
no sóc jo cridant, eh?
Home, doncs,
aquesta és la bencilla
que li està mossegant el coll.
Bé, doncs,
el senyor
Bram Stoker,
dèiem que havia nascut
el 8 de novembre de 1847,
a Clonfart,
és un nom difícil de pronunciar,
Irlanda,
sí, perquè és gèl·lic,
això és gèl·lic total,
no?
I fill d'una família treballadora
en què l'única fortuna
eren els llibres,
va tenir una infància
marcada pels problemes de salut
que el van obligar
a passar els primers set anys
de la seva vida al llit.
És curiós,
això em recorda
altres personatges
que
se van aclaubrint
passa la vida
i que també van tenir
una infància delicada de salut
i que gràcies a aquesta
delicada salut
doncs van tenir temps
no per jugar
ni al futbol
ni altres coses
sense futur,
sinó llegir llibres
i després el dia de demà
ser
homes de...
De bé.
De bé, no?
Ha t'ha quedat una miqueta
no,
però és que aquesta història
no me'n recorda
d'altres
que també
el nen
que va acabar triomfant
doncs va tenir
també problemes de salut,
va haver de guardar llit
i tot això,
no?
És curiós, no?
Doncs bé,
la seva mare,
la feminista
Charlotte Mathilde Blake
intentava amenitzar
els seus dies
explicant-li històries
de fantasmes
i de misteri
que després
van ser molt influents
en la seva trajectòria
com a escriptor.
graduat amb honors
de matemàtiques
i ciències
i campió d'atratisme
es veu que es va refer
físicament
perquè va arribar
a ser campió d'atratisme
va començar a treballar
com a funcionari
del govern britànic
a Dublín
això estem parlant
de quan Dublín
era una simple colònia
britànica
i com a crític
de teatre
i d'art
per a diverses publicacions
entre elles
el Dublín
Evering
Mail
els seus primers
relats de terror
com la Copa de Cristall
o la Cadena del Destí
es van publicar
el 1872
no obstant
l'obra
que el va fer famós
Dràcula
no l'escriuria
fins al 1897
influït
pel conte
Carmilla
del seu amic
Sheridan
Le Fanu
copropietari
del Dublín
Evering Mail
i l'escriptor
de contes de terror
més famós
de la seva època
a Dràcula
una història fictícia
basada
segons algunes fonts
en el personatge
ara m'ha agradat això
aquesta música
és que aquesta és la
te dic una cosa
tu perquè no ho veus
però jo estic començant a veure
la pel·lícula del Dràcula
aquesta és la música
que obre aquesta pel·lícula
molt bé
doncs a Dràcula
una història fictícia
basada
segons algunes fonts
en el personatge real
de Blat de Culea
Stoker
va realçar
els matisos
del vampirisme
i va convertir
l'obra
en una referència literària
que encara avui
perdura
doncs mira
estàvem
vols que
posem una miqueta
un extracte
de la pel·lícula
de l'inici
t'ho has posat
el Doodle
mira
aquí estan tallant colls
doncs
sí
sí
Doodle
el Doodle de Google
doncs
va homenatjar
l'escriptor irlandès
Bram Stoker
doncs
amb això
amb
amb un dibuix
del Dràcula
i
una sèrie de gent
que
estan
doncs
a la seva casa
que
els pobrets
no saben
el que els passarà
estan convidats
es veu el Doodle
un dibuix
doncs
el conte Dràcula
que convida
una sèrie de gent
i els pobrets
no saben
quina nit
passaran
és això
que
és una imatge
del Doodle
impactant
perquè nosaltres
sabem
gràcies a aquesta
relació
que és el que va passar
però
malauradament
aquesta gent
innocents
no sabien
que eren
convidats
d'un
depredador
humà
bé doncs
sí
165 anys
el Google
doncs
la va tornar
abordar
en aquest sentit
va tornar a fer
un treball
interessant
un homenatge
doncs
a un clàssic
de
de
literatura
i literatura
i que
el pas de sants
doncs
el que va ser
en principi
un
un relat
doncs
1897
doncs
gràcies a les pel·lícules
al cinema
doncs
la cosa s'ha convertit
en llegenda
però
però
mundial
sideral
autèntics
seguidors
de Dràcula
que es fan
precisament
el que
bueno
es pinten
tal
com seria
teòricament
l'idealitzat
Dràcula
es posen
el que és
la boca
bueno
autèntics
fidels
de Dràcula
a través
d'històries
de relats
de novel·les
de pel·lícules
de sèries
i espera
que encara es queda
segurament
que encara
molt que descobrir
del propi
Dràcula
això mateix
sí
perquè
esclar
ell
ell
el Bram Stoker
al segle XIX
doncs
finals del segle XIX
doncs
va escriure aquest relat
vessant-se
amb
algunes fonts
amb el personatge real
del blat
Draculea
i que va existir
doncs
els càrpats
del centre d'Europa
i esclar
tot eren llengetes
però esclar
vés a saber
que algun dia
en sortiu una història
i digui
doncs sí
mira
aquest senyor
va existir
tenim proves
i tot això
en un principi
a lo millor
el Dràcula
com a tal
Dràcula
no
però el blat
a l'emperador
sí que existia
i que una mica
va ser la idea
que va agafar
el Bram Stoker
a l'hora
d'escriure
el que va ser
després el Dràcula
perquè aquest home
era molt feroig
i a més a més
era molt cruel
amb les seves víctimes
però esclar
després tot
se'n va anar
una mica
de les mans
esclar
i a les Dràcules
aquestos
que si volaven
que si només
dormien
de dia
perquè no podien
anar a veure
llums
esclar
la cosa
s'ha marxat
una mica
de mare
però
bé
saber que
algun dia
també trobin
una base científica
sobre això
perquè
tot ho hem fet
una mica
gran
però
qui diu
algun dia
que els vampirs
dormen de dia
perquè això
és l'altre
ho demostrin
i aleshores
que tot era
llegint
i fantasia
doncs
acaba i dient
ostres
doncs
ens vam
xafar la guitarra
Bete
entre tu i jo
jo crec que
vam fer una barreja
entre els ratpenats
els ratpenats
els ratpenats
i els vampirs
perquè clar
trobem
clar
els ratpenats
hi ha vampirs
a la zona
de la part africana
i també
a la part
de Sud-amèrica
que ataquen
les vaques
per això
aquesta barreja
doncs
de ratpenat
amb Dràcula
i esclar
aquí van barrejar
moltes coses
però esclar
la llegenda
continua
i bé
doncs
n'hi ha
cap
cert humà
d'aquest món
que no sàpiga
qui va ser Dràcula
en aquest cas
de manera fantasiosa
i on dormia
i aquestes d'aquestes
bé doncs
no res
molt bé
t'he posat
aquesta història
per acabar de fer
doncs mira
la banda sonora
abans era l'inici
de la pel·lícula
aquesta és una altra
de les cançons
que és
Love Song
for a Bambu
hem començat
amb càmeres
de fotografia
digitals
de les bones
com la que llançarà
Samsung demà
hem acabat el cinema
i ara doncs
anem a fer aquest viatge
a vinília
vinga som-hi
i marxarem
a l'any 1979
i així
tu t'ha dit
que un medicament
com el palacetamol
t'ha dit
que és preciós
tu què pensaràs?
home
preciós
preciós
que t'haurà
t'haurà salvat
segurament
que de més
d'una mà de cap
o que
si li dic preciós
vol dir que
em sembla que
estic abusant massa
d'ell
no?
sí
tu creus que va anar
per aquí la història?
jo diria que sí
que es van anar
de l'olla
amb el palacetamol?
jo diria que sí
o sigui que no
era una aspirina
era una cosa
normal i corrent
no?
no va ser que
el palacetamol
els senyors
de Fisher-Shet
l'any 1979
els va salvar
de molts mals de caps
jo diria que
els va salvar
d'altres penes
i
i aleshores
doncs
els va donar
certes alegries
altes penes
sí
certes alegries
i aleshores
van decidir
fer-li una cançó
i dir-li així
preti
preciós
preciós
que molt allò que dius
ai vine vine vine
que necessito
i per qui passem
no?
avui?
per aquest planeta vinília
i per aquest treball discogràfic
almenys per aquesta cançó
79
les portes dels anys 80
meravellos anys 80
on estàvem tu i jo?
tu i jo no havíem ni nascut ja
no
encara no
estàvem allà a les portes
sí
també estàvem a les portes
molt bé
ara t'ho compro això
Beta gràcies
no res
a reveure
fins al dimecres vinent
50 barracetamol
you sue
my aching brow
I need you
when my head
is spinning round
I look into
the looking glass
but none
of them
is me
it takes
at least
an hour
to put me down
first impressions
often fly
they often fool
naked
the eye
I hold you gently
on my tongue
and then
you drift away
it's hard
to read
the writing
on the label
I force my hands
out sideways
but I can't resist
the strain
and it don't help me
no it don't help me
first impressions
often lie
often fool
the naked
eye
I think
I recognize
a friendly face
I've seen
before
I'm floating
far too quickly
to be sure
don't you
distangled
in a whip
of twisted
memories
and lies
I'm fighting
for a reason
too far
I need you
when my head
is spinning
round
I multiply
myself
by two
in the mirror
on the wall
and it don't
help me
no it don't
help me
first impressions
often lie
they often fool
the naked
eye
the naked
smile
Iifts
I ninguna
is
I
the
they
are
the
eyes
I
I
need you
to take
look
you
the
body
before
it
Fins demà!
Fins demà!