.
Molt bona tarda i bon dilluns.
Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Oi, que fort i clar ens sentim avui, eh?
Què passa? Això és la primavera,
això és el canvi d'horari, això és tot una miqueta.
Jo no sé si vosaltres heu notat això que diuen
que els biorritmes a causa del canvi d'hora
doncs que se'n s'han mogut una miqueta.
Home, sí, que al matí ens costa aixecar-nos,
però entre tu i jo.
Així em passava a mi abans que arribés aquest canvi d'horari.
I quan arribarà el proper,
que serà ja després de cara a la tardor o hivern,
també em tornarà a passar el mateix,
així que no, no.
Home, el que sí que també notem és que fa més calor,
o preguntem-ne a l'Andrés,
que avui us he de dir una cosa.
Avui l'Andrés el tenim via telefònica
per uns problemes, diguem-hi, que logístics.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Oh, mira, feinat, escolta'm, uns problemes tremendos.
Però bueno, tot s'esolventa.
Sí, perquè l'Andrés estava preparant el programa
a casa seva tranquil·lament,
però el que es fa moltes vegades és la informàtica,
que l'ordinador no es parla amb la impressora,
la impressora no es parla amb l'ordinador,
i coses d'aquestes, no, Andrés?
Sí, i tant, i tant, i tant.
I ja no ha donat temps, doncs, acabar de preparar el programa
i diu, què fem?
I encara, perquè t'he trobat encara barallant-te per allà, no?
Que si no, ni et trobem.
Sí, sí, mira, estava a punt de sortir disparat
per anar a buscar una peça,
però escolta, és que anem a recordar-me'n, eh?
És la veritat, s'ha de dir la veritat, eh?
Bueno.
Em fotismat a tot això, no m'havia donat compte ni d'hora.
Ja no sabies on estaves, ja, eh?
No sabies on estaves.
No, no, és que esclar, jo, mira,
incentivament, amb allò incentivament,
creia que era l'home a cinc,
i pensava, ja és d'hora.
Veus el canvi d'horari?
Saps?
Veus com sí que...
A tu sí que tu has notat, t'ha fet mal, eh?
Avui, els altres dies, no hi ha hagut problema.
Ahir, abans d'ahir, o sigui, ahir, millor dit,
no hi va haver problemes,
i avui, aquest matí, tampoc,
però aquesta tarda, escolta,
m'ha enganxat bé el canvi d'horari
perquè m'he despistat totalment.
Ostres, doncs res, Andrés,
diguem que, mira, coses que passen,
que tots són humans, gràcies a Déu,
però que tindrem, si no ho pugui, la setmana vinent.
Ai, no, la setmana vinent no tindrem.
Crec que no.
No, perquè la setmana vinent és Setmana Santa.
Aquí està, anà a portar la creu.
Clar, i a més a més,
aquí a Tarragona Ràdio tenim una altra programació,
una altra història.
Sí, sí.
És que la setmana vinent ens donen vacances a nosaltres.
Mira que bé.
al programa dels Jatardes.
Però bé, doncs serà d'aquí a tres setmanes,
perquè el proper dilluns recordem
que és dia 2, Setmana Santa,
l'altre és el Dia de la Mona,
i ja no ens trobarem,
o ja no ens sentirem, Andrés,
fins al dia 16 d'abril.
Bueno, mentre ja arribi...
Ai, que et trobarem a faltar, eh?
Que et trobarem a faltar, eh?
Mentre ja arribi...
Home, clar, que arribaràs.
Home, què m'estàs dient?
Dona, no se sap mai.
No, no, que clar, que arribaràs.
No, busquem, no busquem.
Jo sí, jo sempre ho he dit,
que jo no em penso morir mai.
No?
No, no, no.
Si algun dia em moro,
penseu que ha sigut
contra la meva ideologia i voluntat, eh?
Exacte, exacte.
Jo no ho tenia previst.
Mira, no m'enrotllo més.
Andrés, que no marxis.
No, no, no.
Que avui farem així com podem,
mira, via telefònica,
que també va bé, de tant en tant,
i farem l'espai dedicat
al món del cinema.
Escolta, potser amb els anys que ho fem
potser sigui la primera vegada, no?
Sí, jo crec que també, eh?
Jo crec que sí, eh?
Jo crec que també,
perquè normalment ets més que puntual, eh?
El febre i tot he vingut aquí.
Sí, sí, sí.
Però avui, noi,
avui ha sigut el canvi d'horari,
però ben agafat.
Doncs no passa res, Andrés.
Vinga.
L'important és que et tenim,
encara que sigui per telèfon,
però et tenim.
Sí, sí, sí.
No marxis.
No marxo, no marxo.
Fins ara mateix, fins ara.
Doncs amb l'Andrés, Andrés,
d'aquí una miqueta parlarem,
però també ho farem amb Juà com a la Virgen.
Ell ens presentarà aquí a Tarragona,
concretament aquest dijous,
el dia 29 a les 10 de la nit,
a la vaqueria.
Doncs tot un xou molt especial.
Ell se considera autor humor.
Ens arriba des de Saragossa.
El preu de l'entrada és de 5 euros.
O sigui, jo crec que molt bé.
O sigui, tampoc és aquell que dius,
ostres, una milionada, no?
I a més, tenim l'oportunitat de veure'l.
Juà com a la Virgen,
avui amb nosaltres, no aquí,
perquè també el tindrem via telefònica.
Ell està a Saragossa,
l'Andrés d'Andrés d'aquí a Tarragona,
però mira, com si ho fos, eh?
I a partir de les 7 de la tarda
comptarem amb el nostre concurs
dedicat al cinema o cinema a les Gavarres.
Repassarem les 16 sales,
recollirem quines són les pel·lícules
que es troben dins d'aquestes 16 sales
i esperem després la teva trucada
al 977 24 47 67
per poder regalar-te un 2 per 1.
I anem per feina, sí?
Les 6 i 5 minuts,
anem amb l'Andrés d'Andrés.
i continuem parlant d'aquest director
i continuem parlant d'aquest director
que estem descobrint setmana d'arrere setmana,
com és el Tim Burton, Andrés, de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Doncs sí, estàvem parlant del Batman,
hem parlat també,
oi, és que parlarem unes quantes de pel·lícules
de la nòvia cadàver...
Perfecte.
Quina més?
El retorno del Batman,
El retorno del Batman,
o sigui, que això va ser la setmana passada,
és cert.
I ara, escolta una cosa,
i ara vaig solucionar una pel·lículeta
que és Aladino i la làmpara meravellosa.
També del Tim Burton?
Del Tim Burton.
Home.
Amb persones.
Sí, sí, que curiós, no?
Vaig quedar parat,
dic, no ho sé,
dic, o no en sé prou,
o no ho sabia jo això.
Mira, no se sap mai.
Fem una cosa,
il·lustrem a la gent que n'estigui sentint
amb el tràiler de la pel·lícula
de la qual parlarem el dia d'avui?
Vinga.
Comencem per aquí?
Vinga.
¿Ya és el títol?
Charlie, no.
¿Y la fábrica de chocolate?
Escolta'm.
¿Has visto alguna vez
entrar a alguien en esa fábrica?
Tiene que haber gente trabajando.
Lo único que sale de ese sitio
son las golosinas.
Daría todo cuanto tengo
por poder entrar
en esa asombrosa fábrica.
Queridos ciudadanos del mundo,
yo, Willy Wonka,
he decidido permitir a cinco niños
visitar mi fábrica.
Cinco billetes dorados
se hallan escondidos
bajo el envoltorio
de cinco chocolatinas Wonka.
Charlie, ¿no sería increíble
abrir una chocolatina
y encontrar un billete dorado?
Pero yo solo tengo
una chocolatina al año.
Nada, es imposible.
Has encontrado
el último billete dorado
del director Tim Burton.
¡Por favor, entra!
¿Quién eres tú?
Es Willy Wonka.
¡Soy Peyolette Boregat!
No me importa.
¡Soy Augustus!
¡Su chocolate es fantástico!
Salta a la vista.
Soy Beruca Sal.
Papi, quiero otro pony.
Eres Mike T.B.
¡Muere, muere, muere!
Vale.
Y tú sencillamente
te sientes feliz
de estar aquí, ¿verdad?
Bienvenidos a la fábrica.
Warner Bros.
te invita a entrar
en un mundo totalmente nuevo.
Distinto de todo
cuanto hayas imaginado.
Es precioso.
Donde los sueños
se hacen realidad.
¡Mirad eso!
Son umpa-lumpas.
Largos engendros enanos.
Admito que todo
parece bastante ensayado.
Eso esté muy raro.
Y donde Willy Wonka
¡A bailar!
será tu guía.
Este verano
cinco niños afortunados
seguirán sus pasos.
¡Quiero una ardilla!
¡No toques tus nueces!
¿Por qué aquí
nada tiene sentido?
Pero solo uno
Las chucherías
no tienen por qué
tener sentido.
Por eso son chucherías.
Le llegará el corazón.
Agarraos.
Johnny Depp
Que no lo ha expliqué del tot.
Que no lo ha expliqué del tot.
Fábrica de chocolate.
Charly, la fábrica de chocolate,
Andrés.
Sí.
Erebenso explica tot, ¿eh?
Sí, sí.
Aquel tráiler
pero ha estat maquísimo, ¿eh?
Jo et diré algunes cosetes
que no tothom ho sap.
A veure, explica'm.
Mira, en principi,
els Ompalumpas,
que eren aquells nenets patirats
que treballen a la fàbrica,
amb l'obra literària,
representa que són pigmeos africans.
Però llavors va vindre
les protestes
d'algunes associacions
activistes multirracials
dels Estats Units
i van fer que el llibre
es republiqués
als anys 70
explicant com,
en comptes de ser
gent així,
com personatges
albins
i procedents
d'un país fictici.
Però llavors,
Burton
va recuperar
amb aquesta pel·lícula
una descripció
més aproximada
a la inicial.
Sí, sí, sí.
Que ja es va aprofitar
una miqueta més
el que té...
Burton sempre ha fet
de les seves.
Sí.
Quan, després,
llavors,
quan Tim Burton
li va proposar
el paper de
Willy Wonka,
que és l'amo de la fàbrica,
li va proposar
el paper amb el seu amic
i ja freqüent col·laborador
Johnny Deeb,
dues vegades
nominat a l'Òscar,
doncs aquest es va quedar
quasi sense poder parlar.
Per què?
Perquè, mira,
diu,
tal com diu,
comenta amb la conversa,
diu,
estàvem sopant
i em va dir
vull parlar-te d'alguna cosa.
Tu coneixes
aquesta història?
Charlie i la fàbrica
de xocolata?
Doncs bé,
la faré
i em pregunto
si t'agradaria
interpretar...
Diu,
i ni siquiera
vaig poder esperar
que acabés la frase.
I va dir que sí, no?
I li vaig dir,
ho accepto,
per suposat.
Tu,
jo soc el teu amic,
no?
Doncs sense cap dubte.
No busquis a ningú més, no?
Ja està.
Llavors,
va dir que ser escollit
per interpretar
Willy Wonka
ja era un gran honor.
Sí.
I, a més a més,
ell era fan
de l'obra de dalt,
de l'autor literari, no?
Sí.
Ja des de feia
molt de temps.
Diu,
però ser triat
per Tim Burton,
això ja és
la doble satisfacció
i, a més a més,
el triple d'honor.
Home,
el que passa
és que aquí jugava a casa, eh?
Sí, bueno,
però el tema...
el Jan Irim no era
la primera ni la segona vegada
que havia estat treballant
amb el Tim Burton
i que són amics,
són col·legues, no?
Però allò que dius,
mira,
més a més que hagis pensat en mi,
com que encara
m'agraeix més, no?
Sí, però, esclar,
hi ha personatges
que a vegades
no queden bé un paper
i el director ha de dir
no, no,
tu no,
ha de ser un altre.
Però, bueno,
diu que poc temps després
els dos estaven ja estudiant
però molt meticulosament
ja els esbossos preliminars
de Burton
discutint l'aspecte
que es podria presentar
el senyor Wonka
i els temes de la història
entrant
en un familiar ritme
que va ser molt creatiu
i va ser quan va començar
que el director
va triar a Joan Irim
per protagonista
de la comodora pel·lícula
de 1990
la que hem parlat
a l'altre dia
Eduardo Manos Tijeras.
Sí, però jo, Andrés,
m'apregunto d'aquesta pel·lícula
que se ho deuen estar preguntant
també tots els nostres oients.
Sí.
Tots els efectes especials,
totes aquestes piscines
de xocolata
que es veuen,
aquest llac enorme,
tot això
era cert?
Bueno,
m'ha passat alguna cosa
sobre aquest tema?
Mira,
diu que el portat
Charlie de la fàbrica de xocolata
a la pantalla,
els productors,
el Brad Guy
i Richard Chanuk,
tenien una petita idea
del que s'estaven ficant.
Ells mateixos van dir
que això és més gran
que qualsevol altra cosa
amb la que
ja hem fet
amb la nostra carrera.
No solament
com a productors,
sinó també
com a directors
d'estudi.
És més gran
en quant a projecció,
tamany,
imaginació.
Això va dir-ho
que és un gran
guanyador d'un Oscar
amb Paseando a Mijdeici
i que s'ha galardonat
el 1991
amb el prèmic
Talbert de l'Acadèmia.
Llavors,
escall,
jo teníem un llibre
amb possibilitats,
ja no sols
a nivell visual,
de ser absolutament espectacular
en cine,
i ens va entusiasmar
la idea
de poder produir-lo
a una escala
que Roat havia apreciat,
sense comprometre
res de la passió
que va posar amb ell.
Això ho explica ja Gray.
Actualment,
és director executiu
del grup cinematogràfic
per un picture
i quatre vegades
guanyador
del prestigiós premi
George Foster
Pip-Buddy.
Així també
com guanyador
dels Emmy
i els Globus d'Or
per Los Sopranos
i nominat
17 vegades
als Emmy
durant la seva carrera
com productor
independent.
Déu-n'hi-do,
sí,
que també jugava
sobre de segur,
que sabia que les coses
podien funcionar molt bé
en aquest xarri,
la fàbrica de xocolates.
Llavors,
ell segueix explicant
que es van prendre
el seu temps
per encertar amb el guió
i ajuntar un equip
que tingués
la mateixa visió
que nosaltres,
diu ell,
amb el respecte.
O sigui,
que ens compenetréssim
tots plegats.
Els realitzadors,
diu que també vam buscar
el recolzament
i la col·laboració
de Fèlice Tidal,
que era la dona de Roal,
i responsable
del seu patrimoni
des de la seva mort.
O sigui,
vam buscar
la col·laboració
de la dídua,
de l'escritor
de l'obra,
del senyor Roald Dahl.
I Grey diu,
sense la seva aprovació,
no hauríem tingut
la pel·lícula.
o sigui,
o sigui,
o sigui,
o sigui,
que donant compte
que ells
de bones a primeres
ja es van imaginar
els decorats
que tindrien
que arribar a fer
i el que tindrien
que arribar
a muntar
a part de la tecnologia
digital
que es pot arribar
a aconseguir avui dia.
Doncs, Andrés,
no digues,
digues,
perdona'm.
No, no, no,
o sigui que em refereixo
al que tu m'has preguntat.
Sí, sí, sí.
Que era un idó, eh?
Sí,
eren reals i eren grans.
Hi ha alguna cosa
de digital
com és lògic.
Però, escolta,
diu que van tindre
un treball
absolutament imbatible
i una total sincronia
amb tots.
Saps?
I què et sembla
si anem a sentir
alguna coseta més
d'aquesta pel·lícula?
Anem a sentir
alguna coseta més.
Vinga, anem-hi.
Queridos visitantes,
es para mí un placer
daros la bienvenida
a mi humilde fábrica.
¿Quién soy yo?
Pues...
Willy Wonka, Willy Wonka,
hecho con la heroïda.
Willy Wonka, Willy Wonka,
ha llamado hasta el final.
Es un sonrisa tan vivant,
no puede contenerla.
Con tanta generosidad,
imposible retenerla.
Retenerla, retener, retener, retener.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Willy Wonka, Willy Wonka,
ahora mismo la conocerás.
Willy Wonka, Willy Wonka,
es un niño, es el no va más.
Con el chocolate es un as,
es el mejor que hubo jamás.
Willy Wonka ya está aquí.
Sofía con la heroïda, ¿qué es el no va más.
Aquesta és la presentació, no?
Ens ho podeu imaginar,
si no l'heu vist,
que jo crec que ho dubto moltíssim.
I ara apareix el Willy Wonka, no, Andrés?
Exacte, aquí diu que l'obra literària,
va ser escrita per nens.
Però molts d'aquests nens ja són grans.
I és clar, quan tu aprens un conte de petit,
aquest conte et queda amb la teva imaginació infantil,
encara que siguis gran.
Llavors ells diuen,
alguns grans s'obliden de com era el ser nen,
però hi ha històries que es queden.
Llavors, Roald no ho va fer-ho.
O sigui, no va fer-ho oblidar-ho,
sinó que va ser un nen tota la seva vida.
Així que va crear personatges
que recordessin a gent de la teva pròpia vida
i amb els nens que va ser un temps
amb els amiguets de l'escola,
però al mateix temps evoca antiquíssims arquetips
de la mitologia i els contes de fades.
Total, que és una barreja d'emoció,
d'humor, aventura,
que tot legat és absolutament intemporal
i es va creure que d'aquesta manera
era la raó per la que enganxarien amb el públic
amb la projecció de la pel·lícula.
Sí, però no se sap ben bé, no?
En quin moment, podríem dir,
de la vida o de la història
està gravada aquesta pel·lícula.
En el sentit que dius tu, no?
Que és intemporal.
Sí, sí, sí.
Que un nen pobre que sempre ha tingut desitjos
o ha tingut, estant, podríem dir,
podria ser ara mateix, no?
Sí, sí, sí.
O després d'una guerra o en qualsevol moment, no?
Sí.
Clar, per això diu que també es pot...
Es recorda molt d'una manera viscuda
com era tindre aquesta edat de petit,
però també, o sigui,
que introdueix en la seva obra
amb una perspectiva adulta.
I per això es pot tornar a llegir l'obra
en qualsevol moment
i experimentar coses diferents,
no importa l'edat que es tingui.
I amb aquest pensament
van intentar fer la pel·lícula.
I és veritat,
perquè, escolta, jo soc gran
i jo he vist la pel·lícula
i l'hi visc alguna altra vegada
i, no sé,
et sents transportat fins a cert punt, també.
I veig que els que són petitets
o mitjanets
o comencen a entrar a l'època de pobertat,
doncs hi viuen
i s'ho passen la merda bé.
Doncs sí, sí, sí.
Això és el que ja...
És una d'aquelles coses
que són tothomment recomanables, no?
Llegir-te el llibre
i també mirar-te la pel·lícula, no?
Per trobar aquelles coses, no?
Que una cosa no t'ho dóna a l'altra.
Jo tinc un...
Com diria jo,
una manera de fer el test
d'algunes pel·lícules
i és que a l'estiu, sobretot,
quan vaig a fer cine
i por ahí pels pobles,
pels platges,
esclar, llavors allà hi ha molta gent,
l'Ajuntament porta les cadires,
esclar, lògicament és un contacte
amb l'Ajuntament, no?
Si no, no ho faig
pel meu propi és mòdul, impossible.
Bé, llavors, esclar,
jo soc molt tranquil
i començo,
a més de mirar la pantalla,
començo a mirar
les reaccions de la gent.
Anna!
Saps?
I llavors, per exemple,
amb aquesta de xarri,
la fàbrica de xocolata,
doncs,
li he passat diverses vegades,
esclar,
proposes una sèrie de pel·lícules
i normalment
la majoria de llocs
que has de projectar les pel·lícules,
doncs, en fi,
et trien algunes
que les repeteixes
en un post,
en un altre,
en un altre.
Exacte.
I sempre he observat
que al veure la pel·lícula
tany els petitons,
els petitons,
petits petitons, eh?
Com els grans,
escolta,
tots estan clavats
a la pantalla,
tots riuen,
s'espanten
quan hi ha algun moment
emocionant,
o sigui,
tots actuen
d'una manera efectiva.
Veus?
No, no,
és allò que
no es queden indiferents,
no?
Sí, sí, sí.
Que és tot el contrari.
I, Andrés,
no sé si ens deixem
alguna cosa més
per comentar
o vols que posem
un altre extracte
d'un altre puntet musical?
Jo tinc moltes coses
que puc poder-te dir,
com sempre,
però si vols posa
algun altre fragment
vinga,
un altre fragment,
som-hi.
¿Qué están haciendo?
Creo que van a obsequiarnos
con una canción.
Es un gran acontecimiento,
claro,
no tienen público
desde hace un montón
de tiempo.
Agustus Gloop,
Agustus Gloop,
Plotón y Vago
eres tú.
Agustus Gloop,
tan gordo y vil,
avaricioso e infantil.
Es hora ya,
arriba irá,
por ese tú no subirás.
No temas por lo que vendrá,
Agustus Gloop
no sufrirá,
Agustus Gloop
no sufrirá.
Agustus Gloop
no sufrirá,
que no sufrirá.
Agustus Gloop
que no sufrirá.
Que magnífica banda sonora,
eh, Andrés?
Sí, sí, sí, sí.
Una d'aquestes pel·lícules
que s'agraeix
veure-la.
Aquí hi ha una altra cosa
que et podria dir
que, per exemple,
Burton i Deep
van treballar
amb la dissenyadora
del vestuari
Gabriela Pescuzzi,
que va ser galardonada
amb els Premis de l'Acadèmia,
amb la pel·lícula
L'edat de la innocència,
de Val Helsing,
i per aconseguir
de manera precisa
l'aspecte adequat
del personatge,
del senyor Bonca,
va donar lloc
a fer-se un total
de deu xaquetses
i abrics
afalpats
diferents.
Què dius?
Sí.
Els van fer d'acord
amb un to
intemporal
del conte,
de l'obra literària,
i el vestuari
era,
diu Pescuzzi,
la dissenyadora,
contemporani,
però amb un cert
toc
de vestiment
antiga.
Ah, no.
I és veritat,
si tu veus la pel·lícula,
em dóna la impressió
que sigui un personatge
antic,
però en canvi
no el veus anticuat,
sinó que està,
no et dones compte
que realment allò
és antic,
no ho és,
perquè és contemporani,
el tall i tot,
saps?
I és un dels detalls bons
que es fa,
que una pel·lícula
tu sentis alguna cosa
però no sàpigues
el que és.
Llavors,
també el cabell
que tenia que lluir
Bonca,
o sigui,
el Johnny Deeb,
amb el seu personatge,
i uns altres detalls
petits,
però molt significatius,
Deeb
va fer algunes
tries
deliberades
ell diu
el cabell
va ser un d'aquests elements
que vaig veure
clarament
molt al principi.
El sombrero de copa
va ser fàcil
perquè venia directament
dels dibuixos
de Quentin Blake,
però el cabell
l'imaginava
com una espècie
d'estil
príncipe valiente,
grans
serrells
i melena,
les puntes
i així
em resultaven
molt poc,
em afobrien
molt poc.
Però algú que Bonca
probablement
pensa
que és modern
perquè ha estat
tancat
durant molt de temps
i no pot distingir
com amb l'argot
passat de moda
amb ell
li pot sentar
bé o malament.
O sigui,
l'estat en temps
amb la fàbrica
tancada
doncs ell queda
una miqueta
desfassat.
Per això
aquests abrics
i aquesta dissenyadora
va fer que la roba
fos amb uns talls
actuals
però amb un toc
d'antic.
Dóna't compte
en quina sèrie
de talls
s'arriuen a fixar
pensant
que el personatge
havia estat
durant uns anys
amb la fàbrica
tancada.
I és clar,
llavors l'home
com que està
passadombrat
està trist
doncs ha anat
passant
les modes
i ell també
l'ha quedat
desfassat.
O sigui,
que hi ha molts detalls
saps?
Hi ha molts detalls
interessants.
Hi ha coses
aquelles que potser
quan anem a veure
la pel·lícula
no ens acabem de fixar
però que apareixen
i que estan allà.
Exacte,
exacte.
I és clar,
és el que et dic
que a vegades
una pel·lícula
aconsegueix un èxit
i no saps el per què.
Jo a vegades
ho comparo
amb el menjar.
Tu vas a un restaurant
i dius
que és bo això,
sí,
però què té?
Doncs no sé
què hi han posat aquí
però té un sabor
total
que aquell cuiner
fent una barreja
de productes
ha aconseguit
un gust
que li dona
una personalitat
a aquell plat.
Doncs hi ha directors
i els col·laboradors
han d'aconseguir
això
amb una pel·lícula.
Aconseguir
una sèrie de detalls
i coses
que l'espectador
normalment
no es dona compte
si no ho has explicat
com ara ho he fet jo
però que surts
de la pel·lícula
de veure la pel·lícula
i dius
carai,
escolta,
m'ha agradat,
està ben conjuntat
però no saps
el què,
com ni quant.
Sí,
però que has quedat
allà amb la de dit,
no?
Exacte,
per això
els personatges,
la gent
quan veu el personatge
de Bonca
l'accepta perfectament bé,
saps?
Perquè no diuen
mira que antiquat
que va
i va modern
i va desfassat
sinó que és el personatge
i s'ha acabat.
Clar,
i ja està,
ho ha estat temps
com a tal
i fora.
Aquí està
i és el que interessa,
convèncer la gent
del que estan veient,
no que diguis
com es veu això,
com es nota allò altre.
Sí, sí, sí, sí.
I això és el que tenim
i tenim moltes més coses
que et podia dir.
No, i ara va comentar-te Andrés
que una de les peculiaritats
que potser no ens adonem
quan veieu la pel·lícula
però potser
quan la primera vegada
però sí potser
a la segona
o a la tercera
és que els
wonky-wonkins,
els petitets
que surten,
és que no me'n recordo
com es diuen.
Sí.
Ah, bueno, els...
Veus?
Passa el mateix camí.
Ah, els petits.
Es juguen
umpe-lumpes.
Ah, exacte.
Umpe-lumpes.
Doncs els umpe-lumpes
el que tenen
és que són la mateixa persona.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Que potser no ho hem pensat
però ho són.
Sí, sí, sí, sí.
Són iguals, sí.
I clar,
quin és l'actor que fa
precisament
que deu pensar
que ostres,
tinc el do de la ubiquitat
perquè estic repetit constantment, no?
Sí, sí, sí, sí.
No, no,
hi ha moltes coses
que, en fi,
que ja et dic
que es van fer per ordenador, no?
Sí.
Però hi ha qüestió
de decorats
i coses importants
que no, no,
que estaven fets
a dintre dels estudis mateixos, saps?
No, no, fantàstic, eh?
Fantàstic, fantàstic.
Sí, sí, sí.
Andrés, no ens queda més temps
però si que podem acabar
de sentir alguna cosinha més,
si et sembla.
Però és el que tu vulguis.
Sí?
Sí.
Acabem amb més música
i amb més trossets
d'aquesta pel·lícula
que es diu
Charlie, la fàbrica del xocolata.
Molt bé, i la setmana que ve
aviam si t'agradarà
el que parlarem.
Mira, m'agradarà parlar
d'Avitel Xus.
Ah, i ens quedarem
d'aquí a unes quantes setmanes,
sí, Andrés.
D'aquí a tres setmanes,
sí, és veritat, sí.
Sí, que és una llàstima.
Mira, avui ens podríem
haver donat dos petons
a desitjar-nos una bona setmana santa
però, bueno, també ho fem
encara que sigui radiofònicament parlant.
Exacte, exacte.
El nostre acord
ens arriba igualment.
Com ho saps.
Andrés, que vagi molt bé
la setmana santa,
que vagi molt bé la mona,
que vagi molt bé
totes les celebracions
si en feu.
Igualment.
I que ens trobem
d'aquí a tres setmanes
aproximadament.
Molt bé.
Gràcies.
Vinga, felicitats a tothom
per aquells dies de Setmana Santa.
I entre tu i jo,
no diguis tres vegades
Vítel Xus
perquè si no apareixerà
i la liarem.
Ah, sí, sí, sí.
Ja ho saps, ja ho saps.
Ara, jo he dit una
i tu l'has dit una altra
i és Vítel Xus, oi?
Xxxt, no, home, no!
No en dic més, no en dic més.
Fins la pròxima.
Gràcies, Andrés.
Adéu.
Adéu.
Vulas a explicar
que suene viola de boneca
no vamos a exagerar
masca, masca, masca, masca, masca, masca sin parar
masca, masca sin parar
masca, masca sin parar
masca, masca sin parar
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.