El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi l'Anna Cuba, a d'Ordo del Català.
El millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonet i el nostre amo i catorze mariners.
Eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a les mans,
els nois de Calella feien un cremant.
El nou essencial tenim aquí amb nosaltres, avi de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Avi, hem parlat de solidaritat i continuem parlant-lo,
parlarem de Nadal, però la data més propera ara mateix
és el dia 22, és el dia del sorteig de la grossa.
Què ens passa a Tarragona que no hi ha manera que caigui alguna cosa?
Home, alguna cosa sí, a veure, no ens enganyem,
algun cinquè o perdut de la mà de Déu,
perquè dius la grossa, grossa, jo crec que mai ha tocat a la nostra ciutat.
Jo, per exemple, a vegades penso que tens rareses, tens coses rares,
a vegades la gent potser no et comprenen, potser ho dius en pla de sort,
però jo a vegades quan jugo, sigui loteria, sigui sexe, sigui el que sigui,
miro, si no em toca, dic potser m'ha fet un favor.
Perquè a vegades no sabem...
Home, si ens ho prenem així...
No, no, a veure si m'entens com ho dic.
Sí, sí, perfectament.
A veure si m'entens, eh?
Per exemple, no saps aquella cosa que de sobte et ve,
que pot...
Cap a on pot desembocar, sí, sí.
Que pot anar.
Ara bé, jo, per exemple, una de les coses que em conforma és,
per exemple, si compro un número de loteria o de sexe,
les hores que estic, els dies que estic, abans no surt,
faig 50.000 pensaments gratis.
Què faria? Això? Faré això? Altra? Faria aquí?
I em distreu, perquè a vegades vas al cine
i et costa una entrada també, igual, quasi que la loteria
o un d'allò d'aquests, bueno, depèn del que jugues, no?
Bueno, més o menys, perquè la Nadal està careta, careta, eh?
Per el que jugues, no?
Ah, sí.
I a més, fas dues hores a dintre i et foto un rotllo,
que dius, ostres, en canvi d'aquesta manera pens,
mira, saps, si em toca, compraré això, faré això, aniré allà,
i tu has de prendre tu d'aquesta manera.
Sí, no queda una altra, és que no queda una altra, avi.
Perquè jo he vist que junt, que entré a la loteria
i es comprarà la mar de bé.
Però jo també he vist que hi ha hagut, que ha sigut la desgràcia
d'aquella família, d'aquella loteria.
O sigui, que a més a més, això de la loteria i el joc
depèn de...
Una cosa és que no siguis viciat amb el joc.
Però si jugues allò per dir, mira, a veure,
doncs te serveix de distracció,
penses, mira, faré això, faré això altre,
i mira, que deu bé amb aquell,
ara li regalo un vaquet, a veure...
I sempre hi ha una espècie de cosa
a part del diner que puguis treure.
Ara, si només penses en el diner...
Malament, rai.
Malament, perquè llavors, quan ve i no te toca,
t'enfonses d'una manera que dius,
oh, jo havia pensat, jo volia,
i molts ja s'havien embolicat amb coses
sense tindre el premi de la loteria.
Això és el conte de la lletera, avi, eh?
Això és el conte de la lletera, no?
Ens enganyem, qui no ha fet...
Per això et dic que tu has de perdre, tu,
amb humor i amb ironia.
Aviam, la que no va dir-li,
qui no ha fet castells de sorra a l'aire, no?
Oh, clar, clar.
I clar, si m'ha tocat, jo faria això,
jo faria allò altre, jo faria allò altre.
I quan arriba un moment,
el dia següent, normalment el dia 23,
és el dia de la salut a la nostra ciutat.
La gran majoria de vegades.
Però això tu has de perdre...
Tens salut, sí, tira cap endavant, tira.
Tu has de perdre d'aquesta manera, saps?
Vull dir, la loteria, el joc és això, saps?
Ara, el mal és quan és ja un joc ja viciós.
Llavors, sí, que allò porta...
Això és una altra cosa, això és una altra cosa diferent, sí, sí.
Però si es juga allò, dius,
ai, ara em compraré un número.
Ai, mira, ara hi treta,
ara em compraré un...
Ai, mira, ara veig, aquest número m'agrada, veus?
I disfrutes perquè aquest número t'agrada.
Clar.
Per què t'agrada?
O l'has somiat, que aquest és un altre.
Sí.
Allò que t'aixecas un dia i tens un número al cap
i l'estàs buscant i vas...
A mi, quan vas pel carrer
i hi ha un regalo d'aquells al carrer rellisc
i et fucs de cap,
i dius, ostres,
ai, com que ets ja ha fet això,
ara compraré un número.
Què he de veure?
Veu el que fa de bo els gossos?
És l'únic que té...
Podríem dir, els amos dels gossos,
veu el que fa de bo?
Deixar-los allà abandonades les catifes.
Ara, per exemple, passa un gat negre.
Oh!
I en canvi, oh!
Saps?
Els dos os diferents que hi ha.
I en canvi, a Barcelona, al carrer Pelayo,
hi havia un d'això d'administració de loteries
que era el gato negro.
I molta gent, molta gent,
comprava una llibertat que era el gato negro.
Sí.
I hi ha gent que volia un gato negro,
doncs ni pensar-ho.
Vull dir que la vida té aquestes...
Ens formem nosaltres unes idees, unes coses,
que és el que ens dona l'ixien, ens dona vida.
No, no, no.
Però ja està bé, eh?
Si analitzes bé la cosa,
fa riure.
O sigui, a vegades els drames fan riure,
perquè dintre un drama sempre hi ha un punt còmic
que trenca una miqueta el dramatisme, no?
I has de buscar aquest puntet dintre el drama.
És així.
Doncs sí.
No, però, avi, una cosa.
Això de la loteria de Nadal,
jo crec que com jugar amb les il·lusions
i amb les ganes...
I el que comentàvem fa una mica,
no ens allarguem més,
perquè és que és això,
de poder que ens toqui,
que podem arribar amb aquells petits somnis
que tots tenim dia a dia
i poder realitzar aquell viatge
que et feia tanta il·lusió
o poder comprar aquella bicicleta
que a ton fill...
A veure, no fa falta anar a coses molt grans,
sinó també a coses petiteses, no?
Però passa una altra cosa.
Per exemple,
vas a Barcelona
i hi ha una loteria
que treu més que les altres.
Treu més
perquè compren més gent allí,
la mania de comprar aquest impuesto.
Ah, també és veritat.
Clar, com que venen més números,
es passa a Madrid.
Aquell de Madrid, com que té fama,
mentre com ara de la Bruixa,
aquestes coses,
com que han agafat fama,
com que en venen més,
és més propi que et toqui
que un vas a un altre.
A veure,
vas a Madrid,
vas a un impuesto d'aquests
i compres allà
perquè dius aquí...
I en canvi a Tarragona,
ah, no el compro
perquè no surt mai.
Però si està dintre,
pot sortir
amb cinc que en sortegin de Tarragona
cap vint d'un altre puesto.
Per exemple.
Vull dir que
la loteria,
ets tu mateix
que t'has de fer la loteria.
Ets tu que t'has de fer
una loteria
i dir,
mira,
ara ho passo d'aquesta manera,
penso en això,
i mira,
penso com si comprens un TVO,
com un diari,
en fi,
m'entens?
Que passes un rato
i després et llances.
I dius,
bueno,
i ara m'he casat això
amb aquesta revista.
I llavors,
quan has mirat,
dius,
bueno,
i queda raconat.
que tot depèn de cada un
com que veus les coses,
m'entens?
És com el Nadal,
el Testeva,
els Reis,
totes les festes són...
Que ara venen de Carredilla,
eh, avi?
Que venen tots de Carredilla.
Abans,
per exemple,
com deies del Nadal.
El Nadal també ha tingut
les seves èpoques
i la manera de ser
de cada un
o com pot o com sigui.
Jo, per exemple,
en resum pel damunt,
cada època ha tingut lo seu.
Va haver un temps
que els gens
esperaven Nadal
per fer trobar-se la família
i a veure qui feia més coses,
a veure qui feia
les borranyes que deien,
les figues amb mel,
l'olla,
en fi,
saps aquesta cosa?
Sí, sí, sí.
Aquelles pastes a casa,
les crespetes,
abans les crespetes
se les feien a casa.
Ara s'han de comprar,
comprar una bossa
i no sé quant d'allò,
abans se les feien a casa.
Ara, clar,
no hi ha la molèstia de fer-les,
però abans la il·lusió
de fer-les.
Hi ha coses que abans
doncs no valia la pena,
potser,
però era l'il·lusió
de fer aquella cosa.
I més si hi havia gent
que agradava el que tu feies,
doncs te'n feia il·lusió
ara quan vinguin,
faré això.
Ara li regalaré
i ja veuràs
tu quina cara que posaràs.
Ara els convidaré
quan vinguin
i faré això.
Saps que un
es creia la classe de peix,
doncs un menjaret de peixos,
l'altre de carn,
l'altre de verdura,
saps?
Tot depèn
del convidat que tenies
la il·lusió
de fer aquella cosa
pels que venien.
Abans,
el vi,
anaves a la bodega,
un litre de vi,
per exemple a 14 graus,
que dius,
bueno,
14 graus,
per l'amor de Déu.
Me refereixo,
dic al de 14 graus
que no tenien res
que envejar
amb els d'ara,
que van un munt
de pessetes
entre proves que tenen
i que si barret
amb el xernel
o que si el xeré
o que si aquest i l'altre,
el timó dius,
bueno,
i llavors un dia veus
el vi i dius,
ostres,
quin bo,
d'on tens aquest vi?
Doncs és de la bodega
del costat.
No fotis.
I boníssim, eh?
I boníssim.
Vull dir que a vegades
no ens enllornem.
Sí, sí,
ens deixem emportar
potser pel que creiem,
pel que no sabem.
Abans els caves,
que si el rondel,
que si el duboix,
que si jo ja menjaves
un bot aquí,
ara si no és
de dama d'això,
que si no el que duriu tal,
ara sí que són diferents.
Sí,
poden ser més bons
o més dolents,
però bueno.
Tot de vegades
depèn del moment
amb qui i com
ho fas.
És veritat.
Tot depèn d'això, eh?
no és la qualitat
de les coses,
és el conviure
amb qui estàs
i com estàs, eh?
Perquè a vegades
hi ha coses que...
I aquelles taules,
bueno,
i aquestes,
perquè encara ara
també hi ha moltes famílies
que sembla que hagin de venir
200 persones
i són 6.
Sí, sí.
I passen aquelles taules
enormes,
plenes de tot,
que després diuen
no, no,
això només és el pica-pica.
Sí, sí, sí.
I dius, no, no,
doncs ja amb el pica-pica
ja m'enconforgo, eh?
Mira, pensa...
Ja tinc prou.
Pensa que abans
anaves al cine
i a la mitja part
sorties-ho abans d'entrar
a baix del carrer
primer,
després no,
després hi havia un carretó,
però primer
hi havia un home
amb un cestell gran
amb 3 o 4 departaments,
amb tremussos,
panses,
sí,
cacaus,
o sigui,
coses xufles,
m'entens?
Sí, sí, sí.
Hi havia un també,
hi havia un a l'estació
perquè també
quan els trens paraven a Tarragona
doncs baixava un
i com,
amb uns potets
omplia el potet
i hi havia 10 cèntims,
15 cèntims,
5 cèntims,
aquella il·lusió,
aquella cosa
menjava d'això.
Ara,
si no està ben presentat,
que ara
hi ha un pastit
no sé quantos,
no sé què,
que ara allò,
les pipes,
ara veus
que t'empipa
perquè veus
closques de pipes
per tot arreu.
Bueno,
això és un dir,
no?
No,
però també,
també.
M'entens?
Que no costa gent
posar-los una buseta.
Després hi havia,
vam posar ja un carretó
amb xupa-xups,
caramelos,
cosetes,
d'això.
Abans el mercat.
No, no,
ara s'ha professionalitzat
tot això, eh?
Abans hi havia
puestos canciamades
i xocolata,
una pel·lícula de xocolata.
Oh,
quina bo,
que bo,
avi.
Vull dir que ara
si no és un croissant,
que sigui amb crema a dintre
o amb xocolata
o el que sigui,
aquell nen
ja no vol
una altra cosa.
Vull dir
que tot depèn,
tot depèn de l'època.
Ens hem estat tornant
molt finolis,
avi,
ens hem estat tornant
molt finolis.
o no,
ho porta a l'època,
ho portem nosaltres,
eh?
Vull dir,
volem ser més
del que som,
no volem adaptar-nos
a moltes coses
i sí,
doncs,
llavors,
clar,
al Nadal,
per exemple,
anaves a la tenda
i veus que aquell dia
el raïm
o les pomes,
la fruita del temps.
Sí, sí,
era la que més sortia,
clar,
la que havia.
Aquell dia,
volien unes bombilles especials
que fos una il·luminació,
allò ben netejadet.
Aquest dia
em va fer gràcia
perquè vaig veure
el que fem
i el que som,
no?
Vam fer un programa,
saps que diu
salva-me
o salva-me
o no sé com s'hi diu.
Ui, no l'hi veig.
No, no,
jo tampoc,
però va ser casual
l'esperança.
El que se'l va trobar.
Parlava de les mandarines.
De les mandarines.
Les mandarines,
fes-ho i tu,
les mandarines,
una collita de mandarines,
moltes,
les donen
a quilos
per poc d'aixòs
perquè la gent,
si hi ha una taqueta negra
o el que sigui,
no la volen.
I en canvi,
i en canvi,
aquestes que veiem
tan boniques d'aixòs,
resultava que dintre
d'una càmera gran
amb un gas especial
les posaven aquell gas.
Després els posaven
en un puesto
amb no sé què.
Després les limpiaven
amb uns d'això.
I clar,
aquelles mandarines...
Brillaven molt
però perquè tenien
efectes.
Aquelles mandarines
no veus cap piquet
però mandarines
doncs
amb un gran
de cara al públic.
Vull dir,
en canvi,
compres aquestes
que a vegades
per un euro
te'n donen dos quilos
i escolta,
i t'en menges dues o tres
i boníssimes.
vull dir...
I la gran majoria
d'elles
tenen els pagesos
que m'agafades de l'arbre.
Per això dir...
Si tenen alguna piqueta,
alguna cosa...
Escolta,
jo ara això...
Que em perdonin,
que em perdonin,
ho dic
pel que veig
i pel que sento
i ho dic.
I llavors,
aquella gent
fa un esforç
de comprar
aquell regim.
Altres,
nosaltres doncs,
una altra classe de coses
i aquell dia
de treure aquella cosa,
vull dir que
el vi,
aquí a l'on hi havia,
aquí al carrer del Vapor,
hi havia una d'aixòs de vins,
un magatzem,
un d'aixòs.
I allí doncs anava la gent...
recuperat-hi va, avi.
No, no.
No.
Com se diu ara això?
Això que fan els licors,
saps?
Carrega els licors.
Aquest moment no hi caig
i va sortir.
Segur,
que continuem parlant
i sortirà.
I algú m'ho dirà.
Doncs bueno,
allí doncs preparaven
l'anís,
cunyac,
coses d'aquestes...
Una licoreria.
Sí.
Licoreries que venen licors.
Aquí preparaven,
preparaven,
saps?
I avui anaves allí
i compraves,
doncs,
comprar un litre
o d'allòs
i aquell dia
l'anís,
saps?
Jo me'n recordo,
per exemple,
el cafè,
allà s'hi posava,
no com ara que s'hi posen
segons quins licors,
que si no són aquells licors
que valen,
no sé quant valen,
ja no té.
Llavors,
l'anís,
per exemple,
jo me'n recordo
que a mi,
com que era ja jovenet,
només m'he deixat
posar una culleradeta
al cafè.
Però jo posava la cullerada
una miqueta torta
i així no acabava d'omplir-se.
Però vam veure el d'allòs
i em vaig acabar.
A la primera no cauen,
però a la segona sí.
Però vull dir que
la vida,
la mateixa vida
t'ha ensenyat
a espavilar-te,
a trobar...
Qui picaresca l'avi, eh?
No, no, no.
Jo no.
I després hi quedava content.
No, no, no.
Hi ha moltes coses
que la gent,
doncs,
ha tingut la picaresca
i la picaardia
en bona sempre,
en bona d'allòs, no?
Sí, sí, sí.
I al Nadal passava això.
Aquell dia
semblava que era obligació
el dia de Nadal
trobar-se,
vindre a família de fora,
trobar-se,
la que li tocava el rebre
i la que estava a la cuina.
Sí, pobra.
Perquè els altres,
clar,
com que a fet
ens n'havien vist,
doncs,
parlàvem,
deixàvem de parlar
i fins que no s'havien d'anar a la taula,
doncs,
no d'allòs.
El que estava a la cuina,
ara,
quan, per exemple,
menjaven
i veia
la satisfacció
que es menjaven
aquelles coses,
que aquell dia
inclús
estava permès
amb les mans
agafar el pollastre
amb les mans
o el que sigui
perquè tot entrava bé.
La resta de l'any
no es podia menjar
el pollastre.
Segons on vas,
jo me'n recordo
una vegada.
A veure,
perquè jo soc de menjar
amb les mans.
Jo me'n recordo
que m'he trobat
dos o tres vegades
amb festes d'aquestes
i me'n recordo
que era una calçotada
i jo que hi havia
aquelles costelletes
que t'agrada tant
agafar-les
i saboreixar-les.
Doncs tenia una senyora
al costat
i l'altra
diu
jo casa això
disfruto
fem una cosa
veurà què passa
agafem-ho
vam agafar
i al cap de moment
tothom anava
amb les costelletes
a la mà.
Vull dir
que a vegades
el més gros
va ser una senyora
que el portava
les gambes
i ella
a casa
com no m'agrada
a vegades
el cap
t'agrada el xuclal
o segons com el d'això
i aquella senyora
quan li portava les gambes
diu
no, no, jo no
jo no
vol vostè
i el costat
jo encantada
li deu del costat
i llavors aquí al costat
les cafes
les menja
com l'agrada
i diu
ostres
jo no els he agafat
per no fer
el paperot
i ara se'l fot
vull dir que a vegades
és igual
a dir que d'aquí a poc a dia
començarà
perdonim que faci l'incís
d'aquí a poc a dia
començarà
les calçotades
que dèia vostè
i clar
ara t'ho imagina
menjar-te
amb la salsa de calçots
que t'embroten les mans
que portes
que és una cosa
que és per embrutar-se
que és per gaudir-la
que és per tacar-se
i clar
que hi hagi gent
que estigui amb un gabinet
d'una forquilla
tallant el calçot
i sucant-lo amb la salsa
i obrim la gamba
i obrim la gamba
i obrim el d'això
i això no és
per això et dic
per això et dic
que a vegades
jo parlo
pel que he vist
m'entens com vull dir
però m'ho dic
que a vegades
no som sincers
amb nosaltres mateixos
saps
creem una hipocresia
i l'hem de seguir
i és una llàstima
si és veritat
vas a un puesto
jo saps que soc
un amic de la corbata
però bueno
jo vaig a un puesto
amb corbata
i a cap moment
ja me la desfaig
penso ara
aguanto
a cap moment
veus que a cap d'un rato
tots ja
la corbata desfeta
ara ja ha sortit
la moda
de la corbata
no està feta
sinó desfeta ja
saps?
de cop desfeta
directament
vull dir que hi ha una sèrie
de coses
de modes
si ho pot dir així
ja
de modes
que les creem
nosaltres mateixos
i abans ja et dic
i ara
ara per exemple
llavors veies la fruita
veies aquestes coses
no?
aquelles figues
ben tan boniques
per obrir-les
fregir-les
amb d'allò
i després amb mel
o sigui
les borranyes
aquella planta
aquella fulla
que llavors també allò
s'enfarinava
amb el que sigui
i es posava mel
el que llavors també passa
com moltes coses
que ve la broma
perquè a vegades
amb unes borranyes d'aquestes
en vez de ser
la fulla
de verdura
com sigui
d'aquesta manera
verda
hi posava una miqueta
de drap
que no es veia
i clar
i aquesta li donaven
el convidat
més innocent
i aquell de
com potser
que dos se'ls menja
jo aquí
no hi ha
i no hi ha manera
que m'estic barallant
jo aquí
vull dir
que la vida
té aquestes bromes
i aquestes coses
que ara anem
no sé
vivim
vivim una miqueta
i ara vas pel carrer
i veus
al carrer
una sèrie de fruites
una sèrie de coses
que has de preguntar
a què és això
com se menja això
sí, sí, sí
però clar
anem de l'estranger
i llavors
per tothom
i per tots
i llavors te surt
aquell
és que jo això
ho faig així
ho faig aixà
i dius
bueno
i de què
saps què ho dic
vull dir que
ja és així
i pel 2013
que ens espera
avi
com ho veu
vostè al futur
des de la seva vessant
jo el veig tot
en traurem els brots verds
sortirà el filet
o ens hauran de continuar
guardant la butxaca
jo saps què passa
com que sempre
normalment he tingut
una manera de viure
sé que les baixades
i pujades
que pugui tindre
són les que puc aguantar
o puc viure
jo sé
que a vegades
em desenganyo
perquè hi ha coses
que dius que no són normals
per culpa nostra
perquè quan ve una cosa
que és sobrenatural
quan ve una cosa
imprevista
d'aquesta manera
dius
val
però quan veus
que venen coses
que les veus vindre
sí
que per alguna cosa
és allò que dius
per alguna cosa
ha de patar
que per alguna cosa
per uns
o pels altres
o unes lluites
això és el que
això és el que et fa
imprevisible
el que pot passar
perquè abusem
abusem del que tenim
de la temperatura
del temps
de la natura
o sigui
abusem de tot
tot allò
que és tan nostre
abusem de tot això
com ho sap
abusem de tot això
i llavors
ve aquell
que vol arreglar-ho tot
i el que fem
és aguantar
aguantar
i al final
qui ell sap
no se sap
haurem d'esperar
a veure què és el que passa
ho haurem de demanar
pels reis
ara jo
només demano
que si per exemple
tinc la sort
l'estrificació
d'encarra aguantar
i pugui vindre
aquí a la ràdio
i trobar encara
oients
que ens escolten
que els desitjo
a tots
de bon cor
que m'hagin aguantat
aquest any
els desitjo
unes bons Nadal
un bon cap d'any
un bon any 13
que disfrutin
almenys
del que demanen
si demanen molt
almenys que tinguin la meitat
i si no demanen massa
que ho tinguin tot
el que vull fer
és això
i que m'aguantin
perquè jo també
gràcies
a ells
també aguanto
perquè a vegades
em trobo
que no em trobo gaire bé
per vindre
però la il·lusió
de vindre aquí
i tenir contacte
amb els que diu
que m'escolten
això em dona
i els anys passen
i mira
un any més
de fi
de fi
en són quasi
Sílvia
quasi que en són 20
que ens coneixem
a la ràdio
t'imagines tu
el que ha passat
de llavors
com parlàvem
llavors
el que dèiem
llavors
el que hem de dir
i hem de callar ara
i per cert
que no ho hem dit
però clar
avui també
havíem d'haver
continuat parlant
de teatres
perquè per la inauguració
del Teatre Tarragona
que per cert
recordem que
era avui i demà
es podia visitar
per tothom
que ho volgués
i que de cara
al mes de febrer
és quan començaran
a haver-hi representacions
al Teatre Tarragona
però clar
és que tenim
imminent
i de cara
a la setmana vinent
ja no hi ha programa
ja amb l'Avi Ramon
no ens tornarem a sentir
fins al 2013
fins al dia 8 de març
ja que dius de teatre
de gener
hem parlat de teatre
i hi ha una cosa
que no hem parlat
i és molt interessant
per Tarragona
el que, Avi?
els festivals
que feien al Camp de Març
veus?
això, Avi
guàrdiu
guàrdiu
de cara
a l'any vinent
de cada dia avui
això hem de parlar
que reprendrem
perquè Tarragona
dintre
del que eren
el Teatre
era un dels llocs
que inclús venien
de Barcelona
aquí quan feien
segons quines obres
feien
entens?
i totes les d'aixòs
venien aquí
o sigui
que es van fer unes obres
amb uns actors
en uns moments
pensa que
hi havia un representant
de Madrid
del Ministeri
a Tarragona
només pels festivals
que feien aquí
i veus
i no se n'ha parlat
vull dir
es parla de
coses interessants
però vull dir
que aquest també
hi ha altres coses
que poden anar sorgint
que de Tarragona
han sigut
l'han fet també
Tarragona
una capital
important
i no se n'ha parlat
hi ha moltes coses
a Tarragona
que han sigut
Avi
vostè vagi apuntat
a l'arxiu
vagi apuntant
en el seu arxiu
jo no puc apuntar
que de cara a l'any vinent
ens queden encara
moltes setmanes
per compartir
saps què passa
que si ho apunto
el meu m'ho deixo a casa
m'ho deixo a casa
avui mateix
m'he deixat una cosa
que pensava portar
ja dic
una vegada
si no ho porto
ho he deixat
en canvi
si ho porto
dintre el cervell
si em carburo
una miqueta
surt alguna cosa
molt bé
doncs vagi guardant
totes aquestes coses
per això sempre
parlem directe
del que surt
però perquè
també un altre dels temes
que vull treure-li
és la cavalca de Reis
que també és imponent
segurament que enguany
notarem
pel tema de la crisi
una miqueta
de baixada
de caramels
però bé
que estarem allà
aquests primers vestits
que van llogar
per sortir a la crema
dels Reis
allà a la plaça
dels infants
els col·legis
en fi
hi ha coses
que ara desveiem
com s'ha lluitat
també hi havia
per aquestes coses
perquè aquestes coses
continuïn endavant
hi ha molta gent
darrere
però gràcies a gent
anònima
que són els que
no presumeixen
i són els que aguanten
sempre
i que hem tingut la sort
de tenir-los
també aquí
a la nostra emissora
de què hem pogut
parlar amb ells
i que són persones
que continuen lluitant
per exemple
els castells
el que no veus
és si aguanta
tot el castell
veus la xaneta
veus l'altre
que van pujant
però aquells
que han aguantat
sota aguantant
aquells
que han de fer
la força
no els veus
i passa això
i a la societat
passa això
els anònims
aquells que aguanten
moltes coses
són els que no veiem
però que són
els que donen
motiu i peu
engrandir
una entitat
o un escapital
o el que sigui
i des d'aquí
els recolzem
i els animem
perquè no va caig
i que et tirin
cap endavant
que s'han de fer
encara moltes coses
el que sent una cosa
la sent
i la manifesta
sentint-ho
uns en ve
i altres
i se m'ho corre
hi ha gent per tot
com a tot arreu
escolta'm
si no hi hagués gent dolenta
com sabria qui són bons
veus
veus
si és que vostè
sempre la té
no
però vull dir
que a vegades
penso això
sí, sí
ja ho veig ja
ja ho veig ja
riem
i no són coses
de riure no
però bueno
farem sorrient
avi
i què podem fiar
per acabar
fem un desig
a cara de dalt
jo ja l'he desitjat
a tothom
que ens tornem a trobar
és veritat
que m'ho he dit abans
és veritat
és veritat
i que em perdonin
tot el que vegi
que jo potser
la mateixa manera
de parlar
parlar
no hem allargat
o no allargat
però sempre ho he fet amb vora
i com que sap això
que ho fem en directe
sense
sense papers
sense papers
no sabem
si és llarg
bueno
és la vida
però ho fem
en total
això sí que ho han de dir
a tota la gent que ens escolta
que ho fem
des del carinyo
almenys jo crec que ho noten
que som
que som fidels
a lo que estem fent
i a lo que diem
doncs sí
tu saps
tu saps
la satisfacció
que et trobis
d'aquella manera
pel carrer
i vinc una persona
avi
això
o l'altre
saps aquesta cosa
ostres
te dona
te dona satisfacció
te treu tot
a mi sí
te treu tot
sí la veritat
agraeixo jo
quan algú
em saluda
o el que sigui
doncs
m'adon
una miqueta d'estímul
m'adon
avui l'estima avi
que ens podien haver trucat
mira que ho hem dit
eh
bueno
però saps què passa
i que ens diguessin alguna cosa
jo a vegades saps què passa
també potser no gosen
perquè on que veuen
que n'altres
s'engressquem
a xerrat
i per no trencar
el disc
al migdia
ja
home
jo espero que no sigui per això
o el migdia
o el migdia
o el migdia
o el migdia
a veure
a veure
a veure
què dirà ara
a veure què dirà ara
a veure què diran
a veure què diran
i clar
i el diran
arriba un moment
que s'acaba l'emissora
s'acaba
s'acaba el programa
que és el que ara mateix
ens està passant
i hem d'anar a tancar
avi
però això sí
ara que es preparin
per l'any que ve
a veure si els programes
es poden fer
doncs
d'aquesta manera
a veure
a veure
en contacte amb el públic
amb els oients
m'entens
i així serà més
o que vingui algú aquí
i farem
també
ja sap que
més d'una vegada
ho hem dit
perquè escolta'm
aquí hem vingut
hem vingut tota classe
de gent
el dir gent
dic persones
perquè encara que a vegades
dient això
és per generalitzar una mica
sí sí
no ja l'entenc
altres sou oberts a tothom
no un perquè es pensi
o no es pensi
no no no
aquí no pensem
aquí anem per feina
aquí el que volem
és companyia
i parlar de coses
del que és la vida
ni més ni menys
ni més ni menys
aquí ja tenim el foc
encetat
i fem com els avis
tenim la vora del foc
i nosaltres estem allà
bocabadats
escoltant l'avi
la Sílvia
la Sílvia
la Sílvia
esperem aquí
a prop del foc
com els avis d'abans
i ella fa la neta
jo sóc el
anava a dir
ella neta ho és
jo a avi
només net però vaja
bueno
ja ho fa
ja ho fa
ja ho fa
que també m'agrada
ja ho fa
avi
gràcies
fins l'any vinent
i l'espero
el dia 8 de gener
aquí puntual
molt bé
a més a més
ja serem més a prop
d'un aniversari
d'algú
eh
això és
era un aniversari
d'algú
ja està
ja està
ja està
ja està
ja està
ja estàs preparant
home
alguna cosa hem de fer
no?
sí
la llàstima que no coincidim
en setmana
el dia de la setmana
no és
millor
alguna cosa caurà
alguna cosa caurà
perquè llavors és que passa
et veus obligat al regal
convidar
estalvi
estalvi que no està la cosa
que ho parla llançant
avi
que vagi molt bé
aquests Nadals
i ens trobem l'any
vinent
gràcies
gràcies a tothom
i bones festes
et veus
l'any
l'any
ive
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!