Fins demà!
Va, havíem de dir alguna cosa, no?
Bé, és que...
Espera, que me'n posa, també.
Espera, que m'enganxes amb la boca plena.
Ja està, ja està.
Molt bona tarda.
Hola, hola, hola, hola, què tal?
Ja us ho dèiem, que aprofitem qualsevol moment per fer alguna coseta.
Claro.
O dues cosetes.
Veus?
Veu què fer.
La galeta se m'ha quedat enganxada.
Veu què fer.
És que aquestes galetes són espessorres.
Sí, avui són rares, aquestes galetes, eh?
Bueno...
No, a veure, que és culpa meva, ja ho saps.
Aquesta setmana em tocava a mi i mira, he tirat del que tenia per casa i...
Ja, són d'abans d'ahir.
Sí.
És el que té.
Mira que jo volia portar-te uns d'aquests de 50 aniversari.
Oh, és que fora d'entena...
I si ja saps de què estava parlant.
Fora d'entena ho hem comentat.
Ja no es fan aquests...
De 50 aniversari com abans.
Dònuts, perquè...
Tu no, però jo sí que ho puc dir.
No es fan els dònuts com abans.
Home, ara et diuen que sí.
Ja t'ho diré.
No has vist l'anunci?
Sí.
Que torna a trucar a la gent de fa molts anys.
Però és que la publicitat és la cosa que menys...
Més enganyosa del món, vols dir?
Més enganyosa del món.
No, però jo me l'he cregut.
I a més a més allò de...
Amigo, su sablao, su sabrao...
Que lo seguamos como antes.
Vamos a hacerlo como antes.
No sé, no sé.
Jo soc molt, molt, molt amant de la publicitat.
Saps que m'encanten els anuncis.
Entre tu i jo.
Però no me'ls crec.
Jo els he tastat i...
Sí.
Doncs la setmana que ve, en comptes de galetes revingudes, portaré dònuts.
Vinga.
Fem-ho, eh?
Sí, sí, sí.
Ho hem de dir, eh?
I si ho diem, s'ha de fer.
Saps que...
Altres coses no ho farem.
Saps que soc una dona de paraules.
Si jo ho dic, ho faig.
Escolta'm, parlem de paraules.
Avui és dijous.
Sí.
Això és Manà Manà.
Benvinguts.
Bienvenidos.
Bienvenidos.
Oi, nena, avui estàs que t'assales, eh?
Li demano una cançó.
Ves si em trobaries.
Pam.
Home, però és que m'has donat temps.
M'has donat temps.
M'encanta aquesta cançó.
Que normalment algunes vegades, allò, 10 minuts abans,
i jo vaig per aquí de boli, però avui no.
Avui m'he dit la Mar.
Vinga, avui que hem vingut amb temps, les pastes revenides.
Però que bé que està la música.
Per això m'ha fet cas amb la música.
Perquè m'ha fotut les pastes seques aquestes.
Que remei, que remei.
Em sento culpable, mare.
Ja, ja, ja.
Sort del David Guetta, que si no...
Chapeena, crazy, deep-ta, disco, fever.
And you wonder...
Who's that chick?
Who's that chick?
Two girls for you to keep up.
Two girls for you to leave up.
Who's that chick?
Who's that chick?
Who's that chick?
Who's that chick?
Back on the dance floor, bad enough to take me home.
Days kicking so hot, blazing through my beating heart.
French kissing on the floor, heart is getting hardcore.
Everybody's getting low.
50 of the crazy girls.
This will end up on the news.
Baby, I just wanna dance.
I don't really care.
I just wanna dance.
I don't really care.
She's a peanut, crazy, deep-ta, disco, fever.
And you wonder...
Who's that chick?
Who's that chick?
Two girls for you to keep up.
Two girls for you to leave up.
Who's that chick?
Who's that chick?
Who's that chick?
Who's that chick?
Who's that chick?
Who's that chick?
I'll trust that you all the night is gone.
Per què serà que crec que no t'agrada, eh?
Però ni una mica.
Però ni una mica.
Ha estat allà impassible, sense moure.
Sí, sí.
I dic, aquesta no és la meva mar.
Me l'estan canviant.
No, no, no t'ha agradat.
No, no, no ho he notat.
Ho he notat, ho he notat.
No, no, no.
Vaig a sentar-me per dir que estic molt en contra del David Guetta.
No, no, no.
Que no t'agrada gens ni una mica.
Gens.
Que no.
Que no vingui de concert per aquí,
perquè no aniríem a veure'l.
Seria l'última persona.
Jo veure'l m'és igual.
Em contento amb sentir-lo.
Oh, també és veritat.
Perquè ell veure'l, veu-lo...
Depèn de cop.
No és allò que diguis,
hòstia, és que m'alegra la vista.
No, no ens enganyem.
Però té uns dits d'or
a l'hora de fer anar els discos,
que és un...
I a més a més,
Déu-n'hi-do com fa,
i mira,
tota la gent que se li ha apuntat al carro,
perquè ho fa bé.
Home, i per què no,
exacte,
i he fet un munt de duets espectaculars.
Per això, per això.
Escolta'm.
Digue'm, vostè.
Tinc una mala notícia.
Ui.
I va...
Però...
I hem de posar aquesta cançó que m'has dit?
Sí, sí, sí.
Ja anava a dir,
va amb una cançó que tu diràs,
no un quadre.
No, no un quadre.
El blanque irradiente va a la nòvia,
anem de boda,
que bé,
que alegria,
que alboroto...
No, a veure,
no sabem quan,
però ja tenim compromís.
Els pitjolí
ja han fet públic
que estan compromesos.
Però ja ho estava, no?
No, no, no.
Oficialment,
amb en ell...
O sigui, allò que dius...
No, no, no, no.
Ah, home,
van comentar que es volien caçar,
això sí que va ser una notícia que vam dir...
Que més a cas,
els fills els demanaven,
i que t'han dit que quan.
Doncs es veu que la cosa
ja ha anat més enllà,
i la senyora pitjolí
porta el dit
un impressionant pedrusco de diamants
dissenyat pel mateix pitjolí.
És a dir,
que aquest xiquet
és igual,
un roto con descossió.
El brat?
Igual te fa una pel·li
que te dissenya un anell de compromesa.
Veus?
Quina meravella, eh?
És una mica com el senyor Cluny.
No l'hi veus per tot, també?
Ja tocava, tu.
Set anys de relació,
sis fills.
Ja pot ser que crea la cosa
una miqueta de seny, home.
Es fes una miqueta més
com a rotllo estable.
Però saps a mi
el que em dóna molta ràbia
d'aquesta gent?
Que en pixa
gairebé l'han cagat.
Exacte.
No, però és que potser
ara estan compromesos 10 anys.
Tu creus?
Sí.
Però a veure,
ja veuràs com pel mig
hi haurà aquell contracte
prematrimonial,
alguna història d'aquestes,
que ja veuràs
que tot el que porten fins ara...
O no.
Jo espero equivocar-me, eh?
Jo no la veig.
Ja saps que en aquestes coses
m'equivoco bastant.
O sigui, no tinc l'ús
ni la pitonissa.
Bueno, de moment...
No ens equivoquem, eh?
De moment,
la notícia és
que estan compromesos.
No que hi hagi boda,
ni que hi hagi data de boda.
Sento pel milers de fans.
Ni que tinc ni l'intenció
de casar-se.
Només estan compromesos,
que això ja és
com un pas més.
Exacte.
Jo ho sento pels fans.
Hi ha gent que està compromesa
eternament i no es casa mai.
I això, doncs,
també podria ser el cas.
Doncs mira,
mirarem, no?
Estarem pendents.
Bé, molt pendents,
molt pendents,
no l'heu justet.
Per poder comentar-ho
si hi ha algun canvi.
És que, Mar,
no ens enganyem.
Jo trobo que, a veure,
si no haguéssim volgut
fer públic,
ella no s'hagués posat l'anell
per fer una visita al museu,
una visita familiar.
Però, possiblement,
si la revista
Hollywood Reporter
no hagués fet notícia
d'aquell anell,
no ho haguéssim fet públic.
Jo ho trobo,
jo ho trobo.
Normal, no?
Ho trobes normal, vols dir?
No, clar.
No, no,
que t'ho dic en sèrio.
Tu vas allà
i el primer que dius
és, hola, bona tardí,
ensenyes el dit
amb el Pedruscall?
No, és que tu n'has vist
la foto, nena.
No el veiem
de la lluernació
que m'arriba.
Busca a internet,
no ara,
perquè si no ja no em fas cas,
busca-ho quan s'acabi
aquest mini espai
que em deixeu.
La foto,
ojo, eh?
Però ojo, eh?
Sí, però Pedrusco, Pedrusco.
Però ojo, què sembla?
I qual haurà costat
el Brad Pitt?
No ho sé.
Per no ajuntar
el pitjoli,
per saber què parlem d'un
i per donar l'altre.
S'ha estalviat el tema disseny,
però com que l'ha dissenyat ell,
saps?
Clar, veus?
Va allà, va anar amb el dibuix,
i mira, fes-m'ho així.
Fes-m'ho així.
Perquè va ser en un moment
determinat de la pel·lícula
que em va venir així
la inspiració.
Xata, xata, xata,
ja no sabem més, eh?
No ho imaginem, deduïm, dona.
Cal que posis més dins
a les llagues.
No, quina llaga?
Sí, potser que li sortia
una llaga del pes.
Del pes, veus?
Del pes, del pes.
Per tant, aquí felicitats.
Molt bé, exacte.
Ens agrada la notícia
perquè trobo que ja feia falta,
ja et dic que és casa
i no ens preocupa,
però ens agrada veure que...
Jo em pensava,
dic, tindrà alguna notícia
que també és casa,
que no us sàpiga...
És mala notícia,
perquè sempre m'assurta
amb aquests que no tinc ni idea...
Que no saps de què va, no?
Que no saps de què va,
que de cop i volta dius
i tu com saps
que s'han de casa aquesta gent?
És mala notícia
perquè tots els fans
del senyor Pitjolí
deuen estar dient
que la solteria
d'aquell senyor
no té preu.
Ai...
Clar, és una mala notícia.
Però ara ja estava més que enlligat.
Jo crec que amb la tota la trupe...
T'ho imagina't.
Trupe cap amunt,
trupe cap avall
i després si s'han divorciat
no passa...
No, no, no.
Jo que estiguin junts
i que els hi duri
la felicitat que tinc.
Si no, quin mal de cap.
Per això, per això.
Tu saps la de cases
que hauria de fer,
pobre Pitjolí?
Una, o sigui, punto.
Una però amb un buf.
Bueno, és que són una generació, eh?
Com les que deuen tenir,
ja tenen un cotxe,
tenen un autobús.
Clar.
Bueno, escolta'm.
Si té places,
8 o 8 o 8 o 8 o 8 o 8 o 8 o 8 o 8 o 8 o 8 o 8?
Vull que no te les he demanat,
però si les tinguessis allò amagades
en un armari,
persones aplaudint
i aplaudint fort.
Persones aplaudint
i aplaudint fort?
Sí, sí, sí.
Jo sí, em dones allò,
no sé, uns segons...
Mira, jo t'he demanat...
No, jo t'he demanat
que em posessis
la música que fem servir
per a les dones guapes.
Sí, tu poso
les dones guapes
i després en fem.
I mentre estàs me busques
els aplaudiments.
Vinga.
Vinga.
Tengui tot.
Molt bé.
Tararararam
Tararararam
Tararararam
Aquesta cançó és espectacular.
És puríssima.
Heddy Klum.
He de plaudir, ja?
No, no, no.
Ah, no, no.
Heddy Klum
ens ensenya
orgullosa ella
Sí?
I orgulloses
les demés
el seu cos
totalment nu
després de quatre parts
i ni un sol
retoc
estètic.
I que està impressionant.
La revista
Alure
exacte.
Porta aquelles fotografes
en les quals veus una dona
que es cuida
perquè lògicament
es cuida
Sí, clar.
Però que no
amaga en absolut
el pas dels anys
i el pas
de la vida en si.
Sí, sí.
Segueix estant espectacular.
Veus?
Sí, és que m'imaginava.
Però és d'aplaudir.
Però també nua
però està nua
completament.
Nua, nua
completament.
L'únic que porta
és una polsera
espectacular
entre tu i jo.
També entre el pep?
No, no ho crec.
A veure, jo se farà joier
ara.
El fet que una model
es presenti
d'aquesta manera
sense un sol retoc
de bisturí
ja és
per aplaudir.
Ja ho poso?
Ara sí, posa'm-les.
Bueno, aquí n'hi ha quatre o cinc
només, ara poso-nos d'aplaudir.
Home, és que són els champinyons
que tenim per l'emissora.
La cleca, no.
Jo m'esperava...
Quan ve algun concert i això...
No, jo m'esperava
d'un aplaudiment
rotllo
Todas las mujeres del mundo.
Ara.
Ara.
Això és de gran, no?
De teatre.
No, però dels milers i milers
de dones d'aquest món
que no ens hem operat...
Ja està, ja està, Sílvia.
Ja està.
Digueu-los que parin,
que em fan com a por.
Tanta dones junta.
Sí.
Quina por, tanta dones junta.
Justa.
Tanta dones junta i sense operar.
és allò que dèiem.
Els milers de dones
que no ens hem operat
ni tenim cap interès
de veure que
pots ser una top model
en aquella edat,
després de tota aquella vida
i amb aquest pedazo de cuerpo.
Jo no sé si m'atreviria
a fer jo una fotografia
d'aquest tipus, eh?
Jo és que he perdut molt, va.
He perdut molt.
Però tu...
Ella n'ha parit quatre,
tu n'has parit dos, només.
Ui, com si ho haguéssim fet
20.
És que es veu
que a partir de parir quart
ja la cosa...
Canvia?
Ai, doncs mira,
me posaré a veure què...
Claro, claro.
És que nosaltres
anem molt enrere d'això.
Veus això?
És que donem-te.
Has de comptar
que ella abans de parir el primer
ja era model.
Ah, veus?
Això no ho tenia jo.
Nosaltres no ho teníem, això.
No, no ho teníem.
Nosaltres abans de parir el primer
érem igual que ara.
Hello, hello.
A mi madre.
A mi madre.
És a Hello amb el senyor Pitbull
que també m'has demanat que la posés
i m'has dit
tinc una notícia bomba
que no sé què...
No, bomba no.
No diguis mentides.
Ah, no?
T'ho segura que m'ha sentit alguna cosa així?
Tinc una notícia sobre la gent
i Fer López
i m'has de posar aquesta cançó en concret.
Però no hi havia notícia bomba?
No s'ha liat?
El Pitbullier ja diu no.
No, no, no.
S'ha liat, sí.
Està amb el ballerí.
Ai, és veritat que està amb el ballerí.
Bé.
Que també surt al vídeo, no?
O alguna cosa m'han dit, o no?
En aquest vídeo?
No?
Que també surt així en blanc.
Bé, jo t'ho explico, Sílvia.
Perdona, perdona.
Què em deixes?
No, no.
Vale.
L'ha liat, però l'ha liat parla.
I no és perquè hagi decidit...
Per què parlem avui, Fruixet?
Marc, t'estàs adonant cada vegada
el tot de veu nostra?
Va baixant, va baixant, va baixant.
Saps què passa?
Que com que tinc el volumen a tope
jo em sento a dalt de tot.
Ah, no.
Potser me'l baixo.
Baixo a dalt, sí.
Perquè és que anem baixant la veu sense voler.
Ah, no, no, jo puc cridar més si vols, eh?
Ara és la marxa.
Obre, jo m'estic retenint
perquè com que això ho tinc a tope
que surto d'aquí mal d'orella,
surto d'aquí mal d'hií.
Però m'agrada, m'agrada
que se'm posi la ràdio dintre, saps?
M'agrada.
És que m'estic adonant
cada vegada anem parlant més si vols.
Ah, no, jo puc parlar així dalt.
No cal, no?
Bé, no m'interrompis més, Silvet, per favor.
Hello.
Jennifer López ha tornat a posar en evidència
el sistema nord-americà
i no vol dir que s'hagi tornat revolucionària.
Vol dir que el seu videoclip,
el d'aquesta cançó que estem sentint de fons,
ha sigut censurat.
Un altre vídeo censurat,
per la manera de 10.2, eh?
Aquell país en el que no poden ensenyar pits,
però sí poden anar amb pistola al col·le,
han decidit que aquest videoclip
no es pot veure lliurement.
Però què surt?
A veure, vam estar veient...
Te'n recordes?
Sí.
La setmana passada comentàvem
amb el vídeo de la Madonna.
Fa 15 dies.
El vídeo de la Madonna
en el qual encara estic esperant veure...
Alguna cosa, jo que diguis,
ostres, això és censurable.
En absolut hi ha res que t'escandalitzi.
A més, hem vist coses pitjors.
Ni al mínim.
No, és que no es veu res.
Ni exonuant, tampoc no insinuen res.
No, a veure, hi ha algun moment,
a lo millor, de ball,
dormia una mica exòtic, eròtic,
però bueno, d'això ja hem vist un munt de coses.
Clar, però és que no ensenya res.
No, no, no.
Que és una llàstima, no?
Que podia ensenyar alguna cosa.
La Madonna que ensenya.
Home, fer per fer, no?
I la Jennifer Lopez, teòricament,
per què l'han censurat?
És que no l'he vist al videoclip.
Encara per això no puc parlar ben bé del què,
ni si surt amb el seu nòvio ni res,
ni si surt el pitbull aquest.
La qüestió és que no entenc
com pot ser que...
que jo crec que als Estats Units la gent neix d'un ou.
No els pareixen, saps?
Què significa això de neix d'un ou?
Que no els han parit,
i com que no els han parit,
no han nascut pel mateix lloc que els altres,
i per tant s'escandalitzen
quan beuen un tros de carn que no toca.
Home, però sí, jo crec que si és el vídeo
que m'ha semblat veure...
Sí, tampoc té res de l'altre món.
No, mira, ara mateix...
Després hi ha la versió que a vegades
la gent que ens agrada sempre
anar una mica més enllà de tot,
que potser no és cert que l'hagin censurat,
sinó que fan aquesta notícia
perquè la gent pugui veure més bé el vídeo.
O perquè t'hi fixis més, no?
Exacte.
No ho sé, a mi em sembla ridícul
censurar un videoclip
en el qual, com a molt,
es veurà carn.
Sí, ja t'he dit ara que sí,
una de les entrades ja surt
com una espècie de sostre
amb un munt de gent de carn.
Però que estan tapats, eh?
No és allò que diguis,
que es feu alguna cosa...
És el que et deia,
que no deuen néixer de...
No ho sé, no ho sé.
És que jo crec que estem una miqueta ja...
Però fem una cosa,
no diem res més,
ho comprobarem.
No, no, que ho comprobarem.
Ho tornarem a mirar com van fer.
No crec que sigui per censurar-lo, segur,
perquè la Jennifer López
en absolut mai hauria fet
alguna cosa ofensiva.
Està clar.
No és del seu estil.
No, t'ho dic,
ho podrem veure...
Podria ser que si fos la Lady Gaga...
Ai, veus, aquí hi ha dubteria.
Però més aviat
és que ella mateixa
s'hauria de censurar.
Més que la censurin,
s'hauria de censurar ella
de tant en tant.
Posa'm la Lady Gaga de fons.
Gaga.
La Lady Gaga de fons.
Saps què no me l'havies dit,
la Lady Gaga, no?
Ah, doncs busca'm-la.
No, no, estàs oi
que me quieres mal, eh?
Doncs te l'he dit
això antes del Titanic
i després de la Jennifer López,
però no passa nada,
perquè com estàs
amb les galletes ràncies,
aquestes...
Clar, devia ser això,
que jo estava així com
mig inspirada d'altres coses.
Una altra que torna
a aixecar polèmiques.
Vinga.
Ho diu a la gent
que penja al Facebook,
al Twitter
i en aquestes històries,
les fotos aquestes fetes
amb el mòbil
al mirall del quarto de bany.
Sí.
Autofotos,
aquelles que surtis
amb el ras aixecat
aguantant el mòbil.
Ho trobo tan cutre.
Home, però que...
I això per què es fa?
És veritat, per què es fa?
Perquè són cutres,
són gent cutre.
Home, però una altra cosa...
Ho sento molt per tota la gent
que fa això.
A mi, a mi personalment,
em sembla cutre.
Vinga.
Lady Gaga envia
un missatge
al Twitter
amb una fotografia
d'aquest tipus.
Ei, sense...
Fa por, nena.
Sense maquillar.
Fa por.
També l'has de buscar.
Fa por.
Saps la típica...
Saps la típica...
La típica història
aquella de penjar la tovallola
que és una rodona
que va a la tovalloleta penjada.
Sí.
Doncs es veu el mirall,
el mòbil,
la cara d'aquesta xica
sense maquillar
i la tovallola penjada.
I dius,
efectivamente,
és el seu quarto de bany
o de l'hotel de turno
o de casa seva.
que segueix sent friki
i segueix sent horribles
en aquestes fotografies.
Però...
Però...
El que sí haurien de censurar
és els comentaris.
Que li fan en aquesta fotografia?
Que fa ella.
Ah, que fa ella.
No sé si...
Em pensava que hi havia algú més que...
No sé si ella
s'inclou en aquest tema
o està ridiculitzant algú.
Ella diu,
i llegeixo textualment
perquè va tot junts
sense espai,
sense coma,
sense punt.
Les cantantes
pop no comen.
però així,
en espanyol.
Què dius?
Les cantantes pop no comen
i això en espanyol
fet per la Lady Gaga?
Sí, sí, sí.
Segur que és ella.
Aquells que la defensen
diuen,
la defensen de les crítiques
dient que no ho ha dit en sèrio
i que es tracta
d'un missatge sarcàstic.
Que és una broma
o alguna cosa d'aquestes?
A mi ja m'està
que ella faci servir l'espanyol.
És que és això.
A mi és d'alguna noia
que s'hi ha fet.
Que surti d'algú
que porta un vestit
fet de bistecs.
Clar,
a veure,
no mire un quadre.
No, a mi tampoc.
A mi no un quadre.
A més,
amb l'extrecèntrica
que és ella,
jo crec que ho hauria fet
en qualsevol altre idioma
més en castellà.
I hauria dit
qualsevol altra cosa
menys que les cantantes
pop no comen.
Home.
Si no comen,
beben mucho.
Alguna cosa
s'han d'alimentar.
Això es moriria.
Clar,
alguna cosa s'han d'alimentar,
per l'amor de Déu.
Ai, pobre de l'indicata.
El món està ple de gent ridícula.
I raros.
Raros, raros, raros.
Bar,
estamos raros.
Per cert,
que m'has demanat,
ara sí?
Sí.
Amb Titanic, no?
Sí.
Escoltem el tràiler.
Llamaban al Titanic
el buque de los sueños.
i l'ho era.
Realment l'ho era.
Eso és.
Abre els ojos.
Adelante!
Lleguen els fogons
amb tota l'energia!
Sempre llevo
tot el que necessito.
Creu firmemente
que la vida és un regalo
i no penso desperdiciar-la.
Nunca se sabe
què cartes te repartirán
la próxima vegada.
Aprendes a aceptar
la vida tal como viene.
Cuando el barco atraque,
me reuniré contigo.
No!
No!
No!
¡Santo Dios!
No te sueltes, mar, de mi mano.
Jo sempre ara xafaré la història.
No la xafis.
Sí, perquè jo penso que aquest xiquet és bastant egoista.
No, ell no.
Ella, home.
Ella és molt egoista.
Perquè en aquella porta en la que ella estava allí posada
i que hi havien tots dos.
Clar.
Perquè estaven prims.
A veure, si fos jo, doncs val.
A veure, no l'agafis de la mà, tonta, tio.
Pujo la dalt o la porta que et veu tots dos.
Tu el que volies era deixar-lo anar i dir,
mira, aquí t'han de dir-me'ls dos.
Tu ni un ni l'altre.
Soltera i la mar de bé.
Soltera i entera.
Escolta, un ridícul, ridícul, ridícul.
Que bonica la cançó.
Jo t'he de posar.
La xafo pel damunt.
Sí, xafa-la, xafa-la.
Vam comentar l'estrena de Titanic en 3D.
Estrena Mundial.
una altra vegada cues per la gent a rebeure.
Deu ser impressionant veure aquelles escenes en 3D.
però a Xina, que són així de monos,
per no dir-te...
Això de monos ha vingut amb una doble intenció?
No, no, no, no, no, no, no de regomicus,
sinó són municíssims.
Han decidit censurar l'escena
en la qual apareix aquest Gwinsley nueta
mentre posa per Leonardo DiCaprio
per fer-li el esbòs aquell...
Fent aquell dibuix amb aquell culleret, no?
Amb el penjoll, sí.
No sé què del mar, no sé com se deia.
Jo tampoc, no me'n recordo.
La raó és que, encara que soni ridícul,
tenien por que l'audiència tractés
de tocar el cos de l'actriu amb les seves mans.
És a dir, que veure en 3D el pit d'aquella xica
fes que la gent es volgués avançar i tirar cap a la pantalla.
I vam vols tocar-li les mamelles aquí a la xica.
És ridícul o no és ridícul?
És que no m'ho imagino.
O sigui, el pit l'hi podíem veure normal,
però en 3D no l'hi podíem veure.
Perquè es veu que el reanfe del mugró
els devia fer mal a la vista.
No ho sé, Mar.
És molt patètic.
És que són molt tristos.
És que la gent està molt malament, si el diguis.
Això del que hem dit només comença avui.
Ja, ja, clar, no, perquè és un bucle.
El programa d'avui és un bucle.
Hem anat de notícia ridícula a notícia patètica
i de notícia patètica a notícia pitjor.
Digues, Mar, confesseu a l'entrada que m'has dit.
Només he pogut, de tot el que he mirat,
agafar una que valgués la pena.
Sí, però sempre em passa igual.
Després, quan ja em dius,
vinga, Mar, cap dins, xix, xix, xix, xix,
a la desesperada.
Llavors també tot, veus?
Per això la meitat de les cançons
no te les hauria demanat,
perquè en l'últim moment
he fet un corta pega, corta pega.
Però al final ens hem sortit, eh?
Bueno, sempre se n'en sortim, eh?
No sempre bé, però se n'en sortim.
Perquè saps per què t'ho dic?
Per què?
Ah, perquè s'acaba.
Ara hem arribat els aniversaris.
Que fort, que fort.
Ens ha donat temps a tot i...
I enrotllant-nos,
perquè mira que avui jo tinc la llengua...
Això sí que ens passa, Sílvia.
Avui tinc la llengua tonta, jo, eh?
Això són les galetes.
M'ho tirarà encara tota la setmana.
Algú hauria de dir que la setmana que ve
que no porti els dònuts
m'estaré ennuegada amb aquestes galetes i m'ho has portat.
I m'agradis que el que vulguis,
que arribarà a casa seva aquesta tarda.
Escolta, i això li dones a tots els fills per anar?
I m'enviarà un whatsapp d'aquests?
Sí.
Encara m'ho posarà?
La caca de galeta m'has portat avui.
Sí, sí.
Vinga.
Nena, Emili Aragón, 53 anys.
53?
Emili Aragón?
No, home, l'Emili Aragón?
Sí, sí.
El dejo de la Oca i coses d'aquestes.
Sí, sí, sí.
Jo crec que sí.
Mira, el José Luis Moreno.
Quantos, José Luis?
Que també se'n treu?
65.
Jo crec que ja fa temps que he fet el 65.
Home, però a mi he fet 3 o 4 anys,
tampoc molts més els posem, no?
No ho sé.
No, és tu perquè estàs avui molt debò d'allò.
Sí, no, no ho sé, els galetes, jo t'ho dic ara.
Sí, a més sardà, 54.
Oi, que torna una altra vegada a la televisió,
un programa d'entrevistes.
A veure si li va molt bé i res.
Bueno, jo he vist unes escenes d'una entrevista
que li fa a la...
Ara no em surto, no?
Com se diu?
Bueno, a la...
A la Pataki, a l'Elsa.
A l'Elsa Pataki i acaben tots...
A la senyora prenyada aquesta.
I acaben tots dos vestits dintre de l'aigua, a la platja.
Molt bé.
I ella, allò rollo, sembla que els micòfons no em sentin,
li diu, oi, tio, se me han estropeado las botas.
Ya le puedes decir a la producción que me compre unes breves.
Que dios.
Jo me quedé con eso, tia.
Jo vaig sentir l'anunci i vaig pensar, has triomfat.
No, no, però a més a més...
T'ha quedat retratat, retratat.
Sí, has quedat rata.
Bueno, Victoria, parlem de rates.
Victoria Beckham.
Home, però per què li dius rata, la pobra xica?
Perquè sí, perquè...
No, una cosa que està molt prima...
T'hi queda de rata.
Però no, home.
Ara sí que s'ho ha pensat.
Ella està a escual i té una gana que sembla que l'hagin un flat.
Sembla que a la nit li bufi, puf, i la...
I la...
És que és conegu, li dius, espera, dada, no te m'hi portaré més.
La setmana vinen dònuts.
Bueno, que em fa 38.
Què més? 38, sí, no?
Sí, sí, sí.
És que avui estic bé, no sé què em farà avui.
La Núria Fergó.
Ai, la Núria Fergó, que em fa 33.
Que em fa 33.
Que em fa 33.
Sí?
33.
Jo no la conec, 33.
Jo tampoc, de dubte, de dubte, de dubte.
Ah, que em fa molt bé.
Diu que fem galletes revingudes molt sovint.
I per acabar, que això t'he demanat que me'l busquessis,
el talment conegut com Perpètua.
Ai, ben.
Lluís Miguel, que en fa 42.
42? Només?
Jo també li he postat uns quants més.
Perquè sents el que porta des dels 10 anys cantant, aquest home.
No, i abans.
Com que poc no ha crescut més des dels 10 anys, saps?
Sempre està igual.
Però això és Perpètua.
És Perpètua.
Per ser sempre.
En quanta cosa passarà a la història, Sílvia?
Que fort.
S'ha acabat el programa i m'ha donat temps a dir-ho tot, tu.
Perquè veigis, eh?
És que ets un crac, Sílvia.
No, no, perdona, el crac ets tu.
Ah, tu eres bona.
Tornem la setmana, miren.
Sí, i tant.
Feliç Sant Jordi, guapa.
Anava a dir molt bon cap de setmana.
Sentim la setmana que ve.
I això, esperem que ja m'explicares com ha anat el teu Sant Jordi.
Bé.
Que és dilluns, eh?
Bé.
Sant Jordi, ja el tenim aquí, no?
Saps per què em va bé?
Per què?
Perquè jo m'encanta passejar per la Rambla i triar-me jo mateixa els meus llibres.
Clar, i després ja els dones el convidat de pedra.
Aquest llibre, aquest i aquest els regalo tu per llegir-me'ls jo, i ja està.
Quina meravella.
És així de clar.
Quina meravella.
No cal que em regalis flors.
No cal.
Ho sento.
Ho sento.
Però com que no la portis, moràs tu.
Marc, gràcies.
Vinga.
Adéu-siau.
top de la de les.
Don.
Quando amanezca otra vez.
No más nos queda esta noche.
Para vivir nuestro amor.
Y tu tigra no me recuerda
Mi irremediable dolor
Relójete en tu camino
Porque mi vida se apaga
Ella es la estrella que alumbra mi ser
Y sin su amor no soy nada
Detén el tiempo en tus manos
Usas esta noche perpetua
Para que nunca se vaya de mí
Para que nunca amanezca
Relójete en tu camino
Porque mi vida se apaga
Ella es la estrella que alumbra mi ser
Y sin su amor no soy nada
Detén el tiempo en tus manos
Usas esta noche perpetua
Para que nunca se vaya de mí
Para que nunca amanezca
Ella es la estrella que alumbra mi ser