Well, you finally made amends
Your smile now everybody hates
You move slowly
You just linger on
You have what it takes
You have burn gas on both eyes
And a pocket full of change to spare
Someone asks you
What are you here for?
I just kiss and stare
You're going down, down, down
You're going down, down, down
You're going down, down, down
You're going down
You are going down, you are going down
You put all your faith at stake
With every trembling bridge you cross
You know what we do not know
We swung every chance we lost
You're going down, down, down
You're going down, down, down
You're going down, down, down
You're going down
You are going down
Aquest cap de setmana, aquest diumenge,
tenim una cita a partir de les 7 de la tarda
amb els Mighty Fools.
Ells estaran a Tarragona,
estaran a la nostra ciutat dins de la sala Trono.
I per parlar-nos d'aquesta actuació
tenim ara mateix via telefònica
amb un dels seus components.
Ell és el Miquel.
Miquel, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, Sòvia. Moltes gràcies.
Com estàs?
Doncs molt bé, i vosaltres?
Doncs anirà aquí, esperant que arribi el diumenge
i que es facin ja a les 7 de la tarda
per poder veure-us.
Fantàstic.
Explica'ns, la sala Trono, no sé si la coneixeu molt,
si és la primera vegada que passeu per ella...
És la primera vegada que hi...
No, no, va dir-te per les seves dimensions,
més que una altra cosa.
Sí, és el primer cop que hi tocarem,
però el coneixem la sala
i en tema de les dimensions
s'escau molt amb el format
que he estat presentant al disc
aquest any i l'any passat.
Molt bé.
O sigui, que és en petit format, diguem-ho així, no?
És molt en format
entre explicar històries i cantar cançons.
Està en aquest ponent amig.
Però a sobre de l'escenari
et trobarem a tu sol, Miquel?
No, estareu en banda.
No, no.
M'acompanyarà el Ramon Moncho Grau
a les percussions
i l'Elisabet Pérez Nicolau, el violí.
Ah, molt bé.
O sigui, no teniu bateria...
Bé, només que bateria és el tema de la percussió, no?
És a dir, buscar la pulsació dels personatges de la cançó.
Així ho encarem nosaltres.
Molt bé, molt bé.
Per cert, explica'ns una miqueta,
perquè a nosaltres ens arriba de la mà d'animats serveis culturals.
Un dia ens diuen, el dia 26 de febrer,
ens arriba aquesta gent a la sala Trono.
Però d'on sortiu vosaltres?
Perquè ja teniu, doncs, un bagatge, no, darrere?
És una bona pregunta.
A veure, d'on sortim?
A veure, tothom que formem part dels Mighty Fools
fa anys que fem música.
Sí.
D'una forma més anònima,
a vegades d'una forma més, si tu vols, amagada,
a la rereguarda,
però hi ha moltes cançons,
abans que aquestes cançons dels Mighty Fools.
I llavors, doncs, és una pregunta que s'ha fet bastant, no?
D'on sortim?
Sí.
I la meva resposta és, hem estat aquí tot el rato.
No, no, no és que hem sortint així de casualitat, no?
El que passa és que tot això s'estava pastant, no?
Potser sortim...
Sí, darrere d'aquestes cançons
hi ha un esforç de col·laboració,
hi ha tota una narrativa,
hi ha tota una ambició
i alhora un control
que suposo que s'ha anat bastant
a base d'ofici, d'anys,
i espero que de talent.
No, i tant, i tant, i tant.
Per ser que la formació que em comentaves
que estareu a la sala Trono,
sou tres persones,
sempre heu estat de Mighty Fools,
aquestes tres persones,
o en el temps que porteu precisament en rodatge
i que porteu presentant
aquest darrer treball discogràfic
és el que estem sentint,
han hagut petites variacions,
us ha fet petites modificacions?
Uf, i tant, i tant.
Una de les premisses del projecte de Mighty Fools
és bàsicament que és un grup fantasma,
és a dir, és el meu projecte.
Ara posaria una cara així,
com estranyada.
Sí, no, no.
Un grup fantasma em sona raro, mira.
Per entendre's, és un grup que sols existeix
quan està tocant,
perquè està obert a la col·laboració
i al canvi de format.
La premissa del grup
és una premissa literària,
no musical,
més enllà que jo disfruti molt
fent arranjaments i tocant.
és una premissa
d'enllaçar lo local,
tot i que sigui molt menit el concepte,
és a dir, Reus,
la comunitat de Reus,
Tarragona,
la comunitat de Tarragona,
el camp de Tarragona, en definitiva,
integrat en un context europeu.
I això fer-ho de forma natural.
Això és una Europa emocional,
l'Europa de l'Interrail
i l'Europa de l'Erasmus.
I aquesta és la premissa
que marca els Mighty Fools.
Tot l'altre és circumstancial.
Sí, però aquesta premissa
és perquè tu també l'has apamat,
l'has mamat, d'alguna manera, no?
Has hagut de fer-te la teva
però perquè has estat treballant-la amb ella, no?
Aquesta premissa.
O va venir, no sé,
vas tenir l'oportunitat d'estar a Arasmo
i tot això ho vas anar fent?
La veritat és que
qui més qui menys
tothom més o menys
o tindrà algun contacte
amb gent que ha tingut aquest tipus d'experiència.
Per tant, no crec que es consigui una cosa exòtica,
sinó simplement que a mi, com a observador,
m'interessa molt
aquesta gent que està propers a nosaltres
o a nosaltres mateixos
com interpretem la realitat
en base a aquest context emocional europeu.
En definitiva, el que vull dir
és que no és una cançó que...
The Mighty Fools no parla de la realitat quotidiana catalana.
Parla de quan aquesta quotidianitat es trenca.
I que també seria fàcil de fer-ho, no?, dintre del què?
Perquè és parlar de tot el que us envolta, no?
Bé, sí.
Bé, a veure, tot com a observador
tothom ha d'agafar les seves opcions.
A mi en aquests moments m'interessa
observar i intentar sintetitzar
les experiències de trencament.
És a dir, quan la teva realitat
pels motius que siguin
se t'allunya
o et força o t'auto-expulsa.
És a dir,
la idea d'estimo aquesta persona
però pel que sigui
no podem estar junts,
que és una cosa que és molt moderna en realitat.
En teoria, l'amor sempre havia estat
l'únic,
bueno, pràcticament,
l'únic element indispensable
per estar en una persona.
I ara resulta que hi ha moltes experiències
de gent que s'estima intensament
i no poden estar junts.
I hi ha un factor,
un factor que és
que és com una mena de forat negre
que es posa pel mig
i ens allunya, no?
I a vegades de nosaltres mateixos.
Per aquí va-hi, per aquí va-hi.
Miquel, no me'l vull trobar jo, aquest forat negre, eh?
Perdona, perdona, Seria.
Dic que no me'l vull trobar jo, aquest forat negre, eh?
Ah, jo tampoc.
Sí, sí, sí.
Jo m'ho guardo.
Però tampoc, per no voler-nos-lo trobar,
no el podem negar quan ho observem, eh?
Exacte, exacte.
A més a més, potser ho veiem massa
vegades, no?
És aquesta realitat
d'una generació
que s'ha de buscar la vida per si mateixa
amb premisses que no del tot han estat certes, no?
I llavors, doncs, bueno,
hi ha tota una regeneració
que surteix de forma forçada o natural
i aquest procés jo el trobo apassionant, no?
Hi ha idees que potser en el seu moment
van ser vàlides,
però que ara de cara al futur
no serveixen per res,
encara que són les que ens van inculcar,
fins i tot els pares, no?
Exacte, però alhora n'hi ha de noves...
que són bones.
Clar, exacte.
És a dir,
el disc,
el disc de Mighty Fools,
no és un disc que parli
sobre la fatalitat i punt,
la fatalitat en quant, diguéssim,
a la tragèdia que no es pot evitar, no?
sinó que parla de...
a partir de la fatalitat que existeix
com a través de la compassió
i de la obligatorietat
de secar-se del terra
que ens surt, no?
Que ens surt.
És a dir,
és un disc que parla, en el fons,
de l'esperança.
Sí, sí, sí.
És allò de llumeta, no?
Després del passadisc,
negre, fosc,
sempre hi ha una sortida,
una porta, una finestra
o el que convingui, no?
Va, doncs és genial que diguis això,
no?
En el fons,
tot i que el disc
tira més cap a l'ètica
Sí.
a l'imatge aquesta
que acabes de desmentar tu,
no?
De la llumeta,
la llumeta, eh?
La llumeta és un element espiritual,
és l'espelma.
Sí.
I el disc no n'és d'espiritual,
però sí que els personatges
que governen les cançons
suposo que en algun moment
hauran d'enfrontar-se, no?
Aquest dilema.
I nosaltres tindrem l'oportunitat
de veure-ho o de sentir-ho
o de...
Anava a dir alguna cosa
més interna, no?
Aquest diumenge,
dia 26 de febrer,
a partir de les 7 de la tarda
a la Sala Trono.
Però entrem a la xarxa,
si et sembla, Miquel,
perquè vosaltres també
teniu el vostre foradet
aquí dintre.
Tenim l'oportunitat,
si volem,
de comprar via internet
el vostre àlbum,
de portar-vos fins i tot
al vinil,
que m'he quedat al·lucinada
quan he pogut veure
el bassa caer,
no lo ves...
Aquest també és vostre, no?
Perquè està junts, sí.
Així és vostre,
també, quin dubte.
I que el podem tenir
en vinil de 7.
De 7 polsades, sí.
De 7 polsades,
increïble.
Com ha estat això
de fer-ho en vinil?
Doncs, a veure,
hem volgut
fer la presentació del CD
de forma quasi obsessiva.
Primera,
teníem clar
que volíem fer una edició
amb CD, no?
Sí.
Perquè fer únicament vinil,
doncs,
bueno,
és la dicotomia
que aquests dies
correm la gent
que ens dediquem a això.
I llavors,
què ho has de fer?
Però no volíem
que fos un vinil
corrent.
I llavors,
el vinil és tot de cartró.
i és una presentació
que n'estic molt content.
Però alhora,
alhora,
també volíem tenir
l'hora de venir.
En format single,
a la de més, no?
És a dir,
com una petita col·lecció
de,
com a mi,
en toquen els americans,
d'aquest projecte
o d'aquest primer pas
del projecte
dels de Mighty Fools.
I també per donar
l'alternativa, no?
Per donar aquell,
no sé si és un cloquet d'ulls,
allò que dius,
mira,
pots tenir el CD,
però a més a més,
aquest és una espècie
de regal personal, no?
per cadascú
que sigui la seva tria.
Home,
és que la música
d'aquest disc,
més enllà
que agradi o no agradi,
que per sort ha agradat,
però no és tant això,
l'ambició que té a aquesta música
és la de durar.
M'explico,
és a dir,
que tingui una consistència
on,
si algú entra
en el projecte,
aquesta aliança,
complicitat,
és duradora.
I això,
sense objecte físic,
sense la identitat,
d'identificació tàctil,
per entendre'ns,
és demanar massa,
és demanar massa.
D'aquí,
doncs,
bueno,
això,
no parlo com a Mighty Fools,
sinó parlo com a aficionat
a la música,
que ja mateix,
necessito tenir
aquesta identificació física,
no?,
d'escoltant,
i d'aquí que ho hem fet.
És allò de baixar
de l'escenari,
no?,
de deixar de ser
el que es veu
sobre l'escenari
i ser la persona
que després
ens trobem,
no?
Seria aquest petit
paral·lelisme
i, a més a més,
aquesta petita diferència,
no?,
o diferenciació
seria la paraula.
Més o menys.
El que planteixes
ara mateix
és molt interessant,
no?,
és a dir,
la gent,
bueno,
s'està parlant molt
de la identitat discogràfica
i del paper
que ocupa la música,
no?,
ara mateix,
però es parla poc
de com ha evolucionat
l'escenari
i el sentit
de l'escenari
i ho trobo molt interessant.
No et puc contestar
perquè no ho acabo
de tenir clar
jo mateix.
Encara ho estàs
experimentant,
no?
Encara estàs
dir-ho jo.
Està evolucionant
el concepte
d'escenari.
Està evolucionant
molt.
Doncs,
Miquel Virella,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
Recordem d'anar-ho
a tots els oients.
Nosaltres som una miqueta
passats en aquest aspecte
però és que no ens cansem mai
perquè després diguin
ai,
vam passar els Mighty Fools
per Tarragona.
No,
que nosaltres ho diem.
Aquest diumenge
a partir de les 7
de la tarda
a la sala Trono
preu d'entrada
8 euros
i que millor
que aquest regal
per les oïdes
per poder passar
una bona estona
i una bona companyia.
Miquel,
gràcies
i fins la propera.
Adéu-siau.
Fins aviat.
Fins aviat.




Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.