Comencem en el que comptem 3, 1, 2, 3, entrem amb l'Andrés d'Andrés.
Andrés, de nou, bona tarda.
Molt bona tarda.
Que ben acompanyats que véns avui, eh?
Doncs sí, com que avui en molts col·legis són el que no sé si tots, que fan festa.
Sí, la gran majoria, sí.
A més, com que necessitava jo una persona que em cuidés per si m'agafa un mareig o qualsevol cosa,
doncs he contractat a la meva filleta, la petiteta, d'11 anys.
I que has donat cap de mà?
Sí, sí, ella vigila que no me'n vagi d'una vorera a l'altra, sense mirar el cru al carrer, saps?
No, no, jo crec que no. Tens una bona vigilante, eh?
I molt, i molt. Estic molt joiós amb ella, molt.
I tant. Andrés, doncs continuem parlant del senyor Tim Robbins.
Ai, Tim Robbins, també.
Sí, Tim Burton.
Tim Burton. Jo he començat per bar, però m'he anat a un altre any.
Amb la pel·lícula Cops Bride, que és...
Cops Bride?
Sí, la nòvia cadàver.
Ai, home, és que m'ho dius amb aquest anglès, si el tiro d'esquena.
Aquí a Espanya es diu la nòvia cadàver. I tu saps com es diu a Sud-amèrica?
No.
El cadàver de la nòvia.
El cadàver de la nòvia?
Allà a Sud-amèrica, tot hispanoamèrica.
Sí, sí, es va anomenar així.
Allà li diuen el cadàver de la nòvia.
I aquí la nòvia cadàver, que potser s'apropa més,
perquè la nòvia cadàver, dius, bueno,
nòvia cadàver, això vol dir que dóna la impressió que aquesta nòvia viu.
És morta, però és viva.
En canvi, si diu el cadàver de la nòvia...
Sembla que hi acaba més.
La cosa està mort i és un cadàver i així, no?
Sí, sí, sí. Pel que veig és la història de les paraules.
Exacte.
A l'hora de jugar amb ella es pot donar una impressió
o pot donar una altra totalment diferent, no?
Exacte. Psicològicament et predisposa en un tema o en un altre.
Vols que sentim el tràiler d'aquesta nòvia cadàver?
Anem a sentir el tràiler per començar a fer ja boca.
Som-hi. Així és com sona.
Així és com si això importara en un matrimoni.
Iban a casarse, aunque no se habían visto jamás.
Los padres de él estaban encantados, los de ella destrozados.
Pero en un momento de pánico, Víctor huyó presa de la desesperación
y a causa de un mortal malentendido, acabó casándose con la novia cadáver.
Puedes besar a la novia.
Daba miedo, pero era hermosa y jamás le engañaría.
¿Quién es esta?
Soy su esposa.
Lo único que le faltaba era que le latiera el corazón.
Gusanos.
Edim Barton, el creador de Pesadilla antes de Navidad.
¿Para qué ir de arriba si la gente se muere por estar aquí abajo?
Nos llega una historia de humor, encanto y desencuentros.
No estoy muerto.
Sobre un tímido joven.
¡Hijoria!
Y el amor de su vida.
¡Es que las mías!
¿Se puede romper un corazón que ya no late?
Una trágica historia de amor, pasión...
Yo siento lo mismo.
...de asesinatos.
Se ha casado por un cadáver.
¡Qué monada!
Si lo hubieras conocido con pelo.
La novia cadáver de Tim Burton.
¡Esto pinta bien!
Doncs sí, hem de dir que es va fer, es va presentar l'any 2005.
Exacte.
És una pel·lícula del gènere fantàstic.
Mira, està catalogada com el gènere animació, comèdia, fantasia i musical.
D'on i go.
O sigui que...
Ho té tot, eh?
Pot distreure quasi tothom, pràcticament.
S'ha de dir que és una pel·lícula del gènere fantàstic de l'any 2005
i està basada en un conte,
o sigui, un conte, això es ve d'un conte popular rus-jueu del segle XIX
i ambientada en un poble fictici, lògicament, de l'època victoriana.
Va ser dirigida, lògicament, per Tim Burton i Mike Johansson
i va ser filmada amb els tres mils estudis
utilitzant la tècnica de stop motion.
Johnny Depp dona veu al personatge principal de Víctor Van Dorn.
Que raro, que estrany.
Sí.
Que raro, Johnny Depp, aquí al mig amb el Tim Burton, no?
Que raro, sí, sí.
És una cosa...
Lo raro seria que no sortís ell.
Oi, oi, oi.
Sí.
I va ser aquesta la primera vegada que fa d'actor de dublatge.
O sigui, ell no havia fet mai d'actor de dublatge i aquí va fer-ho.
I va fer-ho i una Helena Bonham Carter.
Una altra que tampoc sortia molt i que és companya del Tim Burton.
Aquí dona veu a Emília, que és precisament la nòvia cadàver.
S'ha de dir que la pel·lícula mostra l'estil i els temes clàssics de Tim Burton,
la complexa interacció entre la llum i la foscor,
això està a l'ordre del dia com és lògic amb ell.
I, a més a més, amb aquesta pel·lícula està agafat entre dos mons irreconciliables.
La vida es pot dir que està retratada com un lloc avorrit, d'uns tons grisos,
al contrari dels colors i la diversió que és la mort.
La pel·lícula pot ser fàcilment comparada,
amb el que vam estar parlant l'altre dia,
amb aquelles predecessores, Pessa d'Illantes a Navidad i Berlí i Lluís,
especialment amb les escenes que t'ensenyen el submón i els seus personatges,
els seus habitants.
A l'estudi va començar a dir que feia comparacions,
acompanyat els comerços, els comercials de les pel·lícules,
en cançons de passadilla antes de Navidad,
més específicament el tema què és, o what is.
La vam poder sentir, recordem la setmana passada.
Exacte, sí.
Dintre d'aquesta pel·lícula.
I d'una manera breu, podríem dir que la història se situa
en un fred i trist poble de l'època victoriana,
una paròdia de l'Europa aristocràtica,
i un jove nerviós que es diu Víctor,
fill dels pescadors Nell i William Van Dord,
estan a punt de casar-se amb la també jove i bonica Victoria,
filla dels aristòcrates arruïnats,
Maudelén i Finis Evergood.
Encara no es coneixen,
encara que no es coneixen,
però queden, bueno, doncs escolta,
enamorats, no?
Enamorats, no? Enbalats.
Enbalats, l'un de l'altre,
quasi a l'instant, al moment de veure's.
Però després d'arruïnar l'ensaig al casament,
Víctor és renyat pel pastor Galswills,
al qual li prohibeix tornar fins haver après els seus vots nupcials.
O sigui, o aprens el catecisme...
O passes pel tub o no fas res.
Exacte, aprens el catecisme o no et cases.
Bé, Víctor recorre el bosc practicant els seus vots sense èxit.
Al fin, ja aconseguint el valor necessari,
comença a recitar els seus vots correctament
i posa la seva aliança amb un arrel del terra,
un arrel que surt desonava...
O això és el que pensa ell, no?
Sí, sí, sí, sí.
I, de sobte, l'arrel, que en realitat és una mà humana,
li agafa d'una manera molt ferma el braç
i del terra surt el cadàver d'Emili,
embolicada amb un vestit de núvia.
Emily declara que Víctor és el seu marit
i aquest, després de tindre el tradicional petó de la núvia,
es desmalla.
Home, no m'estranya.
No n'hi ha permets.
Home, i tant.
Que faci servir un arrel per practicar
posar l'anell al dit de la seva nòvia
i que surti això, saps?
Surti un fantasma,
perquè a cap i a fi no deixa de ser un fantasma, no?
I imagina't.
Bé, Víctor desperta en un poble
que està replet de morts i espantadíssim
exigeix que li expliquin on està.
Bé, els cadàvers li expliquen
que es troba en la terra dels morts
i que Emily, amb qui s'ha casat accidentalment,
és una jove que va ser enganyada, assassinada
i robada durant l'intent de fugida amb el seu amant.
Surt del poble, intenta escapar,
però Emily l'agafa
i li entrega, com regal de noses,
el viu escalet de la seva antiga mascota,
un gos que es diu Sobres.
L'Alnoi, desitjant tornar amb Victòria...
La seva estimada, el cap i a la fi,
la seva nòvia de veritat, la que l'està esperant.
Exacte.
Convenç a Emily
per tornar a la terra dels vius
amb el pretext, amb l'excusa
de presentar-la amb els seus pares.
amb l'ajut d'Elder Guttnetsk
i mitjançant, si aquests noms així són...
Si són una mica difícils de dir.
Exacte.
I mitjançant un, com diria jo,
un encantament ucranià,
el qual no sols reverteix pronunciant la paraula
Rayuela,
aconsegueix tornar al bosc.
Deixa Emily amb el bosc
i corre en busca de la seva estimada.
però quan està explicant-li el que ha passat
apareix Emily
qui els separa
emportant-se a Víctor de nou
a la terra dels morts.
Aviam, si la seva dona...
Doncs, cuidado, no es quedi amb l'altre.
Exacte, no, no, ja està una miqueta...
Entra aquí la gelosia
i entra també aquí una miqueta el més...
El que sent, no, teòricament una persona.
El que passa és que...
Aviam.
Amb ella li ve tot això, li ve gran.
Exacte, però...
Era un assaig i...
Després tenim que Emily, esclar,
se sent traicionada,
se sent enganyada
per dir, escolta,
s'ha casat, es vol casar amb mi
i resulta que s'ha casat amb un altre.
La pobreta no sap com han anat les coses.
Però comença a se'n compte
que potser aquesta unió amb Víctor
no hauria sigut encertada.
Mentre,
Victòria trata de convèncer
amb els seus pares
i el pastor del perill
que és el que es troba Víctor
casat amb una nòvia cadàver.
Però, en lloc de creure-la
els he vinglut,
la tanca el massiu quarto
i decideixen casar-la
en lloc de Víctor
amb Lord, Barkins, Víctor.
Aquí em sona de diners, eh?
Un convidat ric de la família.
Veus?
Ja m'estanava a mi.
Això del Lord,
ja dius, mira, aquí ha canviat una cosa,
ha canviat el noi pobre
pel senyor Rick, no?
Aquí està.
Aquest sembla si fem una paradeta
i posem...
Sí, fem un kit cat i sentim
una mica de banda sonora.
Anem a sentir un altre fragment.
Ja deus, ja deus, ja deus.
Rivera empieza molt bé.
Giuseppe atails
Ja deus sòl, ja deus y alle
, ja deus sòl, ja deus patio.
Va reisteixi deus estriccola.
bleiben, serès ja deus estriccola.
Deus, ja deus...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Victòria es dirigeix amb el reste dels habitants de la ciutat a la iglesia, on se celebra el casament.
A la meitat de la cerimònia, Emily descobreix Victòria
i es dona compte que per obtindre la seva pròpia felicitat
ha de tindre que sacrificar la de Victòria
i decideix acabar amb la cerimònia i entregar-li a Víctor.
L'acte en aquell moment és interromput per l'aparició de Lord Barkins,
qui li recorda que Victòria segueix sent la seva dona,
l'agafa i la reté a punta d'espasa.
És llavors quan Emily descobreix que Lord Barkins
és el mateix home que la va robar i matar temps enrere.
O sigui que ja va matar amb una altra noia.
Barkins i Víctor lluiten entre si.
Víctor fa servir una forquilla de cuina.
Ostres, quina arma, eh?
Aquesta és una arma d'aquelles contundents, eh?
I lògicament Víctor és desarmat.
Quan Barkins el va atrevesar i amb l'espasa,
Emily intervé rebent el cop i encara que no pateix cap mal,
perquè ella ja està morta,
ara ella amb espasa amb la mà li exigeix a Barkins
que abandoni l'església.
Encara que aquest, abans d'anar-se'n,
agafa una copa de veneno creient que és vi
i recita un brindis per Emily.
Salveu i al morir els morts convidats a la boda
poden venjar-se pel que li va fer a Emily.
Ja sentint-se liberada, alliberada del tot,
Emily abandona l'església
i es descompon amb mils de papallones
que desapareixen amb la nit volant cap al cel.
Sentim un altre abstracte? He trobat una coseta més.
Anem a sentir un altre abstracte.
Som-hi.
Rosas de amor eterno.
Liños de pureza.
Azar para...
¿Y esa cara? ¿Quién se ha muerto?
Tal vez Víctor tenga razón
y sea verdad que somos muy diferentes.
En mi opinión, deberían examinarle la cabeza.
¿Yo puedo hacerlo?
Tal vez su lugar esté junto a esa señorita vivaz
con sus sonrojadas mejillas y su palpitante corazón.
Mujeres como esa y muchas, tú vales mucho más.
Tú tienes... tú tienes...
tú tienes una gran personalidad.
¿Qué es lo que tiene esa mocosa que tú no tengas de sobra?
Tu bella sonrisa no se puede comparar.
¿Qué hay de su curso?
Sobrevalorado está.
Sobreestimado.
Exagerado.
Si con nuestros ojos él te viera.
Y en el dedo de esa tonta su anillo no está.
Y no toca el piano.
Ni canta.
Así no te puede alcanzar.
Ella puede respirar.
¿Y qué?
No importa.
Sobreestimado.
Exagerado.
Tendría que apreciar que eres especial.
Si con nuestros ojos él te viera.
Diguem que aquí l'estan animant una miqueta, eh, Andrés.
L'estan animant una miqueta perquè, clar,
ella se sent, doncs, això, infravalorada.
Però, clar, el Víctor l'estima a l'altra noia.
Aviam, tots són problemes.
Exacte.
Hem dit que Johnny Dí participa fent el doplatge de Víctor Van Dord
i l'actriu Elena Bonham Carter fa la veu d'Emili, la nòvia cadàver.
Doncs hi ha algunes curiositats.
Si s'observa un bé el dibuix o, en fi, la caricatura d'Emili,
es podrà apreciar la cara d'Elena Bonham Carter.
Sí, sí, sí, està empensat amb ell, jo crec, eh?
Sí, sí, està ben empensat, sí.
Després, una altra cosa, el cuc que té Emily,
que és la nòvia cadàver,
és idèntic, és el mateix que es va fer servir amb Vítel Lluís,
Serpiente.
Sí, sí.
Però sols que sense el cabell.
Ah, no.
És el mateix, però sense el cabell.
O sigui que hi ha algunes coses que el conte acaba amb els rabinos,
anul·lant la cerimònia i la nòvia viva prometent viure el seu matrimoni i memòria del cadàver,
part de la tradició jueua d'honrar amb els morts a través dels vius i les seves accions.
I aquest mateix motiu es fa utilitzar per Pròsper Merimé amb la seva història La Venus d'Ille.
En lloc d'un cadàver, hi ha una antiga estàtua de Venus.
Després, el poema El estudiante de Salamanca, de José de Espronceda,
té una història molt similar amb la qual un home, com diria jo,
molt de dones, conquista amb una noia molt noble i després l'abandona.
Aquesta mora de tristor, però després, en forma d'espectre,
se li apareix amb el seu estimat i el dirigeix cap a un cementiri
on li fa ronda, allà li fa que molts escalets rondin i el proclamin en matrimoni.
També una altra curiositat, hi ha una narració similar amb la literatura islàmica
temprenera que li diuen que l'Enciclopèdia de los hermanos de la pureza del segle X
i té una anècdota ara sobre un príncep que surt del palau
durant el seu banquet de noses i begut passa la nit amb un cementiri
i confon un cadàver amb la seva nòvia.
Ostres!
Una imatge recorrent amb la pel·lícula és la d'una papallona blava.
Apareix on al principi de la pel·lícula Víctor dibuixa una fent servir com a model
una papallona viva.
Fins al final, amb la nòvia cadàver, es va desfent amb mils d'elles.
I això prové d'un conte europeu amb el que una dona brutalment assassinada
torna a néixer en forma de papallona.
Que bonic.
Però Andrés, no ens queda més temps.
Mira, dir-ho l'últim.
Taquilla.
Vinga, digues.
La pel·lícula va debutar en segon lloc amb 19.100 milions de dòlars
per darrere de Plan de Vuelo.
La pel·lícula va recaudar en total 117.197 milions, 195.061 dòlars.
Déu-n'hi-do, eh?
Molts de diners, eh?
De 19.000 milions a 117.000.
No, no, no.
Una bestialitat, una bestialitat.
I la banda sonora va ser escrita per Dani Efman, creador, a més, de la banda sonora
de Pesadilla antes de Navidad, amb l'ajuda de John Logan, i es va treure la venda el 20 de setembre del 2005.
I aquest CD té tota la música de la pel·lícula, inclosa quatre cançons en lletres cantades pels actors.
O sigui, per si algú està interessat, sàpiga que hi ha això.
Déu-n'hi-do, que fantàstica, eh?, aquesta pel·lícula.
Jo crec que després del que fem, Andrés, cada dilluns, jo crec que més d'un oient el que fa,
o el que intenta fer, és tornar-se-la a trobar una altra vegada, aquesta pel·lícula,
ja sigui la de la setmana passada, la de Pesadilla antes de Navidad, o com aquesta, La nòvia cadàver.
I, per cert, una suggerència de cara a la setmana vinent, que l'Andrés ja ens ho està preparant tot
per poder parlar de la pel·lícula de la Sleepy Hollow.
Exacte.
Aquest senyor que tallava caps.
Exacte, i ell anava sense cap.
Exacte.
I a sobre un cavall.
Però que el seu cap estava en algun lloc.
Ah, aquí està, i s'ha de buscar.
Bé, ja no parlem res més.
Fem una cosa.
Mira, podríem despedir-nos, aviam si ho diem.
Bé, jo te tenia preparada, jo no sé, però quin número és, la set, potser?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
La banda sonora del...
Sí, correspon als cràdits finals de la pel·lícula, però podem sentir un petit fragment.
Sí? Ho fem amb això?
Fem això, sí.
Jo és que tenia preparada una altra cosa, també.
Ah, no, no, el que tu vulguis, el que tu vulguis, tu i jo ja saps que no tenim problemes.
Jo t'hi anava preparada.
Tenia una altra cançó que es diu Morir, hay que fallecer.
Ah, quina? De la nòvia cadàver?
De la nòvia cadàver.
Doncs endavant, endavant, endavant.
I deixem la de Sleepy Hollow per la setmana més?
Exacte, exacte.
Doncs vinga, Andrés, moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Música, chicos.
Vinga, escúchame, carcasas viejas, al menos aquel que tenga orejas.
Oíd esta historia que haría un muerto llorar de nuestra novia cadàver fabulosa y genial.
Morir, hay que fallecer.
La fruta es el teño, en el fondo está bien.
Le puedes huir y le puedes rezar.
Tarde o temprano en polvo te convertirás.
¡Sí, decir que era bella es la pura verdad!
Un día un hombre misterioso llegó a la ciudad.
Era guapo y apuesto, y sin blanca además.
Y la pobre niñita se fue a enamorar.
Su papá dijo no, ella no pudo aguantar.
Y los amantes decidieron que se iban a fugar.
Morir, hay que fallecer.
Fruta es el teño, en el fondo está bien.
Ya puedes huir y ya puedes rezar.
Tarde o temprano en polvo te convertirás.
¡Sí, decir que es el teño, en el fondo está bien!
¡En el fondo está bien!
¡Sí, decir que es el teño, en el fondo está bien!
¡Sí, decir que es el teño, en el fondo está bien!
¡Sí, decir que es el teño, en el fondo está bien!
¡Ah!
¡Eso es!
¡Gelial!
¡Sí, vamos chicos!
¡Qué me gusta!
¡Vamos todos!
¡Sí!
¡Ah, sí, sí, sí!
Sí, por la noche se verían según su plan
Guardando en secreto el lugar donde estar
El vestido de mamá le iba bien
Cuando hay amor, ¿qué más puedes querer?
Excepto unas cosas pareces ser
Las joyas de la familia y algo de oro también
En el cementerio junto al roble aquel
Una noche de niebla al tocar ya las tres
Preparada está, más que hay de él
¿Y entonces?
Ella esperó
¿Y entonces?
Y en las sombras era su hombre
¿Y entonces?
Su corazón latía tan fuerte
¿Y entonces?
Entonces todo se volvió negro
Cuando los ojos abrió, muerta en un ritmo
Ni joyas ni oro y roto el corazón
Y así prometí yo bajo el roble aquel
Que allí esperaría un amor puro y fiel
Esperaría que alguien su mano pidiera
Y así de la nada
Aparece este chaval
Ya tardes, las tardes de Tarragona Rádio
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Fins demà!