Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L's demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ашia Azijeators!
Islands és la desert o alhora!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a faltar. No, ni ens troben a faltar
ni cap problema. Jo espero que ja t'ho dic
jo que d'aquí a 10 minutets
que portem d'entrevista i quan ja estem
amb el caliu i això, començaran a sonar mòbils?
Els hem apagat, eh, però. Sí, sí. Ah, d'acord?
Doncs fem una cosa, avisem
via ràdio que si
els amics del Son de la Chama, que si
els esteu esperant tant a l'Aleix
com el Toni, que no passa res, que tranquils,
que els tenim aquí, que estan bé. Tenim aigua i menjar.
Tenim aigua i menjar aquí. Exacte, que estan bé.
I que una vegada que acabi l'entrevista els deixarem
lliures. O sigui, no demanarem rescat
ni res de res.
Bueno, ja està, no? Ara ja podem entrar.
Ara ja podem dir. No sé si
pagaria gaire per nosaltres. Home,
ei, que trobar un sacxo i una
bateria bo, eh? Bueno.
A veure, eh? A veure, que us heu de valorar,
home, que us heu de valorar. Home, aquestes
coses s'han de fer bé, s'han de fer bé. Bueno, llavors
t'ho demana i nosaltres ens ho repartim després.
La meitat per a ti i la meitat per a nosaltres.
Què fem? 3 o 4 milions d'euros?
Sí, està bé. Està bé.
Començament de temporada està bé. Bueno, que ara acabem l'entrevista
i ja parlem. Ara anem
que aquesta nit us tenim a Barraques.
També les coses perfectes, que la setmana
vinent us tenim a la Bequeria.
I això ja rutlla bastant bé, no?
Rutlla bastant bé. Comencem, bueno,
fins ara em sembla que portem uns 7 o 8
concerts. Vam fer així un inici de temporada.
Vam parar perquè, bueno,
coses que ja explicarem més endavant
i bones, coses bones que...
I ara no res, tornem a arrencar i
bé, la llista cada vegada es va omplir
més, cada setmana van sortint cosetes
i... a top, eh? Contents, contents.
Sí, perquè he vist que hi ha hagut
una espècie com de Kit Kat. Sí, sí, sí.
De l'any 2011. O sigui, que portàveu
dos anys més o menys rodant
també, fent les vostres cosetes
i de cop i volta el 2011
què va passar? Què us va passar
la gent del son de la xama? Bueno, sempre
diuen que els canvis van a millor, no? Oh, això sempre.
Van fer un replanteig, bueno, la banda
va canviar una mica i llavors vam aprofitar
per assentar-nos a dinar un dia i vam dir
ei, anem a fer-ho bé, anem a fer-ho
a tope i...
Bé, intentem, vam canviar una mica la formació
vam canviar la veu, vam canviar
algun dels membres, que ara estan per sort
amb bandes que funcionen molt i molt bé
Sí, sí. No res, continuem sent
tots amics, però bueno, els projectes van canviant
i evolucionant i per sort estem
aquí dient que contentíssims.
Sí, sí. Aleix, el que fa un dinar, eh?
No sopeu, eh? No, no.
No sopeu el dinar, un dinar
imagina't uns... A nosaltres a les quatre ja ho tenim
tot liquidat. Ja ho teniu tot netejat, no?
Dius, a veure, anem a posar-ho tot això en ordre
home, segurament què és el que passa?
Som gent molt jove, però també teniu
moltes obligacions. Sí. I segurament
que moltes vegades aquestes obligacions... S'han de
compaginar i s'han de... I és molt complicat, no?
S'han de fer petits esforços, però
amb moltes ganes es fan i molt contents.
A mi imagino. I aquí va sortir una miqueta
el que d'aquí a un futur, espero
que no gaire ell n'hi ha, serà allò
que diu la llavor, ha de créixer,
ha de néixer, ha de fer-se, i el
camí que començàvem a sentir fa una miqueta
és l'inici d'aquesta llavor?
Esperem, a veure, nosaltres l'anem regant.
Ja, Toni, fas...
És que jo soc molt prudent, molt prudent.
Nosaltres l'anem regant, regant, regant.
Creix bé, si no, no serà perquè no l'haguem regat.
Home, no et passis, eh? Que li doni el sol.
A veure.
Bé, la idea seria aquesta, no?
Esteu ara mateix a les portes
de poder fer
la gravació o almenys ja de
tenir alguna cosa ja...
Sí, és...
Volem el CD, no? Volem alguna cosa
a les nostres mans.
Nosaltres l'any passat vam gravar la demo
perquè es veiés el canvi d'estil,
perquè la gent veiés que, bueno,
Sondatxam havia sigut una cosa
i que ara era una...
bastant diferent, que havíem agafat, pues,
molta més adrenalina del escenari,
molta més energia, molt...
Un directe molt més contundent,
amb secció de vents,
amb una veu masculina molt més potent
i, bueno, pues, al final d'aquest any
és la il·lusió que hi hagi
alguna cosa física traduïta en un disc.
I com està això, ara?
Aquest era el peron que t'anunciava abans.
El Toni ha estat prudent, ara, fins ara.
Sí, vam parar per muntar un altre dinar,
igual que el d'abans,
vam tornar a fer un...
Ah, no, no, aquest cap va ser un sopar.
Va ser un sopar, va ser un sopar.
Jo vull posar el micro allà.
Pon el micro, pon el micro.
Et convidarem, et convidarem.
Sí, sí, vam parar, també, per dir, bueno,
aquest any passat vam superar la vintena de concerts,
vam anar des de Bilbao fins a Andalusia, bueno.
Al·lucinant, no?
Molt contents, molt contents.
I, a més, vam rematar l'any,
bueno, vam firmar,
vam entrar dintre la família de Tercera Via,
que això és tot un plaer i, bueno,
era aquest el moment, no?
Aquest dia vam parlar i vam dir,
mira, si aquest any ha anat tan bé,
bueno, ha anat bé, estem contents,
amb la Tercera Via, que són una bona gent
i ens ajuden en tot el que ens fa falta,
vam dir, bueno, doncs,
ja que han apostat per naltros,
anem a donar-ho tot,
entreguem-ho tot i creuem-ho en un disco.
Hem de dir que Tercera Via
és una associació de músics, no?,
que dona suport, precisament,
a molta gent jove que vol
fer-se un raconet en el món de la música.
Una cantera de bandes emergents.
Correcte, i que els donen l'oportunitat, no?,
potser de tirar endavant o fins i tot per,
jo que dius, mira, nosaltres ens agrada la música,
però sabem on que viri,
i de quina manera, i ells us dien, no?
Sí, això, sí, sí, sí, completament.
I com va ser que vau topar amb ells,
o ells van topar amb vosaltres,
van trucar a la porta, van dir,
som Tercera Via, a veure com s'assembla,
tenim aquest projecte.
T'explico com va anar, o no?
Endavant, sí.
Vam acabar la gira d'estiu, més o menys,
em sembla que quedaven dos o tres concerts,
entre els quals havíem de baixar a Sevilla,
i vam anar a la Lleix i jo a la platja
amb un altre amic i ens deia,
hòstia, us ha anat molt bé aquest any,
ara us hauria d'agafar algú
o postar algú per a nosaltres per donar-vos un copet al cul
i a veure com va l'any que ve.
Jo li deia, David, això...
A veure, a veure, això són...
Arriba a terra, posa a terra i ja farem, no?
Sí, no som ningú, vull dir, no...
Aquesta gent busca grups que tiren,
que són d'aquí Tarragona, en altres,
i bueno, no hem tingut cap contacte amb ells.
Això amb el cotxe, anar cap a la platja.
Sí.
Estirem les tovalloles,
ens posem crema de protecció,
que és la que s'ha de posar.
S'ha de fer, s'ha de fer.
Recomanem a tothom.
Jo no es cremi, no es cremi.
Lo diu el blanquet del grup.
D'acord, a ells.
Vam estar tot el dia a l'aigua,
jugant a futbol, no sé...
Bueno, dinem, ens estirem a la tovallola
i em truquen al telèfon.
Ah!
I em diu, bona, mira,
sóc l'Albert de Tercera Vida,
que, bueno,
estem parlant en diversos grups
i us hem...
Bueno, us hem estat seguint,
per dir-ho d'alguna manera,
i a veure si us estaríeu interessats
com per mínim per parlar
i explicar-vos a cada projecte.
Això el mateix dia va ser.
Ostres, aquest noi no us va donar
el número de l'11...
No, no, no, no ens va dir res més.
Aquell dia va dir, ja en teniu prou.
Ja està.
L'altre dia ja faré de Messias.
Ja he tancat la bola.
Aquesta bola, que la tinc a la de vidre,
ja la tinc tancada, no?
Sí, sí, sí.
I, bueno, nosaltres, clar,
contentíssims, no?
Vam quedar parlant amb ells,
ens vam venir a veure algun concert,
hem anat parlant,
ens hem anat fent amics
i aquí estem.
I aquí esteu.
I a més el que deies,
que ja porteu una sèrie de concerts,
aquesta mateixa,
a Nita Barraques.
A quina hora us toca a vosaltres?
Comencem a les 12 i 10,
però no li diguis a ningú
i direm que és a les 12,
perquè si no la gent arriba tard.
No, doncs que vinguin a dos quarts,
no a 12.
Vale.
A mi mitja hora abans.
Sí, sí.
No, no, que vagin això,
que vagin bevent,
que vagin...
Que vagin animant, sí, sí.
Que farà calor aquesta nit.
Sí, sí, sí.
Ja que vagin ja mal, no?
Sí, sí, sí.
No, comencem a les 12 i 10,
puntuals, puntuals,
perquè els horaris van molt estrictos.
Sí, sí, sí.
És que m'imagino,
jo he anat alguna vegada a Barraques
i és un darrere l'altre
i a més a més no podeu perdre temps.
No sé si en Guany
també hi ha dues escenàries.
No, a Barraques d'Arreus n'hi ha un.
Un no.
Un de molt gran.
D'acord.
No, ho dic per anar...
Com ho fareu, això,
que baixe un i pugi l'altre?
Compartiu bateria?
Compartiu bateria, sí.
Compartiu bateria
i, bueno,
hi ha un quart d'hora
entre grup i grup.
Això des de baix estàs molt bé
perquè és el temps
que et dona d'anar a buscar
la beguda o el que sigui,
però, clar, els de dalt
és ràpid, ràpid.
Bueno, m'imagino,
deu ser una febre.
Hi ha un equip humà allí
perquè tot es mogui
rapidíssimament.
El Víctor.
El Víctor del Submarino
que li donem una abraçada
des d'aquí
que és un dels responsables
i ell sort
que tracta molt bé els músics
i les feines fa menys pesada.
Jo us preguntava
perquè algunes vegades,
ja sabeu que aquí a Tarragona
quan fem el concert
quan actuen diverses bandes
sempre hi ha dos escenaris
precisament per això.
Perquè quan acabi un ja pugi
i l'altre està més que preparat
per això us ho preguntava.
Sí, sí.
Bueno, només hi ha un a córrer.
Sí, sí.
Feu la marató.
En aquell quart d'hora
feu la marató.
Sí.
A més a més,
intentar que...
Tan ràpid, tan ràpid
com l'energia que portem
al director del concert.
Com es pugui, no?
Com es pugui.
I més,
una vegada que comenci el concert
jo crec que hi ha més energia.
Sí, sí.
No en falta, no en falta.
Allò dels eòlics,
poseu un concert
a un grup de música
que recarrega.
Una dinamó.
Una dinamó.
Podem alimentar la PEA.
No heu parlat
amb FECSA,
ni en ENER,
ni en ningú d'aquests.
El temps, eh?
Ja cridarem a l'amic de la bola
i ens trucarà.
Farem un sopar.
No, he dit per què.
És que, a més a més,
a sobre l'escenari
sou dos, no?
L'Aleix i el Toni,
només, no?
A dalt de l'escenari
només dos, sí.
Sí, sí.
No, no.
Són vuit, són vuit.
Nosaltres dos...
Ens falten sis.
Falten sis.
Imagineu, eh?
Sí, sí.
Imagineu la festa
que poden portar
vuit persones
a sobre l'escenari.
A més, repassem cançons
que estem sentint a la fons
i segurament que
alguna coseta més.
que lo diga, que lo diga.
N'hi ha de noves, n'hi ha de noves.
Otra, otra.
N'hi ha de noves,
però, clar,
és que amb aquests temes
que vam gravar
només n'hi ha cinc,
llavors, per força,
n'hi ha d'haver de noves.
Noves d'aquest any
que estem presentant
i la gent les està rebent molt bé
i, bueno,
ja anirem fent adavantos.
Sí, alguna primícia
hi haurà, Reus.
Doncs n'han de guardar
alguna cosa pel disco, si no?
Clar, home,
i a la vaqueria també, no?
Sí.
Home, que estigui
una mica amoïnada
i quan venen grups
que són molt nombrosos
i, clar, jo m'imagino,
l'escenari de la vaqueria
en si molt gran, molt gran
no és.
No.
Com us ho menteu?
Cap problema.
Ja hem tocat alguna vegada
i...
Feu Pilar d'un...
Pilar d'un amb folre i manilles
i el baixista damunt del Toni
i ja està.
Cap problema.
Ah, mira, veus?
Si no, sobre de la gent...
No marxeu, no marxeu.
No marxeu, no.
Més propers, més propers al públic.
Això, el calor humà,
que deia, el calor humà,
sempre busquen alguna cosa.
Sí, a nosaltres ja ens va perfecte
és el que busquem,
contacte pròxim, pròxim.
I amb aquests escenaris d'un pam
i tocant a casa...
S'omple, s'omple.
Sí, sí.
És petit, però bueno.
A més, enredeu.
Mira, vuit que sou,
només que enredeu a la família...
Ja, ja, omplim.
La vaqueria de sobre.
Podeu omplir tres vaqueries senceres.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
I per ser a part d'això,
teniu més coses,
perquè he vist la gent,
el que dèiem.
Toni, a l'eix,
qui m'ho explica dels dos
una miqueta a partir de la vaqueria?
M'ho he apuntat.
Porta la xuleta.
A veure, un moment de la setmana vinent,
el dia 28,
esteu a la vaqueria.
Què més?
El dia 28 a la vaqueria,
el dia 30
toquem a Villalba dels Arts
amb uns amics d'allà baix,
14 de juliol
a la festa del Cava de Prades,
que és una miqueta primícia...
Que bona invitació, eh?
És primícia d'ahir la nit,
això veus?
Una primícia que volies.
Ostres, que bo.
Estaven dubtant si la feien,
si no la feien,
al final, pam.
Fantàstic.
El 27 de juliol
toquem al Mosté,
amb els companys de Malacatón
i Buós,
8 d'agost a Villalba de Prades,
17 d'agost a Cabra del Camp
amb Bongo o Traco,
a Vià,
toquem els Rudecans
a Viladecans,
a Mirabet,
i...
Molt bé, no?
Sí, sí, sí.
I segurament,
el que dèiem,
que ara mateix
encara podeu arribar
a tancar moltes més dates,
perquè amb la història de...
No sé si la crisi
ho heu notat també vosaltres.
Sí, tot va més tard.
I els ajuntaments
també estan pendents de...
I en el moment que arriben
i llavors comencen a contractar tot, no?
Sí, hi ha coses allò
que abans ja estaven tancades
a aquestes èpoques d'ara
i ara,
aquest any,
com va,
com està la crisi i això,
doncs hi ha coses que
no es fan,
es fan,
no es fan,
no es fan
i al final sí que es fan
i es tanquen
en l'últim moment.
Però bueno,
és una cosa que dius,
mira,
estem disposats, no?
Fem-ho,
fem,
l'important és poder tocar
i poder fer
i poder treballar.
L'únic que les dates
de sempre abans
anava tot més repartit
i ara s'ajunta tot
molt,
molt,
molt i ens ha passat bastant.
Escolta,
que voleu venir aquest dia?
Ah, sí, perfecte,
quin dia és?
No podem,
ja tenim...
Això fa ràbia,
fa ràbia.
A nosaltres ens encantaria
anar a tot arreu,
si surten tres,
quan s'ha de fer-los,
però clar,
no es pot,
no es pot.
Tres,
no, eh?
No, no,
però ens agradaria,
ens agradaria fer-los.
Aleix,
no el deixis, eh?
No, no.
Tres el mateix dia,
no, eh?
Ens quedem amb dos,
ens quedem amb dos.
Amb dos?
Sí, sí.
Quin dia és el que us toquen dos?
Si tot va bé,
el mateix dia de la festa
del Cava de Parades,
el dia 14 de juliol.
Tocam a Cambrils i a Parades.
Si no podeu estar
a primer a Cambrils
i després a Parades.
Si tot va bé, sí.
Sí, sí, sí.
Això què,
és una marató?
Ho voleu gravar?
Això, per ser,
us dono la idea.
Graveu-ho en vídeo.
Vale, sí.
Perquè de cara...
Si vols venir a la furgoneta,
et fem un lloc i...
Ui!
Què et sembla?
Jo crec que m'hauríeu de fer
més que un lloc.
Bueno, bueno.
Tinc una mica de voltor,
no s'ho vull enganyar,
no s'ho vull enganyar.
I clar,
un tros de furgoneta
bastant àmplia.
A part,
és com a l'escenari
de la vequeria
i acabem tots.
Caben 8, caben 9,
no hi ha problema.
Si no,
m'agafo la pala de dalt,
la vaca,
i m'ho porto a ella
gravant des de fora.
Dels companys,
són de la Xama,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
Ara ja us deixo lliures,
ja podeu córrer,
no gaire per la carretera.
A poc a poc.
Eh,
xinoxano,
que hem d'arribar cap arreus,
aquesta nit teniu la...
Recordem,
Toni o Aleix,
a quina hora és aquesta nit
a Barraques?
A les 12 i 10.
Puntuals.
A les 12 pels amics.
Puntuals, eh?
A les 12 pels amics.
Molt bé.
I hi ha dos quarts
per a aquells
que vulguin començar
a agafar to.
Això, exacte.
No?
Que vulguin començar
a posar-se contents,
i dir, vinga, festa.
Que és festa major.
I després,
el dia 28,
a la bequeria,
el carrer Revelleu
de la nostra ciutat.
O sigui que els tenim de festa
i si no,
entreu dins de la pàgina web
del Son de la Xama.
Estan tots els concerts.
Estan tots els concerts,
la biografia,
ho trobareu tot, tot, tot,
d'aquests 18 persones
que ens ho faran passar
a la mar de bé
a l'escenari.
Gràcies.
A vosaltres.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
Adéu-do.
I si hi hagués un camí
on poder-se pagir,
on no desentonar,
on trobar un futur per a mi.
i si hi hagués un camí on poder-se pagir,
on no desentonar,
on trobar un futur per a mi.
un futur per a mi.
Eh, eh, eh, eh.
i si hi hagués un camí on
on a my.
i si hi hagués un camí,
un futur per a mi.
i si ho, i si hi hagués un camí.
Fins demà!