1, 2, 3, 4, venga!
You're no puzzling with the time, you're no puzzling with the place
Where you gotta find your match, where you gotta find your team
Laia Grace!
Laia Grace!
Laia Grace!
Este es el sitio en que las cosas no son imposibles
Ven y podrás verlo tan solo en un segundo
Te ayudaré a conseguir lo que tú quieres tener
Empieza a soñar y empezarás a ganar
Un mundo en el que cuando sueñas no te despierta
Y nadie se interpone
Durante el camino que quieres empezar
El que tú elijas andar
No olvides que
No olvides que has de soñar
Empieza, empieza, empieza a soñar
Solo empieza, empieza el sueño ya
No pienses que te mentiré
Me alegraré cuando empieces a soñar
Aquí no te lastimará
Aquí no te lastimará nada de lo que pase
Ven y podrás jugar
Incluso con tus temores
Te ayudaré a subir lo que te pueda herir
Empezarás a soñar
Empieza a afrontar
Y empezarás a ganar
Mi mundo cree
Para protegerme
Para manejar mi vida
Más tranquilamente
Espero que pueda herir
Lo que te voy a
Aquesta veuassa que estem sentint el mateix
Es diu Laia Grace
I ens presenta un treball discogràfic
Que es diu Insòmnia
La tenim via telefònica
Perquè aquesta mateixa nit
La tenim també de concert
Valga la redundància
Laia, bona tarda
Benvinguda a Tarragona Ràdio
Hola, bona tarda
Com estàs?
Aquesta nit la tenim de concert
Explica'm a mi a l'audiència
On podem veure't?
Doncs mira, aquesta nit
Actuem en directe
Jo i la meva curista
I el meu magnífic DJ
La Gemma Lou
I el DJ Mr. G
Actuem al Galliner de l'Antiquari
I coneixeu aquest magnífic cafè, còctel, restaurant, bar
No?
Sí
I a la zona de la part alta de Tarragona
Al carrer Santa Anna
Sí, exacte
I res, estarem allà
Per animar una vetllada ja
Per començar a donar peu
Aquesta magnífica primavera que estem vivint
Que ja comença a vindre calor
Doncs animar una miqueta a l'ambient
I a poder fer-nos reviure d'aquest hivern tan fred que hem tingut
I a donar una mica de canya i festa amb música
Aquí no t'animar sobre l'escenari
Ho dic per anar, jo que dius
Anem organitzant-nos per aquesta tarda nit
Doncs primer anem a sopar
I després tranquil·lament a gaudir d'un bon concert
Exacte
Si podeu venir cap allà a les 12 i mitja de la nit
Sí
La idea és, mentre es vagi fent una copeta
Doncs escoltar musiqueta interessant, divertida
Poder-se moure una mica, animar-se i recordar una mica aquells clàssics del ritme en blus, sul i funky
Que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida
I alhora anar-ho alternant amb les meves cançons
Sobretot les que vénen dins somni, com has dit tu
Que va sortir ara relativament, gairebé fa...
Bueno, es presentava, es sortia i es presentava, es farà un any
Però anava presentant en directe
Res, fa uns mesets
Fa tres mesets
Fa tres mesets
Home, m'has d'explicar com va anar la gravació
Perquè tenim vuit cançons que pertanyen a aquest treball histogràfic
Amb aquest insòmnia
I jo espero que hagis pogut
I hagis fet un bon descans
A l'hora d'enregistrar-lo
Bueno, ho dic per allò de l'insòmnia
Jo jugant amb les paraules
Ui, exacte, mira, l'insòmnia té tota una història i és molt llarga
Precisament, en temps de crisi, no?
Que hi ha gent que els vam començar més aviat o menys
Ens va començar a tocar una mica més aviat
I ens vam trobar amb retallades un temps enrere, no?
Un dia de vaga
És boníssim poder parlar d'això, no?
Quan ahir teníem una vaga, no?
Exacte
Doncs a mi em va tocar fa dos anys enrere
Sí, dos anys més o menys
Em vaig trobant que tenia poca feina, no?
I em vaig quedar sense feina
Llavors, en aquell moment
I jo ja feia molt temps
I molts anys que anàvem adurant
El fet de poder produir coses
I música meva
No sols per interpretar cançons d'altres cantant
I va sortir la possibilitat de poder crear producte meu, no?
Fer més meus
En aquell moment, al no tenir feina, doncs jo vaig deixar anar tota la imaginació
I van sortir, doncs, aquests vuit tracks que podreu trobar insòmnia
Tots, clar, tots estan escrits en moments d'insomni
És que és com diu el títol d'insòmnia, no?
En ingles, doncs...
Sí, sí
Són tots escrits en moments d'insomni
Moments que estàs treballada
Que el teu cap està pensant en mil revolucions
Què vols fer, en vols viure
De què vols treballar, on vols tirar, no?
En temes també d'amor, o bastant d'amor
Clar, en aquell moment és un moment de canvis, no?
Un punt d'inflexió i es veu tot reflexat d'insòmnia
Això, escrites, aquestes cançons en moments d'insomni
I, per cert, no sé si vas arribar-te a sorprendre't a tu mateixa amb aquestes cançons
I tant, n'aprens molt d'insomni
Perquè dius, ostres, tot això ho tenia guardat dins meu
Tot això estava aquí esperant que jo agafés i me posés allò que dius en sèrio
I comences a escriure-ho i que...
I com l'aigua, no?
S'ha deixes anar, no?
I la mala cosa és que hi ha per expressar encara
I que s'estan escrivint
I que...
Després sempre he escrit
El que passa és que no ho havia traduït
I no ho havia pogut posar en nota, no?
Sí
Ja et dic, és una cosa que ja la porto vitalment
L'he feta, és teràpia personal
Escriure cançons amb melodies
Buscar melodies vocals
És una cosa que ja la portava a dins
Però poder-la...
Sí, sí, poder-la fer
I poder-la portar a la realitat, no?
Fer-ho factible
Va ser una sensació, bueno, magnífica
Quan vaig veure la insòmnia
Que anava agafant cos
I que, a part, no estaven ni planificades les cançons, no?
No sabíem quants tracs tindríem
Anàvem sortint, no?
Sí, sí, sí
I...
Magnífic
I el poder agafar i tenir gaudir de la capela del Jardí Francolí
Que és un cantautor que possiblement
Alguns dels nostres oients coneixerà
Que és un noi que, bueno, que va...
Doncs es va morir
Que és un noi de l'espluga de Francolí
Però que era un magnífic cantautor
Que es reflexa en la primera cançó a la intro
Doncs, no, això és magnífic
De poder treballar amb treballs d'altres companys, no?
Sí
I, a part, també
Poder tindre els meus cosins també intervenint
I cantant amb mi, per mi, va ser un privilegi
Sí, que t'anava a comentar, precisament, la cançó que has triat per començar
Sí
I surten com a protagonistes, no?
I tant
Empeciarà a sonar, no?
Empezarem a sonar
I tant, una passada
Poder fer això és magnífic
I, sobretot, perquè t'autorealitzes
No és tant el que es creu una gran part de la població
Que la música és fer-se famós
Sinó sentir-la i viure-la, no?
Transmetre el que sents
Poder crear, també és una part important de molts músics
Doncs sí, doncs
Crear el que tu penses, el que sents
O el que pensen d'altres
Perquè tenim una tendència també
Sobretot els latristes, no?
Com jo, els liris, que ens en diuen
Doncs agafar la vida de la gent i plasmar-la en paroles
Això és magnífic, no?
En música
I ho trobo molt complicat i molt lloable
Perquè ho sabeu fer
I de quina manera, eh?
Laia?
Bé, t'has escut
No, no, no
Jo t'ho dic ara que alguna vegada
Mira que sempre comento
Ja estic parlant amb grups
Amb gent que composa
I jo alguna vegada, saps allò a casa
Vé a provar, a veure si...
No hi ha manera, eh?
O sigui, la musa...
Això és el seu temps, també
Però és que ho poses
I no, no, no
Que no
Us admiro precisament per això
Acabes memoritzant tot
Acabes memoritzant les notes de la cançó una per una
I allà un quiix
I saps el quiix
I l'altre ni l'ha sentit
Em vas a sentir-ho
Buscant quina és la paraula
Quina és la rima, no?
Però és magnífic aquest procés
I la il·lusió de poder-lo
Veure, fer tot el complet
Haver tingut tant de recolzament
Per abraçar un estudi
D'amics d'Irene, Jairo
L'Alba
Que em van fer les fotos juntes amb la Dela
A part, tot el disseny al darrere
Que em van fer quedar com preciosa
Ja són magnífics
Tot l'equip que hem tingut al darrere
De gent
Veure tot el complet
I poder-lo dur ara
Ensenyar-lo i mostrar-lo a la gent
És magnífic
Jo animo a tothom
A tots els oients de Ràdio Tarragona
Oients i oientes
Evidentment
Que s'acostin
Que vinguin
Que s'ho passaran genial
Perquè anem a
A fer-vos ballar
A riure una estona
I animar la nit
I a gaudir
Sobretot
Gaudir d'una ballada musical
Que és el que
S'hauria de potenciar
Que falta molt
Molta música en directe
Podria d'ell
N'hi ha molt poqueta
Laia, fem una cosa
Perquè ja saps que avui
Anem com anem de temps
I tant
Un altre dia
T'espero aquí a Tarragona Ràdio
Podem presentar tranquil·lament
Aquest insòmnia
Podrem sentir trossets
I també m'expliques una miqueta més
Cap endins
De les interioritats d'aquest insòmnia
I també
No sé si
A part d'aquesta actuació
Que recordem serà
Avui mateix
A partir de dos quarts
D'una
A la sala antiquari
Al carrer Santa Anna
De la nostra ciutat
Tens alguna cosa més
En previsió
De concerts
Sí
Tant de concerts
Tant de projectes
Ah, pues digues
Digues
Estic pensant en els projectes
Tinc pendents
Col·laboracions també
Amb d'altres MC
Perquè hi ha molta tendència
A mesclar-nos en el món
Del rap
I del món del ritme en blues
Que és la meva vessant
La part aquesta del ritme en blues
I del Niu Sul
No m'enviï
Aquest està vessant
I moltíssims
I projectes personals
Nols
Que també tindran
Jo crec que tindran un show
Molt brown
Molt
Ja no perquè sigui potent
Però sí que almenys
Trencarem amb l'esquema
Que estem acostumats
A nivell musical
Aquí europeu
Que ens ha costat
Com a molt
Integrar
Aquesta música
Sul
És que tot lo nou
Sempre costa
Tot lo nou
Sempre costa
Una barbaritat
I una vegada
Que te'n fas
Sembla que hagi estat
Tota la vida allà
Exacte
Sí, sí, sí
Que no hi ha més
Que la portéssim dins
Sempre
I no l'exterioritzéssim
Jo, Laia
Sempre ho faig
Això ho miro
Sempre amb el sentit
Dels mòbils
Nosaltres
Quan van començar
A aparèixer aquells mòbils
Que eren grossos
Enormes
Exacte
Clar, nosaltres regalàvem
Aquells mòbils
Amb un contracte
Més o menys bàsic
Clar, ningú volia mòbils
Això és un mal de cap
Tothom ho trobava
Un mal de cap
On ens hem de portar
Què hem de fer
Amb això
I ara
No podem viure
Sense ells
Exacte
Perquè veus
Cap a on anem
Que dius
Ostres
Una vegada
Que ja t'acostumes
A segons quines coses
Sembla que hagin estat allà
Durant tota la vida
Exacte
Sí, sí
Fa 10 anys
Que tenim mòbils
I
Ostres
Com si no
Ja no tenim rellotges
No, no, no
Jo me'n recordo
Que allò que dius
Ostres
I els cassets
Els cassets
Segons quines generacions
Ja no sabrem el que són
O el vinil
Ara perquè et tornen
Una altra vegada
Però
Mare meva
La de coses
Que encara ens queden per veure
Laia
I tant
No, no
I la qüestió és evolucionar
Tirar, madurar
Endavant
I disfrutar
Sobretot
Què ho dic
Qualsevol tipus d'art
Que un exploti
Ja sigui musical
Com si és visual
Explotar-hi
Divertir
Doncs sí
I jo t'asseguro
Que aquesta nit
Els nostres invitats
Tothom
Els que vinguin
S'ho passaran
Magníficament
Molt ben rebuts
Doncs que els esteu esperant
Hi ha candeletes
Que ja poden passar per allà
Que ja
Encara que facin
Si arriben una miqueta aviat
No passa res
Perquè poden prendre
La segona copitxuela
I tant
I a més a més
Està amb la bona companya
De la gent de l'Antiquari
Perfecte
Doncs Laia
Una salutació
A vosaltres
Gràcies
I evidentment
Els vients
Doncs moltíssimes gràcies
Recordem
Serà aquesta nit
A partir de dos quarts d'una
A l'Antiquari
Al carrer Santa Anna
De la nostra ciutat
Laia, gràcies
Bona tarda
Gràcies a tu
Adéu-siau
Adéu-siau
Y yo voy a cambiar
El tiempo pasa
Y no puedo avanzar
Tengo que andar
No seguiré así
Debo afrontar
Y llegar hasta ahí
Lo último que vives
Es la muerte
Y aunque tengas suerte
Y seas muy fuerte
Ella vendrá a verte
Y que habrá después
De nada
Tú mira al frente
Y vigila tu espalda
Todo mata
El tiempo mata
Presiento
Que el viento
Va a venir de cara
Has de creer
Y no dejar incógnitas
Y no dejar incógnitas
De lo que puede ser
Mejor tarde
Que nunca dicen
Cobardes
Viernes por la tarde
Mejor no volver
Mejor desaparecer
Del mapa
Mañana ya veremos
Qué pasa
Seguro que las sábanas
Se engancharán
Otro día más
Aquí sentado
Miras el reloj
Y con descaro
Te das cuenta
Que la vida es un regalo
La vida es única
E intransferible
Quizás es la única experiencia
Que jamás asimilé
Por eso ando sensible
Este tren no para
Sigue
Engánchate a mi mano
Sube y ríe
Dime que el ayer no existe
Porque si no
Querré volver
Y conocer lo que antes fuiste
Es así observar
Y ver lo que no vi
No siempre la ignorancia
Me hace más feliz
Ya desaprendí
Eso de sufrir por mí
Porque no sirve de nada
El no hacer nada
Tampoco sirve de nada
Empapar la almohada
¿Y para qué continuar
Con la charla?
Piensa que si quieres puedes
Entenderás otra cosa al cantar
Yo quisiera volar
Para encontrar mi libertad
Si será no escuchar
Y olvidar el ruido del tic-tac
Que será despegar
Desaparecer en un desplazio
Aunque no puedas cambiar
El tiempo va a pasar
Puedes aprovechar
Seguir y madurar
Así podrás vivir
Con más intensidad
Y no dejar pasar
La oportunidad
Solo soy
Un invitado
Estir por accidente
De la tierra que piso
No somos diferentes
Muéstrame el permiso
Residente
Que lo quemo
No me quedan lágrimas
Que apaguen el fuego
Creado por las máquinas
Las fábricas
El ego de las páginas
Cuando el corazón te arde
Es demasiado tarde
Para un loco
Que todo le parece igual
Y solo
Quiere noches de bohemia
Cansado de los días
Que son copias
Unos de otros
Tengo fotos de mañana
Y algo destemido
De saber lo que voy a ser
Pero no saber cambiarlo
Escribo poemas
Para mí
Para los demás
Para quien tenga problemas
Piensa que no vale la pena
Y nada duele tanto
Que tener lo que tenemos
Y no valorarlo
No puedo tocarlo
Con verlo no basta
Sufro la presión
De las siete hasta las tantas
Mátame mañana
Solo queda nostalgia
Días fotocopias
Que no dejan que sonría
Mira
Camino despistado
Entre robots
Esclavo del dolor
Y el amor me deja frío
No levanto el ánimo
Para salir de casa
La gente cercana
Pregunta qué me pasa
Y nada
Siempre la misma cara
Palabras que matan
A las tantas
Sobre hojas blancas
Ya no quedan ganas de más
Pasan las horas
Cada rayada mata
Otra vez a solas
Mañana será igual
Si no hago nada
La cama me reclama
Pero voy a darle largas
Mañana será igual
Si no hago nada
Y nada son problemas
Cuando les plantas cala
Aunque no puedas cambiar
El tiempo va a pasar
Puedes aprovechar
Seguir y madurar
Así podrás