Carnos, comencem amb la Terra esplana.
Carnos, comencem amb el meu cos, jo perdo el fil i no me'n recordo.
De nou, Beta, bona tarda.
Hola, un altre cop.
A veure, a veure, comença'm a desvetllar tot això que apuntàvem a la presentació del programa,
a la presentació també de l'espai, i hem de començar amb dues persones que ens han deixat, o no?
Com vols fer-ho?
No, fem-ho per ordre de, diguéssim, de notícia bomba, no?
I és que parlem del Doodle, de Google, i que fa referència a l'aniversari d'un naixement.
Aleshores, doncs, anem pel naixement, per una cosa...
Sí, millor, una alegria, no?
Més alegre, no?
Sí, insistim que els obituaris, doncs, si són de gent que ha fet coses, doncs, tampoc no sap greu parlar-ne, no?
I a més, ja t'ho dic, hem viscut una vida llarga, plena, i ja està.
Bé, doncs, el Google recrea el sintetitzador de Robert Mook en un Doodle,
i és que ha fet una cosa, doncs, que ha superat allò de la cremallera.
Si fa unes setmanes nosaltres entràvem al Google per cercar qualsevol cosa,
ens trobàvem una cremallera que li posaven el cursor del ratolí a sobre i s'obria,
i aleshores hi entraven les pàgines on parlava de l'inventor de la cremallera que també celebrava en un aniversari.
Doncs bé, ara ha anat una mica més enllà, i què passa?
Doncs el Doodle és un logo interactiu que permet a l'usuari interpretar música electrònica.
Em sembla que la Sílvia està tocant les tecles del sintetitzador de Robert Mook,
i, és clar, aleshores, doncs, és allò que dius, ostres, és que ara fins i tot ens deixen tocar música,
i el més bo de tot, que aquesta música la pots enregistrar al costat ja com un revox,
un enregistrator d'aquells també de l'època del... això, molt bé.
Això és el Mook, sintetitzador del Mook, que la Sílvia li està donant el ratolí des de l'ordinador,
i que ens acompanya...
És que ho havia de fer, eh? Ho sento molt, eh?
No, no, ben fet, ben fet. Com aquell dia que demanàvem cremalleres,
quan parlàvem de la cremallera del Doodle, també,
doncs, ara m'agrada la teva iniciativa, perquè il·lustra, doncs,
que és perfectament compatible amb el que estic dient, no?
Que hi ha un instrument que tu pots tocar i pots interpretar això, aquesta música electrònica.
A veure, és que no tenim coneixement de piano,
doncs, evidentment, fem sorollets com el que està fent la Sílvia.
Ho he gravat, eh? Així ho he gravat, mira.
Bé, això mateix. Ara està sortint, ens han ensenyat les mans,
i està sortint el que han registrat la Sílvia.
I és que si això, hi ha un aparell al costat, com una manera de revox,
que de la mateixa època que el sintetitzador,
que tu ho enregistres el que fas, que si no tens molt de coneixements,
doncs, clar, són...
Són el que he fet jo ara.
Això mateix. Però bé, té la seva gràcia.
No, no, no, no. No m'acuïdis, no m'acuïdis.
D'aquí a 20 anys, o millor, t'ha sortut una composició una mica més elaborada,
però bé, per ser el primer dia no està malament.
Home, per ser el primer dia no està malament.
Temps al temps, no?
A millor, d'aquí a 20 anys, t'ha sortut una composició ja una mica més elaborada.
Tu, tu, segueix, insisteix.
Bé, la qüestió és que...
Es pot enregistrar i ho pots enviar, doncs, via internet als teus amics, no?
A les xerxes socials.
I, esclar, i és allò, mira què he gravat, mira què he gravat, no?
Per internet.
I, esclar, tothom té a riure la gràcia perquè si no se n'han conegut més de piano,
doncs, farà més riure que no pas una altra cosa.
Però bé, té la seva gràcia i això, doncs, ens agrada, és fantàstic.
Jo veus, aquestes coses m'agradaria poder-me la guardar.
Sí.
Allò que dius, ostres, tal com està, m'ho guardo al meu ordinador
i així, quan vulgui, doncs, poder tocar-ho, no?
Això, i vas dir, mira, el 23 de maig de 2012 vaig jugar amb el Google
i vaig fer uns sons amb el sintetitzador Robert Muck.
I per què això?
Doncs perquè resulta que avui, precisament, aquests dimecres,
doncs, el senyor Robert Muck faria 78 anys
i és que va néixer, doncs, un dia com avui fa aquesta xifra, no?
I Muck, doncs, és famós per inventar una versió pràctica del sintetitzador,
un instrument musical electrònic que permet crear multituds de sons,
és el que estem sentint, no?
I, és clar, va revolucionar el món de la música,
perquè, és clar, al món de la música moderna hi van haver dues revolucions.
La guitarra elèctrica, o sigui, quan les guitarres clàssiques
i van posar electricitat, doncs, la cosa va canviar, però...
I tant, però de ple.
De ple.
I els pianos tradicionals, els òrgans Hammond,
que eren els precursors del sintetitzador aquest de Robert Muck,
doncs, hi havia els teclats d'aquests Hammond que sonaven a les seves aglècies,
que eren un híbrid entre una cosa mecànica i una cosa de mitja electrònica.
Però, és clar, no era ben bé cosa electrònica del tot, no?
I va arribar a Robert Muck, va fer aquest invent als anys 60,
i què passa?
Doncs, ho va revolucionar tot.
I aquí, doncs, els grups musicals van dir,
ostres, doncs, anem a fer composicions amb aquests instruments.
I els hi va sortir molt bé, eh?
Això mateix, d'aquí va venir una dècada després, els anys 70,
doncs, els pares de Tecno, doncs, els senyors Kraftwerk,
que van utilitzar aquests instruments electrònics,
i bé, i després dels Kraftwerk, doncs,
una riuada gent que, bé, ens perdríem amb...
Sí, que fins ara, que fins ara.
Sí, que fins ara.
I segurament que ara per ara,
tornant, com veiem, la moda dels anys 80,
i els remembers i coses d'aquestes,
encara ara els sintetitzadors,
potser, a mi, no és el que més s'utilitza,
perquè l'ordinador, podríem dir, ha guanyat molt de terreny.
Sí, sí.
Sí, esclar, l'ordinador ho fa tot.
I ara també hi ha un nou instrument
que han pogut deudir a uns concerts.
Ara fa poc vam fer la fira del carrer de Vilaseque,
i ho vam poder veure en directe,
també han assistit altres concerts,
que uns invents que es diuen loops.
Loops és com allò que tenen els que toquen la guitarra,
que et pergen uns pedals,
i això ens permet enregistrar uns sons.
En aquell moment, sí, tu estàs allí,
en aquell moment estàs tocant,
i et perges el pedal aquell,
i estàs enregistrant aquell sol,
aquell sol perges un altre pedal,
i després aquell sol se reprodueix.
Ah, per això és trampa, eh?
Bé, però...
Això és trampa.
Sí, però és un grup que millor són dos components,
i sonen com si fossin cinc components,
perquè el tio que està tocant la bateria,
doncs, deixa de tocar la bateria,
està sonant una bateria de fons,
se'n va a tocar la guitarra,
fa uns secors de guitarra,
deixa de tocar els secors de guitarra,
se'n va a tocar el piano,
i així, doncs...
Trampa, això és trampa.
Sí, però...
Que està molt bé,
perquè, clar, cadascú s'ha de buscar les seves solucions,
però que és trampa, eh?
Però són uns instruments d'avui dia,
es diuen loops,
i això també donarà cap a parlar,
i nosaltres entrem a fons algun dia d'aquestos, no?
Però bé,
centrem-nos en el teclat del Robert Muck,
perquè la cosa és curiosa.
Esclar,
van passar una evolució dels teclats de piano tradicionals,
s'hi va presentant entremig,
com una manera de transició,
els òrgans Hammond,
que són aquell peculiar so de l'Església,
i arriba, doncs, Muck,
i inventa, doncs, el sintetitzador, doncs, electrònic, no?
Aleshores, clar,
l'evolució de la música anava, doncs,
cap aquí, doncs,
cap a sons més electrònics,
però resulta que els instruments que tenim avui dia
de sintetitzadors
han arribat a una perfecció tan...
Tan bèstia.
Tan bèstia, sí, tan gran.
Que tu ara els pots posar l'opció
que toquin piano clàssic.
O sigui, sense...
Sí, sí, no, no, i trompeta, i violins...
Això mateix, però...
Aleshores, diguéssim, l'evolució a la inversa.
Gràcies a la tecnologia del segle XXI,
doncs, tu toques una tecla
i estàs tocant els teclats,
i és un res, uns teclats com petits,
que tu pots portar el braç,
i està sonant com un piano d'aquells de gran concert, no?
Un piano clàssic, no?
Sí, sí, no, no?
O sigui, que com tornar a les arrels dels sons electrònics,
sona un piano clàssic dels millors, no?
I dius, ostres, doncs,
tant tant electrònica per tornar a tocar el piano.
Però això ja ho veuràs sempre.
És clar, això ja ho veuràs sempre.
És allò, no?
La tecnologia te permet, doncs,
crear aquests sons clàssics,
i és allò que un instrument que es pensaven
que havia de menjar-se la música clàssica,
doncs, ara permet fer música clàssica, també, no?
Són aquelles contradiccions, no?
I nosaltres, doncs, això ho seguim,
ho seguim, i ens agrada,
i volem compartir-ho amb tots vosaltres.
Doncs, bé, aquesta seria la primera notícia,
doncs, que aquest senyor va fer aquest sintetitzador,
primer sintetitzador que va portar a d'altres,
doncs, que portessin aquest nou tipus de música, no?
Recordem la marca Kork, que també va venir després,
i bé, avui dia hi ha un munt de parells que fan...
de marques, de parells que fan sons sintètics, no?
Doncs, bé, aquesta seria la primera notícia,
entreu al Google i podreu practicar una mica,
i ara...
Jo segueixo, eh, jo, com pots comprovar, segueixo, mira.
I ara anem per l'obituari,
i és que, esclar, són aquestes notícies
que primer ens frapen una mica,
ostres, perquè va passar ahir mateix, no?
Però el senyor tenia 96 anys.
I ara, bé.
Aleshores, doncs, pel que va fer aquest bon home,
pel que va fer aquest bon home,
i la llarga vida que va viure, 96 anys,
doncs, clar, sempre és trist parlar d'una pèrdua.
A veure si arribem, sí, sí.
Però per això mateix ja ens agraïa a nosaltres
arribar a aquesta edat, no?
A veure si arribem a nosaltres, clar.
Doncs bé, ahir es va morir l'inventor
del primer comandament a distància, el primer.
El primer.
Perquè, sí, perquè...
Aquest jòstic, que coneixem o no?
Sí, aquest diem el pare,
però el que passa és que el seu primer comandament
era una mica així, peculiar.
Després van venir d'altres...
Però el comandament a distància o de televisió?
De televisió, sí, sí, sí.
Ah, és que, clar, com el comandament també de les consoles,
també són comandaments...
No, no, no, no, estem parlant de televisió.
De televisió.
El mando a distància a tota la vida.
El mando, aquí lo tiene, no?
Aquí lo tiene.
Sí, doncs, sí, hi ha les baralles que hi havia per...
Ostres, i que continuen, eh?
El rei del comandament.
Doncs bé, la qüestió és que el senyor es deia Eugène Pauley
i va morir ahir a Chicago als 96 anys
i és una cosa que el 1955 va crear, no t'ho perdis, eh?
El Flasmatic.
Què és el Flasmatic?
El primer comandament a distància.
Ah.
Es deia així, Flasmatic, 1955.
Un aparell que feia servir, no t'ho perdis també, eh?
Impulsos de llum i sensors fotònics per canviar de canal
i apagar la pantalla de la televisió.
Genial.
Sí, sí, però és que no t'ho perdis perquè Eugène Pauley,
doncs, que va ser el primer inventor d'aquesta història
del comandament a distància,
doncs, va crear als anys 50, l'ha nomenat Flasmatic,
un aparell que utilitzava impulsos de llum
i sensors fotònics situats als cantons del televisor
per canviar de canal o apagar la pantalla.
Aquell dispositiu, un luxe pels primers telespectadors,
tenia un defecte.
El dispositiu es podia veure afectat per altres fonts de llum,
de manera que en dies de sol intens com el d'avui,
eh?, avui feia un dia d'aquest sol intens,
doncs, què passaria amb el Flasmatic,
amb un dia d'aquest sol radiant que tenim avui?
Deixa'm que t'afessi jo la pregunta.
Què passaria, Beta, amb un dia tan calorós
i tan lluent com el d'avui?
Doncs que amb el Flasmatic,
doncs, podien tenir lloc canvis de canal sobtat,
sense tu demanar-ho.
Oh!
Clar, era un invent bo, però tenia un petit defecte, no?
Però bé, la qüestió és que ell va revolucionar
perquè, esclar, ja va fer l'iniciativa
d'anar a aixecar-se per tal botó per canviar el canal
i bé, doncs, la qüestió que funcionava,
només tenia aquest petit defecte que no hi havia d'entrar llum
perquè, esclar, aquests sensors fotònics
situats als cantons de televisor,
doncs, esclar, doncs, podien haver afectats per aquesta llum, no?
Doncs bé, després va venir el senyor Robert Adler
i ho va perfeccionar una mica més
i va canviar, doncs, aquest sistema
de sensors fotònics i pulsos de llum
per als que tenim avui dia, no?
Que són els controls remots per ones infraroges,
o sigui, els comandaments de distància avui dia
són per ones infraroges
i aquestes ones infraroges ja no se veuen afectades
ni per la llum, ni per la fosfor, ni per res,
o sigui que, esclar, va venir el senyor Robert Adler
i per aquest motiu, doncs, aquest senyor,
l'Eugent Poli, que es va morir ahir
juntament amb Robert Adler,
doncs, els van donar un premi l'any 1997
per ser els pioners en el desenvolupament
dels controls remots a la televisió de consum,
va ser l'any 1997
i deixa'm dir-te una cosa
que quan van crear, per acabar,
quan van crear aquest comandament a distància
només hi havia 4 o 5 canals per canviar
aleshores deies, per què?
amb 4 o 5 canals
necessitem un comandament a distància
estem parlant dels anys 50
i era als Estats Units
parlem dels Estats Units
4 o 5 canals només n'hi havia
feia falta, era una veritat de luxe
en aquell moment no
però ara que hi ha més de 500 canals
a l'era digital és que hem de donar gràcies
al senyor Gem Poli
i la comoditat
ens ha fet la vida molt fàcil
perquè més de 500 canals
han aixecat-se a cada moment
500 canals, eh?
i ara entre tu i jo, Beta,
hem d'esbrinar
hem d'esbrinar qui va ser el senyor
que va inventar el sofà
per acabar-ho d'adobar
perquè la televisió i el sofà
és el perfecte tàndem
perquè veure la televisió
en una cadira incòmoda
però jo diria que el sofà va venir abans
el que passa és que el sofà
es trobava una mica solitari
i li van inventar el televisor
clar, deus dir-ho, deus dir-ho
i després li van inventar el comandament a distància
el que passa és que una vegada
que van inventar la televisió i el sofà
van trencar moltes famílies
voluntàriament van trencar moltes famílies
possiblement
possiblement
doncs bé
aquesta seria el primer obituari
i el segon obituari
que ens sap també molt de greu
perquè en aquest cas sí que
ens dólar una mica més
perquè va ser
això va passar disòs passat
a l'edat dels 63 anys
una cantant
la reina de disco dels anys 70
la dona Summer
sí, es va morir d'un càncer
als Estats Units
sí
i bé doncs
nosaltres
és com una mena d'homenatge
avui el viatge a vinília
doncs anem
anem a aquest planeta imaginari
on ens trobem
doncs
aquests discos de vinil
nosaltres aquí
hem portat discos de vinil
és el soroll que sentíeu abans
plàstica
l'esvellem-ho
l'esvellem-ho ja totalment
sí
i aleshores
nosaltres
la cançó aquesta
que escoltem ara
del 1977
de la dona Summer
I Feel Love
va trencar molt de molles
perquè és una de les primeres cançons
que també fa utilitzar això
els teclats aquests electrònics
o sigui
parlem d'una persona
que
que va
que va fer moure molta gent
a les pistes de ball
arreu del món
amb aquesta cançó
I Feel Love
doncs
ens va trencar
moltes barreres
va ser un trencament
amb la música
que escoltàvem
fins a aquell moment
no sé
em pensava que anaves a dir
que també va ser
no només un trencament
per la música que escoltàvem
sinó també pel tema
perquè el tema
va estar fins i tot censurat
sí
perquè tenia una vessant
podíem dir
sexual i sensual
sí
que en aquell moment
la gent
podíem dir
dels Estats Units
ho trobava
sí
que s'havia sortit
una miqueta
aquí és també
on volia arribar jo
perquè és clar
la primera vessant
és que té un component
tecnològic
molt fort
de fons
o sigui
esteclats de fons
que és això
que sentim
en aquesta música
sí
això mateix
això és l'any 1977
i tot és electrònica
o sigui
aquí es va començar
ja ja està
el que seria
la música
o sigui
l'electrònica
a dins de la música
no
o la música
a dins de l'electrònica
com vulgueu dir-li
aleshores
la veu sensual
de la dona Semer
va fer un
un còctel
l'expulsiu
a més a més
amb el que dius tu
la lletra aquesta
I feel love
que vol dir
jo sento amor
no
esclar
i la forma
d'interpretar
el que tenia
ella sobre l'escenari
molt sensual
i és per aquest motiu
que uns anys després
a la dècada
dels 80
una dècada
que nosaltres
podem considerar
com perduda
sí
perquè
se'n va fer
coses molt bones
però el que passa
que esclar
en el seu moment
poc valorades
i esclar
ara
anys vista
fem una mirada
enrere
i veiem
que sí
que hi van haver
coses molt interessants
i és la proposta
que us portem
ara
també en certa manera
per homenatjar
la dona Semer
perquè
el grup
que escoltarem
ara
hi van fer
bandera
d'aquesta
dona
perquè si en el seu moment
va crear
polèmica
per la sensualitat
de les lletres
i de tot plegat
doncs
el grup
que escoltarem
ara
que va ser
com una unió temporal
allò d'empreses
una UT
sí
perquè
això és l'any 85
van fer una versió
d'I Feel Love
el grup
Bronski
Evit
que hi havia cantant
el Jimmy Somerville
el cantant
que després
s'uniria amb
Richard Coles
i formaria
Comunars
doncs
van prendre relleu
de la dona
de Samer
perquè
Comunars
van ser
els reis
de la disco
als anys 80
és allò que dius
ostres
de reina
a rei
això mateix
doncs
el 1985
Bronski
Evit
va fer una unió temporal
amb Marc Almond
el cantant
de Soft Cell
també
un autor
de grans temes
i
va fer
això
la versió aquesta
i li va donar
també un altre sentit
esclar
als anys 80
hi havia una mica
més de llibertat
i aleshores
l'amor aquest
que sentia
la dona Samer
els Bronski
i el Marc
Almond
el van convertir
en amor lliure
perquè ells
feien bandera
de l'amor
homosexual
del col·lectiu
gai
esclar
aleshores
ells van dir
doncs sí
nosaltres també
sentim amor
i esclar
i van convertir
com una mena
de
molts lliures
d'himne
dels homosexuals
esclar
i aquí
doncs
nosaltres
ens treiem
el barret
perquè
van saber
recompartir
una cançó
als seus
principis
els seus ideals
els seus ideals
vaja
sí
i això
doncs
ve donat
que nosaltres
admirem
aquesta gent
que els anys 80
van lluitar
per defensar
la seva identitat
la seva manera de ser
i en una època
en la qual va sorgir
una amenaça molt forta
que era la sida
que alguns deien
que era un càstig
per aquesta gent
que feien coses dolentes
no?
doncs no
ni càstig ni res
la sida
la sida
la sida
és una malaltia
que afecta tothom
i en aquell moment
doncs
ens van portant
tal a ser
com una mena
de
de l'acre
de
de la peste negra
per aquest col·lectiu
i no
no és així
no és així
és una malaltia
que no té res a veure
en cap col·lectiu
ni res
i nosaltres
des d'aquí
reivindiquem
aquesta gent
que feia la seva música
i una música
doncs
bastant bona
i bé
doncs
aquest és el nostre homenatge
de la dona Summer
des de
des de 1985
molt bé
perdoneu
perdoneu
no no no
fantàstic
fantàstic
no no
ens ha encantat
el discurs
però
no no
ens ha encantat
és que
aquesta dècada dels 80
doncs
ens ha de reivindicar
no no no
i la reivindiquem
i la reivindiquem
i tenim moltíssimes ganes
de sentir-la
més vegades
a través de la Terra Esplana
i això doncs
en homenatge
a la dona Summer
que estigui
gràcies
per la música
que va fer
i nosaltres
agraïmig també a tu
que tenim aquí ara
físicament
demà ja no sabem
demà ja no sabem
on estaràs
me'n torno al meu planeta
me'n tornes cap al teu planeta
però de cara a la setmana vinent
i mi cresta
t'esperem aquí de nou
eh Berta
baixaré
gràcies
vinga
a veure
t'esperem
t'esperem
t'esperem
t'esperem

t'esperem
t'esperem
t'esperem
t'esperem
t'esperem
t'esperem
t'esperem
t'esperem
Fins demà!