La terra es plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Si avui és dimecres i està sonant la terra es plana, ho tenim fàcil, no?
Tenim el Beta amb nosaltres. Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, com estàs?
Bé, passava per aquí.
Ja has trobat totes les notícies que estava per aquí remenant ordinadors i d'altres històries vàries.
Encara que no ho sembli, la gent això no ho pot veure, porto una notícia i mitja només.
Encara que sembli que...
Com que una notícia i mitja?
Sí, una notícia i mitja.
O sigui que sembla que tingui aquí notícies per donar i venda, 50.000 notícies.
I sí que han passat coses, no?
Perquè cada setmana notícies de tecnologia o relacionades amb la ciència en passen un munt, no?
Però nosaltres intentem fer una tria i aquesta setmana hem estat tan curosos a la tria que bé, doncs, farem una notícia i mitja.
Que passa que la notícia val per 3 o val per 4.
Ah, d'acord. Ho dic perquè la setmana passada també me vas dir que me deixaves una notícia no sé què per aquesta setmana.
Sí.
També la recuperem, aquesta o no?
No.
No? No, no, no.
O sigui, sí que hi ha novetats.
No, no, no es tracta d'això.
Bé, és que més que una novetat, volem parlar d'una tendència que fa temps que corre pel món i ara, doncs, gràcies a internet s'estén encara més, no?
És una tendència amb un nom una mica lleig, però que, sí, perquè sona fort, no? No és que sigui lleig de parolota, però és que té una fonètica forta.
Mira, ho diré. Es diu, el fenomen aquest, la tendència es diu steampunk.
Steampunk.
Steampunk.
Em sona trencadissa i alguna cosa d'aquestes, eh?
Sona dur, no?
Sí.
Aleshores, és una tendència que fa anys que hi és, i el més curiós de tot és que els creadors d'aquesta tendència ni els jo sabien que l'estaven creant, que és el que sol passar sempre, no?
I bé, doncs, gràcies a una bona amiga d'internet, doncs, em va passar un enllaç i em va començar a introduir amb el tema aquest de steampunk i, doncs, jo, doncs, vaig començar a lligar cables dient, ostres, però aquesta tendència, jo la coneixia, el que passa que amb un altre...
Es deia amb un altre nom.
Sí, amb un altre nom o pràcticament que no tenia nom, no? Bé, o ignorava que tenia nom, vaja, aquest seria la qüestió...
Sí, sí, que sabia que existia aquesta moda, aquesta tendència, aquesta forma de ser, però que jo ignorava que li havien posat un nom, no?
Ara, doncs, he lligat caps, gràcies a aquesta bona amiga d'internet, doncs, el que té aquestes noves tecnologies, no?, que hi ha intercanvi d'informació i ara puc parlar amb propietat i, com ho puc fer, doncs, és el moment de fer-ho saber a tots vosaltres els que escolteu la Terraspana, no?
Segur que també, quan expliqui d'acabar la cosa...
Ens quedarem que dius, ostres, però si això m'assona, no?
Això mateix. A més, a més, si us dic els referents, per exemple, Jules Verne, H. H. G. Wells, el de la Guerra dels Mons, o el de la màquina del temps...
Ah.
Sí, sí, tots hem llegit i després hem vist les pel·lícules d'aquests grans escritors del segle XIX, finals del segle XIX, i que, en la seva imaginació, doncs, esclar, es van imaginar coses futuristes en el seu temps,
i que, esclar, com ho van fer? Ho van fer amb la tecnologia que disposaven, esclar.
I que era molt, que dèiem la paraula de la setmana passada, rudimentària.
Sí.
Per això van ser pioners.
Pioners, sí, sí.
Molt bé, molt bé, que em costava la setmana passada que vam trobar aquesta paraula.
No, no, però avui estem, avui estem enganxats, eh?
Però és això, no?, que ells, quan escrivien això, no sabien que marcarien aquesta tendència,
que a hores d'ara, en ple segle XXI, segueix viu perquè hi ha gent que, fent servir les idees d'aquests creadors,
i d'altres, no?, el que passa és que he donat dos noms, per dir-ho, com ho diria, il·lustratiu,
perquè la gent no es faci una idea de què parlant, però, en aquest cas, també podíem parlar de Josh Orwell,
l'escriptor que va fer la gran novel·la, 1984, que després va passar a cinema,
amb un gran Richard Burton, fent de gran germà, gran hermano.
O sigui, una gran pel·lícula que us recomano, si no l'heu vista, doncs mireu de trobar-la on sigui,
perquè, evidentment, les cartelleres no les trobareu, però...
No, no, i depèn de quins videoclubs, potser que tampoc, potser algun col·leccionista, alguna persona, no?
Internet, internet, té moltes sortides, no?
Ara em fa por, això, de recomanar-ho pel·lícula d'internet.
No sigueu piratilles, però bé, podeu trobar internet.
Mira per on anava, mira per on anava.
Podeu trobar internet. Aleshores, en aquesta pel·lícula, també reflecteix molt la idea de 1984 del George Orwell,
perquè 1984 és el canvi de les dues darreres xifres, no?
El George Orwell va escriure aquesta gran novel·la el 1948.
Aleshores, ell es va imaginar un futur totalitari, on el gran germà controla tot, fins i tot les càmeres de vídeo, estan a les pròpies cases.
Avui dia aquest futur s'acosta, perquè estan tots ple de càmeres, no?
Els carrers, de moment, encara no han entrat a dins de casa, però qui diu que algun dia, doncs, també per imperatiu legal,
ens diguin, doncs, per seguretat, us posem aquesta càmera i visilem el que feu a casa, no?
No ha arribat, però el George Orwell ho va imaginar.
I aleshores, el 48, ell va dir, anem a ficar un futur totalitari.
Va pensar, va, li canviï el 4 pel 8, quedarà 84.
I com el del 48 al 84 quedava molt d'anys, es va pensar que el 84 podia ser possible això.
No va ser del tot, però gairebé...
S'apropava, perquè el 1984 ja es començaven a instal·lar les càmeres de vigilància, també.
O sigui que, ai, ai, ai, que anàvem per mal camí.
Bé, la qüestió és que quan vam fer la pel·lícula, es van basar molt fidelment a l'obra de George Orwell.
I sí, sí, és que te la recomano a tu i a tots els oïdors que podeu veure aquesta pel·lícula,
perquè, veureu, una societat futurista, però amb els estris que hi havia el 1948.
O sigui, les càmeres de vigilància són, doncs, més o menys com les càmeres que hi havia el 48.
Els telèfons també, ja n'hi havien, es va imaginar telèfons també així, molt sofisticats, inalàmbrics i tot això,
però amb el disseny de l'any 48, aquells de bacalita negra i tot això, no?
O sigui, una societat molt avançada, molt industrialitzada, però amb disseny retro dels anys 40,
perquè, esclar, és el que es va imaginar el George Orwell.
És que en aquell moment tenia, potser, a la mà.
Sí, és el que tenia, no es va imaginar, doncs, no, no, no, no.
I això podíem ficar-ho dins també de l'Steampunk, no?
Però expliquem una mica què és l'Steampunk, perquè he parlat d'exemples, doncs, de pel·lícules de Jules Verne,
però esteampunk és un subgènere de fantasia i ciència-ficció ambientat en una època o món
on l'energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant.
O sigui, a veure, o sigui que la fonda d'energia no és, doncs, ni l'electricitat ni altres coses,
i l'electrònica també brilla per la seva absència, o sigui que...
la seva font d'energia.
El vapor, el carbó.
Exclusivament?
Sí.
Clar, que era el que tenien en aquell moment.
Sí.
Ostres, és boníssim, perquè, a més a més, jo crec que anem caminant cap allà, eh?
Sí, pensa que la màquina del temps de H.G. Wells, que tots hem vist alguna vegada a la pel·lícula,
aquella manera de cadira i que té aquell...
Aquell ventilador, aquell ventilador enorme darrere.
Això mateix, doncs, tot, tot, tot, tot, en aquell moment estava impulsat per energia de vapor.
Quina imaginació, eh?
Sí.
Però quina meravella.
Aleshores, doncs, això, doncs, és el que hi havia, doncs, al segle XIX
i en freqüència, doncs, a l'Anglaterra victoriana d'aquest segle XIX, no?
Però tot això, tot aquest... aquestes màquines de vapor, doncs,
amb elements que provenen de la ciència ficció o de la fantasia,
invents tecnològics i ficticis com els que es troben, doncs, com he dit abans,
a les obres de H.G. Wells o tecnologia posterior, com els ordinadors, no?
O sigui que els ordinadors també se fabrican en estètica steampang,
o sigui que fan uns ordinadors com si fossin fabricats...
En aquell moment?
Sí, en aquella tecnologia.
O sigui, els teclats dels ordinadors, tenim aquí una fotografia,
no són els teclats que tenim avui dia de plàstic i tot això,
són teclats com els dels màquines d'escriure d'abans,
d'aquells tecles de rodonetes i tot així.
Saps que me'n recordo això que m'estàs comentant ara?
No sé si has pogut veure, segurament, que els pica piedra.
els pica piedra, tota la tecnologia que nosaltres tenim ara,
que la vam pensar feta com si estigués allà.
O sigui, el rentaplats, doncs, era un dinosaure que netejava els plats,
però també tenien el seu ventilador, que era un dinosaure que girava les seves ales,
etcètera, etcètera, etcètera.
Tot això, però, a la tecnologia d'aquell moment, no?
Això mateix, els creadors dels pica piedra, doncs,
es van imaginar una societat que tenien totes les comunitats
com les que tenim avui dia,
però feta a partir dels elements que tenien aleshores, no?
Com no havien descobert ni el vapor ni l'arquicitat,
doncs, fes servir l'atracció animal, no?
Doncs, aquí passa el mateix.
I, aleshores, doncs, esclar,
aquí volíem entrar a la cosa, no?
O sigui, a la pregunta o la resposta
que descansa a tot aquest supòsit, no?
Què passaria si haguéssim seguit altre camí científic, no?
Què hagués passat si, en lloc de focalitzar el nostre intel·lecte en l'electrònica,
haguéssim perfeccionat les primeres màquines de vapor
juntament amb el poder del combustible a carbó?
i que si els desenvolupants més importants de la nostra era
s'havessin donat més aviat.
O sigui, és això, l'estim punk, la tendència aquesta.
No, no, ara estaríem a la millor,
sí que de veritat estaríem a la lluna, eh?
Sí, però aquesta és la filosofia de l'estim punk, no?
Que si, en lloc d'anar cap a l'electrònica,
doncs, haguéssim perfeccionat el vapor,
no haguéssim...
Perquè, esclar, el vapor va ser el motor del progrés
de la revolució industrial.
Les locomotores de tren, els vaixells a vapor,
les màquines que anaven a vapor,
doncs, a les indústries, a les fàbriques,
doncs, feien anar a vapor,
però després feien anar les turbines...
Bé, totes les màquines, no?
A mi de les turbines, eh? A mi també és tot el punt, eh?
Sí, bé, les turbines de vapor, vaja,
feien anar les màquines que fabricaven els talers,
els primers talers que es van implantar a Catalunya,
doncs, anaven amb energia de vapor, no?
Una turbina, una màquina de vapor
que amb una mena de corretges,
doncs, feien anar els talers, no?
Doncs, aquesta va ser la primera font d'energia industrial.
Aleshores, què passa?
Que no va donar temps a desenvolupar-la més
i deviat va passar, doncs, a la força del petroli, no?
El petroli, doncs, el motor d'explosió...
Qui va ser? Qui va ser la persona que va dir
nosaltres utilitzem això, utilitzem el petroli?
Molt malament, eh? Qui va ser?
Suposo per costos, perquè es va perfeccionar més
l'industria del petroli en les màquines, doncs, de combustió,
perquè també els primers automòbils eren de vapor.
D'acordem-ho.
L'excepto, l'excepto.
Molt rudimentaris, però els primers també eren de vapor.
I no contaminaven gens, o almenys...
Home, el fototir era que per engegar-los
havies d'escalfar-li la caldera i tot això.
Ah, però no hi havia pressa.
En aquell moment no hi havia tanta pressa.
Llavors, efectes pràctics, doncs, què va passar?
Va passar que el motor de combustió era molt més pràctic
que no havia d'encenar en foc per posar en marxa aquella cosa, no?
Per això...
Però aquest fet va fer que el poder del vapor
no pogués desenvolupar-se.
Va quedar estroncat.
O sigui, apareix el motor de combustió
a partir de la gasolina, el petroli,
doncs, l'evolució o el desenvolupament del vapor
a màquines més sofisticades,
doncs, va quedar estroncat.
Va dir, per aquesta anília no continuem,
i continuem per una altra.
I, aleshores, esteem-pang intenta recuperar
el que hauria passat si s'havés desenvolupat
doncs, a aquesta indústria del vapor,
però amb elements que tenim avui dia, no?
I, aleshores, s'ha fabricat màquines
en estètica esteem-pang,
i per això deia allò de l'ordinador,
que es veu un ordinador,
doncs, també fins i tot la pantalla és plana,
però una pantalla plana una mica també adornada
com si fos del segle XIX, no?
No d'aquestes que tenim avui dia de plàstic,
sinó metàl·lica i bé...
Com si fos una televisió d'aquelles antigues, per entendre's.
Però sense cul, no?
Sí, sense cul, però d'aquelles antigues, no?
Amb aquells botonets al costat...
I així, doncs, podíem trobar moltes màquines
que fan volar la imaginació
d'això, no?
De què hauria passat, si no...
I d'una cosa bé, també passaria,
depèn de com tinguis casa teva,
perquè hi ha molta gent que li agrada molt l'estil retro,
i que això li vindria com a nella el dit,
aquest estil, no?
Sí, esclar, esclar.
Perquè tu tens la teva casa ambientada, per dir alguna cosa,
en els anys 50, 60 o 70,
i, clar, això no quedaria gens malament.
No, perquè tindries...
Li pots posar al teu ordinador, pots posar-ho tot,
però quedaria tot en conjunt, no?
Tindries totes les comoditats del segle XXI,
però en l'estètica aquesta, esteampunk, no?
Però tornem a insistir en el nom, no?,
que és molt dur, i, clar, el dir punk, doncs, ostres,
és una...
Sembla que hagi de...
Estim és vapor, és vapor en anglès.
És clar, ja ens han fet una mena d'ajuntar, doncs,
aquestes dues paraules,
i al juntar aquestes dues paraules,
doncs, no és que volgui dir que els punks de vapor,
no, no, no, el moviment punk i de...
Imaginem allò amb les crestes i amb tot el color, no?
No, no, esteampunk es podia traduir al català
com un retrofutur, eh, retrofutur.
Això seria la traducció, no literal,
perquè punk i esteam no tenen res a veure amb retrofutur,
però aquestes dues combinacions,
que és el que fan els anglosos,
que combinen dues paraules i donen un altre significat,
doncs, en català seria això, un retrofutur, no?
Aleshores, doncs, no s'ha de confondre's,
i l'estim punk és molt anterior a la música punk, eh,
o sigui...
Sí, sí, sí, va més enrere, va més enrere.
Molt enrere, i molt, molt enrere.
En el seu moment, per suposat, no se'l coneixia amb aquest terme
i se'l considerava verdaderament ficció especulativa
o sense ficció.
Els seus orígens es poden rastrejar a mitjans del segle XIX,
a les novel·les de Jules Verne, d'H.J. Wells
i Mary Shelley, que és la que va escriure Frankenstein.
El Mary Shelley, és veritat, és cert.
Que també va deixar anar molta imaginació
i també per crear aquest monstre també fer servir
energia molt rudimentària.
Home, t'hauria d'haver l'energia que ens dona una tempesta, no?
Sí, una tempesta, sí.
Un llampec seria, no?
Això mateix, una tempesta.
També, esclar, en el seu moment no es va imaginar
una central nuclear que proposés energia
i es posa electrònica fina, no, no.
Era tot una mica rudimentari, no?
Sí, sí, però els cables que arribaven...
Però ja, d'alguna manera,
la Mary Shelley ja va veure...
Com es diuen aquells aparells
que et posen d'electroxoc per quan estàs...
I el cardiograma, no?
No, no, aquell que moltes vegades,
segons quins pavellors d'esports,
han de tenir-ho gairebé obligatoriament,
per si et donen una parada cardíaca o alguna cosa,
et fan un...
Ah, sí, ja sé què vols dir.
Saps què vols dir?
No, i segurament que els oients també...
Per reanimar.
Exacte, el que passa que ara no em surt la paraula...
No, a mi tampoc em surt, però...
Però la idea seria més o menys aquesta, no?
És per qui té un atac de cor i la reanimació...
És instantània, però que pot servir, no?
Com això, que en aquell moment pel cos i que...
Màquines de reanimació, ara no...
Però tu que em sabeu el que són, no?
Que hem vist moltes vegades a les sèries...
Doncs mira, Mary Shelley també hi va mirar.
És futurista, aquesta senyora.
Sí, doncs veiem les dades màquines
que també són molt...
molt de l'època, no?
No es va imaginar naus voladores
i rayos làssers, no, no, res.
El que hi havia en aquell moment...
Això també es va inventar en aquell moment?
O també es va voler veure invasores de la Tierra?
Me'n recordo aquelles sèries mítiques...
Home, la Guerra dels Mons...
La Guerra dels Mons, què dèiem?
H.J. Wells, aquest senyor, a més a més de fer
la màquina del temps, també va escriure la Guerra dels Mons.
I també va imaginar unes naus
també molt...
Curioses.
Molt curioses, sí, sí.
Especials.
Especials, sí.
Veníem de l'espai i érem especials, no?
És clar, aleshores, doncs...
Bé, doncs...
Mira, això és l'Steampunk i...
Que recomanem especialment, eh?
Sí.
I aleshores, doncs, és molt senzill.
Aneu a internet i si voleu saber més de l'Steampunk,
doncs poseu al Google Steam Punk
i tindreu informació de tota mena.
Steam, en anglès, desvapor,
i pang, la combinació d'aquestes dues paraules
és aquest fenomen, doncs, que fa temps que corre
i que ara, gràcies a internet, doncs, ha revisculat.
Ha revisculat en el sentit que, esclar, doncs,
si tu tens curiositat de tot plegat,
doncs només falta que et donis una volta
i veuràs allí, doncs, enllaços, veuràs blogs,
veuràs de tot, fotografies,
i veuràs que la gent, doncs, se les pensa totes,
doncs, a l'hora de fer aquests cestris, doncs,
de manera retro.
Evidentment, els cestris que es fabricen avui dia
d'estètica Steam Pack,
doncs, no són generats mitjançant l'energia de vapor.
Però, en el seu barrel,
hi ha la pregunta aquesta.
Què hauria passat si hauria continuat l'evolució del vapor
en lloc del petroli?
Seríem parlant de coses que n'imaginaves, eh?
És clar, i a partir d'aquí, doncs,
com si fossin uns nous romàntics,
el retrofutur aquest,
doncs, els que volem tenir, doncs,
a cestris, doncs, avui dia,
però amb aquesta estètica de segle XIX, no?
Fins i tot veiem un ratolí,
el ratolí que té l'ordinador
també és un ratolí molt rudimentari i metàl·lic.
I acabo d'obrir ara mateix,
poso Steam Punk al Google,
el trobo a través d'imatges,
i podem veure una guitarra elèctrica.
Això mateix.
També trobem, doncs, per exemple, un mòbil,
però amb la versió, podíem dir, antiga,
que seria bestial.
I, per cert, m'ha vingut,
veient aquestes imatges,
m'ha vingut a la memòria una sèrie de televisió
que es diu Almacén número 13
i que alguna d'aquestes coses
surt en aquesta pel·lícula.
Bé, sí.
Jo te la recomano, també.
Veta, ja m'ho diràs.
És que és aquesta pel·lícula
i moltes, moltes, moltes,
que nosaltres, sense saber-ho,
que veiem aquesta cosa,
doncs, no sabíem,
no sabíem que això forma part d'una tendència
i que tenia nom i cognom.
Bé, nom, perquè cognom
és que era en Steam Punk ni prou.
Me'n recordo també d'una pel·lícula
de l'Oeste,
que eren d'uns agents de la CIA,
no em facis dir el nom de la pel·lícula,
i que també fan veure com
l'Oeste fan servir estris molt avançats.
Molt futuristes, no?
Molt futuristes, sí.
Un és el...
Ells s'utilitzen, perquè te'n fas una idea,
les pistoles, es diuen Tesla.
Sí, Tesla.
Clarament són pistoles de láser
que va inventar el senyor Tesla.
El Nikola Tesla, sí.
El Nikola Tesla, el que passa
que no van anar més enllà.
Sí.
Si no, es van quedar dintre el magatzem
perquè en aquell moment
hauria estat tota una debacle.
Aquí tenim un altre visionari, no?
El Nikola Tesla, podíem dir
que també seria un referent
de l'Steam Punk, no?
Perquè les seves màquines
també van fer que
dins de la seva rudimentarietat
fossin avançades, no?
Sí, sí, no, no, no.
És increïble.
Les coses que es poden arribar
a fer amb la imaginació.
Perquè tot això és imaginació,
no ens enganyem.
Sí, molt tant.
Ara, per molt que tirem
el viatge en el temps
i això ens encantaria,
no crec que ens trobaríem
totes aquestes coses.
A veure, és imaginació
en el fet que
el que hagués passat, no?
Si hagués continuat
en línia d'investigació
en lloc de la que tenim ara, no?
Però el que és realitat
és que hi ha gent
que fabrica estris
en aquesta imatge del segle XIX, no?
Sí, sí, sí.
Estris moderns en imatges del segle XIX.
Això és realitat.
Bé, sembla que ens n'hem anat
una mica de temps.
Sí, bastant.
Doncs anem per la mitja notícia.
Perquè hem d'anar per la música també.
Això mateix.
Anem per la mitja notícia.
Digues, digues.
I és molt ràpid.
És una persona que es diu
Enric Gómez,
és maratonià
i resulta que ell s'entrena
a 25 graus sota zero
entre gambes i calamars.
Sí, a una cambra figurífica
doncs s'entrena dues hores al dia
perquè ell vol ser
un dels primers catalans
que vol participar
a la marató del Pol Nord
i és que tindrà lloc
el 5 d'abril,
si el temps s'ho permet.
Vaig veure les imatges
d'aquest bon senyor, eh?
Sí.
I resulta que té a veure
això amb nosaltres.
Exacte.
Molt senzill, molt senzill,
perquè a ell li van fer una entrevista
i el típic, no?
Ostres, com se t'acudís a anar allà
i una marató al Pol Nord
i no sé quantos
i esclar,
i li pregunten
no hi ha llocs durs
més a prop
que hagis d'anar al Pol Nord?
Que no, al Pol Nord.
I l'home contesta
i diu
l'escaladores és molt personal
i per a mi el Gran Nord
és un lloc mític,
o sigui que té el Nord
que és una cosa que...
que hi vol anar.
A mi és una idea
que tenia de petit
per entendre'ns.
Sí, però el segueix
responent i diu
i a més és una aventura
amb data de caducitat.
Diu, caducitat?
Segueix el preguntador
i diu
l'Enric Gómez
sí, és que al Pol Nord
el gel
és més gruixut a l'abril
i poden aterrar avions
de gran tonatge
però no hi ha
terra ferma a sota.
Sabem que el Pol Nord
no és com el Pol Sud
que és l'Antàrtida
que hi ha terra.
El Pol Nord
el gel
està damunt
de l'oceà àrtic.
Aleshores
és aigua congelada.
I diu
l'Enric Gómez
que els científics
creuen que d'aquí
a uns anys
per raó
del canvi climàtic
aquí és on volíem
arribar nosaltres.
Sí.
La prova ja no es podrà fer
d'aquí a la data
de caducitat.
Esclar.
Què dius?
A causa
del que ja sabem
que s'estan descongelant
les fons.
Aquesta marató
ja porta unes quantes edicions
ara no em facis dir
a mi he perdut
aquí en el Mar de Papers
però no és la primera
marató que es fa
a Pol Nord
ja fa unes quantes edicions
que es fa
ho prometo
que us ho buscaré
d'aquí al 5 d'abril
que és quan s'ha de fer
intentaré donar
la data
de quina edició és
però porta uns quants anys.
La qüestió és
que ell
ell
ell hi vol participar
i esclar
i diu
anem a aprofitar
abans que s'afongui tot
per culpa del canvi climàtic
aprofitem el temps
i anem-hi
i aquesta seria
la mitja notícia
el punt
de color
que volem donar
al final
de la Terra Espana
no abans
sense escoltar
i per això ja deia
fem una miqueta de temps
per poder posar
vinilia
i que té en certa manera
relació amb tot plegat
perquè
anem a escoltar
una de les primeres obres
del senyor
Vangelis
Vangelis
que ha fet
bandes sonores
de pel·lícules mítiques
com
Blade Runner
bandes sonores
com
Carros de Foc
i aleshores
el 1970
hi va ficar
la música
d'una sèrie de televisió
que es deia
l'apocalipsi dels animals
una sèrie de televisió
francesa
del Frederic Rocif
que parlava d'això
de que el món està canviant
i els pobres animals
ens van al costat patint
si es fonen els pols
doncs
em sembla que
la cosa
la cosa ho tenen
bastant crua
i l'any 1973
tres anys després
d'haver ficat la música
va decidir editar-ho
en disc
en disc de vinil
que el tenim aquí
i una de les cançons
escollides
és
La petita filla
de la mar
una cosa molt tendra
molt tendra
ja ho veiem
que ens relaxarà a tots
per acabar avui
mira
mira
i amb aquesta composició
peta
diem adeu
no?
sí
marxem
és que ens relaxarem
jo t'ho deia
t'ho deia
aquí podem trobar
una de les primeres
obres mestres
d'evàngelis
quina meravella
és
encisadora
fins de setmana vinent
a rebeure
no?
no?
no?
no?
no?
no?
no?
no?
no?
no?
no?
no?
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit