Mena, mena.
Mena, mena.
Mena, mena.
Mena, mena.
Doncs aquesta és la sintonia del Mena, Mena.
I ja tenim aquí amb nosaltres,
via telefònic avui, a la Mar.
Mar, bona tarda i benvinguda.
Molt bona tarda.
Ai, que bé que te sento.
Em sens bé?
Ai, fantàstic.
On estàs?
On estàs fent de mama?
Estic fent de mama a la plaça Verdaguer.
Ah, que hi havia alguna cosa pels peques o què?
No, aquí hi ha la guarderia pública
més gràcia i més gran de Tarragona.
Ah, que estarà allà tots els crios del món mundial?
Hi ha mitja Tarragona aquí, és el que té.
Així que us junteu allà a la plaça Verdaguer.
Clar, aquí els crios juguen, merenen i és el que té, és el que té.
Ah, molt bé.
Totalment recomanable aquesta nova plaça descoberta.
per moltes mares que s'estiguin sentint ara mateix.
A partir d'ara hi haurà el Berbú.
Quin mar, ja ho sap, jo?
Ara anem que abrem.
Això passa per dir-ho.
Per què ho dius, dona?
M'has preguntat.
I quan tu em preguntes jo no m'hi puc estar.
El que podies haver dit.
Doncs en un lloc en el qual ens ho passem molt bé amb els nens.
Doncs mira, Sílvia, tornem a començar.
Tornem, tornem, tornem.
Molt bona tarda, Sílvia.
Bona tarda, Mar.
On estàs?
A la ciutat del carrer.
Ben fet, ben fet, perquè a casa fa un xafogó.
No, sí, sí, en algun lloc molt mundial.
Fa xafogó, fa xafogó.
Mar, que tornem una altra vegada a la càrrega, eh?
Sí, sí, sí.
Que ja estem aquí.
Estic al·lucinant, sí, sí.
De fet, jo cada any, quan s'acaba la temporada, penso que és l'última.
Doncs mira, encara ens ho hem aguantat.
I quan la Sílvia García em truca i em diu
Saps què, que tothom ha començat el dia?
Jo dic, no pot ser.
I a més a més hem tornat a dir-ho com a Halloween.
Això em passa avui, que no m'ho acabo de creure, tu.
Doncs ja estàs, eh, xati?
Ja estàs per aquí, eh?
Ja estàs posat, ja.
Bueno, estem calentant motors, eh?
Sí.
Ja teníem ganes, eh?
Ja t'ho dic ara que t'anyorava molt, eh?
Teníem bono, teníem bono.
A més a més, ja saps, allò, el dilluns,
que tenim l'Andrés i Andrés, l'avi Ramon,
el Beta, la Núria, la Mar,
que tot això és la família.
La nostra família d'any rere any, eh?
Claro.
A l'estiu menys ens endullem, més o menys, no?
Encara que alguna con altra trucadeta cau.
Sí, sí, bueno.
De tres quarts d'hora, mitja hora.
Sí, la trucada de qui era de posar-me el dia,
posar-me el dia, allò, vinga, i què, què tal?
I què? Doncs no res, no res, mira, igual, igual,
però després no te la voles i pim-pam, pim-pam, pim-pam.
Sí, és veritat, eh?
És el que t'he dit, com que tu i jo som de no xerrar gaire, no?
No, no, no, que ens avorrim.
De poques paraules, saps, de frases curtes.
A més, amb la Marc, hem de dir que fa ja...
Quan fa que compartim Marc, micròfon i revistes del cor?
Quan van començar a torturar els famosos sense que ells ho sapiguessin?
Sí.
Ja fa uns quants anys, eh?
I segueixen sense saber-ho.
Jo em sembla...
Entre tu i jo, millor.
Marc.
Jo em sembla que ja anem de cap als 15, eh?
Cap als 15 anys?
Cap a la niña bonita?
Sí.
Molt bé.
Jo em sembla que en guanys fa 14 anys, ja.
Perquè ara la Marc...
Que me n'amenava pel món, tu.
Ja has vist, Marc, que estan fent un programa que t'estan buscant.
El que passa que no ho saben.
Ah, sí?
Clar, la de la voz.
Ah, no, no, ja sé jo que no, perquè jo només canto a la dutxa i ja canto a la dutxa i malament.
No, però és la voz del cuore aquí en Tarragona Ràdio.
Sóc la voz del...
És la voz...
És la voz...
I per cert, amb la Marc, que per aquella gent que jo crec que són pocs que no hagin sentit el programa
o que s'adreixin ara per primera vegada a la nostra sintonia, repassarem, no totes les notícies,
perquè a la Marc en aquest aspecte sí que li agrada fer la bona tria, eh, Marc?
Jo sóc molt sol·lectiva.
Totes, totes no cauen, eh?
No, no, hi ha coses que no passen pel filtre.
No, a més a més, quan passa alguna vegada pel filtre és perquè a mi feia el descuit.
Se t'escapa.
Que dius, ai, que no volia dir-ho i mira, m'ha sortit, no?
Sí, mira, se m'ha escapat, se m'ha escapat.
Però bé, no, tenim, ja et dic, tenim l'escopeta carregada.
Sí.
Tenim, bé, com sempre, moltíssima música.
Sí.
Moltíssimes ganes de crítica, perquè tu i jo...
No, no.
Ho portem a la sang, ho portem a la sang.
I, a veure, parlem amb sinceritat.
Moltes ganes de fer el cafè amb pastes que fem cada tarda, tu.
Mar, i entre tu i jo, alguna altra pizzita també ha de caure, eh?
A vegades sí, se'ns fa d'anar a sopar.
Però és que, a més a més, jo he provat de menjar aquestes galetes a casa meva,
amb el cafè de casa meva, i no és igual.
No, no té el mateix gust.
No, no té el mateix gust que quant a les milles de lliure d'estudi.
No sé si és la calentó de l'estudi, l'aire condicionat, no sé, que no obrim.
El Caliu, el Caliu, el Caliu de Tarragona Ràdio, que és el que té.
És diferent, és diferent totalment, és diferent.
Bueno, Sílvia, escolta, en tot aquest temps, tu has fet els deures?
Has controlat la premsa, la tele?
No, no?
Aquí s'han igual les dues, perquè, clar...
Jo, home, de tant en tant veies alguna notícia,
sobretot una de les notícies que potser més em va sobtar,
i, mira, també m'ha agradat la maternitat i paternitat a l'hora de Shakira i Piqué.
Sí.
Mira, m'ha agradat, ja, la notícia bona, no?
Perdona que et digui que en l'últim programa ja ho vam intuir,
que les reds socials eraven carregades d'aquesta notícia,
que no podíem dir que era certa,
però que ho teníem ja allò mig-mig, un gol avall, eh?
Sí, sí, però ara ja està confirmat.
I també van agafar la casa.
Llàstima que ens vam perdre, Mar.
Què ens vam perdre?
La boda de l'Iniesta a Tarragona.
Bueno, a veure, jo sé d'una que deia,
ah, doncs no ho va ser.
No, no ho vaig poder.
Perquè jo sé d'una que va dir,
no hi hauria de passar el dia, tu,
com qui passa el dia per la Rambla.
Però al final va sorgir un campionat de karate en un altre lloc,
a l'altra punta de Tarragona,
per no dir gairebé Barcelona,
i clar, quan vam tornar ja estava, ja més que fet, eh?
Bueno, quina llàstima, quina llàstima.
T'ho perdonem, i ell també t'ho perdona, el seu cap, eh?
Sí, sí, tampoc me coneix, o sigui que...
Però, bueno, que segur, segur que en aquesta temporada
hi haurà més bodes secretes, i no tant.
Hi haurà divorcis,
perquè recordem que Paulina Rubio
ha enterrat l'abastal de guerra
i ha obert l'adulta.
Perquè si ara només havíem sentit
els comentaris del Colate...
Sí, és veritat.
explicant-nos lo normalment que ho estava passant,
els seus problemes econòmics,
les seves històries, Nil,
però ella no havia obert la boca per res.
No, és veritat, és veritat.
Doncs, en exclusiva,
he de dir, amb unes fotos espectaculars,
ens explica el seu punt de vista
i el per què ha decidit trencar amb aquesta relació.
Oh.
Però tot això ja ho anirem comentant,
perquè això s'ha de destripar a poc a poc.
I, a més a més, ho destriparem amb la seva música,
no?, que també l'han posat.
Ah, exacte.
A la qual cosa, la Mar i jo,
entre música i música,
fem allò del cafè,
fem el xarrub del cafè, no, Mar?
Sí, sí, sí.
I respirem-hi, ja, de pasteta cap a dintre,
que clar, tot això ha d'entrar bé.
Si no, no pots dir segons les notícies.
No, perquè si no et fa la bola a la boca
i se't noegues i no va bé.
Mar, t'he de dir una cosa que m'ha dit la Mar.
Posa-m'ho.
Jo dic, va, perquè m'ho has demanat tu.
perquè jo no l'hagués posat, ja saps.
No, jo vull que sàpiga, Sinti,
que jo això t'ho he demanat
com una prova d'amistat i de pau
i de tolerància, saps?
D'allò de dir, ja el vam posar fa sis mesos,
no cal que el tornem a posar.
Ah, però hi ha un nou single, eh, dona?
Bueno, i nou disc, no?,
que va sortir el dia 25.
Exacte, exacte, que la música que no se toca, diuen.
Toca, toca, Mar i poca.
La música no se toca.
La música no se toca.
Se siente.
Em parlarem molt del que ell pensa que s'ha de tocar i no, eh?
Ai, jo m'agradaria...
Ai, deixa'm...
Jo que penso que el que no s'ha de tocar
és les comissions que abanyen per disc o venut.
Però bueno, ja...
Ja en parlarem, ja en parlarem, ja.
Ja t'he deixat que la posis, ja està bé.
Ja està?
Ja en parlarem, ja en parlarem de notícia.
Mira, però és que se vende, eh, mira.
Veus que bé?
Ja te la saps, Sílvia?
De què?
No, no, jo vaig ser l'estribillo.
Ah, l'estribillo.
L'estribillo, eh, l'estribillo, xata.
Que no veus que no ho tinc opuesto tot aviat.
I després, Sílvia, a veure si em pots aclarir
un dubte existencial que tinc.
A veure, un dubte existencial.
I és, tu què en penses d'un anunci
que he vist a la tele del senyor Sergi Dalma
venent KH7?
El Sergi Dalma...
Ai, que no l'he vist, xata!
Perquè es veu que el senyor KH7
li està produint els concerts.
Anna!
I aleshores està ell venent KH7.
A mi no m'acaba de quallar el tema
de les taques del KH7,
la mugre, diguéssim,
i el Sergi Dalma.
No acabo de trobar la similitud.
Ostres, això ho he de veure, eh?
Sí, sí, sí.
Ho he de veure?
No, no, no.
Però el Sergi Dalma canta?
No, no, canta.
T'està explicant les virtuts
i gràcies al KH7
farem una gira i dius
Ostres, tu, que malament està la cosa, ja.
Oh, doncs sí.
Depèn de com.
Doncs mira, ara he entrat
dintre de la pàgina del KH7.
Sí, que seria pitjor si venies compreses, claro.
I posa la part de dalt,
posa Sergi Dalma via Dalma, eh?
Via Dalma, sí, sí, sí.
Consigue dues entradas exclusives del concierto
a través de KH7.
Ay, mam, mam, mam, mam.
Ay, que lo tienes ahí, eh?
Ay, mam, mam, mam, mam, mam.
Yo te vestí, ¿qué?
Mam, mam, mam, mam.
Ay, qué guapo que saludos, eh?
Veus que ja ho sap.
Canta, està cantant, canta com el Sergi Dalma, igual.
Clar, quasi, quasi.
Ai, doncs mira, m'ho miraré, eh?
M'ho miraré, a veure si ho trobo.
A veure si és allò jo.
Comprant-nos 50 botelles de KH7,
li regalem-ho d'entrar al concert.
No ho sé, no sé.
I la Sílvia se...
Bueno, la Sílvia se li traurà brillo a casa seva amb el KH7.
Jo i la Mònica.
Ja ho hem dit molt a vegades, no?
I l'altra.
I el KH7 ja no cal que faci més publicitat.
No, però tu creus que ells entrarien?
Què?
Ells entrarien i formarien part de...
Espera, espera, espera, que l'acabo de trobar.
Xata, espera, que trec l'oreja de Van Gogh.
A veure si és aquest, el nou espot.
És que no sé, he trobat nou espot de KH7.
Ai, qué susto.
Que fotut.
És aquest?
Sílvia, saps què penso?
Que si no ens patrocina en el programa no cal que sentin l'anunci.
És este?
És este no, perquè pone funciona i ja està.
No, no surt el Sergi Dalman aquest.
M'han enredat.
El Sergi Dalman no funciona.
No funciona.
Sí que funciona, eh?
Entendré com?
Oh, Xata, segura que li preguntis.
Cuidadín, eh?
Cuidadín, cuidadín, eh?
Bueno, bueno.
Bueno, pues continuem buscando, eh?
Continuem buscando el carrer del Sergi Dalman i esa chica es mia.
I a la setmana que ve, si m'has fet els deures...
Ja m'hi posaré, ja m'hi posaré al dia i estaré veient totes les cadenes de televisió.
Allò que normalment traiem quan hem de posar, doncs jo m'hi posaré.
Jo m'hi posaré per a veure el què.
Molt bé, molt bé.
Ara que li han donat la tarda a l'Anna i Gartiburo, podem prendre-li el relleu.
Exacte, exacte.
Veus?
I parlarem de l'Oliver Martínez, no?
Sí.
Jo m'estava preguntant, l'anunci del Nadal és per vendre ulleres, Mart?
És per... l'anunci del Nadal del pòquer?
No, no, l'altre, l'altre que surt, que està al carrer o a un lloc i li diuen,
vostè és Nadal, no?
I ell va dient que no, que no, que no és Nadal, que no és el Nadal.
I vostè juga al tenis, no?
I ell diu, no, no.
I clar, l'únic que té diferent són les ulleres.
Que dic, ja està, miau.
L'òptica de torn...
No, no, no, no ho posa, perquè són imatges...
Ah, perquè és un anunci d'aquell que el fan a vegades en un parell de fases, saps?
Ah, exacte, exacte.
Que primer donen una píndola i després un altre trosset i tant,
perquè tu et preguntis, què deu ser?
Veus?
I tu dius...
I després dius, ah, era això.
No, a més, Marc, entre tu i jo, que jo crec que ja s'hi veu molt.
Perquè, clar, porten les ulleres així com de pasta, de color, així com taronja.
Sí.
Que, clar, què vol fer?
Com Superman, que se posava les ulleres i la gent no el coneixia.
És Nadal-quén.
És Nadal-quén?
Amb les ulleres és Nadal.
O, bueno, és... no se sap.
I sense les ulleres és el campió Nadal.
Bueno, no ho sé, no ho sé.
T'ho dic ara que continuarem, eh?
Bueno.
I hem de fer també d'espies, no?
D'espies?
Sí, en algun lloc ens ficarem, també, no?
Sí, mira.
Què?
Per què?
Que no et sentia?
No, dic, en algun lloc també ens ficarem d'espies, en algun lloc.
Bueno, tu saps que a vegades ens agrada d'entrar per les portes d'alradera.
Sí.
Quan no ens conviden ni ens donen passe de premsa, doncs el que fem és entrar per les portes de la cuina.
I també ja saps que d'aquí a poquet, bueno, d'aquí a poquet, no, a principi d'any no ens toca parlar.
De que ara el febrer és quan parlarem ja dels Òscars, que són aquestes entrades infiltrades.
Ara mateix, amb Sant Sebastián a damunt de la taula, els Òscars a mi em queden lluny, eh?
Sí.
A mi em queden lluny.
Parlarem de l'alfombra vermella de Sant Sebastián.
També, també.
Parlarem de l'un espectacular, i és raro que ho digui jo, un espectacular Penor de Cruz.
Sí, ho he de dir, mira, m'ha agradat.
Dile, dile, senyora Bardem.
L'he trobat molt guapa, l'he trobat molt elegant i l'he trobat actriu, que això ja és molt.
Bueno, ja està bé.
Per això, algunes classes, haurem d'anar classes allà, als Estats Units, o no?
Pots comptar.
Segur, alguna classe, alguna cosa, perquè el pel sabia fer, per posar-se allà davant de les càmeres,
que ella ja tenia, eh? Ja tenia el braç tancat.
Ah, no, a veure, això ja ho sabia fer.
Ja, però encara més.
I és el mateix, que no és el mateix, tot i que ho entenc, trobar-la espectacular a la fombra de l'esmella
per l'estrena d'una pel·lícula, no un festival, que trobar-te-la pel carrer amb xalda,
l'élia esportiva, especialitzant a son fill.
Clar, és diferent.
El tracte que tindria amb tu seria molt diferent, d'una manera o d'una altra, eh?
Home, clar, depèn de com, si portessis una càmera i estigués una mica incòmoda,
hauries de sortir corrent.
Ah, què?
Perquè, segurament que molt amable, molt amable no seria.
No seria, no seria.
No, no, no s'enganyem, no s'enganyem, no s'enganyem.
Però, Mar, i quantes coses més ens han de quedar per comentar, eh?
Quantes notícies han de sortir encara, eh?
A veure, tantes vegades com la gent ens vulgui sentir, que això també és important.
Ah, i si alguna vegada volen dir-nos alguna cosa, ja saben on estem, eh?
Ah, exacte.
Ah, xata't aquí.
Ah, exacte.
Que l'any passat no es van queixar gaire, que sé que sabíem de bones tintes tu i jo,
que mira, s'ho van passar bé i reien amb nosaltres, eh?
Aquí ja tenim un puntet, eh?
I tornarem a obrir el tema del correu electrònic.
Si la gent no vol dir que hi ha correus electrònics,
per criticar-nos, que també està bé, que seran els més,
o per donar-nos ànims o per comentar-nos alguna notícia que se'ns ha passat per al...
Tot això està preparant-se, eh?
Està l'olla, fent l'olla barrejada.
I després també...
I de cada setmana que ve jo prometo que tot això està preparat.
I després, Mar, digue-ho, digue-ho, digue-ho que repassem, digue-ho que repassem.
Que pensaves, que no posaria avui la música del cumpleaños feliç de l'Enrique i Anna?
No, no, no vaig a pluralitzar.
Cada setmana Sílvia García tria la cançó més friqui del món.
Jo, jo, jo.
Que representi els aniversaris feliços.
Sí, sí, sí.
Doncs mira, avui, deixa'm ja, que tu que has parlat d'un senyor...
Doncs deixa'm-ho felicitar.
Deixa'm felicitar, perquè...
Sí, jo també el felicitaré.
Ja l'hi ho deixem per Facebook.
Demà mateix, eh? Demà mateix es el cumple?
No, espera, espera.
Ai, bueno, sí, comencem per casa, tens tota la raó.
Avui és l'aniversari del Miquel González, del nostre company.
Ai, què?
Ai, de clacar, ai, de clacar.
Ai, que sí, s'ha d'animar, s'ha d'animar.
El que passa és que...
És un crac, és un crac.
Jo em dirigia al Sergiò Dalma.
Que demà és el cumple.
Sí, el crac d'Alma.
No diries quants?
Cinquanta.
Ai, t'ha passat.
47, diuen.
Ah, m'he passat de pocs.
Una miqueta, eh? Tres anys.
Hem de reconèixer que es manté bé.
Tu creus que fa els mateixos anys
que el Boris hi segueix res?
47, el Boris?
Jo li posava més, el Boris, no?
Perquè està més...
Treballat, treballat.
Treballat menys, però treballat
no sap que treballar més l'altre.
Però està més envellit.
El Boris demà mateix, el dia 29, perdó.
Ara, que també et dic una cosa.
Si el Boris s'aprima 30 quilos, la caga, eh?
Sí, perquè li falten les galtones.
I aquesta cara una tan simpàtica.
Semblava 230.
També tenim l'esting, Mar.
A mi te'n recordes com fa l'esting?
Solole, solole.
Larale, larale.
Has dit larale, larale?
Solole, no.
Saps si jo parlo l'anglès de Cincinnati?
És el mateix.
No ho ha més tancat, el de Nova York,
que parles tu.
Sí, sí, és diferent, és diferent.
Que ja ho teixes.
És anglès de províncies.
Anglès de províncies.
I ara, si fos el programa del dia a dia,
per entendre'ns...
Posaríem l'esting.
Posaríem l'esting.
I, a mi, tot seria per acabar.
I ara és quan la Mar me diria,
ja sembla que m'ha dit que m'ha quedat a marxar,
ja m'ha fa no sé què...
I jo diria, molt bona setmana,
perquè això ho hem de canviar una mica, no?
Una miqueta només, eh?
No gaire, eh?
No gaire.
Bueno.
Ara ja estem acostumats.
Però, Mar, el que sí que t'has de demanar,
que enguany continuem, donem la benvinguda, no?
Sí, perquè no, no, no...
Que això ho hem de buscar per demà,
per la setmana que ve, Sírgia.
No, no, no, jo et parlaré la setmana vinent.
No expliquis les quatre sorpreses que tenim,
que són sorpreses però que són de cada any, saps?
És el que t'anava a dir.
Són sorpreses, sorpreses...
No ho sé, eh?
Ja en parlarem, ja en parlarem.
Doncs, Mar, benvinguda de nou.
Gràcies, gràcies.
La setmana vinent espero fer-te una bona abraçada
i dos patonassos per acabar de fer la festa, eh?
Jo porto les postres, eh?
Vinga, fem-ho, fem-ho.
Gràcies, Mar.
Bueno, ha estat un plaer.
Petons a tots els oients de Tarragona Ràdio.
De part tema.
Des del carrer, al món mundial.
No ho diguis, no ho diguis.
I ens veiem la setmana que ve.
Vinga, que sigui així.
Gràcies, guapa.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
So lonely, so lonely, so lonely, so lonely.
So lonely, so lonely, so lonely.
So lonely, so lonely, so lonely.
So lonely, so lonely.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!