La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Noi, ja el tenim aquí amb nosaltres.
Abans el presentàvem, l'hem saludat.
Beta de Nou, bona tarda.
Hola, un altre cop.
Ja estem aquí amb la terra es plana, el que dèiem.
I jo crec que aquest bon senyor que volia fer aquest salt,
anava a dir el salt del tigre, no?, perquè està més enllà del tigre.
Saps com es diu, no?
No, el senyor en què?
Fèlix.
Fèlix.
Fèlix.
Fèlix i té un nom, bé, un cognom una mica així complicat de dir.
És hostiliac.
Es fa dir Fèlix Baumgartner.
Baumgartner.
Baumgartner.
Sí, sí, sí.
Una cosa així, més o menys, eh?
Sí.
Sí.
D'acord.
I aquest bon senyor, la seva proessa és anar saltant.
També, altrament dit, també té un altre renom, no?
O sigui, bé, aquest seria el nom correcte, però té un renom.
És Fèlix sense por.
Sense por.
Sí.
Fèlix sense por.
Ah, no sé, eh?
En anglès seria Fèlix no fear.
No fear.
Sí.
Horror.
Ha sonat bé, eh?
Sí, eh?
T'ha quedat molt bé.
I aquest bon senyor, com li va donar?
Com li diuen en anglès, no?
Fèlix no fear.
I com que li va donar aquest bon senyor per començar a saltar?
D'aquestes maneres i a aquestes altituds?
Se sap una mica la seva història de com ha anat...
Sí?
Sí.
Ah, doncs explica'm.
Sí, sí.
Mira, el que passa és que ja m'has enredat.
Ja m'has enredat.
Fem una cosa.
M'has enredat perquè volia començar amb el vol del Dragon
i després anar per les aventures i desventures d'aquest senyor Estruec.
Però només, mira, donarem una mica més de peixeta a la gent, no?
Digues.
Ja que m'has fet aquesta pregunta, doncs...
Per què li ha vingut de fer aquestes coses?
Doncs resulta que aquest home era un...
Era un...
Com t'ho diria, això?
Ensenyava a fer paracaigudisme a l'exercit austríac.
Era un instructor d'elit, això mateix, que no em sortia.
També jo estic una mica tocat del volet...
Estaves aquí buscant la paraula.
Com el Quimi Portet, sí.
Estaves buscant la paraula.
Sí, sí, el Quimi Portet no està encomanant això del tocat del volet.
Aquest home era instructor de paracaigudisme d'elit a l'exercit austríac.
Aleshores, què passa?
Sempre ha estat una mica inconformista, no?
I aleshores, en un moment d'un altre, va abandonar l'exercit perquè no se sentia a gust sotmès a la disciplina militar.
Però és que no era tan sols això.
És que no és que no se sentia a gust sotmès a la disciplina militar.
Que dius, bé, té un cert raonament, no?
Sí, perquè dius, mira, jo m'ho puc muntar ja per la veritat.
No, no, és que ho va fer per no haver de catar normes estúpides, que és el que comporta l'exercit,
ja sigui austríac, ja sigui espanyol, ja sigui nord-americà.
Clar, que és allò que dius, a veure, jo entenc fins a un límit aquestes normes,
però m'agradaria trencar-les.
Sí.
Això segurament que no, perquè deuen estar molt tancats en aquest exercit.
Dins de l'exercit, aquestes normes estúpides, com diu el Fèlix, sense por,
era molt difícil trencar-les, per això ell va decidir obrir-se, i m'he més ben dit, no?
Es va obrir cap a l'espai.
Exacte, ostres, jo crec que li faltaran, eh?
Li faltaran metres, com continuï pujant, pujant.
Bé, doncs, després en parlem.
Vinga, anem-hi.
Després en parlem.
Anem a veure amb aquesta altra història que m'ho volies explicar.
Això que he dit del Vol del Dràgon, que és, doncs, el titular,
i a més a més, doncs, he volgut, o vull començar amb aquesta notícia,
perquè, esclar, té més antiguitat, allò del Fèlix, sense por,
doncs, havia de passar-hi, que per cert, el Fèlix ens va llançar,
però ara explicarem bé el per què, no?
Exactament.
Doncs bé, el Vol del Dràgon.
Doncs, bé, resulta que fins fa uns anys això de l'espai
era tan sols a l'abast dels grans governs, eh?
O sigui, Estats Units, Unió Soviètica,
després s'hi va ficar pel mig la Unió Europea,
quan hi va haver el desdial, no?
I, a més a més, doncs, el pas dels anys, doncs, les potències emergents com són Brasil,
la Xina i la Índia, que també diuen, eh, nosaltres també volem anar allà dalt, no?
Aleshores, aquests eren, en principi, els principals valadors perquè l'home pogués anar a l'espai, no?
Governs, governs del món, no?
Què passa?
Aquí trobàvem a faltar les empreses privades, no?
Allò que dius, dius, ostres, i això que passarà d'aquí a dos o tres segles,
o d'aquí a 25 segles, allò que ens mostrava les pel·lícules,
que hi havia una empresa privada que explotava aquell planeta per treure aquell mineral d'això,
i era una empresa privada, això arribarà a passar?
Ah, i tant.
Això, o, o, o, doncs, està començant a passar.
Clar, és que, a més a més, aquí a la Terra ja ens ho estem carregant tot,
i, clar, depèn de quants metres hi ha cap a dins, ja no podem arribar,
perquè com ja arribarem a l'unclic de la Terra ja ens ho podem carregar,
de tant de com, fins i tot el que és la...
Com es diu?
Dona'm un cop de mà.
La rotació de la Terra, ens podem carregar tot.
Sí, sí.
I, clar, dius, però ja que aquí ja no hi ha més per carregar, anem a altres costats, no?
Sí, sí.
Al nevà, sí, al nevà, sí.
Podria ser que això de carregar-nos la rotació de la Terra
podria passar que quan s'acabi l'estiu, en lloc d'anar cap a la tardor,
tornessin cap a la primera vera.
No, però s'està notant.
A la primera vera.
Perquè tenim ara mateix uns cicles de calor que no...
Sí, estan passant uns dies una mica estrans.
I el cos ho nota, eh?
I les plantes i els animals.
Sí, no estem gaire fins, eh?
No, no, no.
He fet, no una enquesta, però he vist la gent de Trena Ràdio, aquí a la redacció,
i més o menys...
No, però això ja és una altra cosa, eh?
Això crec que és per alguna altra rotació, eh?
També, també, però qui no té un refredat té un angustipat, no?
També.
Té molt a veure el temps, no?
Bé, aleshores, doncs bé, això està començant a canviar.
I de moment, doncs, aquestes pel·lícules en les quals ens mostraven una de les llunes de Júpiter,
per exemple, la lluna Io, en la qual, doncs, hi ha una mega extensió minera,
passaven coses estranyes, sí, aquelles pel·lícules futuristes, no?
I l'encarregada d'explotar, doncs, aquella gran o aquella mega mina planetària,
era una empresa privada, i per estimular els treballadors els donava drogues,
i aquestes coses, no? Sí, coses de pel·lícules del futur, no?
Doncs bé, de moment, no es posarem la lluna Io, de planetària Júpiter,
no es posarem perquè...
Queda una miqueta lluny.
Sí, queda una miqueta lluny, si prou feines tindrem per arribar a mar, sigui imaginat, no?
Aleshores, la cosa, doncs, és més propera, no?
I bé, doncs, el que volíem arribar, no?
Que les empreses privades, doncs, ja comencen a entrar dins del mercat aquest de l'espai,
i de moment ho fan sense drogues, no com les pel·lícules aquelles,
i això ja arribarà després.
Bé, la qüestió és que l'empresa en qüestió es diu Space X.
Sí, és una empresa futurista, amb un nom futurista,
que es va crear el 2002,
i va tenir, doncs, la visió que al cap d'uns anys,
2002-2012, 10 anys,
ha trigat una mica, però bé, sabia que al final ho aconseguiria,
hagut d'esperar 10 anys,
però tenia una visió futurista, molt futurista,
molt de ciencia ficció, però ho ha aconseguit.
A lo millor es pensava, quan es va crear aquesta empresa,
l'Espace X,
que en un parell d'anyets es faria en el mercat mundial
de sèstices especials,
però bé, podem també aplicar aquella dita
que més val tard que mai, no?
La qüestió és que ho està aconseguint,
perquè fa pocs dies ha canviat el curs de l'història
de l'exploració espacial.
Fins ara, era un tema completament restringit
a les agències especials dels diferents països,
o sigui, l'ANES americana, l'ES europea,
les agències russes, xinesa, índia, barcelera,
que eren les més conegudes, no?
Els motius eren bàsicament econòmics,
o sigui, perquè ho feien només aquestes agències estatals, no?
Esclar, l'aventura especial costa una pasta.
Sí, no ens enganyem.
Exacte, hem de partir d'un coixí,
hem de partir d'un coixí.
Plenerament, l'aventura especial costa una pasta.
I no italiana.
A més que m'ho has deixat a ou.
Això mateix, sí, sí, t'ho he deixat molt bé.
Sí.
I, esclar, aleshores, doncs,
primers motius econòmics, després estratègics, no?
Esclar, si ho poden controlar,
primer que hi vagin els militars,
després els governs,
i potser després deixar-me anar a qui li plagui,
o qui ho pugui pagar, no?
Això, jo crec que et tiraria més per aquesta segona opció, eh?
Sí, però, esclar, la primera...
Aleshores, s'han hagut de cremar aquestes etapes, no?
Com les fases d'un coet,
quan es llença cap a la Lluna,
que primer se separen els coets,
després se separa el cos central,
i al final queda aquella petita càpsula.
Com un coet que va cremant etapes el seu ascens cap a l'espai,
doncs, a la cursa espaial també ha passat el mateix, no?
Primer van posant nasses militars.
Després van dir, va, aquí vagin els governs,
en aquest cas, doncs, la NASA, no?
I ara, doncs, hem arribat a aquesta tercera fase,
aquesta tercera etapa,
que les empreses privades ja poden ficar cullerada.
I què passa?
Doncs, la iniciativa privada, en principi,
es limitava als satèl·lits, eh?
Això sí que ho van dir, això, eh?
Que, doncs, que enviïn satèl·lits,
però poca cosa més, no?
Però físicament, que no hi hagi ningú que no estigui...
Això mateix, no?
...posat pel cercle, no?
O sigui, els deixaven enviar satèl·lits,
però no pas els sistemes de llançament, no?
O sigui, fer coets i aquests coets portar gent
i estris i menjar i coses, no?
Andava a dir una cosa,
i tu ja saps què és el que hi ha al voltant de la Terra
per culpa de tot això que anem llançant,
que anem llançant...
Sí, sí, sí, ferralla especial.
No hi ha prou de ferralla especial al voltant
que continuïn llançant més coses, no?
Bé, bé.
És que...
Però ho entens, no?
Sí, t'entenc, t'entenc.
Com ho estem fent?
Ho estem fent, jo crec que de mala pitjor, eh?
Bé, doncs, la qüestió és que la cosa ha canviat
i ho va començar a fer l'any 2002
quan es va fundar aquesta empresa que dèiem l'SpaceX
i les coses van començar a canviar,
va haver-hi un petit gir, no?
En els primers anys van, aquesta empresa, l'SpaceX,
van desenvolupar un parell de coets,
el Falcon One i el Falcon Nine,
o sigui, el Falcon I i el Falcon Nine, no?
Sí, sí, el Falcon Nine.
Ja van saltar, van saltar.
Pels que no acabin d'entendre una mica l'anglès, no?
Sí, sí, sí.
Aquest últim, el Falcon Nine,
ja té una mida considerable
i moltíssimes possibilitats.
Diuen que l'important és triar correctament els moments
i la gent de SpaceX el van encertar de ple
perquè la NASA fa poc que ha retirat els seus desbordadors,
s'ha jubilat perquè pobret ja no passava amb l'ITB, no?
I aleshores, esclar, no eren segurs
i el govern nord-americà no tenia pasta per construir...
Avui estàs amb lo de la pasta, no digues diners.
Sí, és que ahir vaig sopar pasta italiana.
Ahir vaig sopar a sopar...
No, noto, noto, noto...
Ja em ve això de la pasta, no?
Bé, la qüestió és que el govern nord-americà,
en aquest cas la NASA, doncs no va haver de pasta
i aleshores s'ha retirat...
I s'apunta a qualsevol caramel que l'ofereixin.
Jo mateix, i com vaig jubilar...
Anava a dir si TVS...
Vaig jubilar els desbordadors per no passar de vells
que eren a l'ITB espacial, doncs...
I que de moment, esclar, els jubilats no disposa
de cap sistema alternatiu per enviar res a l'espai,
doncs què passa?
Doncs per abastir l'Estació Espacial Internacional,
la ISS, o per portar-hi astronautes,
depenen sobretot de les nous russes
i en ocasions de l'Ariana Europeus.
O sigui, la NASA, com ho té tot jubilat,
doncs havia d'arribar convenis amb els russos
o amb els europeus.
És clar, aleshores això de trucar a la porta
als vells enemics, ara amics...
Sí, sí, però amics i enemics, però entén-me,
tu creus que...
Amics de conveniència.
L'honor americà...
Això mateix, sí, sí.
Ui, tal com són ells,
que nosaltres som els millors
i ara ha de fer i rebaixar-se
a l'hora de demanar favors...
No, no, no, és que jo m'imagino la situació.
Venen els americans, trucant a la porta dels russos,
mira, volem portar això...
Bé, doncs els russos diuen...
Diuen, doncs sí, tenim unes naus,
unes, què es diuen, les naus Soyuz,
que van molt bé, però costen tant de dòlars.
I els americans, doncs bé, paguen, molt bé.
Paguen, se'n van cap a casa seva
i bé, i arribant a Washington
encara estan sentint les relles dels russos,
no ho volem dir...
Que no pot ser, no?
Sí, que s'estan pixant de riure
en el sentit que els vells enemics
doncs es venen a trucar a nosaltres
per pujar l'espai.
Per demanar-nos favors.
Sí.
I després també van optar per els europeus
i els europeus també...
També reien?
Sí, també li han pensat...
Estan passant pipa, eh?
Sí, no tant com els russos,
però també li han dit
mira, la primera potència mundial
ara ens ha de demanar a nosaltres
que li portem la bugada nova allà
a l'Estació Espacial Internacional.
Jo crec que és molt heavy per l'honor, eh?
Bé, doncs, com la cosa estava així
i les rialles se sentien des de Washington,
doncs...
els de Space X van aconseguir un contacte amb la NASA
per pujar material i pot ser personal fins a la ISS.
O sigui, de moment el contacte és per pujar material.
Què vol dir?
Doncs la bugada neta de la roba
i menjar.
Està sent molt estrany, eh?
Menjar.
I el contacte hi posa l'opció
que pot ser també hi pujarà personal,
en aquest cas serien astronautes.
no és una manera de dir personal...
O personal no militar, diguem així, no?
Perquè els astronautes
han de tenir una preparació
tant siguis militar com no...
No, no, però quan es refereixen personal
es refereixen astronautes
perquè com els americans
els astronautes siguin civils o militars
no tenen cap estri per pujar-los
doncs s'han d'aprendre,
en aquest cas, de Space X, no?
I bé, doncs,
són contactes de l'ordre de 1.600 milions de dòlars
per 12 missions.
O sigui, que no està malament.
No tinc suelto.
Ara mateix no.
Què et sembla?
1.600 milions de dòlars.
Tots a missions.
Què et sembla?
Fantàstic, fantàstic.
No, no, i que segurament
que pels americans
fantàstic que surtin
doncs empreses com aquesta
que mire, que puguin continuar
finançant el que seria
l'escalada especial
cap a...
no se sap cap a on.
Escalada sí,
però cap a on no se sap, no?
Doncs bé, mira, resulta que la semen...
I aquesta empresa...
Una pregunta, Bé.
Aquesta empresa, concretament,
que fa viatges?
Són només o...?
Home, de moment, doncs,
és el que dèiem, no?
Que va començar amb satèl·lits
i ara doncs ha desenvolupat
aquestes naus,
aquests coets,
que són els Falcons,
la versió 1 i la versió 9,
i uns coets...
Però tenen una fita determinada,
o sigui, aquest coet,
per dir alguna cosa,
arribarà o els portarà la gent
cap a la Lluna?
No, home,
de moment és l'estació
especial internacional.
Només cap a l'estació?
Sí, sí, sí.
Però, és clar.
Que dones un voltet
al voltant de la Lluna,
baixes...
L'empresa privada,
a veure com ho diria,
s'excita si hi ha dòlars pel mig,
aleshores, doncs,
si aquest contracte de moment
és de 12 emissions
per portar material
a l'estació especial internacional,
doncs,
s'adobla,
s'adobla el pressupost,
i és per anar a la Lluna,
doncs,
l'empresa privada
farà els coets
que calguin
per anar a la Lluna.
El que necessitin,
el que necessitin.
És dinàmica.
Sí, sí, sí.
És dinàmica pura,
ara mateix.
Sí, sí, sí.
És una cosa,
doncs,
que...
d'aquí,
doncs,
l'èxit d'aquestes
iniciatives privades,
no?,
que possiblement
els governs
a l'hora de tirar projectes
sigui una mica més lent
la màquina d'engegar
i l'empresa privada
és més...
va més per feina,
vaja.
O sigui l'hora de diners,
doncs,
el que sigui,
el que calgui.
De moment,
ens hem quedat amb això
i hem obert una nova fase
que és,
hem passat de ser
els governs
qui s'encarreguin
de les missions
especials
en aquest moment
fins a l'estat
internacional
i de passar
dels governs
a una empresa privada
i això és també
el primer pas,
com deies,
si algun dia
poden fer arribar
el coetx a la Lluna,
doncs,
per què no?
O sigui,
que si s'ho proposen,
doncs,
aquesta empresa
investigarà el que calgui
si hi ha endol·les pel mig
perquè,
porti els astronautes
nord-americans
a la Lluna
o a mar,
no?
També podria ser
que hi ha
i després que posin allà
una hamburgueseria
d'aquelles,
allà a la Lluna,
amb un snack bar
al costat,
una discoteca
i vinga.
Bé,
doncs,
la setmana passada
van llançar la primera emissió
és el negoci,
eh?
És el negoci.
Van llançar la primera emissió
per portar material
a l'Estació Espacial Internacional
encarregada
d'aquesta empresa privada,
no?
El Falcon 9
va sortir després d'algun endarrerament
d'última hores,
això també li passava
als nord-americans
de la NASA,
doncs ara també l'empresa privada
també endarrerà
aquest últim hores llançament,
no?
i doncs va portar material
i menjar els astronautes
de la ISS
i tot això anava
a la càpsula batejada
com Dragon.
Per això
hem volgut titular
aquest petit comentari,
aquesta petita notícia
com el vol del Dragon.
Un Dragonfly.
Sí,
perquè doncs
la càpsula
del coet,
perquè és el temps
que dèiem
que va cremant etapes,
un coet,
doncs és això,
a mesura que es va pujant
va desprendent
les parts
que no necessita
per enragar-se,
o sigui,
disposa d'uns megamotors potents
que són els que s'activen
perquè allò
doncs
pugui pujar
i pugui restar
o sigui,
pugui guanyar
la força de la gravetat
en aquest cas,
no?
I aleshores
aquella cosa
de qui podràs tu més o jo
i doncs posa uns motors
allà i
piaço motors
i al final
acaben guanyant els motors
a la força de la gravetat.
Quan aquesta força
de la gravetat
ja és una mica més lleu
doncs els motors
ja no tenen el seu fi
i up,
se se separen
i ha voltat per la terra
doncs això
ferra allà
ferra allà
el que dèiem abans
i llavors queda
el coet
té aquestes quartes parts
del coet
amb uns coets
uns motors més petits
i va pujant
i quan arriba
ja l'estratrofera
doncs els coets petits
també fora
i es va despullant
i va quedant la cosa
i al final queda
una càpsula
i aquesta càpsula
és el que diem
de sortir
com el Falcon 9
al final
se queda com
la càpsula Dragon
sí, sí
que és una cosa
també és petita
sí, una cosa petita
aquesta càpsula
és d'anar tornada
perquè arriba
a l'Estació Especial Internacional
està preparat
perquè se pugui
coplar
a una de les entrades
de l'Estació Especial Internacional
té uns petits motorets
perquè pugui
evidentment
fer la maniobra
s'encari aquestes portes
i doncs
entren
se tanca tot
presuditzat
ja poden entrar astronautes
material
bugada nova
i tot això
el que necessita
i després
doncs
esclar
hi haurà gent
que porta allí un temps
i que voldrà tornar a la Terra
venen uns
i marxen un altre
doncs
la gent que ja porta
unes quantes setmanes
uns quants mesos allà
i que té ganes
de tornar a la Terra
doncs
puja la càpsula
agafen la bugada bruta
i tornen
i tornen
per fer la mateixa
tornen a la Terra
i ara s'ha tornat
de la manera
que se tornava
els anys 60 i els anys 70
que quan arriba la Terra
doncs
després de passar
la fricció
de l'atmosfera
doncs
s'obren uns grans
per acaigudes
i o aterren al desert
o aterren a l'oceà
la gran majoria
de vegades
jo crec que ha estat
a l'oceà
però també
hi ha la possibilitat
de fer-ho
a desert
s'han vist
les imatges
sempre
les imatges
al costat d'un vaixell
a l'oceà
és això
aquí són els dos sistemes
el sistema nord-americà
sempre li ha agradat
fer-ho
a alta mar
i és el que sempre han vist
que venen els vaixells
es rescaten
es puja en el vaixell
i després arriben als Estats Units
aquest és el sistema
en americà
el sistema rus
no estan per oceans
ni per hòsties
ells al mig del desert
del bobi
que tenen allà
i ja està
a més a més
els hi posa
la diana
perquè ells són així
jo sé
els russos
són molt xulos
i aleshores
ja que han de fer
posem la diana
i veureu com sortirà
fins al tot
la majoria
de saterratges
russos
estan fets a terra
bé
doncs és una altra manera
d'entendre
però bé
estarem pendents
estarem pendents
d'aquestes coses
perquè segur
que sortirem d'altres
tu deies
abans
i feies referència
a aquest planeta
o a aquesta lluna
de Júpiter
l'Io
l'Io
i va sortir fa poquet
una altra de les pel·lícules
que una gran presó
on estaven
els
podíem dir
la gent
més perillosa
del planeta Terra
i d'altres morts
suposo gestionada
per una empresa privada
també
estava a l'altra punta
de la lluna
o la cara fosca
però aquesta va gestionada
per una empresa privada
ai no l'hi vaig preguntar
jo segur que sí
no l'hi vaig preguntar
jo t'ho dic ara
segur que sí
aleshores no ho descarti
també
que algun dia
doncs també
una empresa
vegi negoci amb això
segur eh
i doncs
els presos
aquests dos rebels
que no tenen ganes
de reincidir-se
doncs vinga va
a dalt d'un coquet
i els portem
jo què sé
a la cara oculta de mar
també
i que s'estiguin allí
i segur que no s'hi escaparan
no?
i a lo millor
doncs és això
una cosa que
ho hem vist en pel·lícules
i d'aquí uns anys
doncs ho facin
a empreses privades
o sigui que
el moment que va tenir
la setmana passada
que va ser el primer
enlaigament
d'una empresa privada
que s'encarregava
de tota la logística
això doncs pot ser
en certa manera històric
perquè és clar
pot ser un abans
i un després
o sigui
després d'aquest enlaigament
poden venir
moltes més coses
i tot el que havien imaginat
en els pel·lícules
de ciencia ficció
no és que s'accomplirà
d'aquí a quatre dies
però d'aquí a vuit dies
possiblement
sí que serà cert
seguríssim
seguríssim
doncs bé
la qüestió és
que
acabo la notícia
per rematar-ho
i imagino que
com acostuma a passar
quan hi entra
l'iniciativa privada
l'exploració de l'espai
experimentarà
una bona emprensida
és el que dèiem
l'empresa privada
sempre té més dinàmica
perquè bueno
l'obra dels dòlars
doncs la cosa
sempre va per amunt
les administracions
sempre són més lentes
a l'hora d'enxergar
aquesta maquiniària
l'empresa privada
va per feina
tants diners
això mateix
va per feina
va per feina
i aleshores
segur que
ja hi ha projectes
per posar hotels
a la lluna
i coses així
que tal
que no els hi deixin
no no
però és que
jo proposaria
que tal
si portem
eurovegas a la lluna
sí que se'n vagi
a la lluna
eurovegas
no no
perquè no arribaria
a ser rendible
per l'història
que clar
quanta gent
n'hi hauria
i que aniria allà
ja
aquí agafaries
el queixen un moment
i ja estaries
això ens dona peu
a imaginar coses
però per contra
coses esperem bones
però per contra
els temes de seguretat
acostumen a anar
més justets
pot ser no al principi
però amb el temps
esclar
és això
també
que té aquest contrapunt
l'empresa privada
és molt dinàmica
però també
a l'hora
d'estalviar costos
per treure beneficis
doncs
potser
treuen diners
de seguretat
i de normes de seguretat
és clar
que s'hi preguntin
algun vols
que n'hi ha
els de Reienert
que volien
volien fer anar
els passatgers
de peus
com si fos el metro
i que estarien benzina
això mateix
ves a saber
que en uns futurs viatges
a la lluna
en l'empresa privada
també te facin anar
de peu
i calla
i aguanta
seria molt fort
és clar
és això
que
també
estem imaginant molt
però
és el dolent
que té
les empreses privades
doncs bé
és clar
que l'exploració
centrada en el coneixement
quedarà en segon terme
ara tocarà treure
rendibilitat
de l'espai
i hi ha molt espai
per anar fent
és clar
és infinit
i això també
implicaria començar
a preparar
legislació especial
i coses semblants
previsiblement
les discussions
ja no seran
per quin país
té drets
sobre la lluna
mar o mercuri
sinó quina corporació
té els drets
aquí també és una altra cosa
és també el que dèiem
la lluna
diuen que és patrimoni
de la humanitat
que és de tots els humans
però a qui posi un peu
al peu
una empresa privada
o una gran corporació
em sembla que
hi posaran
un fil de ferro
allò
un barat de fil de ferro
allò que diuen
en castellà
el nombre d'espino
i
passa
si vols
això és casa meva
però tu ja saps
que també hi ha gent
que ja té
la seva parceleta
de la lluna
que ja l'ha comprada
físicament
o sigui té un títol
immobiliari
que li dóna dret
a equips quilòmetres
de la lluna
és això
que s'haurà de començar
a preparar
una legislació especial
que no hi ha res
sobre això
és clar
qui té dret
a exputar això
quina empresa
de moment no existeix
aquesta legislació
i bé
doncs per acabar
dir que
el que preveia
la ciència-ficció
doncs
ja truca la porta
doncs
ens està trucant la porta
ja
ai
ai ai ai
què passarà
ja ho saps
que en aquest aspecte
em fa molt de por
per això
perquè no tenim consciència
més que por respecte
no no
però és que no tenen
almenys
jo perquè no estic aquí
amb aquest tema
però no tenen consciència
clar
si
la nostra terra
que és la que trepitgem
és com quan
no t'arrentes els dents
per dir alguna cosa
quan no la tens
és quan la trobes a faltar
això mateix
i com
què busques
una dentadura postissa
no
postissa
una altra planeta
que sigui igual que la terra
no
doncs a mi
potser t'acostarà
moltíssims anys
de trobar-lo
si no
no ho trobaràs mai
o sigui
primer cuidem la nostra
i després ja s'endarà
això mateix
estic molt d'acord
amb tu
però tot i així
tot i així
jo sempre he pensat
he pensat
que primer
és la terra
i després
són altres qüestions
però això tampoc
no vol dir
que hem de quedar quiets
i el nostre
intel·lecte
per dir-ho d'alguna manera
doncs
no
no deixar-lo anar
perquè moltes vegades
aquestes propostes
d'investigar
altres planetes
o altres
altres coses
implica
una tecnologia
o el desenvolupament
d'una tecnologia
que és clar
que després
ens retorna a nosaltres
no
per exemple
jo he dit moltes vegades
tu ja saps
jo he dit moltes vegades
que moltes vegades
que molts experiments
que s'han fet
per la cursa espacial
després han tingut utilitat
amb nosaltres
i si no que li diguin
a la gent
que escalfa
el cafè
amb el microones
ho practiqués
o aquella roba
que
que es tanca
no amb cordons
o amb botons
sinó
doncs
amb el velcro
que també és un invent
de l'espai
doncs
hem de mirar la part positiva
no?
Té on insistir
primer
és centrar els esforços
en arreglar
doncs
aquest griguell
que és la Terra
actualment
i posen una mica d'ordre
el clima
que ens ha
d'estar rotat
una mica
i està la cosa
una mica així
massa moguda
però
l'home
té intel·lecte
per això
i per molt més
o sigui
el que
les energies
que ens sobren
després de lluitar
per aconseguir
una Terra millor
les energies
que ens sobren
per fer voler
la emisionació
i un dia
penso
ostres
i si anéssim
a veure què passa allà
i algú pensa
doncs mira
jo tinc una màquina
que fa possible
que hi anem
doncs vinga
el que ho ha somiat
i el que ha fet la màquina
provem-ho
doncs això és la clau
de la humanitat
també
els somnis
aquests
de voler anar
més enllà
però sempre
que des del respecte
sí
evidentment
evidentment
s'està començant
a perdre
però clar
l'únic que veiem
és
mira
m'estàs veient
els diners
evidentment
jo que soc trec
i fins a la mèdula
sempre
sempre
sempre em quedo
amb aquesta
aquesta dita
que és com començar
cada pel·lícula
cada sèrie
d'Star Trek
que diuen
espai i l'última frontera
aquesta frase
tan curta
l'espai i l'última frontera
ho explica tot
ho explica tot
d'una tant
per imaginar
ostres
l'última frontera
ens agafen unes ganes
de tancar-la
i anar a veure
què passa
a l'altre costat
d'aquesta frontera
i això
es forma part
de nosaltres mateixos
Berta
te n'adones
que en una notícia
hem dit gairebé
tot el nostre temps
ho hem deixat
és que ens hem deixat
anar
mai millor dit
i teníem que parlar
d'aquell senyor
que vol fer el salt
però que no ens donarà temps
doncs mira
haurem de fer un plan pítol
aquesta última notícia
mira
fem una cosa
deixem-ho per la setmana vinent
la vida i miracles
del senyor aquest
recordem-ho
que es diu
Fèlix
Fèlix
va a un guàrdner
Fèlix sense por
tota la vida
i aleshores m'ha dit
per què
i com va començar
i tot això
ho hem fet cinc cèntims
abans
no no
bé
quatre cèntims
ara el que direm
és el que no va passar
i que havia de passar
resultat que
és curtet
i així
expliquem
què és el que no va passar
que havia de passar
i la setmana vinent
doncs expliquem
perquè aquest senyor
vol fer coses
que no fa ningú més
doncs
mira
estic aixecant la mà
espera
estic aixecant la mà
o a lo millor
de cara a la setmana vinent
podem explicar
com ha anat el salt
això mateix
perquè ho ha ajornat
i el segon cop
ho ha ajornat
a lo millor
doncs d'aquí
a dimecres
ja ha tingut
condicions meteorològiques
més favorables
els vents
li han bufat a favor
en aquest cas
com si fos
com si fos
un anisme grec
doncs els vents
li han anat de cara
o favorables
i ha pogut fer
doncs bé
l'esportista
ja era dins de la càpsula
que un globus
havia d'elevar
a més de 35.000 metres
o sigui
35 quilòmetres
per dir-ho
ràssic curt
quan el vent
ha obligat
a avortar el salt
i és que el salt
estratosfèric
amb el que l'estudià
que fèl·lic
va a un guàtner
que no ens ho deixen fàcil
no ens ho deixen fàcil
sí, sí
va a un guàtner
mira que és fàcil dir García
que pretenia
o Beta
no?
o Beta
tan fàcil
sí, sí, sí
doncs amb aquest salt
que pretenia
convertir-se el dimarts
en el primer humà
a trencar la barrera
del so
en una caiguda lliure
a trencar la barrera
del so
en la velocitat
que hagués agafat
doncs ha estat cancel·lat
a la causa
d'un vent excessiu
res de mal de panxa
no, no
vent excessiu
a veure
en principi
estava previst
que fos transmès
per unes 50
150 emisores
de televisió
i l'emissió
ha estat interrompuda
doncs a les 19.45
hora catalana
d'ahir dimarts
unes dues hores
després
d'iniciar-se
els preparatius
per inflar globus
en què
Baumgartner
havia de pujar
l'estratosfera
des de
Roswell
a Nou Mèxic
als Estats Units
on té lloc
aquest experiment
bé
la setmana que ve
continuarem
és que la setmana
ve i ja
sabrem cap a on tira
i si ho ha fet
i això
que el projecte
ja va haver de ser
ajornat de dilluns
a dimarts
o sigui
dilluns
era primer dia
ho vam passar dimarts
i avui som dimecres
i no sé si avui
ho farà
ho farà demà
però possiblement
dimecres venent
podem donar
la bona nova
i és també el que dèiem
que aquest senyor
ja es va llançar
29.000 metres
o sigui
29 quilòmetres
o sigui
no és tampoc cap boig
ell ja ho ha fet
que sap el que fa
que sap el que fa
ja ho ha provat
aquest trage especial
que expliquem com és
perquè no es quedi en mal intent
o sigui
no arribi a la terra
a fer molt modificat
no?
és un trage molt especial
doncs
aquest senyor
doncs
ja
el mes de juliol
el mes de juliol
d'enguany
del 2012
ja es va llançat
a 29 quilòmetres
li va anar bé
va arribar
la prova és
que ho va voler
atentar
si no hagués anat bé
segur que ahir
no hagués provat
segur
segur
segur
no hagués estat aquí
entre nosaltres
per preocupar-ho
o sigui
va llançar-se
des de 29 quilòmetres
i ho va aconseguir
ara el que vol fer
és batre el rècord
perquè hi ha una persona
que el té ara
que és 32 quilòmetres
i ell diu
doncs jo com a austriac
qui està a l'exèrcit
ho ha d'aconseguir
i considero
que les normes
de l'exèrcit
són estúpides
doncs vull arribar
a les 35 quilòmetres
més que ningú
doncs a veure
si ho aconsegueix
i estarem pendent
però abans
fem una cosa
encara que anem a precipitació
i anem amb la rapidesa
del temps de la ràdio
hem de passar pel planeta vinil
a més avui
amb un grup
que saps que
que em toca fibra
digues
mira va
que resulta que
el número d'aquest
mes
d'octubre
de l'Anderroc
el 204
avui ja també
porta només 204
la revista Anderroc
però bé
com si portés 2004
porta molt de números
doncs la portada
està dedicada
a Antonia Font
que acaba de treure
un nou disc
que es diu
les mil cares d'una cançó
però
hi ha una petita
apartat
en consonància
en el que està vivint
al carrer
aquests dies
sobretot
des del 11 de setembre passat
i és un petit article
que parla
de 100 cançons
per a la independència
aleshores
són cançons
d'aquí
gent de feta per aquí
que
hi ha uns rarafons polítics
aleshores
ens anem
al 1996
el grup Sau
el grup de
Carles Sabater
que el cel sigui
i de Pep Sala
i què és
l'11 de setembre
doncs són els records
de la diada
de l'11 de setembre
de 1977
primer cop
que es van veure
senyeres de manera massiva
a la Barcelona
postfranquista
i la lletra diu així
una part de la lletra
diu
era l'11 de setembre
de 1977
el pare
treia la senyera
amb els ulls plorosos
cap al cel
em va dir
mira aquestes barres
representen
tot el que tu ets
és un fragment
de la cançó
i
i això
estan parlant
insisteixo
el 1996
aleshores
qui diria
uns anys després
el que encara
continua passant
perquè això
encara continua passant
el que continua passant
i sobretot
aquest 11 de setembre
el pobre Carles Sabater
qui s'havés pensat
que uns anys després
la cosa
tornaria
a revifar
i de quina manera
ostres
bé doncs
escoltem-la
amb aquesta cançó
Beta
se'm ara vinent
saltaràs
vinga va
em mullaré
em mullaré
saltaré
i m'expliques
aquest tratge
que t'has de posar
i tot això
per la Terra Esplana
per la Sílvia García
per Tarragona Ràdio
per la ciutat de Tarragona
per tots vosaltres
que m'escolteu
per l'11 de setembre
el que convingui
gràcies
a vosaltres
a reveure
de 1907
tant de setembre
el pare
treia
la senyera
amb els ulls
purosos
cap al cel
em va dir
mira aquestes barres
representen
tot el que tu ets
no li sortien
les paraules
però no em calia
ni res més
temps
era temps
quan jo era
un bailet
i el pare
em va ensenyar
d'on sóc
i ara
el guardaré
agafaré
aquest sentiment
i el tindré
sempre
dins
al meu cor
seré
fort
seré
fort
dins
el meu cor
era un temps
de protesta
però ara
tot és diferent
la vida
sembla
més tranquila
podem
viure
amb el
present
que
aquella gent
que ens oprimia
ja fa molt
temps
que van marxar
que el pare
em deia
no pateixis
que tard o d'hora
tornarem
temps
era temps
quan jo era
un bailet
quan el pare
em va ensenyar
d'on sóc
i ara
el guardaré
agafaré
aquest sentiment
i el tindré
sempre
dins
al meu cor
seré fort
seré fort
seré fort
un zonno
cor

i ara
el guardaré
agafaré
aquest sentiment
i el tindré
sempre
dins
el meu cor
seré fort
que deon
a
ha
em
a
これ
ha
eu
em
eu
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em
em