I aquí continuarem el Ja Tardes de Tarragona Ràdio.
T'anàvem a parlar avui i t'ho dèiem a l'anici del nostre programa
d'un llibre que es diu Els presos del port de Tarragona.
Un llibre que han tingut l'oportunitat de fullejar
i que tenim via telefònica a la seva escriptora, a la Montse Gisbert.
Montse, bona tarda, benvinguda.
Hola, molt bona tarda.
Doncs de primer, felicitats per aquest llibre.
Un llibre que es va fer la presentació, si no recordo malament,
fa dos divendres.
I explica'ns...
Sí, es va fer el divendres passat.
Exacte, i com va anar?
Ah, recorda'ns-ho.
Molt bé, la veritat és que molt bé.
Primer, molts de nervis, perquè, clar, és el meu primer llibre
i és com exposar-se a la primera vegada, no?
Però la veritat és que molt bé.
Va vindre molta gent, i gent que no m'esperava, també,
antics companys de la universitat, i la veritat és que molt contenta.
Explica'ns una miqueta, perquè com va ser que vas començar a escriure
aquest llibre dels presos del port de Tarragona?
Sempre necessitem un per què, no?
Algú que ens iniciï, o fins i tot tu que dius
Ostres, això m'interessa personalment.
Com va anar?
Bé, la veritat és que fa gairebé tres anys,
quan encara estava a quart de carrera,
vaig conèixer el Premi d'Investigació al Port de Tarragona
arran d'una visita que vam fer a l'Arxiu del Port
per una assignatura.
I vaig pensar que per què no presentar-me?
Tot i que tenia poca experiència,
podia també ser una bona oportunitat
per dedicar-me a una de les meves passions,
que és la investigació històrica.
I a tot això va ajudar el fet també que el mateix any,
en una altra assignatura, vaig fer un treball sobre la Casa Canals.
Mentre estava investigant, lligint llibres,
vaig descobrir un gravat que estava fet per la Borda,
on sortien els presos a arrastrar una gran pedra.
I el gravat precisament commemorava la visita del rei Carles IV
a les obres portuàries, el 1802.
I aquest gravat va ser el que em van fer amb curiosia.
I buscant bibliografia em vaig adonar
que Benes s'havia tractat el tema dels presos.
I vaig començar a buscar una miqueta més
i ja a l'Arxiu del Port
i vaig creure que era una bona aposta
per presentar-me el Premi d'Investigació al Port de Tarragona.
I què és el que has descobert a través d'aquest llibre?
Perquè clar, segurament que a partir d'aquest gravat
que et va cridar l'atenció
i a més et van fer amb curiosi
sobre el tema de la presó de Tarragona,
segurament que hauràs descobert coses
que ho expliques en el teu llibre
i que hi haurà molta gent de Tarragona
que no en sap, no?
No tenim ni idea.
Sí, bé, arran d'anar consultant un arxiu i l'altre,
perquè he consultat molts arxius,
molts llibres, molts de diaris,
doncs he pogut anar elaborant unes temàtiques, no?
Sí.
I bàsicament parlo del manteniment dels presos,
de l'alimentació, el vestuari,
com eren els treballs a la pedrera,
els tallers, les condicions laborals,
la vigilància, els maltractaments,
l'assistència sanitària...
Vull dir que són moltes les temàtiques
les que acabo tractant.
Però ho enfoques sempre des de la vessant del port,
recordem-ho, no?
Sí, sí.
Digues, digues, perdona.
No, que els van treballar 92 anys,
a les obres portuàries,
i és com agafar la relació dels presos
en les obres
i al llarg del llibre es van detallant fets
i també entremesclat entre la vida d'aquestes presos.
Comentaves fa una miqueta
que, clar, has hagut de moure,
d'interessar-te,
de llegir,
d'anar a molts llocs per preguntar.
Jo no sé si també l'eina internet
en aquest llibre t'ha ajudat
i de quina manera has pogut arribar,
doncs, acabar de fer el que és aquest llibre,
que és molt maco.
Bé, internet m'ha ajudat
a contactar amb arxius, bàsicament, també.
D'acord.
Jo perquè, clar,
he hagut de trucar a molts arxius,
preguntar si també coincidien
amb el cas de Tarragona
que havien estat construïts presos,
entre arxius de ports,
d'arxius municipals,
vull dir que hi perdé molta gent.
I també, sobretot, de l'internet,
he utilitzat el portal Pares,
que t'ajuda a fer una recerca
sobre temàtiques.
Molt bé.
I quant de temps?
Tenies previst que duresa el...
que dius, ostres, mira,
m'ha dedicat a investigar
i conforme anaves investigant
anaves escrivint?
O primer, allò que dius,
m'empapo de tot,
vull saber el què
i a partir d'aquí explico?
Bé, la veritat és que tot això,
com et deia abans,
va començar fa uns tres anys
i a partir d'aquí vaig començar a elaborar
com que haguéssim un treball.
D'acord.
I després, a partir d'aquest treball,
vaig fer un projecte
i el vaig presentar.
El Premi d'Investigació
me'l van acceptar
i ha sigut a partir del febre de l'any passat
que l'he anat desenvolupant.
Perfecte.
I el tenia que tindre finalitzat
el febre d'aquest any.
i s'ha fet
i ja el tenim
i s'ha fet la presentació
una presentació
que com molt bé has comentat
ha anat molt bé
i jo no sé, clar,
la gent que segur que
l'ha tingut l'oportunitat
de llegir-lo
ja t'ha expressat la seva opinió
o encara és molt recent?
Bé,
la gent més propera a mi,
doncs clar que m'ha llegit
ja la seva opinió
perquè
no conec ningú
que encara l'hagi llegit tot
però, bueno,
a part de la colla
la directora de l'Arxiu del Port
però l'altra gent
encara no
s'han llegit cosetes
però
encara de forma més exhaustiva.
I la colla que t'ha comentat
es pot dir o no?
O és una cosa
que queda entre vosaltres?
No, bé,
en general
estan contents
del resultat
que ha tingut el llibre
perquè creuen que és
bueno,
és que és un tema
que no està tractat així
aquí a Tarragona.
a Tarragona
ni a cap altre lloc.
Ni a cap lloc,
és el que t'anava a comentar
però clar,
que es tractés
el món
de la presó
a través de la vessant
del port
que sembla que
no hagin de ser compatibles
una cosa amb l'altra
i es veu que sí,
ho has pogut demostrar
tu mateixa,
no?
Sí, sí.
I per cert,
al port de Tarragona
tu me deies
que allà els presos
van estar treballant.
t'has trobat
en alguna cosa
que t'hagi cridat l'atenció
o no?
En aquestes investigacions
que has fet
que has dut a terme
per escriure el llibre?
Bé,
potser les coses
més curiós
són
fugues,
accidents,
bé,
és que també trobes
de tot
o,
per exemple,
com feien,
què menjaven,
quina...
Els documents
trobes fins i tot
els ingredients
que es posava
per a cada sopa
Ah, sí?
De cada pres, sí.
Que bo!
I el llibre
surt una imatge
i explico la recepta
i és que hi ha moltes coses,
són moltes coses
i al llibre
n'haguéssim pogut sortir més
però
tens que anar tallant
també, no?
Al final
tot tampoc ho pots posar
perquè mai acabaries
que la investigació històrica
té això
que vas fer un...
vas fer un camí
que l'has de tallar
perquè si no
no acabaries
potser mai.
Sempre vas descobrint coses.
I t'adonaria a passar
potser fins i tot
a un segon
o no?
Com ho has vist?
Això, aquestes arrels
que has hagut de tallar
perquè si no
t'adonarien
o t'aportarien
cap a altres històries?
Bé,
se pot ampliar,
clar que sí.
Sí.
D'acord.
Sí, sí.
O sigui que no se sap mai
que això ara només
és, podíem dir,
la presentació
el primer
i depèn de com vagi
podria ser
de tenir un segon, no?
I agafar-se
des d'altres perspectives.
D'acord.
Home,
que seria també lo seu, no?
Explicar
potser fins i tot
de fer un adjacent, no?
De dius
si no heu acabat de veure-ho aquí
investiguem per aquí, no?
Sí, bé,
el llibre
i que aquest llibre
no té per què acabar aquí,
que hi ha molts altres fons
que consultar
i ampliar.
I tu personalment,
una vegada que ja, clar,
s'ha quedat satisfeta,
has dit, mira,
ja s'ha presentat,
ja tenim la feina
ben feta.
Sí.
T'ha quedat alguna cosa?
No només
per aquests arrels
que dèiem
que s'han hagut de tallar
perquè t'emportava
cap a altres històries,
sinó de dir,
ostres,
una vegada que he acabat
amb aquest llibre
Els presos
del Port de Tarragona,
ara m'agradaria fer.
T'ha vingut alguna cosa així
o dius
no, no,
a poc a poc
assegurim un
i després ja vindrà?
Bé,
ja tinc algunes coses
en ment ja
arran d'una
de les temàtiques
que toco el llibre,
la de
l'espòlia
i la pedra
i les obres del Port
per part dels presos.
Però, bueno,
de moment
ara tenim aquest
i ja...
I una vegada
que s'ha fet la presentació
podríem dir
oficiosa
aquí a Tarragona,
cap a on
cap a on
et porta aquest llibre?
Segurament que...
M'ha portat moltíssim
aquest llibre
perquè
clar,
és el meu primer llibre
i veritablement
amb l'investigació
que he fet
he après
l'ofici d'historiador.
No?
És que
a poc a poc
no puc comparar-me
com
la meva forma
de treballar
diguem
quan va començar
tot això.
És que
m'he format
com a historiadora
veritablement aquí.
A mi fa poc
que he acabat la carrera
i...
És que
t'han ajuntat
Montse
moltíssimes coses,
no?
I totes
a la mateixa vegada.
I totes
han acabat
d'empassar
tot això
que t'està passant?
Bueno...
Així com s'ha, no?
Més o menys.
Sí, bé,
durant tot aquest any
és que a part
que estic estudiant
un màster
i he anat fent
una cosa i l'altra
i he sigut
que anar fent
anar fent
i ha arribat el moment.
És que ha arribat el moment
i...
havia d'arribar
algun moment
i que n'eres conscient
i també tenia ganes
d'acabar-ho, no?
Perquè
tant de temps
darrere
el somni
s'ha fet realitat.
Clar.
I un somni
que ja el tenim
de cara al dia
de Sant Jordi.
Encara no el tenies, no?
Estava a punt a punt
o sí?
Sí.
Ja estava, sí?
Sí.
Sí, perquè la presentació
perdona,
es va fer el dia 20 d'abril,
recordem-ho.
Sí, sí, sí.
A la una del migdia
arribava el llibre
a l'arxiu del Port.
Déu-n'hi-do.
i que va anar...
Justet, justet, eh?
Van anar a dir, justet.
I el dia d'abril,
el dia de Sant Jordi,
el dia 23 d'abril,
vas poder fer la...
no sé,
de posar-te en alguna taula,
de poder signar llibres...
Et va fer alguna presentació
també allà,
a la Diada,
a la Rambla, per exemple?
No, no van fer presentació.
En principi sí que l'havien de fer,
però al final,
com que la divendres
ja no la van fer.
Ah, llàstima.
Però sí que vaig firmar llibres.
Molt bé.
I què tal, les sensacions?
Molt bé.
Increïble.
Jo què dius,
amb dedicatòria,
posa-m'ho, no?
Sí, sí.
I a partir d'ara,
cap a on s'ha d'anar a presentar?
Però clar,
jo crec que
totes les ciutats
que tenen el seu port,
si hi ha una manera també
d'arribar-ne, no?
A través dels mateixos ports,
ja sigui de Barcelona,
Girona,
tot el port de València...
o encara no s'ha planejat tot això?
Encara està molt bé?
Bueno, no ho sé,
de moment ho deixem així
i si alguna persona
està interessada en la temàtica
i vol parlar amb mi,
que li passi informació
o qualsevol cosa,
jo estic totalment oberta.
A més, segur que hi ha molta gent gran
que ens està sentint ara
i que diu dir
ostres, jo el porc me'n recordo,
doncs mira,
si vol fullejar
i si el vol veure,
en quina llibreria
el podem trobar, aquest llibre?
Estarà a totes les llibreries de Tarragona.
A totes les llibreries de Tarragona,
llavors, fantàstic.
Doncs atenceu-vos
a la llibreria
de qualsevol de les llibreries de Tarragona
i pregunteu pels presos
del port de Tarragona,
que a més a més
és molt interessant
perquè té també
les seves fotografies...
Podríem dir que
quan has anat fent
ho has posat amb ganes, no?,
aquest llibre?
Sí, moltes ganes.
Doncs Montse Gisbert,
moltíssimes gràcies,
gràcies per compartir
aquesta estoneta de ràdio
i recordem-me
a tota la gent de Tarragona
que què millor
que poder llegir aquest
els presos del port de Tarragona
que ja el tenim,
que es va fer la presentació
el 20 d'abril,
que el dia 23
ja el teníem
a dia de Sant Jordi
i el dia del llibre
per excel·lència
el teníem a la Rambla
i que ara,
doncs si voleu
atensar-vos per la Rambla
o anar a qualsevol tomet
o allà on sàpigueu
on hi ha la vostra llibreria
de confiança,
pregunteu per aquest llibre.
Donau,
moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Adeu-sia,
bona tarda.