Doncs tot això a Tarragona Ràdio, els ja tardes que ens setem ja,
ens anem a donar un tomet amb la terra esplana, amb el beta,
que ja el tenim amb nosaltres, ja l'heu sentit,
i fins a dos quarts d'avui, amb els ja tardes.
Bona tarda i benvinguts a Tarragona Ràdio.
La terra esplana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons,
potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos,
jo perdo el fil i no me'n recordo.
No, no, que nosaltres no perdem el fil, tot el contrari, Beta, de nou, bona tarda.
Això, bona tarda, recuperem el fil.
Per això que no l'havíem trencat, eh, aquest fil no l'havíem trencat,
tot el contrari, estava jo esperant per continuar ambastant o continuar fent, no?
Sí.
Continuar cosint, doncs vinga, anem a veure cap a on va.
Bé, doncs comencem pels codis QRs,
ja hem fet un petit tast abans,
que bé, és un invent de fa 20 anys,
el que passa que gràcies a les noves aplicacions
també se'ls ha donat una nova vida, no?
I ha passat, doncs aquesta setmana passada,
ha passat dos casos en els quals, doncs,
s'ha donat testimoni d'aquesta segona joventut.
Sí, perquè, a veure, els codis QRs com els codis de barres,
doncs són invents de fa més de 20 anys,
el que passa que quan es van inventar només eren perquè es fossin llegits per lectors,
aquells lectors que vèiem a supermercats i quan vas per caixa hi ha lectors que són fixes,
que quan passes un producte està sota la safata, no?
I tu passes el producte per sota, aquest seria el lector fixa,
però també hi ha lectors mòbils, no?
Que són com unes pistoles i també llegeixen els codis, no?
Diguéssim que es van inventar per ser llegits per aquests estris, no?
Aquests làsers, no?
Llàsers vermells, sempre són com làsers de llumeta vermella.
És veritat, és veritat.
Aleshores, què passa?
Doncs gràcies a les noves tecnologies se li està donant una segona vida,
tant el codi de barres, com ho vam explicar fa un parell de setmanes,
com el codi QR.
I és que han passat dues coses, és el que deia, que els ha posat a actualitat.
I és que ha passat que el govern espanyol va presentar els pressupostos generals de l'Estat
amb un codi per enllaçar rapidament el web.
i el president del Congrés, el Jesús Posada, un congrés espanyol,
doncs l'ha definit com una forma contemporària que substitueix l'UCB.
Fins ara, els pressupostos generals de l'Estat o de la Generalitat, de qualsevol govern,
doncs venien amb aquell llapis de memòria, l'UCB.
I ara, doncs, el govern d'Espanya li va voler donar una volta més i va dir,
doncs, a més a més del llapis USB, doncs, farem un codi QR com una cosa contemporana,
com una cosa moderna.
No és que van voler vendre la moto com si fos una cosa...
Una cosa extraordinària.
Extraordinària.
El nou va més, no?
I és tot que no, que l'invent fa 20 anys que es va crear, no?
Té 20 anys.
El que passa és que el que sí que és nou és la nova aplicació,
perquè es va veure, doncs, que van agafar un mòbil d'aquests de nova generació,
van llegir aquest codi QR i aleshores van enllaçar amb la pàgina web
dels pressupostos de l'Estat i van sortir tots els pressupostos desglossats, no?
És clar, van voler vendre la moto com si fos una cosa moderníssima
i és que l'invent té més de 20 anys.
El que possiblement és més recent és aquesta nova manera de llegir-ho, no?
Aquesta nova aplicació, no?
Això mateix, que abans es llegia amb aquests làsers, no?
I ara es llegeix amb els mòbils, no?
Bé, és l'única diferència, no?
Aquí van quedar una mica retratats, no?
I, bé, aprofitant, doncs...
I quantes milionades, se sap, quan va costar aquest nou i estrident projecte
que van presentar? No se sap, no?
No, ells van presentar els pressupostos...
Per això que no se sap, no?
No, no, ells van anar amb un codi QR, això no té cap cost perquè...
Bé, el cost...
És una cartolina gran, però, bé, el cost és mínim, no?
Perquè, doncs, allí van dibuixar el codi QR, està imprès en paper, està imprès o fotocopiat,
i això, doncs, els costos són mínims.
L'únic que van agafar el mòbil i ho van llegir,
i, aleshores, els mòbils ho van enllaçar directament a la pàgina web.
El cost no és aquest.
El problema és que van quedar una mica retratats,
i mai més ben dit perquè el mòbil ho va retratar,
no va retratar el codi QR,
i també va retratar amb ells perquè van vendre l'invent com si fossin els més moderns
i no és tan modern, no?
També va passar una altra cosa que, en aquest cas, no va quedar retratada,
però també va tenir una mica d'enginy, no?
És el que deien, no?
Que aquesta setmana passada van passar dues coses
que van fer que el codi QR tornés a l'actualitat.
I l'altre, doncs, en aquest cas, és el que deia,
que va ser una mica d'enginy,
és que la portaveu de Compromís a les Corts Valencianes,
és un partit polític que es diu Compromís,
la portaveu es diu Mònica Oltra,
doncs, una setmana després, aquesta senyoreta,
després de ser expulsada de les Corts Valencianes
per dur una semarreta reivindicativa,
resulta que, esclar, aquesta...
Què dius?
Sí, la Mònica Oltra és una diputada de les Corts Valencianes
bastant reivindicativa contra el govern establert allà al País Valencià.
Aleshores, doncs, sempre faccions així que criden atenció,
i una de les sessions es va presentar amb una semarreta,
doncs, que hi posava un logotip ofensiu
contra els que manen allà al País Valencià al Partit Popular.
I li havien quedat contents, no?
Sí, i la van expulsar, van dir,
no, vostè no pot anar amb aquesta samarreta i tot això, no?
També és el dret d'expressió, això també, no?
Això forma part, no?
Bé, aquí entraríem a altres històries.
Sí, està la cosa una mica...
Bueno, ofensiu tampoc no insultava,
però deia veritats,
i els que manen allà no els va agradar la van expulsar.
Però aquesta senyorata va tenir una pensada molt bona,
va dir, ja que amb el dibuix explícit
que ens estan retallant, ens estan oprimint,
que si la policia càrrega a València i fa...
Bé, doncs, no puc anar amb imatges o amb lletres,
doncs, què faig?
Què va fer?
Resulta que va aparèixer l'altre dia
amb una semarreta en l'inscripció
contra la brutalitat policial,
que és el que va passar a les càrregues policials.
O sigui, la semarreta posava contra la brutalitat policial,
però no estava escrit en lletres,
sinó estava escrit en codi QR.
Ah!
Qui dius, o sigui,
havien de passar-li el mòbil per poder llegir el T.
Esclar, li havien de passar el mòbil per llegir...
Ostres, quin bo!
Aleshores, ja no l'han pogut expulsar
perquè a ulls nus,
doncs, no sabien què posar.
Era un codi QR, un quadret amb molts geoglífics,
i aleshores, esclar,
allà s'hi van quedar,
ostres, aquesta senyoreta porta una cosa que no s'entén,
però bé, la deixien de passar.
Però posaves el mòbil davant de la seva samarreta
i llegia això, no?
Contra la brutalitat policial.
O sigui que és molt d'enginy, no?
No, no, però ara segurament,
que jo crec que de cara al futur potser...
Mira, triguem, al millor, un any, com a molt,
mira que trobarem més d'una samarreta
amb aquests missatges ocults, eh?
Ah, sí, aquest estiu, de cara al bon temps,
que és quan la samarreta és, doncs...
Si algú té ull, allò que dius,
per les unes i pels negocis...
No, no, és això, ara ho has dit, no?
Ara de cara al bon temps,
que és quan es presta, doncs,
a anar amb samarreta, amb poca roba, no?,
perquè fa caloreta i tot això,
aleshores, doncs, com dius tu,
hi haurà algú que pensarà,
ostres, doncs, anem a fer un...
Bé, busquem algú que es patrocini...
És un soci, no?,
un soci capitalista,
a nosaltres donem la mèdia,
a l'altre que porti el capital
i ens repartim més beneficis al 50%.
A més a més, podem anar segurament
que a moltes botigues de Salaú
ho trobarien fantàstic,
i d'aquí de Tarragona...
Ah, tu agafes,
fiques samarretes en codi QRs
i et poses qualsevol cosa,
em dic Sília,
em dic Beta,
perquè m'agrada a Tarragona...
O perquè m'estàs mirant...
No, coses d'aquí de Tarragona...
Clar, qualsevol cosa,
tu ho fiques allí al mòbil
i et pots trobar qualsevol sorpresa,
no?,
el codi QR,
hauràs de passar cada vegada
el mòbil per davant
per saber quina posa,
perquè és clar,
no t'equivoquis
i no vagis,
jo què sé,
a un dia,
a una recepció de...
Jo què sé,
vagis a veure un partit del Barça
i poses allí
soc del Madrid, no?
Home,
a més que tinguin l'Android,
que no ho puguin llegir...
Sí, però vol dir,
no te trobis en coses...
Ja he posat un terme futbolístic,
però podria ser una cosa política,
una cosa...
Qualsevol cosa
que estiguis en un lloc
que posis una cosa
que no hauria d'estar en aquell lloc, no?
Sí, sí,
que pot ser perillós
fins i tot per la teva salut
i per la teva persona,
no?
Ja t'entenc.
La qüestió és que
és molt bona idea, no?
O sigui,
comercialitzar
samaritges en codi QR
i en missatges, no?
Es pot convertir en moda,
això.
I tu ja saps
que això,
sempre que hi ha alguna cosa
que cridi l'atenció,
la gent s'hi apunta.
Doncs mira,
la Mònica Oltra,
sense voler,
jo ha obert
una nova via de negoci.
Bé,
la qüestió és que
hem de dir
que no,
l'aplicació és moderna,
però, de fet,
es tracta d'una tecnologia
inventada fa gairebé 20 anys.
Va ser el 1994
quan l'empresa japonesa
Denso Wave
va crear aquest sistema
d'emmagatzement
d'informació digital
a través d'un codi bidimensional
amb l'objectiu
estrictament comercial, no?
O sigui,
esclar,
era una cosa comercial,
el que passa que
tenia més capacitat
perquè el seu codi bidimensional
tenia dues dimensions,
doncs,
i que hi havia més dades, no?
Però, esclar,
era una cosa comercial
i els nostres dies
ha guanyat, doncs,
ha guanyat, doncs,
el terreny
l'analització informatiu,
l'artístic
i també comercial, no?
I bé,
i ara, actualment,
es poden trobar
codes QRs
en diversos museus,
mostres d'art
i fins i tot diaris
que utilitzen aquesta tecnologia
per incloure missatges,
informacions,
o enllar pàgines web
amb continguts escrits,
audiovisuals,
de manera ràpida
i també, doncs,
per fer publicitat,
no?
Vull dir que
és al fons el que interessa.
Però veus,
una altra manera
també de fer publicitat
encoberta.
Sí, sí.
Veus?
És que trobaríem
un munt d'aplicacions
per això, eh?
I aquí és
on vull enllaçar
enllaçar amb la notícia
que deixa la parada, no?
Perquè té molt a veure
amb la publicitat, no?
En aquest cas també
encoberta o no encoberta.
Les ulleres
fa això de Google, no?
que és el Glass Project,
o sigui,
el projecte Ulleres,
que és com han definit
aquest nou projecte
de Google,
d'unes ulleres
que te les poses
i tu els estàs veient
una altra realitat,
que és el que es diu
en termes científic
realitat augmentada.
Sí, sí.
I a més,
podríem dir que
finalment,
part del futur aquest
que ens venen a les pel·lícules
ha passat a la realitat.
Sí, bé,
de moment és projecte, eh?
Però ja el tenim.
Sí, sí,
d'aquí poc serà realitat.
És una cosa que és més fiable
potser que...
D'aquí poc serà realitat.
que ara anava a dir
que un cotxe volant,
però que també...
Sí, o...
Que també està...
Sí, a veure,
té més números
que tingui viabilitat
ara aquest projecte
que d'aquí uns mesos
o d'aquí uns anys,
no crec que et triguin gaire
en com s'utilitzar-ho.
Ara ho estan encara provant,
projectant,
perquè la cosa,
doncs, esclar,
aquests projectes
necessiten el seu temps,
perquè és molt complicada
aquesta tecnologia.
Aleshores,
doncs,
no és allò.
Anem a crear unes ulleres
i ja estan fetes.
No, no,
és una cosa
que necessita el seu temps.
Ara,
és més viable
que en aquests moments
anar a mar.
De moment,
anar a mar
no podem encara.
No, no, no.
I ja t'ho dic,
és més viable també ara
tenir un cotxe que voli.
Sí.
Que també estan fent
les seves cosetes.
Sí,
ho vaig llegir.
Sí, sí, sí,
ho vaig llegir.
I de totes les coses
que també del futur,
teòricament,
anava a ser
encara molt de futur,
molt de futur.
que van a les sales plegables,
plegades,
van per la carretera,
arriben a una pista així,
doncs,
bastant ample
que puguin desplegar
les sales.
L'esperen.
Sí,
si l'espleguen
i es posen a volar
i tenen una autonomia
bastant llarga.
Sí, sí,
vaig sentir 500 quilòmetres.
Sí, sí.
Perquè vegis.
Déu n'hi do, eh?
Que de mica en mica
el futur aquest
que veiem a les pel·lícules
s'està fent realitat.
Sí, sí, sí.
Bé que estàs al cas, eh?
Jo també la vaig llegir,
aquesta notícia,
el que passa que
aquesta no m'ha entrat
dins de la...
I que hi ha 200 i pico
de persones
que ja han pagat
els diners
per aquests logotips.
Sí, és una notícia
que també...
Prototips, perdó.
Si m'hauria agradat comentar
el que passa que és això,
com vinc ple de notícies
no puc arribar,
però gràcies per la teva informació
perquè així també ha estat notícia
això del cotxe volador
i en aquests moments
em sembla que
és realitat
perquè aquests models
encara que siguin prototips
funcionen
perquè s'ha vist imatges
com ho despleguen a les sales
i volen.
El que passa és que és això.
Són prototips
que fins que no es comercialitzin
han de passar moltes proves
i llicències
perquè esclar,
perquè un cotxe que voli
doncs necessita...
Teòricament la persona
que l'ha de conduir
i l'ha de pilotar
perquè seria les dues històries
ha de tenir...
Un canet especial.
De pilot.
Això mateix.
Després doncs
han de passar també
aquests aparells
unes normes estrictes
perquè és clar,
imaginar-te que no tinguin
cap norma
ni cap normativa
i no estiguin fets així
de qualsevol manera
i estiguis volant
si tu comencien a caure a les sales.
Han d'estar ben fets
o que et quedis sense benzina
i que agafis qualsevol carretera
amb el perill que suposa
per tu i pels altres.
Em refereixo
que el prototip hi és, existeix.
El que passa és que ara
s'han de...
Normalitzar
i s'han de...
Normalitzar i tot.
Afegir a les normes
de circulació i aviació.
Que demanen això mateix, no?
Vull dir, perquè
si no el corso
s'enventaria qualsevol cosa
i començaria a volar
i seria un caos, no?
I hi ha d'haver unes normes
per tot, no?
I també normes de construcció
que siguin segures, fiables
i que no tinguin tirat, doncs, això.
Bé, doncs, molt bé.
Gràcies per l'encís.
De res.
I tornem a allò de les ulleres,
doncs, que té molt a veure
amb la publicitat, no?
I que...
Que bé, doncs,
tornem a remarcar
que és un projecte
però que d'aquí a poc
serà realitat
i veurà pel carrer
molta gent amb aquestes ulleres
que...
Bé, doncs, això,
que estaran...
Estaran passejant pel carrer
però estaran
a un altre món, no?
A una altra dimensió, no?
I bé, doncs,
abans de dir que...
Que la notícia
és que a les ulleres de Google
existen l'imaginació
a la xarxa.
Com?
Doncs, doncs,
resulta que apareixen versions
del vídeo demostratiu
amb anuncis
i amb Windows, no?
O sigui que la gent
ja comença a imaginar-se
com serà el futur
aquest amb les ulleres, no?
Abans d'explicar-vos
què és el que la gent
s'ha excitat, eh?
Què és el que s'ha excitat la gent
dir-vos que Google Project
o Glass Project
és el nou projecte
de la companyia del buscador
i que són unes ulleres
molt lleugeres
connectades permanentment
a internet
i provoïdes d'una càmera
que capta l'entorn
i li projecta
la informació
a requeriment
o no de l'usuari.
Com que el principal negoci
de Google
és la publicitat
aquí ja és on volíem
arribar nosaltres
el bloc Rebellius Pixels
ja ha afegit anuncis
usant Google
la tecnologia del buscador
que ofereix informació
sobre codis, no?
Bé, resulta que
aquestes ulleres
també aniran
perquè funcionin
a la veu de la persona
esclar
perquè esclar
tu no tens un teclat allí
ni un ordinador
ni un telèfon
serà a base d'ordres
a base d'ordres de veu
i dirà
connecta'm a una pàgina
de Terrenar Ràdio
que vull veure
com
com estàs fent
ara mateix
Selveta
i la Sílvia
i la Sílvia
això mateix
posa'm
posa'm
posa'm
posa'm
i aniré així
no la cosa
esclar
aleshores
doncs
tot això
doncs
és molt bonic
és un projecte
però esclar
la gent
ja l'he buscat
a aquest altre cantó
aquest altre cantó
que és el cas
del blog
Rebellius Pixels
que doncs
que hi ha afegit
anuncis
que esclar
és que Google
viu dels anuncis
i aleshores
doncs
què passa
doncs
hi ha vídeos
a YouTube
amb versions
de producte
amb expressius
anuncis de Google
i una simulació
com hauria estat
amb el producte
amb sistema operatiu
Windows
i no amb Android
perquè en tot
que Google
sí
Google treballa
amb Android
però esclar
la gent ha pensat
i com seria
amb Windows
o sigui
el mateix producte
però amb una altra
versió
un altre format
i
aleshores
doncs
i altres usuaris
proposen
des de com seria
anar
amb les ulleres
pel carrer
ensopegant amb tot
i sortint
i sortint
amb missatges
a cada pas
o sigui
és el que s'està
sortint
a la xarxa
la gent que
s'excita
la seva imaginació
i abans que surti
les ulleres
perquè
tornarem a insistir
per tercera
i cinquena vegades
un projecte
la gent
ja s'emigina
com serà
tu anies pel carrer
te anies ensopegant
per tot arreu
perquè és clar
si tu estàs allí
mirant
les pàgines web
i mirant vídeos
esclar
aniràs xocant
amb tothom
després
esclar
però estic una cosa
és un altre país
jo veiem un vídeo
allí amb les ulleres
i te sortirà
un moment
cinc minuts
de publicitat
te tallaran el vídeo
perquè sortirà
publicitat
esclar
i això
això teòricament
per què ho han fet
per ajudar
o perquè algú
més escalabri
bé
la qüestió
és que
és una bona pregunta
a veure
entenc-me
si pel carrer
no la pots utilitzar
teòricament
hauria de ser
com fem anar
els ordinadors
una vegada
que puguis estar assegut
i puguis gaudir
d'un moment de lleure
suposo que sí
que hauran de fer
també unes normes
com estàvem parlant
d'aquests cotxes
voladors
que hauran de ser
unes normes
perquè si no seria un caos
doncs també les ulleres
suposo que hi hauran
unes normes d'ús
perquè esclar
si tu vas pel caminant
pel carrer
i estàs veient
aquell vídeo
doncs hi ha perill
que bé
ja m'entens
que ens ho peguis
aleshores
doncs
bé
i després
doncs
aquí està
ja t'ho dic
insistim
en la vessant
de les anuncis
tu estaràs allí
veient una cosa
i com Google
viu de les anuncis
doncs te fotran allí
anuncis per tot arreu
i estaràs
ostres
fora anuncis
que vull veure això
i estaràs allí
tant
però jo crec que ara
ja tenim la paciència
suficient
com per aguantar
un i dos anuncis
si estàs veient
una pel·lícula
i entre anunci
i anunci
i fan trossets
de pel·lícula
que no ho sabies
és al revés
ara és
tornem d'aquí
a sis minuts
però ja estem acostumats
sis minuts d'anuncis
d'acord
ara ja ho saps
llavors fan un minut
de pel·lícula
i tornem d'aquí
sis minuts més
i torna
llavors estava
a temps
no
el que passa
que també hi haurà
que és el que passa
amb Spotify
i amb altres productes
que hi haurà diversos nivells
per exemple
et diran
no vol veure anuncis
paga
premium
Google Project Glasses
premium
les tu pagaràs
no tindràs anuncis
però és clar
has de rescat
a la butxaca
perquè passa amb tot
ens quedan tres minuts
no sé com ho farem
fem una cosa
mira
anem a escoltar
la cançó
del viatge a vinília
que li mostrarà
l'última notícia
que és la
de la mort
del Jim Marshall
que és el pare
de l'amplificador
per a guitares elèctriques
això va passar
la setmana passada
i la cançó triada
és una d'aquelles
en les quals
les guitares elèctriques
tenen
molta
molta importància
el tema es diu
Leave them all behind
d'una gent britànica
que es diu Enright
i combinen
dues coses
que a mi m'agraden molt
espero que a vosaltres
també
l'harmonia polifònica
de les veus
perquè sí
sembla com una coral
quan es posen a cantar
i l'estudiència
de les guitarres
i sembla que no
hagin de fer un bon matrimoni
sí
lligat molt bé
la polifonia
amb l'estudiència
això és la música
de The Cure
i què dir
de Jim Marshall
doncs
resulta que molts grups
de rock
han fet servir
els equips d'amplificació
creats pel pioner britànic
quan anem a algun concert
veiem aquells amplificadors
de les guitarres
veiem Marcel
doncs
va ser creat
per aquest senyor
i resulta que
va morir
el passat dissous
els 88 anys d'edat
era de
la Gran Bretanya
nosaltres ens pensàvem
que era
no era americà
perquè el Marcel
resulta que ens van assabentar
que aquest senyor
era britànic
i gràcies a ell
doncs
que havia fundat
i amb tot el respecte
era l'ovella negra
les Marshall
Marshall
que va marxar d'allà
sí
sí
segur
segur
resulta que
els anys 50
va fundar a Londres
la companyia
Marcel Amplification
un nom associat
a la història del rock
dels anys 60
que gràcies a
amb ell
doncs
les guitarres
es van poder
endollar
elèctricament
i bé
doncs
Marcel serà recordat
a Londres
pel seu llegat
a la música
al costat dels
inventors
inventors de guitarres elèctriques
Leo Fender
i Les Paul
o sigui que
esclar
hi va haver un matrimoni
també de conveniència
hi va haver
dos inventors
de guitarres elèctriques
Leo Fender
i Les Paul
molt bé
ells van inventar
les guitarres elèctriques
però el Marcel
hi va posar
l'amplificació
exacte
el volum
el volum
això mateix
doncs nosaltres
tenim un record
pel Jim Marcel
gràcies a ell
podem gaudir de cançons
com aquesta
que estem escoltant
ara
i amb el Beta
ja sabeu que tornem
la setmana vinent
gràcies Beta
a veure
gràcies a l'amplificació
gràcies a l'amplificació
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!