La terra és plana, ho sap tothom
Plana i calenta, o no?
Beta, bona tarda.
Bona tarda un altre cop.
Ja estem aquí, eh?
Calenta ho és perquè hi ha l'escalfament global
del canvi climàtic i d'aquestes històries.
Però l'escalfor que volem parlar nosaltres avui
es refereix a un nou estri que fa quatre dies
que va sortir al mercat de la casa Apple
i que porta per nom IPAT.
És aquella mena de tauleta.
És una tauleta, no? Molt semblant.
Sí, una tauleta una mica més grandeta
que un mòbil i una mica més petita que un ordinador portàtil.
O sigui, és allò, una cosa entremig.
Els d'Apple van tenir la brillant idea de crear aquest estri
que, diguéssim, enllaça com si fos una cadena
a diversos graus de mecanismes o instruments electrònics.
O sigui, tenim les pantenes mòbils, que són d'una mida.
D'aquí passaven ja els portàtils, que n'hi ha 15 polzades o una mica menys.
Però, esclar, entremig, els senyors d'Apple van dir
«Ostres, podríem col·locar una cosa, no?», com si fos això,
una peça més d'una cadena.
I van inventar això, les tauletes aquestes.
Apples que altres, l'iPad, vol dir...
I que altres competidors han imitat.
Samsung fa les seves i altres empreses fan les seves.
Però, esclar, l'original és l'iPad.
I ara, doncs, ja porten, no sé si dos o tres versions,
des que l'han treu la primera.
I l'última versió, doncs, ha tingut una miqueta de problemes, no?
Una miqueta, una miqueta de problemes.
Per què?
Perquè, doncs, aquí és on volíem arribar nosaltres.
Resulta que el nou iPad, que s'acaba de llançar fa poc,
s'escalfa fins als 33 graus després de només 5 minuts de funcionament.
Això és un perill?
No.
Com que no?
No, no és un perill, perquè els fabricants, els d'Apple, hi ha un...
Com m'agrada que ho dius.
Apple.
Sí.
Els de la poma.
Els de la poma.
Mossegada.
S'acaba mossegada, poma mossegada.
Quedi, clar.
Doncs, aquesta gent, doncs, en les especificacions tècniques ja avisaven que anava la cosa.
Però el que passa és que als usuaris no els acaba d'agradar.
Home, clar.
No els acaba d'agradar.
Ara t'imagina que se'n s'ha volet i l'hagis deixat encès dintre de la teva maleteta,
del portàtil o d'on sigui, i allò comença a escalfar-se.
Sí, però...
I tens el teu Apple i el teu ordinador personal junts,
i en aquell moment aquest escalfor li passa cap a l'ordinador i te pots carregar més d'una cosa.
Bé, bé, la qüestió és que tot està controlat.
I que no hi hagi un incendi.
Sí, sí, no, no, no, no, home, incendi en principi, no.
A veure, també per la xarxa vaig pescar una notícia que deien que es va incendiar la bateria d'un iPhone als Estats Units, això...
Ostres.
Sí, sí, bé, però...
Però això deu ser un accident.
Se suposa.
Una cosa en un treu milió, no?
És una cosa extraordinària.
L'he pescat també aquest matí aquesta notícia, doncs, això,
que als Estats Units no especificen qui o on, a quin lloc dels Estats Units,
però un usuari de l'iPhone, entre un altre estri d'aquesta gent del Sàpel,
doncs, la bateria, doncs, és el que es devia escalfar i se li va incendiar tot a l'aparell.
Vaja, que va tot d'escalfament.
Però bé, la qüestió és que els fabricants, els senyors d'Apple,
amb aquesta nova versió, que és una mica més potent, que té més coses, fa més...
Clar, com més coses fa, doncs, més energia consumeix i més s'escalfa.
Més bateria necessita.
Això mateix.
I, esclar, i aleshores ells, quan van fer les proves, perquè aquests aparells no es treuen de nit al dia,
sinó que hi ha un període de prova i, aleshores, ells ja van comprovar que la temperatura,
doncs, un cop engegat aquest estri, doncs, al cap de cinc minuts arribaria als 33 graus
i que es mantindria aquesta temperatura constant, no?
El que passa és que els usuaris, doncs, estaven acostumats a una altra temperatura.
Home, clar.
I, aleshores, tot i que estaven avisats i tot i que, en principi, no ha de passar res,
també tranquilitzem algú que ens escolti i que tingui un iPad, que no ha de passar res,
doncs, ens ha posat el crit al cel.
I és que, el que dèiem, cinc minuts després de posar-se en funcionament,
el nou iPad arriba a 33,6 graus,
mentre que el seu predecessor, el que hi havia a la versió anterior,
només escalfava fins als 28,3 graus.
Déu-n'hi-do, és que, clar, la diferència...
Doncs, són uns cinc graus.
Però, déu-n'hi-do, que es nota.
Són cinc graus, sí, evidentment.
A més, al cap de cinc minuts, o sigui que...
Clar, és el que acabes d'engegar-lo, que teòricament està fred i de fred...
Quan agafa el pre-rendiment, que es veu que a partir de cinc minuts ja agafa el pre-rendiment,
és quan agafa aquesta temperatura i, teòricament, s'hi ha de quedar.
El greu seria que, al cap de cinc minuts, estigués a 33.
i, al cap de deu, estigués a 50.
Aleshores, seria preocupant.
Home, ja seria molt perillós.
Molt perillós.
Preocupant, no, perillós.
Aleshores, doncs, si es manté aquesta temperatura,
i els fabricants especificen que ja és normal que arribi a aquesta temperatura, cap problema.
Però, el que passa?
Què passa, doncs, que tot i això, els usuaris de l'aparell es queixen a la xarxa sobre el fet.
Per exemple, a Twitter, n'hi ha que comenten que s'escalfa molt després d'una hora.
Una queixa que no és gens desproporcionada,
si pensem que amb només cinc minuts supera els 33 graus.
També hi ha alguns usuaris que atribueixen aquesta elevada temperatura al nou processador,
allò que deies tu, no?
Que, com és més potent, doncs, més temperatura emet, no?
I a l'IPAT 2, la versió anterior, no hi era aquest processador nou, no?
Com sempre, la broma no queda fora de la discussió
i una usuària segura que és molt versàtil perquè el pots utilitzar com un plat calent, eh?
També hi ha la versió humorística a la xarxa, no?
Que, esclar, doncs, ja que s'escalfa, doncs, un plat calentet, no?
No, res, per l'Ivern va molt bé per escalfar les mans, suposo, no?
I aquesta matèria usuària també proposa un hashtag a Twitter
per debatre el tema que porta per títol HotHapelPie.
I tot això, tot i això, doncs, no ha tingut èxit, no?, aquest hashtag,
però bé, hi va voler posar la seva cullerada, no?
Bé, la qüestió és que, des de divendres passat,
amb l'IPAT ja és a la venda dels Estats Units i altres països
i aquest model porta una matèria un 70% més grossa que la del seu predecessor.
70% més grossa, cosa que podria ser una de les causes
d'aquest sobrescalfament de l'aparell des que va sortir al mercat.
Es calcula que se n'han comercialitzat ja més de 3 milions d'unitats.
I això que...
Jo no en tinc, eh?
Jo no sóc aquestes 3 milions de gent que té.
O sigui que només fa una setmana que ha sortit del mercat
i n'hi ha 3 milions corrents pel món i escalfant-se pel món.
I et ajuden a escalfar més el planeta.
És el que t'anava a dir.
En comptes de buscar alguna cosa que arribi a refrigerar-se una miqueta millor,
que això és el que han de buscar segurament els agents d'Apple...
Bé, bé, aquesta gent...
Sí, sí, t'ha agradat, no?
A veure, aquesta gent d'Apple, doncs, resulta que...
Ja vam dir la notícia fa unes setmanes, no?
Que havien comprat la patent d'una nova bateria
que era de durada més llarga i un escalfament menor.
El que passa és que aquesta patent, doncs, que l'havien comprat,
ara l'havien de desenvolupar.
I és el que diem, que una cosa no es fa de la nit al dia.
Òbviament.
I ara, doncs, l'estan desenvolupant, l'estan...
Bé, doncs, el que...
El temps que necessita, doncs, per fer-se un ST9,
i en aquest cas una bateria, doncs, que asseguren que tindrà més hores
i no s'haurà de carregar tant, durarà més.
O sigui, tindrà tres coses.
No s'haurà de carregar tant, tindrà més durada
i, a més a més, no tindrà tant d'escalfament
perquè és una nova tecnologia, però d'aquelles, doncs, pioneres, no?
Bé, no ens va sentir, no ens va sentir l'altra vegada.
Fins que no arribi aquesta nova bateria, doncs...
Te recordes que ho vam comentar, aquesta bateria ja a la Terra Esplana?
Sí, sí, sí.
Que era una bateria que duraria més...
Això mateix.
I que, a més a més, utilitzaria altres històries que potser...
Això mateix.
I s'han vist obligats, doncs, a tirar per aquí
per buscar aquestes noves bateries
perquè, esclar, els Cestis cada vegada tenen més, més funcions
i, en aquest cas, doncs, ja ho hem dit, aquest nou IPAD
doncs representa que té un processador nou que consumeix més
i, per aquest cas, doncs, doncs, han hagut de ficar una bateria
70% més grossa que l'altra.
I, esclar, i, aleshores, la solució no és posar bateries més grosses
perquè, al final, s'escalfen més i s'han de carregar més.
La solució és buscar bateries noves, de nova generació...
Perquè les bateries de lítio, per exemple, que s'utilitzaven abans,
clar, són les que també s'utilitzen ara, no?
Però...
Tenen una limitació...
Continuen escalfant-se.
Esclar, perquè aquestes bateries, doncs, per estris, mecanismes petits,
van molt bé.
Però, per un tablet, aquestes, doncs, esclar,
aleshores, ja aquí, ja no, no, no, no.
Aleshores, s'ha de buscar una cosa nova
i, amb això, ja estan ells i estan treballant,
però, de moment, doncs, és el que hi ha.
Aquestes tres graus.
Segurament que hauran pensat de posar un petit ventilador dins,
com passaria, per exemple, amb els grans ordinadors,
que també recomanen que tingui la seva refrigeració
i que funcioni correctament aquest ventilador...
Sí, suposo que hi ha un sistema.
Però, segurament, que una cosa que també després queixerien els usuaris d'aquest iPad,
seria potser del propi soroll que faria el ventilador.
Però, clar, una vegada que tu apaguis l'aparell,
el millor ventilador continua rotllant fins que l'aparell s'acabi de...
I aquest mateix ventilador també consumeix energia.
Per exemple.
I això és el peix que es mossega a la cua.
Clar, és que un ventilador, refrigerador, un ordinador de sobretaula,
doncs, com està endollat a la xarxa, no hi ha problema.
Però tu vés ficant refrigeradors a un aparell que porta bateria,
doncs, a més a més de consumir el processador,
consumir la pantalla, has de consumir el ventilador.
Aleshores, que la bateria no te duraria ni 5 minuts.
A més a això...
La qüestió és que és molt complicat.
Tal com tenim l'altre minutia, avui dia, bateries...
A fins que algú faci el gran descobriment del segle...
I estan treballant.
Per això que deia que no és una cosa d'una nit al dia
i que no hem d'esperar que aquesta bateria sortirà demà mateix,
però hi estan posant molt d'esforços, tant de diners,
perquè això costa diners investigar,
com de científics d'alt standing, no?
Perquè hi puguin trobar aquesta bateria miraculosa.
Doncs bé, anem a passar un altre tema,
perquè si no...
Te van de sonar aquest tema, no?
No, encara no.
Encara no.
Encara no.
Anem-hi.
Encara no.
Sí, ja sé per on vas.
Bé, la qüestió és que hi ha hagut una mica de polèmica aquesta mateixa setmana
que Blogger, que és un portal on hi ha tots els blogs,
doncs va decidir posar per iniciativa,
sense consultar els usuaris, doncs el domini de cada país, no?
I en el cas de l'estat espanyol, doncs els bloggers que acabaven en .com
ja n'he afegit el .es.
Hi ha bloggers catalans que s'ha de respectar la seva decisió,
no els acaba d'agradar aquest afegitor.
Aleshores, doncs la Fundació .cat, que és el que gestiona el domini .cat,
ha baixat els preus dels dominis perquè així els que estiguin
en aquest portal de Blogger, que tenen el seu blog hostejat en aquest portal,
doncs s'hi puguin passar al .cat, no?
És una manera de protestar per aquesta acció unilateral que ha fet Blogger,
de dir, doncs ara us ho haig de posar els dominis sense consultar, no?
I la iniciativa, doncs, insta a mantenir una adreça pròpia
davant l'assignació territorial de Google.
Blogger pertany a l'empresa Google, no?
La qüestió és que la Fundació .cat, gestora del domini propi català .cat,
ha llançat una promoció per intentar captar aquells usuaris descontents
amb l'assignació territorial de dominis que ha aplicat Blogger
aquest cap de setmana passat.
La Fundació permetrà registrar els seus dominis amb la meitat de preu
fins al 25 de març, o sigui que és una manera de promoció
i així, doncs, la gent descontenta amb aquesta petita polèmica
que s'ha creat, doncs, als usuaris catalans, doncs...
També es veurà una miqueta recolzada precisament per això, no?
Tinguin una alternativa, no?
Home, volíem fer ressò perquè això està a la xarxa,
està al Twitter i bé, corre,
i nosaltres, doncs, aquestes notícies, doncs,
volem fer ressò per si algun carrer no s'ha sabentat,
que ho dubto perquè, doncs, em va ple la xarxa, no?
Això n'ha sortit fins a tot altres notícies,
aquesta notícia del blogger.
Berta, parlant de Twitter, confirmat, eh?
Sí.
En tal dia com el d'avui, fa sis anys,
es va fer, es va llançar per primera vegada un tuit.
Fa sis anys ja, ostres.
Un tuit.
Gràcies, Sílvia.
Va ser a través del compte arrobajac,
que és el pare d'aquesta popular red social,
que es va llançar el primer tuit a manera de prova
per inaugurar Twitter en aquell moment.
Sí, sí, sí.
M'agrada, m'agrada.
No gràcies a mi, sinó aquest matí sentint els companys del Clique,
amb el Miquel i amb el Pep,
que jo hi he posat orella i, mira que xulo,
ho han dit.
L'hi comentarem al Berta.
Sí, no estava escoltant perquè estava,
doncs ja t'ho dic,
en una altra galàxia en aquests moments,
si no puc estar a tot arreu,
però s'agraeix la teva col·laboració.
I ja que han parlat això de Twitter,
que anava ple de xarxes,
tant pel que fa a l'escalfament del Zipat
com de la polèmica amb el blogger,
que ha afegit el PONES sense demanar als usuaris,
doncs ja que parlàvem de Twitter,
doncs tu has fet una bona menció
sobre aquests sis anys.
Avui mateix, no?
Avui mateix el primer tuit va sortir
precisament de les mans de la persona que ho va fer,
que és el Jack Dorsey,
que tenia a la seva compte arroba Jack a Twitter, a tuit.
Doncs mira, veus, ja tenim...
Després, la secció del Planeta de Vinília,
el Planeta de Vinília,
doncs el viatge a Vinília,
també parlem d'un aniversari.
Però bé, i acabem les notícies,
les notícies de tecnologia,
tornant a repascar el de la Voyager,
perquè sí, em van parlar la setmana passada
que en aquest moment aquesta sonda
que va construir els humans
i que està al purgatori còsmic
que és entre el sistema solar
i la resta de l'univers,
o sigui, un lloc que no hi ha res,
doncs vam trobar una altra notícia
que ens va cridar molt l'atenció
i volem dir-la perquè,
tot i que és ràdio,
volem que us imagineu el moment
en el qual aquesta nau,
aquesta sonda,
doncs va fer el que us ho explicaré,
i us vol demanar que això,
que feu un exercici d'imaginació,
fer volar la imaginació.
És que resulta que van trobar un article
que diu,
Voyager busca la resposta que està en el vent,
és com aquella cançó que cantava...
Encara in the wind.
Això mateix,
els anys 60,
el Bob Dylan i tot això, no?
Sí, sí, sí.
Aleshores, doncs,
esclar,
en aquest cas es tracta en el vent solar, no?
I és que els científics
es preguntaven
en quina direcció
s'inclina el flux de partícules
carregades procedents del Sol
quan s'acosta a la frontera
del sistema solar.
Bona pregunta.
La resposta,
saben els científics,
està en el vent solar
i és tan sols qüestió
d'orientar adequadament
la nau especial Voyager 1
de la NASA
per detectar-la.
I aquí és on volíem arribar.
que l'any passat
vam fer unes maniobres
per fer girar la nau
per detectar aquest flux.
Perquè resulta que, sí,
per permetre que l'instrument
que porta a dins
que és qui detecta
aquestes partícules
del Sol,
el vent solar,
doncs,
porti un instrument
que porta per títol
Low Energy Charger Particle.
I aquest instrument,
doncs,
per permetre que sigui operatiu,
perquè prengui aquestes dades,
doncs, la nau,
això va passar l'any passat,
el mes de març.
La nau especial Voyager 1
va realitzar una maniobra
que no havia repetit
en els 21 anys,
excepte per una prova
preparatòria
que va tenir lloc
un mes abans,
el mes de febrer
de l'any passat.
I resulta que a les 18 hores
del 7 de març,
18 hores,
hora internacional,
la nau especial
de fabricació humana
més llunyana
que tenim ara
va girar 70 graus
en direcció antihorària
de la seva orientació
normal vista
des de la Terra
i va mantenir
la posició
amb els seus giroscòpics
girant durant
dues hores
i 33 minuts.
I això ho va fer
per captar
el vent solar
que, esclar,
que es trobava
que ja començava
a fallar,
que no el detectaves,
perquè, esclar,
si estava encarada
cap a la sortida
al sistema solar
i no detectava
el vent solar
i llavors la van girar.
Però la notícia
que volem fer
arribar a vosaltres
i que voleu
fer volar
la imaginació
i és que
fa referència
que l'última vegada
que una de les dues
naus Voyager
va girar
i es va aturar
en una orientació
controlada
pels giroscòpics
va ser
el 14 de febrer
del 1990
quan Voyager
va prendre
un retrat de família
dels planetes
escampats
com diminutes
gemnes
al voltant
del nostre sol.
O sigui,
imagineu l'escena.
Que bonic!
La sonda
és preciós,
és preciós.
La sonda Voyager
està sortint
del sistema solar
cap al purgatori còsmic.
En aquell moment,
el 14 de febrer
del 90,
la van girar,
va veure
tots els planetes
del sistema solar
des de la llunyania,
des de fora,
va fer una fotografia
que això està penjat
a la plana
de la NASA
i és allò que es veu,
el sistema solar
vist des de fora.
l'única nau
que ho ha aconseguit
que és la Voyager.
Jo la vaig entrar a internet...
L'hem de fer un homenatge, eh?
L'hem de fer un homenatge.
i en aquell moment
me vaig sentir
pilot de la nau
a Star Trek.
M'has d'ensenyar, eh?
Me l'has d'ensenyar,
aquesta fotografia, eh?
Me l'has d'ensenyar
perquè...
Em vaig sentir
com un tripulant
de la nau a Star Trek
que estic sortint
del sistema solar
i estic veient
Venus,
la Terra,
totes planetes
al voltant del Sol.
És una imatge preciosa
i no volia deixar
d'escapar l'ocasió
de comentar-ho avui.
No, no, no,
fantàstic, fantàstic.
No tindràs per aquí
l'adreça
on podem entrar
i poder veure
aquesta fotografia.
Aneu a la NASA
i la NASA
té un apartat
que és
fotojornal
i a partir d'aquí
de fotojornal
escrit en la foto
en PH
escrit en anglès
fotojornal
doncs
busqueu
això
fotografies de la Uesger
i fiqueu la data
de 1990
i suposo
que us ho trobareu.
És que jo tinc l'enllaç
però l'enllaç
és una mica complicat.
Però aneu a la fotojornal
de la NASA
i allí
ho trobareu.
És qüestió
de buscar una mica.
D'acord, d'acord.
I si et sembla
abans que ens cabi el temps
continuant
el viatge
de la Uesger
nosaltres
paral·lelament
en fem un
al planeter vinil
i un planeter imaginari
on està ple de vinils
i volem celebrar
un aniversari
de 25 anys
de la presentació
d'un disc
i és que
el 12 de gener
del 1987
es va presentar
el segon disc
de Double Rubble
que portava
per títol
Clàvat
una cançó
que ara
comencem a escoltar
de fons
que per mi
és una de les millors
cançons d'amor
escrites en català.
Sí que hi ha
el Vots per tu
si que en parles
d'amor
però
el clàvat
de Double Rubble
té una cosa
també
Sí, així com
el que dèiem abans
una miqueta
de temperatura
Sí, sí, sí
alta temperatura
fins i tot
a 33 graus
alta temperatura
i aleshores
això
hi podem dir
també
amor
perquè també
és una manera
d'estimar
d'amor
bé, deixem-ho aquí
la qüestió és que
fa 20 anys
això
i un parell
de mesos
i quan ho van presentar
a la sala
una sala de Barcelona
la sala universal
doncs
el dia escollit
era un dia
que havia nevat
a tota Catalunya
sí, sí
aquell any
el 12 de gener
del 1887
havia fet una nevada
per tota Catalunya
i es van trobar
doncs
els Double Rubble
que bueno
a Barcelona
tot nevat
una cosa
i a la presentació
sí, sí
aquí explicant
com va anar tot
nosaltres ho estem resumint
però
però volem dir
que també
van tenir
un patrocinador
un patrocinador
per l'acte
aquest de presentació
a la sala universal
de Barcelona
i aquest patrocinador
regalava
a la gent
que hi va assistir
fuets
de la plana de Vic
què dius?
sí, sí
fuets de la plana de Vic
amb una etiqueta
que posava
doncs
el clavat
i és que
això
doncs
els Double Rubble
eren
de la plana de Vic
una factoria
de músics
molt important
i bé
i per il·lustrar
a més a més
aquesta cançó
que dóna títol
l'EP
clavat
hem escollit
una altra
que porta per títol
els fills
de...
no
la meva nòvia
era equilibrista
sí, és una lletra
una mica així
de com volesca
però és molt divertida
i hem triat aquesta cançó
perquè
doncs mira
ens agrada també
una mica
d'avui
que s'estrena la primavera
una mica d'alegria
no...
doncs fent equilibris
fent equilibris
que és el que
hem de convidar
ja a l'espai
sí, sí, sí
s'acaba
s'acaba
si trobes
el de la NASA
el vallà
i reenviem
la fotografia
la fotografia
bé
busqueu un enllaç
una mica més fàcil
és que aquí tinc
un enllaç
molt llarg
molt llarg
i aleshores no acabaríem
busqueu un enllaç
una mica més fàcil
de trobar
i us l'ho porto
per la setmana vinent
de car, de car
Beta, gràcies
no res
adeu-siau
a reveure
mai no mai
podré oblidar la pista
la pista em va deixar la terra
on se li va esclafar la closta
on se li va esclafar el cervell
ja estima
cada funció solia caure
cada funció es trencava el nas
aquella nit
va veure massa
a les cuides
se'n va col·lats
ja estima que estuvi
a qui no hi estic
i estima que estuvi
a qui no hi estic
no podré oblidar
quan em va mirar
abans de salvar
quan creia
no sé
per què li vaig fer
adeu-me'n
la mà
la meva nòvia era
tan jove
però va morir
al peu
no es
L'estima que estic no és, o quina llestia no és.
No podré oblidar quan em va mirar abans de saltar.