logo

Arxiu/ARXIU 2012/JA TARDES 2012/


Transcribed podcasts: 436
Time transcribed: 6d 19h 32m 34s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba
El meu avi, el meu avi va anar a Cuba
El meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba
El meu avi, el meu avi va anar a Cuba
El que jo ara voldria, saps què, és felicitar
Bé, saludar amb un matrimoni
Que diu que també, escolta, que és de Torreforta
Que es diu Josep Maria, ell
I això que es diu Xaro
Diu, escolta, et dic, no potser així
Perquè veieu que també ho recordo
Us saludaré des de la ràdio
Com ara mateix un conductor de l'autobús
Que parlàvem dels problemes que tenen
D'un tal Umbert
En fi, sempre és bonic amb la gent
Parlar, veure's
I així, te l'enteres
Veus les coses que passen
Que a vegades hi ha moltes coses que passen
I la veritat gent no ho veu
Només veuen el que els fan veure
I clar, a vegades hem de veure també
El que és real
Però bueno, a part d'això, doncs mira
Trobar-se una setmana més
Aquí en companyia teva
De nosaltres
No, de tots nosaltres
Perquè som els quants
Sí, per això
Home
Però aquí en directe som tu i jo
Clar, som feis tu i feis
Per a que ara estem vostè i jo, eh
O sigui, me quedin al tanto de les coses amb tu
Com ho sap
Perquè els altres no
I com que sempre ets al tanto
A veure, per on, eh
Oh, i esperis, eh
Que vostè ja sap que jo de tant en tant
Jo se les llenço, eh
Jo se les llenço
Ja, us acostuma
Ja, ja, ja
No, però anem bé
Són tants anys ja
Que és com fóssim
Ja, no
Que si fóssim una parella ja
Som de la família, avi
Som de la família
I això ja no ens ho trobarà ningú, eh
Que sí, que sí
Són anys ja que estem
Doncs sí, doncs sí
Parlem del Serrat
Jo recordo, perdonim
El 977 24 47 67
És el telèfon de Tarragona Ràdio
Ja el coneixeu
I si voleu trucar-nos
I voleu participar en aquest espai
De l'Avi Ramon
Feu tranquil·lament, eh
I els dieu
Doncs mira, jo me'n recordo
Que del Serrat
I mira, hi parlem una miqueta
Del Serrat
I parlem una miqueta
Del que convingui, eh
Acabem de perdonar és que tinc una miqueta constipat
I parlo com puc
Però bé, però no
El Serrat
Amb els anys
Hem parlat moltes vegades
Hem portat gent del Serrat
No, sí
Va haver-hi un temps
Que quasi, quasi que per ràdio
Se sentia l'olò del romesco
Sí, és veritat
Te'n recordes?
No, i tant
Com que era el migdia
I era l'hora del menjar
A vegades parlàvem amb algú del Serrat
I se sentia inclús d'aquí quasi
Que l'aureta
Allò, aquella cosa
Això era el bo del Serrat
El que jo recordo més del Serrat
Perquè ara el Serrat
Està molt bé, doncs
Turísticament
S'ha modernitzat
S'ha modernitzat
Hi ha coses noves
Està molt bé
S'ha d'evolucionar
Però aquella cosa
Aquella cosa del Serrat
Aquella coseta de les barques
Aquella cosa de quan arribaven les barques
Que sentien que uns feien el menjar
Mentre altres carregaven el peix
Aquelles cistelles que portaven el pes
Aquell cantava
Que diu aquest
Però ells ja entenien el que volia dir
Anaven baixant, baixant, baixant
El preu
Aquesta sèrie
Després quan acabaven
Aquelles dones dels pescadors
Venien aquells platorets de peix
Que van de fer
Que van de pescar
O sigui, hi havia un al·licient
Una cosa al Serrat
La gent es coneixien
La gent parlava
Un tenien
A vegades un parlar brusc
Però sincer
Una espècie
Després d'allí
Després de menjar la barca
El bar
Acabava de fer
El reparto
Després
La gent
Aquí a les barques
Tocant quasi
Per exemple
Hi havia el tros aquest
Que van fer nou
Que va menjar terreno
Que dius tu
Aigua
Per al costat
Encara hi havia aquell baradero
Que arribava des d'allí
Fins al nàutic
Al nàutic sortien
Aquelles barquetes
Diferentes
De les barques
Dels pescadors
Jo me'n recordo
De l'ambulància
Es deia
La platgeta
Aquella petiteta

Que hi havia just precisament
I que gaudia
La gent
Podríem dir
Des d'allí
Després hi havia el baradero
Que feien aquests barquets
Que feien aquests barcos
O sigui
La comandància
Avi
És deia la comandància

Allò hi era fonda
I a l'ambulància
Però em refereixo
Que llavors hi havia
Allòs
Els estilleros
Aquells
També
Que feien aquests barcos
Tot sortia
Aquells brots de mar
Que aparcaven barcos
I per exemple
Inclús aquí
Van fer una pel·lícula
Que era
L'Emigrante
L'Emigrante
La pel·lícula
Aquesta de L'Emigrante

Val de Rama

Doncs allí el barco
Quan hi havia estat el barco
Aquell barco
Es va fer aquí d'Aragona
Al costat del Serrano
Ah, jo ho sabia

Inclús me'n recordo
Jo
Que allí a la Puda
Allí contractaven
Comparses
I tot
Jo m'haig trobat
Que quasi que es pensaven
Que no en compars
Si em pagaven
Pensant-se
Dic no
Que jo només he vingut
A trencar-lo al cal
Home, és com per ser-ho
És com per ser-ho
Home, a ritme
No li faltaria a l'àvia
Però em refereixo
Em refereixo
Que allí es va formar
Aquesta
De l'Emigrante
Aquesta pel·lícula
És molt de rama
Va ser molt coneguda
Aquesta pel·lícula
I després l'altra
Que es va fer també
Amb el Fredo Mayo
Era l'arribada forzosa
Que aquella també
Representava
Que sortien
Del veradero
Sortien els treballadors
Que moltes escenes
Van firmar-se
Allí
Al Serrallo
I altres
Per exemple
Les baralles
Amb uns bars
Que va haver
Això ho feien a la part alta
Carreixen Llorenç
Per allà dalt
Van llogar
Un espècie d'un bar
Que no el van destrossar
Però van fer bastantes
D'això
Per cobrar pel·lícules
I van compensar
Vull dir que era
També van fer aquesta
L'arribada forzosa
També el Serrallo
Va ser
Molta gent del Serrallo
Van sortir
Vull dir
Va ser
Va ser d'allò
Que allà
Van sortir aquí a Tarragona
Aquest cel·le campion
L'Ignasi Cornador
Que van ser populars
Pel circo
O el que sigui
O sigui
Que el Serrallo
Ha sigut un punt
De la gent
Que venien de fora
Aquells 3 o 4
No dic noms
Perquè van deixar algun
Això m'entens
Sabria molt de greu
N'hi havia 2 o 3
Molt populars
Que molta gent
Ja anava a Tarragona
I quan preguntaven
Ja me'n recordo
El Plaça del Panyol
Quan ja estava
Que em preguntaven
Per 2 o 3 restaurants
Del Serrallo
Que eren populars
Vull dir
Va ser molt popular
L'aigua
Tocava quasi a l'iglesia
Semblava que allà
És a resar
De quan en quan
Jo crec que
Perquè ho explica vostè
Perquè jo crec
Que moltíssima gent
Que potser ens està sentint
Ara
No s'ho pot arribar a imaginar
Que l'aigua
Arribés
I sense onades
Gegants
No, no
No ho dic per clar
I després també
Hi havia gent
Doncs molt popular
Ara el Serrallo
Que sabien
Sempre, eh
Sempre hi ha hagut
I bons cantants
Bons cantants
Bons remuscaires
Bons romescos
Bons...
O sigui
Que el Serrallo
Era com si hiéssim
Un altre poble
Dintre Tarragona
Perquè clar
Tarragona
Com si hiéssim
En aquell temps
Podies quasi
Fer d'una manera
Per exemple
El casc antic
La part alta
No sé com dir-ho
Perquè molta gent
Diuen si dius casc antic
No
Si dius part alta
Tampoc
Si dius
Bueno
Però em refereixo
Que era
Nosaltres ja ens en dèrem
O sigui
Per això rai
Que de la plaça de la Font
Quasi el carrer Merceria
Era el principi
D'aquest barri
Dallà dalt
D'aquests carrers
Carrerons
Que la gent se coneixien
Que la gent se saludaven
Aquell gitano
Que et coneixia
Amb aquell altre
Que no ho era
En fi
Aquella cosa
Però llavors
Tenies la part del port
La part de Marina
Que deien antigament
Que és el mar del port
Que ja agafava la Rambla
La Unia
Per això era el carrer de la Unió
L'Unia
En Tarragona
I agafava el port
A partir de la mitjalluna

La plaça Prim
Que recordo
Que una senyora
Preguntava per la plaça Prim
Diuen
No tenen que anar a Reus
Dic no senyora
Aquí hi ha la plaça Prim
La plaça Sant Joan
El que passa que no estem acostumats
Potser a dir
Aquí també la plaça Sant Joan
O la plaça dels Candaus
Perquè en aquella font que hi ha
Ara hi ha un munt de Candaus
Que els marinos
Quan es licenciaven
Del petate
El candau
Com que hi havia un barc
Una barca d'això
El penjaven allà
O sigui
Que la plaça dels Carros
Ha canviat un munt de noms
Però sempre la plaça dels Carros

Allò també era un altre barri
Fins al Serrallo
Ara bé
Quan arribaves el pont del Serrallo
El tanto
Allò era un altre barri
Però abans d'arribar al pont
Avi
Quan va ser
Quan
No sé
Segurament que devia
En aquell moment
Devia ser
Doncs
Que passarà la via del tren
Per aquí al mig de Tarragona
Que sense molecula
Dividirà
O ja hi era
No
El 1800
El Serrallo no existia encara
No
Per exemple
Bueno no existia
Doncs la gent del Serrallo
Hi havia quatre casetes
No les barques

Quatre casetes
Les barques
Doncs
Estaven
El que és el carrer de mar

Carrer de mar
Allà hi havia quatre barraques
Quatre casetes
Quatre d'aixòs
No
Llavors aquest
L'Espinac
I companyia
Van demanar
L'Arcabisbat
Per fer una iglesia
Allà
On hi havia el Fortí
Del Francolí
I llavors
Per també
Recollir
La gent
Que vivien allà
I va ser
Quan se va formar
El Serrallo
Llavors va ser
Tot això va ser
Perquè van fer la via
Que anava a Tarragona
A Reus
I llavors
Allà es va començar
A formar
El Serrallo
Primer el carrer Espinac
Després ja van fer
Calces més importants
Però el Serrallo
Sempre ha tingut
Aquesta cosa
Saps
La gent
Noble
La gent sincera
Però llavors
Saps què passava
Que
Quan els nois
Per exemple
Anaven
Perquè moltes noietes
Del Serrallo
Anaven a cosir
Anaven a cosir
A dalt a Tarragona
No dic les cases
Perquè també pugui fer propaganda
Que no existeixen
No, no, clar
Però llavors
Si no existeixen
Pots dir-ho tranquil·lament
Home

Hi havia altres cases
Aquestes
Que hi havia nois
Però clar
Si algun noi
L'acompanyava
Quan arribava allà
Al tomb del carrer Real
Màxim
Màxim
Fins al pont
Que llavors
A dintre
Allò jo era
Privat ja
Allò jo era
Dels Serrallo
Segons qui
Ja no podia entrar
Home
Quan amb el temps
Amb confiança
Ja podia un
Entrar a festejar
Fins allà baix
Vull dir
Que era
Ara m'ha agradat
Perdó mi l'avi
Llàstima
I mira que ho diem
Moltes vegades
Llàstima que això
No sigui la tele
Perquè la cara de Picaró
Que acaba de posar
Ara mateix
L'avi Ramon
És que no té preu
Mira que ets
D'això
És que no té preu
Una cosa és com ho explica
Per l'avi
I la intencionalitat
Que li ha donat
A les seves frases
Ara l'avi Ramon
Però la cara que posava
Amb les anis
Allò
Que dius
Estàs recordant
Mira que ets punyetera
No, avui
No, avui
Però és que m'ha agradat molt
No, no
Però és que són escenes viscudes
Perquè la història
L'escriu
Un segons el que li han dit
El que vi
Però clar
Quan la història l'expliques
Segons l'has viscut
Doncs clar
Ho sents
I veus aquella gent
Jo recordo
Que vaig estar malalt
Quan va entrar el ronyó
Va haver-hi per escolar
Que va portar peix a casa
Vull dir
Allò que
Hi havia aquella
Aquella noblesa
Després aquelles festes
Del serrallo
Que tothom
Migues d'Arragona
Hi feia cap
Per Sant Pere
Pel Carme
Els carrers plens de cadires
Per la gent
Que venien de dalt
Vull dir
Aquella lluita de carrers
A veure qui l'engarnava més bé
Amagats
Que bonica estava
Que no se n'entereixin
Com ho feia un
Com ho feia l'altre
O sigui
Aquesta espècie de
Això només és
Propi d'un barri
Creat
Des d'un principi
Per gent
Qui hi ha nascut
Qui hi ha viscut
I que ho senten
I que ho senten
No m'entens
I el serrallo
Per mi
Doncs clar
Clar
Després vaig tindre
Això
Que un dia passant per allí
Vaig a ensapagar
Me'hi vaig quedar
I ja mire
I allà vaig formar
I casualment
Aquelles coses que passen
La porta estava oberta
Vagi passant
Vagi passant
Que veurà el piset
I llavors ja em via
I ja està
És que jo vivia al costat del serrallo
Per això al mateix temps
Coneixia bé el serrallo
Perquè vivia
Com que vivia al costat del serrallo?
Dalt
Ah
El meu pare

Era primer obrer d'obreris
De la Renfe
I hi havia una caseta
Que es cuidava d'algunes coses
I clar
Jo vivia a dalt del serrallo
Tocant el serrallo
Però jo tenia permís
Per passar-hi
Ah
Ja el deixaven
Ja el deixaven entrar
Com que sempre ha sigut
Com que ha sigut
I clar
He conviscut a molta gent
Del serrallo
Vam fer teatro
Vam fer
En fi
El serrallo
Era una
Tenia una cosa especial
Ara
També la té

També la té
I la tindrà
El nàutic
Després clar
Quan va haver-hi la desgràcia
De la riuada
Que es van portar
Tota aquella part del nàutic
La part del Buenos Aires
Que hi havia allí
Que era aquell bar molt important
Vull dir
I després també
He tingut sempre història
Entens?
Perquè ja me'n recordo
Que al Buenos Aires
Quan va venir a Franco
L'escolta d'ell
Anaven allí
I després per pagar
No havia de fer papers i papers
Que no s'havia de fer la pena
Fer els papers
O no cobrar
Bueno
Qui diu
Tan malament estava el règim?
No, el règim no
Però com que manava qui manava
Doncs abans no feia els papers
Bueno
Això són
Vull dir
Ja, ja, ja
Vull dir
Que ha viscut
Que el serrallo ha viscut de tot
Gent
Gent de categoria
Perquè hi havia
Qui era cubierto
Bajo
Banto el rei
O sigui
Que hi ha hagut gent
De tota categoria
Des d'aquell pescador
Que la feina era seva
Amb aquells senyors
Que també vivien
Com vivien
Però tot i amb això
Ha sigut un barri noble
La gent
Eren nobles
Eren
I valents
Perquè una vegada
Quan a Tarragona
Van posar els borots
Que deien
Per exemple
Allà al portal del Roser
Hi havia els borots
Perquè quan entrava el vi
O el que sigui
Doncs també
Fé empagantant
I el serrallo
I el pont del serrallo
També van posar
Una barraqueta d'aquestes
Pels borots
I clar
Segur que entrava
I sortia el serrallo
També havien de pagar
Una cosa
Hasta que un dia
Es van emprenyar
Vam agafar la carneta
I la van fotre al mar
Ostres, clar
A veure si surava
Igual que les barques
Feien el seu peatge habitual
Sí, sí, sí
Vull dir
Vull dir que hi ha molta història
El serrallo
I per això
Hi ha hagut
Hi ha hagut de tot
Al cine
Teatro
Artistes
Gent
Grans atletes
Vull dir
Campions d'Espanya
I també
Campions de Romesco
Perquè aquí no ha volgut ser mestre romescaire
A casa seva
Diguem-ho així
El sindicat d'iniciativa
Per això que també s'ha fet
Un munt de concursos
Va fer la primera romescada
Que va ser potser
Quasi un miler de participants
Que va fer un tal Pueyo
Que llavors ho feia
A la de Boral
Que li havia puesto
Per fer tanta cosa
Tot el que és esplanada
Del serrallo
Tot de gent
Disfrutant del romesco
I després ja a partir d'allí
Doncs cada any i dos anys
Al cine iniciativa
Doncs fem el concurs de romesco
Exacte
Que porta gent
Romescaires
A veure qui aconsegueix
El títol de mestre major
Però parlar de pintura ràpida
Tampoc no podem comentar-ho
Després també
Vaig estar cinc anys
Organitzant
Pels grupers
Si és que tenim una història
Darrere
Alí
Cinc anys
El concurs de pintura ràpida
El que és serrallo i port
Que venia tot Catalunya
O sigui
I venien
La gent
Venien de fora
I clar
I quan venia el serrallo
Ostres
Clar
Disfrutàvem pintant-te
I disfrutàvem de l'ambient
Que hi havia
O sigui
Que al serrallo
Hi ha hagut
Hi ha hagut
Molta cosa
Jo doncs
He tingut la gran sort
De disfrutar
De l'ambient
De la gent
Gràcies a Déu
I m'he xerit molt bé el serrallo
Ara clar
Amb el temps
Em vaig a canviar
Ara visco fora
Però
Però el porto dintre igual
I tant
I segurament
Que a qualsevol moment
Per baixar
I per donar un tomet
Algú pescador
Alguna serrallenca
D'abans
Ramonet
Perquè jo era el Ramonet
Ramonet
Te'n recordes
Quan
I clar
I això
Potser
Potser
Els anys
Els porto
Perquè entre tots
M'han ajudat
A portar-los
Amb satisfacció
He passat moltes coses
A tu
Que he passat
Moltes coses
Que el cos
Està com està
Però
La teulada
Està molt ben posada
Potser prendre el sol
A la teulada
I com que
Convisco amb molta gent
I per això
Jo agraeixo
Quan vaig pel carrer
I trobo algú
I em parla
I em atura
I em parla de coses
I em recorda
Això
Crec que és el medicament
Que a mi
M'ha fet estar com estic
I aguantar
El que he passat
O sigui
Que agraeixo
Agraeixo
I que em perdoni el rotllo
Però agraeixo
Quan trobo amb algú
Que convivim
I parlem
Pujo a l'autobús
El xòfer
Vaig a l'altre puesto
Aquell altre
Vaig a una oficina
Aquell
I això a mi em dona
I és el que hauria de ser
La gent hauria de ser
Oberts
Oberts
No allò que molta gent
Es pensa que són una cosa
I després
No són una altra
No
Que la gent sàpiga
Com som
Que som oberts
Que es tractin com som
Que saben
Quan te parlen
Saben en qui parlen
I de què parlen
I com parlen
Això és el bonic
Però avi
Moltes vegades
Ja sap vostè
Que no són així
Que les coses no són així
No perquè
No ens agradaria ser així
Sinó perquè
Potser
Ens trobem amb obligacions
I amb coses
Que ens fan vellar el cap
I al final
Però a vegades
A vegades potser
A més de discutir
Amb ironia
Ens enfadem
Comencem
I perdem una miqueta
Els tristes
No
Ho sé
Potser jo
Penso
No
Jo crec
Jo crec que
A la vida
Tots tenim les nostres coses
Però no cal manifestar-les

Hem de ser oberts
Que la gent
Parlem
Que la gent parlem
Del que sigui
Però siguem sincers
Quan parlem
Jo
A mi potser em dóna vida
Això
Amic de tothom
Que vulgui ser amic meu
No és problema seu
És seu
No meu
I per això
Quan vinc aquí
I aquí
Jo estic parlant
I estic veient
A molta gent
Que conec pel carrer
Gent que em pregunten
I m'agrada
Quan me preguntes
Tens recordes d'això
I llavors me pregunten
Cos que he de fer
Escolta
Espera
I llavors me situo
I llavors tens raó
Si això fa 50 anys
I sembla que
Fos ahir

Sembla que el temps
Passi
Per això dic
Que agraeixo
Quan m'aturen
I quan parlen
I tu gràcies
Per recordar-me
Nada menys
Que aquest barri del Serrallo
Home
Que ja sabíem
Que jugàvem
A una peça
Que anàvem a sobre segur
La setmana vinent
Si vol
Farem altres coses
Anirem si vol
Donem un tomet
Per la Rambla
O anirem
Per la Rambla
O pel casc antí
Exacto
Pujarem al casc antí
Així ja li deixo a vostè
O
O algú
Això és que anava a dir
Algú que ens truqui
Al 977 24 47 67
I ens diu
Te'n recordes
O se'n recordem
I bueno
O recordarem
Avi
La setmana vinent més
No?
Oh
Mira si no hi ha res de nou
Aquí em tindràs
No l'he cantat el compleans feliç
Perquè com ja plovia
No sé si encara cauran trons i barrals
Encara li liarem
El compleans ja
La setmana que ve ja haurà passat
Moltes felicitats
Gràcies
Gràcies a vosaltres
Gràcies