De la burita del mar a la cadena, de la cadena al gas.
De la burita del mar a la cadena, de la cadena al gas.
A la burita del mar, a la barra.
Y a la burita del mar, y a una doncella a plorar.
Volen tirar-li la casa a...
Ay, volen tirar-li la casa...
De la burita del mar, de la burita del mar a la cadena, de la cadena al gas.
Un drapà de valentis s'han plantat a la porta.
Ay, no ploris, doncella, que sola no estàs.
Brotarem esperances al carrer de la reina.
Inflarem les dades al poble de la mar.
Prenarem, com jureu, l'escoli de l'ànima.
Ai, l'ànima del poble.
De la burita del mar a la cadena, de la cadena al gas.
De la burita del mar a la cadena, de la cadena al gas.
Aquest diumenge tenim una cita amb ell, amb el Miquel Gil,
que presenta a Tarragona, aquest per marcianes.
I ara el tenim via telefònica perquè ens expliqui una mica
com ha sortit aquest treball discogràfic de ben fet
i també com serà aquest directe, que serà el diumenge, recordem,
a la Salatronó a partir de les 7 de la tarda.
Miquel Gil, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda, moltes gràcies.
Com estàs?
Molt bé, perfectament.
A veure, explica'm això d'aquestes marcianes,
que això és una cosa que tu ja intuïes, que has vist,
hem tingut alguna història rara.
Què ha passat?
Bueno, bueno, no té massa a què veure exactament amb el Salia Díceps
i els caminets verds.
Ah, d'acord, d'acord.
A veure, m'han dit que va més per la part introspectiva,
també personal, el mar, i d'altres històries.
Dic, home, però de tant en tant també mirem els estels, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, clar, clar, clar.
Però, bueno, les marcianes no passa,
el nom no passa de ser una gamberrada.
Ah, d'acord, d'acord.
Era una cançó que tenia per anar a provar en micro,
una cançó que va creixent damunt de l'escenari
per allò de provar els micros,
i és una gamberrada,
són unes alegries flamenques per fan tangos valencians,
i uns tangos sants sentins,
en la segona part,
per un pal que li diguem per la de l'U,
també d'aquí, del País Valencià.
Vull dir, no passava de ser una broma,
que d'alguna manera té una història de darrere
i es compta enfrontes amb allò de les músiques de transmissió oral,
amb allò del patrimoni musical o de la música tradicional,
que jo crec que hi ha d'enfrontar-se amb aquestes coses,
amb, diguéssim...
Jo crec que amb tota la naturalitat del món, no?
Sense més llímit que la pròpia imaginació.
Exacte.
Vull dir, una mica...
És el que hi ha darrere d'aquest nom.
I ha costat molt aquest part marcianes?
S'ha treballat molt per que surti aquest treball discogràfic?
Ha costat més, potser, que els altres, o no?
Doncs tres anys, eh?
Tres anys.
De composició, més o menys, és el ritme que duc
de cada tres anys, tres anys i un poc,
un treball oficial nou,
i a mig camí una cosa pel mig,
un treball de col·laboració,
alguna història, diguéssim, fora del territori natural.
I aquest, uns tres anys, uns tres anys de composició,
i això, i uns quants mesos, eh?
De gravació, i de barreges, i de preparació,
doncs, sí.
I aquest, per marcianes,
va sortir l'any passat, si no recordo malament?
Sí, sí, a finals d'any.
Sí, que ja més o menys...
Bueno, era el que t'anava a dir,
no sé si no arriba l'any,
o sigui que ja té uns sis, set mesos,
segur que ja els té,
i com ha anat funcionant, com ho trobes?
Doncs, molt bé, la veritat és que, la veritat és que, molt bé,
això dels ceders són una altra cosa,
des de fa uns anys que són una altra història,
vull dir, fonamentalment continuen sent el que eren,
és a dir, una manera de donar-li una forma unitària a un treball,
a una part, a una etapa de la teva vida musical,
però a altres nivells són una altra història,
és a dir, ha canviat, les coses funcionen més per la red
que no pas per les coses físiques o per els ceders físics,
però molt contents, molt contents amb el resultat,
perquè també hi ha hagut molta acceptació del treball,
vull dir, i això, i molt contents de tot el que va passant.
Dic que en aquest nou treball isogràfic
tens adaptacions de cançons tradicionals,
allò que comentàvem una miqueta abans, no?
Sí.
També t'has agafat textos de poetes contemporanis,
que jo crec que ja havies treballat d'altres vegades,
i que, allò que dius, em sento còmode, no?
Sí.
Amb l'Enric Casasas, amb l'Enric Monforte, l'Ada Montero...
Sí, és una mica la fórmula, eh?
Sí.
M'adreço als que saben escriure
i als que saben expressar emocions amb paraules,
i ara passem un moment fantàstic a nivell de literatura catalana,
d'un moment en què hi ha molta i molt bona.
de poesia.
I, per altra banda, agafo allò del patrimoni tradicional
i ho fas conviure, ho fas conviure amb una certa ambició contemporània
o amb ganes que sigui útil en el segle XXI.
Això és el que t'anava a comentar jo ara.
Jo crec que fins i tot, no sé si després dels concerts,
una vegada que baixes de l'Escarària,
et donen les gràcies precisament per això, no?
Per cuidar bé de les arrels i no deixar que quedin a l'oblit, no?
Que seria el més fàcil, potser, no?
Agafar-nos en aquest terrenc que ara mateix va cap a no se sap on
i deixar tot darrere com si no hagués existit, no?
Jo de la memòria, deixar-la de banda.
Aquest perill anem deixant-lo enrere, eh?
Sí, gràcies a Déu, gràcies a Déu, eh?
Sí que era un perill evident,
que era el que anàvem, el que d'alguna manera...
Aquí en queden dues, eh?
O ens globalitzem o ens globalitzem.
I semblava que ens anaven a globalitzar, però no.
Jo crec que fa anys que hi ha totes unes noves generacions de músics
que aprofiten aquestes arrels
i ja no en textura única de música tradicional,
sinó, jo què sé, per exemple, et posaria el cas
d'un parell de grups valencians
sobre impàs i orxates o un sistem...
Per exemple, sí, sí, no, no, i tant.
Que estan en unes altres textures musicals,
s'utilitzen uns altres llenguatges,
però com a forma de creixement i com a forma de maduració
han triat la música tradicional.
Vull dir clar, qual cosa vol dir que estem tornant a recuperar
el prestigio social d'aquest tipus de músiques.
Jo pensava fins i tot, no sé, en els Manel,
els Amics de les Arts,
que tenen aquest puntet, també, no?,
d'aquella música tradicional a través de la pròpia guitarra...
És una altra manera.
És una altra manera, sí, sí, sí, exacte,
però que tenen allò, no té el puntet.
I Berfortún, per exemple, dintre del món del jazz,
o Manel Camp, vull dir,
el que és interessant és això,
és que ja no és només que té incidència
en el món de la tradicional, per dir-ho d'alguna manera, no?,
en el cercle de les músiques tradicionals,
sinó que d'alguna manera està influint,
és un patrimoni que està influint
a tot el que està creant-se en l'actualitat,
la qual cosa és simptomàtic d'això,
d'anem superant aquell perill,
aquelles alertes que teníem tan fortes.
Jo crec que a poc a poc anem superant-ho.
Però això sí, Miquel, que no baixem la guàrdia.
No, no, no.
Mai de la vida, eh?
No, no.
Perquè si no, ja saps que aquí les coses
se posen de qualsevol altra manera, no?
I tenim un repte generacional que jo crec que és fantàstic,
que és com anem a fer per a integrar a tots aquests nous ciutadans
que s'han arribat procedents de cultures absolutament diverses,
diferents, i que d'alguna manera els tenim que dur a casa
i conviure i enriquir-nos en tot el que ells porten.
Exacte.
Per tant, parlem de canals de dues direccions,
i això hem de ser intel·ligents i no baixar la guàrdia, clar, clar.
I tant.
Aquest diumenge, recordem, et tenim aquí a Tarragona,
la Sala Trono a partir de les 7 de la tarda.
Jo no sé si ha estat un dels concerts més matiners que has tingut
per allò que sigui a les 7 de la tarda.
No, ja es duu molt, eh?
Allà de l'horari europeu, és diumenge a la tarda,
les actuacions a les 9 de la nit, en volta de les 10.30.
Vull dir, això a poc a poc és una moda que va entrant.
Jo li dic als horaris europeus.
Una mica allò que et deixen, que dius
sopo abans, sopo després, no soparé, què passarà?
Però bé, ja anem al·lentant-nos.
No, i a més, moltes vegades els diumengeis a la tarda,
que depèn de com, dius, ostres, aquesta tarda què faig?
Doncs mira, tenim un concert, que hem d'anar.
Sí.
No?
Sí, sí, sí.
Sempre agafem el divendres a la nit, el dissabte a la nit,
no, no, un diumenge a la tarda,
que després de fer una hora migdia de teixer,
que es dius, ostres, ara estic jo per anar de concert.
Doncs veniu a la Sala Trono,
que farem, segur que el Miquel ens farà un repàs
d'aquest darrer treball discogràfic
i alguna que una altra cançó de les que de sempre també sortiran, no?
Aquesta és la fórmula.
De Car.
Sí, cançons de l'últim treball,
cançons d'una mica, això, les significatives,
dels anys de carrera,
i alguna coseta nova,
i alguna mitja estrena que...
Qui dius?
Tenim una sorpresa per aquí també.
Sí, ja anem provant-te al públic alguna cosa,
i vàrem estrenar algunes cosetes a Tortosa,
no fa massa,
reestrenarem a Oliva,
avui aquesta nit mateix al Càcer,
tornarem a...
Ah, molt bé.
I això, ja anem mostrant-li...
És que és interessant mostrar-les les cançons
i veure com reacciona el públic,
la cançó en general,
com reacciona la cosa.
I, per cert, alguna d'aquestes noves cançons,
aquestes noves incorporacions que fas així de sorpresa,
alguna t'ha sorprès,
especialment per la reacció de la gent?
Allò que dius, ostres, d'aquesta no me l'esperava.
O no?
O encara, allò que dius,
encara estem acabant de descobrir-ho tot, no?
Encara estem rodant coses.
Perfecte.
De fet, per exemple,
he incorporat un tema de Vicente Andrés Estellers,
possiblement el millor poeta
que ha donat el País Valencià
a la literatura catalana o mundial
des d'Ausias Marc,
i una espècie de romans,
una espècie, una història d'aquelles llarguíssimes,
que té molta acceptació.
La gent acaba rient-se.
Ah, molt bé.
I és d'una fortor...
És que Vicente Andrés Estellers era molt fort,
fort, fort de fortor.
Sí, sí, sí.
I una fortor de paraules,
i una fortor d'imàgens,
i que, d'alguna manera,
no ho sé si a la gent li sobta o què,
però sí que sobta
la reacció de la gent.
I, per cert,
dèiem que aquest diumenge
tenim aquí a Tarragona,
però d'aquí a poquet,
el dissabte, dia 5 de maig,
d'anar a un ull,
tenim a la carretera
o a sobre l'escenari,
el que feia és la via
de les Borges Blanques.
Però si no arriben en un,
que puguin agafar
el tiquet per l'altre, no?
Si ve una cosa...
Sí, sí, sí.
A les Borges,
que serà ja, no sé,
la cinquena vegada que anem.
La cinquena vegada.
És possible.
Ah, sí que es nota, no?
A les àvies d'aquells indrets
que d'alguna manera
amb el temps es fan un referent.
Vull dir,
hi ha unes trobes
públic a gust,
i és que és un públic
fins i tot familiar,
vull dir,
són cares que ja les coneixes.
Jo duc 37 anys
a l'escenari
des que vas començant
amb el tall.
Vull dir,
hi ha persones allà
que els conec
des dels primers discos
del tall.
Déu-n'hi-do.
saps per on comences,
però mai saps per on acabes.
Pots acabar amb ser de karaoke
perquè te demanen
no sé quina cançó
i dius...
No em diguis.
Jo te la toco
i tu te la cantes
i jo te faré segons veus
que no me'n recordo
de la lletra.
Però fins i tot
cançons del tall
i tal i acabes...
Bueno,
no, no,
però vine,
vine valent,
puja l'escenari.
Tu la cantes
i jo te faci segons veus
i ja ho he corregut.
Pensa que són 30 i tants anys
que depèn de com
la meva memòria...
Jo tinc aquestes
que les són
les que tinc més fresques,
no?
No te'n recordes
de la lletra.
És lògic.
Em passa molt
de les músiques,
no oblido de cap
i jo dic,
bueno,
tu vine,
jo en la tonalitat
més o menys que vulguis,
jo toco la guitarra,
te faci segons veus,
però te la cantes
tu valent,
no?
I pujant,
Miquel,
pujant?
Sí, sí,
que em dius.
L'eslàvia és un ambient
molt especial.
I familiar,
pel que sembla,
no?
És a veure la confiança
i com ja,
potser és el que dius
que no és la primera
ni serà l'última vegada
que et veuran per allà,
ja és com un trosset de casa,
un trosset de cor
i el tens per allà,
no?
Sí,
és crear un ambient,
també les dimensions
són reduïdes
i per tant permet
això,
uns ambients
de proximitat
que pot ser
quan se trobes
amb el teatre
aquell gran,
amb un escenari
que té un protocol
o que tal,
doncs no es pot produir
aquest ambient
així tan oxigenat
i tan directe,
no?
I que d'alguna manera
a mi m'agrada molt,
és un tipus d'actuació
de proximitat
que m'agrada
moltíssim.
Doncs Miquel,
jo espero que la sala trono
que també és així
com dius tu,
de proximitat,
te quedis
prendat amb nosaltres
i que sigui
la primera,
la segona,
la tercera,
la quarta,
la cinquena vegada
que puguem veure't
durant molt de temps
aquí amb nosaltres
a través potser
de la sala trono
o del teatre metropol
o allà on convingui
per tornar-te a veure.
Doncs encantat,
encantat d'estar en Tarragona
i ja hi havia ganes
de presentar el treball.
Ja m'imagino,
doncs moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Moltíssimes gràcies a tu.
Adéu-siau,
Bona tarda.
Bona tarda.
Al carrer de l'hospital,
al carrer,
allà hi ha escassés a la mà dreta,
Allà hi viu un estudiant
que festeja amb la xilaita
No l'ha pogut enganyar,
no l'ha pogut enganyar
Ni amb raons,
ni amb parauletes
Si una nit
va decidir
Ai, disfressar-se de motlleta
I a les 12 de la nit,
i a les 12 de la nit
Se'n va a calç
A la xilaita
Si de tant
A baix a obrir
Que és una
Pobra mongeta
Ho recordem, serà aquest diumenge,
dia 15 d'abril,
la presentació d'aquest treball
discogràfic a la sala Trono
a les 7 de la tarda
a càrrec del Miquel Gil.
Deixem el concert del Miquel Gil
d'aquest diumenge,
que hem de parlar amb ell,
I ens anem a un altre concert.
Aquest lloc tindrà lloc, ni més ni menys,
que aquest dissabte dia 14 d'abril,
a dos quarts d'onze de la nit,
a la sala Cero.
Canviem totalment de registre
i tenim l'agenda als Nunaels,
que ens presenten també.
Jo crec que no ho treballis geogràfic.
ara li preguntem al Màrió.
que el tiempo escriba a fuego lento
de la televisió.
Sí, puedo opinar
Creo que es un buen momento para continuar
Tú sigue buscando por qué no me encontrarás
Ahora tengo claro cómo debo caminar
Yo sigo mi línea igual que hizo Johnny Cash
Tú no te preocupes que estaré muy bien
Y aunque sigo a leyes seguiré pensando
Qué mirar atrás lo hacen los cobardes
Sé que es un poco tarde para darte una lección
Soy como yo, tú, he quemado todo lo que te fui escribiendo
Cartas sin marcar, ¿para qué esperar?
¡Ah! ¿Para qué esperar?
Yo no siento ya
Ni tristeza, ni rencor, ni nada que pueda explicar
Esa historia oral
Se ha esfumado entre cervezas rusas y una gran ciudad
Y camino a Chicago sueño con lo que soñé
Així és com sona la gent dels Nunails
I com et dèiem tenim el Mario
Mario, buenas tardes, bienvenido a Tarragona Radio
Hola, buenas tardes
Com estàs?
Molt bé, molt bé
Estàvem sentint aquesta cançó que el podem trobar
Hem de dir a la gent que li interessa que trobem l'àlbum sin rendició per una banda
I aquest que no he trobat el títol
Que crec que no sé si es diu com vosaltres, Nunails
Sí, aquest es diu Nunail
Com vosaltres, no?
Sí, sí, sí, vam decidir que es digués com la banda
Exacte, ja estava buscant aquí el títol
Dic, home, me falta un, me falta un
I dic, no, no, no, ja li preguntarem al Mario així directament que em digui el què
Per cert que us tenim de concert per aquí per Tarragona
Serà aquest dissabte dia 14 d'abril
I amb tota la força dels Nunails, no, Mario?
Bueno, allà estarem
Fa molt de temps que no toquem a Tarragona ciutat
I, bueno, ja tenim gana
Exacte, i amb ganes de presentar i de moure la música que feu
Música que diuen garatge, punk, rockabilly
Una barreja de tot, eh?
Quin munt d'estils
Bueno, nosaltres vam començar com una banda de rockabilly
Bastant purista i clàssica
Però, bueno, després d'uns anys
Vam anar acoplant l'altra música que també ens agradava, no?
I, bueno, ja vam decidir que no ens tancaven cap estil
Però una cosa, Mario, des del principi
Els Nunails heu estat tres
Ha hagut alguna modificació dins del que seria el grup
I per això, precisament, aquests canvis també
O aquest, jo què dius, agafar d'altres estils
Que també heu fet vostres?
Bueno, els Nunails van començar el 96
Ui, d'aquí fa res, eh? Fa res
Sí, sí, fa res
El porteu-ho, què fer? Què? Tres o quatre mesos?
Sí
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do
I al cap de cinc anys va haver-hi una modificació bastant gran
I vam començar a fer un trio
I, bueno, més o menys, bueno, la mateixa formació fins ara
Déu-n'hi-do
Home, això és bo perquè és allò que es diu
Mira, menys ens enfiancem, no?
Clar, clar, no, no
Ja us coneixeu
Els primers anys van ser molt dur
M'imagino
De trobar gent que li agradi l'estil
No sé què
I un que entrava, un que sortia
Fins que, bueno, vam trobar la formació, no?
Doncs fem una cosa, Mario
Presenta'm, amb la gent que podrem veure-te a sobre de l'escenari
A la Sala Zero aquest dissabte
Doncs el bateria és el Blastikon
Sí
Que, a més de ser un gran bateria
També té la seva banda de ritme en blues
Que es diu Blastikon and the Young Express
Al contrabaix està l'Ivan Kovacevic
Sí
És un noi de Sèrbia però que fa ja deu anys que he dit per aquí
I que també està un munt de projectes
I jo, que sóc el Mario i sóc el cantant
Molt bé, molt bé
I aquestes tres persones les trobarem, doncs
Més o menys una horeta i mitja, dues hores
I el que el cos convengui o no?
Una horeta i quart
Una horeta i quart, d'acord
Sí, sí
És bastant intens i aguantar més d'una...
Bueno, de fet a mi no m'agrada molt el concert, molt llarg
Però una horeta i quart, sí
Una horeta i quart
Molt bé
I després segurament que si demanen alguna coseta no us podeu dir que no, no?
No, nosaltres mai diem que no
I a més el que deies també abans
Que fa temps que no veniu per aquí per casa nostra
I una vegada que ja estem aquí dius
Aprofiteu-vos, aprofiteu-vos de nosaltres
Clar, clar, clar, això està clar
I com es troba la gent d'ara mateix dels Nunails?
Com aneu?
Com anem?
Sí, com es troba?
Tenim aquí a Tarragona aquest dissabte
Però com està?
Com es preparen els propers mesos?
O aquest final d'abril?
Doncs aquest a Tarragona és un dels últims concerts de presentació que fem del dia
Què dius?
Sí
I...
Feu una paradeta ara
Sí, perquè portem ja un...
Bé, no un any
Però gairebé, no?
I, bé, i com som molt inquiets tots
Sí
Doncs ara volíem parar, fer algun festival aquest estiu
Però deixar una miqueta i continuar
Perquè tenim més projectes
L'Ivan i jo tenim un grup que es diu Los Mambo Jambo
Però com ho feu, això, Mario?
Això jo tampoc ho sé
Com distribuir el vostre cervell per saber en quin grup esteu, en quina manera esteu
Com és...
És que jo, de veritat, jo alguna vegada, quan he intentat de fer dues o tres coses a l'Ava
Dic que al final acabo de fer algun estropici
Com ho podeu fer vosaltres, tot això?
Jo tampoc ho sé molt bé
Us admiro, eh?
Però es va fent
Sí, no?
Es deixa portar, es deixa portar, no?
Clar, no, un cop que tens un repertori treballat i tot això, no?
Doncs suposo que comentes amb l'altre
I, bé, els Nunails portem tants anys que...
Que ja ho tenim per la mà
El que és el projecte musical, no?
Sí, sí
Llavors, podem...
Bueno, no sé, jo almenys soc molt inquiet
O sigui, sempre estic obert a propostes
Fantàstic
I, clar, una altra de les propostes dius
Mira, a veure, anem a veure com...
Explica'm aquestes noves propostes que teniu entre mans
I que també seria una altra manera de tornar a venir a Tarragona
I de tornar-vos a sentir
Màrio, almenys a vosaltres
Doncs això, los Mambo Jambo
Sí
Crec que portem tres anys tocant un espectacle que es diu Tabú
De Burlesc, a Barcelona, a la Polo
I, bé, ara estem acabant de fer el dit
De fet, ja està gravat
Només estic discutint sobre la portada
I, bé, quan tant, tan aviat estigui, començarem a tocar-lo
I espero que tan aviat estigui
Tingueu l'oportunitat de passar per aquí, per Tarragona Ràdio
Això segur
No?
I aquest, amb un concert, si pot ser, sota el braç
Per aquí, per Tarragona
Home, això...
Per acabar-ho de dur, eh
Anem a ajuntar una cosa amb l'altra, no?
Clar, clar, clar
No, no, i tant
Jo crec que toquem
Potser ara dic una barbaritat
Perquè tinc un follon de noms
Però jo crec que toquem a la Fira de Música de Vilaseca
Ah, potser, sí, sí, segur que sí
Sí, el maig, el 20 i alguna cosa de maig
Un diumenge
Bé, jo m'ho apunto ara a l'agenda
Això de cara al festival aquí de Vilaseca
I a veure si, aprofitant la vinentesa
Podem fer alguna cosa i podem tornar a parlar, Màrio, què et sembla?
Segur, segur
Primer ens quedem aquest dissabte, dia 14 d'abril
Que us tenim allò calentat, calentat
A dos quarts d'11 de la nit, a la sala 0
Recordeu que el preu d'entrada d'auxil·la
Entre els 7 i els 10 euros
O sigui, molt econòmic
Jo crec que ho trobo molt bé
A més, per un concert que val la pena
I presentant aquest nou treball discogràfic
I segur, segur
Màrio, que agafen alguna d'aquelles cançons mítiques dels Nunails
Que també han de sortir
Sí, bueno, faré...
Això també
Jo sempre ho comento perquè dic
És que si no, segur que la gent us deixa baixar de l'escenari
O sigui, vosaltres mateixos
Tens aquelles cançons bandera
Que dius...
Aquesta, si no la cantes...
Algo falla, no?
Algo passa passant
Que demanin, que demanin
Que nosaltres farem totes les que puguem
D'acord, d'acord
Doncs Màrio, moltes gràcies
Fins la tornada
A vosaltres
Que esperem que sigui el que dèiem
De cara al mes de maig
En aquest festival de Vilaseca
I si pot ser amb Nunails
Però que puguem tornar a parlar
D'acord?
Molt bé, moltes gràcies
A tu, adeu-sia, bona tarda
Adé, bona tarda
Recuerda
Coches, fama, nuevos trajes
Y dinero que gastar
No, no, no, no, no
No, no, no, no
No, no, no, no, no
No puedes volar