Un munt de coses. Avi Ramon, anem-hi.
El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a bordo del català.
El millor barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
El timonet i el nostre amor, i catorze mariners,
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a les mans,
els nois de Calella feien un cremà.
Mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
Arribar en temps de guerres, de perfidies i traïcions,
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Els mariners de Calella, i el meu avi, el dix de tots.
Varen morir a coberta, varen morir.
Volteu del canó, quan el català sortia a la mar.
Gritava el meu avi, apareix que està.
Però els mariners de Bordo no van tornar, no van tornar.
tingueren la culpa, els americans.
Quan el català sortia a la mar.
Els nois de Calella feien un cremà.
Doncs vinc, anem cap a la mar.
I és que ens està sortint un munt de coses.
Avi, bona tarda.
Avui el not inquiet, eh? Avui el not inquiet.
No.
Me diu, això de Sant Jordi està molt bé,
però avui hem de parlar de l'exposició.
Sí.
Perquè, a més a més, li queden pocs dies d'aquesta exposició.
Sí, sí.
Que ja estan les acaballes, ja, no?
Bé, fins diumenge.
Exacte, fins el dia 29.
Però, saps què passa?
No és que siguin inquietors, no.
El que passa és que hi ha tantes coses,
i a vegades hi ha coses importants dintre la cultura o dintre la Tarragona,
que ja resulta que sí.
Ara, aquests últims dies, ja surt el diari, ja surt...
Clar, se'n donen compte que hi ha coses d'aquests.
I ara, com que avui aprofitem, que estem també en directe, eh?
Sí.
Doncs...
Ara m'ha agradat això que ha dit en directe.
Sí, sí.
Ho ha dit així, d'una manera.
No, és que a vegades hi ha coses que són indirectes.
Ah!
I avui...
Veus? Ja me l'està buscant.
I avui...
No és que jo vagi avui en directe amb les coses que passen,
sinó que anirem directament al gra.
Sí, sí, sí.
I clar, com que resulta que jo he estat uns dies fora,
una cosa i l'altra...
I clar, doncs no...
I em sap greu,
perquè en aquesta exposició hi participen una sèrie d'artistes...
Recordem que estem parlant d'una exposició que es pot veure
al Tincladu número 1 del Molle Costa de Tarragona.
de Tarragona, eh?
No, recordem-ho.
Que és la 24 exposició de treballs artístics del Sindicat d'Iniciativa i Turisme.
I dic treballs artístics, diré el per què.
Perquè aquesta exposició la vaig començar jo a preparar,
una exposició que em van dir, home, Tarragona...
I llavors els pintors pintaven paisatges, bodegons, figures,
per omplir les parets de les cases.
Un paisatge.
Algun feia alguna cosa de regona.
Hi havia, per exemple, alguns que pintaven, entens?
I llavors vaig pensar jo,
per què no fer una exposició tema monumental i turística?
Per exemple?
Sí, sí, que està molt bé.
Vaig fer uns quants pintors,
dels bons que hi havia llavors...
Bueno, llavors n'hi havia pocs.
O sigui que els que hi havien érem jo pintors.
Així com ara hi ha molta gent aficionada,
per passar el rato o el que sigui.
Llavors el que pintava és que tenia afició
i hi havia alguns de bons, saps m'entens?
Sí, sí, perfectament.
I llavors se'n va acudir de fer una exposició
tema Tarragona monumental i turística.
Van fer uns quants pintors
i va tenir un èxit rotund, un èxit molt gran.
I es va fer allà al carrer Major,
l'antic Ajuntament, autoritats,
va haver pastel·laria, l'erimany i companyia,
van participar desinteressadament.
Bueno, va ser una festa...
No, no, una meravella, és veritat.
Una festa gran, sí.
I llavors va ser això.
I llavors els escultors dibuixants,
gent de d'això, es diu...
Oh, i n'altres, doncs, que no ho pintem.
I llavors se'n va acudir fer de treballs artístics.
I vam fer una altra exposició de treballs artístics.
Per exemple, fotografia, dibuix,
això de fil, això que fan les dones,
aquests quadres amb fils...
En fi, no sé com s'hi diu.
Punt de creu, potser.
Punt de creu, tot això.
Bé, el cas que va fer tant d'èxit
que l'any següent ja vam demanar.
I així va ser que vam estar cada any fent-la.
i, a més a més, en diferents llocs, recordem-ho, avi.
I ens resulta que al cap d'un temps, uns 4 o 5 anys o 6 anys,
a l'antic ajuntament,
vam fer obres per posar-hi ja el patronat de turisme.
I ja va quedar petit i ja no hi cabíem.
Perquè, clar, si vam començar amb uns 30,
uns 25 o 30, ja n'érem 40.
I llavors ja no hi cabíem.
I llavors va ser...
Vaig parlar amb això del patrimoni,
que tenien les voltes del Pallol buides.
I vaig dir, escolteu,
i per què no s'arreglen les voltes del Pallol
per fer exposicions i per fer concerts i conferències?
I sí, els va agradar la idea
i van arreglar les voltes del Pallol.
I llavors vam anar allà.
I vam aprofitar també, llavors,
amb el sindicat d'iniciativa
de fer exposicions internacionals de còmics,
de postals temàtiques,
en fi, de diferents...
D'obrir una miqueta més el ventany, no?
Que puguin caber d'altres inquietuds, diguem-ho així.
Llavors, a l'escola d'art,
també em vaig invitar,
i vam fer una de treballs,
també d'allà, de l'escola, no?
En fi, una sèrie de coses que van anar a la mar de bé.
Però amb el temps,
amb el temps va passar,
com que cada capítol no s'habitava,
un dia van haver unes goteres,
uns desprendiments...
És veritat, sí, sí, sí.
I llavors, esclar, vam tindre que plegar.
Clar, perquè es podien fer mal bé.
Llavors vam trobar, com més en 60,
els participants que hi havia.
Què va passar?
Llavors, bueno, què fem?
A Tarragona n'hi havia cap lloc
per fer els punts d'aquests.
Llavors,
vaig trobar en contacte amb el port,
i com que el port sempre ha estat obert a la cultura,
els vaig enfocar la cosa,
i els va agradar la idea,
i vam provar-ho,
i els van deixar un tincladu,
un tincladu número un, el gran.
Llavors, allà ja vam poder fer més gent.
Ja vam ser més gent,
va tindre èxit,
i ara portem uns quants anys fent-ho.
Però, com que resulta que ara hi ha tanta demanda,
no per Tarragona,
inclús de fora, de Madrid, de fora,
allí al port,
s'ha trobat que a mi em deixen una vegada a l'any.
Encara em deixen una vegada a l'any.
Entens?
I, clar,
i llavors,
doncs ens trobem
que
el ser només una vegada a l'any
ja no era,
per dir, bueno,
ara que fem un any pintura monumental
i un any treballs artístics,
llavors vaig pensar,
com que el monumental
entra també dintre l'artístic,
llavors vam fer ja
treballs artístics
del Sindicat d'Iniciativa.
I són 24 anys.
Que es diu molt aviat, Tavi,
perquè són molts anys,
hi ha any de l'any
fent-lo, realitzant-lo.
24 anys.
Però el bo d'aquests 24 anys
han passat artistes consagrats,
artistes que ja
internacionalment han guanyat premis.
Europa,
Amèrica,
han fet exposicions
a diferents països,
altres que comencen,
veus la bona voluntat,
altres ja, doncs,
que els veus
que ja vas allà,
no cal mirar la firma
per saber de qui és.
I això, clar,
el passar d'aquests dies
entre Setmana Santa,
que si una cosa i l'altra,
no se n'ha parlat.
No ho hem acabat de comentar,
és veritat.
A més a més, no,
i la setmana passada
també va resultar
que havia aquella,
se'n recorda,
la Fira Solidària
amb la gent gran,
que vam tenir també
el senyor Antonio Fernández
aquí,
que va deixar molt ben fets
els deures l'avi.
ell et va dir,
jo no puc estar
per qüestions
que ja sabeu,
però jo us deixo
fer els deures fets,
i jo havia quedat
amb el senyor Antonio Fernández
per poder realitzar l'entrevista
i vam poder parlar
de la Fira Solidària
ja en faig gran,
has viscut molta cosa
i més o menys
ja veus
per on van
les coses, no?
I doncs, clar,
ja resulta que, clar,
ara, doncs,
és llàstima
perquè aquesta setmana
que queda,
qui no ho sap
pugui anar
a disfrutar
d'aquesta sèrie
perquè pensa que són
96
o 97
participants.
Sí, sí, artistes
que mostren allà
el que sàvem fer
i com ho sàvem fer, no?
Hi ha alguns
que, quan faig la presentació,
em van fer una miqueta de cosa
perquè molts
ja no existeixen.
Ostres.
Molts ja són fora.
Pintors bons
que hi havia
i bons companys
dintre el món de l'art.
Després,
altres
que ja han obert
el seu camí.
Ja s'han fet grans,
com si diguéssim,
en bon sentit,
ja van pel seu compte,
ja no,
no participen ja.
I molts
que des del primer dia
que participen
a l'exposició.
I que crec que, avi,
que esperen
allò que dius,
amb candeletes
que arribi el dia
per poder,
i fins i tot,
jo no sé si tenen reservat
aquell quadre
que diuen,
aquest quadre
és per aquesta exposició.
Sí.
Que fan coses ja especialment
per l'exposició, no?
Sí, sí.
Perquè se l'estimen de...
I després, clar,
després jo, clar,
m'animen.
Jo ja unes vegades dic,
no, no,
m'animen.
I això m'aguanta també,
doncs,
no ho deixi, deixi.
I clar,
i com que saps què ha passat,
que dintre del món de l'art
hi ha les seves diferències
de caràcter,
de pensar,
el que sigui.
Però en aquesta exposició
és curiós.
El dia que fem l'exposició
i hi ha tots aquests,
sembla una família.
Tots ens parlem.
Clar, perquè es coneixen
de fa molts anys
i d'altres que...
No es pensa que ets un rival
o és un altre estil.
No, no.
Òbvio que...
Però això passa, avi,
perquè l'exposició
és una exposició,
no és un concurs.
No, no.
A veure,
que una vegada que està allà,
si hi ha gent que ve a anar a veure...
I després,
que et passa més curiós,
perquè troba algú...
Ah!
Això pintes tu?
Alguna que comença.
O algú que no sap
que aquell veí és pintor
i ve que coincideix allí.
és bonic aquest dia
de la inauguració
per això,
perquè et troballa
aquesta cosa
que no t'ho esperes,
saps com vull dir?
I és bonic,
és...
Dintre del món de l'art
és d'això.
Jo, doncs, recomano
que...
Que s'apropin,
que vinguin,
que fins el diumenge
tenen temps.
Veurant, doncs,
sorpreses
d'algú que no coneixen
com a pintor
i veurant el que pinta.
Ah!
O sigui,
que Tarragona, doncs,
és una exposició
que, pensa tu,
que són 24 anys.
Déu-n'hi-do.
I 24 anys
que...
que l'avi Ramon
ha estat al peu del canó.
I pensa una cosa
que jo ara no ho dic
per criticar-ho, ni molt menys.
No.
Sempre veus
que hi ha...
s'amunta un...
un grup,
s'amunta un altre grup,
un vol formar no sé què,
l'altre espera això,
l'altre espera allò,
que si no, no pot qui, no pot allà.
I van desapareixent,
sortint, desapareixent.
I tu saps el que representa
24 anys
al peu del canó.
No jo.
L'exposició
on no hi ha diferències de caràcter,
sinó hi ha diferències de pintura.
Però tots,
a l'hora de la veritat,
tots són uns artistes.
I vostè també.
Deixa'm-ho dir.
Deixa'm-ho dir, home.
Deixa'm-ho dir, home.
Home,
és que vostè també està allà,
al peu del canó.
I en aquests 24 hi ha molta gent,
jo crec,
que venen precisament
que el nostre Ramon Martí
ja està al darrere, eh?
Jo, el que passa,
és que clar,
i com és que tu no,
no,
perquè llavors saps que...
Això és veritat, avi.
Per què?
Perquè vostè també és pintor.
Vaig pintar.
I alguna coseta fa.
És veritat.
Vaig dedicar la pintura,
el que sigui,
però llavors hi ha una cosa molt important.
El què?
El ser protagonista.
Ah.
Sí,
perquè no diguin i després comenti, no?
Llavors,
quan fas una cosa i d'allòs,
es pensen...
S'entén.
...que això et passa a més d'un.
Mm.
Que a vegades fallen
per voler ser protagonistes
de la cosa que fan.
De manera,
com que jo no vaig presentar mai res,
mai vam poder dir que ho feia...
No.
Vostè, avi,
fa la presentació inaugural.
Jo faig,
doncs,
demostro la meva afició a la cosa
i després,
i contagio aquesta afició,
doncs,
els que m'escolten.
Doncs sí.
A vegades m'escolta, no?
Llavors,
és bonic,
perquè a vegades me venen a buscar algú.
Escolta,
fan una exposició a Cambrils,
que podries vindre a fer la presentació,
o una exposició allà,
o una exposició arreu,
i,
que pots venir a fer la presentació?
I doncs, sí.
A més,
fa il·lusió, no, avi,
que continuï amb tu.
Et fa gràcia,
vol dir,
doncs,
que tens una relació,
amb el món de la pintura.
Doncs sí.
I és així.
Recordem-ho, avi,
recordem-ho,
que fins aquest diumenge,
que podem veure aquesta exposició
de Tarragona,
amb gairebé 97 pintors,
on comentava,
pintors, escultors,
fotografies,
escultura,
punt de creu,
o sigui...
Hi ha un munt de varietats,
un munt de ventalls del punt de cultura.
treballs artístics.
Treballs artístics.
Fantàstic.
Molt bé, molt bé.
Fins el dia 29,
o sigui,
fins aquest diumenge,
que podem gaudir-la,
que hem estat...
Jo ho recomano, eh?
Més o menys,
un mes i mig,
dos mesos,
aproximadament,
que ha estat oberta.
Més o un mes.
Més o un mes, no?
És que ja estava calculant la primera vegada.
Ja he tingut visites,
però clar,
tothom no ho sap.
Clar,
doncs tornem a recordar,
i perquè sàpiguin que,
a part que la Ramla s'omple de gom a gom,
i està meravellosa i fantàstica el dia de Sant Jordi,
doncs que hi ha altres coses que estan al voltant, no?
No, però està bé,
perquè el que jo tinc la número 1,
home,
hi ha un problema,
però al mateix temps és interessant,
les obres del pas nivell.
Ai,
clar.
És veritat.
de l'autobús al 2,
sí.
Fins al nàutic,
i està,
passejant.
A més a més,
quina bona vista que té.
Però al mateix temps,
també,
és la curiositat,
de passar pel pas nivell,
a veure aquelles obres,
aquella enfondària,
com fan aquella cosa.
Ai,
no ho he vist, avi,
què tal?
També és interessant.
Sí,
vostè ho ha vist de prop?
És que clar,
vostè també està per allà,
diguem que també està per allà, no?
Per anar al port,
per la presentació d'un llibre,
una cosa i l'altra.
I per anar a comprar.
Sí,
és interessant,
perquè com,
veus quin clot allà,
saps,
amb unes vigues,
dius,
ostres,
sembla estrany,
que aquí,
que per aquí passàvem visitat,
una cloaca romana,
que ara passaré amb naltros.
Que Déu-n'hi-do, eh?
Amb el desastre.
Tot és interessant,
aprofitar.
Per poder veure les obres,
per poder gaudir d'una bona exposició,
i d'una bona companyia,
perquè l'avi també anirà aquests dies,
o no?
L'avi, com ho té?
O jo el dilluns,
jo aniré,
però que el dilluns sigui,
a més,
públic,
perquè han d'haver de recollir,
han d'haver de recollir,
han d'haver de recollir els quadres.
Ja m'imagino, ja.
La llista,
Passatú,
té això,
un detall de cada pintor,
saps?
Una pregunta que li volia fer,
sobre aquesta exposició,
perquè moltes vegades passa,
que t'enamores d'un quadre,
estàs donant el volteta per allà,
t'enamores d'un dels quadres,
comprar-li a l'expositor,
al pintor,
en qüestió,
de dir-li al pintor...
T'ho explicaré,
perquè dintre del món de l'art,
hi ha la picaresca,
que a vegades et trobes en un desengany,
però et fa preparar les coses.
Ara, per exemple,
si a algú li interessa un quadre,
els que hi ha allà,
ho diu,
aquella not,
a dir,
s'avisa el pintor
i es posa en contacte
amb la persona
que el vol comprar.
D'acord.
I diré el per què.
Què ha passat?
Sí, ara diré una anècdota,
doncs, que vegis,
que dintre de tot
també passen les meves coses.
Resulta que,
al començament,
allà al Plaça del Pallol,
doncs,
el pintor em veia,
mira, aquest quadre no vull tant,
tant, tant.
I quan venia un,
que li agradava,
aquest quadre,
saps quant no vols?
Doncs, 50.000,
40.000,
30.000,
el que sigui.
I un dia,
van venir uns senyors,
a aquest quadre,
no dic el nom del pintor ni molt més,
no?
Dic aquest quadre,
dic,
em demana 50.000 pessetes.
Ah, molt bé.
Dic amb el,
no, no,
dic, parla amb el pintor,
que jo amb això no intervenc per res.
Bueno,
que li va anar al pintor
i el pintor es veu que li va rebaixar
10.000 pessetes.
Ostres.
Llavors, un dia els trobo
i que ell em diu,
ostres,
com te guanyes la vida?
Dic, home,
jo em pensava referir a la meva feina.
Dic, home,
vaig fer.
Dic, si per vendre un quadre
tens una comissió de 10.000,
què?
Es veu que aquest se pensava,
aquest se pensava
que aquelles 10.000 pessetes
era la comissió que jo tenia.
Me cachi.
I a partir de llavors vaig dir fora.
Molt malament, eh?
No, no, clar, lògic.
Amb un xiquet,
amb un nòtic em va dir un,
un preu,
i després li va començar el rotllo del mar,
i també vaig dir fora.
fort.
Clar, clar,
ell ja va decidir no fer-ne,
clar, lògic.
No sé si per això et dic a dintre.
I un dia,
va sortir el diari,
perquè resulta que llavors
al set anys,
només podia participar un.
Clar.
Va dir una senyora,
amb tres quadres.
I volia penjar-los.
I jo diria que no podia ser.
Diu, almenys dos.
No pot ser.
És que fan joc.
Bueno, però jo no puc.
Clar, no.
Iguals, no?
De banda, tots som iguals.
Va buscar el presgiller.
Va buscar, no sé,
va buscar per tot arreu.
Jo li vaig dir que no podia ser.
Ah.
Però es veu que hi havia un periodista,
i ens un demà,
el diari.
Va sortir.
Va posar,
el Jordi Martí i d'això,
has de veure,
he gobiat tot el rato,
per una...
Dic, mira,
la que faltava.
O sigui que...
Per acabar d'ajudar.
O sigui,
en aquests anys,
un dia va portar un quadre
que era un desastre,
però amb una mala sombra
i incoherent,
i anti...
Com si fos tipus sexual,
però amb una mala sombra.
I li vam dir,
no, no pot ser,
perquè porto un altre,
a més d'això.
O diu,
és que l'he copiat d'un pintor
molt bo italià,
home, no?
I a més a més,
copiat d'un pintor italià.
Molt bo,
però encara hauria fet
una bona còpia.
Sí.
Hi ha molts que copien,
hi ha molts,
però tu saps el desastre.
I dius, mira...
Llavors sí.
Llavors va anar i va...
No sé si estripar-lo
o guardar-lo,
al magatzem.
O sigui,
que amb aquests anys
podria fer un llibre
només d'anècdotes,
de pintors...
Àvic,
però seria una bona idea, eh?
Sí, ja ho sé,
que sempre vostè me diu que no,
però seria una bona idea.
Àvic,
tornem la setmana vinent?
Esperem.
Hi ha més històries
que m'ha d'explicar
i el que convingui?
Sempre n'hi ha.
Home,
a més començarem...
perquè és el dia 1 de maig,
clar?
Què passa?
Que és festa,
que és el dia del treballador.
Bueno,
perdó.
que no hi serem,
haurà de ser fins l'altre.
Així la setmana que ve no hi ha.
La setmana vinent té festa.
A mi?
Jo, com això de les festes,
ja no sé quan...
És que l'avi s'ha quedat parat
i jo també he començat a pensar
si costa, és veritat.
És que la setmana vinent
és el dia 1 de maig,
no res,
que li dono festa,
que ha treballat molt,
que descansi,
que agafi força
i per l'altre...
I llavors ja tornarem, eh?
El primer de maig.
Clar, és l'1 de maig?
No, no, no,
jo ja...
Bueno, ja parlarem de l'1 de maig,
de la seva celebració.
Sí,
perquè té la seva història.
Que també té la marinera.
Sí,
té la seva història
i així amb ironia
o amb irriat,
ja en parlarem.
Ja en parlarem.
I si no,
i així estarà amb nosaltres
sota el pont, també.
Ja parlarem, ja parlarem.
Avi, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.